Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

11/12/2006

Escoltar

11/12/2006

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

DECRET

10523/2006 de 4 de desembre

Assumpte:

Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 11 de desembre de 2006.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 - AL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dilluns 11 de desembre de 2006, a les 7 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions extraordinària del dia 2-11-2006 i ordinària del dia 7-11-2006.

2 DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONAL

3 Proposta de Resolució dels grups municipals d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA, Socialista i Esquerra Republicana de Catalunya en suport al dret de vot de les persones immigrades residents a l'Estat en les properes eleccions municipals.

4 Moció dels grups municipals Socialista, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA i Convergència i Unió de suport a la campanya mundial per a una profunda reforma del sistema d'institucions internacionals.

DICTAMENS

-Alcaldia-

5 Canvi representant del grup municipal del Partit Popular de Catalunya al Consell de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

6 Donar compte del Decret d'Alcaldia sobre canvi representat sindical al Consell Rector del Patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

7 Adscripció a favor de l'entitat pública empresarial MATARO AUDIOVISUAL d'una part de l'edifici municipal situat al carrer Juan Sebastián Elcano, 2, (Centre Cívic Pla d'en Boet), per al compliment dels seus fins.

8 Procedir a la venda de parcel·la sobrera municipal situada al carrer Almeria, 39, de Mataró, als veïns confrontants.

9 Renovació de la cessió d'ús a precari d'una zona verda privada municipal, situada a la plaça del Gas, a favor de diverses comunitats de veïns confrontants.

10 Aprovació expedient de modificació de crèdit de l'exercici 2006: ratificar els decrets 5795/2006 i 7584/2006.

11 Desafectació de la finca de propietat municipal situada a la riera de Figuera Major, cantonada carrer Joan Oliver de Mataró, per a la seva permuta amb una finca de la Parròquia de Sant Josep, de Mataró, situada al carrer Muntanya.

12 Creació del servei públic de gestió del Parc Tecnocampus.

13 Concessió demanial del subsòl d'una finca de propietat municipal situada a la Ronda Rafael Estrany, de Mataró, a favor de GINTRA, per a la construcció i explotació d'un aparcament.

14 Permuta de l'ús dels panyols i amarraments del Port de Mataró, de titularitat de l'Ajuntament de Mataró , per a l'ús d'una base nàutica de titularitat del Consorci Port Mataró.

-Servei d'Ingressos-

15 Aprovació de preus públics de la publicitat al butlletí municipal Més Mataró.

16 Aprovació de tarifes del servei públic de la zona esportiva municipal el Sorrall per al 2007.

-Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions-

17 Aprovació del Reglament Intern d'ús dels Sistemes d'Informació Municipals.

-Servei de Recursos Humans-

18 Aplicació nova política retributiva i adequació llocs de treball del Patronat Municipal d'Esports.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Obres-

19 Ratificar la resolució 10165/2006 de 23 de novembre, dictada per la consellera delegada d'Obres, que aprova l'Addenda al Conveni, formalitzat en data 17 de novembre de 2004 entre el Departament d'Educació i Universitats i l'Ajuntament de Mataró, relativa a la dotació d'aparells i mobiliari de cuina al CEIP Anxaneta

-Servei d'Urbanisme-

20 Aprovació definitiva de l'estudi de detall d'ordenació de volums de l'edifici terciari del Port (illa VII i part illa I).

21 Aprovació inicial de la modificació puntual del Pla general d'ordenació municipal "Colon-Toló".

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Servei de Salut Pública i Consum-

22 Donar compte de l'acord de la Junta de Govern Local de 27-11-2006 d'aprovació del Pa d'Actuació VIH/SIDA a Mataró.

-Servei de Benestar Social-

23 Acceptar la delegació de competències de gestió dels serveis prestats en el Casal de Gent Gran Jaume Terradas

-Patronat Municipal de Cultura-

24 Inclusió de nous carrers al nomenclator de la ciutat.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

25 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal Popular sobre l'antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena.

PRECS I PREGUNTES

26 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els usos de la nau Gaudí.

27 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre els aldarulls denunciats per un grup de veïns de la Plaça Montserrat Roig.

28 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'exposició Mataró millora, millora Mataró. El Front de Mar.

29 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió davant diverses situacions i comportaments a la via pública.

30 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el Consell de Joventut.

31 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el compliment de l'al.legació per a la millora qualitativa dels equipaments escolars.

32 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les queixes de veïns de la zona de Can Xammar.

33 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les obres de l'aparcament en superfície de la Ronda Pintor Estrany.

34 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la finalització de les obres de la nova escola Anxaneta.

35 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la venda dels pisos protegits del Pla d'en Boet.

36 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el jurat de la Mostra de Curtmetratges de cinema.

37 Pregunta que presenta el grup municipal Popular sobre el futur del Teatre Monumental.

38 Pregunta que presenta el grup municipal Popular per les queixes de la Policia Local per manca de recursos humans i la política de relacions laborals de l'Ajuntament.

39 Pregunta que presenta el grup municipal Popular sobre el nou informe que dubta sobre la rigurositat dels estudis de la incineradora de Mataró.

L'ALCALDESSA Acctal.

Pilar González Agàpito

En dono fe,

EL SECRETARI GENERAL

Manuel Monfort Pastor

ACTA NÚM. 16/2006- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 11 DE DESEMBRE DE 2006.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia onze de desembre de dos mil sis, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 2

MARIA JOSE RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 2

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 2

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 2

JOSEP VICENT GARCIA CAURIN REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 2

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

No assisteix el Sr. DAVID ROVIRA i SUÑÉ, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 2-11-2006 I ORDINÀRIA DEL DIA 7-11-2006.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (21).

En aquests moments s'incorporen a la sessió els Srs. Joaquim Esperalba, Joaquim Fernàndez, Josep Lluís Martí, Antoni Valls, Josep Vicent Garcia Caurin, regidors del grup municipal de Convergència i Unió.

2 - DESPATX OFICIAL

n Declaració contra la violència a les dones

La Sra. Maria Rosa Cuscó explica que el passat 25 de novembre, Dia Internacional de la Violència envers les Dones, es va llegir el següent manifest:

"Volem expressar el nostre rebuig més rotund a la violència de gènere. Una violència malauradament encara present en les nostres societats i que ens obliga a esmerçar tots els esforços, tots els recursos i totes les voluntats per assolir la seva eradicació. Volem deixar palesa la necessitat d'un treball conjunt de totes i tots, les administracions públiques i la ciutadania en la lluita contra aquesta xacra. Hem de continuar avançant en la coordinació d'actuacions, en el desplegament del mapa de recursos i molt especialment en un canvi cultural que contribueixi a l'equitat de gènere i al reconeixement del dret a gaudir d'una vida lliure de violència. Per això, manifestem el nostre rebuig a tots els actes de violència de gènere treballant conjuntament en el foment d'una educació basada en els valors del diàleg, respecte i tolerància que eviti la repetició de comportaments violents i superi l'existència d'estereotips de gènere. La necessitat de reforçar les polítiques preventives que situen la desigualtat entre homes i dones com la causa central de la violència i ens permeten qüestionar les idees i creences sexistes presents a la nostra cultura. El reforçament de les polítiques de gènere i igualtat d'oportunitats que permeten identificar i superar les desigualtats entre homes i dones, i les relacions de poder per establir el reconeixement de les persones tant en l'esfera social com personal. La necessitat de seguir avançant en l'activació de recursos socials i millorar els instruments i procediments legals reconeguts en la legislació actual, i també d'avançar en la promoció de la investigació per tal de donar respostes integrals a les dones que pateixen violència. La nostra implicació en un treball conjunt de totes les administracions, de tots els estaments socials, de totes les ciutadanes i ciutadans, de totes les societats civils i les associacions de dones en un debat obert, una actuació decidida per eradicar les causes de la violència i defensar amb fermesa els drets fonamentals de les dones.

Finalment, volem expressar la nostra solidaritat amb totes les dones que pateixen i han patit violència i el nostre reconeixement més sincer a totes aquelles que al llarg de l'any han mort assassinades per les seves parelles o exparelles. Per a totes elles, el nostre homenatge".

n Resposta a la moció s/mobilitat judicial

El secretari municipal, Sr. Manuel Monfort, explica que el Consejo General del Poder Judicial va respondre, en relació a la moció municipal aprovada en un Ple passat sobre la mobilitat judicial, dient que compartia la preocupació de l'Ajuntament per la problemàtica, però que les mesures sol·licitades no es troben dins les competències que corresponen al Consell. Sobre el mateix assumpte també hi ha hagut resposta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, informant que la sala de govern del TSJC es va reunir el passat mes de setembre per abordar aquesta qüestió i va aportar una explicació sobre un seguit de propostes presentades tant al CGPJ com al Dept. de Justícia de la Generalitat sobre la problemàtica de la mobilitat judicial. Els trets principals de la seva proposta son:

En primer lloc, es demana una major aproximació del lloc on se celebren les proves selectives a cada comunitat autònoma.

En segon lloc, el Dept. de Justícia ha proposat recentment al Ministeri de Justícia un canvi d'ubicació d'algunes ciutats i poblacions de Catalunya quant a tributs retributius.

En tercer lloc, es demana una ampliació de les possibilitats de nomenar jutges substituts quan hi hagi una vacant, així com que la possibilitat de designació de jutges i magistrats en règim de comissió de serveis s'hagi de ponderar per l'autoritat superior i, per tant, no es doni de manera automàtica.

En quart lloc, també es planteja la possibilitat que es faci ús, per part del CGPJ, de les facultats que atorga l'article 327 de la Llei Orgànica del Poder Judicial per elevar la permanència forçosa de jutges i magistrats en aquelles comunitats que ho requereixin, impulsar la reforma de la llei perquè això sigui possible i disminuir el temps en algunes circumstàncies. Aquesta última hipòtesi requeriria una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA, SOCIALISTA I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA EN SUPORT AL DRET DE VOT DE LES PERSONES IMMIGRADES RESIDENTS A L'ESTAT EN LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, presenta la proposta següent :

"Recordant que el 18 de juliol del 1996 el Ple Municipal ja va aprovar una moció per promoure mesures a favor del dret a vot de les persones immigrades.

Recordant que han passat deu anys des de l'aprovació de la Moció en el Ple de l'Ajuntament de Mataró i que s'han donat passos significatius en aquesta direcció especialment a través de posicionaments públics d'administracions d'àmbit superior i d'organismes internacionals.

Amb l'objectiu que aquest tema sigui abordat amb seriositat i rigor, basat en l'aplicació real de drets i deures, cal establir les bases de partida que permetin, justament, establir marcs de referència, orientacions per a la tasca legislativa i, definitivament es converteixin en drets àmpliament consensuats, acceptats i utilitzats.

Així, la societat del s. XXI és sens dubte plural. El nostre municipi és un reflex d'aquest pluralisme i cada cop són més les persones que provenint d'altres països viuen i treballen en aquest. Dependrà de nosaltres, però, que vulguem fer aquesta societat, més inclusiva i més democràtica. Una democràcia plena no pot acceptar que els ciutadans i les ciutadanes que viuen i treballen amb nosaltres no tinguin els mateixos drets i deures.

Car la història ens ensenya que només amb el reconeixement i la inclusió en els afers públics de tota la població podem avançar cap a una societat més justa i democràtica.

Al febrer de 1992, amb la signatura a Estrasburg del Conveni sobre la participació dels estrangers en la vida pública local elaborat en el marc del Consell d'Europa, s'arribava a una conclusió: " la residència dels estrangers, que tenen voluntat de permanència, tenen els mateixos deures que els nacionals, i la seva participació política es la millor via per a facilitar la seva integració en la comunitat local". En països de l'àmbit europeu com Dinamarca, Finlàndia, Holanda, Noruega, Suècia i Islàndia ja és una realitat el dret de vot actiu i passiu .

En el Manual europeu d'integració de les persones immigrants, guia elaborada a petició de la Comissió Europea, s'hi recullen les millors pràctiques dels vint-i-cinc en aquesta matèria. I reconeix obertament, que la participació política de les persones immigrades proporciona oportunitats per la integració. Diu textualment que "els governs haurien de garantir el dret de vot a tots els residents almenys a nivell local".

En la nostra pròpia societat ja hi ha antecedents sufragistes de participació de les persones estrangeres. Sense anar més lluny les persones immigrades poden votar i ser votades en les eleccions sindicals, sense que això hagi significat cap alarma social i ans el contrari, hagi estat mostra de plena normalitat democràtica en el mon laboral. Aquesta demanda també ve avalada per la mateixa opinió pública. Segons dades del CIS, el novembre de 2005 el 60,8% de la ciutadania era favorable a l'extensió del dret de vot a las persones immigrades en les eleccions municipals.

Atès que el dret de vot és un dels drets fonamentals de les persones reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans.

Atès que els i les residents estrangers en l'Estat espanyol gaudeixen del dret de sufragi actiu en les eleccions municipals quan son ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea o pels convenis amb tercers països que fan possible el dret de vot dels seus nacionals residents a l'Estat espanyol.

Atès els Tractats i Acords Generals de Cooperació i Amistat subscrits amb països com Argentina, Veneçuela, Xile, Uruguai i Colòmbia, on es reconeix el dret de sufragi en les eleccions municipals dels residents legals, tot i que es remet a l'efectivitat d'aquest dret als acords i convenis específics o de legislació, encara no concretats.

Atès que en la Resolució del Parlament Europeu sobre la situació dels drets fonamentals de la Unió Europea (2000/2231 (INI)) es recomana als Estats membres que encara no l'han ratificat; com és el cas de l'Estat espanyol, ratifiquin el Conveni Europeu sobre la participació dels estrangers en la vida pública local on es recull el compromís de concedir el sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals als residents estrangers, que resideixin legalment en el territori de la Unió Europea com a mínim tres anys, en les mateixes condicions que s'exigeixen als nacionals.

Atès el fet objectiu de la residència legal a l'Estat espanyol d'un gran nombre d'estrangers no procedents de la Unió europea.

Atès que la participació és un dret que les administracions han de garantir.

Atès que darrerament s'han començat a donar passes importants en aquest direcció com son:

· La presentació per part del grup parlamentari d'IU-ICV d'una proposició no de llei al Congrés de Diputats, el passat 21 de febrer, referent a estudiar el dret de vot de les persones estrangeres no comunitàries, aprovada per unanimitat de tots el grups del Congrés dels Diputats el març del 2006, on s'instava a avançar en el reconeixement del dret de sufragi actiu i passiu dels ciutadans estrangers a Espanya en els termes que estableix l'article 13.2 de la Constitució Espanyola, comprometent-se a estudiar les mesures necessàries per afavorir la integració social dels immigrants de llarga durada en l'àmbit de la participació política.

La resolució aprovada a l'Assemblea de la Federació de Municipis de Catalunya, celebrada a El Vendrell el passat dia 3 de març, favorable a avançar en aquesta direcció. I que diu literalment:

Remarcar la necessitat que el conjunt del municipalisme català tingui un espai de trobada, anàlisi i discussió a l'entorn dels reptes que planteja el tractament del fenomen de la nova immigració.

2. Proposar a l'Associació de Municipis i Comarques la creació d'un grup de treball específic sobre les polítiques municipals en relació al fenomen de la nova immigració, mitjançant si cal la recentment creada Comissió Municipalista de Catalunya. Aquest grup hauria de treballar particularment pel que fa a plans d'acollida i a l'establiment d'un marc normatiu de drets i deures.

3. Donar suport a l'acord del Congrés dels Diputats que ha acordat estudiar a la Comissió Constitucional les mesures necessàries per afavorir la integració social dels immigrants residents de llarga duració, en l'àmbit de la participació política, previ consens amb tots els grups parlamentaris, i el diàleg amb les comunitats autònomes, ajuntaments, interlocutors socials, organitzacions no governamentals i associacions d'immigrants; així com l'acord del Congrés que insta el Govern a avançar, atenent a criteris de reciprocitat, en l'exercici del dret de sufragi actiu i passiu dels estrangers a Espanya, en els termes que estableix l'article 13.2 de la Constitució

Per tot això, els sotasignats proposem al Ple de la Corporació l'adopció dels següents acords:

ACORDS

PRIMER.- Instar el govern espanyol perquè adopti les mesures necessàries i les reformes legals imprescindibles, perquè les persones immigrades amb llarga durada de residència, puguin participar al dret de vot actiu i passiu en les eleccions municipals, i en fer-ho, tingui en compte el parer expressat pel Govern de Catalunya.

SEGON.- Instar el govern espanyol perquè procedeixi a la negociació i firma dels acords i convenis amb els països amb major nombre de nacionals residents legals a l'Estat espanyol i, especialment amb aquells països que es mantenen vincles històrics, polítics i culturals amb la finalitat que aquests ciutadans puguin votar i ser escollits en les properes eleccions municipals de l'Estat espanyol en consonància amb l'article 13.2 de la Constitució Espanyola

TERCER.- Instar el govern espanyol que demani al Consell de l'Estat l'informe sobre l'aplicació de l'article 13.2 de la CE als efectes de la participació dels estrangers residents a l'Estat espanyol en les eleccions municipals, i particularment, sobre la interpretació dels termes "criteris de reciprocitat"

QUART.- Instar el govern espanyol a la signatura i ratificació del Conveni Europeu sobre participació dels estrangers en la vida pública local de 5 de febrer de 1992

CINQUÈ.- Instar el Govern de la Generalitat que activi una campanya de sensibilització de la societat per tal de facilitar la inclusió dels i les immigrants en les preses de decisions col·lectives (AMPA's, associacions de veïns i veïnes, sindicats, entitats i associacions d'esport, esplai, lleure, cultura,...), així com el foment tant de la participació de les persones estrangeres en el si de la nostra societat com del coneixement dels drets i deures que comporta la condició de ciutadania

SISÈ.- Instar al Govern de la Generalitat que es negociï ràpidament les competències previstes a l'Estatut de Catalunya en matèria d'estrangeria.

SETÈ.- Promoure des de l'àmbit local, la cerca de suports d'entitats i associacions del nostre municipi, tant per aconseguir la major implicació de les persones immigrades en la vida associativa, com per donar suport a la proposta de dret de vot actiu i passiu d'aquests ciutadans i ciutadanes en el nostre municipi.

VUITÈ.- Donar trasllat d'aquests acords al Govern de l'Estat espanyol, als Grups Parlamentaris del Congrés de Diputats, al Govern de la Generalitat de Catalunya, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Federació Catalana de Municipis, a l'Associació de Municipis i Comarques de Catalunya, a les centrals sindicals, a SOS Racisme i a les associacions del municipi. "

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, creu que es tracta d'un tema important, però dubta que aquesta sigui la millor manera d'abordar-lo. Segurament s'estaria d'acord pel que fa a molts dels objectius expressats, però cal anar amb compte.

És cert que la immigració té molts reptes, però no tots ells tenen la mateixa prioritat a l'hora de ser solucionats. Són dues les qüestions realment importants:

La primera és la legalitat, és a dir, aconseguir regularitzar els immigrants a través dels instruments al nostre abast (padró, inspeccions per evitar l'amuntegament, etc.).

La segona és la integració que, entre d'altres, inclou el tema que avui es porta a votació.

La moció que es presenta pretén reformes importants que afecten la Constitució mateixa, que en l'article 13.2 ja preveu l'excepció al fet que siguin només els espanyols els titulars de drets de participació en els afers públics, a través de criteris de reciprocitat amb països tercers. Per tant, aquesta proposta requeriria, si es tirés endavant, una reforma considerable que s'hauria d'acompanyar d'un debat no en l'àmbit local, sinó nacional i en una altra instància.

Pel que fa a la moció concretament, cal comentar dos aspectes:

Abans es recordava que hi havia hagut una votació en el Congrés de Diputats en què una proposició no de llei es va aprovar per unanimitat, però cal matisar que fou just després d'una modificació important que feia referència a l'element de reciprocitat acabat d'esmentar. El PP creu que aquest element és lògic i cal mantenir-lo vigent.

En segon lloc, al punt 3r de la moció s'insta el Consell d'Estat que interpreti el sentit exacte del terme "reciprocitat" i el PP no hi estaria d'acord, perquè no és una funció pertinent al Consell. Aquesta és una facultat que pertoca al Tribunal Constitucional.

El Sr. Mojedano creu que reciprocitat i tractats internacionals són el camí a seguir, i no pas mitjançant un debat d'àmbit local que pretén reformes constitucionals. Per aquests motius, el grup s'hi abstindrà.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que els reptes de la societat actual, especialment la immigració i l'habitatge, cal que siguin reconduïts pels polítics, tal com esperen els ciutadans. Aquests també esperen que els polítics adoptin les mesures apropiades en funció de tres qüestions:

Que es tracti d'un afer legítim, que compti amb el recolzament polític suficient per tirar-lo endavant i que hi hagi una majoria social que entengui que aquest és el primer problema que cal solucionar.

L'experiència dels darrers anys mostra que no s'està en la línia de la coherència pel que fa a posicions governamentals del Tripartit en el tema de la immigració, que ha mantingut discursos contradictoris al respecte. Per exemple, s'ha passat del "papers per a tothom" a "cal una regularització" i, d'aquí, a les expulsions. A banda del fet que és probable que aquesta no sigui la instància més adequada per a tractar el tema en qüestió.

Des de CiU s'opina que la proposta té més de "estètica" que no pas d'una oportunitat política madurada per abordar una problemàtica seriosa, a partir de plantejaments sòlids i amb credibilitat. La credibilitat política s'obté a partir de la pràctica habitual dels governants i, en aquest cas concret, mai no s'ha estat coherent pel que fa a les actuacions realitzades en matèria d'immigració.

El debat sobre el dret de vot de les persones immigrades residents a l'Estat és una qüestió a la qual s'arribarà automàticament, per lògica, quan es faci una política d'immigració que respongui a tres qüestions:

La primera d'elles és que es creï un plantejament o entorn d'integració basada en la igualtat de drets i deures. Quan això sigui així, el dret a vot passarà a ser una realitat automàticament, però encara no s'ha donat aquest context.

En segon lloc, cal que la legalitat es compleixi en tots els aspectes, abans d'accedir al debat del vot. Per exemple, l'economia submergida o l'ocupació il·legal són temes que encara cal regularitzar tot fent complir les lleis espanyoles.

