13/01/2011
dijous 13 gener 2011, 00:00h
ACTA NÚM. 01/2011 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 13 DE GENER DE 2011.
=================================================================
Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tretze de gener de dos mil onze, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,
Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
MARIA ANGELES RUIZ MORENO REGIDORA (PSC)
S’incorpora a la sessió a continuació del punt núm. 1 de l’ordre del dia
JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)
PERE GALBANY I DURAN REGIDOR (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZALEZ REGIDOR (PP)
QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)
FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)
XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)
PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR no adscrit
ANNA MARTINEZ DURAN REGIDORA no adscrita
M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA no adscrita
Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.
Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.
L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :
Decret
126/2011 de 10 de gener
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió de 13 de gener del 2011
Òrgan: SECRETARIA GENERAL
En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 13 de gener de 2011, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent
ORDRE DEL DIA
1 Aprovació, si s'escau, de l’Acta de la sessió ordinària de 2-12-2010.
2 DESPATX OFICIAL
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
3 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la restitució de les quatre columnes de Puig i Cadafalch.
4 Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya relativa al desenvolupament de l’anomenada Llei d’Estrangeria.
5 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal d’ERC, CIU, ICV-EUiA, PSC i CUP per rebutjar la sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística a l’escola.
6 Moció que presenta el grup municipal Candidatura d’Unitat Popular per la revisió de la Llei de Propietat Intel•lectual i la devolució del “cànon digital”.
7 Moció que presenta el grup municipal Candidatura d’Unitat Popular de rebuig a les sentències del Tribunal Suprem sobre la immersió que obliguen a fer servir el castellà com a llengua vehicular de l’escola.
DICTAMENS
ALCALDIA
8 Cessament representant del grup municipal del Partit Popular de Catalunya de l’Ajuntament de Mataró en el Consell d’Administració de l’EPE Mataró Audiovisual.
9 Modificació composició Comissions Informatives.
CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
- Institut Municipal de Promoció Econòmica Mataró-
10 Adjudicació superfície sobrant del mercat municipal de la Plaça de Cuba.
-Llicències d’Activitats-
11 Aprovació inicial de la modificació del Reglament regulador del règim sancionador aplicable als mòduls de temporada de la platja de Mataró.
CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Direcció de Serveis Econòmics-
Servei de Gestió Econòmica
12 Constitució d’un usdefruit temporal a favor de PROHABITATGE, SAU, dels pisos 4t d i àtic B, tots dos de l’escala B, de l’edifici del c. Madoz, 28-30.
CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Habitatge-
13 Aprovació Addenda de pròrroga, per al primer semestre de 2011, del conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya relatiu a l’Oficina Local d’Habitatge.
CMI DE VIA PÚBLICA
-Protecció Civil-
14 Proposta creació de la Comissió Municipal de Protecció Civil.
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
15 Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per instar la Generalitat que prengui mesures per evitar les molèsties que pateixen els veïns del centre de menors de La Ribera.
PRECS I PREGUNTES
16 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent als contenidors soterrats instal.lats recentment al centre històric de Mataró.
17 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les repercussions als afectats per la transformació urbana de la Ronda Barceló-illa Fàbregas i de Caralt.
18 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent als afectats per la transformació urbana de la Ronda Barceló-illa Fàbregas i de Caralt.
19 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre “el Fons documental audiovisual de Televisió de Mataró”.
L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.
1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE 2-12-2010.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
FORA DE CONVOCATÒRIA
El Sr. Alcalde indica que ha estat lliurada per la Junta Electoral Central la Credencial de la nova Regidora de l’Ajuntament de Mataró, Sra. Maria Angeles Ruiz Moreno, en substitució del Sr. Oriol Batista Gázquez (epd). Per aquesta raó s’acredita la urgència de procedir a la presa de possessió del càrrec a la nova Regidora.
La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat dels 26 regidors presents.
PRESA DE POSSESSIÓ DE LA SRA. MARIA ANGELES RUIZ MORENO DE LA CANDIDATURA “PARTITS DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-PROGRÉS MUNICIPAL”, COM A REGIDORA DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.
El senyor Alcalde President dóna la paraula al Secretari de la Corporació perquè llegeixi la resolució de la Junta Electoral Central per la qual es lliura la credencial de què ha estat designada regidora de l’Ajuntament de Mataró la Sra. Maria Angeles Ruiz Moreno, per estar inclosa en la llista de candidats presentada pel Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal a les eleccions locals de 2007, en substitució per defunció del Sr. Oriol Batista Gázquez.
Tot seguit el senyor Alcalde demana a la Sra. Maria Angeles Ruiz Moreno que s’acosti a la Presidència i que els demés membres del Consistori es posin dempeus.
A continuació el Sr. Secretari procedeix a llegir la fórmula preceptiva :
“JUREU O PROMETEU PER LA VOSTRA CONSCIÈNCIA I HONOR COMPLIR FIDELMENT LES OBLIGACIONS DEL CÀRREC DE REGIDORA DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ, AMB LLEIALTAT AL REI I GUARDAR I FER GUARDAR LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA FONAMENTAL DE L’ESTAT, I L’ESTATUT COM A NORMA FONAMENTAL DE CATALUNYA”.
La Sra. MARIA ANGELES RUIZ MORENO respon: Ho prometo
Seguidament el Sr. Alcalde li dóna possessió del seu càrrec, donant-li també la benvinguda i fent-li entrega de l’escut de la Ciutat.
2 - DESPATX OFICIAL
· No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA RESTITUCIÓ DE LES QUATRE COLUMNES DE PUIG I CADAFALCH.
El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :
“Després de molts anys de reclamar-ho, finalment les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch tornen a ocupar el lloc del que mai haurien d’haver desaparegut. Enderrocades l’any 1928 pel dictador Primo de Rivera per ésser un símbol de catalanitat, des del passat 7 de desembre – data en què varen retirar-se les bastides que les cobrien – es poden contemplar novament com a conseqüència de l’acord que per unanimitat va adoptar, el juny de 2008, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona. Amb el final de les obres, la restitució del monument permet que la nostra ciutat i el nostre país recuperin una part important de la seva memòria històrica.
Atès que, el gener de 2006, l’Ajuntament de Mataró va adherir-se, a proposta del Grup d’Opinió Jaume Llavina de la nostra ciutat, a la campanya que a finals del 2004 havia endegat la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals pels Drets i les Llibertats Nacionals dels Països Catalans a favor de la restitució de les Quatre Columnes;
Atesa la incommensurable tasca, no exempta d’entrebancs i dificultats, que a favor de la restitució de les quatre columnes jòniques ha dut a terme la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals;
Atès que, com a conseqüència de la condició de mataroní de Puig i Cadafalch, la restitució del monument és motiu d’orgull i satisfacció per a la nostra ciutat;
I atès que, amb la restitució, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats esmentades contribueixen a fer un pas més en la recuperació de la memòria, massa sovint oblidada i menystinguda, d’una de les personalitats més importants del nostre país;
Els sotasignats proposen al Ple l’adopció del següents ACORDS:
Primer.- L’Ajuntament de Mataró celebra amb gran goig la restitució de les Quatre Columnes de Josep Puig i Cadafalch i, conseqüentment, s’adreçarà per escrit a l’Ajuntament de Barcelona per tal d’agrair-li que l’obra monumental de l’il·lustre mataroní hagi recuperat el lloc que li correspon.
Segon.- Així mateix, l’Ajuntament de Mataró s’adreçarà per escrit a la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals pels Drets i les Llibertats Nacionals dels Països Catalans per mostrar-li el reconeixement i l’agraïment de la ciutat per haver fet possible, amb la seva determinació, que les Quatre Columnes hagin estat restituïdes.”
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que moltes vegades reclamen que les pedres formen part de la memòria històrica de la ciutat. Aquestes columnes, a més a més, donen una rellevància a una situació política en la que necessitem reivindicar el paper de la catalanitat i reclamar que, no només tenim un passat, sinó que tenim un present i un futur que passa per reivindicar un seguit de drets que ja fa massa anys que ens han retirat. Des de la CUP donarem suport al fet que s’hagin restaurat les columnes i també que s’hagi recuperat la memòria i el nom de Puig i Cadafalch.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, diu que el seu grup municipal donarà suport a aquesta proposta. Ens sembla perfecte que es recuperin, que es repari quelcom que no hauria d’haver succeït mai, com va ser la destrucció d’aquestes quatre columnes, i ens sembla molt bé que es reivindiqui la figura de Puig i Cadafalch.
El senyor Sergi Penedés, regidor del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, comenta, en nom dels grups municipals que donen suport al Govern, que votaran a favor d’aquesta proposta de resolució. Com vostès saben, en aquest ple ja ens vam posicionar i vam instar l’Ajuntament de Barcelona que restituís les columnes. Per tant, manifestem el nostre agraïment per haver-ho fet. Si em permeten, voldria afegir “in voce” un tercer acord que seria el de comunicar i agrair el Grup d’Opinió Jaume Llavina la seva iniciativa.
El senyor Francesc Masriera es mostra també favorable a la proposta
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).
4 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA RELATIVA AL DESENVOLUPAMENT DE L’ANOMENADA LLEI D’ESTRANGERIA.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquest punt queda sobre la taula, perquè no va seguir els passos que hi ha establerts. La setmana vinent ja en parlarem en la comissió de seguiment del pacte.
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 5 i 7 per venir referits a temàtiques coincidents.
5 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’ERC, CIU, ICV-EUIA, PSC I CUP PER REBUTJAR LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM CONTRA LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A L’ESCOLA.
El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la proposta següent :
“El Tribunal Suprem espanyol (TS) ha emès recentment tres sentències que, basant-se en la retallada del Tribunal Constitucional espanyol (TC) de l'Estatut, insten el Govern a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà com a llengua vehicular al costat del català a totes les escoles "com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori", és a dir, fins als 16 anys, el final de la ESO. La sentència anuncia que la Generalitat haurà d'adaptar el sistema d'ensenyament per garantir la presència del castellà de manera "equitativa" respecte del català.
El Suprem declara "el dret del recurrent al fet que el castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu de la Comunitat Autònoma Catalunya i, en conseqüència, la Generalitat haurà d'adoptar les mesures que calgui per adaptar el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada per la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que considera també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, juntament amb el català". "De la mateixa manera, declarem el dret del recurrent al fet que totes les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació tant oral com escrita que li siguin remeses pel centre [d'ensenyament] siguin també en castellà", conclou la part dispositiva de la sentència.
Aquesta és la primera afectació directa de la retallada de l'Estatut que es produeix, a més, contra un aspecte nuclear com és la immersió lingüística, que ha estat elogiat internacionalment com a model per preservar la llengua i garantir la integració de les persones nouvingudes, com a model de cohesió social a Catalunya.
Darrerament, la Defensora del Poble espanyol va manifestar que només es pot regular l’obligatorietat del castellà, ja que així ho reconeix la Constitució espanyola, i perquè el català és una llengua “per a usar en la intimitat, amb la família”.
D’altra banda, la Plataforma
Atès que el català és la llengua pròpia dels Països Catalans que ha de continuar essent l’eix vertebrador de tota l’activitat educativa com a una eina clau en la inclusió social del nostre país, en relació als antecedents exposats, proposem al ple de l’Ajuntament l’adopció dels acords següents ACORDS:
- Manifestar el nostre rebuig a les tres sentències del Tribunal Suprem que significa la fi del sistema d’immersió lingüística a les escoles catalanes.
- Declarar que l’actual model d’immersió lingüística ha portat resultats positius en l’educació del nostre país, donant lloc a un sistema educatiu que en cap cas ignora el coneixement del castellà, i, per tant, reafirmar el nostre convenciment que la llengua catalana és i ha de continuar sent la llengua vehicular del sistema educatiu català així com l’eina indispensable que possibiliti la cohesió social del nostre país.
- Reclamar unitat a les forces polítiques i a la societat civil catalana enfront l’enèsim atac a la llengua, cultura i societat catalana i instar al Parlament de Catalunya a rebutjar les sentències i a complir la Llei d’Educació de Catalunya.
- Comunicar aquest acord a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; a la Conselleria d’Ensenyament; als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat; als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i a la Federació de Municipis de Catalunya.”
7 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE REBUIG A LES SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL SUPREM SOBRE LA IMMERSIÓ QUE OBLIGUEN A FER SERVIR EL CASTELLÀ COM A LLENGUA VEHICULAR DE L’ESCOLA.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la Moció següent :
“El passat 22 de desembre de 2010, el Tribunal Suprem espanyol va emetre tres sentències resolutives que pretenen fer canviar el sistema d’ensenyament pel qual el català és la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya i l’occità l’és a l’Aran.
Aquesta sentència suposa un nou atac contra l’ús i coneixement de la llengua catalana en les escoles. S’obvia l’èxit de l’actual model d’aprenentatge que està demostrat que dóna als alumnes catalans un nivell equiparable als alumnes d’altres zones de l’estat.
L’aplicació d’aquesta sentència representarà el final del sistema d’immersió lingüística, avalat i valorat per la Unió Europea, que ha fet possible la cohesió lingüística i social dels ciutadans del Principat de Catalunya. Pot originar també un conflicte lingüístic a l’aula, fins ara inexistent, i generar una segregació per motius lingüístics dins els centres d’ensenyament i a la societat en general.
Aquesta sentència es basa en la retallada del Tribunal Constitucional sobre l’estatut i suposa una de les primeres conseqüències del nou estatut. Per altra banda demostra que les minses competències d’autogovern que l’estat no ha pogut intervenir per la via de la voluntat ciutadana ho fa per via del poder judicial. És dir que, sigui el que sigui que voti la ciutadania catalana, sigui el que sigui el que s’aprovi al Parlament de Catalunya, i fins i tot al Congrés de Diputats de Madrid, sempre hi ha altres vies per imposar el model uniformitzador al marge de la voluntat popular dels catalans i catalanes.
Un cop provat el camí de la negociació de manera infructuosa en diverses ocasions, o el camí de fer veure que no ens afecta, només ens queda el camí de la fermesa per defensar els nostres drets lingüístics.
Per tot això exposat es proposa al ple l’adopció dels acords següents:
Primer: Rebutjar la sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística de l’ensenyament a Catalunya.
Segon: Instar al Parlament de Catalunya a complir la Llei d’Educació de Catalunya i per tant a rebutjar i no acatar aquestes sentències.
