05/05/2005

ACTA NÚM. 07/2005- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 5 DE MAIG DE 2005.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia cinc de maig de dos mil cinc, essent les set hores i trenta minuts de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3 de l'ordre del dia

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

No assisteix el Sr. Joan López Alegre, regidor del grup municipal del Partit Popular.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - DESPATX OFICIAL

El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, dóna la paraula al Sr. Secretari General per a què llegeixi el Decret 3966/2005 de 4 de maig, reordenant als tinents d'alcalde de l'Ajuntament de Mataró.

"DECRET

3966/2005 de 4 de maig

Assumpte:

Cessament i canvi d'ordre de nomenament dels Tinents d'Alcalde.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2005 - AL

Per Decret de l'Alcaldia núm. 3676/2004 de 11 de maig, l'Alcalde va nomenar al Sr. Antoni Civit i Rey com a 3r tinent d'Alcalde de la Corporació.

En virtut del que disposa l'article 23.3 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació a l'atribució de l'Alcalde del lliure cessament dels Tinents d'Alcalde.

RESOLC :

Primer.-

Cessar en el càrrec de 3r Tinent d'Alcalde al regidor Sr. Antoni Civit i Rey.

Segon.-

Assignar als següents regidors, que ostenten el càrrec de Tinents d'Alcalde, el següent ordre de nomenament :

1r. Tinent d'Alcalde Pilar Gonzàlez Agàpito (PSC)2n. Tinent d'Alcalde Jaume Graupera Vilanova (ICV-EuiA)3t. Tinent d'Alcalde Ramon Bassas Segura (PSC)4è. Tinent d'Alcalde Esteve Terradas Yus (PSC)5è. Tinent d'Alcalde Arcadi Vilert Soler (PSC)6è. Tinent d'Alcalde Fermín Manchado Zambudio (PSC)

Tercer.-

Donar compte de la present Resolució al Ple municipal."

Llegit el Decret no es registra cap intervenció dels grups municipals.

DEFENSOR DEL CIUTADÀ

2 - PRESENTACIÓ INFORME DEL DEFENSOR DEL CIUTADÀ DE MATARÓ 2004.

El senyor Jordi Puigderrajols, Defensor del Ciutadà, presenta l'informe del Defensor del Ciutadà de Mataró 2004 :

"Sr. Alcalde, Sres. Regidores i Srs. Regidors, Srs. Defensor del Ciutadà de Badalona i d'Argentona, Sres. i Srs.

Aquest es el quart informe que presento com a Defensor del Ciutadà de Mataró a aquest Ple, tancant el que podríem anomenar el primer cicle, coincidint amb el meu primer mandat.

L'experiència personal que ha representat, i representa, exercir aquest càrrec, m'omple de satisfacció i orgull, no només perquè aquest Ple m'ha demostrat la seva confiança per unanimitat, sinó perquè la tasca que portem a terme els Defensor dels Ciutadans a més d'una trentena de pobles i ciutats de Catalunya, es personalment molt gratificant.

Exercir de Defensor comporta una gran responsabilitat, davant el ciutadà i davant l'Ajuntament, i aquesta responsabilitat els hi asseguro que te el seu pes, però es també, en la mateixa mesura, satisfactori, en tant que es presta un servei directe al ciutadà.

Com cada any, el contingut d'aquest informe va destinat a tota persona interessada, però, principalment, a tots els responsables de la política municipal, tant els que tenen responsabilitats de govern, com els que estan a l'oposició, i als seus gestors, constituint una eina de treball a tenir en compte.

Aquest és el veritable objectiu de l'Oficina del Defensor del Ciutadà, facilitar, a partir de la meva intervenció i experiència, sempre objectiva i independent, una informació complementària a la que normalment disposa, amb la voluntat de contribuir a la millora de la gestió de l'Ajuntament, el que, en definitiva, es converteix en un benefici per a la ciutadania, és a dir, servint d'eina per a la seva intervenció indirecta en l'administració del municipi.

No vull cansar-los massa en dades estadístiques, dons en definitiva totes les dades consten en l'informe que presento, però tot i no diferir dels anteriors, cal fer-ne una breu exposició.

Primerament, cal deixar constància de que la tasca del Defensor del Ciutadà no seria possible sense la col·laboració de les persones que integren els diferents Serveis Municipals ni de les que formen part de l'Oficina, quina participació resulta del tot imprescindible.

L'Oficina atén les consultes i visites, tant personals com telefòniques, rep la documentació que se li adreça, registrant-la i acusant-ne recepció, i després de la investigació que es consideri adient a cada cas, es resolen les queixes, prenent la forma de recomanació, no podent anul·lar ni modificar els actes administratius, sancions ni decrets, ni poden entrar a valorar les manifestacions de les parts interessades o els informes tècnics, limitant-se a l'estricte control del procediment seguit i al principi de legalitat, tot i que és permès fer recomanacions, recordar deures legals i suggerir actuacions concretes.

Durant aquest darrer any 2004 s'han realitzat un total de 725 intervencions, majoritàriament de caràcter personal o presencial, havent-se obert i resolt 89 expedients de queixa.

Es mantén la relació separada de les denominades INTERVENCIONS SENSE EXPEDIENT DE QUEIXA, de tal manera que les intervencions en què s'ha fet una gestió, tràmit, derivació o s'ha donat informació, també estan incloses, de forma desglossada i això permet de conèixer el motiu pel qual el ciutadà es dirigeix a l'Oficina del Defensor del Ciutadà, la gestió realitzada i el seu estat final o, el servei al que s'han derivat i també de si es tracta de casos sense relació amb l'actuació municipal.

Enguany han estat admeses a tràmit 79 queixes i no admeses, per diversos motius, 10, el que ha donat lloc a que fossin dictades 68 resolucions.

Tenint en compte que, independentment de que la queixa del ciutadà hagi estat o no estimada, el Defensor del Ciutadà formula en les seves resolucions suggeriments diversos als diferents Serveis Municipals, durant l'any 2.004, s'han formulat 49 suggeriments, acceptats en un 75 %, es a dir, 3 de cada 4 suggeriments que fa el Defensor son acceptats pels respectius Caps de Servei.

La duració dels expedients de queixa es un aspecte que esdevé fonamental en el funcionament de l'Oficina, ja que de la rapidesa de la resposta o solució de la queixa plantejada, en depèn el seu prestigi davant del ciutadà, havent-se mantingut durant l'any 2.004, la tònica dels anys anteriors, es a dir, una durada més enllà dels 60 dies.

Com he manifestat cada any, com mes temps passa, estic mes convençut de la validesa i eficàcia de la institució, en tant que any rere any es demostra ser perfectament vàlida, eficaç i idònia per a l'atenció i orientació del ciutadà i, sobre tot, constitueix un instrument perfecte per a millorar les relacions entre Administració i la ciutadania, permetent al mateix temps, la revisió i solució d'aquells defectes en què aquella hagi pogut incórrer.

Igualment, és desitjable que aquest servei sigui més utilitzat pels ciutadans, obligant-nos aquest desig a mantenir una constant en la divulgació de l'activitat de l'Oficina, portant a terme en aquest sentit, de forma continuada, una tasca degudament programada, directriu, aquesta, que ja va ser apuntada a l'informe de l'any passat i que hem de mantenir.

Aquest darrer any s'ha produït una novetat, al meu entendre important. Em refereixo a la signatura entre el Síndic de Greuges de Catalunya, Sr. Rafael Ribó, i els diferents Defensors del Ciutadà existents, d'un conveni de col·laboració, pel que, respectant al desig del ciutadà afectat, s'evitarà la presentació, tramitació i resolució duplicada de queixes, s'ofereix suport tècnic i s'estableix la col·laboració institucional mútua, el que implica treballar en xarxa.

Aquest fet s'ha de posar en relació a les darreres novetats legislatives, per una banda, la Constitució Europea que inclou un ampli catàleg de drets dels ciutadans, però entre els que en destaca un per sobre dels altres: el dret a una bona administració i, la segona, el fet de que aquest mateix dret bàsic ha estat inclòs dins de l'esborrany del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Això constitueix una novetat fonamental, i un reforçament pels Síndics, dons els governants, legisladors i responsables de les diferents administracions, venen així obligats, a més de complir-lo, a fer-lo efectiu.

D'aquesta forma queda establerta una xarxa de defensa de drets de la ciutadania.

Per acabar, dons, amb la mateixa ferma intenció i voluntat de contribuir al perfeccionament de l'actuació municipal i de la pròpia Oficina, hem de proposar:

1er.- Que es mantingui i es porti a terme una constant activitat de divulgació de l'Oficina del Defensor del Ciutadà.

2on.- Que, per tal de reduir el temps de tramitació dels expedients de queixa, cal exigir el compliment de les instruccions donades a tots els Departaments i Serveis de l'Ajuntament, per a què contestin les sol·licituds i requeriments del Defensor del Ciutadà de la forma més ràpida i preferent possible, respectant el termini fixat."

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, valora positivament la tasca feta pel Defensor del Ciutadà i les seves propostes per millorar el funcionament de l'administració local. Només considera preocupant la poca utilització d'aquesta institució, havent-se estabilitzat el nombre de queixes al voltant de les 700. Cal fer un esforç per donar a conèixer la figura del Defensor que només utilitza un 6% dels ciutadans de Mataró. També es alarmant que els serveis municipals triguin més de sis mesos en donar resposta en més del 60% dels expedients. Per últim considerar positiu l'alt nivell d'estimació de queixes que fa l'Ajuntament després de la mediació del Defensor, així com la estimació per decret de l'alcaldia de les dues queixes elevades pel Defensor en l'informe de l'any anterior. Finalment agraeix la tasca feta al Defensor i a la seva oficina.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, coincideix amb tots els grups en congratular-se dels resultats i la eficàcia de la tasca del Defensor del Ciutadà de Mataró. Un cop consolidada la figura, després de quatre anys, pensa que seria bo que fos el mateix Defensor qui proposés les mesures necessàries en difondre encara més la seva figura i ampliar, si s'escau, els àmbits d'intervenció a favor dels drets dels ciutadans.

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, agraeix en primer lloc al Sr. Puigderrajols i a la seva oficina per la tasca feta durant l'any 2004. També al personal municipal que ha col·laborat en atendre els expedients de queixa formulats. El dilluns passat el Sr. Puigderrajols va avançar als grups municipals les línies d'aquest informe, i a més es va donar compte als portaveus municipals d'un decret de l'alcalde estimant les propostes fetes pel Defensor a l'informe de l'any anterior i l'atribució a l'Àrea de Presidència de la gestió de tot el referent a la tasca del Defensor. També prenen nota de les intervencions dels grups en el sentit d'incrementar la difusió de la figura del Defensor per donar-li més rellevància.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, aclareix que, respecte a la petició del Defensor de millorar el sistema de notificacions de sancions en matèria de trànsit, el que faran és creuar les dades pròpies sobre domicilis actuals amb les de la Diputació i Prefectura de Trànsit sobre domicilis dels titulars de permisos de circulació, sovint obsoletes per canvis de domicili no comunicats pels titulars de vehicles, buscant la màxima exactitud en la notificació al domicili actual.

Finalment el Sr. Alcalde, Joan Antoni Baron, dóna les gràcies al Sr. Puigderrajols per la presentació del seu informe 2004.

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

DICTAMENS

ALCALDIA

3 - APROVACIÓ NOMENAMENT NOU VOCAL DE LA FUNDACIÓ HOSPITAL SANT JAUME I SANTA MAGDALENA DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"La Fundació Hospital presenta certificació informant que en compliment dels articles 10è. i 12è. dels seus Estatuts, de la Llei 5/2001 de 2 de maig de Fundacions, modificada per Llei 7/2004 de 16 de juliol, de la Llei 50/2002 de 26 de desembre de Fundacions i normativa concordant, es proposa per majoria dels patrons, en data 21 d'abril de 2005, l'acceptació d'un canvi de patró i un nou nomenament.

El càrrec de vocal és honorífic, voluntari i gratuït i te una durada de quatre anys, el canvi aprovat i que es proposa és el següent: El Sr. Lluís Banchs i Galtés, no pot continuar l'activitat com a Patró de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena i ha estat proposada com a nova Patrona, la Sra. Inmaculada Cano Canalis.

Per tot això es proposa que s'elevi al Ple de l'Ajuntament l'aprovació del següent acord:

ACORD:

Primer.-

Nomenar com a nova patrona de la Fundació Hospital la Sra. Inmaculada Cano Canalis en substitució del Sr. Lluís Banchs i Galtés.

Segon.-

Informar d'aquest acord a la Fundació Hospital."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

4 - DONAR COMPTE DEL DECRET DE L'ALCALDIA NÚM. 3837/2005 DE 2 DE MAIG, QUE DELEGA LES COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I PRESIDÈNCIA DE L'IMPEM A LA SRA. ALICIA ROMERO LLANO.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret:

"DECRET

3837/2005 de 2 de maig

Assumpte:

Delegació de competències en matèria de Promoció Econòmica i Presidència de l'IMPEM a la Sra. Alicia Romero Llano.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2005 - AL

Per Decret de l'Alcaldia núm. 2815/2005 de 5 d'abril, es van revocar temporalment les competències delegades per Decret 3769/2004 de 11 de maig en matèria de Promoció Econòmica així com la Presidència de l'IMPEM, al regidor Sr. Antoni Civit i Rey, mentre durés la tramitació de l'expedient administratiu que havia instruït el Secretari de la Corporació.

Feta pública la voluntat de renunciar al càrrec de regidor del Sr. Civit, i per tal de normalitzar la gestió de l'IMPEM, es fa necessari fer una nova delegació de competències que acabi l'actual provisionalitat en la que per aquesta Alcaldia s'ha assumit temporalment la presidència de l'IMPEM.

Per tot això en virtut de les competències que m'atorga l'article 21 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local,

RESOLC :

Primer.-

Delegar les competències en matèria de Promoció Econòmica, així com la Presidència de l'IMPEM, a la regidora Sra. Alicia Romero Llano.

Aquestes competències s'afegeixen a les que ja te atribuïdes la Sra. Romero en matèria de Joventut, Esports i Dona.

Segon.-

Donar compte d'aquesta Resolució en el proper Ple que es celebri."