Per últim, la contractació també fóra convenient que fos feta en origen incloent una formació, si és possible, també feta en origen.

En definitiva, intentar abordar una qüestió com aquesta, des de l'àmbit local, molt limitat, i en el context social present, no és pertinent i sembla més aviat una maniobra oportunista. El vot de CiU és contrari a la moció.

Tot i així, la formació insta el Govern local a portar una política coherent en matèria d'immigració, vinculada al discurs de la integració, la legalitat i la contractació en origen; però sense avançar esdeveniments.

El senyor Jaume Graupera comença destacant que tots els arguments presentats pel Sr. Mojedano estan recollits dins l'esperit de la moció i que, per tant, hagués estat lògic haver-ne rebut el recolzament. Allò que s'està demanant és que es dugui a terme el que es preveu en l'article 13.2 de la Constitució i portar, en últim terme, les seves possibilitats quant al que planteja la moció. Es posa sobre la taula el dret a vot per persones de llarga residència en el marc legal actual, entenent que el dret de vot és un dret que vincula un individu amb tota una col·lectivitat. A més, aquesta és una qüestió que fa 10 anys que el Govern local treballa i estudia.

Es pretén, per tant, instar la reforma que permeti que a tots aquells ciutadans immigrants, que ja compleixen amb els seus deures, se'ls reconegui la capacitat d'exercir també el dret a participar en la vida política del país.

El senyor Paulí Mojedano reitera que no calen reformes legals: el dia que, al Marroc, els ciutadans espanyols puguin votar, ja es debatrà aquesta qüestió. A banda del fet que no és un tema prioritari, ateses tota la resta de problemàtiques que preocupen molt més els ciutadans.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

4 MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA I CONVERGÈNCIA I UNIÓ DE SUPORT A LA CAMPANYA MUNDIAL PER A UNA PROFUNDA REFORMA DEL SISTEMA D'INSTITUCIONS INTERNACIONALS.

La senyora Maria Rosa Cuscó, regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la moció següent :

"EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Entre l'any 2001 i el 2002 es constitueix UBUNTU - Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil amb l'objectiu final de, davant de l'especial gravetat dels problemes actuals, promoure la construcció d'un món més humà, just, pacífic, divers i sostenible, contribuint a la transició d'una cultura de força i d'imposició a una cultura de pau, diàleg, justícia, equitat i solidaritat. UBUNTU és una antiga paraula africana per designar humanitat - compartir, tenir en compte i estar en harmonia amb tota la creació. Com a ideal, promou la cooperació entre individus, cultures i nacions.

Convençuts que per assolir l'objectiu anterior caldrà dotar-se de nous procediments i institucions de governabilitat democràtica mundial a totes les escales (reforma dels existents i/o nova creació) i que, a banda dels estats, contemplin sempre la participació activa dels altres actors de la societat mundial, l'any 2002 es va decidir llançar la "Campanya Mundial per a una Profunda Reforma del Sistema d'Institucions Internacionals".

Com es diu al fulletó de presentació de la campanya: "El procés de globalització intensifica la interrelació i interdependència dels problemes i els reptes mundials. Així, el que s'esdevé a escala global influeix de manera cabdal en allò que, a escala local, al final afecta cada ciutadà i ciutadana del món. Al seu torn, el procés de globalització comporta una dispersió de l'autoritat política: mentre que els mercats són cada vegada més globals, la influència de les institucions polítiques requerides per al seu funcionament democràtic, equitatiu i eficaç minva dia rere dia."

I és per aquest motiu que, des de la campanya, es convida a "involucrar en aquest procés la màxima quantitat possible d'actors presents a l'escena mundial: institucions internacionals, diferents nivells de govern, societat civil en un sentit ampli, el món dels parlamentaris i de les seves organitzacions internacionals; el món de les autoritats locals i de les seves organitzacions internacionals; grups governamentals i organitzacions regionals i subregionals afins; entitats polítiques subestatals; mitjans de comunicació afins; altres famílies de la societat civil internacional -és a dir moviment Responsabilitat Social de les Empreses-; etc."

D'altra banda l'Ajuntament de Mataró des de l'any1987 treballa i està compromès per la construcció d'un món més just i més humà. Això queda palès amb els diferents compromisos contrets al llarg dels anys: Soci de l'Associació de les Nacions Unides, Adhesió al Compromís de Barcelona, Compromís de les ciutats pels Drets Humans, a la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans, a la Declaració dels Governs Locals pels Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides, a la Xarxa Alcaldes per la Pau i des de l'any 2003 destina l'1% a programes de solidaritat i cooperació al desenvolupament

En aquest context, som convidats a adherir-nos i prendre part activa en aquesta Campanya Mundial per a una profunda Reforma del Sistema d'Institucions Internacionals"

ACORDS

1. Expressar públicament la nostra adhesió a la "Campanya Mundial per a una Profunda Reforma del Sistema d'Institucions Internacionals" i d'acord amb el seu MANIFEST (que s'annexa)

2. Treballar conjuntament amb el secretariat de la Campanya, amb seu a casa nostra, per difondre i donar a conèixer la iniciativa a la ciutadania del municipi.

3. Donar suport als treballs de la Campanya Mundial per a una Profunda Reforma del Sistema d'Institucions Internacionals.

4. Sensibilitzar i informar a la ciutadania de les accions i activitats que es porten a terme. UBUNTU es compromet a presentar la Campanya l'any 2007 i les actuacions realitzades l'any 2008.

5. Instar el govern espanyol a donar suport a aquesta proposta i implicar-se en els treballs que s'estan duent a terme en el si de la l'Organització de les Nacions Unides (ONU), per tal d'assolir aquest tipus de reformes.

6. Traslladar aquests acords a totes les entitats municipalistes amb les quals participem i als diferents estaments abans esmentats."

MANIFEST PER UNA PROFUNDA

REFORMA DEL SISTEMA D'INSTITUCIONS INTERNACIONALS

Nosaltres, ciutadans i ciutadanes del món, decidits a preservar les generacions futures de la guerra, la pobresa, la injustícia, la uniformització cultural i la degradació ambiental,

CONSTATEM l'especial gravetat dels problemes i els reptes de la humanitat i, en concret, que:

- el procés de globalització augmenta la interdependència i la complexitat dels problemes mundials i la separació entre rics i pobres; mentre que els mercats són cada vegada més globals i la influència de les institucions polítiques necessàries per assegurar el seu funcionament democràtic, equitatiu i eficaç disminueix dia rere dia

- l'afebliment i la marginació del sistema d'institucions internacionals en qüestions de pau i seguretat ha provocat l'ús unilateral de la força en els darrers esdeveniments bèl·lics (Iraq€), en lloc de promoure la resolució de conflictes de manera col·lectiva i mitjançant les normes dels processos establerts a través de Nacions Unides.

En aquest context, els ciutadans i les ciutadanes proclamem que un món més just és possible i reclamem el nostre dret democràtic de participar en les decisions globals que afecten cada dia les nostres vides. Per tot això

PROPOSEM una reforma profunda del sistema d'institucions internacionals que garanteixi:

- la governabilitat democràtica de la globalització per tal de contribuir a resoldre els greus problemes i reptes del món

- l'eliminació de la pobresa i la promoció d'un desenvolupament solidari més equitatiu i plenament respectuós amb la diversitat cultural, natural i de gènere

- la pau i la seguretat mundial, que incloguin la seguretat humana i mediambiental, basades en la justícia i la llibertat

- l'existència de mecanismes de representació directa i participació dels ciutadans del món i les organitzacions de la societat civil en els processos de decisió global.

Per tot això, cal reforçar i democratitzar les Nacions Unides posant-les al centre d'un sistema d'institucions internacionals democràtic, coherent, responsable i eficaç. En concret, democratitzant la composició i la presa de decisions dels òrgans i de les agències de les Nacions Unides de tal forma que s'aconsegueixi el seu funcionament efectiu i democràtic, i reformant i incloent dins seu totes les altres organitzacions multilaterals globals (FMI, BM, OMC, etc.). Per tal d'assolir aquests objectius,

PROMOVEM un procés de

- Mobilització de la ciutadania mundial, basada, per exemple, en l'adhesió de ciutadans i organitzacions del món a aquest manifest perquè s'elevi a la consideració formal de l'Assemblea General de les Nacions Unides, amb la sol·licitud de convocatòria d'una conferència mundial sobre la reforma en profunditat del sistema d'institucions internacionals.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que tant de bo tot fos tan maco. Creu que quan algú té fe, les coses s'acaben solucionant i, per què no, també des de l'àmbit local. Però no és el cas d'aquesta moció, que es perd en les paraules, probablement per una manca de coherència i credibilitat.

Tots voldríem un món més humà, però els polítics no hi són per construir discursos bonics, sinó per esbrinar les causes que provoquen aquestes situacions d'injustícia en el món i atacar-les des de l'arrel, independentment de les ideologies.

D'una banda, calen més democràcies liberals al món, que és l'únic sistema que permet el progrés digne i lliure de la persona humana, i, de l'altra, més justícia.

La congruència també és fonamental, especialment per part del món occidental, el privilegiat, que és qui hauria de forçar el canvi. Però les contradiccions del Govern local, en aquest cas concret, no se sumen a aquesta congruència tan necessària, ans al contrari, resulta incongruent que una mateixa persona, la Sra. Cuscó, pugui presentar una moció en defensa d'un món més just i, alhora, una altra en defensa de la Cuba de Castro.

D'altra banda, quant a la moció específicament, el PP no creu que es pugui acusar la globalització de ser la causa dels mals del món, perquè com a fenomen en si mateix, no té efectes bons o dolents. Significa la lliure circulació de persones i béns en el context mundial. L'única conclusió clara que se'n pot extreure és que el nivell de vida dels països va lligat, sobretot, a més llibertat econòmica, a més seguretat jurídica i a menys corrupció. Per tant, des d'Occident cal estendre el fenomen de la globalització arreu del món mentre es contribueix a eradicar els règims que oprimeixen els seus pobles.

Tot i així, el PP comparteix l'objectiu d'assolir un món més humà i just per a tots malgrat més enllà del manifest, no se'n faci més ressò.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

DICTAMENS

-Alcaldia-

5 CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA AL CONSELL DE L'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"El Ple extraordinari celebrat el dia 1 de juliol de 2003 va establir el nou cartipàs municipal, dintre del qual és peça destacada la designació dels membres dels diferents òrgans plenaris dels Organismes Autònoms Municipals, en representació dels grups municipals de l'Ajuntament.

L'article 6 dels Estatuts de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró estableix que el Consell estarà format entre d'altres, per representants dels grups municipals amb representació al Consistori.

En data 24 de novembre de 2006, el grup municipal del Partit Popular de Catalunya comunica el canvi de representant al Consell de l'IMPEM.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal del PPC, es proposa per aquesta Alcaldia al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords :

Primer.-

Designar al Sr. Antonio de Gea Abril com a representant del grup municipal del Partit Popular de Catalunya de l'Ajuntament de Mataró al Consell de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, en substitució del Sr. Jaime Jofre Pocoví.

Segon.-

Comunicar el present acord a l'IMPEM."

El Sr. Alcalde fa constar l'agraiment al Sr. Jaime Jofre per la tasca realitzada al si del Consell de l'IMPEM.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

6 DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA SOBRE CANVI REPRESENTAT SINDICAL AL CONSELL RECTOR DEL PATRONAT DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del decret següent :

"DECRET

10574/2006 de 4 de desembre

Assumpte:

Relleu del representant de la UGT en el Consell Rector de l'EUPMT.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 - AL

Relació de fets.

1.- El Sr. Pere Antoni Mercader García va ser nomenat vocal representant de la Central Sindical Unió General de Treballadors de Catalunya (U.G.T.) al Consell Rector del Patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró per acord de l'Ajuntament Ple, reunit en data 2 de desembre de 2004.

2.- En data 14 de novembre de 2006, des de la Secretaria General de la U.G.T., el Sr. José Antonio Alcaide Martín proposa el relleu de la representació del Sr. Pere Antoni Mercader García en el Consell Rector del Patronat de l'EUPMT, qui seria substituït per la Sra. Paquita Riu Rizo.

Fonaments de dret

L'article 6è.- A) c.- dels Estatuts del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, estableix la composició dels membres Vocals del Consell Rector de l'Organisme Autònom.

L'article 9è, punt c) dels mateixos estatuts indica que l'Ajuntament en Ple podrà acceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels seus components en cas que deixin de representar l'òrgan pel qual varen ser elegits.

En base als fets i fonaments de dret abans esmentats, i d'acord amb les competències atribuïdes per l'art. 53 i concordants del decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, qui subscriu acorda:

PRIMER: Nomenar a la Sra. Paquita Riu Rizo representant de la Unió General de Treballadors de Catalunya en el Consell Rector del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, a proposta d'aquesta central sindical. La seva vocalia en l'esmentat Consell Rector serà efectiva periòdicament, en alternança anual, amb el representant de la Unió Comarcal de Comissions Obreres, segons l'acord subscrit per ambdues centrals i la Presidència del patronat, amb data 22 de juliol de 1991.

SEGON: Deixar sense efecte el nomenament del Sr. Pere Antoni Mercader García com a vocal representant de la Unió General de Treballadors de Catalunya.

TERCER: Comunicar aquesta resolució a les persones interessades.

QUART: Donar compta del contingut d'aquesta resolució a la propera reunió que celebri el Ple Municipal."

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

7 ADSCRIPCIÓ A FAVOR DE L'ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL MATARO AUDIOVISUAL D'UNA PART DE L'EDIFICI MUNICIPAL SITUAT AL CARRER JUAN SEBASTIÁN ELCANO, 2, (CENTRE CÍVIC PLA D'EN BOET), PER AL COMPLIMENT DELS SEUS FINS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament de Mataró és propietari de la finca que afronta als carrers Juan Sebastián Elcano, 2, i Hernán Cortés, 44, de Mataró, la qual consta incorporada a l'inventari de béns municipal i moviments posteriors. Aquesta finca resta qualificada de bé de domini públic, afecte al servei públic i està inscrita al Registre de la Propietat núm. 3, al Volum 3175, Llibre 82 de Mataró, Foli 56, Finca 5199, a favor d'aquest Ajuntament.

S'ha previst ubicar en una part d'aquesta finca l'emissora de la ràdio municipal, creada en el sí del projecte de creació del servei de comunicació audiovisual a Mataró, aprovat definitivament en el passat Ple de juny de 2006. El concret espai que ocupa la ràdio s'identifica al plànol que s'acompanya. El referit espai es troba en estat de fer-se servir, d'acord amb la finalitat prevista.

"MATARO AUDIOVISUAL" és l'entitat pública empresarial que gestiona de forma directa la ràdio municipal, tal com figura als seus estatuts, i per tant, es tracta de l'organisme que necessita comptar amb l'espai que requereix la prestació del servei.

Correspon ara assignar aquest equipament formalment a l'entitat que fa la ràdio municipal, per al compliment dels seus fins.

Consten a l'expedient administratiu informe de valoració de la finca i informe jurídic relatiu a l'adscripció.

Resulten d'aplicació l'article 56 de la Llei 6/1997, d'Organització i funcionament de l'Administració General de l'Estat, aplicable a l'àmbit local per disposició de l'article 85 bis, de la Llei 7/1985, en la modificació introduïda per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, l'article 206 del decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, el Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya, i el Decret 179/1995, pel qual s'aprova el Reglament d'obres activitats i serveis dels ens locals, per analogia.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Adscriure a l'entitat pública empresarial "MATARÓ RÀDIO" els espais que s'identifiquen al plànol que s'adjunta com a annex I, de l'edifici de propietat municipal que afronta al carrer Juan Sebastián Elcano, 2 i al carrer Hernán Cortés, 44, de Mataró, qualificat de bé de domini públic afecte al servei públic, per al compliment dels propis fins. La superfície objecte d'adscripció medeix cent dotze metres quadrats, i s'ha valorat en 116.320,96 euros.

S'imposa a "MATARO RÀDIO" l'obligació de comunicar al Servei de Gestió Econòmica d'aquest Ajuntament qualsevol previsió de fer modificacions en les destinacions, destinataris i formes de gestió dels referits immobles, per tal d'obtenir la corresponent autorització a efectes patrimonials i d'inventari.

SEGON.- Anotar la corresponent modificació a l'inventari de béns municipal.

TERCER.- Notificar el present acord al Servei de Participació Ciutadana, i a l'entitat pública empresarial MATARÓ RÀDIO. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

8 PROCEDIR A LA VENDA DE PARCEL·LA SOBRERA MUNICIPAL SITUADA AL CARRER ALMERIA, 39, DE MATARÓ, ALS VEÏNS CONFRONTANTS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Aquest Ajuntament és propietari de la finca situada al carrer Almeria, 39, de Mataró, segons documentació acreditativa que consta unida a l'expedient. La finca consta a l'inventari municipal i moviments posteriors qualificada de bé patrimonial, com a parcel·la sobrera, qualificació atribuïda en l'actuació urbanística corresponent al PEMU-09 "Sector Vista Alegre", aprovat definitivament el 18 de setembre de 2002, per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Els propietaris de la finca confrontant han presentat proposta per adquirir l'esmentada finca a l'Ajuntament. Han estat informats del preu de la transmissió, el qual ha estat acceptat.

Els referits propietaris són els únics propietaris confrontants adequats, ja que la finca municipal té forma de franja estreta que discorre paral·lela en tot el seu front a la finca que afronta al carrer Vista Alegre, 39, per la seva part posterior, la qual, incorporant aquesta petita franja, tindria sortida al carrer Almeria, i seria susceptible d'aprofitament amb el total conjunt de la nova finca. Per contra, unida a l'altra finca que limita amb aquesta franja, la qual afronta al carrer Vista Alegre, 41, per la seva estretor, careix d'aprofitament.

A l'operació d'alienació proposada resulten d'aplicació l'article 80.2 de la Llei 7/1985, de bases del règim local, l'article 209 del Decret legislatiu 2/20034, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i els articles 11, 12, 40 i 44 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.

S'ha donat compte de l'alienació al Departament de Governació de la Generalitat, una vegada instruït l'expedient i abans de la resolució definitiva.

Per tot l'anterior, proposo, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Procedir a la venda directa de la parcel·la sobrera que afronta al carrer d'Almeria, 39, de Mataró, amb una superfície de 8,38 metres quadrats, a favor dels propietaris de la finca confrontant, situada al carrer Vista Alegre, 39, d'aquesta ciutat, senyors FRANCISCO MANSILLA RUIZ i MARIA ROSA NÚÑEZ SILVEIRA, amb NIFs 75.600.320-X i 38.760.000-D, respectivament -que l'adquiriran per a la seva societat ganancial- per un preu de SET MIL NOU-CENTS CINQUANTA-SIS EUROS, AMB VUITANTA-UN CÉNTIMS, impostos apart.

L'esmentada finca està classificada com a bé patrimonial, i es troba inscrita al Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al Tom 3550, Llibre 297 de Mataró, Foli 192, Finca 15.351, inscrita a l'empara del que disposa l'article 206 de la Llei Hipotecària i amb les limitacions de l'article 207 de la mateixa Llei.

S'adjunta com a annex I de la present resolució plànol on consta la representació gràfica de la finca.

Les despeses que es derivin de la transmissió correspondran a les parts venedora i compradora d'acord amb la llei.

SEGON.- Disposar l'assentament de la transmissió a l'inventari de béns municipal, un cop hagi estat perfeccionada.

TERCER.- Facultar al/la conseller/a delegat/da de Serveis Centrals i Planificació, per signar els documents que siguin necessaris per al perfeccionament i execució del present acord, i en especial per signar l'escriptura pública de compravenda, en representació d'aquest Ajuntament.

QUART.- Notificar el present acord als interessats i convocar-los per comparèixer davant el notari que sigui designat per torn per atorgar l'escriptura de compravenda, i al Servei d'Urbanisme."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

9 RENOVACIÓ DE LA CESSIÓ D'ÚS A PRECARI D'UNA ZONA VERDA PRIVADA MUNICIPAL, SITUADA A LA PLAÇA DEL GAS, A FAVOR DE DIVERSES COMUNITATS DE VEÏNS CONFRONTANTS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"1r.- Les comunitats de veïns de l'av. Maresme, 409, av. Maresme, 415, av. Maresme, 417, c. Colon, 60, c. Colon, 66, c. Colon, 72, c. Colon, 78 i c. Colon 84, de Mataró, han estat gaudint de l'ús a precari de la zona verda privada existent a l'interior de l'illa formada pels carrers Jorge Juan, confraria de Sant Elm, Colon i avinguda Maresme d'aquesta ciutat, que és de propietat municipal, en virtut de conveni de 22 de maig de 1996.

El termini màxim pactat per al gaudi privatiu d'aquest espai ha finalitzat i les comunitats beneficiàries han proposat a l'Ajuntament renovar la referida cessió d'ús.

2n.- Es creu adient que aquestes comunitats continuïn en el gaudi del referit terreny, atès que no s'ha produït cap variació en la situació urbanística de la què va néixer la referida cessió, i a hores d'ara no es preveu donar altra destinació a la finca.

3r.- Cal sotmetre l'expedient de cessió a informació pública, amb caràcter previ a l'aprovació definitiva.

Resulten d'aplicació els articles 1750 del Codi Civil, l'article 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, així com els articles 72 a 77 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.-

Renovar la cessió a precari, a favor de les comunitats de propietaris de l'av. Maresme, 409, av. Maresme, 415, av. Maresme, 417, c. Colon, 60, c. Colon, 66, c. Colon, 72, c. Colon, 78 i c. Colon 84, de Mataró, de l'ús d'una porció de terreny de 1.363,93 metres quadrats, situada a l'interior de l'illa formada pels carrers Colon, Confraria de Sant Elm, Jorge Juan i avinguda Maresme, de Mataró, que constitueix la finca registral 981, inscrita al Volum 2898, del Llibre 19 de Mataró, Foli 14, del Registre de la Propietat 2, de Mataró, per tal que sigui utilitzada per les finalitats pròpies d'un jardí o parc, en les condicions del conveni que s'aprova a continuació. El present acord és provisional i resta condicionat a l'absència d'al·legacions o reclamacions durant el període d'exposició pública. De no formular-se al·legacions o reclamacions durant el tràmit d'informació pública, aquest acord quedarà aprovat definitivament en els seus exactes termes.