Tercer: Reclamar fermesa i unitat a les forces polítiques catalanes i occitanes per defensar la nostra llengua i cultura per damunt de tacticismes i interessos de partit.
Quart: Fer públics aquests acords a través dels mitjans de comunicació, el lloc web i el butlletí de l’Ajuntament.”
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula a la Sra. M. del Roser Trilla, en representació de l’Òmnium Cultural de Mataró.
Posa de manifest la seva preocupació per les sentències com les que va emetre el Tribunal Suprem el passat 22 de desembre. Explica que la llei està feta per protegir els més febles i que fer del català la llengua vehicular de l’ensenyament és una d’aquestes justes mesures de protecció. Expressa que tot l’alumnat que surt de l’institut és competent en llengua castellana, però no tot l’alumnat és competent en llengua catalana. Tothom sap quina és la llengua forta i quina és la feble. La llengua castellana no està amenaçada a Catalunya.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que el seu grup municipal no donarà suport a aquestes iniciatives. Al Sr. Safont-Tria, li retreu que vagi donant lliçons de catalanitat a altres partits polítics tan catalans com el seu. No li tolero que vostè digui que jo sóc anticatalà, encara que tinguem una manera diferent de veure les coses. Hi ha drets, com el d’una família a poder triar la llengua en què vol que els seus fills s’eduquin, que són preponderants sobre altres drets.
És cert que el català ha patit durant molts anys una opressió, és cert que s’ha de potenciar el català, és cert que el català és la llengua que hauríem d’arribar a parlar tots, i en això estem d’acord. On no estarem d’acord és en el fet de minorar drets.
La democràcia funciona perquè les minories tenen dret que les majories respectin els seus drets. Si vostès, parlant d’altres temes, han fet servir aquesta argumentació, penso que ara també és vàlida. Si hi ha un nombre de catalans que pensen que tenen dret que els seus fills rebin més de les 3 o 4 hores que reben a l’escola en castellà, això és defensable. Estic d’acord en la defensa de tot allò que sigui la catalanitat i la llengua catalana, però no m’oposaré al dret que tenen les famílies a escollir la llengua en la qual s’eduquen els seus fills. Tan catalans són els que parlen català com castellà.
El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, creu que aquest és un problema sentimental que s’ha resolt malament a Catalunya. Aquest és un debat complex perquè es fa des de les emocions. Això es constata perquè després de molts debats com aquest continuem sense avançar. En aquest tema s’han dit moltes exageracions: des de dir que el castellà era un llengua perseguida a Catalunya, fins a dir que el català corre perill d’extinció. Cap de les dues coses és certa. Està bé que hi hagi hagut una normativa d’immersió lingüística. Jo sóc catalanoparlant, com ho és la meva família, i, per tant, des del punt de vista sentimental, comparteixo moltes de les coses que s’han dit aquí. Crec que no avançarem molt si ens limitem a dir que hem de defensar aquesta llengua a costa del que haurien de ser els valors essencials des del punt de vista humà.
Abans s’ha dit que quan hi ha una “confrontació” entre forts i febles, la llibertat sovint oprimeix i, en canvi, la llei allibera. Hi estic d’acord. Ara bé, la llei allibera sempre o només quan ens agrada? Perquè si diem que la llei és necessària, avui aquí estem discutint una sentència produïda per un òrgan que té tota la legitimitat i en un marc legal del que ens hem dotat majoritàriament en aquests país. Per tant, si defensem la llei, l’hem de defensar fins a les darreres conseqüències. En tot cas, si el marc legal no ens agrada, s’ha de discutir pels conductes pertinents i mai esgrimint el suposat dret d’un poble a imposar-se a aquesta legalitat. Tot aquest debat és una qüestió merament de poder. És a dir, les llengües no són dels territoris, les llengües són de la gent que les parla. Hauríem de prioritzar qüestions com el sentit comú i com la llibertat per sobre d’una determinada visió que ha creat un marc mental a Catalunya que condiciona aquesta visió que se’ns pretén imposar que la llengua o una determinada visió nacionalista de Catalunya s’ha d’anteposar als drets més essencials.
El Sr. López deia que no podem defensar dues línies diferents d’ensenyament. Probablement hi estaríem d’acord. No volem una línia en català i una altra en castellà, però en la pràctica també es produeixen exemples esgarrifosos que hi ha una línia per pobres i una altra per rics. Perquè ens trobem amb la contradicció que algunes persones que defensen aquest model nacionalista, a la pràctica, porten els seus fills a escoles on hi ha una educació trilingüe i, fins i tot, en alguns casos, com és el cas de l’escola alemanya, tenen uns plans d’estudis d’altres països que no són aquest.
Ningú posa en qüestió que el català s’ha de protegir, s’ha d’impulsar i s’ha d’afavorir. Estic convençut que si la llibertat s’apliqués en tota la seva extensió o la llei, el 99,9% de la gent de Catalunya seguiria fent l’ensenyament en la llengua catalana des dels primers anys. Però no podem caure en contradiccions ni, sobretot, en condicionar aquest debat a una determinada visió o projecte polític del que ha de ser Catalunya.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que algunes de les coses que s’han dit es contradiuen per si soles. Segurament, quan es parla que els Estopa estaven parlant en castellà, sense la immersió lingüística aquests senyors potser haguessin necessitat traducció simultània. Això és el que aquest país no es pot permetre, que hi hagi gent que necessiti traducció simultània, quan volem un sol poble. Si vostès van cap al nord i van cap al Rosselló i al Vallespir podrien veure cultura catalana, però relegada a què? Si anessin cap al sud podrien veure cultura valenciana i també veurien a què està quedant relegada la llengua. Per tant, hem de vigilar molt amb aquest perill d’extinció, perquè el que no podem consentir és que Catalunya es converteixi en una reserva índia on hi hagi un grup de gent que estudiï català i un altre grup que no la comprengui. CIU dóna suport, com a grup presentant, a la primera proposta. Respecte a la proposta de la CUP, estaríem d’acord fins a la primera part del seu discurs, però a partir de quan vostè vol anar més enllà i diu que vol no acatar sentències, nosaltres mirarem de donar-li la volta fins que tot el país estigui d’acord a fer certes coses i a no acatar sentències. Però, de moment, penso que això acabaria trencant la convivència. Per tant, en aquest punt no podem estar d’acord amb vostès i, per tant, no els podríem votar la seva proposta.
La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, anuncia la seva abstenció respecte a la proposta de la CUP. Ens hem sentit perfectament representats per les paraules que la Sra. Trilla ens ha adreçat.
El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, expressa que, malgrat que veuen la proposta de la CUP amb molts bons ulls, consideren que el valor de la unitat és preferible al valor de la diferenciació i que, per tant, el seu grup municipal s’abstindria.
El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, indica que aquest no és un tema sentimental ni de poder, ni tan sols d’un tema del català i del castellà. No es tracta de ser partidaris d’una cosa o de l’altra. Estem debatent la defensa d’un únic sistema vehicular per al conjunt del país, que té a veure amb el que produirem després que és la unitat civil del poble de Catalunya. Hi ha alternatives a aquest sistema, que és el sistema dual. Ja s’ha provat a altres comunitats amb conseqüències que no són en absolut recomanables per la unitat civil. Es tracta que tothom tingui els mateixos instruments, sigui quina sigui la seva llengua materna i que convertim l’escola en un espai de convivència, en el lloc on cadascú aprèn a utilitzar els instruments que ens fan ciutadans. Amb això vull reivindicar l’acció decidida de persones com Marta Mata, socialista i pedagoga, que va apostar clarament i de forma decidida per aquest model davant d’opcions de plantejaments duals de les dues comunitats que s’estaven defensant aleshores per diferents forces polítiques de signe diferent.
El Tribunal Suprem no atempta contra les lleis que s’han d’aplicar i que garanteixen la immersió lingüística a Catalunya. Només es tracta de donar resposta a casos molt concrets que van ser portats als tribunals per persones molt determinades, però es poden continuar desplegant les lleis que permeten la immersió lingüística. Això és el que creiem que ha de fer el conjunt de les institucions. És per això que donarem suport al punt cinquè de l’ordre del dia, però votarem en contra de la proposta de la CUP.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, diu al Sr. López que ell no acostuma a jutjar les persones i que tampoc no l’ha jutjat a ell. El que sí he dit és que el PP ha instrumentalitzat la llengua judicialment per electoralisme i per una visió unionista de l’Estat.
El Sr. Mojedano ha parlat dels sentiments i, certament, la llengua està lligada als sentiments, a la identitat i, fins i tot, a la consciència, però el debat no és un debat sentimental. El debat respon a la visió que tenim del present i futur de la nostra nació. Volem o no volem que la llengua catalana sigui una llengua normalitzada al nostre país? Si ho volem, calen mesures educatives, lingüístiques, de política, que vagin en aquesta direcció. Aquesta sentència, com la política que moltes vegades ens ve de l’Estat espanyol, va en sentit contrari. Vostè deia que estem debatent i no avancem. Doncs no és que no avancem, és que retrocedim. Aquesta sentència és un clar exemple d’un pas enrere. El Sr. Mora deia que no farien ni un pas enrere. Després diu que això de no acatar no ho farien, que vostès hi donarien la volta. Doncs, miri, de tant donar voltes ja estem marejats com a país. Cal un missatge clar i contundent des de la Generalitat que amb la llengua no s’hi juga i que, digui el que digui un jutge, ens mantindrem ferms políticament per defensar la nostra llengua, el nostre present i el nostre futur. Això també passa per ser valents i dir que, si convé, encara que ens imposin una sentència no l’acatarem. Lamento que ERC no s’hagi afegit a aquesta proposta que sé que han signat en altres municipis.
El senyor alcalde posa a votació el punt núm. 5 de l’ordre del dia:
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 23, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: 2, corresponents al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1) i el Sr. Pau Mojedano regidor no adscrit.
Abstencions: 2, corresponents a la Sra. M Luisa Corominas i la Sra. Anna Martinez, regidores no adscrites.
A continuació el Sr. alcalde posa a votació el punt núm. 7 de l’ordre del dia:
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Vots en contra: 13, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11) i corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2).
Abstencions: 13, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents a la Sra. M Luisa Corominas i la Sra. Anna Martinez, regidores no adscrites (2).
6 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER LA REVISIÓ DE LA LLEI DE PROPIETAT INTEL•LECTUAL I LA DEVOLUCIÓ DEL “CÀNON DIGITAL”.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta consensuada amb els grups municipals del PSC, ERC i ICV-EUiA:
“Atès que l’Ajuntament de Mataró ha pagat en concepte de drets d’autor, ja sigui per la Festa Major o per diferents actes festius i culturals, quantitats importants de diners.
Atès que, a més, aquest Ajuntament ha adquirit material que estava subjecte al cànon digital.
Atès que recentment la Federació Catalana de Municipis ha aprovat una proposta en què es qualifiquen de desproporcionades les taxes que cobra l’SGAE per la organització d’espectacles lúdico-festius i que s’ha posicionat de forma semblant pel què fa al cobrament de l’esmentat cànon digital.
Atès que el Tribunal de justícia de la Unió Europea ha declarat mitjançant la sentència del 21 d’octubre de 2010 que el cànon que s’aplica a l’Estat espanyol a tots els equips de reproducció digital adquirits per empreses, professionals, particulars i administracions públiques, com a compensació al creador per la possible còpia privada, no s’ajusta a la directiva comunitària sobre el tema.
Per tot això, el Ple de l'Ajuntament de Mataró acorda:
- L’Ajuntament de Mataró comptabilitzarà quant ha pagat en concepte de cànon digital des que aquest és vigent, i farà les reclamacions necessàries per recuperar l’import pagat en concepte de cànon digital.
- L’Ajuntament de Mataró donarà suport informatiu a les entitats de la ciutat que hagin pagat aquest cànon i decideixin recuperar-ne l’import .
- L’Ajuntament de Mataró instarà al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats de l’Estat la necessitat d’una revisió en profunditat del marc legal del drets d’autor
4. Comunicar els presents acords al Ministeri de Cultura, a la Conselleria de Cultura; als grups parlamentaris del Congrés de Diputats i del Parlament de Catalunya; a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis.”
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que el seu grup votarà favorablement al que ha exposat el Sr. Safont-Tria. El que lamentem és que hagi decaigut alguna de les propostes que feia el seu grup en la proposta original. Entenem que la mateixa presumpció d’innocència que han de tenir les administracions per l’ús que fan del material necessari per reproduir o per copiar, l’han de tenir també els ciutadans. De fet, així es contemplava, perquè entenem que tan l’administració com els ciutadans paguen dues vegades per la mateixa cosa. Es paga quan comprem un ordinador, es paga quan comprem un CD per enregistrar o no, ja sigui música subjecte als cànons d’autor o no... Allò que no volem per a les administracions, tampoc ho volem per als ciutadans.
El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, opina que el text li sembla correcte. Probablement, també em semblava millor el primer text. No hi veig res contrari a l’ordenament i, de fet, és un text que es ve aprovant en diversos ajuntaments per la majoria de les forces polítiques. Per tant, hi votarem favorablement.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, posiciona el seu grup municipal afirmativament a la proposta.
El senyor Sergi Penedés, regidor del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, matisa que havien acordat un altre punt, que seria el tercer punt, i que deia:
“L’Ajuntament de Mataró instarà el Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats de l’Estat la necessitat d’una revisió en profunditat del marc legal dels drets d’autor.”
Si no hi ha inconvenient per part dels altres grups, l’afegiríem.
El senyor Pau Mojedano pregunta si els regidors no adscrits es poden sumar com a ponents d’alguna manera a les propostes. Si és així, jo m’hi sumaria.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, contesta que els regidors no adscrits tenen els mateixos drets que la resta de regidors. Per tant, vostès poden fer propostes de resolució i poden sumar-s’hi a títol individual, cadascun de vostès. Passa el mateix que quan un grup municipal s’afegeix a alguna de les propostes de resolució, això consta a l’acta, no en el document inicial, perquè ja està tancat en el moment de la junta de portaveus.
El Secretari de la Corporació, el Sr. Manuel Monfort, indica que l’acta ja dirà que els regidors no adscrits s’hi sumen.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).
