Les obres de la rotonda de la carretera de Mata i les rondes de Rafael Estrany i de Miguel de Cervantes finalitzaran a finals de setembre
El passat mes d'octubre l'Ajuntament va començar les obres de construcció de la nova rotonda situada en la cruïlla de la carretera de Mata i les rondes de Rafael Estrany i de Miguel de Cervantes. Aquesta actuació s'inclou en el Pla Integral de Rocafonda-El Palau i que compta amb una subvenció del Fons de Cohesió de la Unió Europea..
La nova rotonda té com a objectiu millorar la redistribució del trànsit en aquesta zona on hi conflueixen cinc vials. Serà el nou nexe viari utilitzat pels vehicles provinents de Rocafonda, del polígon Mata-Rocafonda i pels que circulin per la carretera de Mata per accedir a les urbanitzacions i a la variant de Mataró C-32.
Les obres les està realitzant l'empresa COMSA, tenen un pressupost de 1.646.790,34 euros i està previst que finalitzin a finals de setembre.
Ampliació del pont sobre la riera Valldeix-Sant Simó
La rotonda té 10 m de radi interior, 10 m de calçada i unes voreres d'amplada variable, amb un mínim de 3 m. Per tal de poder fer aquesta nova construcció s'ha hagut d'ampliar el pont de la Riera de Valldeix (16 m aigües amunt i 19 m aigües avall), fet que ha representat triplicar la superfície d'aquest.
A la circumferència viària hi accedeixen 5 vials: la carretera de Mata (a Mataró i a Llavaneres), la ronda de Miguel Cervantes, la ronda de Rafael Estrany i el carrer de Santiago Rusiñol.
Com a enllumenat públic s'instal·len columnes de 10 m d'altura amb lluminàries de 250 W, separades unes de les altres 23 m. Els punts de llum que es col.loquen a l'interior de la rotonda són de tipus Balissa.
Els semàfors de la rotonda són "de leds", que gràcies a la seva lluminositat ofereixen una millor visibilitat en condicions climatològiques adverses.
Està previst que es plantin diferents espècies d'arbusts i arbres. Els arbres es plantaran al voltant de la rotonda i seran Mèlia (Melia Azederach), i al seu interior s'hi han plantat 3 cirerers d'arboç (Arbutus Unedo) i diverses plantes arbustives.
El sistema de reg és automatizat, amb diferents línies amb brolladors per als escossells i difusors per als parterres. També hi ha una xarxa paral.lela per a boques de reg de comandament manual.
Quant a la calçada, és d'una mescla bituminosa en calent de diferents tipus i una sub-base de sauló. Les voreres són de panot de 4 cm.
Pel que fa al clavegueram, és exclusivament per a aigües pluvials que s'abocaran directament a la Riera de Valldeix.
Soterrament de línies elèctriques
Una de les actuacions que inclou aquest projecte també és una important operació de soterrament de línies elèctriques. Per una banda, s'ha fet un pas de canalització de 12 línies de mitja tensió que pertanyen a l'estació de Fecsa-Endesa de Mata-Rocafonda per sota del nou pont. D'aquesta manera, la zona d'equipaments i serveis que hi ha a la ronda de Rafael Estrany quedarà lliure completament de línies elèctriques.
I per l'altra, la companyia elèctrica ha decidit portar a terme una operació complementària que consistirà en soterrar les línies que van des de la rotonda fins al carrer d'Antoni de Capmany.
Així, fins al carrer d'Antoni de Capmany està previst que a l'octubre o novembre es comencin a fer les rases per tal de poder soterrar les línies i retirar 17 torres i pals de formigó. En aquest tram està previst que quedin només dues torres elèctriques.
D'acord amb el conveni signat entre Fecsa-Endesa i l'Ajuntament de MataróI es farà el mateix procediment i es retiraran un total de 23 torres i pals de formigó des de la rotonda de la carretera de Mata fins a la plaça de Josep Cusachs.
La realització d'aquestes obres s'emmarca en un conveni entre l'Ajuntament i la companyia Fecsa-Endesa per al soterrament de més de 9 quilòmetres de línies elèctriques i al qual l'Ajuntament hi ha aportat més 1,5 milions d'euros.
L'operació complementària no ha comportat cap despesa de més per a l'Ajuntament donat que era una actuació ja contemplada per la companyia elèctrica. Està previst que les obres de soterrament finalitzin al llarg de 2005.