SEGON.-

Aprovar la minuta de conveni que s'adjunta annexa al present acord, que regula les condicions amb què es regirà l'esmentada renovació de cessió d'ús.

TERCER.-

Notificar aquest acord als interessats, i convocar a les parts per a la signatura del document que s'aprova al punt segon d'aquesta resolució, un cop aquest acord hagi quedat aprovat de forma definitiva. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

10 APROVACIÓ EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT DE L'EXERCICI 2006: RATIFICAR ELS DECRETS 5795/2006 I 7584/2006.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

Per Decret 5795/2006 de 22 de juny, es va aprovar, per raó d'urgència, l'expedient de crèdit extraordinari per import de 142.069,31 €, i que posteriorment havia de ser ratificat pel Ple.

Per Decret 7584/2006 de 30 d'agost, es va aprovar, per raó d'urgència, l'expedient de suplement de crèdit per import de 263.944,00 €, i que posteriorment havia de ser ratificat pel Ple.

Fonaments de dret

Article 177 del RDL 2/2004, de 5 de març.

Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990

Bases d'execució del pressupost municipal.

Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

DL 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

Article 73.10 del ROM.

En virtut de tot això, RESOLC:

1. Aprovar l'avantprojecte de modificació del pressupost de l'Ajuntament de l'exercici 2006 consistent en la ratificació dels decrets números 5795/2006, de 22 de juny i 7584/2006, de 30 d'agost."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

11 DESAFECTACIÓ DE LA FINCA DE PROPIETAT MUNICIPAL SITUADA A LA RIERA DE FIGUERA MAJOR, CANTONADA CARRER JOAN OLIVER DE MATARÓ, PER A LA SEVA PERMUTA AMB UNA FINCA DE LA PARRÒQUIA DE SANT JOSEP, DE MATARÓ, SITUADA AL CARRER MUNTANYA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"La finca situada a la riera de Figuera Major, cantonada carrer Joan Oliver, de Mataró, grafiada al plànol que s'adjunta com a annex I d'aquesta proposta, és propietat de l'Ajuntament.

La finca està qualificada de bé de domini públic, com a sòl de cessió obligatòria i gratuïta.

Per acord del Ple de 5 d'octubre de 2006, s'acordà permutar la referida finca per una finca situada al carrer Muntanya, de Mataró, actualment propietat de la Parròquia de Sant Josep.

Per poder alienar la finca municipal, i complir així, amb l'acord de permuta a què s'ha fet referència, cal alterar la seva qualificació jurídica, per tal que passi a qualificar-se de bé patrimonial.

Consta a l'expedient administratiu informe tècnic de valoració de la finca i informe jurídic relatiu a l'adequació a dret de l'operació projectada.

Pel que fa a la desafectació, resulten d'aplicació els articles 81 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, l'article 204 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, l'article 8, 20 i següents del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.

En virtut de tot l'exposat, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Aprovar inicialment la desafectació del domini públic de la finca de propietat municipal situada a la riera de Figuera Major, cantonada carrer Joan Oliver, de Mataró, que es descriu a continuació, per tal que passi a gaudir de la qualificació jurídica de bé patrimonial, i sotmetre l'expedient de desafectació a informació pública per un termini de vint dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que les persones interessades puguin comparèixer en l'expedient i formular les al·legacions i reclamacions que estimin oportunes. Si durant el període d'exposició pública, no es presenta cap al·legació o reclamació, aquesta desafectació es considerarà aprovada definitivament:

DESCRIPCIÓ: URBANA: SOLAR situat a Mataró, amb front a la riera de Figuera Major, i al carrer Joan Oliver. Té una superfície de mil dos-cents cinquanta metres quadrats, i en virtut de la modificació puntual del Pla Especial d'Equipaments Mataró-Nord aprovada definitivament el 22 de juny de 2006 per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, té assignat amb caràcter dominant l'ús religiós i sòciocultural, compatible amb l'ús esportiu. LIMITA: al Nord, amb la riera de Figuera Major; al Sud, amb finques de referència cadastral 3606826DG5030N, 3606825DG5030N, 3606824DG5030N, 3606823DG5030N i 3606822DG5030N; a l'Est, amb la finca de què se segrega, registral 12.835; i a l'Oest, amb el carrer Joan Oliver.

TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, per segregació en virtut de certificat del Secretari general de l'ajuntament de Mataró, expedit el 25 de setembre de 2006.

REFERÈNCIA CADASTRAL: forma part de la finca cadastral 3606827DG5030N.

VALORACIÓ: 465.750 euros.

DADES REGISTRALS: Inscrita al Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al Volum 3556, Llibre 301, Foli 164, Finca 15.340, inscripció 1a.

SEGON.- Disposar l'assentament de l'operació que aquí s'acorda a l'inventari de béns municipal, un cop sigui definitiva.

TERCER.- Notificar el present acord a la Parròquia de Sant Josep de Mataró, i a l'Arquebisbat de Barcelona. "

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, celebra la finalització d'aquest contenciós però, alhora, expressa que és important que el Govern municipal doni alguna explicació més al respecte. El Govern té l'obligació de preservar el patrimoni municipal, així com de rendir comptes, en els plens, de les seves actuacions i negociacions.

L'intercanvi patrimonial que s'ha produït, des del punt de vista del patrimoni municipal, és desigual perquè, a nivell de valoració, s'entreguen més de 1.250 metres2 en forma de finca a la riera de Figuera Major i se'n reben 836 al carrer Muntanya. Aquesta permuta requereix l'explicació monetària i financera d'aquest diferencial d'un 50% de metres quadrats. A més de la cessió gratuïta d'uns 52 metres quadrats a l'edifici que s'entrega.

La senyora Pilar González aclareix que en aquests moments allò que s'està fent és el canvi d'ús del terreny de Figuera Major, amb l'explicació corresponent, que es va presentar en sessió plenària, de tot el procediment anterior. És cert que hi ha una reserva d'uns 50 m al carrer Muntanya, que està ocupada per Càrites, qui en demana la continuïtat d'utilització.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

12 CREACIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE GESTIÓ DEL PARC TECNOCAMPUS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Per acord del Ple adoptat el 6 d'abril de 2006, es disposà iniciar els tràmits per crear un servei públic que articulés i regulés l'exercici de les activitats d'interès públic i de les competències municipals que haguessin de constituir el projecte TECNOCAMPUS, partint dels següents estudis:

avantprojecte arquitectònic i el dossier de la seva presentació

el pla parcial

la memòria del projecte

l'avanç econòmic

En execució del referit acord, l'Alcalde disposà per Decret núm. 7176/2006, d'1 d'agost, constituir una Comissió Especial encarregada del debat, seguiment i impuls de la creació del servei públic de gestió del parc TECNOCAMPUS MATARÓ, i de definir la forma de gestió del servei. A tal efecte, es disposà l'aprovació d'una memòria justificativa, d'un projecte d'establiment i d'un reglament o estatut per disciplinar el règim jurídic del servei. Igualment, es determinà la composició de la referida Comissió Especial, segons el següent detall:

Presidenta: La primera tinent d'alcalde i consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, o el responsable en qui delegui.

Vicepresident/a: Vacant. El càrrec serà ocupat per la persona que designi la Presidenta.

Vocals:

1 representant del Grup Municipal del PSC

1 representant del Grup Municipal de CiU.

1 representant del Grup Municipal del PP.

1 representant del Grup Municipal d'ERC.

1 representant del Grup Municipal ICV EUA.

La Comissió Especial estaria assistida pel cap de l'Àrea de Serveis Centrals i Planificació, actuant com a secretari el Secretari de la Corporació.

Al mateix decret, s'encomanà a aquesta comissió la redacció, el debat i l'aprovació d'una proposta de continguts, estatuts i d'altres documents necessaris per a la creació d'un organisme públic per a la prestació del servei, d'acord amb la forma de gestió del servei a determinar per la comissió.

Segons es fixà al Decret d'alcaldia 8444/2006, de 26 de setembre, han estat membres de la referida comissió:

Presidenta: La primera tinent d'alcalde i consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació.

Vocals:

Representant del Grup Municipal del PSC: Arcadi Vilert Soler.

Representant del Grup Municipal de CiU: Joan Mora Bosch.

Representant del Grup Municipal del PP: Javier Viaño García.

Representant del Grup Municipal d'ERC: Anna Salicrú Maltas.

Representant del Grup Municipal ICVEUA: Josep Maria Manté Spà

El Sr. Arcadi Vilert Soler va ser designat per ocupar la vice-presidència.

El dia 2 d'octubre de 2006, l'esmentada comissió especial va proposar modificar la durada del contracte-programa prevista a l'estudi econòmic financer de la memòria i projecte de creació del servei, de manera que en comptes de la durada inicial de tres anys, tingués una durada de quatre anys.

Un cop feta la referida modificació, s'acordà aprovar inicialment el projecte i memòria de creació del servei, els estatuts de l'organisme gestor del servei, i la plantilla i el pressupost del referit organisme gestor del servei. Es determinà que la forma de gestió del servei seria directa, mitjançant entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARÓ.

El 7 d'octubre de 2006 es va publicar l'anunci oficial d'aprovació inicial del projecte en el Butlletí Oficial de la Província, i el dia 11 d'octubre següent es va fer la corresponent publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. L'anunci també es va publicar a la pàgina web municipal i es va penjar al tauler d'anuncis de l'Ajuntament.

S'obrí un període d'informació pública de trenta dies, passat el qual no s'han presentat al·legacions.

A la reunió final de la comissió, celebrada el dia 21 de novembre, es van adoptar les següents propostes al Ple:

aprovar definitivament els documents necessaris per a la creació del nou servei públic de gestió del PARC TECNOCAMPUS, relacionats a continuació:

memòria i projecte per a la creació del servei públic de gestió del Parc Tecnocampus

estatuts de l'entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARO, amb les modificacions introduïdes

plantilla i relació de llocs de treball per a l'any 2007 de la referida entitat pública empresarial

pressupost de l'exercici 2007, de la referida entitat pública empresarial

nomenar els membres del Consell d'Administració de l'entitat pública empresarial.

adscriure l'entitat pública empresarial a l'Àrea de Serveis Centrals i Planificació de l'Ajuntament, i proposar que no es requerirà especial autorització de la referida Àrea, per a la celebració de tota mena de contractes per part de "Parc TCM", a excepció de les limitacions que per Llei es puguin establir.

Per tot el que s'ha exposat, proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords:

PRIMER.-

Crear el servei públic de gestió del parc Tecnocampus, acordar la seva prestació en règim de gestió directa, mitjançant entitat pública empresarial "PARC TECNOCAMPUS MATARO", abreujat: "Parc TCM", i a aquests efectes, aprovar definitivament els següents documents, units a l'expedient:

memòria i projecte per a la creació del servei públic de gestió del Parc Tecnocampus

estatuts de l'entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARO

plantilla i relació de llocs de treball per a l'any 2007 de la referida entitat pública empresarial

pressupost de l'exercici 2007, de la referida entitat pública empresarial

SEGON.- Determinar que l'entitat pública empresarial quedi adscrita a l'Àrea de Serveis Centrals i Planificació d'aquest Ajuntament, establint-se que no es requerirà especial autorització de la referida Àrea, per a la celebració de tota mena de contractes per part de "Parc TCM", a excepció de les limitacions que per Llei es puguin establir.

TERCER.-

Confirmar la previsió del finançament dels avantprojectes, projectes tècnics i obres del conjunt, amb els recursos aproximats de l'avanç econòmic unit a l'expedient, els quals es reprodueixen a continuació (sense IVA):

-Ingressos Pla de Millora Urbana del sector "El Rengle" aprovat provisionalment al Ple de 12-1-2006

4.200.000 euros

-Beneficis de PUMSA dels exercicis 2005 i següents

18.000.000 euros

-Préstec - Direcció General de Política Tecnològica (MEC)

5.895.000 euros

Finançament hipotecari

15.373.530 euros

TOTAL 43.468.530 euros

QUART.-

Els membres del Consell d'Administració de l'entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARO seran els següents :

Pilar González Agapito, Arcadi Vilert Soler i Ramon Bassas Segura en representació del grup municipal Socialista.

Joan Mora Bosch i Pedro Gómez Fernandez en representació del grup municipal de Convergència i Unió.

Paulí Mojedano i Singla i Javier Viaño García en representació del grup municipal Popular

Josep Maria Manté i Spà en representació del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA.

Anna Salicrú i Maltas en representació del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

CINQUÈ.-

Publicar íntegrament els estatuts de l'EPEL en el Butlletí Oficial de la Província, i un cop l'anunci surti publicat, publicar al Diari Oficial de la Generalitat un anunci de referència.

SISÈ.-

Comunicar a la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, la creació de l'entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARO."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el vot afirmatiu de la seva formació, sobretot, perquè es tracta d'un tema de ciutat.

El PP ha estat molt crític, durant molts anys, amb el tema Tecnocampus perquè era vist com una nebulosa , però finalment tot s'ha pogut materialitzar en un projecte tangible, de caire empresarial i tecnològic. El grup hi confia i, de fet, hi ha participat activament tot fent propostes a través del seu representant. Sembla que s'està en el bon camí per aconseguir crear aquest parc tecnològic.

D'altra banda, sembla que a la ciutat només s'aposti pel Tecnocampus i, des del PP s'opina que hagués calgut estar més oberts a altres apostes.

Finalment, allò que el grup no comparteix és que algunes de les accions i activitats de la Fundació siguin externalitzades, perquè totes elles podrien formar part de la regidoria. També es demana molta transparència i col·laboració. L'únic interrogant que quedaria és saber què se'n farà, dels espais que quedaran desocupats, com ara, per exemple, el de l'Escola Universitària del Maresme.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció de la seva formació, tot i ser conscient que la justificació del sentit del vot no és fàcil tenint en compte que es tracta d'un ens de gestió on CiU té els seus representants.

CiU continua pensant que el projecte Tecnocampus, com a tema de ciutat, interessa a tots els ciutadans, però està mancat d'una necessària i estudiada base sòlida científica i del coneixement universitari. Al cap i a la fi, allò més important d'un parc tecnològic és la capacitat de transmissió del pensament científic al món empresarial. La font del coneixement és la universitat i els seus recursos en recerca científica i, per tant, si falla aquest primer esglaó, difícilment se sostindrà la resta del projecte. CiU se'n mostra escèptic, dubtós de la capacitat del Govern de gestionar-lo, i no tant del Tecnocampus en si mateix. Molts dubtes provenen de la quantitat d'anys que s'hi ha invertit abans de poder materialitzar-ne alguna cosa i perquè l'únic visible encara avui és el projecte d'una gestió immobiliària.

CiU no vol pensar que s'utilitza la creació del nou campus universitari com a moneda de canvi per acreditar més valor al projecte immobiliari que hi ha al darrere, més quan avui, atesa la situació de les universitats amb tantes places que sobren, és difícil pensar que el projecte universitari es consolidi i doni lloc al projecte Tecnocampus, més ambiciós.

D'altra banda, no es pot ometre el tema del seu finançament, que sembla que només procedirà de la gestió immobiliària, és a dir, dels pisos que s'hi puguin fer i de la plusvàlua que generi l'Ajuntament. El Sr. Esperalba es tem que el projecte Tecnocampus acabi estrictament en això: una façana litoral amb molt de ciment, habitatges i oficines.

Per tots aquests motius, CiU s'hi abstindrà, tot i que participarà en la construcció d'aquest ens.

La senyora Pilar González agraeix el posicionament del Partit Popular, així com les propostes presentades, que han contribuït a millorar el conjunt del projecte.

En resposta a les paraules del Sr. Esperalba, la Sra. González expressa el seu desig que CiU canviï d'opinió amb el temps i explica que és cert que Mataró i els seus voltants estan en un moment de transformació econòmica i que, per tant, el projecte Tecnocampus podrà donar part de resposta als canvis i cicles econòmics que ara es donen.

Alhora, la consellera delegada recorda que el representant de CiU té, des del dimarts passat, enviat a través de correu electrònic, un estudi detallat de la viabilitat dels estudis universitaris allà. A més, el dia 13, hi haurà una altra reunió en què es parlarà concretament del marc en què s'ubicaran les dues universitats i en relació amb l'àmbit europeu.

La Sra. González creu que en les últimes reunions del Patronat s'ha anat avançant en temes que preocupaven, com ara treballar amb indicadors que garantissin la materialització del projecte, analitzar els tipus de necessitats de les empreses mataronines i dels voltants, i concretar el futur universitari dels centres que s'hi instal·laran. En tot això s'està treballant a fi de concretar al màxim tot el projecte.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

13 CONCESSIÓ DEMANIAL DEL SUBSÒL D'UNA FINCA DE PROPIETAT MUNICIPAL SITUADA A LA RONDA RAFAEL ESTRANY, DE MATARÓ, A FAVOR DE GINTRA, PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN APARCAMENT.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"I.- CREACIÓ DEL SERVEI D'APARCAMENTS

L'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va acordar crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació. A l'esmentat acord, es determinà, alhora, que el servei es prestaria mitjançant gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal, encarregant-se la gestió del Servei a l'empresa Promocions Urbanístiques de Mataró Societat Anònima.

Igualment, s'aprovà el Reglament regulador del servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació, i el Projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei de estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

Per a la prestació del servei, s'establí un cànon d'acord amb la següent fórmula -revisable anualment- : "Benefici màxim de la societat gestora del servei = ( 2 € ( rendibilitat lletres del tresor del període anual expressada en % ) x Capital invertit en el servei), en la que els indicadors es reflecteixen a l'informe del servei d'ingressos, i de forma que qualsevol benefici superior a aquest serà reintegrat directament a l'Ajuntament en concepte de cànon per prestació, fins recuperar la pèrdua d'ingressos, i que assumirà tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei.

Aquest cànon assumeix tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei (drets de superfície, cànon aparcaments,) i inclou tots i cadascun dels conceptes pels que es presta el servei: Aparcaments es superfície, aparcament en zones d'estacionament reservat i serveis de recolzament."

El ja referit projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, aprovat en el punt sisè del referit Ple de 7 de juny, exposava a la seva pàgina 11:

El projecte contempla construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, via públiques, zones verdes, equipaments, etc.), i per tant, inexcusablement, vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. Es evident que esta empresa serà responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que es a ell a qui haurà de revertir les infrastructures un cop esgotat el període de concessió.

II.- GESTIO per GINTRA

En un inici, l'Ajuntament encomanà a PUMSA la gestió del servei d'aparcaments en subsòl, però actualment, en execució de l'acordat als Plens d'11 d'abril de 2002 i de 4 de juliol de 2002, és l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. l'encarregada de gestionar aquest servei.

III.- CANONS I TARIFES

El cànon aplicable a la concessió ve fixat genèricament al reglament del servei d'aparcaments municipal, la fórmula del qual consta concretada a l'acord del Ple de 7 de juny de 2001 reproduït parcialment anteriorment.

IV.- FINCA OBJECTE DE CONCESSIÓ

En execució dels acords anteriors, correspon ara constituir una concessió demanial a favor de GINTRA, en relació al subsòl de la finca de domini públic situada a la Ronda Rafael Estrany, d'aquesta ciutat, identificada al plànol adjunt al plec de la concessió, finca 3.163.1, inscrita al Volum 2.973, Llibre 53, Foli 1, del Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró.

Cal puntualitzar que aquesta figura s'adopta en execució del que disposa el reglament del servei d'aparcaments, en el seu apartat règim de béns, aprovat per acord del Ple de 7 de juny de 2001, segons el qual "L'Ajuntament, individualment per a cada bé, posarà a disposició de PUMSA el subsòl municipal de domini públic necessari per la construcció dels aparcaments subterranis objecte del servei mitjançant la figura de la concessió demanial i es sotmetrà a allò disposat en els articles 57 a 71 del RPEL (Decret 336/88, de 17 d'octubre)". Aquesta figura resulta aplicable al present cas, en tant que s'estableix una relació jurídica entre l'Ajuntament i l'empresa municipal que resta fora de l'àmbit d'aplicació del Real decret legislatiu 2/2000, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques.

Quant a la regulació de la concessió demanial o concessió administrativa de domini públic, resulten d'aplicació la Ley 33/2003, del patrimonio de las administraciones públicas, els articles 217 i 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, els articles 57 a 71 del Reglament de Patrimoni (Decret 336/1988), i normativa concordant.

En virtut del que disposen els articles 31, 60 i 61 del Reglament Hipotecari, i vistos els informes tècnics i jurídics obrants a l'expedient, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER: Atorgar provisionalment a favor de l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. (GINTRA), amb NIF B-63081194, una concessió demanial referida al subsòl de la següent finca:

DESCRIPCIÓ: ZONES DE SÒL PÚBLIC INCLOSES EN EL POLÍGON INDUSTRIAL DE MATA-ROCAFONDA SUD, DE MATARÓ.

1.- PEÇA DE TERRA que després de vàries segregacions i una agregació te una superfície de quaranta-dos mil quatre-cents vuit metres quadrats amb cinquanta-dos decímetres quadrats, destinada a zona verda i equipaments, que CONFRONTA: al Nord, amb la carretera de Valldeix i la Riera de Sant Simó; a l'Est, amb la citada Riera; a l'Oest, amb la ronda del Pintor Rafael Estrany i en part amb la plaça del Pintor Cusachs i en part amb la finca registral 8.147, del Tom 3131, Llibre 126 de Mataró, Foli 46 del Registre núm. 4 de Mataró i en part amb la finca registral 12.404, del Tom 3339, Llibre 210 de Mataró, Foli 134 del Registre núm. 4 de Mataró; i al Sud, en part amb la carretera de Mata i en part amb la finca registral 43.391, del Tom 2585, Llibre 941-comú, Foli 20, del Registre de Mataró-4.

REFERÈNCIA CADASTRAL: 4303206DG5040S0001FM.