7 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE REBUIG A LES SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL SUPREM SOBRE LA IMMERSIÓ QUE OBLIGUEN A FER SERVIR EL CASTELLÀ COM A LLENGUA VEHICULAR DE L’ESCOLA.
Aquesta Moció ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 5 de l’ordre del dia.
DICTAMENS
ALCALDIA
8 - CESSAMENT REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ EN EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’EPE MATARÓ AUDIOVISUAL.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :
“Una vegada celebrades les eleccions locals el dia 27 de maig de 2007, i havent-se constituït la Corporació el dia 16 de juny de 2007, el Ple extraordinari celebrat el dia 28 de juny de 2007 va nomenar els membres del Consell d’Administració de l’Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual.
L’entitat pública empresarial Mataró Audiovisual estableix en el seu article 9 que el Consell d’Administració assumirà el govern, l’alta direcció i la determinació de les línies d’actuació de l’entitat pública empresarial. Estarà format per 10 membres amb veu i vot, que seran el President de l’entitat i 9 vocals representants dels grups polítics de l’Ajuntament de Mataró; el President és l’Alcalde de Mataró, i els 9 vocals han de nomenar-se d’acord amb la proporcionalitat establerta per les Comissions Informatives. En aquest sentit aquesta proporcionalitat ha estat acordat per aquest mateix Ple de la forma següent : 3 PSC, 2 CiU, 1 PP, 1 ICV-EUiA, 1 ERC, 1 CUP. Els esmentats grups polítics han fet la proposta de representació dels seus membres d’acord amb la proporcionalitat anterior.
En data 29 de desembre de 2010, el grup municipal del Partit Popular de Catalunya comunica el cessament del seu representant al Consell d’Administració de l’EPE Mataró Audiovisual.
A la vista de l’exposat, i d’acord amb la proposta realitzada pel grup municipal del PPC, es proposa per aquesta Alcaldia a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords :
Primer.- Cessar a la Sra. Marta Teixidó Clavero com a representant del grup municipal del Partit Popular de Catalunya de l’Ajuntament de Mataró en el Consell d’Administració de l’Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual.
Segon.- Notificar el present acord a l’EPE Mataró Audiovisual. I publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província. “
El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, demana que consti en acta l’agraïment, en nom seu i de les seves dues companyes, la Marta Teixidó per la feina feta durant tot el temps a l’EPE Mataró Audiovisual.
El senyor Alcalde fa extensiu l’agraïment en nom de tots els grups municipals.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).
9 - MODIFICACIÓ COMPOSICIÓ COMISSIONS INFORMATIVES.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :
“Per acord plenari de 28 de juny de 2007 es va aprovar la composició de les Comissions Informatives Municipals.
En data 20 de desembre de 2010 els senyors Pau Mojedano Singla, la Sra. Ma Luisa Corominas Lozar i la Sra. Anna Martinez Duran regidors de l’ajuntament de Mataró i membres del grup municipal del PPC han presentat un escrit a Secretaria en què, a petició pròpia, demanen causar baixa en el grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
El grup municipal del PPC a l’ajuntament de Mataró es va constituir el 25 de juny de 2007 per escrit signat pels 4 regidors que va obtenir aquesta formació a les eleccions municipals de 2007.
D’acord amb la legislació vigent (art. 73.3 de la Llei 7/85 Llei de Bases de Règim Local LBRL) els regidors que causen baixa del grup polític de procedència tindran la consideració de regidors no adscrits. D’aquesta declaració es deriven determinades conseqüències, les principals de les quals es que els regidors no adscrits no poden formar grup polític municipal i que els drets econòmics i polítics d’aquests no podrà ser superior als que els haguessin correspost en cas de romandre en el grup de procedència.
Les noves circumstàncies obliguen a modificar la composició de les Comissions Informatives, de forma que els regidors no adscrits puguin participar d’alguna manera en les mateixes. Per tal de mantenir el major grau de proporcionalitat possible entre els grups i els regidors no adscrits que han de composar les Comissions Informatives, es considera que la millor fórmula disponible és la d’afegir a cada Comissió Informativa un membre més, el qual correspondria a la representació dels regidors no adscrits. Aquesta solució s’adequa a l’article 54 del ROM que no posa límits numèrics a la composició de cada Comissió Informativa.
Per tot això a la vista de l’exposat, i d’acord amb la proposta realitzada per la Junta de Portaveus celebrada el dia 10 de gener de 2011, per l’Alcaldia es proposa al Ple municipal l’adopció del següent acord :
Primer.- Modificar l’apartat segon de l’acord del Ple municipal de 28-6-2007, que quedarà redactat en el sentit següent :
Segon.- Les Comissions Informatives han d’estar compostes amb participació de tots els grups polítics presents en el Consistori, així com dels regidors no adscrits, en nombre de 10 cadascuna, i en la següent proporció :
3 membres del Grup Municipal Socialista
2 membres del Grup Municipal de Convergència i Unió
1 membre del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya
1 membre del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa
1 membre del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya
1 membre del Grup Municipal de Candidatura d’Unitat Popular
1 membre dels regidors no adscrits
Segon.- Delegar en l’Alcaldia la facultat de resoldre sobre la composició i membres de cadascuna de les Comissions Informatives següents :
- Comissió Informativa de Serveis Centrals
- Comissió Informativa de Serveis Territorials
- Comissió Informativa de Serveis Personals
- Comissió Informativa de Via Pública
- Comissió Informativa d’Innovació i Presidència
§ Comissió Especial de Comptes
§ Comissió Especial d’Organització
Tercer.- La resolució de l’Alcaldia sobre la composició de les Comissions Informatives serà executiva des del moment de la seva notificació, sense perjudici de què es doni compte de la mateixa en el proper Ple ordinari.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).
CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
- Institut Municipal de Promoció Econòmica Mataró-
10 - ADJUDICACIÓ SUPERFÍCIE SOBRANT DEL MERCAT MUNICIPAL DE LA PLAÇA DE CUBA.
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
“En data 8 de novembre de 2010, el titular de la concessió sobre la parada núm. 21 del mercat municipal de la Plaça de Cuba, sol·licita ampliar la parada amb l’espai que ha quedat lliure just al costat, arran de les obres de reforma de les parades incloses en el projecte “Opera: Emprendre al mercat”, amb l’objectiu de poder desenvolupar la seva activitat d’una forma més eficaç, atès que arran de les obres de reforma del mercat, la seva activitat s’ha vist incrementada i requereix de més espai.
La cap de la Secció de Comerç de l’IMPEM emet un informe favorable a aquesta ampliació, justificant la seva proposta en què amb motiu de les obres de reforma del mercat, així com de les obres de reforma de les parades incloses en el projecte “Opera: Emprendre al mercat”, la planta de venda s’ha vist modificada de tal manera que ha quedat un espai lliure de dimensions reduïdes, concretament de 1,85x1,90 metres, a continuació de la parada núm. 21, entre la mateixa parada i la número 19, espai que per les seves dimensions no pot destinar-se a cap altre activitat. L’informe afegeix que per aconseguir el mix ideal del mercat cal que l’oferta sigui equilibrada, alhora que no han d’existir espais buits sense activitat que provoquin discontinuïtat de l’oferta..
Vist l’informe jurídic precedent respecte la procedència de l’adjudicació directe d’aquestes espais lliures als titulars confrontants.
Per tot el que s’ha exposat, en us de la atribucions que m’atorga la legislació vigent PROPOSO al Ple l’adopció dels següents acords:
Primer.- Adjudicar al titular de la parada núm. 21 del mercat de la Plaça de Cuba, amb NIF 38.765.365-S, la superfície de 3,515 m2 confrontants a la seva parada, superfície que ha quedat lliure a la planta de venda, amb motiu de les obres de reforma del mercat, així com de les obres de reforma de les parades incloses en el projecte “Opera: Emprendre al mercat”,.
Segon.- Aprovar la liquidació corresponent a aquesta superfície, en concepte d’aportació a les obres de remodelació del mercat municipal de la Plaça de Cuba, amb un import de 4.235,58 €, resultant de multiplicar 1.205 € per m2.
Tercer.- Notificar la present resolució a les persones interessades i al Servei d’Ingressos a l’efecte de realitzar la notificació de la liquidació.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).
-Llicències d’Activitats-
11 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT REGULADOR DEL RÈGIM SANCIONADOR APLICABLE ALS MÒDULS DE TEMPORADA DE LA PLATJA DE MATARÓ.
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
“En virtut del decret 9732/2010, de 2 de desembre, de la consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, ha estat aprovat l’avantprojecte de modificació del Reglament regulador del règim sancionador aplicable als mòduls de temporada de la platja de Mataró.
En data 6 de maig de 2010 el Ple municipal va aprovar definitivament el Reglament regulador del règim sancionador aplicable als mòduls de temporada de la platja de Mataró. Va ser una norma necessària, atesa la incapacitat per part d’aquest Ajuntament d’imposar sancions per la comissió de fets que no es trobaven tipificats com a infraccions a cap altra norma.
En el primer any d’aplicació d’aquest reglament s’han observat, per part de les persones explotadores dels mòduls, uns comportaments reprovables que, en no trobar-se tipificats com a infracció, no podien ésser perseguits, ja que el principi de tipicitat exigeix que les infraccions es trobin expressament regulades per la norma corresponent. En concret, la manipulació del limitador acústic, l’incompliment del projecte del mòdul presentat per la persona adjudicatària, així com les exigències plantejades per la Q de Qualitat de les platges. En aquest darrer grup, s’inclou: que el personal encarregat d’explotar els mòduls no vagi uniformat, d’acord amb els criteris d’imatge establerts a l’oferta tècnica; la no tramesa al Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat, en els primers 15 dies de cada mes, còpia dels següents registres referits al mes anterior: el registre de la temperatura de les càmeres refrigeradores (2 lectures al dia); el registre de la neteja, d’acord amb el que digui el pla de neteja; el control microbiològic del menjar, dels estris i de les superfícies, d’acord amb el que determina la normativa sanitària (en el cas de l’elaboració del menjar); i la no tinença al local de l’original o de la còpia del justificant de formació en manipulació d’aliments del personal que hi estigui treballant.
Per una altra banda, es considera necessari valorar els diferents nivells de la gravetat de
l’incompliment de l’horari de funcionament dels establiments, així com contemplar la possibilitat d’un incompliment parcial de les condicions imposades a la persona titular de l’autorització, especialmente la circumstància que qualsevol dels establiments estiguin tancats sense causa justificada durant un termini inferior o superior a quatre dies consecutius; l’incompliment de l’horari d’obertura en diverses franges: en un màxim de 30 minuts; entre 31 i 60 minuts; i en més de 60 minuts.
En darrer terme, també s’ha afegit a la infracció lleu d) que la llista dels preus ha d’indicar si aquests inclouen o no l’IVA, així com s’ha canviat la disposició final, per tal d’ajustar-la al que desposa l’article 66.1 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.
És per aquesta raó que aquest Servei proposa la modificació del Reglament regulador del regim sancionador aplicable als mòduls de temporada de la platja de Mataró.
Vistos els informes precedents; l’article 73.10 Reglament orgànic municipal; els articles 22, 49, 65 I 70 de la Llei 7/1985 Reguladora de les bases de règim local; i l’article 162 del Decret legislatiu 2/2003 que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya; i els articles 127 a 138 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del règim administratiu comú
Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:
Primer.- Aprovar inicialment la modificació del Reglament regulador del règim sancionador aplicable als mòduls de temporada de la platja de Mataró.
Segon.- Obrir un termini d’informació pública, pel termini de trenta dies, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments.
Tercer.- Considerar aprovat definitivament el Reglament en cas de no presentar-se cap reclamació ni suggeriment.”
REGLAMENT DEL RÈGIM SANCIONADOR APLICABLE ALS MÒDULS DE TEMPORADA DE LA PLATJA DE MATARÓ
PREÀMBUL
El terme municipal de Mataró té 6.5 Km. de litoral, dels quals 2.2 Km. són de platges de sorra granítica, dividits en quatre zones: la de Sant Simó, la platja del Callao, la del Varador i la de Ponent. Cada any aquest Ajuntament hi adjudica l’explotació dels diferents serveis de temporada que s’oferten, els quals tenen una durada concreta i són de naturalesa diversa, essent els més habituals els quioscos bar i els de menjars i begudes.
Els diferents operadors que exploten els esmentats serveis tenen unes obligacions, el compliment de les quals ha de ser garantit mitjançant els mecanismes adients. En aquest sentit, cal vetllar per tal que la prestació dels serveis que duen a terme no sigui causa de molèsties al veïnat que resideix en les zones més properes, així com els serveis siguin explotats correctament i d’acord amb les exigències establertes per la normativa aplicable.
El present reglament neix amb la finalitat de suplir la mancança d’un règim regulador de les infraccions i sancions en aquest àmbit.
D’aquesta manera, es classifiquen les infraccions en lleus, greus i molt greus, preveient-se diverses sancions en funció de la gravetat dels fets. Les sancions s’han d’establir i graduar d’acord amb els principis generals que estableix el Títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i el Títol XI de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
En darrer terme, s’estableix que els tipus de sancions varien en funció de la gravetat de la infracció, des de l’amonestació fins la imposició de multes pecuniàries de fins a 3.000 euros, el precinte dels equips de música o la no renovació de la pròrroga anual del contracte, així com s’indica la possibilitat d’actualitzar l’import de les sancions.
Article 1. Objecte d’aquest reglament
Correspon a l’Administració municipal la sanció de les infraccions realitzades contra les disposicions dels Plecs de clàusules econòmiques, administratives i tècniques particulars que han de regir el concurs per a l’atorgament d’autoritzacions municipals per a l’explotació dels serveis de temporada a les platges de Mataró, així com el Pla de serveis de temporada a les platges de Mataró.