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, constata que han hagut molts canvis durant aquest mandat, cosa que és dolent per la estabilitat de l'acció de govern. La Sra. Alicia Romero no compta amb la confiança política del grup del Partit Popular, que seguirà vigilant, la qual cosa no obsta perquè la felicitin personalment per la seva nova responsabilitat. La direcció de la promoció econòmica de la ciutat necessita de persones amb experiència en el món de l'economia i les empreses, qualitats de les que no van sobrats els membres del govern.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, desitja el màxim encert a la Sra. Romero, anunciant que el seu grup mantindrà la lleialtat institucional i el tarannà més positiu possible en bé dels interessos econòmics de la ciutat.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

5 - CESSIÓ A PRECARI DEL PIS 2N 3A, DE L'EDIFICI DEL CARRER SANT VALENTÍ, 19, A FAVOR DE CARITAS INTERPARROQUIAL DE MATARÓ.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"1r.- CARITAS INTERPARROQUIAL de Mataró és una associació sense ànim de lucre, inscrita al Registre municipal d'entitats amb el núm. 332, amb la finalitat o objecte de prestar servei a les persones necessitades sense distinció ni discriminació; constituir un testimoni permanent de caritat cristiana; coordinar €no suplir- els esforços de les Càrites parroquials existents; atendre les necessitats que entrin dintre del seu plànol d'acció, mitjançant la creació dels serveis que es considerin apropiats; orientar l'atenció cap als serveis públics o privats ja existents; treballar per tal que les actuacions que es realitzin reverteixin en una promoció humana i cristiana dels ciutadans.

2n.- L'entitat CARITAS INTERPARROQUIAL de MATARO, ve gaudint a precari de l'ús dels habitatges de propietat municipal situats a les portes 1a, 2a 3a i 4a del primer pis, del bloc del carrer Sant Valentí, 19 d'aquesta ciutat, que són de propietat municipal i estan qualificats de béns patrimonials a l'inventari d'aquest Consistori. També ha vingut gaudint del pis 2n 3a, del mateix bloc, que ha estat adquirit en propietat per aquest Ajuntament recentment.

3r.- Aquesta entitat desenvolupa tasques assistencials d'interès per a la ciutat, tal i com s'ha exposat anteriorment, i l'Ajuntament, sensible al benefici que representa per Mataró la tasca referida, ha considerat oportú posar a la seva disposició l'habitatge situat al 2n pis porta 3a, del mateix bloc.

4t.- L'expedient de cessió s'ha sotmès a informació pública, sense que s'hagin presentat al·legacions o reclamacions.

Resulten d'aplicació els articles 106 de la Llei 33/2003, del patrimoni de les administracions públiques, l'article 1750 del Codi Civil i els articles 72 a 77 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del Patrimoni dels Ens locals de Catalunya.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Cedir a precari, a favor de l'entitat CARITAS INTERPARROQUIAL de MATARO, amb NIF Q-0800544-I, l'ús del pis 2n 3a, de l'edifici situat al carrer Sant Valentí, 19 d'aquesta ciutat, que és un bé patrimonial de propietat municipal, per tal de destinar-lo a activitats socials de llar residència per a la vellesa, en les condicions del contracte que s'aprova a continuació.

SEGON.- Aprovar la minuta de contracte que s'adjunta al present acord, com el seu annex, que regula les condicions amb què es regirà l'esmentada cessió d'ús.

TERCER.- Notificar aquest acord als interessats, i convocar a les parts per a la signatura del document que s'aprova al punt segon d'aquesta resolució. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

-Servei d'Ingressos-

6 - APROVACIÓ PREUS PÚBLICS PEL SERVEI MUNICIPAL D'ESCOLA BRESSOL, ESCOLA D'ADULTS CAN NOÉ, I SERVEIS ALS ALUMNES A L'IES. MIQUEL BIADA I ALTRES ACTIVITATS FORMATIVES DE L'IME PEL CURS 2005-2006.

El senyor Josep Comas, President de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

"Vistos els estudis de costos elaborats pel director de l'IME, l'informe jurídic de la cap del servei de Gestió Econòmica i Administrativa de l'IME i l'informe de la Intervenció de Fons Municipals sobre la determinació dels preus públics pel servei municipal d'escola bressol, escola d'adults Can Noé, serveis als alumnes de l'IES Miquel Biada i altres activitats formatives de l'IME, per al curs 2005-2006. De conformitat amb el disposa l'art. 47 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refòs de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Atès que el Consell Plenari de l'IME en sessió ordinària de 26 d'abril de 2005 acordà aprovar la proposta de preus públics pel servei municipal d'escola bressol, escola d'adults Can Noé, serveis als alumnes de l'IES Miquel Biada i altres activitats formatives de l'IME, per al curs 2005-2006.

El President de l'IME sotmet a la consideració del Ple Municipal l'adopció del següent acord:

1. Aprovar els preus públics que es relacionen pel servei municipal d'escola bressol, escola d'adults Can Noé, serveis als alumnes de l'IES Miquel Biada i altres activitats formatives de l'IME, per al curs 2005-2006.

SERVEI MUNICIPAL D'ESCOLA BRESSOL

- SERVEI D'ESCOLA BRESSOL:

Nens de 0-1 anys €€€€€€€€€€€€€. 1.815 euros/any

Nens d'1-3 anys €€€€€€€€€€€€.€ 1.133 euros/any

Nens de 0-1 anys (mitja jornada)€€€€€€€... 1.023 euros/any

Nens d'1-2 anys (mitja jornada)€€€€€€€... 627 euros/any

Nens d'1-2 anys (jornada parcial 4 h.)€€€€€. 792 euros/any

L'IME podrà atorgar bonificacions del 10% de la quota escolar, en cas de coincidir dos germans

escolaritzats i, del 15%, en cas de tres germans.

- SERVEI DE PERMANÈNCIES:

€ h. permanència fixa €€€€€€..€€€€ 18,50 euros/mes

€ h. permanència esporàdica €€€€€€€.. 2,60 euros/dia

- SERVEI DE MENJADOR:

Abonament nens de 0-1 anys (5 dies setmana)€ 122 euros

Abonament nens de 1-3 anys (5 dies setmana)€ 131 euros

Abonament nens de 0-1 anys (4 dies setmana)€ 102,40 euros

Abonament nens de 1-3 anys (4 dies setmana)€ 120,00 euros

Abonament nens de 0-1 anys (3 dies setmana)€ 79,20 euros

Abonament nens de 1-3 anys (3 dies setmana)€ 97,80 euros

Abonament nens de 0-1 anys (2 dies setmana)€ 54,40 euros

Abonament nens de 1-3 anys (2 dies setmana)€ 70,40 euros

Preu esporàdic per menú (0-1 anys)€€€€€€. 7,10 euros/menú

Preu esporàdic per menú (1-3 anys)€€€€€€ 9,50 euros/menú

Preu menú personal docent€€€€€€€€€ 3,25 euros/menú

Els alumnes que hagin sol.licitat reserva pel servei de menjador, en el cas de no utilitzar-lo, tindran dret a la devolució de 2 euros per menú no servit, sempre que hagin avisat al centre amb suficient antelació.

- SERVEI ESTIU 2005

Abonament nens 0-1 anys (setmana de 5 dies)€€€ 45,00 euros

Abonament nens 0-1 anys (setmana de 3 dies)€€€ 27,00 euros

Abonament nens 1-3 anys (setmana de 5 dies)€€€ 40,00 euros

Abonament nens 1-3 anys (setmana de 3 dies)€€€ 24,00 euros

La proposta de preus del servei estiu 2005 substitueix l'aprovada pel Ple municipal de data 13 de maig de 2004.

- SERVEI ALTERNATIU (ESTIU 2006, NADAL I SETMANA SANTA CURS 2005/06)

Abonament nens 0-1 anys (setmana de 5 dies)€€€ 46,25 euros

Abonament nens 0-1 anys (setmana de 4 dies)€€€ 37,00 euros

Abonament nens 0-1 anys (setmana de 3 dies)€€€ 27,75 euros

Abonament nens 1-3 anys (setmana de 5 dies)€€€ 41,25 euros

Abonament nens 1-3 anys (setmana de 4 dies)€€€ 33,00 euros

Abonament nens 1-3 anys (setmana de 3 dies)€€€ 24,75 euros

SERVEIS EN L'IES MIQUEL BIADA

	Curs 2005/2006
1r ESO
Agenda escolar	4
Carpeta escolar	5,15
Activitats escolars fora del centre	81,5
Material de suport als serveis	9
	99,65
2n ESO
Agenda escolar	4
Carpeta escolar	5,15
Activitats escolars fora del centre	68,5
Material de suport als serveis	10
	87,65
3r ESO
Agenda escolar	4
Carpeta escolar	5,15
Activitats escolars fora del centre	87
Material de suport als serveis	10
Assegurança escolar	1,12
	107,27
4t ESO
Agenda escolar	4
Carpeta escolar	5,15
Activitats escolars fora del centre	91
Material de suport als serveis	15
Assegurança escolar	1,12
	116,27
1r BATXILLERAT
Agenda escolar	4,2
Carpeta escolar	5,15
Activitats escolars fora del centre	53
Material de suport als serveis	21,5
Assegurança escolar	1,12
	84,97
2n BATXILLERAT
Agenda escolar	4,2
Carpeta escolar	5,15
Activitats escolars fora del centre	0
Material de suport escolar	22,5
Assegurança escolar	1,12
	32,97
CICLES FORMATIUS
Agenda escolar	4,2
Carpeta escolar	5,15
Activitats escolars fora del centre	22,54
Material pràctiques	60
Material de suport docent als cicles	24,5
Assegurança escolar	1,12
	117,51
Cursos no reglats per empreses i particulars (preu de cada mòdul/hora)	50,00
Utilització de la Sala d'Actes del Biada:
-Sense conserge/per dia	37,14
-Amb conserge/per hora	26,61

CURSOS A L'ESCOLA D'ADULTS CAN NOÉ

	Preu curs
Preparació per a la prova d'accés als cicles formatius de grau mitjà	30 euros
Accés a la Universitat per a majors de 25 anys	206 euros

Altres activitats formatives de l'IME:

CURSOS	PREU HORA
Cursos de lleure i formació per al món laboral	2,00 euros
Cursos d'informàtica	2,80 euros

L'IME podrà atorgar bonificacions del 50% de l'import dels cursos de música tradicional per a les persones que, éssent membres dels col·lectius que pertanyen a la Coordinadora de colles geganteres de Mataró o a les colles institucionals de la ciutat, acreditin haver assistit, com a mínim, al 80% de les classes.

	Número hores sessió	Preu sessió curs 2005/2006
Monogràfics a Can Palauet	1,5	9 euros

	Número hores	Preu curs
Cursos gravat calcogràfic	60	250 euros

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, anuncia l'abstenció del seu grup atès que les escoles bressols municipals, tot i la seva qualitat, que no qüestionen, té un cost molt elevat, la qual cosa impedeix un criteri real d'universalització del servei; en canvi estan d'acord amb els preus públics proposats per l'Escola d'Adults Can Noé i per a les I'IES Miquel Biada.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1).

Vots en contra: Cap,

Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

7 - APROVACIÓ TAXES PER A LA PRESTACIÓ DE SERVEIS D'ENSENYAMENT REGLAT A L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Antecedent.

L'Escola Universitària Politècnica de Mataró, és un centre universitari adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que imparteix estudis d'enginyeria tècnica en les especialitats d'enginyeria tècnica industrial, enginyeria tècnica en informàtica de gestió i enginyeria tècnica de Telecomunicació. Així mateix el curs acadèmic 2005/06 impartirà nous estudis de titulació pròpia de graduat en mitjans audiovisuals.

El Director de l'EUPMT ha emès informe relatiu a la proposta de modificació de l'article 5: "Quota Tributària" de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per prestació del servei d'ensenyament reglat de l'EUPMT per la modificació del preu del crèdit amb un increment del 3,2% corresponent a la variació de l'IPC anual indexat a la data de desembre 2004.

Les noves tarifes de la taxa d'ensenyament reglat de l'EUPMT que es proposa modificar seran d'aplicació per la matricula dels alumnes del curs semestral (quadrimestre) de tardor del proper curs acadèmic 2005-2006. El càlcul de la taxa de les assignatures del pla d'estudis vigent és el resultat del càlcul de nombre de crèdits pel preu del crèdit.

Vistes l'informe del servei d'assessoria jurídica i del servei d'intervenció.

En virtut de les competències delegades per Resolució de l'alcaldia de 30 de juny de 20003, la Presidenta del Patronat de l'EUPMT proposa sol·licitar al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció del següents acords:

PRIMER.- Modificar l'art. 5 de l'ordenança reguladora de la taxa per la prestació del servei d'ensenyament reglat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, que entrarà en vigor al curs 2005/06 d'acord amb el calendari escolar, el qual quedarà de la següent manera:

"Article 5. Quota tributaria

La quantia de la taxa es determinarà de la següent forma:

El cost del servei es calcularà multiplicant el número de crèdits matriculats pel preu del crèdit.

El número de crèdits que l'estudiant haurà de matricular-se per cada assignatura de les respectives titulacions és el regulat en les resolucions d'homologació del pla d'estudis del Consell d'Universitats.

I. Preu del crèdit primera titulació oficial d'enginyeria EUPMT

a) Preu del crèdit 45,98 Euros.

b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1ª. vegada 50,58 Euros

c) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2ª. vegada 55,18 Euros

d) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3ª. vegada 59.77 Euros

II. Preu del crèdit segona titulació oficial d'enginyeria EUPMT

a) Preu del crèdit 22,99 Euros.

b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1ª. vegada 25,29 Euros

c) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2ª. vegada 27,59 Euros

d) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3ª. vegada 29.89 Euros

III.

Preu del crèdit titulació pròpia en mitjans audiovisuals EUPMT

a) Preu del crèdit 57,48 Euros.

b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1ª. vegada 63,23 Euros

IV. Taxa secretaria per prestació serveis acadèmics.

a) Gestió matrícula i expedient acadèmic 35,00 Euros.

b) Expedició certificacions acadèmiques 18,00 Euros

c) Sol.licitud estudis convalidació i adaptació 35,00 Euros

d) Trasllat expedient acadèmic 35,00 Euros

V. Preu del crèdits convalidats, adaptats i reconeguts (25% preu crèdit) 11,50 Euros

VI. Per als estudiants de l'EUPMT que s'acullin al programa d'ampliació d'estudis per la segona titulació oficial d'enginyeria a l'EUPMT (3+1) els crèdits convalidats, adaptats i reconeguts seran gratuïts.

VII. Crèdit sense escolaritat per raó d'extinció del pla d'estudis 11,50 Euros

(25 % preu crèdit)

VIII. La matrícula dels crèdits necessaris per adaptar els plans d'estudis conduents a la mateixa titulació per raó d'extinció del pla d'estudis serà gratuïta.

IX. El preu del crèdit acadèmic per l'estudiant visitant serà el fixat, segons la titulació, a l'apartat I i III del present article.

SEGON.- Modificar l'article 8 de l'ordenança reguladora de la taxa per la prestació del servei d'ensenyament de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, el qual quedarà redactat de la següent manera:

"Article 8. Termini de pagament.

El pagament de la taxa s'ha de realitzar en els terminis següents:

Si la liquidació es practica i notifica entre els dies 1 al 15 del mes, fins al dia 20 del mes següent.

Si la liquidació es practica i notifica entre el dia 16 i últim del mes, fins al dia 5 del segon mes posterior. "

TERCER.- Aprovar el text íntegre de la ordenança reguladora de la taxa per prestació de servei d'ensenyament reglat a l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, que s'adjunta com annex I a la present proposta d'acord.