TITOL: L'AJUNTAMENT DE MATARO, amb CIF P0812000H, és propietari de la finca, per adjudicació en el projecte de reparcel.lació del polígon industrial de Mata-Rocafonda Sud, segons escriptura de 23 de desembre de 1987, autoritzada pel Notari de Mataró, Enrique Jiménez Brundelet i protocolitzada pel Notari també de Mataró, Manuel Martialay Romero.

VALORACIÓ nou-cents setanta-sis mil cinc-cents quatre euros, amb vuit cèntims d'euro (976.504,08 euros).

CÀRREGUES: Lliure.

DADES REGISTRALS: Finca 3.163.1, inscrita al Volum 2.973, Llibre 53 de Mataró-4, Foli 1, del Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró.

A l'annex I del Plec s'identifica gràficament, en superfície, el subsòl corresponent a l'objecte de la present concessió.

SEGON: Aprovar provisionalment el Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial, que s'adjunta com a annex A, el qual porta adjunt plànol de l'aparcament en superfície.

TERCER: Sotmetre el Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.

QUART: Aprovar provisionalment les tarifes màximes de l'aparcament soterrani de la ronda Rafael Estrany, que es reprodueixen a continuació:

Concessió de places a 50 anys (preu per plaça): 16.000 euros + IVA

Arrendament mensual:

Cada plaça: 80 euros/mes + IVA

CINQUÈ: De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el Plec es considerarà aprovat definitivament, la concessió demanial es considerarà atorgada definitivament amb sotmissió al referit Plec i les tarifes proposades es consideraran aprovades definitivament.

SISÈ: Eximir l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. de prestar la garantia definitiva prevista al Plec de condicions que ara s'aprova provisionalment, si es consolida l'atorgament definitiu de la concessió a dita empresa en base al referit Plec.

SETÈ: Autoritzar l'Il·lm. Sr. Alcalde per subscriure tots els documents necessaris per al perfeccionament dels presents acords.

VUITÈ: Demanar al Sr. Registrador del Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, la inscripció registral de la present concessió demanial com a finca especial independent, un cop s'hagi aprovat definitivament la present concessió i consti instrumentada en el corresponent contracte."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

14 PERMUTA DE L'ÚS DELS PANYOLS I AMARRAMENTS DEL PORT DE MATARÓ, DE TITULARITAT DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ , PER A L'ÚS D'UNA BASE NÀUTICA DE TITULARITAT DEL CONSORCI PORT MATARÓ.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament és titular de l'ús dels panyols i amarraments del port de Mataró que s'identifiquen a continuació:

L'Ajuntament és titular del dret a la utilització dels panyols i amarraments que es relacionen a continuació:

Panyol 150; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Panyol 152; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Panyol 153; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Panyol 154; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Panyol 155; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Amarrament M-14; valor segons inventari i moviments posteriors: 30.501,37 euros

Amarrament G-70; valor segons inventari i moviments posteriors: 20.915,22 euros

Amarrament B-56; valor segons inventari i moviments posteriors: 15.250,68 euros

Amarrament B-58; valor segons inventari i moviments posteriors: 15.250,68 euros

Aquests drets es van adquirir en virtut de contractes signats el 24 de maig de 1995.

Al Ple de 5 d'octubre de 1995, s'acordà adscriure els referits elements nàutics al Patronat municipal d'Esports, per a la seva gestió ordinària, i al Ple de 6 de juliol de 2006, s'ha acordat la seva desadscripció, per tal de reunificar en l'Ajuntament totes les facultats sobre els referits elements, amb la finalitat de poder disposar patrimonialment dels mateixos, per intercanviar-los per l'ús d'una base nàutica.

El Patronat d'Esports ha valorat positivament la proposta de conveni presentada pel Consorci del Port Mataró, per tal de fer realitat la permuta dels elements municipals per la base nàutica, entenent que suposa una millora per al suport a l'esport nàutic realitzat pels clubs de la ciutat, en especial els radicats en el port de Mataró, i la creació de nous serveis i activitats relacionades amb el mar, el port i el front marítim.

Resulta d'aplicació el Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (capítol 1r del Títol XIX); el Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya (articles 47, i 92 i 94), i el Decret 179/1995, pel qual s'aprova el Reglament d'obres activitats i serveis dels ens locals (art. 204).

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Permutar el dret a l'ús dels amarraments i panyols de què disposa aquest Ajuntament en el Port de Mataró, els quals s'identifiquen a continuació, pel dret a l'ús d'una base nàutica al mateix Port de Mataró.

Element portuari

valor segons inventari aprovat l'any 1995 i moviments posteriors:

Valor de permuta:

Panyol 150

7.813,16 euros, IVA exclòs

10.328,99 euros, IVA exclòs

Panyol 152

7.813,16 euros, IVA exclòs

10.328,99 euros, IVA exclòs

Panyol 153

7.813,16 euros, IVA exclòs

10.328,99 euros, IVA exclòs

Panyol 154

7.813,16 euros, IVA exclòs

10.328,99 euros, IVA exclòs

Panyol 155

7.813,16 euros, IVA exclòs

10.328,99 euros, IVA exclòs

Amarrament M-14

30.501,37 euros, IVA exclòs

40.322,80 euros, IVA exclòs

Amarrament G-70

20.915,22 euros, IVA exclòs

27.649,92 euros, IVA exclòs

Amarrament B-56

15.250,68 euros, IVA exclòs

20.161,40 euros, IVA exclòs

Amarrament B-58

15.250,68 euros, IVA exclòs

20.161,40 euros, IVA exclòs

SEGON.- Aprovar el conveni de col·laboració que s'adjunta com a annex a aquesta resolució, el qual instrumenta els termes de l'operació de permuta del dret a l'ús dels panyols i amarraments, pel dret a l'ús de la base nàutica, i procedir a la seva signatura.

TERCER.- Adscriure la base nàutica al Patronat d'Esports, a partir del mateix dia de la signatura del conveni aprovat anteriorment, per tal que s'encarregui de la seva gestió ordinària, dintre de les competències que té assignades en matèria esportiva.

QUART.- Notificar la present resolució al Consorci del Port de Mataró, i al Patronat d'Esports, i convocar les parts per a la signatura del conveni."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Servei d'Ingressos-

15 APROVACIÓ DE PREUS PÚBLICS DE LA PUBLICITAT AL BUTLLETÍ MUNICIPAL MÉS MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, resol retirar aquest punt de l'ordre del dia fins un proper Ple.

16 APROVACIÓ DE TARIFES DEL SERVEI PÚBLIC DE LA ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL EL SORRALL PER AL 2007.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Vist l'acta de la reunió de la Comissió de Seguiment de la zona esportiva municipal de "El Sorrall" de data 2 de novembre de 2007,

Vist l'informe d'Intervenció,

Vist el que estableix el RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i la Llei 25/1998, de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes estatals i locals.

Qui subscriu, La Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.-

Aprovar la revisió de tarifes del servei públic de la zona esportiva municipal el Sorrall d'acord amb el següent detall:

Quota abonament

2007

Quota inscripció Adults

36,15 €

Quota inscripció Familiar

31,10 €

Quota inscripció infantil

28,15 €

Quota abonat general

38,30 €

Quota abonat matins

30,45 €

Quota 3er familiar

30,45 €

Quota abonat infantil (

28,95 €

Quota abonat G.G + carnet blau

25,90 €

Entrada puntual centre de fitness+llac

Entrada puntual adult

10,90 €

Entrada puntual infantil

6,20 €

Entrada puntual gent gran

4,65 €

Entrades llac exterior no abonats

Bonus 10 adults >16 anys

43,40 €

Abonament temporada >16 anys

86,75 €

Bonus 10 infantil (de 6 a 16 anys)

30,35 €

Abonament temporada( de 6 a 16 anys)

60,75 €

Bonus 10 GG+carnet blau

30,35 €

Abonament temporada GG+carnet blau

60,75 €

Assegurança puntual (0-5 anys)(llac exterior)

2,30 €

assegurança temporada (0-5 anys)(llac exterior)

6,50 €

Cursets natació escolar

Natació escoles (totes)

preus aprov.OOFF 2007

Natació escola bressol

preus aprov.OOFF 2007

Cursets de natació per infants (extra-escolar i de forma particular)

€/mes

Nadons 1 sessió setmanal

19,70 €

Iniciació (de 1 a 3 anys) (1 cops/set)

19,15 €

Iniciació (de 3 a 12 anys) (2 cops/set)

28,20 €

Inf. Perfec.+7anys (1 cop/set)

14,15 €

Inf. Perfec.+7anys (2 cops/set)

28,20 €

Curset natació intensiu

56,35 €

Cursets de natació per adults

Adults (+ 16 anys) (2 cops/set)

abonat

Descompte -40,00

no abonat

4,30 115,35€/trimestre

Adults (+ 16 anys) (3 cops/set)

abonat

Descompte -40,00

no abonat

4,30 173,05€/trimestre

Gent Gran + carnet blau

abonat

Descompte -40,00

no abonat

4,30 91,10€/trimestres

Preus lloguer d'instal·lació (per hores)

Carrer 25 m.

16,95 €

Espai de 12.5 x 25 m

32,30 €

Partit waterpolo competició

161,35 €

Competició 5 hores

403,45 €

Competició + de 5 hores

744,30 €

Serveis personalitzats

Servei ATP(assessorament tècnic especialitzat)

6,75 €

Gravity 1 sessió

10,00 €

Grvity mensualitat 2 dies/setmana

50,00 €

Gimnàstica terapèutica

abonat

Descompte -40,00

no abonat

4,30 37,75€/mes

Segon

.- Publicar aquest acord en el BOP i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

-Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions-

17 APROVACIÓ DEL REGLAMENT INTERN D'ÚS DELS SISTEMES D'INFORMACIÓ MUNICIPALS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Quan es parla de protecció de dades es fa pensant en protegir les dades personals de la ciutadania davant l'ús no autoritzat per part de tercers que tinguin per finalitat generar una informació que construeixi, amb fidelitat, l'entorn personal, social o professional de qualsevol persona física identificable i que, en conseqüència, sobrepassi els límits de la seva intimitat.

En aquest sentit, són vàries les normes que, tenint per objecte la protecció de les dades, han ajudat a crear una cultura bàsica sobre el que es denomina el principi de l'autodeterminació informativa, el qual estableix que les dades són propietat del seu titular i no d'aquell qui les posseeix o les sotmet a tractament.

La Constitució Espanyola, a l'article 10 reconeix el drets a la dignitat de la persona i, per altra banda, a l'article 18.4 disposa que la llei limitarà l'ús de la informàtica per garantir l'honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i del ple exercici dels seus drets. D'ambdós preceptes deriva el dret fonamental a la protecció de dades, el qual s'ha convertit en autònom gràcies a la Sentència del Tribunal Constitucional 292/2000, de 30 de novembre .

Per desenvolupar el citat article 18.4 va ser aprovada la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de caràcter personal (més comunament coneguda com la LOPD - antiga LORTAD -), i aquesta garantitza, a l'ordenament jurídic espanyol, la Directiva 95/46/CE sobre protecció de dades mitjançant el seu objecte: protegir l'honor i la intimitat personal i familiar de les persones físiques.

Tenint en compte les comoditats i la rapidesa que han introduït les noves tecnologies quant a l'intercanvi de dades, és important garantir un cert equilibri entre la modernització i la garantia dels drets dels ciutadans. Aquest equilibri entre el dret del ciutadà per poder controlar les seves dades i l'aplicació de les tecnologies de la informació, és el context en el que el Legislador consagra el citat dret fonamental a la protecció de les dades, el qual està en constant evolució i, fins i tot, s'ha vist reconegut en el Tractat Europeu pel que s'estableix una Constitució per a Europa que exigeix que en tots els Estats membres existeixi una autoritat independent que el controli i el garanteixi.

El 20 de juny de 1994 amb la redacció del Reglament de la LORTAD, el Reial Decret 1332/1994, es desenvolupen determinats aspectes relacionats amb l'exercici dels drets, així com la manera i forma d'efectuar les corresponents queixes davant l'organisme de control, la notificació i inscripció dels fitxers i el procediment per determinar les infraccions i sancions.

A la vegada, i prenent com a base l'article 9 que dedica la LOPD a la seguretat de les dades, es va aprovar el Reial Decret 994/1999, d'11 de juny, el qual tenia per objectiu que el responsable o titular dels fitxers garantís les mesures tècniques i organitzatives que han de reunir tots els fitxers que tingui sota la seva custòdia.

Aquest és el marc normatiu amb el que es completa la principal legislació que regula el tractament de les dades personals, encara que hi ha molta més en forma de decret, instruccions i directives que es podria citar i que acaba de complementar la regulació legal en matèria de protecció de dades. No obstant, l'important és com, mitjançant la implementació de la documentació que s'adjunta tot seguit, l'Ajuntament de Mataró podrà dur a terme l'aplicació pràctica del que disposa la normativa de protecció de dades.

Aquest gran objectiu, sota el marc d'un Sistema de Gestió de la Qualitat, ha donat com a resultat un Reglament Intern dels Sistemes d'Informació Municipals, el qual té per objecte dictar la normativa a través de la qual es regirà el funcionament, en matèria de seguretat, de tot l'Ajuntament, abastint les funcions i obligacions dels rols informàtics, dels llocs de treball, dels comandaments de les àrees i dels càrrecs de major responsabilitat.

La manera de portar a la pràctica tota la implementació de la llei de protecció de dades és mitjançant l'estandardització d'un sistema comú de treball, procedimentat i regulat per una operativa interna de funcionament, amb la creació d'enllaços dins el Reglament, a través dels quals es desplega el seu contingut en forma de procediments, instruccions i plantilles.

Els procediments, a part de contenir tota la informació legal que fa referència a la temàtica que desenvolupen, descriuen gràficament el fluxgrama que s'ha de seguir abastint totes les casuístiques que la llei preveu en aquella matèria. Amb aquesta finalitat, seguint les línies que indica el flux, es podrà conèixer com utilitzar les cartes, models i notificacions que s'implementen per donar solució a cada cas particular.

Les instruccions contenen la informació puntual que desplega una temàtica molt concreta, les quals poden adjuntar models de referència si s'escau.

Les plantilles són l'essència més bàsica de la implementació de les mesures tècniques i organitzatives, doncs en forma automatitzada o no, depenent si hi ha una aplicació informàtica que les desenvolupa, contenen la informació necessària que s'ha d'emplenar per atendre el requisit al que donen solució.

Arribats a aquest punt cal dir que, per tal d'assegurar i facilitar la seva aplicació, seguiment i correcte manteniment posterior, tots els documents generats han estat codificats, inventariats i relacionats a la documentació que s'adjunta. Tanmateix, s'ha creat un document on s'especifiquen les dependències funcionals que existeixen entre la documentació i l'articulat de la llei al que donen resposta (la que apliqui en cada moment), deixant constància d'una cobertura total.

Addicionalment, s'ha creat un document on s'identifiquen les responsabilitats que s'assignen a cadascun dels perfils que venen definits per llei i la periodicitat amb què han d'executar cadascuna de les funcions, així com una taula de conservació de la documentació que permeti conèixer el temps que s'han de conservar tots aquells informes que es generen en l'aplicació del Reglament.

No hi ha dubte, doncs, que el conflicte entre la llibertat d'informació (i de tractament de les dades) i la intimitat, és un dels grans temes d'avui dia, el qual està generant nombrosos estudis i provocant greus discrepàncies doctrinals, a més a més d'una considerable normativa que incideix directament en el treball causant problemes de difícil solució.

L'Ajuntament de Mataró i STE Consulting han treballat plegats per materialitzar l'aplicació i la posada en marxa d'aquest Reglament i de la resta de documentació que el desplega, el que suposa, sense dubte, un primer pas per donar resposta a molts dels problemes que actualment es troben els funcionaris públics i que, per primera vegada, tindran prevista la seva resolució, doncs s'està davant de l'aplicació pràctica de la Llei de Protecció de Dades.

Pels les raons abans esmentats es proposa al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

A C O R D S

Primer.-

Aprovar el "Reglament Intern dels Sistemes d'Informació Municipals", que constitueix la normativa interna a partir de la qual es basarà l'Ajuntament.

Segon.-

Conforme a la llei de protecció de dades, s'aprova el contingut dels documents que desenvolupen l'aplicació pràctica de l'anterior Reglament sota la següent estructura:

1. Codificació de documents.

2. Inventari de documents.

3. Dependències funcionals.

4. Assignació de responsabilitats.

5. Taula de conservació de la documentació.

6. Procediments.

7. Instruccions.

8. Plantilles.

Tercer.-

Aprovar els models normalitzats adjunts (i referenciats a l'inventari) a les carpetes que s'inclouen a l'expedient, tant en suport paper com electrònic.

Quart.-

En compliment d'allò disposat a la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de caràcter personal i normativa complementària, davant la necessitat d'establir, definir i identificar les figures de responsabilitat, es nomenen els càrrecs i substituts dels mateixos segons les funcions conferides al citat Reglament Intern que s'adjunta com a Annex I.

Cinquè.-

Comunicar els nomenaments a les persones afectades."

ANNEX I

NOMENAMENT DE CÀRRECS REFERENTS A LA PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL

Les persones que donen compliment a les mesures tècniques i organitzatives que han de garantir la seguretat de les dades de caràcter personal són les que tot seguit es relacionen:

Càrrec que ostenta en l'actualitat

Càrrec atorgat

Data de nomenament

Cap de la Unitat de suport de Presidència

Encarregat de Tractament de la Unitat de suport de Presidència

15/09/2006

Cap del Servei de Comunicació

Encarregat de Tractament del Servei de Comunicació

15/09/2006

Cap de la Secció de Política Lingüística

Encarregat de Tractament de la Secció de Política Lingüística

15/09/2006

Cap de la Secció de Civisme i Cooperació Internacional

Encarregat de Tractament de la Secció de Civisme i Cooperació Internacional

15/09/2006

Cap del Servei de Participació Ciutadana

Encarregat de Tractament del Servei de Participació Ciutadana

15/09/2006

Cap de l'Oficina del Defensor del Ciutadà de Mataró

Encarregat de Tractament de l'Oficina del Defensor del Ciutadà de Mataró

15/09/2006

Cap de la Unitat de suport Serveis Centrals

Encarregat de Tractament de la Unitat de suport Serveis Centrals

15/09/2006

Cap del Servei de Secretaria General

Encarregat de Tractament del Servei de Secretaria General

15/09/2006

Cap del Servei de Recursos Humans

Encarregat de Tractament del Servei de Recursos Humans

15/09/2006

Cap del Servei d'Atenció Ciutadana

Encarregat de Tractament del Servei d'Atenció Ciutadana

15/09/2006

Cap del Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions

Encarregat de Tractament del Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions

15/09/2006

Cap de Sots-Direcció de Serveis Econòmics

Encarregat de Tractament de Sots-Direcció de Serveis Econòmics

15/09/2006

Cap de Sots-Direcció de Planificació Estratègica i Qualitat

Encarregat de Tractament de Sots-Direcció de Planificació Estratègica i Qualitat

15/09/2006

Cap de l'IMPEM

Encarregat de Tractament de l'IMPEM

15/09/2006

Cap de la Unitat de suport de Via Pública

Encarregat de Tractament de la Unitat de suport de Via Pública

15/09/2006

Cap del Servei de Mobilitat

Encarregat de Tractament del Servei de Mobilitat

15/09/2006

Cap del Servei Jurídic Administratiu

Encarregat de Tractament del Servei Jurídic Administratiu

15/09/2006

Cap del Servei de Protecció Civil

Encarregat de Tractament del Servei de Protecció Civil

15/09/2006

Cap del Servei de la Policia Local

Encarregat de Tractament del Servei de la Policia Local

15/09/2006

Cap de la Unitat de suport Serveis Territorials

Encarregat de Tractament de la Unitat de suport Serveis Territorials

15/09/2006

Cap de Servei d'Urbanisme

Encarregat de Tractament del Servei d'Urbanisme

15/09/2006

Cap del Servei de Desenvolupament Urbà

Encarregat de Tractament del Servei de Desenvolupament Urbà

15/09/2006

Cap del Servei de Ciutat Sostenible

Encarregat de Tractament del Servei de Ciutat Sostenible

15/09/2006

Cap del Servei d'Obres

Encarregat de Tractament del Servei d'Obres

15/09/2006

Cap de l'Àrea per Manteniment i serveis

Encarregat de Tractament de l'Àrea per Manteniment i serveis

15/09/2006

Cap de la Unitat de suport de Serveis Personals

Encarregat de Tractament de la Unitat de suport de Serveis Personals

15/09/2006

Cap del Servei de Salut Pública i Consum

Encarregat de Tractament del Servei de Salut Pública i Consum

15/09/2006

Cap del Servei de Serveis Socials

Encarregat del Servei de Serveis Socials

15/09/2006

Cap del Servei de Joventut i Dona

Encarregada de Tractament del Servei de Joventut i Dona

15/09/2006

Cap de Nova Ciutadania

Encarregat de Tractament de Nova Ciutadania

15/09/2006

Cap del Patronat Municipal de Cultura

Encarregat de Tractament del Patronat Municipal de Cultura

15/09/2006

Cap del Patronat Municipal d'Esports

Encarregat de Tractament del Patronat Municipal d'Esports

15/09/2006

Cap de l'Institut Municipal d'Educació

Encarregat de Tractament de l'Institut Municipal d'Educació

15/09/2006

Cap del Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions

Responsable de Seguretat

15/09/2006

Responsable de l'Administració de Sistemes

Administrador de Sistemes

15/09/2006

Responsable de l'Administració de Bases de Dades

Administrador de Bases de Dades

15/09/2006

Aquests càrrecs tindran la potestat de designar a aquelles persones que els substituiran en el cas que ells no poguessin desenvolupar les funcions que tenen atribuïdes.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Servei de Recursos Humans-

18 APLICACIÓ NOVA POLÍTICA RETRIBUTIVA I ADEQUACIÓ LLOCS DE TREBALL DEL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Vist que en data 29 de novembre de 2006, el Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports, va aprovar inicialment una nova valoració econòmica i la modificació de la relació de llocs de treball del Patronat Municipal d'Esports de Mataró i elevar els citats acords al Ple de l'Ajuntament per a la seva aprovació definitiva.