Article 2. Classificació de les infraccions
Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus:
Lleus:
a) La falta lleu de respecte al públic, als inspectors dels serveis municipals o als agents de l’autoritat, sempre i quan no puguin ser considerades com a infraccions penals.
b) La no tinença de recipients en nombre suficient per emmagatzemar de forma selectiva els residus del dia, així com que aquests no es trobin en bon estat de neteja.
c) La no col·locació en lloc ben visible, de papereres per als usuaris, així com el no buidament diari d’aquestes.
d) La no exposició al públic de l’horari de funcionament, o de la llista de preus de tots els articles o de serveis que venguin, indicant si aquests inclouen l’IVA.
e) La no realització de rutines de neteja, així com la no documentació d’aquestes, sense deixar constància de les superfícies que cal netejar i els productes necessaris, la freqüència de neteja i el responsable.
f) Superar el volum de la música o de les activitats que s’hi realitzin, a un nivell que superi en un màxim de 5 dBA el límit autoritzat.
g) No facilitar el lliurament de la documentació relacionada amb el mòdul que demanin les autoritats municipals.
h) No permetre als usuaris de les platges el lliure accés als lavabos dels quioscs bar i quioscs de menjar i begudes.
i) Continuar el funcionament del mòdul fins a 30 minuts després de l’hora màxima de tancament d’aquest.
j) Incomplir l’horari d’obertura del mòdul en una franja màxima de 30 minuts.
k) Que el personal encarregat d’explotar els mòduls no vagi uniformat, d’acord amb els criteris d’imatge establerts a l’oferta tècnica.
l) La no tramesa al Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat, en els primers 15 dies de cada mes, còpia dels següents registres referits al mes anterior: el registre de la temperatura de les càmeres refrigeradores (2 lectures al dia); el registre de la neteja, d’acord amb el que digui el pla de neteja; el control microbiològic del menjar, dels estris i de les superfícies, d’acord amb el que determina la normativa sanitària (en el cas de l’elaboració del menjar).
m) La no tinença al local de l’original o de la còpia del justificant de formació en manipulació d’aliments del personal que hi estigui treballant.
Greus:
a) La comissió de més de dues faltes lleus de naturalesa idèntica.
b) El retard, no superior a un mes, en el pagament dels cànons que graven la concessió, sense perjudici de la seva exigència pel procediment administratiu de constrenyiment, conforme al que disposa el Reglament general de recaptació.
c) Dedicar les instal·lacions a altres afers o activitats diferents de les autoritzades per l’Administració.
d) Continuar el funcionament del mòdul entre 31 i 60 minuts després de l’hora màxima de tancament d’aquest.
e) Incomplir l’horari d’obertura del mòdul en una franja entre 31 i 60 minuts..
f) Superar el volum de la música o de les activitats que s’hi realitzin, a un nivell que superi en un màxim de 10 dBA el límit autoritzat.
g) El llançament d’escombraries, residus o qualsevol tipus de deixalles al mar, zona de platja o altra zona.
h) La participació en altercats d’ordre públic, les baralles entre empleats o entre aquests i els usuaris de l’establiment, sempre i quan els fets no puguin ser constitutius d’infraccions penals.
i) L’incompliment de les condicions imposades a la persona titular de l’autorització, que no estiguin tipificades com a infracció lleu.
j) Tenir l’establiment tancat, sense causa justificada, durant un termini inferior a 4 dies consecutius.
k) L’incompliment de les característiques del projecte del mòdul presentat per la persona adjudicatària.
Molt greus:
a) La comissió de més de dues faltes greus de naturalesa idèntica.
b) El retard, d’un mes o superior, en el pagament dels cànons que graven la concessió, sense perjudici de la seva exigència pel procediment de constrenyiment, conforme al que disposa el Reglament general de recaptament.
c) L’incompliment total i absolut de les condicions imposades a la persona titular de l’autorització.
d) Superar el volum de la música o de les activitats que s’hi realitzin, a un nivell que superi en un màxim de 15 dBA el límit autoritzat.
e) La realització d’activitats lúdico-culturals en directe sense autorització municipal prèvia o bé, incomplint les condicions establertes en l’autorització.
f) Tenir l’establiment tancat, sense causa justificada, durant un termini igual o superior a 4 dies consecutius.
g) La manipulació del limitador acústic.
h) Continuar el funcionament del mòdul en un període superior als 60 minuts després de l’hora màxima de tancament d’aquest.
i) Incomplir l’horari d’obertura del mòdul en una franja superior als 60 minuts.
Article 3. Graduació
En la imposició de sancions caldrà que hi hagi una adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, considerant-se especialment els següents criteris per a la graduació de la sanció a aplicar:
A) El benefici derivat de l’activitat infractora.
B) L’existència d’intencionalitat o reiteració.
C) La naturalesa dels perjudicis causats.
D) La reincidència, per comissió en el termini de sis mesos de més d’una infracció de la mateixa
naturalesa, quan així hagi estat declarat per una resolució ferma.
E) El grau de participació en el fet per títol diferent al d’autor.
F) La capacitat econòmica de la persona infractora.
Article 4. Sancions
Les sancions que podran imposar-se als operadors per l’incompliment de les seves obligacions
contractuals seran les següents:
a) Amonestació.
b) Multa des de 100 a 3.000 euros
c) Precinte dels equips de música
d) No renovació de la pròrroga anual del contracte.
Per la comissió d’infraccions lleus s’aplicarà alguna de les sancions següents:
a) Amonestació.
b) Multa des de 100 euros fins a 750 euros.
La comissió d’infraccions greus serà sancionada amb multa des de 750,01 euros fins a 1.500
euros.
Per la comissió d’infraccions molt greus s’aplicarà alguna o diverses de les sancions següents:
a) Multa de 1.500,01 euros a 3.000 euros.
b) Precinte dels equips de música.
c) No renovació de la pròrroga anual del contracte.
Si l’Administració considera que la infracció pogués ser constitutiva de delicte o falta, passarà
el tant de culpa a la jurisdicció competent.
Les sancions per tot tipus d’infraccions s’imposaran amb la instrucció prèvia de l’expedient oportú, en el qual s’incoarà d’ofici, a proposta dels serveis municipals, o a instància dels ciutadans, d’acord amb la normativa vigent.
Article 5. Actualització de les sancions.
L’import de les multes podrà ser actualitzat pel Ple de la Corporació Municipal.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest reglament entrarà en vigor quinze dies després de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb l’article 66.1 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.
El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que s’hi abstenen, perquè estem en fase d’aprovació inicial i s’ho volen mirar bé. En el moment oportú, ja farem les al·legacions que considerem oportunes.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia també la seva abstenció. El que hem revisat de tota la informació de l’expedient ens sembla raonable, però sí que tenim algun dubte que aprofitarem per aclarir més endavant, abans de donar el vistiplau definitiu.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent a la Sra. Anna Martínez Duran regidora no adscrita (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 11, corresponents al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla i a la Sra. M Lluïsa Corominas Lozar regidors no adscrits (2).
CMI DE SERVEIS CENTRALS
-DIRECCIÓ DE SERVEIS ECONÒMICS-
Servei de Gestió Econòmica-
12 - CONSTITUCIÓ D’UN USDEFRUIT TEMPORAL A FAVOR DE PROHABITATGE, SAU, DELS PISOS 4T D I ÀTIC B, TOTS DOS DE L’ESCALA B, DE L’EDIFICI DEL C. MADOZ, 28-30.
La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:
“L’Ajuntament de Mataró és propietari de l’edifici d’habitatges situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró. Aquest edifici havia estat afectat, en la seva integritat, al servei públic escolar, com a edifici públic escolar, i els diferents pisos es van destinar a habitatges de mestres.
L’Ajuntament va recuperar la possessió dels habitatges 4t D i 5è o àtic B, ambdós de l’escala B, de l’edifici esmentat, del carrer Madoz, 28-30.
Fa anys que aquest Ajuntament aposta per assignar als habitatges que queden buits uns usos més afins a les actuals necessitats econòmiques i socials municipals, i destina els habitatges que queden lliures a habitatges socials i habitatges per acollir reallotjaments derivats d’operacions urbanístiques.
D’acord amb els antecedents exposats, els referits habitatges es van desafectar. Per l’esmentada desafectació, els referits habitatges gaudeixen de la qualificació de béns patrimonials, i poden entrar a formar part del parc d’habitatges de lloguer.
Per la seva banda, aquest Ajuntament treballa en la línia de concentrar la política municipal d’habitatges en un sol gestor, i l’empresa municipal PROHABITATGE, SA Unipersonal, gaudeix de l’adient vocació concentradora, d’acord amb el seu objecte social, ja que, segons els seus estatuts, té per funció gestionar el parc d’habitatges de l’Ajuntament de Mataró i de les empreses municipals.
Per donar a aquests pisos un aprofitament adequat a les finalitats municipals abans exposades, es considera adient lliurar a l’empresa PROHABITATGE, SAU, àmplies facultats de disposició envers els pisos objecte d’aquesta proposta. Així, la referida mercantil els gestionarà ajustant-se als interessos municipals. A l’efecte, s’ha cregut oportú constituir un dret d’usdefruit a favor de PROHABITATGE, SAU, dret que permet atorgar a l’empresa les més àmplies facultats de gestió, sense que l’Ajuntament perdi el domini de les finques.
Quant al contingut del dret d’usdefruit, resulta d’aplicació el Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (arts. 561.1 i següents); quant al procediment, resulten d’aplicació els articles 40 i següents del Decret 336/1988 (reglament de patrimoni dels ens locals a Catalunya). Per l’adopció d’aquest acord, resulta competent el Ple municipal, en virtut del disposat a l’article 213 del Decret legislatiu 2/2003.
Per tot el que s’ha exposat, proposo al Ple, si s’escau, l’adopció del següent acord:
PRIMER.- Constituir a favor de la mercantil SOCIETAT MUNICIPAL PROHABITATGE MATARÓ, SAU, amb NIF A-62.964.499, un usdefruit en relació als pisos 4t D i àtic B, tots dos de l’escala B, de l’edifici que afronta al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, de propietat municipal.
SEGON.- Aprovar el contracte que s’adjunta a la present proposta d’annex I, que regula les condicions i prescripcions a què se sotmet l’usdefruit que aquí es constitueix, i convocar a les parts per a la seva signatura.
TERCER.- Autoritzar el/la Conseller/a delegat/da de Serveis Centrals d’aquest Ajuntament per subscriure els documents públics i privats que siguin necessaris per al perfeccionament i execució del present acord.
QUART.- Comunicar el present acord al Servei d’Urbanisme, al Servei de Benestar Social, al Servei d’Ingressos, i a la Societat municipal Prohabitatge Mataró, SAU.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).
CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Habitatge-
13 - APROVACIÓ ADDENDA DE PRÒRROGA, PER AL PRIMER SEMESTRE DE 2011, DEL CONVENI AMB EL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA RELATIU A L’OFICINA LOCAL D’HABITATGE.
El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, presenta la proposta següent :
“El Ple de l’Ajuntament el 8 d’abril de 2010, va aprovar el conveni de col·laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya relatiu a l’Oficina Local d’Habitatge, en el marc del Pla per al dret a l’Habitatge 2009-2012, el qual es va signar el 13 de maig de 2010.
El conveni fixa la seva vigència fins el 31 de desembre de 2010, amb possibilitat de pròrroga per mutu acord de les parts. Es proposa la pròrroga del conveni pel primer semestre de 2011, per tant la seva vigència fins el 30 de juny de 2011.
Es mantenen tots els pactes previstos del conveni signat, i les aportacions econòmiques establertes al pacte quart seran per al primers semestre del 2011, les següents:
2.1. L’import del pagament fix per serveis mínims establert en el pacte quart, a) del conveni, serà de 25.000 €.
2.2. L’aportació màxima que s’estableix en el pacte quart, c) del conveni serà de 32.500 €.
Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:
Primer.- Aprovar l’addenda de pròrroga, per al primer semestre del 2011, del conveni de col·laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya relatiu a l’Oficina Local d’Habitatge, en el marc del Pla per al dret a l’Habitatge 2009-2012, i autoritzar a l’alcalde, senyor Joan Antoni Barón Espinar, per la seva signatura.
Segon.- Notificar l’anterior acord a les persones interessades als efectes escaients.”
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot afirmatiu, malgrat també són conscients que l’Oficina Local d'Habitatge té mancances i hauria de donar més respostes a necessitats que els ciutadans ens estan exigint. Calen més recursos i propostes noves, malgrat que el que es pugui fer no estigui malament. Hem d’anar més enllà, però veiem amb bons ulls poder rebre aquest suport ja sigui en formació o econòmic.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, votarà favorablement a l’aprovació. Ens semblen positius els objectius que es marquen a l’Oficina Local d’Habitatge, però voldria deixar palès que ens han arribat les dificultats que tenen els joves als quals se’ls concedeix l’ajut per al lloguer. En alguns casos han cobrat amb molt de retard. Per tant, votarem favorablement, però vull deixar palès aquest fet.
El senyor Francesc Teixidó informa que el retard al qual es refereix el Sr. López s’ha d’atribuir a qui paga, que no és qui tamita, que som nosaltres.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).
CMI DE VIA PÚBLICA
-Protecció Civil-
14 - PROPOSTA CREACIÓ DE LA COMISSIÓ MUNICIPAL DE PROTECCIÓ CIVIL.
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, presenta la proposta següent:
“En data 29 de juny es va aprovar Decret 82/2010, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.
L’objectiu d’aquest Decret és garantir que les activitats de risc segueixin un sistema d’auoprotecció que inclou l’elaboració d’un Pla d’Autoprotecció.
A l’article 10 del text esmentat, es parla de les Comissions municipals de protecció civil i es disposa que els municipis amb més de 50.000 habitants han de crear una comissió municipal de protecció civil per l’homologació de Plans d’Autoprotecció.
La Comissió Municipal de Protecció Civil té caràcter consultiu, deliberant i coordinador, i exerceix les funcions que li assignen les lleis, els reglaments i les ordenances municipals i té com a funció principal “homologar els Plans d’Autoprotecció de les empreses, establiments, centres, dependències, instal•lacions o activitats d’interès per a la protecció civil local”.
Vist l’informe favorable de data 24 de novembre de 2010 emès per la Cap de Protecció Civil i per la Cap de Servei Jurídic, adjunt.
Per aquestes raons,
El Conseller Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d’Alcaldia de 20 de febrer de 2009, PROPOSA AL PLEl’adopció del següent ACORD:
PRIMER.- Crear la Comissió de Protecció Civil.
SEGON.- Es fixa la següent composició per la nova Comissió:
Presidència: Alcalde o Conseller delegat de Via Pública.
Representants de l’Àrea de Via Pública:
Cap de l’Àrea.
Cap del servei de Policia Local.
Cap de Protecció Civil.
Secretària: Cap del Servei Jurídic Administratiu.
Altres representants d’entitats col•laboradores en funcions de protecció civil:
1 representant del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
1 representant de la Creu Roja de Mataró.