QUART.- Ratificar la present proposta d'acord a la propera reunió que realitzi en Consell Rector del Patronat de l'EUPMT. "

ANNEX I.

TAXA PER LA PRESTACIÓ DE SERVEIS D'ENSENYAMENT REGLAT DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ

CAPÍTOL I FONAMENT LEGAL

Article 1

De conformitat amb allò que disposa l'article 57 i 20.4v), del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de marc (TRHL), de conformitat amb el que disposen els articles 15 a 19 d'aquest text legal s'estableix la taxa per als serveis d'ensenyament reglat a l'Escola Universitària Politècnica.

CAPÍTOL II OBLIGACIÓ DE CONTRIBUIR

Article 2

L'obligació de contribuir neix quan es sol·licita la prestació del servei. S'entén sol·licitada la prestació del servei amb la corresponent formalització del document de matriculació.

CAPÍTOL III SUBJECTES PASSIUS

Article 3

Són subjectes passius de les taxes, en concepte de contribuents, les persones físiques i jurídiques i les entitats a què fa referència l'article 35.4 de la Llei general tributària, que sol·licitin els serveis o que en resultin beneficiàries

CAPÍTOL IV RESPONSABLES

Article 4

Han de respondre solidàriament de les obligacions tributàries del subjecte passiu les persones físiques o jurídiques a qui es refereix l'article 42 de la Llei general tributària.

CAPÍTOL V QUOTA TRIBUTÀRIA

Article 5

La quantia de la taxa es determinarà de la següent forma:

El cost del servei es calcularà multiplicant el número de crèdits matriculats pel preu del crèdit

El número de crèdits que l'estudiant haurà de matricular-se per cada assignatura de les respectives titulacions és el regulat en les resolucions d'homologació del pla d'estudis del Consell d'Universitats.

1. Preu del crèdit primera titulació oficial d'enginyeria EUPMT

a) Preu del crèdit 45,98 euros

b)Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1a vegada 50.58 euros

c)Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2a vegada 55.18 euros

d)Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3a vegada 59.77 euros

2. Preu del crèdit segona titulació oficial d'enginyeria EUPMT

a) Preu del crèdit 22.99euros

b)Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1a vegada 25.29 euros

c)Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2a vegada 27.59 euros

d)Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3a vegada 29.89 euros

3. Preu del crèdit titulació pròpia en mitjans audiovisuals EUPMT

a) Preu del crèdit 57.48 euros

b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1a vegada 63.23 euros

4. Taxa secretaria per prestació serveis acadèmics

a) Gestió matrícula i expedient acadèmic 35.00 euros

b) Expedició certificacions acadèmiques 18,00 euros

c) Sol·licitud estudis convalidació i adaptació 35.00 euros

d) Trasllat expedient acadèmic 35.00 euros

V. Preu dels crèdits convalidats, adaptats i reconeguts (25% preu crèdit) 11,50 euros

1. Per als estudiants de l'EUPMT que s'acullin al programa d'ampliació d'estudis per la segona titulació oficial d'enginyeria a l'EUPMT (3+1) els crèdits convalidats, adaptats i reconeguts seran gratuïts.
2. Crèdit sense escolaritat per raó d'extinció del pla d'estudis (25% preu crèdit) 11.50 euros
3. La matrícula dels crèdits necessaris per adaptar els plans d'estudis conduents a la mateixa titulació per raó d'extinció del pla d'estudis serà gratuïta.

IX. El preu del crèdit acadèmic per l'estudiant visitant serà el fixat, segons la titulació, a l'apartat I i III del present article.

CAPÍTOL VI NORMES DE GESTIÓ

Article 6

La liquidació de la taxa es realitza en el moment en què es formalitzi la matrícula, coincidint amb l'any natural; és a dir, per al semestre de primavera, la taxa s'ha de liquidar íntegrament per al període corresponent als mesos de març i agost de l'any en curs. Per al semestre de tardor, la taxa es liquida per al període de 4 mesos de setembre a desembre de l'any en curs, i a més s'ha de liquidar un dipòsit per la quantitat corresponent als mesos de gener i febrer de l'any natural següent.

Article 7

Els estudiants que sol·licitin la convalidació, l'adaptació i/o el reconeixement dels crèdits, en un mateix semestre, han d'abonar per aquest concepte, com a màxim, l'import corresponent a 37,5 crèdits convalidats, adaptats i/o reconeguts.

Article 8

El pagament de la taxa s'ha de realitzar en els terminis següents:

1. si la liquidació es practica i notifica entre els dies 1 al 15 del mes, fins al dia 20 del mes següent.
2. Si la liquidació es practica i notifica entre el dia 16 i últim del mes, fins al dia 5 del segon mes posterior.

CAPÍTOL VII DEVOLUCIÓ TAXES

Article 9

Un cop realitzat el pagament de les taxes no es procedeix a la devolució de la quantitat ingressada, excepte en els supòsits de força major, avaluats d'acord amb el que preveu el RD 1163/90 de 21 de setembre, que regula el procediment de devolució d'ingressos indeguts en matèria tributària,

La devolució es realitza prèvia sol·licitud de l'interessat, que ha d'aportar tota mena de documentació que acrediti els extrems que justifiquin la pretensió.

Es procedeix a la devolució en els casos següents:

a)En el cas de reassignació d'escola per part de l'oficina de preinscripció, es retorna l'import de la taxa pagada. Cal la presentació del document acreditatiu.

b)En el cas que, després de formalitzada la matrícula, es produeixin modificacions dels horaris, de les dates previstes d'exàmens o es detectessin errors administratius, l'estudiant pot sol·licitar la rectificació de la corresponent liquidació de la matrícula.

 

CAPÍTOL VIII SUBVENCIONS

Article 10

Els estudiants amb matrícules d'honor obtingudes a l'EUP de Mataró gaudeixen d'una bonificació de tants crèdits gratuïts com crèdits tinguin amb aquesta qualificació.

Els treballadors de l'EUP de Mataró, el/la cònjuge o la parella de fet i els familiars en primer grau de consanguinitat gaudeixen de matrícula gratuïta a l'EUP de Mataró.

CAPÍTOL IX INFRACCIONS I SANCIONS

Article 11

Les infraccions i sancions en matèria tributària es regeixen pel que disposa la Llei general tributària, el RD 2063/2004 de 15 d'octubre, pel qual es desenvolupa el règim sancionador tributari, i l'Ordenança fiscal general.

DISPOSICIÓ FINAL

Primera. En tot allò que no es preveu en aquesta Ordenança i que no la contradigui, s'aplica l'Ordenança fiscal general i la normativa específica de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Segona. La darrera modificació que es produeix dels articles 5 i 8 entraran en vigor el curs acadèmic 2005/06 segons el calendari escolar"

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, considera que ja no es poden fer més estalvis en el funcionament de l'Escola i que ha mancat imaginació per buscar més recursos que frenin el cost de la matrícula. El canvi de govern a la Generalitat tampoc ha millorat les coses, mentre que no se sap en què situació es troba la possible fusió de la Politècnica amb l'Escola Universitària del Maresme. El seu grup s'abstindrà.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, reconeix la dificultat de resoldre aquest problema però l'Ajuntament té l'obligació de mantenir l'Escola, per bé de l'economia i de les empreses de Mataró, encara que sigui deficitària.

La senyora Pilar González recorda els esforços de tants anys que fa l'Ajuntament per mantenir l'Escola, no tant com a joia històrica sinó com a eina de futur. I també els treballadors estan implicats en la defensa de l'Escola amb les noves ofertes formatives que es presenten aquest any.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

8 - DECLARACIÓ DE LES OBRES D'ADEQUACIÓ DEL CENTRE INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS DEL MARESME A LA DIRECTIVA 200/76/CE COM D'ESPECIAL INTERÈS I UTILITAT PÚBLICA, CONCEDINT LA BONIFICACIÓ DEL 95 % A LA QUOTA DE L'IMPOST D'OBRES, CONSTRUCCIONS I INSTAL·LACIONS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets.

El Sr. JOAN BALIARDA SARDÀ, en qualitat de Vice-president del CONSORCI PER AL TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLIDS URBANS DEL MARESME situat al c. De la Teixidora, núm. 83 de Mataró, sol·licita li sigui aplicada una bonificació en la quota de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, per a la realització de les obres d'adequació del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme a la Directiva 2000/76/CE (1. Implantació d'un nou sistema de tractament d'òxids de nitrogen; 2. Substitució d'un electrofiltre per filtre de mànegues; 3. Implantació de nous analitzadors emissius).

Fonamenta la seva petició en tractar-se d'un organisme en el qual concorren els requisits necessaris per a ser reconegut d'interès o utilitat municipal, atès que els seus objectius com a institució pública són la construcció, conservació i manteniment de les obres i instal·lacions d'una planta de tractament i eliminació de residus.

L'article 5.1 de l'Ordenança fiscal de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres € en relació amb l'article 103.2 a) del Reial decret legislatiu 2/2004, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals- estableix que el Ple de la Corporació, prèvia sol·licitud del subjecte passiu, i pel vot favorable de la majoria dels seus membres, podrà bonificar fins a un 95% de la quota de l'impost, a favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal.

La graduació es farà en el moment de la concessió, ja que l'Ajuntament haurà de valorar en cada sol·licitud les circumstàncies socials, culturals, històrico artístiques o de foment de l'ocupació, i aquestes circumstàncies són d'oportunitat, i s'hauran de tenir en compte en cada moment els interessos de la ciutat i de la població.

El sol·licitant, el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, és una institució pública que gestiona una planta de tractament i eliminació dels residus i qualsevol altra activitat que pugui derivar-se de l'esmentat tractament i eliminació. Per tant, les obres que realitza poden ser declarades d'especial interès municipal.

En consideració a l'activitat i objectius del sol·licitant, i aplicant els criteris de valoració recollits per l'ordenança, es considera procedent concedir-li una bonificació del 95% en l' ICIO.

Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa que el ple de l'Ajuntament adopti la resolució següent:

Declarar les obres d'adequació del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme a la Directiva 2000/76/CE, d'especial interès i utilitat pública per la ciutat, en atenció a l'activitat i objectius del sol·licitant, CONSORCI PER AL TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLIDS URBANS DEL MARESME.

Concedir una bonificació del 95 % de la quota de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, d'acord amb el que estableix l'article 5.1 de l'Ordenança municipal reguladora de l'impost. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

9 - DECLARACIÓ DE LES OBRES PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ DE TRACTAMENT I RECOLLIDA D'AIGÜES UTILITZADES A LA INCINERADORA DEL CARRER DE LA TEIXIDORA 83 COM D'ESPECIAL INTERÈS I UTILITAT PÚBLICA, CONCEDINT LA BONIFICACIÓ DEL 95 % A LA QUOTA DE L'IMPOST D'OBRES, CONSTRUCCIONS I INSTAL·LACIONS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets.

El Sr. JOAN BALAGUÉ PONS i la Sra. GEMMA RIERA TERMES, com a representants de TRACTAMENT DE RESIDUS SOLIDS URBANS DEL MARESME, S.A amb C.I.F A-59438523, sol·liciten els li sigui aplicada una bonificació en la quota de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, per a la realització de les obres per a la construcció de la instal·lació de tractament i recollida d'aigües utilitzades a la incineradora, situada al c. De la Teixidora, núm. 83 de Mataró.

Fonamenten la seva petició en tractar-se d'un empresa en la qual concorren els requisits necessaris per a ser reconeguda d'interès o utilitat municipal, atès que els seus objectius, com a empresa concessionària del Consorci per al Tractament de Residus Sòlis Urbans del Maresme, són la construcció, conservació i manteniment de les obres i instal·lacions del Centre de tractament i eliminació de residus.

L'article 5.1 de l'Ordenança fiscal de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres € en relació amb l'article 103.2 a) del Reial decret legislatiu 2/2004, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals- estableix que el Ple de la Corporació, prèvia sol·licitud del subjecte passiu, i pel vot favorable de la majoria dels seus membres, podrà bonificar fins a un 95% de la quota de l'impost, a favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal.

La graduació es farà en el moment de la concessió, ja que l'Ajuntament haurà de valorar en cada sol·licitud les circumstàncies socials, culturals, històrico artístiques o de foment de l'ocupació, i aquestes circumstàncies són d'oportunitat, i s'hauran de tenir en compte en cada moment els interessos de la ciutat i de la població.

El sol·licitant, Tractament i Revalorització de Residus del Maresme, S.A, és actualment una empresa concessionària del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme que gestiona una planta de tractament i eliminació de residus i qualsevol altra activitat que pugui derivar-se de l'esmentat tractament i eliminació. Per tant, les obres que realitza poden ser declarades d'especial interès municipal.

En consideració a l'activitat i objectius del sol·licitant, i aplicant els criteris de valoració recollits per l'ordenança, es considera procedent concedir-li una bonificació del 95% en l' ICIO.

Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa que el ple de l'Ajuntament adopti la resolució següent:

Declarar les obres per a la construcció de la instal·lació de tractament i recollida d'aigües utilitzades a la incineradora, d'especial interès i utilitat pública per la ciutat, en atenció a l'activitat i objectius del sol·licitant, TRACTAMENT DE RESIDUS SOLIDS URBANS DEL MARESME, S.A.

Concedir una bonificació del 95 % de la quota de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, d'acord amb el que estableix l'article 5.1 de l'Ordenança municipal reguladora de l'impost.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

-Servei de Compres i Contractacions-

10 - APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DEFINITIVA DE PREUS A APLICAR DURANT EL 2004 AL CONTRACTE DE SERVEI DE NETEJA DELS EDIFICIS I DEPENDÈNCIES MUNICIPALS, ADJUDICAT A FAVOR DE LA MERCANTIL SERVICIOS ESPECIALES DE LIMPIEZA, SA. (SELSA), REVISIÓ LA QUAL ASCENDEIX A L'IMPORT DE 82.904'17.-EUR., IVA. INCLÒS

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"El Ple Municipal d'aquesta Corporació adjudicà en la data de 10 de desembre de 1998 el concurs celebrat per a la contractació del servei de neteja dels edificis i dependències municipals a favor de l'empresa Servicios Especiales de Limpieza, SA. (SELSA).

A la clàusula dotzena i tretzena dels plecs econòmics administratius particulars que regeixen el contracte abans esmentat es regula la forma de revisió dels preus, la fórmula polinòmica i el sistema per a la seva aplicació.

Mitjançant escrit de data 24/02/2005, el qual va tenir entrada en el Registre General d'aquesta Corporació el dia 16/03/2005, el Sr. Martí Juanola Càrceles, apoderat de SELSA, sol·licita la revisió definitiva dels preus aplicables al contracte per a l'anualitat del 2004.