Vist que l'article 6è-i dels estatuts estableix que correspon al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports l'aprovació inicial de la relació de llocs de treball sotmetent-lo al ple de l'Ajuntament per a la seva aprovació.

Vist que l'article 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals regulen la modificació de la plantilla i la relació de llocs de treball.

En virtut de tot això, proposo al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Aprovar la nova valoració econòmica que s'adjunta, al conjunt de la plantilla de personal laboral del Patronat Municipal d'Esports amb efectes de l'1 de gener de 2006, per un valor total de 113.359,05 euros.

SEGON.- Carregar la despesa de 113.359,05 euros en el pressupost del Patronat Municipal d'Esports de la següent manera:

-pressupost exercici 2006: 84.319,05 euros

Org.

Func.

Econ.

Descripció

import

F0100

452110

13000

Personal laboral serveis grals.

6.049,43

F0100

452500

13000

Personal laboral esport i escola

4.251,48

F0100

452200

13000

Personal laboral activ.esporives

2.655,08

F0100

452600

13000

Personal laboral Server lleure

1.242,59

F0100

452300

13000

Personal laboral Servei instal.l.

24.796,73

F0200

452410

13000

Personal laboral admo.piscina

3.995,04

F0200

452420

13000

Personal laboral instal.piscina.

4.489,25

F0200

452430

13000

Personal laboral Cursets piscina.

14.996,24

F0200

452440

13000

Personal laboral altres serv.piscina

1.142,85

F0100

452110

16000

s.social Personal laboral serveis grals.

1.898,34

F0100

452500

16000

s.social Personal laboral esport i escola

1.333,69

F0100

452200

16000

s.social Personal laboral activ.esporives

832,90

F0100

452600

16000

s.social Personal laboral Server lleure

389,80

F0100

452300

16000

s.social Personal laboral Server instal.l.

7.782,49

F0200

452410

16000

s.social Personal laboral admo.piscina

1.253,24

F0200

452420

16000

s.social Personal laboral instal.piscina.

1.741,02

F0200

452430

16000

s.social Personal laboral Cursets piscina.

5.080,54

F0200

452440

16000

s.social Personal laboral altres serv.piscina

388,34

-pressupost exercici 2007: 29.040,00 euros

Org.

Func.

Econ.

Descripció

import

F0100

452110

13000

Personal laboral serveis grals.

2.083,45

F0100

452500

13000

Personal laboral esport i escola

1.464,23

F0100

452200

13000

Personal laboral activ.esporives

914,43

F0100

452600

13000

Personal laboral Server lleure

427,95

F0100

452300

13000

Personal laboral Servei instal.l.

8.540,15

F0200

452410

13000

Personal laboral admo.piscina

1.375,92

F0200

452420

13000

Personal laboral instal.piscina.

1.546,12

F0200

452430

13000

Personal laboral Cursets piscina.

5.164,80

F0200

452440

13000

Personal laboral altres serv.piscina

393,60

F0100

452110

16000

s.social Personal laboral serveis grals.

653,80

F0100

452500

16000

s.social Personal laboral esport i escola

459,33

F0100

452200

16000

s.social Personal laboral activ.esporives

286,86

F0100

452600

16000

s.social Personal laboral Server lleure

134,25

F0100

452300

16000

s.social Personal laboral Server instal.l.

2.680,34

F0200

452410

16000

s.social Personal laboral admo.piscina

431,63

F0200

452420

16000

s.social Personal laboral instal.piscina.

599,62

F0200

452430

16000

s.social Personal laboral Cursets piscina.

1.749,77

F0200

452440

16000

s.social Personal laboral altres serv.piscina

133,75

TERCER.- Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball del Patronat Municipal d'Esports de Mataró, amb la creació dels següents nous llocs de treball:

· Auxiliar d'instal·lació esportiva 1, grup D

· Auxiliar d'instal·lació esportiva 2, grup D

· Empleat planta socorrista de piscina, grup D

· Mantenidor de piscina, grup D

· Responsable d'instal·lacions esportives, grup C

QUART.- Crear un complement salarial especial per la tasca de Secretària per al treballador del Patronat qui té delegades aquestes funcions per Secretaria de l'Ajuntament de Mataró, per valor de 2.146,20 euros anuals.

CINQUÈ.- Efectuar els tràmits de modificació del conveni laboral del Patronat Municipal d'Esports vigent en l'actualitat que contempli els canvis aprovats amb aquests acords.

SISÈ.- Publicar la modificació de la relació de llocs de treball del Patronat Municipal d'Esports de Mataró al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Obres-

19 RATIFICAR LA RESOLUCIÓ 10165/2006 DE 23 DE NOVEMBRE, DICTADA PER LA CONSELLERA DELEGADA D'OBRES, QUE APROVA L'ADDENDA AL CONVENI, FORMALITZAT EN DATA 17 DE NOVEMBRE DE 2004 ENTRE EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ I UNIVERSITATS I L'AJUNTAMENT DE MATARÓ, RELATIVA A LA DOTACIÓ D'APARELLS I MOBILIARI DE CUINA AL CEIP ANXANETA

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

"Per Decret 10165/2006 de 23 de novembre, la consellera delegada d'Obres acordà aprovar L'ADDENDA AL CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ I UNIVERSITATS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L'AJUNTAMENT DE MATARÓ (MARESME) PER A LA DOTACIÓ D'APARELLS I MOBILIARI DE CUINA AL CEIP ANXANETA D'AQUESTA LOCALITAT, que ens ha estat facilitada pel Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació i incorporació al conveni de cooperació per a la realització de les obres de construcció d'un nou CEIP en substitució de l'actual CEIP Anxaneta, formalitzat en data 17 de novembre de 2004.

Aquesta addenda fa referència a la necessitat de dotar d'aparells i mobiliari específic de cuina el nou CEIP per poder començar a funcionar en el proper curs.

En l'esmentada resolució es justificaven les raons urgents d'aprovar l'esmentada addenda per decret, malgrat que pel seu import li correspon al Ple municipal.

La consellera d'Obres, en virtut de les competències delegades a aquest Ple municipal, per resolució de l'Alcaldia de data 11 de maig de 2004, proposo l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Ratificar el Decret 10165/2006 de 23 de novembre, dictat per la consellera delegada d'Obres, que en la seva part dispositiva resolia el següent:

"En data 17 de novembre de 2004 es va signar un conveni de cooperació entre l'Ajuntament de Mataró i el Departament d'Educació i Universitats per a la realització de les obres de construcció d'un nou CEIP en substitució de l'actual CEIP Anxaneta d'aquesta localitat.

En data 10 de maig de 2006 el regidor d'Educació de l'Ajuntament de Mataró va informar de la necessitat de dotar a la cuina del nou CEIP, ara en construcció, dels corresponents equipaments i material de cuina per poder començar a funcionar en el proper curs.

En data 3 d'agost de 2006 la Secció d'Obres i Manteniment dels Serveis Territorials de Barcelona II, Comarques, informa de la necessitat de dotar d'aparells i mobiliari específic de cuina CEIP Anxaneta de Mataró, no previst en el conveni inicial.

Examinada l'ADDENDA AL CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ I UNIVERSITATS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L'AJUNTAMENT DE MATARÓ (MARESME) PER A LA DOTACIÓ D'APARELLS I MOBILIARI DE CUINA AL CEIP ANXANETA D'AQUESTA LOCALITAT, que ens ha estat facilitada pel Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació i incorporació al conveni esmentat, formalitzat en data 17 de novembre de 2004.

Vist que el Conveni esmentat es va aprovar per acord del Ple de 7 d'octubre de 2004 i que per tant correspon a l'esmentat òrgan municipal aprovar la present addenda.

Vist que el proper Ple no es celebrarà fins al dia 11 de desembre de 2006 i el Departament d'Educació i Universitats demana la seva aprovació amb urgència per procedir a la seva tramitació, perquè aquesta actuació estigui coordinada amb les obres de construcció del CEIP Anxaneta.

Fent ús de les atribucions conferides a l'Alcaldia per la Llei 7/85, de 2 d'abril i la resta de les disposicions legals, i d'acord amb les competències delegades per resolució de l'Alcaldia de data 11 de maig de 2004,

RESOLC

Primer.- Aprovar l'ADDENDA AL CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ I UNIVERSITATS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L'AJUNTAMENT DE MATARÓ (MARESME) PER A LA DOTACIÓ D'APARELLS I MOBILIARI DE CUINA AL CEIP ANXANETA D'AQUESTA LOCALITAT, que ens ha estat facilitada pl Departament d'Educació i Universitats i incorporar-la al conveni formalitzat en data 17 de novembre de 2004.

Segon.- Ratificar l'anterior acord pel proper Ple municipal que es celebri.

Tercer.- Notificar els anteriors acords al Departament d'Educació de la Generalitat, a l'IME, als serveis municipals de Gestió Econòmica i Compres i contractacions."

Segon.-

Comunicar aquest acord al Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, a l'Institut Municipal d'Educació i als Serveis municipals de Compres i Contractacions i Gestió Econòmica als seus efectes."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

- Servei d'Urbanisme -

20 APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL D'ORDENACIÓ DE VOLUMS DE L'EDIFICI TERCIARI DEL PORT (ILLA VII I PART ILLA I).

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern local de 16 d'octubre de 2006, va aprovar inicialment l'Estudi de Detall d'Ordenació de Volums de l'edifici terciari a l'illa VII i part de l'illa I del Port de Mataró, redactat pel Servei Municipal de Desenvolupament Urbà.

En el tràmit d'informació pública s'ha anunciat a través del Butlletí oficial de la Província, diaris de més circulació de la Província i Comarca, Taulers d'Edictes Municipals i a més s'ha fet públic el document amb la seva inserció íntegre en l'espai web municipal corresponent als documents urbanístics en tramitació.

Durant aquest període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment.

El document objecte d'aprovació definitiva es tramita de conformitat amb la Normativa del Pla especial de El Port que preveu la redacció d'Estudis de Detall posteriors que concretin i reajustin alineacions, rasants i volums de l'ordenació proposada en el Pla, sense contradir lògicament les determinacions bàsiques del planejament especial.

L'objectiu principal de la redacció d'aquest Estudi de Detall és proposar una nova volumetria de l'edifici concretant-ne les alçades, ambdues coses dins el gàlib permès; així com reajustar l'ocupació de l'edifici a un nou perímetre, fixant les noves alineacions. L'Estudi de Detall no incideix sobre la resta d'aspectes reguladors, que no estan relacionats amb volums, ocupació i alineacions.

La única modificació introduïda amb la proposta d'aprovació definitiva respecte la inicial és un augment de sostre de 493 m² que no representa tampoc cap augment de l'edificabilitat permesa al Pla Especial de El Port.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes jurídic i tècnic precedents i el que disposa la Disposició Transitòria Novena del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, segons la qual és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat , i per tant, el Text Refós Urbanístic Català -D.L.1/90 de 12/7-, i en virtut del Decret de 11 de maig de 2004 de delegació de competències de l'Alcalde a altres òrgans municipals, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de Detall d'Ordenació de Volums de l'edifici terciari a l'illa VII i part de l'illa I del Port de Mataró, redactat pel Servei Municipal de Desenvolupament Urbà.

Segon.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Notificar el present acord al Consorci de El Port de Mataró i comunicar-lo al Servei de Ciutat Sostenible - Llicencies d'obres i d'activitats-

Quart.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

21 APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL "COLON-TOLÓ".

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"En sessió de 6 de juliol de 2006 el Ple de l'Ajuntament va adoptar els següents acords:

"PRIMER

:

Aprovar els treballs preparatoris redactats pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta al sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també a l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia.

SEGON:

Aprovar el Conveni de col·laboració urbanística signat pel Conseller-Delegat d'Urbanisme, el Conseller-Delegat de Mobilitat i la propietat del sòl que afecta el Conveni . Aquest Conveni forma part de la documentació de la modificació del Pla General "El sector 5.04 "Colon-Toló" i l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia." i seguirà els mateixos tràmits d'informació pública i procediment que el document de modificació.

TERCER:

Aprovar i publicar el programa de participació ciutadana i els objectius que conté el document dels treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta al sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també a l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia.

QUART:

Suspendre, les tramitacions i llicències en l'àmbit de la modificació puntual del Pla General que afecta al sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també a l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia. de conformitat amb el que disposa l'art. 71 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme de Catalunya, llevat les llicencies d'enderroc.

CINQUÈ:

Designar a la societat municipal PUMSA administració actuant de l'àmbit resultant de la modificació puntual del Pla General en "El sector 5.04 "Colon-Toló" i l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia." reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió.

SISÈ:

Cedir a la societat municipal PUMSA el sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic del sector resultant de la modificació puntual del Pla General en "El sector 5.04 Colon - Toló i l'antiga fàbrica Martorell, Batlle i Cia." als efectes d'obtenir directament el 10% de l'aprofitament del Sector (sol i aprofitament del camí Ral que correspon a l'administració actuant segons Conveni de col·laboració urbanística). El producte del 10% de cessió obligatòria i gratuïta haurà d'integrar el patrimoni municipal del sòl, d'acord amb els arts. 153 i següents de la Llei d'Urbanisme de Catalunya i haurà d'acompanyar anualment, com patrimoni separat, la documentació del Pressupost a presentar davant l'Ajuntament per a la seva comprovació i aprovació.

SETÈ:

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.

VUITÈ:

Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, als propietaris i promotors de les Unitats d'actuació que consten a l'expedient i als serveis municipals que correspongui."

Durant el període d'informació pública dels Treballs Preparatoris d'aquesta Modificació, han estat presentades dues al·legacions o suggeriments per propietaris afectats indirectament per l'ordenació del sector.

Ambdós al·legats són propietaris de dues de les finques del Camí Ral , no incloses en l' àmbit de modificació, però sí en contacte, en el tram entre el carrer Floridablanca i el carrer Toló.

Les al·legacions presentades pels propietaris fan referència a :

- L'oportunitat de construir un garatge en el fons de parcel·la del Camí Ral nº 109 i accedir-hi amb vehicle des del passatge del carrer Floridablanca (on l'ordenació proposa l'accés a l'aparcament soterrat).

- Disposició d'un nou accés peatonal des de la plaça pública de l'interior d'illa a la parcel·la del Camí Ral nº 83 (per la mitgera del fons de parcel·la en contacte amb la plaça), per poder construir un futur habitatge a fons de parcel·la.

Les dues al·legacions presentades, s'han analitzat per l'arquitecte redactora del document i es dona la següent resposta:

En primer lloc el passatge del carrer Floridablanca es tradueix en una rampa d'accés al pàrking situat al subsòl de la plaça amb un desenvolupament de 27 metres de llargada. No existeix amplada suficient per fer un replà d'accés a la finca nº 109 del Camí Ral. Només es podria possibilitar pensant en una operació conjunta amb acord de totes les finques del Camí Ral, però la gestió seria molt dificultosa atesa la actual utilització dels patis de les finques.

Pel que fa a l'altre suggeriment de la finca nº 83, la qualificació en el PG de zona 1b de les finques del Camí Ral, no permet assignar usos com habitatge independent a l'edificabilitat complementària del pati de parcel·la, que està pensada per construccions auxiliars.

No hi ha hagut més que aquests dos suggeriments, els quals com queda justificat no és possible incorporar-los al document.

Seguint els criteris dels treballs preparatoris, la modificació que es proposa pretén desenvolupar urbanísticament l'àmbit de l'antic sector de remodelació 5-04 "Colón-Toló", tot afegint dues finques del Camí Ral. La proposta en el sector del Pla General vigent es veurà reforçada per la creació d'habitatge protegit en les dues finques a fora del sector i la relació que es genera amb l'espai públic. Així mateix s'aprofita el subsòl d'aquest espai públic per crear places d'estacionament en continuïtat amb el subsòl privat de l'àmbit de modificació. Aquesta Modificació puntual generarà el desenvolupament i execució d'una Unitat d'Actuació en sòl urbà que comprendrà l'antic sector i una ordenació directe a les finques del Camí Ral que es qualificaran de residencial protegit conjuntament amb altres usos comercials i serveis.

L'abast de la modificació que el present document proposa es pot resumir en els següents punts:

En quant a l'ordenació:

- Mantenir les finalitats establertes en el sector del planejament vigent, en quant a transformació d'usos industrials a residencials, intensitat d'edificació i reserves per espais lliures.

- Concentrar l'edificació residencial en dos blocs de 4 plantes i àtic reculat, alineats als carrers Colón i Toló, de manera que alliberin la màxima ocupació a l'interior d'illa per destinar-la a plaça pública. Es fixarà la densitat màxima d'habitatges, en base a les superfícies mitjanes de 85 m2/hab per l'ús residencial lliure i en 75 m2/hab per als habitatges tant en règim de protecció pública com en règim concertat.

- Les plantes baixes que confronten als carrers Colón i Toló es destinaran a locals comercials

- Destinar el subsòl de l'àmbit a estacionament que resolgui racionalment els accessos, optimitzi la construcció del pàrking i permeti urbanitzar l'espai lliure superior amb caràcter de zona verda.

- Qualificar el sòl de les finques del Camí Ral, per a que s'hi pugui construir els habitatges de protecció pública del sector i serveis pel barri.

- Mantenir i conservar la façana de l'antiga fàbrica Martorell Batlle i Cia, d'estil neoclàssic, catalogada i protegida amb nivell B/f pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat, on si localitzarà i materialitzarà la cessió a l'Ajuntament del 10% d'aprofitament mig.

- Vincular a nivell topogràfic i d'accessos els serveis de barri de la finca del Camí Ral amb l'espai lliure de l'interior d'illa.

En quant a la gestió i desenvolupament:

- Es delimitarà una unitat d'actuació pel desenvolupament posterior, on es situarà la cessió per espai lliure i els futurs solars edificables.

- El promotor, únic propietari dels terrenys, es veurà obligat al compliment dels drets i deures establerts en els pactes del Conveni urbanístic adjunt al document de Modificació.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 83, 94 i 98,4 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, DL 1/2005, de 26 de juliol, PROPOSO al Ple de la Corporació l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER

:

Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta al sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també a l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia", redactat pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà, que inclou el Conveni de col·laboració urbanística aprovat amb els treballs preparartoris.

SEGON:

Desestimar els dos suggeriments presentats durant el període d'informació pública pels motius que s'han exposat en la part precedent de la present Resolució.

TERCER:

Suspendre, les tramitacions i llicències en l'àmbit de la modificació puntual del Pla General del sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també a l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia", de conformitat amb el que disposen els arts 71 i 72 del Text refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, DL 1/2005, de 26 de juliol, llevat els supòsits que siguin compatibles ambdós planejaments.

QUART:

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions.

CINQUÈ:

Sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i als serveis municipals que també han d'intervenir, és a dir, a la Direcció general d'Habitatge de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, a l'organisme competent en matèria de mobilitat (Secretaria per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya), i informe al Servei Municipal de Mobilitat.

SISÈ:

Suspendre el termini de tramitació de la modificació del planejament previst en el Pacte Primer del Conveni de Col·laboració urbanística fins que la societat propietària del sòl de l'àmbit objecte de modificació de Pla general aporti a l'expedient del Conveni de Col·laboració l'escriptura pública de la propietat d'aquelles finques que resta per acreditar, així com l'acord de reallotjament amb el llogater de la farmàcia del camí Ral. Tota aquesta documentació haurà de constar a l'expedient abans de l'aprovació provisional de l'instrument de Planejament.

SETÈ:

Notificar els precedents acords als interessats segons es deriva de l'expedient, a la Federació de les

Associacions de veïns, tots aquells interessats que en resultin de l'expedient i als serveis municipals que correspongui."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que la seva formació ja va anunciar en un ple anterior que no recolzaria cap projecte urbanístic o modificació de Pla General d'aquest Govern, mentre no es passés a revisar el pla vigent.

En relació a aquest projecte concret, quan se'n van aprovar els treballs preparatoris el PP ja s'hi va abstenir. Ara hi votaran en contra a la vista del punt sisè del redactat, del que es malfien i no consideren acceptable. L'Ajuntament, com a tal, ha de cuidar les formes i mirar que tot es faci amb transparència i rigor; i el punt sisè no en fa bandera, d'aquesta claredat.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: Cap.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Servei de Salut Pública i Consum-

22 DONAR COMPTE DE L'ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE 27-11-2006 D'APROVACIÓ DEL PA D'ACTUACIÓ VIH/SIDA A MATARÓ.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, dóna compte de l'acord següent :

"Relació de fets

Entre els problemes prioritaris a abordar durant el període 2003-06 que estan dins el Pla Municipal de la Salut de l'Ajuntament de Mataró aprovat l'any 2003, hi ha el de la infecció pel virus VIH/Sida, amb l'objectiu de disminuir la incidència d'infecció, tant per la via de transmissió sexual com per la via injectable, bàsicament en el cas de consum de drogues.

Des de l'any 1989, l'Ajuntament de Mataró, i en el marc de la proposta d'intervenció del Pla Municipal de Drogodependències, es va definir com objectiu dels diferents plans d'intervenció sobre l'addicció a drogues, la disminució de la incidència de la infecció per VIH entre els diversos grups de transmissió.

Amb els coneixements existents sobre els mecanismes de transmissió de la infecció s'ha anat fent evident la necessitat de fer un abordatge diferenciat no centrat exclusivament en els programes de prevenció de la drogodependència.

Per avançar cap a aquests objectius, el Ple Municipal va aprovar en data 2 de desembre de 2004 l'adhesió a la Xarxa Sida i Món Local, que portava implícit el compromís d'elaborar un Pla Local d'actuació en front de la infecció per VIH/Sida.

Aquest Pla d'actuació, fruit del treball coordinat de representants dels diferents serveis involucrats en la problemàtica de la infecció per VIH/Sida, tant a nivell assistencial com comunitari, planteja les línies estratègiques i propostes d'abordatge d'aspectes com la reinserció social i laboral, la promoció de valors socials de no discriminació.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa que la Junta de Govern Local adopti la resolució següent:

1.- Aprovar el Pla d'actuació VIH/SIDA a Mataró, que recull les actuacions a realitzar, planteja les línies estratègiques i propostes d'abordatge d'aspectes com la reinserció social i laboral, la promoció de valors socials de no discriminació, el text del qual consta a l'expedient.