Es podran convocar a les sessions de la Comissió els/les directors/es dels plans d’autoprotecció de les empreses i dels centres del municipi que estiguin afectats, i el personal tècnic que es consideri necessari.
TERCER.- Fixar com a funció principal de la Comissió de Protecció Civil l’homologació dels plans d’autoprotecció i qualsevol altra prevista en la normativa legal vigent.
QUART.- El règim de sessions el fixarà el President de la Comissió, en funció de les necessitats derivades dels plans d’autoprotecció que s’hagin d’aprovar.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. M Lluïsa Corominas Lozar i a la Sra. Anna Martínez Duran regidors no adscrits (3).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
15 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER INSTAR LA GENERALITAT QUE PRENGUI MESURES PER EVITAR LES MOLÈSTIES QUE PATEIXEN ELS VEÏNS DEL CENTRE DE MENORS DE LA RIBERA.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la Moció següent :
“A la tardor de l'any 2009, ara fa poc més d' un any, es va obrir a Mataró un centre d’acollida de menors en risc d’exclusió social. Aquest centre, que va rebre el nom de La Ribera, acull joves des dels 12 als 18 anys d’edat.
Si ja des d’un principi aquest equipament va despertar cert recel entre els veïns més propers al Centre, primer per la poca informació que se’ls va facilitar i després perquè els amoïnava que els residents poguessin ocasionar algun problema al veïnat, el cert és que a dia d’avui el malestar entre els veïns de la zona continua existint i, fins i tot, s'ha agreujat.
Fa pocs dies que aquest Grup Municipal ha pogut parlar amb alguns veïns que ens han fet saber que el passat 23 de desembre van patir en primera persona un episodi violent a les portes de casa seva, concretament al carrer Fèlix Campllong, protagonitzat per un resident i en el que hi va haver d’intervenir personal del centre i els Mossos d’Esquadra, però ens han informat d'episodis que alteren la seva vida quotidiana: des de entrar a les seves cases pels terrats, a les molèsties que els ocasionen els trasllats dels nois. La sensació que ens han transmès és d’impotència i de por, por perquè no se senten segurs ni a casa seva i impotència perquè no troben la resposta que necessiten per part de les autoritats pertinents, ja que no poden fer cap denúncia en ferm fins que hi hagi un incident greu amb conseqüències, cosa que evidentment no desitja ningú.
Aquest Grup Municipal vol deixar clar que en cap moment qüestiona la idoneïtat i necessitat de centres com el que ens estem referint, però sí és cert que cal que entre tots prenguem consciència que els veïns de La Ribera estan patint en primera persona les conseqüències desagradables de viure prop d'un Centre amb "usuaris" d'aquestes característiques, que cal solucionar per tal que els ciutadans de la zona puguin gaudir d’un dret tan fonamental com és el de poder estar tranquils a casa seva i sortir de les mateixes sense por.
Comença a generalitzar-se entre els habitants de la zona la sensació de que el Centre s'ha instal·lat allà perquè són pocs veïns i molt ens temem que si no es prenen les mesures necessàries per tal de que puguin desenvolupar la seva vida normalment creixerà d'una manera ràpida i frontal el rebuig al Centre i veurem episodis semblants als que han tingut lloc a altres barris de la ciutat.
Per tot això, es sotmet a la consideració del Ple l’aprovació dels següents ACORDS:
1.- Que l’Ajuntament de la ciutat tiri endavant les actuacions necessàries per mirar de minimitzar al màxim els possibles problemes que pateixen els veïns
2.- Que l’Ajuntament de Mataró insti el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya que faci també les actuacions necessàries al respecte.”
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula a la Sra. Marina Dominguez, en representació de l’Associació de Veïns de l’Havana i Rodalies. Manifesta que el centre de menors ha creat una problemàtica a dos, tres, carrers en concret; però no més enllà. Portem molt de temps patim aquesta problemàtica, no és d’ara, però sempre hem cregut que era possible la reinserció d’aquests nois i la convivència. No hem carregat mai contra aquests nois, la majoria dels quals són de fora, per racisme; és una queixa per la inseguretat que patim, i les molèsties que ens genera.
El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, reconeix que ells també han rebut la carta de la veïna de l‘Havana en què exposava un seguit de situacions preocupants causades pel centre, i la resta de grups municipals també. La nostra primera reacció va ser llegir la carta i entendre que això calia transmetre-ho a la comissió municipal informativa, que és on el darrer any hem estat parlant del tema i se'ns ha informat sobre què passava amb el centre de menors. Per tant, discretament volíem seguir la feina allà on tocava, a la comissió.
He de dir que no m’ha sobtat que el PP hagi fet una proposta al ple directament, sense passar-lo per la comissió, perquè ens té acostumats a fer electoralisme de temes d’inseguretat. Ara bé, el que sí que m'ha sobtat ha estat la reacció de l'Alcalde; m'ha decebut que un tema que s'està treballant internament vostè l'hagi tret a l’opinió pública, als mitjans, sense abans haver-lo passat per la comissió informativa.
Miri, si vostè ha fet aquestes declaracions, és perquè té informació diferent a la que se’ns ha donat a la comissió informativa. Fins a data d’avui se’ns deia que els problemes eren menors, que els problemes tenien solució i que s’estava encarrilant el tema per consensuar la situació amb els veïns i els gestors del centre, i tampoc se’ns deia que el problema fos tan gran. Permeti, per tant, que li reprovi el que ha fet amb els mitjans de comunicació, entenent que se’ns ha ocultat informació que no teníem o senzillament vostè ha tirat pel dret menystenint la comissió informativa d’una manera deslleial i electoralista. Potser forma part d’una decisió desesperada, per una situació de descrèdit del seu Govern municipal, amb vista a unes eleccions municipals. Lamento que s’hagi fet i que es faci precisament en un context de canvi de poders a la Generalitat, a la secció de Benestar Social i Família, que fins ara depenia del Tripartit, i que ara gestiona el nou Govern de CIU.
Bàsicament, trec dues conclusions del que he vist a la premsa:
En primer lloc, que l’actual Govern municipal és i serà incapaç de plantar cara a cap govern que estigui gestionat i portat pel Partit Socialista, prefereixen callar i tirar endavant.
En segon lloc, que el Sr. Alcalde ha demostrat que no té escrúpols a fer electoralisme en aquelles situacions de por i amb menors.
Jo demanaria que es retiri aquesta proposta de resolució, demanaria que aquest debat el puguem fer a la comissió informativa i que hi busquem una solució. Els veïns tenen raó en reclamar que se solucioni, però el que no podem fer, i menys un grup municipal amb la responsabilitat que tenim, és, en funció d’una informació apareguda als mitjans, posicionar-nos quan en comissió informativa no n'hem estat informats adequadament.
El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, explica que ell no ha rebut aquesta carta, però evidentment coneix el problema perquè és veí del barri. Per tant, que l’Alcalde intervingui per a solucionar una qüestió que ha arribat a un punt de conflicte insostenible, està bé, és lògic. Ara bé, sí que és veritat que hi ha certes contradiccions que obliguen a una crítica pública. Jo, que sóc veí del barri, he anat veient una absoluta contradicció i disparitat entre el que a mi em deien els veïns pel carrer i el discurs oficial que ens feia pensar que el que s’estava vivint era fruit de l’exageració. Això obliga al final a prendre mesures d’una manera dràstica, inesperada, de les quals t’assabentes pels mitjans de comunicació. Aquesta manera de fer les coses no crec que sigui la més correcta, tot i que l'actuació de l’Alcalde, com a màxima autoritat, davant d'un cas d’extrema gravetat, és lògica. Però penso que s’haurien d’haver pres abans les mesures i no haver explicat les coses de manera tan dispar a la realitat.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que haver d’intervenir en el ple per aquests temes és quelcom que no els agrada, com tampoc els deu agradar als veïns. La realitat és que ja l'obertura del centre no va estar acompanyada de la mà esquerra que es necessitava i, segurament, durant aquest any de problemes de certa intensitat, hem anat tots treballant per sota mà intentant que es prenguessin mesures. Per desgràcia, la cosa no ha funcionat, no sabem si el problema està en els gestors polítics, en els gestors tècnics... Però la realitat és que en aquests moments hi ha un estat de crispació veïnal que exigeix la presa de mesures.
Crec que l’Alcalde ha de prendre nota d’aquesta situació, perquè el fet que canviï el govern de la Generalitat no hauria de provocar canvis en la lleialtat institucional. Crec que el que pretenia l’Alcalde era donar sortida al problema dels veïns. Vull entendre que això que es fa és donar un toc d’atenció radical als gestors polítics, però també als tècnics del centre, de cara a resoldre la problemàtica.
És evident que deu haver passat alguna cosa entre el dia 20 de desembre, quan hi va haver l’últim acord, i ara, que nosaltres desconeixem i que l’Alcalde coneix. I ens agradaria que això ens ho faci saber en privat.
La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, agraeix a Jose Manuel López la bona entesa que han tingut en aquest tema i que de mutu acord han portat al ple per donar veu als veïns, que porten treballant un any en aquest tema comissió rere comissió i reunió rere reunió. Per això hem volgut mantenir la moció. Alguns regidors, en comissió informativa, m’han preguntat com funcionava el centre, i hem parlat de les incidències que hi havia i com s’estaven solucionant, etc.
En aquest cas, la voluntat de mantenir la moció no ha estat, de cap manera, electoralista, ni per part del Govern ni del PP, ni de CIU, o així ho he entès. Sinó tot el contrari, poder donar veu a un col·lectiu de veïns que s'han comportat de manera exemplar, en el sentit que han volgut treballar amb molt d'esforç en reunions comunes amb la Generalitat, responsables del centre, amb mi mateixa, etc., i ha arribat un moment que ells tenien la necessitat d'expressar públicament i al consistori això que estava passant.
També sé que hi ha hagut un punt d’inflexió en les situacions conflictives que no han parat i s’han agreujat, que ha fet que l’Alcalde es veiés obligat, també perquè els veïns no podien aguantar més, a demanar en aquest cas el tancament del centre.
Cal dir que aquesta demanda de tancament del centre, si les mesures no eren resolutives, es va exposar des de l‘octubre-novembre del 2009 amb el govern que hi havia, i que evidentment la col·laboració de l'Ajuntament continuarà amb els veïns per a resoldre aquesta situació. No és un tancament i no en vull saber res més, sinó que és un ja n'hi ha prou, senyors de la Generalitat, busquem una solució definitiva.
El senyor Alcalde lamenta que el Sr. Safont-Tria faci esment a l'electoralisme, perquè ell sí que n’ha fet i en bona mesura. I no li tindré en compte el que ha dit de manca d'escrúpols per l'estima personal que li tinc, però sí que explicaré algunes coses perquè entenguin el perquè dels fets:
En primer lloc, l’actitud dels veïns. Ja m’agradaria que en tots els conflictes de la ciutat tinguéssim uns veïns que han estat tan solidaris i comprensius, amb un equipament que genera susceptibilitats. I ells van decidir donar una oportunitat a aquest centre per veure si podia funcionar. El que reclamaven era viure amb les mateixes condicions que tenien abans que hi hagués el centre, com va quedar clar a l’última reunió. I aquest ha estat una mica el quid de la qüestió. S’han reunit abastament amb la regidora Esteban, amb el regidor de la Policia Local, amb la regidora del Pla Integral Centre-Eixample-Havana i amb mi mateix quan, a partir del mes de novembre, els veïns demanen parlar amb l’Alcalde. I jo no hi tinc cap inconvenient, perquè el to sempre havia estat de la més absoluta correcció, des de la fermesa de les seves reivindicacions. Cal agrair la comprensió que han tingut els veïns.
Miri, hi ha un canvi d’actitud de l’Alcalde a causa de dues cartes que jo envio al Sr. Xavier Soley, aleshores director general d'Atenció a la Infància i a l’Adolescència, una del 19 de novembre i l’altra del 9 de desembre del 2010, en què acabo d’una manera prou clara i entenedora: “caldrà començar a plantejar-nos el tancament del centre". I el 9 de desembre ho reitero. Per tant, d’alguna manera estic avisant que si les coses no prenen un altre caire i no es solucionen de manera immediata perquè la paciència dels veïns ja estava al límit, i abans de tenir un conflicte ciutadà important d’ordre cívic, calia prendre mesures.
I ens emplacem al dia 20. El Sr. Soley, amb una representant del centre i jo tenim una reunió a la Sala dels Lleons, en què s'exposa, per part de la Direcció General i del centre, que es prendran tot un seguit de mesures. És cert, i és cert que decidim donar-nos un temps per veure si això funciona, però aquell dia jo reitero que compte amb el que pugui passar a partir d’avui, perquè qualsevol incident greu farà paper mullat tot el que nosaltres avui aquí hem acordat. I el dia 23 hi ha una batussa multitudinària al carrer, i me la comuniquen els veïns, i també em comuniquen que el telèfon allà on trucaven no l'agafa ningú. Així mateix, m’ho comuniquen els veïns i tinc els seus e-mails. Per tant, la paciència dels veïns arriba al seu límit.
A continuació, entre Cap d’Any i Reis hi ha dos incidents prou greus dels quals tinc coneixement, directament per part dels veïns: una coacció directa a un empresari de la zona reclamant-li diners, i l’altra és una coacció a un dels veïns menors del centre. I és quan dic que ja n’hi ha prou. Tot allò que havíem acordat el dia 20 queda invalidat, perquè les mesures que s'havien de prendre i que aquells dies de Nadal requerien sobretot ser especialment curosos per a evitar aquest tipus de conflictes no estaven funcionant. Crec que això cal tenir-ho en compte.
Vull deixar ben clar, i així li vaig manifestar al conseller Cleries per telèfon, la meva incomoditat pel fet que la primera relació amb el conseller Cleries, a qui conec de fa molt temps, fos justament per a parlar-li d’això. Sembla que l’estigués esperant rere una penya i no és aquesta la realitat. Hagués fet el mateix independentment de qui hi hagués hagut com a conseller, del govern que hagués estat; vostès s'ho poden creure o no. Els ho asseguro. Si tenim un problema, l’hem de resoldre. L’Ajuntament de Mataró no defuig la seva part de corresponsabilitat en temes d’aquests. Demà espero poder parlar també amb la nova directora general ja nomenada, en substitució de Soley, per dir-li que lamento moltíssim que això hagi estat així. Qui vulgui fer-ne lectures polítiques, que les faci. Si m'ha mogut alguna cosa en aquest tema ha estat evitar un conflicte veïnal al barri de l'Havana.