A l'informe de la Cap del Servei de Compres i Contractacions de l'Ajuntament de Mataró, de data 25 d'abril de 2005 es sol·licita l'aprovació de la revisió definitiva dels preus aplicables al contracte per a l'anualitat del 2004, essent que degut a la variació produïda durant l'expressada anualitat en els coeficients que conformen la fórmula polinòmica de la revisió de preus procedeix aprovar a favor de la mercantil adjudicatària del contracte, SELSA, l'import de 82.904,17.-EUR., per aquest concepte.

Per altra banda l'adjudicatària ha d'abonar l'import de 864,46.-EUR. a favor de l'IME i 749,53.-EUR. a favor de l'Escola Universitària Politècnica ja que aquests dos organismes autònoms van fer un pagament inicial en concepte de revisió provisional de preus pel 2004 si bé un cop comprovats els índexs definitius es comprova que el pagament efectuat va ser superior al resultant.

Qui subscriu, Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació, PROPOSA a l'Excm. Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

1. Aprovar a favor de l'empresa Servicios Especiales de Limpieza, SA. (SELSA), adjudicatària del servei de neteja dels edificis i dependències municipals, la revisió definitiva dels preus aplicables durant l'execució del servei durant el 2004, acordant al seu favor l'import de 82.904,17.-EUR., IVA. inclòs per aquest concepte.
2. Aprovar i disposar a favor de SELSA l'import de 82.904,17.-EUR., IVA. inclòs, despesa la qual anirà a càrrec de les partides del pressupost municipal aprovat pel 2005 que s'esmenten a la relació núm. 200500000449 (documents AD).

1. Requerir a l'entitat adjudicatària a fi de que en el termini de 15 dies naturals a comptar des de l'endemà a la rebuda de la notificació del present acord, dipositi a la Tresoreria de Fons Municipal garantia addicional d'import 3.316,17.-EUR., degut a la revisió de preus acordada amb la present resolució.
2. Requerir a l'adjudicatària l'ingrés de l'import de 864,46.-EUR. a favor de l'IME i l'import de 749,53.-EUR a favor de l'Escola Universitària Politècnica, en concepte d'ingrés indegut percebut per SELSA pel pagament de l'import de revisió dels preus a compte per a l'anualitat del 2004, aprovada per acord del Ple Municipal de data 03/02/2005".

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

11 - APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT URBÀ COL·LECTIU DE VIATGERS A LA CIUTAT DE MATARÓ DURANT L'ANY 2004, PRESTAT MITJANÇANT GESTIÓ INTERESSADA PER LA CORPORACIÓN ESPAÑOLA DEL TRANSPORTE, SA. LIQUIDACIÓ LA QUAL ASCENDEIX A UN IMPORT DE SUBVENCIÓ TOTAL DE 1.793.296'91.-EUR.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Vist el contingut de l'expedient relatiu al servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, l'empresa gestora del qual és "Corporación Española de Transportes, SA", així com els plecs tècnics que regeixen la contractació, aprovats pel Ple d'aquesta Corporació amb data de 18 de setembre de 1997.

Atesos la documentació presentada per l'empresa gestora del servei, relativa a la liquidació definitiva de la subvenció del transport urbà de Mataró corresponent a l'exercici 2004, i l'informe d'expert independent realitzat per la mercantil "Ernst & Young, SL" de data 28 de febrer de 2005.

Vistos els informes efectuats per l'enginyer del Servei de Mobilitat, amb el vist i plau del Cap de l'expressat servei, de data 11 d'abril de 2005, relatius a la liquidació de l'exercici 2004.

Atès el previst a la clàusules núm. 35 i 37 del plec de condicions administratives, tècniques i econòmiques que regeix la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada.

Atès que a la partida núm. 20100/513110/47000 del pressupost municipal aprovat per a la present anualitat de 2005, existeix crèdit adequat i suficient per atendre la despesa meritada per la liquidació de l'exercici 2004 per la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró.

Qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació de l'Ajuntament de Mataró, PROPOSA a l'Exm. Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

1. Aprovar la nova estructura de costos, d'acord amb el que estableix la clàusula 37 del plec de condicions administratives, tècniques i econòmiques que regeix servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, amb el resultat dels següents pesos:

• a= 0'6525
• b= 0'1447
• c= 0'0584
• d= 0'1444
• a+b+c+d=1

Preu per quilòmetre resultant a l'any de referència 98: 2'19616 €/Km.

A partir dels factors d'actualització següents:

H2004= 5.600.731

CV2004= 143'3570

IPC2004= 1'234539

Preu per quilòmetre actualitzat a l'any 2004: 3'03352 €/Km.

1. Aprovar la liquidació del servei Mataró Bus per al període comprès entre l'1 de gener a 31 de desembre de 2004, ambdós inclosos, pels següents imports:

Subvenció: 1.793.296'91 €

Abonat a compte: 1.575.476,11 €

Pendent d'abonar: 217.820,80 €

2. En conseqüència, autoritzar, disposar i reconèixer, a favor de Corporación Española de Transporte SA, la quantitat de 217.820'80 €, en concepte de liquidació del període comprès entre l'1 de gener a 31 de desembre de 2004, ambdós inclosos, amb càrrec a la partida 20100/513110/47000 del pressupost municipal aprovat per al present exercici 2005 (op. ADO núm. 200500013384)."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que acostumen a donar suport als acords d'aplicació del plec de condicions de transport urbà de viatgers, malgrat que a vegades tenen alguna discrepància.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

-Servei de Recursos Humans-

12 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE NOMENAMENT DEL SENYOR JOSEP CANAL I CODINA PER OCUPAR EL LLOC D'INTERVENTOR D'AQUEST AJUNTAMENT, PEL SISTEMA DE LLIURE DESIGNACIÓ.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

1239/2005 de 15 de febrer

Assumpte:

Nomenament al senyor Josep Canal i Codina com a Interventor.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2005 75 - AL

L'Ajuntament en ple en sessió de 6 de febrer de 2003, va acordar optar pel sistema de lliure designació per a la provisió del lloc de treball d'Interventor, de conformitat amb el que estableix l'article 27 del Reial Decret 1732/1994, de 29 de juliol. Aquest acord es va comunicar a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya, en compliment del que disposa l'apartat segon de l'esmentat article 27 del Reial Decret 1732/1994, fent-se les publicacions pertinents al DOGC i al BOE.

En data 6 de setembre de 2004, la Junta de Govern aprovà les bases i obrí convocatòria, publicant-se en el Diari Oficial de la Generalitat del dia 12 de novembre de 2004 i en el Butlletí Oficial de l'Estat del dia 1 de gener de 2005.

El termini per presentar les sol·licituds s'obrí el 2 de gener de 2005 i finalitzà el 16 de gener de 2005.

S'ha presentat només una sol·licitud, la del senyor JOSEP CANAL I CODINA, que reuneix tots els requisits assenyalats a la convocatòria, ja que acredita estar integrat en la categoria superior de la subescala d'Intervenció-Tresoreria de l'escala de funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional i haver exercit les funcions en llocs d'Interventor en municipis de més de 100.000 habitants (7 anys 4 mesos i 12 dies a Santa Coloma de Gramenet i des del 29 de febrer de 2002 fins l'actualitat en aquest Ajuntament de forma provisional). Així mateix, acredita els coneixements de la llengua catalana, amb la presentació del certificat de nivell C emes per la Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya.

A més de reunir els requisits expressats a la convocatòria, es considera la idoneïtat del senyor JOSEP CANAL I CODINA per ocupar el lloc, a l'haver-lo ja desenvolupat en aquest Ajuntament de forma satisfactòria.

Vist el que disposa l'article 28 del Reial Decret 1732/1994, de 29 de juliol, sobre provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional; de conformitat amb les bases de la convocatòria i en virtut de les facultats que m'atorga la normativa vigent,

RESOLC:

Primer.-

Nomenar el senyor JOSEP CANAL I CODINA per ocupar pel sistema de lliure designació, el lloc de treball d'Interventor de l'Ajuntament de Mataró, reservat a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal.

Segon.-

Trametre aquesta resolució a la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya i a la Direcció General per a l'Administració Local del MAP, a efectes de la corresponent anotació i publicació.

Tercer.-

Donar compte d'aquesta resolució al ple de l'Ajuntament."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, felicita al Sr. Canal, però mostra sorpresa de què només hi hagi hagut un candidat. Vol deixar constància que no està d'acord en que la Intervenció i la Sotsdirecció de Serveis Econòmics sigui desempenyada per la mateixa persona; seria més eficaç separar aquests dos temes.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, efectivament manifesta que la mescla de Sotsdirecció Econòmica i la Intervenció genera confusió, ja que en la pròpia Generalitat creien que s'estava proposant el nomenament de lliure designació de la plaça d'Interventor. Felicita al Sr. Canal pel seu nomenament i l'encoratja en la seva feina.

La senyora Pilar González aclareix que les tasques de fiscalització a la Intervenció es realitzen mitjançant la fiscalització prèvia que fa la pròpia Intervenció i com també cada mig any es fa una Auditoria externa.

13 - MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"En sessió ordinària celebrada el dia 28 d'octubre de 2004, el ple de l'Ajuntament va acordar aprovar la plantilla de personal per l'any 2005. Ara es proposen les següents modificacions:

a) Modificacions a la plantilla del personal funcionari

• Crear 10 places d'administratiu/va, grup C, escala d'administració general, subescala administrativa. La cobertura d'aquestes places està prevista fer-la per promoció interna i les 10 places d'auxiliar administratiu/va de les persones que hi accedeixin, quedaran extingides. La consignació pressupostària, consistent en les diferències entre el salari base del grup D i del grup C, més el cost de la seguretat social, no caldrà fer-la fins el pressupost de 2006, que es quan es preveu haver finalitzat el procés selectiu per cobrir les vacants de nova creació i extingir les places d'auxiliar.

• Crear una plaça de tècnic/a especialista de manteniment, grup C, de l'escala d'administració especial, subescala de serveis especials, classe comeses especials. La cobertura d'aquesta plaça està prevista per promoció interna i la plaça d'auxiliar tècnic inspector, grup D, que ocupa la persona que hi accedeixi, quedarà extingida. La consignació pressupostària consistent en la diferència entre el salari base del grup D i C més el cost de la seguretat social d'aquesta diferència, haurà d'estar feta a partir del mes de juny de 2005, que és quan es preveu cobrir la plaça de nova creació i extingir la d'auxiliar tècnic inspector, grup D.

• Crear una plaça d'auxiliar administratiu/va, grup D. Quan es cobreixi aquesta plaça s'extingirà una plaça de telefonista, grup E de la plantilla del personal laboral, cosa que no es preveu fer fins l'any 2006, moment en què haurà d'existir la consignació pressupostària.

• Crear tres places de conserge, grup E. Dues d'aquestes places estan previstes per fer una reconversió de dues places de conserge que existeixen a la plantilla de personal laboral, per la qual cosa, la creació es compensa amb l'extinció en el cas de dues places. Quant la tercera que es crea, no hi ha de moment la previsió de cobrir-la, deixant la consignació pressupostària per quan es cobreixi.

• Crear una plaça de tècnic/a mitjà/na de sistemes d'informació territorial, grup B, de l'escala d'administració especial, subescala serveis especials, classe comeses especials, categoria Diplomat. La cobertura d'aquesta plaça extingirà una plaça de tècnic especialista informàtic, grup C. La consignació pressupostària es farà quan s'hagi realitzat la corresponent creació del lloc de treball, ja que actualment no consta a la relació de llocs aprovada pel ple.

 

b.- Modificacions a la plantilla del personal laboral

• Crear una plaça de tècnic/a especialista de serveis personals, grup C. La cobertura d'aquesta plaça extingirà una plaça d'auxiliar tècnic d'informació grup D. La consignació pressupostària es farà quan s'hagi realitzat la corresponent creació del lloc de treball, ja que actualment no consta a la relació de llocs aprovada pel ple.

• Crear dues places de treballador/a familiar, grup D. La cobertura d'aquestes places, juntament amb una tercera plaça, que ja existeix a la plantilla i es cobrirà mitjançant promoció interna, extingirà tres places de vigilant/a de centre d'acollida. La consignació pressupostària, consistent en preveure la diferència de salaris entre els vigilants del centre d'acollida i els treballadors familiars més el cost de la seguretat social, es farà a partir del mes de juny.

• Crear una plaça de capatàs, grup C. La cobertura d'aquesta plaça extingirà una plaça de cap de colla de cementiri quan finalitzi el procés de selecció corresponent. La consignació pressupostària consistent en la diferència entre el salari del cap de colla i el de capatàs haurà de constar a partir del mes de juny, que es quan es preveu cobrir la plaça de nova creació i extingir la plaça esmentada.

• Extingir una plaça de telefonista, grup E. Aquesta extinció es produirà quan es produeixi la cobertura de la plaça d'auxiliar administratiu/va de la plantilla de personal funcionari.

• Extingir dues places de conserge, grup E. Aquesta extinció es produirà quan finalitzi el procés selectiu per a la cobertura de 3 places de conserge de la plantilla de personal funcionari.

FONAMENTS DE DRET

1. L€art. 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s€aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l€aprovació del pressupost municipal durant l€any de la seva vigència, per respondre a l€establiment de nous serveis, per l€ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per l€exercici següent, com també si respon a criteris d€organització interna.

Quan la despesa de la modificació per ampliació no es pugui compensar amb la despesa de la modificació per reducció, o per la disponibilitat de consignacions destinades a llocs vacants que no es pretenguin proveir en l€exercici, la modificació de la plantilla requerirà que s€aprovi l€expedient de modificació de crèdits del pressupost.

Al fer el detall de les places que es creaven, s'ha especificat com es compensaven i el moment en que es preveu la seva cobertura i la necessitat d'haver realitzat la modificació pressupostària.

Per tot això, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents, A C O R D S :

Primer.- Modificar la plantilla aprovada pel ple en data 28 d'octubre de 2004, en el sentit següent:

a) Modificacions a la plantilla del personal funcionari

• Crear 10 places d'administratiu/va, grup C, escala d'administració general, subescala administrativa. La cobertura d'aquestes places està prevista fer-la per promoció interna i les 10 places d'auxiliar administratiu/va de les persones que hi accedeixin, quedaran extingides. La consignació pressupostària, consistent en les diferències entre el salari base del grup D i del grup C, més el cost de la seguretat social, no caldrà fer-la fins el pressupost de 2006, que es quan es preveu haver finalitzat el procés selectiu per cobrir les vacants de nova creació i extingir les places d'auxiliar.

• Crear una plaça de tècnic/a especialista de manteniment, grup C, de l'escala d'administració especial, subescala de serveis especials, classe comeses especials. La cobertura d'aquesta plaça està prevista per promoció interna i la plaça d'auxiliar tècnic inspector, grup D, que ocupa la persona que hi accedeixi, quedarà extingida. La consignació pressupostària consistent en la diferència entre el salari base del grup D i C més el cost de la seguretat social d'aquesta diferència, haurà d'estar feta a partir del mes de juny de 2005, que és quan es preveu cobrir la plaça de nova creació i extingir la d'auxiliar tècnic inspector, grup D.