2.- Donar compte d'aquest acord al Ple de l'Ajuntament."

-Servei de Benestar Social-

23 ACCEPTAR LA DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES DE GESTIÓ DELS SERVEIS PRESTATS EN EL CASAL DE GENT GRAN JAUME TERRADAS

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presenta la proposta següent :

"Antecedents

El Departament de Benestar i Família va publicar en el DOGC número 4719 l'acord GOV/98/2006, de 5 de setembre, de delegació de competències de gestió dels serveis prestats en els equipaments cívics de l'Administració de la Generalitat a determinats ens locals.

Aquesta resolució especifica que el termini per a l'acceptació de la delegació és de sis mesos des de la notificació de l'acord a l'ens local i que la delegació serà efectiva des de la notificació de l'acceptació per part de l'Ajuntament.

En el DOGC número 4756, de data 8/11/2006, va publicar l'acord GOV/155/2006, de 24 d'octubre, del mateix Departament de Benestar i Família, que amplia als ens locals que ho acordin la delegació de competències de gestió dels serveis que presten en els equipaments cívics.

En data 20 de novembre de 2006, el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya ha notificat el protocol per a fer efectiva la delegació de l'equipament cívic Casal de gent gran Jaume Terradas a l'Ajuntament de Mataró, situat al carrer Argentona, número 59 interior, de Mataró.

Des del Servei de Benestar Social de l'Ajuntament de Mataró, considerem oportuna l'acceptació de la delegació de competències de gestió del Casal de gent gran Jaume Terradas, ja que aquest forma part dels següents òrgans de participació de la gent gran a la ciutat: Consell de la Gent Gran, Coordinadora Gent Gran, Comissió Memòria Històrica i Comissió Qualitat de Vida, juntament amb la resta de casals municipals gestionats per l'Ajuntament de Mataró. Així mateix, l'Ajuntament de Mataró ve col·laborant mitjançant una aportació econòmica anual amb el programa d'activitats adreçades a la gent gran que es duen a terme en aquest Casal.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa que el Ple de l'Ajuntament adopti la resolució següent:

1.- Acceptar la delegació de competències de gestió dels serveis prestats en el Casal de gent gran Jaume Terradas, de l'Administració de la Generalitat de Catalunya a l'Ajuntament de Mataró.

2.- Comunicar aquest acord al Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, als efectes oportuns. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Patronat Municipal de Cultura-

24 INCLUSIÓ DE NOUS CARRERS AL NOMENCLATOR DE LA CIUTAT.

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Vista l'acta 3/2006 de la Comissió Municipal del Nomenclàtor de la Ciutat de Mataró, corresponent a la reunió celebrada el dia 25 d'octubre de 2006, sobre els nous vials a denominar.

Aquest Conseller-Delegat eleva a l'Ajuntament Ple l'aprovació de la següent:

PROPOSTA

1. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el nom dels dos parcs situats a la ronda dels Països Catalans, d'acord amb el plànol que s'adjunta (plànol 1 i 2), amb els següents codis numèrics i noms:

CODI 3763 PARC DEL PAÍS VALENCIÀ

CODI 3762 PARC DE LES ILLES

2. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat la denominació de la rotonda de 32 m de diàmetre, situada a la cruïlla del Camí del Mig amb la Via Sèrgia i l'Autovia C-60, d'acord amb el plànol que s'adjunta (plànol 3), amb el següent codi numèric i nom:

CODI 731 ROTONDA DEL MAS COSTABELLA

3. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el nom de la platja que queda a ponent del Port de Mataró, d'una llargada aproximada de 300 m., d'acord amb el plànol que s'adjunta (plànol 4), amb el següent nom i codi numèric:

CODI 3831 PLATJA DE PONENT

4. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el nom del parc litoral situat davant el sector de El Rengle, entre el passeig de Marina i la via fèrria, d'acord amb el plànol que s'adjunta (plànol 5), amb següent codi numèric i nom:

CODI 3832 PARC DE MAR

5. Notificar la present resolució al Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions per tal que procedeixi la corresponent comunicació als serveis municipals que correspongui i notificar la present resolució als membres de la comissió."

El senyor Jaume Graupera fa esment del debat que hi va haver en el si de la Comissió del Nomenclàtor arran de la celebració aquest mes de desembre del Dia Mundial dels Voluntaris. Atès que en la llista del Nomenclàtor hi ha una proposta presentada des de l'any 2002 per l'entitat Voluntaris pel Futur, en aquest sentit, s'aprofita l'avinentesa per reconèixer la seva tasca i el compromís de donar sortida a la seva proposta.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, no entén per què, si des de València el nom amb què designen els valencians el seu territori és Comunitat Valenciana, a Mataró n'hem de dir País Valencià.

El senyor Jaume Graupera contesta que la denominació Comunitat Valenciana no es va contemplar o presentar en el si de la Comissió del Nomenclàtor, en primer lloc. I, en segon, s'ha tingut el mateix tractament que a València es té de la denominació de la llengua catalana.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

25 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE L'ANTIC HOSPITAL DE SANT JAUME I SANTA MAGDALENA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, considera oportú deixar aquesta proposta sobre la taula fins haver parlat amb el govern municipal sobre les esmenes presentades pel seu grup al PAM entre les que n'hi ha una sobre el tema.

PRECS I PREGUNTES

26 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS USOS DE LA NAU GAUDÍ.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Al PAM del 2007 (punt 3.12.1.1.5, pag. 30) apareix una nova utilització per a la Nau Gaudí, concretament "que permeti el desenvolupament d'un Centre de la Imatge a la Nau Gaudí a partir del Fons Català - Roca (conservació de fons, recerca, formació, difusió)". No sabem de quina manera això afecta a la darrera proposta d'ús d'aquest espai, la de ser un telecentre per a joves, tema que ja fou prou controvertit en el seu moment, i que al PAM 2007 apareix a l'objectiu 4.3.3.1, preveient el trasllat del Sidral a la Nau Gaudí al segon semestre del 2007.

En qualsevol cas, la ciutat de Mataró compta amb dos importants llegat fotogràfics, els de la Família Carreras i el d'Enric Quintana, que no poden ser vistos ni se'n fa cap ressò, tot i que explica en imatges la vida dels mataronins i les transformacions de la ciutat al llarg del segle XX, mentre que el Fons Català Roca, en el moment de redactar aquesta pregunta, no se sap que hagi estat cedit a Mataró i, en tot cas, el govern deu estar en negociacions amb la família.

Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA:

1. A quin punt estan les negociacions perquè la ciutat de Mataró rebi el fons documental del fotògraf Català- Roca?

2. Quines possibilitats té la ciutat de Mataró de crear aquest Centre de la Imatge amb el suport de la Generalitat de Catalunya si no obté el Fons Català Roca?

3. Si es fes el Centre la Imatge, s'ha plantejat de posar-hi amb igualtat de condicions, els fons de la Família Carreras i d'Enric Quintana?

4. Hi haurà prou espai a la Nau Gaudí i seran compatibles dues activitats tan diferents perquè hi convisquin, com el telecentre - Sidral i un Fons de documentació de la Imatge?

5. No es podria plantejar, altra volta i atès els retards que acumula la Nau Gaudí, que el telecentre es traslladi a un altra espai i la Nau Gaudí esdevingués un espai d'ús exclusivament cultural i de promoció de ciutat?"

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, comença aclarint que la major part de les preguntes no fan referència als usos de la Nau Gaudí i sí a les converses establertes per la possibilitat de la ubicació a Mataró del fons documental de Català Roca.

En Francesc Català Roca és un fotògraf prou reconegut, que va viure al pg. Marítim de Mataró durant un temps i, amb aquest motiu, els seus fills es van adreçar al Patronat per establir converses sobre la possibilitat de traslladar-hi el fons documental. Actualment, el fons està situat en un espai subterrani, en unes condicions dolentes, a Barcelona.

Des del primer moment, es va transmetre a la família que es tractava d'un tema de país i que, per tant, se'n parlaria amb la Generalitat de Catalunya a fi de donar-hi sortida i d'aprofitar-ne al màxim el benefici cultural per a Mataró.

Després de llargues converses, fa uns 4 o 5 mesos que la Generalitat va accedir a donar a aquest tema el tractament d'acció cultural i no exclusivament de manteniment de patrimoni, fet que ha permès que es pugui parlar d'un projecte, en forma de centre, dinamitzador de cultura per a la nostra ciutat. L'Ajuntament de Mataró va manifestar, des del primer moment, que mitjançant aquesta operació es pretenien resoldre diferents aspectes.

En primer lloc, convertir en oportunitat allò que d'entrada era un problema i, en segon, aprofitar la constant presència de la ciutat en el món de la imatge tot coordinant els altres fons d'imatge de la ciutat, tenint en compte, però, que cadascun d'ells està subjecte a diferents documents de cessió que obliguen a la negociació amb els donataris respectius (fons Santi Carreras i Cateura).

La voluntat és que el fons documental Català Roca vingui a posar la primera pedra d'un centre de foment de la cultura a nivell nacional que, sumat als estudis universitaris presents a Mataró, contribueixi a promocionar la ciutat com a referent de les arts audiovisuals vinculades a la imatge, fotografia, vídeo, etc.

Aquest és, doncs, el marc en què s'estan desenvolupant les converses amb la Generalitat de Catalunya i amb la família. A aquest efecte, s'ha elaborat un avantprojecte que faria del fons Català Roca el primer pas d'un hipotètic centre de la imatge, que acolliria també el fons de l'Enric Quintana. També es contempla la possibilitat que la seu del projecte fos compartida amb la ciutat de Valls, que és on va néixer el fotògraf a fi d'atorgar-hi aquest caràcter més ambiciós, i en cas que finalment la Generalitat no en donés suport.

La idea que l'hipotètic centre s'ubiqués a la Nau Gaudí parteix de la voluntat que el centre fos acollit en un espai emblemàtic, que en potenciés al màxim les possibilitats. Per tant, si tot plegat s'arriba a concretar, la decisió del Govern és fer-ho compatible amb el telecentre que ja es preveia situar-hi i el Sidral.

La ubicació física de tot el material fotogràfic dels fotògrafs no necessàriament s'ha de situar dins l'espai de la Nau Gaudí, sinó també en espais adjacents. L'important és la digitalització d'aquest material a fi que pugui ser consultat i que s'hi pugui accedir.

En definitiva, la voluntat és tirar endavant aquest centre de la imatge fent-ho compatible amb el telecentre un cop se signin els acords necessaris amb la família.

La senyora Maria José Recoder agraeix les explicacions però té la sensació que es tracta de dues activitats incompatibles per a la Nau Gaudí i que finalment caldrà decantar-se per alguna de les dues. Sense ometre el fet que encara no s'ha concretat cap acord ni amb la Generalitat de Catalunya, ni amb la família Català Roca.

Crear un centre de la imatge a la Nau Gaudí significaria dedicar-hi tot l'espai, fer-hi exposicions permanents de fotografia, etc., i, per tant, a l'entendre de CiU un telecentre no s'hi avindria massa. És més lògic plantejar-se'n el trasllat a un altre lloc, en cas que el centre tiri endavant.

D'altra banda, el tema de la digitalització està molt bé, però té un cost molt elevat.

27 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS ALDARULLS DENUNCIATS PER UN GRUP DE VEÏNS DE LA PLAÇA MONTSERRAT ROIG.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

" Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor de les molèsties que els veïns de la Plaça Montserrat Roig de la nostra ciutat venen patint des de ja fa bastant de temps per part d'un grup de ciutadans/es que a altes hores de la matinada es comporten d'una manera sorollosa i poc cívica.

De la mateixa manera s' ens ha informat que alguns veïns han fet arribar les seves queixes a diferents serveis municipals sense que a dia d'avui s'hagi posat fi a aquesta situació que els provoca un greu malestar tot i tenint present que alguns d'ells són famílies amb nens/es de molt curta edat.

PREC

1. El/s Departament/s responsable/s de l'Ajuntament de Mataró procediran a prendre les mesures necessàries per que es posi fi als comportaments incívics que provoquen les molèsties a aquests ciutadans/es."

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, reitera que n'ha parlat amb el Sr. López tant per telèfon com per escrit. Als arxius tampoc no consta cap trucada al respecte, però l'actuació està en marxa i s'espera que satisfaci els veïns.

28 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'EXPOSICIÓ MATARÓ MILLORA, MILLORA MATARÓ. EL FRONT DE MAR.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"Del 3 de novembre i fins el 30 de desembre el Govern Municipal ha decidit portar a terme una exposició que porta per nom Mataró millora, millora Mataró. El Front de Mar. Per tal de donar-li publicitat s'han utilitzat diferents tipus de suport publicitari instal·lats a diversos i nombrosos indrets de la ciutat.

El nostre Grup no té clar quin pot ser l' objectiu d'aquesta exposició ja que la mateixa no aporta cap missatge ni contingut que pugui deixar entreveure un benefici per Mataró, ni sota el punt de vista de promoció de la ciutat ni des del punt de vista de potenciar hàbits o conductes positives per part del mataronins/es.

PREGUNTA

1. Quin és l'objectiu de la campanya?

2. Quin és el cost de la mateixa ?

3. Quina empresa ha realitzat la campanya publicitària?"

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, comença responent que l'objectiu de l'exposició Front de Mar té una doble vessant.

D'una banda, l'aspecte pedagògic, a fi que el màxim nombre de ciutadans pugui veure totes les operacions urbanístiques de l'Ajuntament reunides en un únic espai i se'ls pugui explicar cap on va la ciutat a nivell urbanístic, és a dir, el canvi de percepció que ara s'endega. Cal que els ciutadans entenguin què significarà recuperar el contacte amb el Mediterrani i les noves oportunitats que sorgiran tant en l'àmbit econòmic, com cultural, social, etc.

D'altra banda, hi ha l'aspecte de la informació. Perquè els ciutadans hi puguin participar, cal que coneguin què s'està fent i així puguin omplir de contingut tots els espais de la façana marítima. Ja es va aprovar la creació d'una comissió de seguiment de les iniciatives a dur a terme al front de mar, que ha de fomentar la participació ciutadana.

Aquesta doble vessant pedagògica i informativa, doncs, justifica l'existència de l'exposició.

Pel que fa al cost, es tracta d'una exposició més aviat austera, que no ha suposat un cost elevant. En conjunt, incloent el cost de les maquetes, de la projecció audiovisual, l'arranjament del local i la campanya publicitària és de 137.000 euros, una part important dels quals són perfectament recuperables a base d'imputar-ho en el propi sector com a despeses d'informació pública i divulgació.

Finalment, l'empresa que ha realitzat la totalitat de la campanya publicitària ha estat el Servei d'Imatge i Comunicació de l'Ajuntament.

El senyor José Manuel López expressa la seva sorpresa davant del fet que es tracta d'una campanya no exactament coincident però sí coincident en el temps amb campanyes d'altres localitats. A més, tot i que és molt lloable voler fer arribar a tots els ciutadans el que l'Ajuntament està fent per millorar el front marítim, sobta també el fet que la campanya parli d'altres actuacions que no tenen res a veure amb aquesta zona. Tot plegat, sembla més aviat una estratègia, aquest és el parer del PP.

El senyor Arcadi Vilert aclareix que l'Ajuntament està obligat pel mateix fons de cohesió de la Llei de Barris a fer una actuació de publicitat de totes les intervencions del consistori; és una partida d'obligat compliment.

Pel que fa a la coincidència temporal amb altres localitats comentada pel Sr. López, el Sr. Vilert afirma que no sap què fan altres ciutats però sí que pot explicar perquè s'ha optat per aquest moment a l'hora de tirar endavant l'exposició. S'havia de fer acabat l'estiu perquè era el moment en què s'acabava la part important de la tramitació urbanística i perquè no tenia sentit exposar intervencions que no haguessin passat pel ple prèviament i no estiguessin, per tant, aprovades.

29 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ DAVANT DIVERSES SITUACIONS I COMPORTAMENTS A LA VIA PÚBLICA.

El senyor Josep Vicent Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"No és la primera vegada, encara que en vàries ocasions ho ha fet per escrit, que aquest grup municipal es preocupa per les persones que a la ciutat de Mataró estan abocats a viure i pernoctar al carrer.

El més preocupant, és la situació i la salut física i mental d'aquestes persones, però també és preocupant, davant la seva negativa a rebre ajuts i/o a ingressar en institucions i centres sanitaris adequats, que pel mal ús que fan de l'espai públic i el comportament antisocial que de vegades tenen s'està creant un rebuig social cap a aquestes persones.

Per altra banda, a la via pública també hi ha altres col·lectius que causen problemes i trenquen la convivència, (consum de drogues a la via pública, sorolls i baralles als voltants dels locals nocturns, sorolls de vehicles que no compleixen la normativa, pintades a establiments públics i privats ...... ) és a dir, que no respectant els drets dels altres ciutadans i això, malgrat l'aplicació de l'Ordenança de Civisme.

Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents

PREGUNTES:

6. Quines accions s'estan realitzant per tal d'ajudar a aquestes persones a sortir de la situació personal que els ha portat a viure d'aquesta manera?

7. Quins són, en aquest moment, els punts de la ciutat on hi ha concentració de persones sense sostre i indigents?

8. Quines accions realitza la policia local per prevenir baralles i comportaments inadequats a la via pública?"

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, explica, tal com ja va fer en la comissió informativa pertinent, que l'exclusió social és un fenomen polièdric en el què intervenen diferents variables. Quan aquestes variables s'agreugen o s'acumulen al llarg de la vida d'una persona, aquesta comença a patir diferents condicions de precarietat i desigualtat que acaben conduint a la persona, sinó s'apliquen estratègies d'inclusió, en el que anomenem a una situació d'exclusió social.

Una vegada la persona es troba en la franja de l'exclusió social és molt difícil poder-la recuperar i tornar a ocupar l'espai de cohesió social. Les accions que es porten a terme amb les persones en fase d'exclusió social van encaminades a proporcionar una reducció de danys, evitant una major degradació de la situació de la persona, i a intentar restablir algun factor d'inclusió per tal de millorar la qualitat de vida de la persona.

Des del Servei de Benestar Social i en col·laboració amb la Policia Local, es duen a terme les següents accions:

Seguiment individual per part dels professionals de Benestar Social; cobertura de les necessitats bàsiques, atenció i seguiment social des del Centre d'Acollida; assistència d'una treballadora familiar als Menjadors de Sant Joaquim per fer el seguiment dels usuaris; acompanyament de les persones que ho accepten als diferents serveis mèdics per tal de millorar el seu estat de salut; derivació de les persones empadronades a altres municipis als seus serveis socials de referència; informes a fiscalia sol·licitant l'autorització per intervenir quan la persona afectada no accepta la nostra actuació i es tenen indicis que no té les capacitats mentals adequades per decidir. També, seguiment grupal en el Club Social; amb espai d'acollida, dinar, tallers i dinàmica grupal amb el suport d'un psicòleg amb qui treballen molts aspectes en relació a la seva vida i a les seves expectatives de futur; actuació conjunta entre professionals de Benestar Social i Policia Local pels processos d'incapacitació i, quan s'obté l' autorització judicial per actuar en contra la voluntat de la persona; i coordinació a l'estiu amb els Serveis de Manteniment, Policia local i Benestar Social per tal d'evitar al màxim la concentració d'aquestes persones a la via pública i reforçar la neteja i l'ordre públic.

A més, al Pla de Promoció Social està previst com a acció del 2007 la creació d'un pis tutelat compartit per aquest perfil de població que està en una situació d'allotjament poc digne; així com l'ampliació del Club Social per oferir més dies d'acollida.

En resposta a la segona pregunta, el Sr. Batista diu que actualment a la ciutat de Mataró hi ha un col·lectiu de població que es defineix com a indigent i que, per tant, està en aquesta franja d'exclusió social, de 44 persones. D'aquestes persones, només 2 dormen al carrer, ja que la resta estan ubicades o en una pensió, o una habitació o fins i tot en un pis. Tanmateix, el fet que aquest perfil d'usuaris disposi d'algun tipus d'allotjament no és suficient per evitar que es passin moltes hores a la via pública, ja que per molts d'ells aquests són els únics vincles socials que mantenen. Els seus llocs de concentració habituals són la pl. de les Tereses, pl. Sta. Anna., la Rambla, Can Marchal, c/ Lepanto i pl. Sta. Maria.

Pel que fa a les intervencions de la Policia Local, aquestes consisteixen en la vigilància dels espais públics més freqüentats per aquest col·lectiu al matí, la tarda i la nit, és a dir, pl. Santa Maria, pl. Santa Anna i centre, Can Marchal i pl. Tereses; vigilància d'actes incívics, identificacions i denúncies; vigilància específica de parcs i places (20-25) en horari de tarda i nit durant l'estiu; vigilància de mendicitat a la zona centre (vigent tot l'any); i, finalment, l'operació fred durant l'hivern.

Els resultats indiquen que les intervencions policials estan motivades principalment per baralles, consum d'alcohol a la via pública, orinar a la via pública i dormir en bancs. D'altra banda, cal destacar la baixa incidència d'intervencions motivades per delictes, sorolls i altres molèsties o enfrontament amb els vianants.

30 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CONSELL DE JOVENTUT.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Sabem pel representant de Convergència i Unió al Consell de Joventut, que la participació d'entitats al mateix és molt escassa, i que fonamentalment hi van els representants dels partits polítics i els joves a títol personal. Sabem també que el regidor de Joventut ha explicat que ha mantingut entrevistes amb les entitats per animar-los a la participació però per ara això no ha estat reeixit.

Es per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA

:

1. Quines activitats en relació a la participació de les entitats al Consell de Joventut ha desenvolupat el Regidor de Joventut i Esports des que va prendre possessió del càrrec?

2. Quins són els resultats que han produït les accions o iniciatives que hagi pogut dur a terme fins ara?

3. Com s'explica la manca de participació de les entitats al Consell de Joventut?

4. De quina manera s'estan aplicant les accions plantejades al capítol 4 del Pla Jove x Mataró, etc., en les que es parlava, entre d'altres, de la refundació del Consell Municipal de Joventut i l'edició d'un Fòrum Jove de caràcter anual?"