Per suposat, la més absoluta lleialtat a la Generalitat de Catalunya, al Govern del País. No governaran els meus, però governen els nostres, els qui el poble de Catalunya ha triat com a representants legítims.
El senyor Joan Mora celebra que hagi intervingut l’Alcalde, però ha trobat a faltar una mica de compromís. El compromís públic per part de l’Ajuntament de Mataró és què passa mentre s’acaba de solucionar el problema, es tanca el centre... No sé si un plus de vigilància per part dels serveis municipals, d’alguna regidoria política, etc.
El senyor Xavier Safont-Tria creu que les reclamacions que han fet els veïns i que vostè citava són del tot justes i lògiques; també penso que no hi ha ningú que no pugui reconèixer l'esforç i el treball dels veïns, ja sigui en les reunions i amb la paciència que han demostrat. Però vostè ara ha dit que: “és que no es podia aguantar més”. I jo em pregunto: quan no es pot aguantar més, el primer que es fa és anar a la premsa saltant-se el grup de treball que hi havia per a discutir aquests temes?
De la mateixa manera que vostè ha fet aquest comunicat a la premsa, vostè també hauria pogut, a través de la seva regidora, convocar una comissió informativa d’urgència, posar-nos al dia del que estava passant i prendre les accions pertinents que calgui. Perquè la moció que avui es presenta i res és el mateix. No hi ha cap proposta concreta. I és per això que li demanava que retirés, per a traslladar el debat al si de la comissió informativa, la proposta. Allà podrem definir propostes concretes per a assegurar als veïns que la situació millorarà. I si s’ha d’acabar reclamant el tancament, ja ho farem. Si no és així, nosaltres ens hi abstindrem.
El senyor José Manuel López reitera que ja han deixat clar fa una hora que la intenció és retirar la proposta i que, si no ho han fet, és només perquè volien donar l'oportunitat als veïns d'expressar-se en el ple.
Sr. Safont-Tria, vostè prejutja moltes coses, com ara que la primera informació que jo tenia del que passava al carrer fos la comunicació que ens van fer arribar els veïns. I si ho sabia és perquè el meu fill hi té amics.
Quant al tema de la comissió informativa, no li negaré que potser té raó, però si em poso a mirar, segur que trobo 25 exemples com aquest de vostè parlant de temes que ha fet servir aquí i no havien passat per la comissió informativa.
Finalment, dir-li que a mi no em fa vergonya, ni em causa cap problema que se'm titlli d'electoralista quan veig situacions com les que em van arribar i sabia que estaven passant. L’important és solucionar el tema i aconseguir que els veïns deixin de patir.
La senyora Carme Esteban demana disculpes perquè no s’ha posicionat, en el sentit que no accepten la moció. El que hem dit abans és que la manteníem perquè, altrament, els veïns no podien parlar. En tot cas, no l'acceptem perquè les dues coses que demana el grup del PP ja les estem fent.
És cert que jo, en el tema de les comissions informatives, em va ser impossible informar-los dels darrers fets, però vaig informar els grups municipals trucant-los per telèfon. Amb el grup de la CUP em va ser impossible parlar perquè en les dues ocasions en què els vaig trucar no em van agafar el telèfon. També li vaig enviar un e-mail dient-li que es posés en contacte amb mi per a informar-lo del tema. Jo li agrairia que quan el truco o li envio un e-mail em contesti.
El senyor Alcalde aclareix que el que ara ve és una demanda de l’Ajuntament per a exigir un pla d’acció que permeti solucionar la situació. Aquí el que hi havia era una sèrie de compromisos per part del centre. Ara caldrà veure com segueix tot això. Demà parlaré amb la nova directora general, un cop sigui nomenada, per veure com s'orientarà el tema. Evidentment, la petició de tancament és en ferm i la mantindrem de manera decidida. No vull que s'entengui que passem una patata calenta a la Generalitat de Catalunya, perquè reitero el compromís de governar conjuntament, cadascú des de les seves pròpies responsabilitats, aquest país. Aquest és un problema en què tots ens hem d’arromangar.
Així doncs, si li sembla bé al Sr. López, retirem la proposta i, si cal tornar-hi, ja hi tornarem.
Finalment el Sr. Alcalde, a petició del proposant, Sr. Jose Manuel López, retira la proposta
PRECS I PREGUNTES
16 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT ALS CONTENIDORS SOTERRATS INSTAL.LATS RECENTMENT AL CENTRE HISTÒRIC DE MATARÓ.
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Recentment, amb finançament del FEOSL, s’han ampliant, traslladat i creat diverses àrees soterrades de recollida de residus sòlids urbans del centre històric de la nostra ciutat. Durant l’execució de les obres hem pogut anar observant, sobre el terreny, que la magnitud física dels nous contenidors és molt contundent i poc respectuosa amb l’entorn.
A això s’hi afegeix que el paviment d’aquestes àrees presenta diferents desnivells que poden causa la caiguda de vianants i el seu buidatge no garanteix, per aquest grup, totes les garanties sanitàries desitjables.
És per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,
PREGUNTES:
Primera.- Quines són les raons que aconsellen l’emplaçament definitiu de les noves àrees soterrades de recollida de residus sòlids urbans del centre històric?
Segona.- S’han valorat alternatives en la ubicació? En cas positiu, quines eren i per quina raó es van desestimar?
Tercera.- Atesos els mitjans tècnics actuals, per quina raó no s’ha mantingut, en la plataforma existent en el perímetre de la boca dels nous contenidors, la pendent existent a la via on s’han instal·lat?
Quarta.- Més enllà de les formalitats a diversos òrgans municipals, es va informar, per iniciativa del govern municipal, de la instal·lació d’aquestes àrees soterrades de recollida de residus sòlids urbans als veïns i comerciants més directament afectats? Com i quan se’ls va convocar? Quin va ser el contingut de les trobades i els acords?
Cinquena.- Com garanteix el govern municipal que el disseny de les noves àrees soterrades de recollida de residus sòlids urbans no serà causa de caigudes i accidents a la via pública?
Sisena.- Com garanteix el govern municipal que les noves àrees soterrades de recollida de residus sòlids urbans reuniran totes les mesures sanitàries exigibles i desitjables?
Setena.- Més enllà de les comprensibles queixes de veïns i comerciants, ha valorat el govern municipal els problemes sanitaris que pot causa l’existència d’aquests contenidors a prop d’escoles i parades d’aliments en mercats municipals?
Vuitena.- Atès que s’han retirat diversos arbres per a fer possible la instal·lació de contenidors, quants d’aquets arbres s’han pogut trasplantar i quants s’han talat?
Novena.- Quina justificació existeix per no haver complert el calendari previst i haver finalitzat
les obres a principi del mes de desembre passat?
Desena.- Atès que per tractar-se d’unBé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), la Basílica de Santa Maria té un entorn de protecció, s’ha demanat autorització a la Direcció General de Patrimoni Cultural per a l'ampliació de l'àrea instal·lada davant del temple? Quina ha estat la seva resposta?”
El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, diu al Sr. Fernàndez que aquest era un projecte inclòs dins dels projectes FEOSL, de manera que tota la documentació ja es va presentar ara fa 11 mesos, gairebé un any. Nosaltres vam voler acordar amb l’oposició i presentar-los totes les informacions a les comissions informatives.
En resposta a la primera pregunta, cal dir que és evident. Tots sabem que en aquesta part de la ciutat fins ara hi havia la deposició de la recollida de la fracció de resta i no teníem les infraestructures necessàries per a l’orgànica, a causa de les característiques i estructura dels carrers d’aquest sector de la ciutat. Aquesta incorporació de les cinc fraccions de residus a partir del contracte actualment en ús, a més a més de la poca condició higiènica i sanitària dels contenidors que presentava precisament la deposició dels residus de la resta —a més a més, eren els més greixosos— i els episodis d’actes d’incivisme són els motius del canvi, així com l’eficiència del nou servei. D’altra banda, la incorporació d’aquest sistema com a part molt bona que té és la possibilitat de recollir els contenidors soterrats amb el mateix equip dels de superfície, cosa que redueix la necessitat de circuits de recollida de fraccions de residus. Fet que té molt a veure amb la disminució de la càrrega pressupostària per a l’Ajuntament. Això també ho saben.
Dit això, pel que fa a aquestes àrees que hem substituït, val a dir que les anteriors tenien una capacitat d’1 metre cúbic per a cadascuna de les àrees. Si n'hi havia 5 eren 5 metres cúbics. I les noves tenen 20 metres cúbics, que són les necessitats que els tècnics del servei determinen que requereix la inclusió de la recollida mitjançant deposició en contenidor d’aquests sectors; per tant, és la capacitat útil que requereix el sector.
Pel que fa a la segona pregunta, s’ha de dir que n’hem eliminat una. A La Riera hem eliminat la que hi havia més amunt de l'antic "xurrero" i l'hem col·locat a la cruïlla de la Muralla dels Genovesos. I se n’han creat dues: a la Muralla dels Genovesos i a La Riera-Muralla de Sant Llorenç. Les altres només s’han ampliat.
Quant als punts desestimats, la configuració d’aquest sector de la ciutat i la impossibilitat de passar segons quins camions, sumat als serveis que hi ha en aquest sector de ciutat intensius i exhaustius i, com vostès saben, la necessitat de fer reurbanitzacions que feien que no es pogués incorporar els contenidors (com ara al carrer Sant Bru o a la Muralla de Sant Llorenç), ens ha fet decidir per col·locar les ampliacions en aquest sector.
Respecte a la tercera pregunta, com ja he dit eren de 5 metres cúbics en cas de posar-se les 5 fraccions de residus, i les necessitats que hi ha estudiades són de 20 metres cúbics. Amb la idea d’unificar el servei a tota la ciutat, es va optar per instal·lar el mateix tipus de contenidors soterrats que estem instal·lant arreu, de manera que es minimitzin els costos, perquè la seva recollida s’incorpora en els circuits de recollida establerts. Aquests contenidors no permeten que les plataformes de recollida segueixin el pendent de la via, sinó que la seva instal·lació s’ha de fer pràcticament a nivell. Parlem d’un sistema perpendicular o pendular que només admet un 2% de desnivell i per això s’ha de fer la construcció mitjançant aquestes plataformes diferenciades.
D’altra banda, els camions no poden passar per segons quins carrers. En el cas de Santa Maria s’ha optat per un model de doble ganxo, atès que la configuració dels carrers impedeix la possibilitat de maniobrar del sistema ISI. La capacitat és equiparable al model anterior, però no està robotitzat i, per tant, calen dues persones i el temps de buidar aquests contenidors és de 7 a 10 minuts, uns 35 minuts per àrea.
Les característiques del sistema ISI que només ofereix aquesta empresa és un sistema de recollida que permet el buidatge dels contenidors soterrats i en superfície, en tots dos costats del camió, molt interessant, la qual cosa ens va fer decantar per aquest sistema. Només és necessari un únic operari des de la cabina del camió per fer l’operació de buidatge, ja que és un sistema totalment automàtic que permet també recollir totes les fraccions de residus només canviant la caixa del camió. Es redueix el temps del cicle de treball a 1 minut, contra els 7-10 minuts de l'altre sistema.
A més, l’objectiu de la instal·lació de contenidors soterrats permet la reducció de les olors, perquè la temperatura de sota terra és inferior a la de superfície, reducció del nivell de descomposició i reducció del soroll en la introducció dels residus als contenidors i increment de la capacitat en metres cúbics, cosa que permet reduir el nombre de contenidors a col·locar. A la plaça de Cuba, per exemple, també hem posat aquest sistema i estem eliminant contenidors conflictius de fa temps.
Quant a la quarta pregunta, tal com he dit, s’ha informat al grup del territori del Centre Eixample-Havana en tres ocasions, el 19 de gener, 29 d’abril i el 15 de juny. S’ha efectuat la comunicació amb els veïns, fins a 4 enviaments de cartes als afectats, del 30 de juny al 22 de novembre hem fet tres enviaments generalitzats de 1.788 cartes en cada remesa, i un específic per a comerciants de 738 cartes. Referent a la modificació d’aquestes àrees, s’han rebut tres instàncies demanant els motius dels canvis i en els tres casos ens hem entrevistat amb els interessats.
Els desnivells existents en totes les àrees de contenidors no superen els 10 cm d’alçada en els punts més desfavorables. L’accés de les plataformes es fa mitjançant unes petites rampes de pendent inferior al 12%, que suavitzen el desnivell fent accessible el contenidor per a qualsevol usuari de la via pública, d'acord amb la legalitat vigent.
En referència a la pregunta sisena, la millora que ofereixen aquest tipus de contenidors soterrats és l’estanquitat que tenen, perquè impedeix l’entrada d’aigua i minimitza, per tant, el problema de les rates —que sí que teníem amb els anteriors contenidors—, i una menor temperatura en èpoques caloroses. Garantim els aspectes de salubritat amb la freqüència de recollida dels contenidors.
En resposta a la setena pregunta, aquest tipus de contenidors ofereixen una reducció de les olors, doncs la temperatura sota terra és inferior, com s’ha dit.
Pel que fa a la vuitena pregunta, és cert que hem extret alguns arbres, però no s’han talat, sinó que, com sempre fem, es transplanten a l’espera de recol·locar-los en un altre punt de la ciutat.
Quant a la novena pregunta, respecte al compromís de l’Ajuntament d’obrir el nou sistema de recollida de brossa l’1 de desembre, no és que hi hagi un incompliment. Vostè sap que hi ha tot un seguit de requisits necessaris quan actuem en aquest àmbit de la ciutat: intentar no entorpir en excés les temporades de venda. Per tant, es van posar en servei amb un acabat provisional, a l'espera que puguem, passades les festes de Nadal, fer-ne l’acabament més acurat.