• Crear una plaça d'auxiliar administratiu/va, grup D. Quan es cobreixi aquesta plaça s'extingirà una plaça de telefonista, grup E de la plantilla del personal laboral, cosa que no es preveu fer fins l'any 2006, moment en què haurà d'existir la consignació pressupostària.

• Crear tres places de conserge, grup E. Dues d'aquestes places estan previstes per fer una reconversió de dues places de conserge que existeixen a la plantilla de personal laboral, per la qual cosa, la creació es compensa amb l'extinció en el cas de dues places. Quant la tercera que es crea, no hi ha de moment previsió de cobrir-la, deixant la consignació pressupostària per quan es cobreixi.

• Crear una plaça de tècnic/a mitjà/na de sistemes d'informació territorial, grup B, de l'escala d'administració especial, subescala serveis especials, classe comeses especials, categoria Diplomat. La cobertura d'aquesta plaça extingirà una plaça de tècnic especialista informàtic, grup C. La consignació pressupostària es farà quan s'hagi realitzat la corresponent creació del lloc de treball, ja que actualment no consta a la relació de llocs aprovada pel ple.

b.- Modificacions a la plantilla del personal laboral

• Crear una plaça de tècnic/a especialista de serveis personals, grup C. La cobertura d'aquesta plaça extingirà una plaça d'auxiliar tècnic d'informació grup D. La consignació pressupostària es farà quan s'hagi realitzat la corresponent creació del lloc de treball, ja que actualment no consta a la relació de llocs aprovada pel ple.

• Crear dues places de treballador/a familiar, grup D. La cobertura d'aquestes places, juntament amb una tercera plaça, que ja existeix a la plantilla i es cobrirà mitjançant promoció interna, extingirà tres places de vigilant/a de centre d'acollida. La consignació pressupostària, consistent en preveure la diferència de salaris entre els vigilants del centre d'acollida i els treballadors familiars més el cost de la seguretat social, es farà a partir del mes de juny.

• Crear una plaça de capatàs, grup C. La cobertura d'aquesta plaça extingirà una plaça de cap de colla de cementiri quan finalitzi el procés de selecció corresponent. La consignació pressupostària consistent en la diferència entre el salari del cap de colla i el de capatàs haurà de constar a partir del mes de juny, que es quan es preveu cobrir la plaça de nova creació i extingir la plaça esmentada.

• Extingir una plaça de telefonista, grup E. Aquesta extinció es produirà quan es produeixi la cobertura de la plaça d'auxiliar administratiu/va de la plantilla de personal funcionari.

• Extingir dues places de conserge, grup E. Aquesta extinció es produirà quan finalitzi el procés selectiu per a la cobertura de 3 places de conserge de la plantilla de personal funcionari.

Segon.- Publicar aquesta modificació al BOP i al DOGC."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que en consonància amb el vot que fan en el pressupost el seu grup s'abstindrà. De totes maneres valora positivament que hi hagi promoció interna ja que no suposa cap increment en el personal llevat d'aquesta plaça de conserge que es contractarà externament.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, manifesta que independent dels models polítics de cadascun el seu grup desitja que l'Ajuntament funcioni. Precisament en aquesta línia fa uns mesos els va felicitar per l'acord majoritari aconseguit en la pròrroga del Conveni i de l'acord sobre determinació de condicions de treball; aquell nou manual de valoració donava coherència tècnica a la situació laboral de l'Ajuntament, que s'havia de veure amb el pas del temps. Han passat 3 mesos i aquella proposta que semblava novedosa per la participació dels òrgans de representació sindicals en els temes de recursos humans, s'ha quedat només en el títol. Respecte a la plantilla, els treballadors denuncien que hi ha un excés d'absentisme i una relació directa amb els riscos psicosocials, també que es produeixen algunes disfunsions objectives a la plantilla que es creen en jubilacions i amortitzacions en llocs de treball i externalització d'alguns serveis amb greuges comparatius en quant a retribucions dels treballadors. Continua sent necessari una manera diferent de gestionar la política de personal, i és una opinió que comparteixen la majoria dels treballadors de la casa. I per últim indica que si no hi ha una política global, ni una direcció de recursos humans capaç d'unificar els criteris, difícilment els treballadors tindran la motivació per fer la feina adequadament.

La senyora Pilar González li recorda al Sr. Mojedano que avui es presenta la proposta de modificació de la plantilla i que no s'ha de perdre el fil. Indica que pensar que hi hagi treballadors que puguin pujar a categories superiors és una satisfacció per ells mateixos i sobretot per a l'organització.

El senyor Paulí Mojedano li recorda a la Sra. Gonzàlez que una de les condicions d'aquell acord era la cogestió en tots els temes referent a Recursos Humans i entre ells el tema de la plantilla.

La senyora Pilar González no entén el que vol dir amb la paraula cogestió, però en definitiva li constata que a l'Ajuntament hi ha un govern que fa governar.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1).

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

- Servei d'Urbanisme-

14 - APROVACIÓ DELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL QUE AFECTA L'ENTORN DEL "MAS MIRALLES" (UNITAT D'ACTUACIÓ 05 - CARRER DEL MAR I UNITAT D'ACTUACIÓ 47 - CARRER GARROTXA) I RATIFICACIÓ DE CONVENI.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El pla general vigent delimita tres Unitats d'Actuació contigües, al barri de Cerdanyola, a l'àmbit situat entre la ronda Cerdanya i els carrers Burriac, Maria Auxiliadora, Ample, Garrotxa i del mar.

Són les unitats d'actuació 04, 05 i 47, els objectius comuns de les quals és la reordenació d'un buit urbà que permeti l'obertura del passatge Urgell i l'obtenció d'un espai lliure.

En l'actualitat la unitat d'actuació "UA 04 Carrer Pla d'en Bages" es troba en tràmit d'execució.

Els propietaris de les finques incloses en les unitats d'actuació "UA 05 carrer del Mar" i la "UA 47 carrer Garrotxa", en data 20 de maig i 1 de juliol de 2004 respectivament, van presentar un escrit per posar de manifest el desajust que existeix entre la propietat de les finques i els àmbits d'execució que les delimiten, fent constar a més que una de les propietats es troba consolidada per l'edificació i que és residència habitual del seu propietari, proposant que una possible solució seria el trasllat de sostre d'una unitat a l'altra.

En un altra ordre de coses, a l'àmbit que defineix la unitat d'actuació 47 actual, existeix una casa pairal anomenada Mas Miralles, de situació, dimensions i característiques idònies per la seva utilització com a sistema d'equipaments comunitaris, tot i que el planejament vigent actualment no ho preveu.

Finalment, s'ha vist l'oportunitat d'una nova ordenació d'aquest àmbit, vist en conjunt (inclosa la Ua 04), que permet un tractament únic de la urbanització d'un espai públic més ampli i coherent amb l'entorn així com la regulació de la tipologia constructiva de forma més específica.

Per tot això, el 19 abril de 2005, es va signar un conveni de col·laboració urbanística amb els propietaris i promotors de les unitats d'actuació 04, 05 i 47. Aquest Conveni, que haurà d'estar aprovat pel Ple de l'Ajuntament perquè tingui efectes, dona solució a les reclamacions que van presentar el seu dia els propietaris i és plenament favorable als interessos públics en la mesura que es proposa una millor ordenació urbanística del conjunt com ho demostren els seus objectius.

A tal efecte el servei tècnic municipal d'Urbanisme ha iniciat els treballs de redacció de la nova ordenació en aquest àmbit, que inclou les dues unitats d'actuació Ua 47 i Ua 05 i fixa els criteris i paràmetres bàsics de la nova ordenació.

En resum, els treballs preparatoris a la modificació del Pla General fixen com objectius de la nova ordenació els següents:

• La recuperació per a futur sistema d'equipaments comunitaris, de la casa pairal situada a l'àmbit de la UA-47 vigent i actualment qualificada entre sistema d'espais lliures i sòl d'aprofitament privat.

• La millora de la relació entre la casa pairal (futur equipament) i la volumetria resultant de l'aprofitament privat del carrer Garrotxa.

• El traspàs de sostre entre la UA-47 i la UA-05

• El desdoblament en dos blocs de l'aprofitament privat que es concentra en la UA-05, per incorporar el sostre traspassat, millorant la tipologia edificatòria, adaptant-se a la topografia de l'àmbit i la estructura de l'espai urbà, tot creant una nova plaça a la confluència dels carrers Penedès i del Mar.

• Generar un nou eix cívic pel barri de connexió dels espais de la plaça de Tomàs Ribas i Julià a l'avinguda Puig i Cadafalch, fins a la plaça de Canyamars, concatenant espais de caràcter preferent pels vianants, espais lliures i equipaments públics, per exemple el "bosquet" de la finca de la unitat actuació 04, el nou equipament que constituirà la casa pairal mas Miralles, el CAP de Cerdanyola i la nova plaça a la confluència dels carrers Garrotxa, Penedès i del Mar que actuarà de ròtula d'aquest nou eix.

En aquest sentit s'elaborarà un projecte d'urbanització unitari que inclogui els àmbits de la UA-04, la UA-05 i la UA-47 i la seva zona d'influència, que permeti mantenir una bona part de l'arbrat que actualment el caracteritza, que prioritzi un recorregut peatonal que culmini amb la creació d'una nova plaça a la confluència dels carrers Penedès, Pla d'en Bages i del Mar, i que contempli el tractament de la mitgera de l'edifici del carrer Pla d'en Bages 37 amb elements propis d'una façana que dóna a un espai públic.

En els treballs preparatoris i conveni es fixen els paràmetres bàsics de la nova ordenació de les dues unitats d'actuació resultants.

Finalment, dir que el document dels treballs preparatoris va acompanyat del Programa de participació ciutadana de procés d'aquesta modificació tota vegada que aquests treballs constitueixen pròpiament els criteris i objectius que han de servir per a la futura modificació.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 83, 94 i 98,4 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, en relació amb l'art. 8è del Reglament Parcial que desenvolupa l'esmentada Llei, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER.-

Aprovar els treballs preparatoris redactats pel servei tècnic municipal d'Urbanisme per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta a "l'entorn del Mas Miralles (UA 05 € UA 47)", que inclou el corresponent Programa de Participació Ciutadana.

SEGON.-

Aprovar el Conveni de col·laboració urbanística signat el 19 de d'abril de 2005 pel Conseller-Delegat d'Urbanisme i els propietaris i promotors de les tres Unitats d'Actuació "Ua 04 € Pla d'en Bages", "Ua 05- Carrer del Mar" i "Ua-47 Carrer Garrtoxa". Aquest Conveni forma part de la documentació de la modificació del Pla General - "entorn del Mas Miralles (UA 05 € UA 47)"i seguirà els mateixos tràmits d'informació pública i procediment que el document de modificació.

TERCER.-

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.

QUART.-

Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, als propietaris i promotors de les Unitats d'actuació que consten a l'expedient i als serveis municipals que correspongui."

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot favorable del seu grup ja que aquest tipus de política d'urbanisme no està renyida amb les polítiques estratègiques general de l'urbanisme vàlides per tot el territori de la ciutat. Considera que aquests tipus d'actuacions urbanístiques suposa una millora general pel barri de rentabilitzar pel canvi d'ús residencial i les plusvalues que pugui comportar pel municipi. El barri de Cerdanyola es mereix una política de rehabilitació però desitjaria que en un futur aquests tipus d'intervenció estudiades en unitats d'actuació es donés també als barris de Rocafonda i de Cirera ja que també han sofert un procés de deteriorament.

El senyor Arcadi Vilert li recorda que el Pla General ja marcava unitats d'actuació al barri de Cerdanyola que no marca a Rocafonda ni a Cirera; per tant fer intervencions de bell nou sobre situacions de residencials consolidades implica despeses d'expropiació, i els propietaris que vivien en unitats d'actuacions ja sabien fa 8 anys que un any o altre arribaria la nova ordenació urbanística. Finalment subscriu el fons de les seves suggerències, però les coses no sempre son tan fàcils.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

15 - APROVACIÓ DEFINITIVA ESTUDI DE DETALL REGULARITZACIÓ PROFUNDITAT EDIFICABLE C/ PACHECO 45.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern Local de 18 de març de 2005 va aprovar inicialment l'Estudi de detall de regularització de la "fondària edificable de les finques Núm. 45 del c. Pacheco i els Núm. 39, 41, 43 del c. Antoni Capmany, presentat per PRANCER SERVICES, S.L. i redactat per l'arquitecte Sofia Luqui Vallés.

Aquestes finques van ser agrupades en una sola finca segons Escriptura pública d'agrupació que consta en l'expedient, de 7 de febrer de 2005. L'Estudi de detall proposa l'ajust de la fondària edificable de la parcel·la agrupada fins la que resulti de perllongar la fondària assenyalada en els edificacions veïnes (16 metres al carrer Pacheco), sempre que aquesta modificació no produeixi una disminució en les condicions de gaudiment del pati d'illa a les parcel·les alienes a l'agrupació.

El document constata que actualment el pati d'illa es troba edificat amb dues plantes de manera que la regularització de la fondària edificable del carrer Pacheco no produeix en cap cas disminució del gaudiment del pati d'illa.

Aquest document es redacta d'acord amb l'article 78 de les NN.UU del PGOM/96, segons l'apartat 4 del qual, l'ajust de la fondària edificable, quan aquesta sigui possible, requerirà la redacció i tramitació d'un estudi de detall.

A la vista d'aquests antecedents i dels informes que es troben a l'expedient, favorables a l'aprovació definitiva de l'estudi de detall, i de conformitat amb el que disposa la Disposició Transitòria Quarta de la Llei d'Urbanisme de 14 de març de 2002, Llei 2/2002, i per tant, l'aplicació de l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'estudi de detall de regularització de la fondària edificable de les finques Núm. 45 del c. Pacheco i els Núm. 39, 41, 43 del c. Antoni Capmany, presentat per PRANCER SERVICES, S.L. i redactat per l'arquitecte Sofia Luqui Vallés.

Segon.-

Notificar el present acord a PRANCER SERVICES, S.L. i a la resta d'interessats que resulten de l'expedient i publicar l'acord i la normativa de l'Estudi de detall en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA, per tal de que tramitin l'assabentament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

16 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE REGULARITZACIÓ FONDÀRIA EDIFICABLE PER AGRUPACIÓ DE PARCEL.LES SICÍLIA 5/SANT JOAN BOSCO 14 INTERIOR.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern Local de 10 de gener de 2005 va aprovar inicialment l'Estudi de detall de regularització de la fondària edificable de la parcel·la situada al carrer Sicília 5-7 i c. Sant Joan Bosco, 14 interior, presentat per PR ZEA, SL i redactat per l'arquitecte Daniel Espuny i Caballero.