El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, indica que és un tema que tan a ell com a la seva antecessora les ha preocupat i ocupat i han treballat per buscar-hi solucions en la línia del que marca el Pla Jove en el seu apartat de Participació.

Respon a la pregunta 3: com s'explica la manca de participació de les entitats al Consell de Joventut?.

De les diferents possibles causes sobre la baixa participació dels joves en els òrgans institucionals, el Sr. Pera destaca les següents:

Hi ha un canvi generacional que afecta i estan patint la majoria de les entitats joves de la ciutat i que per tan també ho "pateix" el Consell. Els i les joves que havien liderat les entitats i també el consell fins ara han començat una altre etapa de la seva vida. I els que les han de liderar a partir d'ara tot just comencen. És un tema cíclic.

Podem considerar normal que un cop enllestit el projecte d'aquesta generació, com és el Pla Jove, després vingui una època de "ressaca" de debat on preval la gestió del dia a dia de cada entitat.

L'espai i el llenguatge institucional no acaba de lligar bé amb les dinàmiques pròpies dels i les joves. No incentiva prou la implicació. Això no vol dir que no hi hagi ni ganes ni interès ni que els joves no estiguin desenvolupant projectes.

Davant aquesta realitat, i amb els objectius primer de mantenir i després d'incrementar la participació en el Consell i també la participació dels i les joves en general en els afers que els són comuns en la ciutat hem pres les mesures següents ( i amb això espera respondre a la seva primera pregunta):

Va fer una ronda de trobades amb les entitats del consell per interessar-me pels seus afers i animant-les a seguir participant en el Consell. La resposta va ser positiva en tots els casos.

Reforçar el Consell: mantenir la periodicitat de reunions; omplir de continguts importants les reunions del Consell ( s'ha debatut sobre el PAM i els Pressupostos; sobre el Pla d'Habitatge; sobre el Pla Jove; sobre el Projecte de Can Xalant; sobre el projecte de Ràdio Municipal; sobre el projecte de dinamització juvenil del Pla Entorn; sobre les formes de comunicar-se dels joves a la ciutat i en especial sobre el programa de ràdio Joves.TV...); han treballat per fer que el que es parla i es decideix en el Consell que arribi a altres espais ( el Consell té representants en el Consell de Medi Ambient, en el Consell de Cultura, també en el Consell de Ciutat i últimament, i molt especialment, en la Mesa Local de l'Habitatge); han seguit fent que el Consell tingui projectes propis o bé en sigui promotor i referent ( com l'Intercanvi de Joves amb Isla Cristina fet el juny passat o el programa de ràdio Joves.tv ); i s'ha obert el Consell a les diverses entitats amb les que es treballa temes de ciutat (vocalia jove de Pla d'en Boet; Associació de Joves de Mataró; comissió de joves del Pla Entorn etc€.).

S'ha de potenciar la participació mitjançant la concertació. I de sempre Joventut ha treballat de manera concertada amb les entitats per a tirar endavant programes i serveis adreçats als i les joves de Mataró. Entitats representades en el Consell, per tan podem tenir una crisi de participació presencial en el consell però no de participació en la ciutat. Estem parlant de les Fires de l'Infant, dels Casals d'estiu, dels Espais Joves, del programa d'oci nocturn Nit Oberta, el programa Joves.TV; del projecte de dinamització jove del Pla d'en Boet o del projecte d'Espais Joves Interculturals que aviat posarem en marxa gràcies a una subvenció donada per la Generalitat de Catalunya.

Per fer front a aquest cicle "regressiu" en el que es troben les entitats i el propi Consell el que es busca és ampliar la xarxa de relacions i a la vegada buscar nous joves, inclús a títol individual. Tal i com marca el Pla Jove. És a dir, "sembrar". En això és molt important la feina que s'està fent des del Sidral.Ies, tan la de recollir les demandes dels i les joves així com la de dinamització i formació dels delegats i els membres de les associacions d'estudiants ( l'IME ha posat en marxa un curs de formació per a delegats i reprsentants amb força èxit de participació, des de Joventut fem una trobada anual a final de curs que convina debat- un tema referent- i festa). En aquest sentit, també cal ressaltar la dinamització de l'espai jove " La Barraca" al Damià Campeny i al Thos i Codina. Fora dels instituts, s'està treballant perquè els serveis que tenim en marxa arribin a més joves ( com el projecte de espai jove de la llàntia que disabte inaugurem ) i destacar també la feina de comunicació i xarxa que està fent Joves.TV

Per ampliar xarxa de joves i donar millor servei, s'està ultimant un rellançament de la pàgina web del servei de Joventut, conscients que la implicació dels joves és cada cop més individual i es fa sobretot a través de les noves tecnologies. En aquesta web hi haurà renovat el servei Sidral i els nous serveis Portal de l'Emancipació i un Fòrum permanent on-line. L'objectiu és fer arribar la informació allà on estan els joves (i no al revés) i establir una comunicació directa, sense intermediaris, base de la participació i la complicitat.

En resposta a la segona pregunta, el resultat de totes aquestes accions és esperançador. És cert que s'ha mantingut la mitjana de participació baixa del Consell, tot i que ha d'augmentar, però s'han obert nous espais, estan arribant a nous joves i estan augmentant la presència en la ciutat. Aquesta feina comença a donar fruits.

I, per últim, en relació a la pregunta sobre les accions recollides en el Pla Jove i en relació amb la Refundació del Consell, els objectius de que el Consell abordi de forma directa temes concrets de la política de joventut o de l'Ajuntament i eixamplar la base de participació via participació individual o via comissions de treball concretes és una tasca que hem anant desenvolupant en aquests dos anys. En tercer objectiu, que el Consell sigui autònom respecte el Servei de Joventut és un ambiciós projecte que per tenir èxit cal tirar endavant amb una base participativa ampliada, nova i consolidada.

Pel que fa al Fòrum, s'està desenvolupant els objectius que marca el Pla Jove en aquest apartat: instaurant canals de participació i opinió oberts a tots els joves via presencia en els instituts o via mitjans de comunicació o noves tecnologies. I això ens ha de permetre anar adquirint el gruix i la diversitat de joves adient per a celebrar el següent pas, el Fòrum tal i com el Pla detalla: "un sistema anual de rebuda oberta i directa de demandes i propostes juvenils". A més creu que aquest ha de ser un element consolidat del procés de debat del PAM i Pressupostos ja que és el moment en que les demandes es poden convertir en polítiques. Celebraran el Fòrum en el procés participatiu de debat del PAM i Pressupostos 2008.

La senyora Maria José Recoder agraeix les explicacions tan detallades del Sr. Pera però apunta dues qüestions importants.

Els seus fills formen part del Pla Jove (dels 13 als 35 anys) i té la certesa que ni ells ni els seus amics saben què passa a Mataró. El fet que se'n reorganitzi la web i se'n faci més difusió és, per tant, una bona notícia. I, especialment, la difusió en tots els centres educatius.

L'altra qüestió és que el pla teòric previst per als joves de Mataró, iniciat per la Sra. Romero i amb la participació de CiU entre d'altres, per algun motiu no està arribant a la ciutadania. L'exemple és el poc interès que va despertar entre aquest col·lectiu l'anunci de la posada en funcionament de la Ràdio.

D'altra banda, sembla que hi ha un endarreriment palès pel que fa a les actuacions que es preveuen, perquè el Fòrum Jove, per exemple, s'hauria d'haver endegat entre el gener del 2005 i el setembre del 2006. El mandat s'acaba i encara no se'n veuen els resultats.

Finalment, la Sra. Recoder agraeix l'esperit esperançat del Sr. Pera però cal aconseguir que els joves se sentin seus els projectes que la ciutat posa al seu abast, a través de la millora del sistema de comunicació i difusió.

El senyor Ivan Pera explica que la formació de delegats també es farà en les escoles concertades i que, evidentment, conscients d'aquesta mancança, totes les actuacions previstes van en la línia de reforçar l'element de comunicació i informació.

Pel que fa al retard de l'aplicació, ha estat motivat per la voluntat d'ampliar allò que es va preveure en un principi i de fer-ho amb totes les garanties d'èxit.

31 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL COMPLIMENT DE L'AL.LEGACIÓ PER A LA MILLORA QUALITATIVA DELS EQUIPAMENTS ESCOLARS.

El senyor Josep Vicent Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"El Govern Municipal es va comprometre, tot acceptant l'al·legació que va proposar el grup municipal de Convergència i Unió al PAM i Pressupost 2006, a incorporar les accions que pretenien la millora qualitativa dels equipaments escolars.

Aquesta al·legació deia literalment:

a) Realització d'una auditoria l'estat instal·lacions, on hi figuri l'estudi i els programes de necessitats en el manteniment de tots els centres educatius públics de la ciutat, amb una temporalització de les accions a curt, mig i llarg termini en funció de la seva urgència.

b) Sol·licitar al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya el compromís d'inversió en la rehabilitació dels centres educatius públics de Mataró segons els resultats obtinguts a l'auditoria sobre l'estat instal·lacions.

És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

1. S'han portat a terme aquestes dues accions?

2. Si no s'han fet cap de les dues accions, se'ns poden explicar les raons?

3. Si s'han fet les accions, quin balanç fa l'IME de la situació en que es troba l'escola pública de la Ciutat en aquests moments pel que fa a la xarxa elèctrica, xarxa banda ampla d'internet, pintura i humitats dels d'edificis, portes i finestres, calefacció, mobiliari esportiu, patis i arbrat, menjadors escolars, seguretat i prevenció de riscos, adequació de la cuina i menjadors escolar a la normativa vigent..... ?

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, confirma que el Govern Municipal va acollir l'aportació de CiU al PAM i, a continuació, es va voler veure si des del Servei de Manteniment aquesta acció demanada es podia dur a terme. El Servei de Manteniment, però, no disposava dels recursos i, per això, es va optar per la contractació externa d'un servei d'assistència tècnica. Des del mateix Servei de Manteniment es va redactar el plec de condicions tècniques per a l'adjudicació d'aquest servei d'assistència, que consistiria en la redacció d'informes tècnics sobre l'estat dels edificis escolars.

El plec preveu la recollida de la informació existent a cada centre i al Servei de Manteniment; la inspecció dels centres -tot incloent la inspecció de l'estat de totes les instal·lacions, de la part d'obra i d'edificació, de les zones de pati i entorns de l'edifici-; comprovació del compliment de totes les normatives vigents per als centres escolars; confecció de fitxes de treball que recullin tota la documentació i les dades obtingudes en els apartats anteriors; i, finalment, la proposta d'actuació valorada per a cadascun dels elements que componen els centres -instal·lació de llum, aigua, telèfon-, amb una conclusió.

Amb l'ajut i la supervisió del propi Servei de Manteniment, es va procedir des de l'IME a la contractació externa d'aquest servei d'assistència. Al mes de març del 2006, es va adjudicar aquest servei a l'arquitecte tècnic Sr. Àngel Gil Hernàndez per un pressupost de 15.500 euros, IVA inclòs. En aquests moments, els treballs estan força avançats i, per tant, es preveu que a principis del 2007, passades les festes, se'n tinguin conclusions.

En resposta a la segona part de l'al·legació de CiU, el Sr. Comas confirma que evidentment si no està acabat el treball, encara no se n'ha pogut extreure cap conclusió. Tot i així, en el marc de les relacions habituals i estables amb els Serveis Territorials del Dept. d'Educació, ja s'han posat sobre la taula les mancances que en el parc d'equipaments i instal·lacions escolars públiques de la ciutat es tenen. Sí que s'ha aconseguit que les aportacions que fins l'any 2004 eren, anualment, de 90.000 euros per part del Dept. d'Educació, a la fi de l'exercici 2006 siguin de 240.000 euros. A més, aquest mes es té la manifestació, que no la certesa encara, que en l'aprovació dels pressupostos del 2007 encara hi haurà una consignació més elevada.

En resposta a la tercera pregunta sobre el balanç de l'IME, el Sr. Comas diu que comparteix la preocupació de CiU. El parc d'edificacions escolars públiques de la ciutat continua tenint necessitats en molts ordres. Cal, per tant, continuar millorant i demanant l'augment i major implicació del Dept. d'Educació de la Generalitat.

Entre els motius pels quals la situació és la que és, hi ha l'antiguitat del parc -la majoria dels centres tenen més de 25 anys-; la petita aportació que s'ha anat rebent al llarg dels anys per part de la Generalitat; la certa obsolescència estructural dels elements constitutius dels edificis escolars i les modificacions que s'han anat produint respecte a la normativa a complir.

A partir d'ara, cal anar avançant de forma pautada, amb l'ajut del Dept. d'Educació, en el marc de dos elements molt importants. El primer d'ells, el conveni marc, promogut ja pel Govern de CiU, per tirar endavant obres, ampliacions i millores signat el 8 de setembre del 2004 entre el Dept. d'Educació i els representants de la Federació de Municipis de Catalunya. El segon element és la materialització de l'acord assolit entre els ajuntaments i la Generalitat -en referència al capítol 4 del Pacte per a l'Educació- sobre Diagnosi dels Acabaments Escolars, que diu que "el Dept. d'Educació i els ajuntaments efectuaran en un termini no superior a 2 anys una diagnosi i revisió dels equipaments escolars dels centres de titularitat pública pel que fa a les condicions i el manteniment dels seus edificis. Posteriorment, i de manera concurrent, elaboraran un pla plurianual de reforma de l'educació i millora dels espais escolars".

En definitiva, es considera que s'està en el marc adequat per poder avançar en aquests aspectes que cal millorar.

32 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES QUEIXES DE VEÏNS DE LA ZONA DE CAN XAMMAR.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Veïns i comerciants de la zona de Can Xammar han denunciat la situació en que es troben. Es lamenten de la neteja dels carrers i de la proliferació de pintades a les façanes.

No és la primera vegada que des de Convergència i Unió preguntem per les accions per millorar la neteja urbana i reduir els comportaments incívics que ocasionen desperfectes a la propietat pública i privada.

Pel que fa a la neteja, tots tenim la nostra confiança dipositada en la nova concessió i, fins d'aquí uns mesos, hem d'esperar els resultats. Però, com ja hem denunciat en altres ocasions, la ciutadania està molt descontenta i preocupada per les accions incíviques d'algunes persones i creu que presentar denúncies no serveix per a res, els costa diners de la seva butxaca haver de reparar els desperfectes que causen els brètols i hi ha activitats que els impedeixen descansar i els causen sensació d'inseguretat.

Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTA:

Primer.-

Quina valoració fa el Govern Municipal de la situació denunciada pels veïns de la zona de Can Xammar?

Segon.-

A partir de la recollida de signatures i denúncia de la situació, s'ha incrementat la vigilància als carrers i places d'aquesta zona?

Tercer.-

Es tenen identificats els autors dels fets denunciats pels veïns? S'ha fet alguna actuació concreta per reduir el nombre de pintades?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, confirma que es tracta d'un tema especialment preocupant, perquè a Can Xammar hi conflueixen dos factors importants:

És una zona que s'està dinamitzant com a centre de trobada i de promoció econòmica però, alhora, és un lloc que està en construcció i, com a tal, és més propici a què s'hi cometin bretolades.

Des que se'n té coneixement, s'han dut a terme diferents actuacions per part de la Policia Local, dels Mossos d'Esquadra, etc.; el mateix Sr. Bassas personalment ha mantingut contactes amb alguns veïns que havien presentat queixes i signatures a fi d'intensificar la relació per aconseguir la minimització dels desperfectes.

En aquests moments, la Policia Local i els Mossos d'Esquadra estan desenvolupant una vigilància específica a Can Xammar i rodalies que se centra en la identificació, amonestació i denúncia de les persones responsables dels comportaments incívics. La vigilància es desenvolupa cada dia -matí, tarda i nit; amb vehicle o a peu; amb agents uniformats o de paisà- i s'intensifica durant el cap de setmana. El seu objectiu és prevenir el consum d'alcohol a la via pública, les pintades, etc.

Els resultats d'aquestes actuacions en els últims 3 mesos han portat a diverses identificacions i denúncies -val a dir que en el total de l'any, hi haurà hagut unes 60 denúncies per pintades en el conjunt de la ciutat-. I, malgrat que és cert que en aquest trimestre han disminuït les queixes a la Policia Local, es mantindrà amb caràcter indefinit la vigilància a la zona.

Finalment, dir també que en aquest trimestre només hi ha hagut una única denúncia. Cal reiterar, però, que és important que els veïns que pateixin desperfectes han de denunciar-los, tot i que el tràmit els resulti feixuc. La denúncia és el mitjà més efectiu per poder controlar i disminuir aquesta mena de comportaments.

33 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES OBRES DE L'APARCAMENT EN SUPERFÍCIE DE LA RONDA PINTOR ESTRANY.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, acorda retirar la pregunta.

34 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA FINALITZACIÓ DE LES OBRES DE LA NOVA ESCOLA ANXANETA.

El senyor Josep Vicent Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"El Govern Municipal tenia el compromís de finalitzar les obres de la nova escola Anxaneta en el 2006 i poder començar el curs escolar 2006/07 al nou edifici. Com podem comprovar ni s'ha pogut fer el traspàs ni tant sols l'edifici nou està acabat.

La comunitat educativa del CEIP Anxaneta, està força preocupada per la seqüenciació i procés dels esdeveniments que afecten a les obres i conseqüentment al trasllat de la comunitat educativa al nou edifici, i que es veuen directament afectats pels compromisos i necessitats del govern municipal.

El Grup Municipal de Convergència i Unió ha rebut queixes, precs i suggeriments que es resumeixen en que volen un trasllat amb garanties, tranquil, sense presses i en condicions socio-pedagògiques per a què no es vegi alterat el present curs escolar.

És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

4. Quines han estat les causes del retard en la finalització de les obres de la nova escola Anxaneta?

5. Quan preveu el govern municipal que estiguin acabades les obres?

6. Quan preveu el govern municipal que es pugui fer el trasllat al nou edifici?

7. El govern municipal farà cas a la demanda de la comunitat educativa, que vol un trasllat en condicions i sense presses i que no causi cap trastorn al desenvolupament normal del present curs escolar?"

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, recorda que en l'última Comissió Informativa de Serveis Personals, la regidora d'Obres i el cap del Servei van tenir la deferència de venir a explicar-ho.

Bàsicament hi ha hagut dos moments de demora en el calendari previst inicialment per a l'execució de les obres.

El primer retard es produeix cap al juny del 2005 quan, iniciats els treballs d'enderroc i moviment de terres, apareixen restes d'antigues edificacions anteriors a l'edifici de la caserna de la Guardia Civil i que no estaven documentades o detectades. Aquestes van impossibilitar la realització de la fonamentació prevista en aquells moments, que consistia en pilotatges profunds. Es va haver de fer una substitució dels pilotatges per una llosa de formació contínua, fet que va provocar el recàlcul de tota l'estructura i la modificació del traçat i l'esquema de la xarxa de desguassos. Aquest retard documentat va situar l'acabament de les obres a l'octubre del 2006 i, per tant, va impossibilitar l'inici del curs 2006-07 al nou edifici. Això va obligar a fer un calendari de possible trasllat de l'escola Anxaneta cap a pl. de l'Havana aprofitant l'avinentesa d'aquestes vacances de Nadal.

Posteriorment, al setembre es constata per part de la direcció facultativa que l'empresa adjudicatària encara no ha contractat industrials de fusteria d'interiors, fusteria d'alumini, vidres i treballs de pintura i, per tant, s'està en un nou incompliment del calendari establert. En aquest sentit, des del Servei d'Obres, es notifica als representants de l'empresa adjudicatària Vías y Construcciones S.A. que s'iniciarà un procediment sancionador per incompliment de termini. A la darreria d'octubre es fa un requeriment de presentació i justificació de la nova planificació i, el 9 de novembre, l'empresa presenta un nou calendari d'obra amb pròrroga per executar tots els treballs que finalitzarien a començaments de gener del 2007. Tot amb tot, la direcció facultativa informa que la data idònia per disposar de l'edifici seria a mitjan febrer, atès que un cop acabada l'obra, s'han de dur a terme un seguit de comprovacions i posada a punt de les instal·lacions.

En resposta a la tercera pregunta, el Sr. Comas diu que si es compleix el nou calendari previst, el moment idoni seria durant les vacances de Setmana Santa.

En resposta a l'última pregunta, el president de l'IME afirma contundent que sí que es farà cas de la demanda feta per la comunitat educativa de no demorar més aquesta qüestió. La voluntat és que tot es faci bé -trasllat en condicions i sense presses i que no causi cap trastorn al desenvolupament normal del present curs escolar- sense més endarreriments.

Finalment, com a valor afegit, també convindria complir aquest calendari perquè així els actuals edificis del c/Madoz i Camí Ral/St Pere podrien tenir a punt, al començament del curs 2007/08, nous usos d'escolarització i serveis educatius.

35 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA VENDA DELS PISOS PROTEGITS DEL PLA D'EN BOET.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, demana que la pregunta li sigui contestada per escrit.

36 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL JURAT DE LA MOSTRA DE CURTMETRATGES DE CINEMA.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Enguany s'ha celebrat a Mataró la X Mostra de Curtmetratges, que va finalitzar el dia 11 de novembre amb el lliurament de premis. Com marquen les bases d'aquesta Mostra, un dels membres del Jurat que tria els guanyadors ha de ser escollit entre els les persones que formen part del Plenari del Patronat Municipal de Cultura. Això s'acostuma a fer al llarg d'una de les reunions que cada mes celebren els seus integrants. Però durant l'any 2006 no ha estat així, i la persona que ha representat al PMC al jurat dels Premis de la Mostra de Curtmetratges ha estat nomenada per decret.

Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA

:

1. Per quina raó per la X Mostra de Curtmetratges el membre del PMC que ha de formar part del Jurat ha estat nomenat per decret i no consensuadament, com s'ha fet sempre, al llarg d'una de les sessions ordinàries del Plenari del PMC que s'han celebrat puntualment tots els mesos del 2006 menys l'agost?"