En resposta a la darrera pregunta, val a dir que és cert que hi ha hagut un error administratiu. No hem presentat la petició d’autorització d’ampliació de l’àrea a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Efectivament s’ha produït una manca de coordinació entre serveis. Actualment, per a evitar que això no torni a passar, la secció de Patrimoni està treballant en un aplicatiu informàtic perquè totes les persones autoritzades dels diferents serveis l'utilitzin. Amb aquesta eina, qualsevol dels gestors de l'espai públic coneixeran si estan dins d’una àrea d’ambient protegit, o si estan en l’òrbita d’un bé cultural encara que fora de l’àmbit d’aplicació normatiu. Segurament, per a evitar descoordinacions com aquesta no és suficient amb la informàtica, i haurem de disposar d’una eina organitzativa de supervisió. Crearem un protocol sensible de qualsevol actuació a la via pública que hauria de permetre preveure les realitzacions a l'espai públic, no només amb criteris tècnics i d'eficiència sinó amb criteris de paisatge urbà, de qualitat ciutadana i sostenibilitat.
S’han instal·lat les bústies de manera ordenada, intentant afectar el mínim possible els entorns de la plaça de Santa Maria, les molèsties als veïns, i prepararem la documentació necessària per a justificar l'ampliació d'acord amb la Generalitat. Incorporarem les millores qualitatives per a minimitzar l’impacte i presentarem el projecte al Consell del Patrimoni per treballar en les millores qualitatives de la resta d'àrees que hem instal·lat.
El senyor Joaquim Fernàndez expressa, respecte a la no comunicació de l'ampliació a la Direcció General del Patrimoni Cultural, que no li ha quedat clar si ho demanarem o no. En tot cas, no es va demanar ni tan sols es va explicar al Consell del Patrimoni. Se’n va parlar a conseqüència d’una pregunta del nostre representant, el Sr. Masriera, el dia 15 de desembre. Ni tan sols es va posar a l’ordre del dia.
Pel que fa als arbres, ja sé que tinc un problema amb la vista, però li puc assegurar que he vist arbres tallats... Perquè recol·locar un arbre que s'ha tallat és difícil.
Ens ha donat moltes coses per sabudes i la seva extensa explicació, molt tècnica, demostra que en les comissions informatives, si després ens ha de donar tantes coses per sabudes, potser haurem d'exigir que aquestes explicacions tan completes ens les faci allà. Potser haurem de fer una parada per dinar, aleshores. En el cas del FEOSL, vostè sap millor que jo la quantitat de projectes que venien alhora tant a la comissió informativa de Serveis Territorials com a la de Serveis Centrals, i nosaltres els devíem fer un vot de confiança en molts d'aquests projectes creient que eren bons. Però, en tot cas, ja que hi eren els fons, si els podíem aprofitar, benvinguts. Potser la propera vegada no els farem aquests vots de confiança.
El que sí que és cert és que la preocupació existeix i no és nova. Hi ha coses que no sé si podem arreglar. Això dels contenidors soterrats està molt bé, però el que sí que veig és com es buiden els contenidors d'orgànica i tot el líquid que surt d'allà que no queda sota terra, sinó que queda a l'entorn del contenidor. I això passa en els nous que s'han posat i als que ja hi havia a la Rambla i a molts altres llocs. No sé quina solució té això però l’hem de buscar. No pot ser que l’endemà al matí o la mateixa nit algú passi per allà —i ja no parlo d’olors— i es trobi amb aquest problema sanitari que pot portar conseqüències. I tenim un grapat de contenidors que estan davant d’una escola. Això ho he vist: els dissabtes és habitual que baixi al mercat de la Pl. de Cuba i hi ha una parada que s'ha canviat tres vegades d'ubicació perquè tenia els contenidors al mig. Quan es van instal·lar el feien servir de prestatge, però quan es van posar en funcionament ja era més complicat; jo he vist una senyora abocar la bossa d'orgànic al costat de la fruita. Ara està al davant, però només a dos metres.
Hi ha coses que no sé si les podem donar per sabudes, però la realitat és la que és. Li demano que en aquests casos mirem de ser curosos. No sé si complim el codi d'accessibilitat, perquè si el complim però demà cau algú i es fa mal, és igual si el complim o no, perquè el problema serà que tindrem una persona ferida.
Pel que fa als terminis, vostè diu que ha parat les obres al mes de desembre, i els comerciants li ho agrairan, però el que jo tinc entès és que quan s’han parat ja haurien d’haver estat acabades. I aquesta era la pregunta que jo li feia.
Quant al fet d'haver explicat prou o no el tema, el que em preocupa és si se n'ha informat prou els afectats, o si ha quedat prou entès per part dels afectats l’impacte que això podia causar. Sembla que no. La prova és que en aquests moments tothom se’n fa creus de tot el que tenim ara davant d'una escola, en un mercat acabat d'inaugurar, etc.
Queda clar que la resposta del Sr. Melero ha estat molt tècnica, però que no resol res.
El senyor Francesc Melero respon que segurament el Sr. Fernàndez en vol aprendre molt i potser haurà de contractar algú que en sàpiga més que qui parla. No és que es tallin els arbres, sinó que quan s’ha de talar un arbre es fa una poda d’esporga, perquè les branques han de tenir la mateixa dimensió que les arrels. És això el que vostè segurament ha vist.
Dir que per mi no hi ha problema en què les comissions informatives durin el que vostè necessiti per tenir tota la informació. Tant és així com que algunes de les qüestions que jo li he explicat a vostè relatives al sistema de recollida dels residus formaven part del contracte actual de recollida de brossa. Crec que vostè ho podrà manifestar així, però no vam estalviar ni un sol minut de temps: ens vam reunir abans i durant l'aprovació del procés, per tant, per part nostra com a Govern, no hi ha inconvenient en què les comissions durin el que calgui. De vegades, nosaltres podem fer un exercici de síntesi per a no cansar-los, perquè de vegades els veiem cansats.
Miri, hi ha coses que sí que són certes i una d’elles és que tenim l’obligació de posar les infraestructures necessàries. També és veritat que hi ha elements millorables en el disseny respecte a no només els contenidors, sinó també en relació amb altres elements, com els semàfors, etc. El que cal és veure com evoluciona tot i aplicar aquests criteris de millora qualitativa del paisatge urbà.
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 17 i 18 per venir referits a temàtiques coincidents.
17 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES REPERCUSSIONS ALS AFECTATS PER LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA RONDA BARCELÓ-ILLA FÀBREGAS I DE CARALT.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“L’execució del “Pla de millora urbana de l’àmbit ronda Barceló - illa Fàbregas i de Caralt”, aprovat en plena bombolla immobiliària, actualment és totalment inviable a causa de la incapacitat econòmica dels propietaris i de la pròpia administració, ja que es veu pràcticament impossible donar sortida dels projectes al mercat.
La majoria dels propietaris afectats s’estan trobant perjudicats pel tràmit urbanístic, atès que la situació actual provoca un decalatge entre el moment en què els propietaris paguen les aquestes quotes i el moment en què s’obtenen els beneficis. És per això que van signar un conveni amb l’Ajuntament de Mataró que, entre altres coses, preveu l’ajornament de les quotes pels costos de urbanització
Davant d’aquesta situació, el Grup Municipal de CiU formula les següents,
PREGUNTES:
Primera.- Considera el govern que, atesa la realitat econòmica actual, és encara viable una reparcelació amb uns costos de urbanització a càrrec dels propietaris de més de 24.000.000 d’euros?
Segona.- Quines obres s’han autoritzat i executat, ja siguin públiques o privades, des de l’aprovació definitiva de la reparcelació?
Tercera.- Quins projectes, públics i/o privats, s’estan executant o han sol·licitat llicència actualment al sector? Quin és el calendari previst per a cascun d’ells? En quin moment es troben?
Quarta.- Quan està previst que s’enderroquin les edificacions actuals (inici i final)?
Cinquena.- En quina data té previst el govern municipal que finalitzi la reurbanització de la ronda Barceló?
Sisena.- En quina data té previst el govern municipal que estiguin acabats els habitatges de protecció oficial previstos al sector?
Setena.- Quines activitats es permeten a les edificacions actuals segons el conveni signat entre PUMSA i els propietaris del sector? Quantes sol·licituds s’han realitzat, per escrit o través de consulta, des de la signatura? Quantes s’han autoritzat? En el cas que no se’n hagi autoritzat cap, quina ha estat la raó per no complir el que està previst al document signat?
Vuitena.- Ateses les dificultats per desenvolupar el PMU segons el document aprovat i en el calendari previst, tot i la divisió poligonal realitzada, disposa el govern d’algun estudi per una nova proposta que garanteixi la viabilitat econòmica del sector, s’està realitzant, o el pensen realitzar a partir d’ara? “
18 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CON VERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT ALS AFECTATS PER LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA RONDA BARCELÓ-ILLA FÀBREGAS I DE CARALT.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :
“La majoria dels propietaris afectats pel “Pla de millora urbana de l’àmbit ronda Barceló - illa Fàbregas i de Caralt” s’estan trobant perjudicats pel tràmit urbanístic corresponent. És per això que van signar un conveni amb l’Ajuntament de Mataró que, entre altres coses, preveu l’ajornament de les quotes pels costos de d’urbanització, atès que la situació actual provoca un decalatge entre el moment en què els propietaris paguen les aquestes quotes i el moment en què s’obtenen els beneficis.
Però la prolongació en el temps dels tràmits i l’execució del procés urbanístic comporta altres perjudicis als propietaris del sector, com per exemple l’obtenció de llicències, obligant-los a tancar els seus negocis a causa d’una transformació urbanística en aquests moments inviable. És per aquest motiu que el Grup Municipal de CiU formula el següent,
PREC:
Primer.- Que es destinin els esforços necessaris per cercar fórmules que permetin adaptar a la situació econòmica actual i donar viabilitat al PMU aprovat el 2007, per tal que no es degradi el sector de la ronda Barceló fins el punt de convertir la zona en un desert de solars sense possibilitats reals de desenvolupar-hi cap activitat.
Segon.- Que es permeti el desenvolupament d’activitats econòmiques al sector en aquells espais que no s’hi executi cap tipus d’obra ni privada ni pública, d’acord amb el conveni signat entre PUMSA i els propietaris.”
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula a la Sra. Ma Antonia Montasell qui, en representació de l’Associació de Propietaris i Afectats de la Ronda Barceló, denuncia l’Ajuntament perquè els sotmet a una planificació urbanística que no té cap viabilitat ni garanties per als propietaris afectats, que els porta a la ruïna i que els obliga a abandonar les seves propietats amb unes obligacions econòmiques que no poden assumir. L’Ajuntament ha actuat de manera dictatorial.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, passa a respondre les preguntes i el prec de CiU, començant per aquest últim.
Com a qüestió prèvia, hem de posar sobre la taula que la transformació urbanística de la ronda Barceló està prevista en la revisió del Pla General que es va aprovar definitivament l’any 96, com una de les zones residencials i terciàries significatives de transformació de la ciutat. Es tractava d'atorgar-li a la zona una potencialitat important, lligant-la al centre de la ciutat des del mar. Aquest és l'objectiu del Pla General.
La viabilitat econòmica d’aquesta operació es fixa en aquest Pla i posteriorment als diferents documents urbanístics que es van redactant i adaptant. En aquest cas, des dels costos que es preveien al Pla General fins a la divisió poligonal es van reduir aproximadament 12 milions d'euros de despeses d'urbanització. Des de l'Ajuntament i des de PUMSA s'han fet diferents estudis i valoracions per a adaptar els valors del mercat i, per tant, adaptar també les despeses d'urbanització, així com donar terminis perquè els veïns assumeixin el seu pagament per a facilitar el procés d'urbanització.
El desenvolupament del sector el considerem viable, però, ateses les actuals circumstàncies, es recomana alentir els terminis d'execució i de pagament de les obres. L'edificabilitat del sector és una de les més altes, amb un quoficient d'un 2,62, els costos d'urbanització se situen en 24 milions d'euros, però d'aquests el 50% són indemnitzacions i, per tant, retorna als mateixos propietaris per un valor de 12 milions d’euros. I, per tant, els costos reals són de 12 milions d’euros.
Tenint en compte el moment actual i la poca activitat promotora es pacta al seu dia l’ajornament de la primera derrama fins a finals del 2011, moment en què es tornarà a analitzar la situació, per si s’escau, fixar nous terminis en funció de com evolucioni la situació econòmica i el mercat immobiliari.
Per tant, en funció d'això, entenem que les mesures s'han pres i no acceptaríem el prec.
Respecte a la primera pregunta, la reparcel·lació està aprovada, és ferma i està inscrita al Registre de la Propietat. La primera derrama ha estat ajornada per haver-se tingut en compte els motius que he dit abans i de la viabilitat també n’hem informat fa una estona.
Pel que fa a la segona i tercera pregunta, val a dir que de l’obra privada no se n’autoritza cap perquè no se n’ha sol·licitat cap, i de l'obra pública se n'ha fet ja els següents projectes:
- Projecte d’enderroc de construccions adjacents a la fàbrica de Can Fàbregas i Caralt, que ha estat executat.
- Projecte d’enderroc de construccions del polígon del Projecte d’Urbanització 1 i 2, que estan executats en diferents etapes.
- La llicència d’obres de l’enderroc parcial de la xemeneia, que està executat.
- Projecte d’enderroc de l’illa 1, que està executat.
- Projecte d’urbanització del PMU, que està pendent en funció del programa d'obres privades que hi pugui haver en el futur.
- Projecte d’urbanització relatiu al trasllat de la fàbrica, en què està realitzat més del 90% i suspès per ordre judicial.
Respecte a la quarta pregunta, l’Administració actuant ha signat un conveni i s’ha citat també amb un gran nombre de propietaris afectats, en què es preveu seguir ocupant l’edifici a precari i destinar-lo a exercici de les activitats que correspongui per normativa. El conveni també fixa que en el moment en què un dels propietaris sol·liciti llicència per a construir un nou edifici caldrà desallotjar l’edificació existent.
Fins al moment s’han mantingut contactes amb promotors, però encara no s’ha concretat cap sol·licitud. Tanmateix, es preveu continuar el 2011 enderrocant edificacions.
Quant a la cinquena pregunta, efectivament el programa d’obra pública va directament lligat a l’obra privada. Aquests enderrocs es faran el 2011 en base a obres privades que es programaran en altres fases que es completaran fins a fer-les coincidir amb el final de la primera promoció.
Pel que fa a la sisena pregunta, les obres d’edificació de les finques 2A, 2B, 3A i 3B, qualificades d’habitatge de protecció oficial, entre finals de 2011 i el 2012 s’iniciaran. Aquestes finques estan adjudicades a PUMSA i s'està estudiant la promoció.