Consta aportada l'Escriptura pública d'agrupació de les finques núm.5 de carrer Sicília i núm.14 interior del carrer Sant Joan Bosco. L'Estudi de detall proposa l'ajust de la fondària edificable de la parcel·la agrupada fins la que resulti de perllongar la fondària assenyalada en les edificacions veïnes (20 metres al carrer Sicília, però que en aquest cas s'ajusta fins al límit de la propietat uns 15,5 metres), sempre que aquesta modificació no produeixi una disminució en les condicions de gaudiment del pati d'illa a les parcel·les alienes a l'agrupació. Per tal de no disminuir les condicions de gaudiment del pati d'illa, es proposa axamfranar la fondària des del vèrtex de l'edificació actual del pati d'illa.

Aquest document es redacta d'acord amb l'article 78 de les NN.UU del PGOM/96, segons l'apartat 4 del qual, l'ajust de la fondària edificable, quan aquesta sigui possible, requerirà la redacció i tramitació d'un estudi de detall.

Segons consta a l'expedient, s'ha notificat l'acord esmentat als promotors i s'ha sotmès l'estudi de detall a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en els diaris La Vanguardia i El Punt Diari i en els taulers d'edictes municipals.

No consta que s'hagi presentat al·legacions ni suggeriments en el període d'informació pública de l'aprovació inicial de l'estudi de detall.

A la vista d'aquests antecedents i dels informes que es troben a l'expedient, favorables a l'aprovació definitiva de l'estudi de detall, i de conformitat amb el que disposa la Disposició Transitòria Quarta de la Llei d'Urbanisme de 14 de març de 2002, Llei 2/2002, i per tant, l'aplicació de l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'estudi de detall de regularització de la fondària edificable de la parcel·la situada al carrer Sicília 5, presentat per PR ZEA, SL i redactat per l'arquitecte Daniel Espuny i Caballero

Segon.-

Notificar el present acord a PR ZEA, SL. i a la resta d'interessats que resulten de l'expedient i publicar l'acord i la normativa de l'Estudi de detall en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA, per tal de que tramitin l'assabentament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

- Servei d'Obres-

17 - APROVACIÓ DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ A FORMALITZAR AMB EL CONSELL CATALÀ DE L'ESPORT, RELATIU A L'EXECUCIÓ I FINANÇAMENT DE LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL PAVELLÓ TRIPLE POLISPORTIU A CIRERA.

La senyora Montserat López, consellera delegada d'Obres, presenta la proposta següent:

"En data 14 de febrer de 2005, mitjançant Resolució del president del Consell Català de l'Esport, notificada el dia 17 de març d'enguany, s'ha concedit a l'Ajuntament de Mataró una subvenció de 497.555,42 Euros per a l'obra "Pavelló triple polisportiu" a Cirera, pel sistema de finançament a càrrec de l'Institut Català de Finances, quantitat que inclou els següents imports:

435.132,76 € corresponents a l'import de la subvenció inicial atorgada el 30/12/2004

62.422,66 €, corresponents a l'estimació de l'import dels interessos principal i altres despeses derivades del préstec a formalitzar properament amb l'Institut Català de Finances

això una vegada el projecte d'obra presentat per l'Ajuntament de Mataró davant el Consell ha estat informat favorablement per la seva Secció Tècnica del Servei d'Equipaments Esportius.

L'esmentada resolució preveu també el desemborsament de la subvenció atorgada pel Consell així com el calendari d'execució.

El Consell Català de l'Esport ha previst la formalització prèvia d'un conveni de col·laboració a celebrar properament entre l'Ajuntament i el Consell, als efectes de fer possible l'execució de la inversió prevista de l'obra indicada, als efectes de donar compliment a les bases reguladores de la convocatòria i de la Resolució de 14 de febrer de 2005 que s'adjunta a la present proposta.

El conveni té per objecte regular els compromisos que el Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró adopten en relació amb l'actuació municipal anomenada "Pavelló Triple Polisportiu" a Cirera i s'hi estableixen les bases de col·laboració entre les parts a fi de definir el marc d'execució de l'obra i el seu finançament.

Per tal de fer possible l'execució de la inversió per a aquesta obra, objecte de la subvenció atorgada, el Consell ha previst que l'Institut Català de Finances concedeixi a l'Ajuntament de Mataró un crèdit de 435.132,76 €, de les característiques i condicions que s'indiquen a l'annex del conveni.

Vist l'anterior informe emès pel Patronat Municipal d'Esports sobre el contingut del conveni i especialment sobre els pactes onzè i dotzè relatius al funcionament i explotació de les instal·lacions, compromisos que s'ajusten al Projecte de Gestió elaborat en el seu dia pel Patronat .

Vistos els respectius informes adjunts emesos pels serveis econòmics municipals.

Vistos els fonaments de dret esmentats en l'anterior informe jurídic.

La consellera delegada d'Obres proposa al Ple municipal, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Acceptar la subvenció de 497.555,42 Euros que concedeix el Consell Català de l'Esport a l'Ajuntament de Mataró per a l'obra "Pavelló triple polisportiu", que inclou els següents imports

435.132,76 € corresponents a l'import de la subvenció atorgada inicialment

62.422,66 € corresponents a l'estimació de l'import dels interessos principal i altres despeses derivades del préstec a formalitzar properament amb l'Institut Català de Finances

Segon.-

Aprovar el contingut de l'anterior conveni a formalitzar amb el Consell Català de l'Esport del Departament de Presidència per a la concessió d'una subvenció per a l' obra "Pavelló triple polisportiu" a Cirera.

Tercer.-

Formalitzar un préstec de 435.132,76 Euros amb l'Institut Català de Finances destinat a l'obra a dalt referenciada.

Quart.-

Facultar a l'Alcalde-President senyor Joan Antoni Baron Espinar per tal que pugui signar els corresponents documents públics i privats que siguin necessaris per tal de dur a terme els acords anteriors aprovats.

Cinquè.-

Comunicar els anteriors acords al Patronat Municipal d'Esports i als serveis municipals d'Ingressos i Gestió Econòmica respectivament, als seus efectes."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

- Servei de Ciutat Sostenible-

18 - ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ A LA RED ESPAÑOLA DE CIUDADES POR EL CLIMA DE LA FEMP.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament de Mataró es va adherir a la Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat (Carta d'Aalborg) en sessió plenària celebrada el dia 18 de juliol de 1996, amb el recolzament de tots els grups municipals.

També s'acordà la participació a la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles amb la finalitat d'encoratjar i donar suport a les ciutats en les seves tasques a favor d'un desenvolupament sostenible, així com l'elaboració d'un Pla d'acció local (Agenda 21 local) donant resposta al que estableix el capítol 28 del programa 21 de la Cimera de Rio de juny de 1992.

A nivell internacional, l'adhesió a la carta d'Aalborg va implicar l'afiliació de l'Ajuntament de Mataró a la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles, coordinada pel Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE), "Eurocities", la Xarxa de les Ciutats Saludables de l'Organització Mundial de la Salut, el Consell Internacional per a les Iniciatives Ambientals Locals (ICLEI) i la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU) en cooperació amb la Comissió Europea i el seu Grup d'Experts per al Medi Ambient Urbà.

L'Ajuntament de Mataró és membre fundador i actiu de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, organització impulsada per la Diputació de Barcelona, que en aquests moments agrupa a més de 200 municipis catalans compromesos amb el desenvolupament sostenible. L'adhesió de l'Ajuntament de Mataró a la Declaració de Manresa i a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat es va aprovar pel Ple municipal del 18 de setembre de 1997.

El Ple municipal del 8 de juny de 2000 va aprovar l'adhesió de Mataró a la Crida de Hannover dels líders municipals europeus al llindar del segle XXI.

El 2 d'abril de 2003 es va signar a Almeria l'adhesió de Mataró a la Campaña Española de Ciudades y Pueblos Sostenibles.

Des de la signatura de la Carta d'Aalborg, Mataró ha materialitzat el seu compromís amb el desenvolupament de l'Agenda 21 Mataró. Actualment estem en el setè any d'implantació del Pla d'acció ambiental inclòs a l'agenda.

D'altra banda, el Ple municipal del 7 d'abril de 2005 va aprovar l'adhesió als Compromisos d'Aalborg.

La Federació Española de Municipios y Provincias i el Ministerio de Medio Ambiente van signar el 3 de desembre de 2004 un acord marc de col.laboració per actuacions conjuntes de sostenibilitat urbana. La Comissió Executiva de la Federación va aprovar la creació de la secció "Red Española de Ciudades por el Clima" amb l'objectiu de recolzar tècnicament als municipis que s'hi adhereixin, en l'adopció de mesures per lluitar contra el canvi climàtic i d'actuacions per afavorir l'establiment de polítiques preventives, quant a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i del compliment del Protocol de Kyoto.

Vist que la línia de treball de l'Ajuntament de Mataró és plenament concordant amb els objectius de la "Red Española de Ciudades por el Clima", la sotasignat proposa al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció del següent acord:

Primer.-

L'Ajuntament de Mataró s'adhereix a la secció "Red Española de Ciudades por el Clima" de la FEMP.

Segon.-

L'Ajuntament de Mataró accepta els requisits d'incorporació fixats per la Comissió Executiva de la FEMP, en la reunió celebrada el 22 de febrer de 2005 i que s'adjunten com annex a aquest acord.

Tercer.-

Comunicar l'adopció del present acord al Departamento de Ordenación del Territorio, Medio Ambiente y Seguridad de la Federación Española de Municipios y Provincias i a la Xarxa de Pobles i Ciutats cap a la Sostenibilitat."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Servei de Benestar Social-

19 - DESIGNACIÓ DE REPRESENTANTS DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ EN LA XARXA SIDA I MÓN LOCAL.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

En data 2 de desembre de 2004 el Ple de l'Ajuntament va aprovar la declaració de bases per a la constitució de la Xarxa Sida i Món Local a Catalunya, i va facultar l'alcalde per a la seva signatura, que va tenir lloc el 13 de desembre de 2004.

Entre els compromisos adoptats en aquest document es troben els de designar un responsable polític del pla d'actuació que garanteixi el compromís estratègic de la corporació, i un responsable tècnic que s'encarregui de la coordinació, dinamització i execució del pla d'actuació.

Fonaments de dret

Segons l'article 52 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, és competència del Ple de l'Ajuntament prendre els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals.

És per això que elevo a l'Ajuntament en Ple la present proposta per a la seva consideració i aprovació,

Primer. Ratificar l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró a la Xarxa Sida i Món Local.

Segon. Designar com a representats de l'Ajuntament de Mataró en la Xarxa Sida i Món Local les següents persones:

• Representant polític: Oriol Batista i Gázquez

• Responsable tècnic: Assumpta Lluch Cornellas

Tercer. Comunicar aquest acord als interessats."

El senyor Joaquim Esperalba, president del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot en contra del seu grup ja que no han estat consultats en aquesta qüestió.

El senyor Oriol Batista li respon que aquest tema es va portar a una Comissió Informativa, i no van fer cap apreciació respecte al tema.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1).

Vots en contra: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

-Patronat Municipal de Cultura-

20 - INCLOURE AL NOMENCLÀTOR DE LA CIUTAT EL CODI 929 I DENOMINACIÓ PLAÇA D'ALFRED OPISSO I CARDONA

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Vistes les actes 2/2004 i 1/2005 de la Comissió Municipal del Nomenclàtor, corresponents a les reunions ordinàries celebrades els dies 22 de setembre del 2004 i 23 de febrer del 2005, respectivament, sobre nous vials a nominar de la ciutat de Mataró.

Aquest Conseller-Delegat eleva a l'Ajuntament Ple l'aprovació de la següent

P R O P O S T A

1. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el següent codi i denominació:

929. PLAÇA D'ALFRED OPISSO I CARDONA per la nova plaça, resultat dels acords del Pla Integral del barri de Rocafonda, situada a la cruïlla de la carretera de Mata (codi 930) amb la ronda de Rafael Estrany (codi 4000) i ronda de Miguel de Cervantes (codi 980). (vegi's plànol 1).

3. Notificar la present resolució al servei de sistemes d'informació i telecomunicacions per tal que procedeixi la corresponent comunicació als serveis municipals que correspongui i notificar la present resolució als membres de la comissió."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

21 - PRESENTACIÓ I APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Vist l'acord adoptat per la Junta del Patronat Municipal de Cultura en sessió ordinària celebrada el dia 16 de març de 2005, relativa a la modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura, elevant-la al Ple de l'Ajuntament per tal de què la prengui en consideració.

Vist l'informe emès per la lletrada assessora.

El President del Patronat Municipal de Cultura proposa la modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura, i sotmet al Ple Municipal, l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Aprovar inicialment la modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura, tal com figuren redactats en el text que s'adjunta.

Segon.-

Sotmetre el present acord a informació pública per un termini de 30 dies per a l'examen i la presentació d'al·legacions i suggeriments.

Tercer.-

Transcorregut el període d'informació pública sense que se n'hagin presentat es tindran per aprovats definitivament.

Quart.-

Publicar-los íntegrament en el Butlletí Oficial de la Província i referència d'aquesta publicació al Diari Oficial de la Generalitat.

Cinquè.-

Donar compte d'aquesta modificació a la secció complementària del Registre d'Ens Locals del Departament de Governació."

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que va ser iniciativa dels grups de l'oposició aquest procés de modificació dels Estatuts que al juny del 2004 van presentar un document que qüestionava el funcionament del Patronat Municipal de Cultura. Explica que en les reunions de la Junta més que discutir sobre aspectes de política cultural es passen el temps discutint aspectes de caràcter administratiu. Aquesta modificació dels Estatuts està pensat per treure tots els aspectes administratius de la Junta i que aquesta pugui valorar els temes de política cultural i els temes administratius passar-ho a una petita subcomissió. En suma seria bo un canvi real en el funcionament del Patronat Municipal de Cultura, dels seus òrgans directius i dels criteris que ell regeixen.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, reitera que la proposta ha sigut conjunta dels grups de l'oposició i que és convenient que els òrgans del govern es vagin renovant, els seus estatuts, la seva organització i el seu funcionament per enriquir més el debat. Els seus representants col·laboraran a què la cultura de la ciutat vagi endavant, però també comparteixen l'escepticisme de què es pugui aconseguir enriquir aquest debat. I per últim l'estratègia, les directrius i els objectius els ha de marcar el President del Patronat de Cultura.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular.

22 - NOMENAMENT DEL REPRESENTANT DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AL CONSORCI TRANSVERSAL, D'ACTIVITATS CULTURALS.

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Ajuntaments de diferents ciutats, entre els qual s'hi compta l'Ajuntament de Mataró, promovem des de l'any 2001 projectes culturals comuns (revista Transversal, exposicions itinerants, €) i col·laborem en diverses propostes de coproducció d'exposicions, d'espectacles i d'altres activitats i iniciatives culturals.