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, explica que, com fou explicat a l'últim Consell Plenari, es tracta d'un error de gestió que, en establir l'ordre del dia de la reunió del 18 d'octubre -una reunió especialment densa que es produïa enmig del període de modificació de pressupostos-, es va passar per alt incloure aquest aspecte. No es va tenir més remei que atendre un suggeriment de la Comissió de Cinema, amb qui s'estava treballant el tema, a fi de nomenar per decret el membre del Jurat.

La senyora Maria José Recoder creu que tothom es pot equivocar però, en tot cas, el procediment de nomenar la persona per decret no era el més adient. S'hagués pogut demanar a la resta de membres del Plenari, per telèfon o correu electrònic, el seu parer. Perquè resulta que la persona que es nomena és justament l'únic membre del Plenari que també és membre de la Comissió de Cinema, tenint en compte que ja 5 dels altres membres del jurat també en formen part. Tot plegat esdevé sospitós i fa aixecar suspicàcies sobre el funcionament de les accions del PMC.

37 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE EL FUTUR DEL TEATRE MONUMENTAL.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que la pregunta quedi sobre la taula fins un proper Ple.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt del punt de l'ordre del dia núm. 38 i una pregunta presentada per urgència del grup municipal de Convergència i Unió, referides a temàtiques coincidents.

38 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR PER LES QUEIXES DE LA POLICIA LOCAL PER MANCA DE RECURSOS HUMANS I LA POLÍTICA DE RELACIONS LABORALS DE L'AJUNTAMENT.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"El Grup Municipal del PPC ha presentat durant aquest mandat diverses iniciatives al Ple Municipal en les que s'ha fet ressò del malestar dels agents de la Policia Local, tant pel que fa referència a la manca de recursos humans per prestar correctament el servei en determinats dies i franges horàries com per la política de relacions laborals que segueix l' Ajuntament amb els agents de la policia local.

Davant d'aquesta realitat, el Govern Municipal ha optat sempre per una posició immobilista, tancada a qualsevol proposta de reforma en la seva gestió. Ans al contrari, tant l' Alcalde com el regidor de seguretat han negat sempre l'existència de malestar en el sí de la policia local, limitant-se a fer un discurs triomfalista de la situació de la seguretat a la ciutat.

És evident, i aquest grup no ho ha negat mai, que les xifres de delinqüència a Mataró no han estat dolentes en els darrers anys. Però el que estem tractant no es només un tema de xifres. La situació de la Policia Local d'uns anys ençà està lluny de ser òptima, i només la gran professionalitat dels seus membres ha permès mantenir el servei d'una manera digna donades les deficiències a nivell d'organització i els problemes continuats de relació laboral amb l'Ajuntament.

Justament en el dia d'avui, hem estat coneixedors d'un escrit presentat per la secció sindical AFPLE i signat per un nombre molt important d'agents de la policia local, en el que es denúncia la situació a la que fem referència, i demanen de nou, per enèsima vegada, que l'Ajuntament accedeixi a dialogar sobre els problemes que els afecten.

Per tot això, aquest Grup Municipal presenta la següent PREGUNTA

1.- Quina valoració fa el Govern de l'escrit presentat per la secció sindical AFPLE i signat per molts policies en referència a la problemàtica que estan patint?.

2.- Quina es la posició del Govern sobre el tema del Reglament de segona activitat de la Policia Local, llargament reivindicat per els agents?

3.- Quina es la opinió del Govern en referència a la valoració dels llocs de treball de la policia local, ja que, segons diuen, la valoració actual es troba molt per sota de la valoració real segons les funcions que actualment desenvolupen el Agents de la Policia Local de Mataró?

4.- Creu el Govern que, tenint en compte la situació a nivell d' unitats i agents en les franges horàries de nit i els caps de setmana, la previsió d'incrementar la plantilla en 8 agents per l'any 2007 és suficient?"

PREGUNTA PER VIA D'URGÈNCIA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ESCRIT PRESENTAT PER LA SECCIÓ SINDICAL A L'AJUNTAMENT DE MATARÓ DE LA "ASOCIACIÓN DE FUNCIONARIOS Y POLICIAS LOCALES DE ESPAÑA" (AFPLE).

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Amb data de dilluns 04 de desembre el delegat de l'AFPLE del nostre Consistori ha entrat per registre un escrit signat pel 66% dels agents de la Policia Local de Mataró.

En aquest escrit s'acusa al Govern municipal i en concret a l'Àrea de Via Pública de:

1) Falta d'organització i desproporció als diferents torns de treball de la policia local.

2) Manca de unitats al carrer en el torn de nit d'entre setmana i diumenges i festius i especialment entre les 21 i les 22 h. de cada dia.

3) Disfuncions en els operatius del servei.

4) En salut laboral: increment de l'índex d'accidentalitat laboral.

5) Desdibuixament de les funcions reals del policia de barri.

6) Incompliment sistemàtic de l'acord de condicions de treball vers els/les policies locals.

7) Judicialització de les relacions laborals, amb un alt cost econòmic pel mateix Ajuntament.

8) Suspensió del diàleg laboral amb el departament de Recursos Humans.

9) Contradicció entre els arguments -a vegades autoritaris- dels representants de l'Ajuntament i els informes o opinions dels serveis jurídics del propi Ajuntament.

10) Desconsideració vers els treballadors per ús abusiu del silenci administratiu en via administrativa, que provoca de forma directa la interposició d'un contenciós administratiu, normalment pel incompliment sistemàtic de les condicions de treball.

11) Dilació en el temps per part de Recursos Humans per tal de trobar una sortida consensuada i pactada als temes laborals plantejats pels diferents representants sindicals.

12) Manca d'un Reglament de segona activitat i diferencial entre la valoració dels llocs de treball actual i els estudis recents de la Diputació de Barcelona.

Per tot això, el grup municipal de Convergència i unió veu amb molta preocupació la situació de malestar existent en el sí de la Policia Local de Mataró, i en aquest sentit fent-nos ressò i manllevant alguns paràgrafs del mateix document emès per AFPLE, presentem la següent

PREGUNTA

Primer.- Quina valoració fa el Govern municipal d'aquest escrit ? Des de quan es conscient el Govern de la situació de malestar dins del col.lectiu de la Policia Local ?.

Segon.- Què pensa fer el Govern per solucionar la presumpte falta d'organització i desproporció d'agents en els diferents torns de treball ?. Com afecta, segons el Govern, aquesta situació quant al desdibuixament de les funcions reals de la policia de barri ?

Tercer.- Perquè s'ha suspès el diàleg i la negociació entre Recursos Humans i els representants dels treballadors ?. Perquè s'incompleix sistemàticament l'acord de condicions de treball i els deures legals vers els treballadors ?

Quart.- Quin cost total per l'Ajuntament han tingut els 13 processos judicials gestionats per AFPLE des del 2001, en hores de treball, en indemnitzacions pagades i en costes judicials i processals ?. I les gestionades per d'altres organitzacions sindicals ?.

Cinquè.- Què pensa fer el Govern respecte de la demanda d'aprovació d'un Reglament de segona activitat ?. I respecte de la valoració del lloc de treball de l'Agent de la Policia Local ?.

Sisè.- Quina repercussió creu el Govern, que té aquesta situació respecte de la seguretat al carrer ?. I respecte de la percepció de inseguretat al carrer per part dels ciutadans ?.

Setè.- Pot garantir el Govern municipal el compliment dels dispositius de seguretat previstos per aquest Nadal ?. "

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, aclareix que les seves respostes faran referència a les preguntes sobre la política de recursos humans. En resposta a la primera pregunta, comuna als dos grups, la consellera delegada constata que el Govern Municipal ha llegit amb molta atenció l'escrit en qüestió. En assabentar-se'n, el dia 1 de desembre ella mateixa es va posar en contacte amb el sindicat via correu convencional, amb el recolzament de l'Alcalde, emplaçant el seu representant a una reunió per parlar amb més detall de tots els temes de queixa.

En resposta a la segona pregunta del PP i quarta de CiU, la Sra. Gonzàlez explica que des de Recursos Humans i així es va exposar en la reunió amb APFLE, s'està a l'espera d'un avantprojecte de llei del sistema de policia que preveu la regulació de la segona activitat. Tot i així, existeix ja un esbós del reglament intern sobre el qual s'està treballant. Aquest va ser un acord pres en la mesa negociadora del dia 13 de novembre i que va determinar la constitució d'un grup de treball per tractar aquest tema. També és cert que aquest grup encara no s'ha reunit i el compromís del Govern, que assumeix la mateixa Sra. Gonzàlez, és que al llarg d'aquesta setmana es fixi un calendari per abordar la regulació de la segona activitat a nivell de reglament intern.

En resposta a la tercera pregunta del PP, la consellera delegada recorda que el 19 de gener del 2005 es va signar un conveni amb una vigència de dos anys, que va ser signat per un grup de representants, entre els quals hi havia els treballadors d'APFLE. S'hi recollien totes les qüestions de valoració de llocs de treball i retribucions. De totes maneres, és un tema obert al debat, que es pot reprendre si algun dels implicats necessita aclariments.

En resposta a la tercera pregunta de CiU, la Sra. Gonzàlez aclareix que negociació no n'hi ha perquè forma part del mateix conveni i que allò que s'ha produït és un retard en el diàleg. Aquesta setmana mateix, el sindicat rebrà una carta de la mateixa consellera delegada amb el calendari de reunions.

Finalment, en resposta a la quarta pregunta de CiU, la Sra. Gonzàlez es compromet a fer arribar per escrit al Sr. Martí el detall dels costos que li demana.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, pel que fa a incidències sobre els resultats del que ha succeït a nivell de seguretat, cal dir que s'ha reconegut aquest matí per les dues parts que la reivindicació laboral, que és perfectament legítima, no ha de repercutir en el servei de Seguretat Ciutadana. Això respon les preguntes 4a del PP i 2a, 6a i 7a de CiU.

En primer lloc, es cobreixen els torns de Policia de Barri que tenen horaris de torn diferents de la resta, amb unes funcions assignades que es poden veure en la memòria anual i que mostra que s'estan complint satisfactòriament, amb un índex d'absentisme més baix que al torn ordinari, que continua baixant respecte a l'any anterior, i atenent els reptes de Policia de Proximitat.

En segon lloc, també es cobreixen els torns ordinaris. La carta de serveis de la Policia Local diu que les patrulles han d'acudir al seu servei abans de sis minuts, en aquest moment s'està fent en menys de 4 minuts. També hi ha unitats suficients, atenent que cal cobrir les patrulles, la sala, la unitat d'atenció a les denúncies. Tot plegat s'organitza en la forma següent:

Primer, atenent el conveni existent entre Policia Local i Mossos d'Esquadra, que permet multiplicar els esforços i suplir les múltiples situacions amb què un i altre cos es troben.

Res a dir respecte a èpoques anteriors en què la ciutat de Mataró va veure reduïts els seus efectius de Policia Nacional a mínims, sota el mandat del Partit Popular a Madrid; situació que ningú va utilitzar per fer política.

Pel que fa als resultats, el cert és que en la Junta que se celebrarà dimecres es constarà novament la reducció dels índexs delictius -els més baixos en tota la història de la ciutat-així com dels accidents de trànsit. El mèrit de tot plegat es deu a la capacitat i professionalitat dels policies que presten el seu servei a Mataró.

A banda dels torns, també es poden plantejar actuacions extraordinàries, com ara els controls, les actuacions nocturnes, el Nadal -en què s'efectuaran els serveis previstos-, les patrulles mixtes pels barris, operacions com la calma de vigilància de determinades places.

Malgrat tot, el futur de la ciutat, que està en expansió, requereix una adaptació del servei de Policia, també des del punt de vista dels efectius. Es preveu un escenari òptim per al 2012, que passarà dels 148 agents actuals als 196, fet que es comença a posar en pràctica a partir de l'1 de gener amb 8 policies més. Per tant, hi haurà més agents, més mitjans i més seguretat, cobrint més dies l'any, més hores al dia i més territori de la ciutat.

Des del Govern, oferim dues vies per treballar respecte a la situació plantejada per APFLE.

La via del diàleg a fi d'atendre la reivindicació laboral, que és comprensible d'altra banda, i, separadament, la via del diàleg a fi de parlar sobre temes d'organització. S'emplaça els grups municipals a realitzar aquesta tasca als llocs pertinents, és a dir, a les comissions informatives. Cal evitar parlar de qüestions com els torns, etc., a les sessions plenàries, justament perquè són temes molt sensibles i que afecten la seguretat dels ciutadans.

El senyor Paulí Mojedano comença dient que el Sr. Bassas no en té de sensibilitat. La seva capacitat per utilitzar arguments pobres és només comparable a la seva ineficàcia, tal com demostra el discurs que acaba de mantenir arran de les reivindicacions d'un col·lectiu de 100 agents que han signat l'escrit en qüestió.

Lamenta que el Sr. Bassas digui que la ciutat està ben atesa, mentre que dissabte passat, sense anar més lluny, un camió de la brossa al c/Burriac va quedar bloquejat molta estona perquè no hi havia ningú per anar a solucionar el problema, perquè en aquell moment, durant els dies 1,2,3,4,5,6,7,8 i 9 de desembre, tret del dia laborable, només hi havia 3 agents i un cap de servei, a més d'una patrulla de Mossos d'Esquadra. És clar que no es pot dir que aquests dispositius siguin suficients per atendre una ciutat de 120.000 habitants; resulta vergonyós.

Aquesta situació no s'arreglarà si depèn del Sr. Bassas. El Sr. Mojedano reclama la intervenció del Sr. Alcalde.

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, replica al Sr. Mojedano que el Sr. Bassas té tota la seva confiança.

El senyor Josep Lluís Martí constata que CiU sempre ha estat pendent d'allò que passava en l'àmbit de la seguretat local i amb prudència. Ara bé, davant d'una queixa del mateix cos, és evident que se n'ha de parlar obertament.

El Govern és molt eficaç redactant documents, com ara les memòries que es presenten puntualment, el reglament de la Policia Municipal, etc., però ara ja es comença a posar en dubte la capacitat de gestió. Sembla increïble que davant d'aquesta sensació que es vol transmetre que tot va perfecte, s'hagi donat una situació o una reivindicació d'aquesta mena. Valoracions apart, no es pot reduir tot a un simple problema laboral.

El Govern ara té un problema perquè ja no va acceptar fer un estudi per incrementar la plantilla i és evident que falten policies al carrer. És fàcil pensar, doncs, que aquest increment de policies fins l'any 2012 s'ha quedat curt d'entrada. Per tant, o s'incrementa de forma important, no a mig o llarg termini, sinó immediatament, el nombre d'agents, o bé caldrà millorar l'organització, la gestió i la relació amb el cos de Policia Local. Cal arromangar-se, negociar les mesures justes i valorar el col·lectiu més enllà de la seva pròpia funció administrativa pública. A més, allò correcte hagués estat deixar que el representant de l'APFLE, arran d'un conflicte com aquest, s'hagués pogut expressar públicament al si del ple municipal.

El senyor Ramon Bassas contesta s'està polititzant la reivindicació laboral policial. Les dades reals, tal com consten als documents presentats, són que s'estan assolint màxims d'agents i reduint el nombre de delictes.

Malgrat tot, ara s'inicia un procés de diàleg i negociació que, probablement, acabarà satisfent ambdues parts.

El senyor Josep Lluís Martí es queixa de la pàtina de prepotència utilitzada pel Sr. Bassas en les seves respostes i de falsejar la veritat respecte a la presentació de documents.

39 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE EL NOU INFORME QUE DUBTA SOBRE LA RIGUROSITAT DELS ESTUDIS DE LA INCINERADORA DE MATARÓ.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Fa pocs dies, un tècnic de medi ambient de l' Ajuntament de Vilassar de Mar, Jordi Colomer va elaborar un informe que posa en dubte els estudis realitzats en els primers anys de funcionament de la incineradora no són rigorosos i que estan dirigits a demostrar la manca de relació entre la planta i l' increment de dioxines (substància cancerígena) en la població d' Arenys de Mar i Mataró.

Segons el tècnic de l' Ajuntament de Vilassar, els primers estudis realitzats en els anys 1995, 1997 i 1999 demostraven que els nivells de dioxines en la sang de les persones estudiades era 20 vegades superior a la marcada per la directiva europea. Però que a partir del quart estudi, encarregat pel Consorci de Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme i realitzat pel Consorci Sanitari del Maresme (recordem que ambdós organismes estan presidits per l' Alcalde Baron) manca d'independència. Curiosament, aquest estudi disminuïa espectacularment la quantitat de dioxines en la sang de les persones analitzades.

Per aquest Grup Municipal l'estudi del Sr. Jordi Colomer és molt greu i preocupant donat que pot significar que molts ciutadans/es de Mataró han pogut estar exposats a una substància elevadament cancerígena durant molts anys.

PREGUNTA

1. Quina explicació pot donar el Sr. Baron, com a President d'ambdós consorcis sobre aquest tema? "

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, passa a llegir la carta que va rebre de l'Alcalde de Vilassar de Mar, en referència a l'informe en què el Sr. Colomer, tècnic aleshores d'aquell ajuntament, apuntava al mal funcionament de la incineradora de Mataró. Aquesta carta ja va ser llegida el passat mes de novembre en les instàncies pertinents, però el Sr. Alcalde vol deixar-ne constància pública també, en el si del ple.

"Sr. Joan Antoni Baron i Espinar, President del Consorci per al Tractament dels Residus Sòlids Urbans del Maresme.

Benvolgut President, avui s'ha publicat en diversos mitjans de comunicació una notícia relacionada amb un document anomenat Anàlisi dels estudis de monitorització biològica dels residents que viuen prop de la incineradora de residus sòlids urbans del Maresme, a Mataró, del 18 d'octubre del 2006, signat pel tècnic Jordi Colomer, tècnic mediambiental municipal.

Sense entrar en els aspectes de major contingut tècnic, en el document es posen en dubte els criteris i la metodologia que s'estan utilitzant des del Consorci per avaluar els nivells d'emissions. Es menysté la capacitat d'independència dels equips encarregats d'aquestes tasques i finalment s'expressa la sospita de la submissió del rigor dels treballs realitzats als interessos polítics del president del Consorci. Òbviament, i de forma rotunda, aquestes consideracions no són compartides per l'Ajuntament de Vilassar de Mar, que participa de forma lleial i activa en el Consorci, i tenim plena confiança en la gestió que s'està portant a terme en la complexa tasca de gestionar el tractament dels residus sòlids urbans en la nostra comarca.

Com s'ha manifestat als mitjans informatius que ho han demanat, aquest treball, tot i estar realitzat mentre aquesta persona mantenia una relació laboral amb l'Ajuntament de Vilassar, el passat 19 d'octubre, no ha estat fruit de cap encàrrec, ni específic, ni genèric, en relació a aquest tema. Igualment, jo mateix no he tingut cap coneixement previ ni de la seva elaboració, ni de la seva difusió.

Cal entendre, doncs, que aquesta acció respon a inquietuds estrictament personals i que, de forma deslleial, s'han utilitzat medis i recursos públics per promoure objectius aliens a l'interès de l'Ajuntament. El que em molesta és que s'hagin pogut produir, per aquesta circumstància, i resto a la seva disposició per a qualsevol aclariment.

Pere Almera Puigròs.

Vilassar de Mar, 26 d'octubre del 2006".

Aquesta carta va ser llegida a la Junta General i a la Comissió Permanent del Consorci, així com al Consell Rector de la Fundació Salut -que és l'organisme a qui es va encarregar aquest treball- i a totes les tres instàncies, es va acordar que, vista la carta, es consideraria l'estudi com a privat, realitzat des d'una iniciativa personal.

El Sr. Alcalde recorda tres qüestions importants:

En primer lloc, els estudis de monitorització no són obligatoris i admet que desconeix si cap altra incineradora a Espanya els està fent. Cap de les 4 catalanes els realitza.

En segon lloc, a la propera Junta General del Consorci de Residus Sòlids es presentaran els resultats de la cinquena fase, encarregada a l'octubre del 2004 abans que el Sr. Baron n'ocupés la presidència del Consorci, fet que en garanteix la independència.

En tercer i últim lloc, la professionalitat de l'equip encarregat de l'estudi, de Fundació Salut, és inqüestionable i, per tant, s'entén que els resultats dels processos de monitorització s'ajusten estrictament a la realitat.

FORA DE CONVOCATÒRIA

Conclòs l'ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s'ha presentat una proposta de formalització d'un préstec amb l'Institut Català de Finances, que per tràmit d'urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària :

La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat dels 26 assistents al Ple.

-Servei d'Obres-

FORMALITZACIÓ PRÉSTEC AMB L'INSTITUT CATALÀ DE FINANCES PER AL FINANÇAMENT DE LES OBRES DE REHABILITACIÓ I ADEQUACIÓ DEL TEATRE MONUMENTAL DE MATARÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, presenta la proposta següent:

"La Junta de Govern Local de data 4 de setembre de 2006 acorda acceptar la subvenció atorgada en data 26 de juny de 2006, mitjançant resolució del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per un import de 402.206,30 € per al finançament d'un crèdit de 344.116,82 € de l'Institut Català a de Finances per a la rehabilitació i adequació del Teatre Monument al de Mataró.

Igualment va acordar acceptar el sistema de finançament proposat, mitjançant una linea de crèdit especifica amb l'Institut Català de Finances, sol·licitant a l'ICF un crèdit per la part del finançament a que s'ha compromès la Generalitat de Catalunya

L'Institut Català de Finances ha convocat a l'Ajuntament de Mataró per a formalitzar l'esmentat préstec aquest mes de desembre i avui dia 11 de desembre hi ha prevista la celebració d'una sessió ordinària.

La consellera Delegada d'Obres, proposa al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Formalitzar un préstec de 344.116,82 € amb l'Institut Català de Finances destinat al finançament de les obres de rehabilitació i adequació del Teatre Monumental de Mataró.

Segon.- Facultar a l'Alcalde, senyor Joan Antoni Baron Espinar, provist del DNI número 38.768.615-E per a que pugui signar els corresponents documents públics i privats que siguin necessari per tal de dur a terme els acords anteriorment aprovats."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts d'onze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.