En resposta a la darrera pregunta, el conveni es remet a la normativa, des del primer moment pel que fa a les noves activitats. Un conveni no pot permetre activitats que no permet la normativa. Quant a les activitats existents en el moment de la signatura, es permeten mentre duri l'ocupació de l'edifici i no es demani, per part del propietari, el seu enderroc per a iniciar la construcció. Aquestes activitats són: la botiga esportiva i el restaurant xinès del polígon 1, perquè totes les del polígon 2 continuen la seva activitat. La dificultat està en les noves activitats que, segons la normativa, a partir de la fermesa de la reparcel·lació, és a dir, des del setembre passat, no s'admeten si no s'adeqüa l'edificació al nou planejament. En qualsevol cas, no s'ha realitzat per escrit cap sol·licitud per a noves activitats posteriorment al conveni. I tres consultes, però que no s'ajusten a la normativa i no s'han formalitzat per escrit.
Finalment, respecte a la darrera pregunta, no es va parlar d'inviabilitat econòmica i menys tenint en compte que fins a la data els propietaris de l'àmbit han pactat amb l'Administració un ajornament del cobrament de les derrames. Recentment s'ha demanat la pròrroga fins a finals de 2011, que serà concedida i, per tant, quan arribi el moment de fer efectiu el pagament i veiem la situació econòmica en què estem, caldrà que l’Ajuntament acompassi les obligacions dels propietaris amb l’execució de l’activitat, tant la pública com la privada.
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que, com sempre quan escoltem el Sr. Bassas, necessitaríem una transcripció exacta de les seves paraules. El problema que tenim aquí, sense entrar en aquest joc de paraules, és que per desgràcia per a tots la situació que tenim en tota aquesta reparcel·lació que està aprovada és que ni un sol promotor privat els ha demanat cap llicència. En canvi, vostès, a aquests senyors propietaris sí que els giren una derrama que sí que és cert que vostès accepten endarrerir el cobrament, però pel que fa a les activitats aquí tenim un problema. Tots sabem que estem davant d'una situació absolutament excepcional i, per tant, es tracta que quan vostès van signar el conveni amb ells sabien perfectament de quines activitats estaven parlant, de quins locals, de quines instal·lacions i l’esperit era, donades les circumstàncies excepcionals, permetre que les activitats que s’hi poguessin fer anessin més enllà que aquest tancament en banda. Perquè, si bé per la porta del davant sí que permeten la continuació d’activitats, mentre no es desenvolupi el sector, sembla ser que per la via de la pràctica aquí hi ha un engany, perquè la veritat és que no hi ha cap més activitat que les que estan funcionant.
El problema que tenim en aquest sector és bastant greu, perquè si vostès agafen la llista de propietats i afectats en aquest sector, es trobaran que només hi ha dos afectats diferents de tota la resta. És a dir, hi ha una multitud de propietaris que estan afectats per aquesta reparcel·lació i només n’hi ha dos que tenen més del 50%, que són el cas de PUMSA i Aurum. I, per tant, agafant la suma d’aquests dos vostès poden arrossegar la resta de propietaris del sector. Quan ells els demanen a vostès ajut, aquest ajut és trampa, perquè els posen vostès la pistola al pit per al pagament de la primera derrama, però després els diuen que “si em signes que ja m'ho pagaràs més endavant, et deixo que això continuï”.
El problema és que tenim propietaris que podrien tenir un local en un lloc determinat i, en aquests moments, del que són realment propietaris és d’un tros, d’un espai, d’uns metres, dins d’un altre local d’un senyor que hi té una altra activitat. Aquesta és la circumstància excepcional i això pot durar moltíssim temps, perquè si no hi ha cap propietari privat que en aquests moments arrenqui aquesta situació és perquè probablement la realitat fa el projecte inviable.
El que els estem demanant és que vostès estudiïn aquesta situació, sobretot pel que fa a les activitats, per veure com es pot afavorir que no hi hagi més perjudicats del compte, i sobretot com es poden resoldre els perjudicis que vostès estan causant als petits propietaris. Aquí hi ha negocis, hi ha famílies, patrimoni de tota una vida, i es mereixen que se’ls escolti i que, quan se’ls dóna una solució o se’ls diu que poden mantenir les activitats a precari, això es pugui fer. Aquesta és la realitat, la gran majoria d’afectats són petits propietaris, aquí no parlem ni de PUMSA ni d’Aurum.
Tots sabem que aquí la quantitat d’habitatge que s’hi hauria de fer, si no se n’està construint pràcticament a la ciutat, estarà parat durant molt de temps, però aquesta és la realitat. I vostès haurien de ser sensibles a aquest circumstància. De les paraules del Sr. Bassas ens sembla que es desprès que ens aplica el codi civil o el codi militar i que el conveni que es va signar no és que sigui paper mullat però la propera vegada els propietaris no s’asseuran a negociar amb vostè. Perquè quan es negocien les coses i se sap que s’està davant d'una situació d’excepcionalitat el que s’ha de fer és, després, mantenir l’excepcionalitat i permetre que s’hi situïn algunes activitats que estan a precari.
Aquesta situació en què es troben no només està perjudicant a nivell futur, sinó també present, les activitats que estan donant-se en aquesta zona, perquè és evident que la degradació del sector i, vostès ho saben perfectament, és la que en aquests moments està enfonsant alguns d’aquests negocis, i això no ens ho podem permetre de cap manera. Perquè si no hi ha desenvolupament del sector i se'ns enfonsen els negocis, en lloc de sumar estem restant. I d’això no tenen culpa les famílies.
Per tant, m’agradaria sentir de les seves paraules que no només hi hagués aquesta voluntat de mil·limetrar les paraules que es diuen, sinó una voluntat clara que les coses es puguin resoldre segons van acordar amb els propietaris, primer verbalment i després per escrit.
Aquesta reparcel·lació, a dia d’avui, si vostès la revisen bé és molt complexa i la prova la tenen en què no hi ha ningú que es mogui. Per exemple, un propietari que porta 920 metres de solar, en aquests moments li resulta una propietat de 245 metres de solar amb una servitud de pas de 76 i, per tant, el resultat final és de 169 metres quadrats. Evidentment, una situació així només ho suporta la bombolla urbanística que estàvem vivint, però ara ja no hi és. Per tant, per a aquests propietaris ara és molt difícil poder fer líquida aquesta inversió o propietat, i si no la poden fer líquida, quan els diuen que no poden pagar la derrama, no és perquè s’inventen una situació sinó perquè tenen un problema real. Així doncs, a part de la neteja, vigilància i evitar que la zona es degradi, el que han de fer és revisar les coses i mirar-se-les amb un interès que està molt allunyat del que ens mostra el regidor d’Urbanisme.
El que a nosaltres ens crida l’atenció és com és que, si vostès deien que la situació econòmica era la que era, tiren endavant la reparcel·lació sense tenir res clar... Perquè vostè, Sr. Bassas, no m’ha dit cap data d’inici, m’ha dit que estan (i ho recito de memòria): “estudiant que els habitatges de protecció oficial des de PUMSA es puguin construir o planificar l’any 2011-2012”. El gerent de PUMSA hi afegiria “..., si es troba el finançament”. És a dir, deixem-ho córrer. Avui per avui és fum, Sr. Bassas, i, per tant, l’únic procés que vostè em diu que pensa tirar endavant està subjecte a no-res. Tots sabem que recursos per tirar endavant projectes d’aquesta mena malauradament no n’hi ha. Per tant, els demano, i em sap molt de greu que vostè no hagi atès ni aquest prec, que no el tirin endavant.
No puc deixar de dir totes aquestes coses, perquè, Sr. Bassas, m’agradaria que tingués una mínima comprensió amb tota aquesta llista d’afectats, perquè m’agradaria que s’ho mirés de veritat de dalt a baix i llegís com hi ha particulars i empreses dins d’una llarga llista i només n’hi ha dos que poden tirar endavant això en el moment que vulguin i el jutge ho autoritzi. Un seria el Corte Inglés, quan el jutge ho autoritzi, i l’altre seria el que ha anat a parar a un banc i que abans era el projecte de la torre de 22 pisos. Són els únics que tenen una peça física única que poden tirar endavant com a projecte, els altres s’han de posar d’acord una colla de privats que, amb la situació econòmica que tenim, és absolutament impossible. Per tant, deixi que ells utilitzin aquestes propietats que tenen per a treure’n el rendiment que puguin. No els ofeguin financerament. És el que vostès van signar i això és el que els estem demanant.
Miri, crec que utilitzava la paraula “una mostra de solar”, “un cementiri de solar”..., però aquest és el problema que tenim i és que la ronda Barceló, per desgràcia, en aquests moments està tenint un nivell de degradació important, i encara que ho enderroquéssim tot, en la situació actual tindríem una ronda Barceló en una situació molt penosa. Per tant, el que hem de procurar és, després d’aquesta improvisació urbanística que han dut a terme vostès anant tocant divisions poligonals, reflexionar una mica les coses, mirar-se bé què va signar i tenir una mica de comprensió i flexibilitat amb els propietaris. I si vostè firma que els permetrà activitats a precari, que així sigui.
El senyor Ramon Bassas recorda al Sr. Mora que no els ha demanat, en el seu prec, que compleixin el conveni. És obvi que estem obligats a complir-lo. Vostè està dient que estudiem de nou la situació, i el que nosaltres hem dit és que justament ja ho vam fer perquè, molt abans que vostè portés aquest tema al ple i a tenor de la situació econòmica, nosaltres ja vam replantejar alguns dels projectes en execució. Un d’ells és aquest i vam haver d’introduir elements que fessin més lenta la seva execució sense malmetre els drets i les capacitats que tinguin les persones afectades. És el que hem intentat fer, no sé si amb molta sort, en això estic d'acord. Segurament és un terreny difícil i la crisi ens afecta a tots, i en primer lloc als propietaris, òbviament, però ens afecta a tots i, per tant, l'esforç que hem hagut de fer és important però l’hem fet. Precisament, hem introduït elements de canvi en la gestió urbanística per fer possible això, i que no passi el que ens temíem i que era girar unes derrames a uns propietaris que no hi poden fer front i que no tenen la seva expectativa a curt termini resolta. Això és el que hem fet amb aquest conveni i amb un seguit de mecanismes que hem portat al ple i que hem explicat.
Miri, ja hi ha hagut costos d’urbanització i, en canvi, no s’han girat aquestes derrames, per cert, contra la seva opinió: recordo molt bé que l’opinió de CiU era que no s’havien de fer aquests ajornaments perquè es pensava que això afectava la situació financera de PUMSA, però crèiem que precisament per salvar la situació de PUMSA s’havien de fer accions com aquesta. Digui-ho tot, que vostès hi estaven en contra.
Vostè ha parlat que es permetin les activitats que s’hi poden fer. Efectivament, les que s’hi poden fer, suposo que no ens està demanant que incomplim la llei, perquè la llei està pel damunt del que puguem pensar tots els que som aquí. I, en qualsevol cas, les activitats a precari s'han mantingut totes. Per tant, quan diu que siguem sensibles a les activitats que s'hi poden fer, què em demana que permetem les que no s'hi poden fer? Amb totes aquestes dificultats, malgrat tot hem estat oberts que s’hi mantinguin totes les activitats a precari.
El sector és viable o no és viable? Miri són 72.000 metres quadrats de sostre, comptem una repercussió d’uns 700-800 euros metre quadrat —que és el que en aquests moments està pagant el mercat— i ens n’anem a 50 milions d’euros contra unes despeses d’urbanització, descomptant les indemnitzacions, que són de 12 milions d’euros. Vostè em dirà que és viable en el paper, però després resulta que el mercat no està responent. Efectivament, aquesta és la qüestió. Des del punt de vista del planejament això s'aguanta, des del punt de vista dels actuals preus del mercat això s'aguanta, des del punt de vista de la realitat el mercat no està responent per la via de la demanda i, per tant, el que estem fent és: vostès esperin, pagaran les quotes d'urbanització i les derrames en el moment en què el mercat respongui a la seva demanda, i aquesta és la filosofia de l'acord al qual vam arribar, malgrat que reconec que això porta moltes incerteses i moltes angoixes. I, en primer lloc, als propietaris de la ronda Barceló i al conjunt de la ciutat que volem que la ronda contribueixi a la nostra reactivació.
El senyor Joan Mora no pot deixar de dir que aquest tema segurament és molt llarg. Al Sr. Bassas li interessa veure el món des del color que ell s’ha anat pintant durant tot aquest temps, i segurament, producte del seu desconeixement de com funcionen les finances, així porta PUMSA.
El senyor Alcalde interromp el Sr. Mora per dir-li que faci totes les consideracions que vulgui sobre la ronda Barceló, però que s’estalviï totes les altres.
El senyor Joan Mora continua afirmant que el Sr. Bassas diu que ell hi estava en contra, però ell també diu que estem en contra del Corte Inglés... No estem parlant d’això, estem parlant d’altres coses. Jo li estava dient el que li he dit, perquè vostès tenen a cobrar unes derrames quan saben que són inviables aquest any, l’any que ve, l’altre i l’altre, i estem utilitzant aquests ingressos futuribles, bastant dubtosos, per a hipotecar-nos més. I jo tampoc els demano que incompleixin la llei, el que els dic és que quan vostès signen amb els propietaris que podran fer-hi activitats a precari, què els diuen? Els hi estan fent política com a nosaltres? Els hi diuen que podran utilitzar les seves propietats per a llogar-les per a tenir-hi activitats i tenir-hi uns ingressos? Contestin-me.
El senyor Alcalde respon que prenen el compromís, davant de les persones que avui són aquí de la ronda Barceló, de revisar tot el tema de les llicències de nou, que entén que és on hi ha l’atzucac de tot plegat. Cap problema, ens seurem amb el gerent de PUMSA, el regidor d’Urbanisme, els juristes de la casa i, si som capaços de trobar una sortida sense cometre cap il·legalitat, no hi haurà cap problema. Si no hem sabut trobar una sortida fins ara, dubto que existeixi, però ho tornarem a intentar, no pateixi.
19 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE “EL FONS DOCUMENTAL AUDIOVISUAL DE TELEVISIÓ DE MATARÓ”.
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.
I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les 22 hores i deu minuts de la nit, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.