L'assamblea de regidors de la Xarxa Transversal celebrada el passat mes de juny de 2004 va atorgar la presidència de la Xarxa a l'Alcalde d'Olot, amb el mandat exprés i unànim de donar forma jurídica al Consorci Transversal Xarxa d'Activitats Culturals abans de finalitzar l'any 2004.

Aquest Consorci vol consolidar, ampliar el marc d'intervenció, donar cos jurídic a la Xarxa Transversal i obrir-la a altres ciutats mitjanes de Catalunya, que com les que integren avui la xarxa, vulguin assumir el risc de la producció de noves propostes, especialment en l'àmbit de la creació i la cultura contemporànies.

Aquesta voluntat ha de permetre:

Compartir experiències, la informació, les programacions, les eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a l'optimització de l'activitat particular de cada ciutat i en general del país.

Endegar polítiques, programes i projectes culturals que amb la implicació dels diferents ajuntaments esdevinguin productes qualitativament i quantitativement importants.

Fer servir l'associació per optimitzar al màxim les activitats, programes i projectes particulars de qualitat de cada ciutat i aquells que la xarxa decideixi produir.

Difondre en el territori les produccions pròpies de qualitat dels diferents ajuntaments així com les coproduccions i activitats de la pròpia xarxa, creant canals esyables d'informació, difusió i consum.

Afavorir la creació pròpia i general del país impulsant, entre tots, accions i polítiques de promoció, producció i difusió dels nostres creadors i les seves obres.

El Ple de l'Ajuntament d'Olot, en sessió celebrada el dia 25 de novembre de 2004, va acordar la constitució del Consorci Transversal, Xarxa d'Activitats Culturals (CTXAC) i l'aprovació inicial dels seus estatuts.

Per tal de formalitzar la creació del Consorci, és preceptiu que tots els ajuntaments que en vulguin formar part com a membres fundadors aprovin aquests estatuts en els seus respectius plens.

La Junta del Patronat Municipal de Cultura en sessió celebrada el dia 19 de gener de 2005, va acordar proposar al Ple Municipal manifestar la voluntad de l'Ajuntament de Mataró de constituir i integrar-se en el "Consorci Transversal. Xarxa d'activitats Culturals" així com aprovar els seus estatuts.

Vist l'informe dels serveis jurídics.

El President del Patronat Municipal de Cultura, proposa a l'Ajuntament Ple, l'adopció dels següent acords:

Primer.-

Manifestar la voluntat de l'Ajuntament de Mataró de constituir i integrar-se en el "Consorci Transversal. Xarxa d'activitats culturals".

Segon.-

Aprovar inicialment els estatuts del "Consorci Transversal. Xarxa d'activitats culturals".

Tercer.-

Facultar al Sr. Alcalde per la signatura del documents necessaris per fer efectius els presents acords.

Quart.-

Notificar els presents acords a tots els altres ajuntaments membres d'aquest Consorci."

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot favorable del seu grup ja que tota la qüestió del Consorci Transversal serà més constructiva.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 23 i 32 per venir referits a temàtiques coincidents.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

23 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CONVENI DE 23-2-2003, ADHERIT AL POEC I SIGNAT PER L'AJUNTAMENT DE MATARÓ I LES DIFERENTS ENTITATS REPRESENTATIVES DEL COMERÇ DE MATARÓ.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la següent Proposta :

"El Programa d'Orientació per als Equipaments Comercials (POEC) de Mataró, té adherit el Conveni de 25 de febrer de 2003 entre l'Ajuntament de Mataró i les diferents entitats representatives del comerç de la ciutat. Aquest Conveni estableix tretze (13) acords de col·laboració bàsics pel manteniment i desenvolupament del comerç a la nostra ciutat.

Aquest conveni parteix del fet (a banda d'altres premisses) que la locomotora comercial de la ciutat s'implantarà a la cantonada de la Ronda Barceló amb el Camí Ral. Donat que en l'actualitat aquesta ubicació ha canviat, traslladant-se tots els esforços, estudis i recursos per tal de situar la locomotora comercial a la cantonada del carrer Biada amb la Ronda Alfons XII, sembla prudent revisar el contingut del conveni signat.

En aquests moments, després de dos anys des de la seva signatura, el grau d'aplicació dels acords està lluny de ser l'ideal. Des del punt de vista de Convergència i Unió aquestes són les mancances en l'aplicació del Conveni:

• L'Estudi sobre l'impacte econòmic i social
de la implantació al centre ciutat d'una locomotora comercial de gran format s'hauria d'actualitzar, atenent les noves expectatives que generarà el canvi d'ubicació. És evident que la locomotora a la Ronda Barceló generava expectatives molt concentrades en el comerç del centre de la ciutat i possiblement del port, i en canvi la nova ubicació planteja expectatives a tota la ciutat, vista la proximitat d'aquesta ubicació al nou centre geogràfic de Mataró, que és la plaça de Granollers.

• La comissió de seguiment

del Conveni, malgrat s'ha constituït, no és hàbil, donat que no s'ha reunit, a no ser que es consideri que l'Àgora del Comerç substitueix les funcions de l'esmentada comissió. Malgrat tot, aquesta no sembla ser la concreció de l'expectativa generada en el món del comerç quan al seguiment concret de l'aplicació del POEC.

La millora urbanística extraordinària

prevista, és evident que no s'executarà en aquest mandat, malgrat ser absolutament necessària pel comerç del centre de la ciutat. Aquesta millora està condicionada a l'arribada de la locomotora comercial i per l'acord onzè del mateix conveni. Afecta a carrers tan cèntrics com el Camí Ral entre Ronda Barceló i Lepanto (entrada natural des de Barcelona a la ciutat), i als carrers Unió, Cuba, Bonaire, València i Iluro. Aquests carrers no estan inclosos en el PAM/05, quan d'altra banda es constata la inclusió en aquest PAM d'altres carrers secundaris del centre de la ciutat, no inclosos en el POEC.

• No s'ha realitzat ni desenvolupat el Pla de Màrqueting del comerç de ciutat proposat en el text del Conveni.

• Ignorem l'existència d'un pla de mobilitat concret atesa la nova aposta municipal a l'entorn del carrer Biada.

• Respecte del calendari d'obres dels aparcaments, donada la nova ubicació proposada per la locomotora, es fa necessari un replantejament, atenent no només aquest canvi d'emplaçament que comportarà un nou aparcament, sinó la no realització d'un pàrquing a sota del mercat de la plaça de Cuba, les expectatives de mobilitat i aproximació que generarà el nou emplaçament de la locomotora i els nous pàrquings previstos sota parcs i zones verdes de la ciutat (ex: Avinguda Recoder) . D'altra banda es constata la no presència en el PAM/05 de l'aparcament de la Plaça Joan XXIII proposada pel POEC.

• Quant a la viabilitat d'una ordenança d'usos comercials, entenem que malgrat consta en el PAM/05 un projecte d'ordenança de venda sedentària , no s'han començat els treballs al respecte i també desconeixem l'enfocament que li pensa donar el Govern municipal.

• Finalment, el grup municipal de Convergència i Unió considera que l'arranjament del camí Ral és una necessitat urgent de la ciutat, independentment de l'arribada o no de la locomotora comercial i de la seva ubicació definitiva, atès que és l'entrada natural i tradicional al centre històric de la ciutat, tal com està configurada la xarxa de carrers i l'accessibilitat al principal àmbit comercial urbà de la comarca del Maresme, que és el centre comercial a cel obert que representa Comerç Mataró Centre .

Es per totes les raons abans esmentades, que el grup municipal de Convergència i Unió planteja la següent,

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Que el Govern municipal convoqui els partits polítics i les entitats representatives del comerç per tal de procedir a la revisió del conveni adherit al POEC, per d'adaptar-lo a la realitat actual, i que insti a treballar-hi i a signar un nou document, en benefici del propi comerç i de la ciutat de Mataró."

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL NOU DEBAT DELS ACORDS DEL POEC.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

"En el darrer Ple Municipal del dia 7 d'Abril, durant la seva intervenció en el punt referit a la modificació del Pla General que afecta a l'àmbit "Pla Especial Rda. Barcelò € Illa fàbrica Fàbregas i de Caralt", el Sr. Vilert va manifestar que segurament s'obrirà un nou debat sobre el contingut dels Acords del POEC.

Tot com a conseqüència de la nova ubicació prevista per a la "locomotora comercial de gran format" que s'ha d'instal·lar a la ciutat.

El cert és que la manera com el Govern ha gestionat tot aquest procés de la possible ubicació de la nova gran superfície comercial ha estat, en alguns aspectes, sorprenent.

Per altre banda, el POEC es un document important. Que va costar a les parts esforços per consensuar-lo. Ho és perquè afectarà clarament al model comercial de la ciutat. I també perquè podrà millorar la qualitat de vida dels mataronins/es al preveure modificacions urbanístiques importants a punts clau de la ciutat.

Per tant, és convenient al nostre entendre que lo abans possible el Govern, junt amb les parts signants, es reuneixin per revisar el contingut dels acords en la nova situació i fer els canvis que calgui.

PREGUNTA

1.- En quina forma i termini pensa el Govern portar a terme aquest nou debat sobre els acords del POEC?

2.- Com valora el Govern a dia d'avui el compliment dels compromisos del POEC?

3.- Per què no s'ha lliurat a l'oposició l'estudi sobre impacte econòmic i social de la implantació d'una locomotora comercial de gran format, quan estava previst acabar-lo i lliurar-lo durant el 2003?"

La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, respon al Sr. Martí que accepten la proposta perquè entenen que hi ha una nova ubicació de la locomotora i s'ha de revisar aspectes de l'àmbit del pla d'aparcaments i de l'àmbit de mobilitat. Recorda que van signar aquest Conveni el 25-2-2003 entre l'Ajuntament de Mataró i les diferents entitats representatives del comerç de la ciutat per prendre les mesures necessàries per tal d'enfortir i garantir la competitivitat del comerç urbà davant la possible arribada o implantantació d'una gran locomotora comercial. En el conveni es van concretar diferents mesures, que es van establir en 13 acords diferents, i un d'aquests acords de mesures urbanístiques s'havia de fer tant sí com no arribés la locomotora. Pel que fa a l'estudi de l'impacte de la locomotora s'haurà de veure les noves expectatives que generarà el canvi d'ubicació. En quant a la Comissió de Seguiment es va decidir traspassar-la a l'Àgora Comerç ja que estan representants tots els grups municipals i això podria enriquir el debat. Respecte al Pla de Marketing es va presentar a l'Àgora Comerç el 9-12-2004, va haver-hi algunes discrepàncies amb els comerciants i s'està revisant per tal de tornar-lo a presentar i arribar a un consens. Referent al Pla de Mobilitat aprovat és un tema a tenir en compte aquesta nova ubicació però s'haurà de revisar. En quant al Pla d'Aparcaments li diu que no faran el de la Plaça Joan XXIII, que serà substituït pel de la Ronda Rafael Estrany establert en el Pla Integral de Rocafonda Palau. Per últim en relació a les Ordenances d'Usos Comercials estan recollides en el PAM 2005 i espera poder presentar-les al llarg d'aquest any. En suma, el govern municipal es compromet en les properes setmanes a reunir l'Àgora Comerç i revisar aquests elements i també a fer un seguiment estricte del conveni.

Contesta al Sr. Mojedano que en properes setmanes es convocarà la Comissió de l'Àgora Comerç per fer un seguiment de com estan els acords i revisar els que calguin per la nova ubicació. També que el govern municipal valora positivament el desenvolupament del Conveni ja que el 70% de les accions s'han portat a terme i la resta podrien estar acabades al 2007. L'estudi sobre impacte econòmic i social de la implantació d'una locomotora comercial de gran format es va presentar a l'Àgora Comerç al febrer de 2005 però el document no es va entregar, però es compromet a lliurar-lo en la propera reunió de l'Agora i plantejar el debat seguint els acords que van signar tots els membres del Pacte.

El senyor Josep Lluís Martí celebra l'empenta amb que la nova regidora toma els temes i li desitja molta sort i poder treballar plegats. Accepta que la Comissió sigui l'Àgora Comerç, a més que es faci el Pla de Marketing que encara no s'ha elaborat, com també el Pla de Mobilitat que és bàsic per a la zona, i l'Ordenança d'Usos Comercials vital pel comerç de Mataró. Assenyala una petita crítica en el sentit de què és molt fàcil dir que s'ha portat a terme el 70% del Conveni quan les actuacions urbanístiques ja estaven previstes fer-les en el PAM.

El senyor Paulí Mojedano considera que per la transcendència d'aquest Conveni seria convenient poder debatre'l tant a l'Àgora Comerç com a nivell de Portaveus.

La senyora Alicia Romero respon al Sr. Mojedano que no té cap inconvenient, però hauria de pronunciar-se el Sr. alcalde de tractar aquest tema en la Junta de Portaveus.

El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, indica que una vegada l'Àgora Comerç hagi fet la discussió corresponent el lloc on s'ha de tractar aquest tema serà l'Àrea de Serveis Centrals per ser informada davant de tots els grups municipals.

El senyor Joaquim Esperalba, president del Grup Municipal de Convergència i Unió, considera de justícia agrair al govern l'acceptació de propostes de la oposició com ha succeït en el present cas.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

PRECS I PREGUNTES

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 24 i 35 per venir referits a temàtiques coincidents.

24 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE PEATONALITZACIÓ DE LA RIERA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor que el passat dimarts 5 d'abril la Unió de Botiguers de Mataró va entregar una consulta feta a 300 persones entre comerciants i professionals del sector que tenen el seu negoci a La Riera en el que es confirma el descontentament per part dels botiguers perquè el Govern Municipal no dóna prou impuls al comerç del centre com a element de promoció de ciutat.

D'altra banda, l'entitat també ha demanat a l'Equip de Govern perquè reconsideri les restriccions de trànsit a les que està sotmesa la zona des de que van finalitzar les obres de peatonalització de La Riera. Els botiguers asseguren que aquestes restriccions afecten a les vendes donat que l'accés a la zona és molt complicat.

Des del Grup Popular pensem que ha estat "pitjor el remei que l'enfermetat" perquè amb la reordenació de la circulació, s'originen un gran nombre d'embussos a la Plaça de les Tereses i a El Torrent amb motiu de la gran quantitat de vehicles que es veuen obligats a circular per allà al no poder passar pel centre.

PREGUNTA

1. Es pensa replantejar el Govern Municipal els canvis circulatoris vist els resultats i les queixes expressades pels botiguers? "

35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ESTACIONAMENT AL CENTRE DE LA CIUTAT.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Amb les darreres mesures adoptades sobre la mobilitat al centre de la ciutat, es veu a venir la pressió sobre l'aparcament existent a la Riera, entre els carrer de Sant Josep i d'Argentona, perquè passi a ser un aparcament només per a residents. A aquest fet s'hi ha d'afegir la pèrdua de places de la Riera amb la seva darrera reurbanització, encara que la majoria fossin de càrrega i descàrrega, així com també la pèrdua d'un aparcament per a motocicletes. Ara, amb la reurbanització del carrer d'en Moles segueix aquesta tendència a la disminució de places d'estacionament al centre de la ciutat.

No podem passar per alt la prohibició absoluta d'estacionament de vehicles privats a la Riera, ni per a càrrega i descàrrega, i la reducció, de mitja hora, a un quart d'hora en el temps permès per a càrrega i descàrrega a la plaça de l'Ajuntament. Amb aquestes mesures es redueix considerablement la capacitat d'activitat econòmica del que fins ara ha estat el principal eix comercial de la ciutat.

És per tot això que aquest grup municipal presenta la següent,

PREGUNTA:

Primer.-

Quin futur té pensat el govern municipal per l'aparcament de la Riera? Amb quins terminis?

Segon.-

Ha encetat el govern municipal alguna negociació encaminada a convertir l'aparcament de la Riera només per a residents? Quines?

Tercer.-

En cas que l'estacionament de la Riera es destinés exclusivament a residents, com compensarà el Departament de Mobilitat el nombre de places d'estacionament de rotació que desapareixerien?

Quart.-

Quines mesures o actuacions realitzarà el Departament de Mobilitat per compensar la pèrdua de places d'estacionament en superfície a l'entorn de la Riera?"

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, respon al Sr. Mojedano que no està previst fer cap canvi circulatori. No obstant això el govern municipal està en contacte amb l'Associació de Veïns i amb la Unió de Botiguers per arribar a una solució satisfactòria per totes les parts i que aquest tema es tractarà en una propera reunió dins del marc del Pla Integral de Mataró Centre. Contesta al Sr. Fernàndez respecte a la primera pregunta que aquest aparcament és de propietat privada i disposa de la seva llicència i per tant l'Ajuntament no té competències sobre el mateix. Pel que fa a la segona pregunta el govern municipal no ha tingut cap conversa ja que és una qüestió dels propietaris. En quant a la tercera pregunta no s'ha parlat d'aquest tema. I per últim a l'entorn de La Riera es disposa de 2.300 places regulades, més les places lliures i les de càrrega i descàrrega.

El senyor Joaquim Fernàndez celebra que segueixi l'aparcament de rotació a La Riera i respecte a la quarta pregunta creu que s'han perdut places i per tant s'hauria de compensar aquestes pèrdues.

El senyor Paulí Mojedano constata que qualsevol proposta que es plantegi en un futur sobre el centre es remetrà al Pla Integral de Mataró Centre, el qual no vol dir que es doni cap solució.

25 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ACORDAR DONAR A UNS DELS CARRERS DE LA CIUTAT EL NOM DE JOAN PAU II.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

"El passat dissabte 2 d'abril de 2005, el Papa Joan Pau II va morir. La seva mort va ser plorada per milers de cristians i persones d'altres religions per les importants accions que va fer durant els anys que ha ocupat el càrrec. Joan Pau II va ser el primer Papa que va trepitjar una sinagoga l'any 2000 apropant a jueus i cristians de la mateixa manera que va millorar notablement les relacions entre el Vaticà i les països musulmans visitant diversos països amb aquesta religió. D'altra banda també va realitzar grans esforços per reconciliar l'Església ortodoxa amb el Vaticà.

Joan Pau II, anomenat el Papa viatger amb motiu dels seus múltiples viatges, ha estat un personatge enormement significatiu en la història de l'Europa contemporànea. En aquests 26 anys al capdavant de l'Església católica, el Papa ha desenvolupat un tasca social en favor dels menys afavorits i els oprimits que no ha estat capaç de dur a terme cap altre líder mundial.

Des del Grup Municipal del PP pensem que aquesta rellevància no pot caure en l'oblit i que la nostra ciutat li ha de retre homenatge.

PREC

1. La Ciutat de Mataró acorda donar a uns dels carrers de la Ciutat el nom de Joan Pau II."

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, accepta el prec i el pren en consideració, així mateix el dóna trasllat a la Comissió del Nomenclator per ser debatut amb altres noms. Per últim assenyala que la figura dels papats són controvertides perquè les mateixes actuacions són vistes de manera diferents.

El senyor Paulí Mojedano considera que han sigut objectius i només s'han limitat a destacar la dimensió històrica del personatge.

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PEL VOT NEGATIU DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A LA RECATALOGACIÓ DE LA CASA DE PUIG I CADAFALCH.

El senyor Pauli Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, demana que li sigui contestada per escrit.

27 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PER MILLORAR LA INFORMACIÓ DE LES MARQUESINES DEL MATARÓ BUS.

La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :

"Tot i que la informació donada als usuaris del Mataró Bus pot ser considerada com a satisfactòria, el nostre Grup Municipal creu que podria millorar-se considerablement. Actualment les marquesines no disposen d'informació com ara el preu del bitllet, les diferents modalitats d'aquest, els punts de venda o com fer-se el carnet blau, per citar-ne alguns exemples.

Des del Grup Popular pensem que la millora de la informació suposaria la millora del servei donat que l'agilitzaria.

PREC

1. El Govern Municipal procedirà a ampliar la informació de les marquesines a les parades del Mataró Bus. "

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, accepta el prec però tenint en compte la limitació de l'espai que disposa la marquesina.

La senyora Adela Rodríguez celebra aquest canvi d'actitud.

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CONSTITUCIÓ D'UN FONS D'ART LOCAL.

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El crític d'art Pere Pascual ha llençat la proposta de crear un fons d'art local que pugui ser exposat al Centre d'Art Germans Arenas, i que en el moment de redactar aquesta pregunta, havia rebut una bona acollida per part de molts artistes mataronins, disposats a cedir una de les seves obres, a canvi de poder disposar de representants en l'òrgan de direcció del Centre, "per vetllar per l'acompliment de les intencions de la cessió", segons indica el manifest que han redactat.

Aquest grup municipal està a favor de totes aquelles accions que serveixin per millorar el panorama cultural de Mataró i també per omplir de contingut el nou centre artístic del que haurà de disposar la ciutat en breu, i és per això que considera que cal potenciar totes les iniciatives que impliquin posar Mataró en el panorama artístic català.

I per això el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent ,

PREGUNTA:

1. Què en pensa el Govern de la iniciativa dels artistes mataronins, encapçalada pel Sr. Pascual, de cedir obres pel Centre d'Art Germans Arenas?
2. En quin estat es troben les converses entre el PMC i els representants d'aquest col·lectiu impulsor de la cessió d'obres d'art?
3. Quin tipus d'òrgan de direcció té previst el Govern per al Centre d'Art Germans Arenas? Quan calcula que es podrà nomenar aquest òrgan?
4. Quines directrius hom preveu donar pel funcionament del Centre d'Art Germans Arenas?"

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, informa que s'estan recollint signatures per adherir-se a aquesta iniciativa dels artistes mataronins. El dia 11 d'abril passat es va reunit amb el Sr. Pere Pascual i és prematur encara especificar la totalitat de la petició ja que s'estava en una fase de recerca d'adhesions i de persones per aquest Col·lectiu. Manifesta que la proposta de crear un fons d'art local li sembla una proposta encoratjadora i que la idea de vincular-se al Centre d'Art Germans Arenas és un tema que no es pot aclarir en aquest moment ja que aquest espai d'art va vinculat a l'execució de la deixa testamentària i les converses entre l'Ajuntament i els marmessors del propi llegat, i per tant seria aventurat anticipar res en aquest sentit. No obstant això s'han iniciat converses amb el crític d'art impulsor de la iniciativa, s'està avançant en aquesta línia de treball intercanviant opinions de com es pot realitzar. Destaca que les directrius han de complir tota la voluntat testamentària dels Germans Arenas, i adequar aquesta voluntat a les condicions de la posta en marxa d'un espai cultural de nova creació, que exigeix unes condicions acceptades tant pel Sr. Pere Pascual com pels marmessors que obligaria que a l'espai d'art hagués una continua rotació de les obres i la necessitat de donar suport cultural a les iniciatives que es plantegin. En quant al tipus d'òrgan de direcció, en principi l'espai d'art Germans Arenas està vinculat per llei en els espais del Museu de Mataró. Així doncs els tipus de gestió no poden entrar en contradicció amb el que preveuen les lleis del país en matèria de Museus que exigeixen una direcció centralitzada vinculada a l'organisme públic que té la titularitat i que es poden dotar dels organismes assessors que es cregui convenients.

La senyora Maria José Recoder té la sensació que tot això està molt a l'aigüera. El Patronat Municipal de Cultura està elaborant un informe de com ha de funcionar els Museus de la ciutat, per la qual cosa demana que l'informe que arribi a la Junta del Patronat no sigui un document tancat sinó obert per tal que pugui recollir les opinions de la Junta del Patronat.

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES DESPESES EN PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS A REVISTES.

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, indica que aquesta pregunta ja ha estat contestada per escrit.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 30 i 38 per venir referits a temàtiques coincidents.

30 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE LES 4 AULES PREFABRICADES PEL PROPER CURS ESCOLAR.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :

"El Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya davant de la necessitat pel proper curs escolar de construir mòduls prefabricats, altrament dits "barracons"  per tal de satisfer la demanda de places escolars entén que provisionalment s'hagi de fer d'aquesta manera però creu que la ubicació que proposa el Govern Municipal, a l'esplanada del Parc Central, provocarà una disminució d'espai important a aquesta zona de lleure tant important per a la nostra ciutat. A més, vist que des de la Presidència del Patronat d'Esports es va dir en el passat Ple que no hi havia cap projecte per tal de començar a construir el nou Pavelló Esportiu de Mataró a la zona de la Riera de Cirera formulem el següent :

PREC

1. La construcció de les 4 aules prefabricades i instal·lacions complementàries necessàries per tal de satisfer la demanda de places escolars en tant en quant no entri en funcionament la nova Escola Mataró es farà al solar de la Riera de Cirera entre els barris de Cirera i Molins, per la qual cosa l'Ajuntament de Mataró prendrà les mesures pertinents, i, mantenint així lliure i intacte tot l'espai del Parc."

38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ENSENYAMENT PÚBLIC DE LA CIUTAT.

El senyor Josep Vicent Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"El Regidor d'Educació ha fet unes declaracions públiques en les que reconeix que a l'IME han quedat sorpresos de l'evolució de la natalitat, doncs, s'ha incrementat molt per sobre de les previsions.

Davant de l'agudització de les dificultats en l'escolarització dels alumnes nouvinguts i la massificació ja insostenible, que s'està produint en els centres educatius de la nostra Ciutat.

Davant la manca de previsió del Govern Municipal i del Govern de la Generalitat per a donar una resposta digna a les necessitats dels ciutadans de Mataró.

Davant la manca d'iniciativa de les forces polítiques que donen suport al govern per a denunciar el que està passant a la Ciutat i a l'Ensenyament Públic.

El Grup municipal de Convergència i Unió

continua pensant que caldria una actuació decidida que permetés la previsió de les necessitats educatives en la Ciutat de Mataró, garantint l'acollida dels nouvinguts, i una millor escolarització per a tot l'alumnat.

És per això, que aquest grup municipal presenta les següents,

PREGUNTES:

1.- Quines accions pensa portar a terme el Govern Municipal per a corregir la massificació als centres educatius de la Ciutat.

2.- Per a quan l'IME ens presentarà el nou Mapa Escolar de Mataró.

3.- Davant la necessitat de cinc noves escoles més pel setembre de 2007, segons declaracions del propi Regidor d'Educació, què pensa fer l'IME amb els edificis de l'antiga escola Anxaneta i del CEIP Joanot Martorell?.

4.- Fins a quan, pensa l'IME que tindrem a la nostra Ciutat alumnes en mòduls prefabricats, és a dir, en barracons?

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, respon al Sr. López que és cert que els mòduls prefabricats al Parc Central provoca distorsions a un ús públic com és un parc urbà. Informa que en l'actual mapa escolar de la ciutat els entorn del parc central denoten una buidor d'equipaments que es solucionarà amb la construcció de l'escola Mataró 1 en una zona de creixement de població. Amb la recerca d'aquesta ubicació provisional s'havia de subratllar la centralitat de l'emplaçament del nou centre escolar i ubicar-la en un entorn accessible. Respecte al plantejament del grup municipal Popular d'instal·lar el centre al costat de la Riera de Cirera, desubicaria la situació de les aules provisionals respecte a la seva ubicació definitiva. Així mateix s'ha produït un altre fet per la seva ubicació al parc central ja que en la fase de preinscripcions en els nous centre escolars han hagut 20 famílies que han triat l'opció de Mataró 1.

Contesta al Sr. Vicent Garcia sobre les accions que pensa portar a terme el Govern Municipal per a corregir la massificació als centres educatius de la Ciutat; aquest tema s'ha explicat abastament en el Consell Plenari de l'IME i sectors interessats de la ciutat. Informa que aprofundiran l'acció concertadora amb el departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per a la creació de nous centres educatius a la ciutat, i establiran fórmules de cooperació amb la Generalitat mitjançant convenis singulars que permetin avançar processos constructius. Respecte al nou Mapa Escolar de Mataró, aquest és un compromís del Programa d'Actuació Municipal per aquest any que espera complir, s'està treballant en fer previsió de futur sobre la població infantil de la ciutat. En quant a l'edifici de CEIP Joanot Martorell és un equipament de titularitat municipal que està adscrit a l'IES Alexandre Satorras amb l'oferta de formació professional. Pel que fa a l'edifici actual de l'Anxaneta, fins a final de 2006 o el 2007 no està previst tenir el nou edifici, no obstant això fa preveure al 2007 operacions ponts per ubicar provisionalment grup iniciadors de noves escoles en equipaments de transició. Finalment els mòduls del Parc Central instal·lats aquest any hi seran fins a l'entrada en funcionament del nou centre d'Educació Infantil i Primària a la Plaça Antonio Machado en el Torrent de la Pólvora. Acaba dient que li sap greu que es digui que hi ha inacció del govern municipal en procurar els equipaments educatius que la ciutat necessita. Reivindica la feina que està fent el govern amb la bona entesa dels grups municipals de l'oposició en els diversos àmbits en el que participen.

El senyor José Manuel López manifesta que la seva proposta d'instal·lar els mòduls al solar de la Riera de Cirera neix del coneixement de la zona i de les relacions històriques entre els barris de Molins, Cirera i La Llàntia que fan que l'emplaçament no sigui un equipament massa allunyat de la nova escola Mataró 1. Davant de l'emplaçament que el seu grup recomana està l'IES Thos i Codina que s'havia nodrit de nens de Cirera i és just a 20 metres de l'emplaçament que ells proposen, per això aquesta possibilitat podria garantir als pares la proximitat de l'escola i d'altra banda mantenir lliure l'espai del Parc Central.

El senyor Josep Vicent Caurín indica la preocupació del seu grup per les escoles plenes i per això insisteixen en preguntar que pensa fer el govern municipal.

El senyor Josep Comas contesta al Sr. López que les dades estadístiques indiquen que a la ciutat de Mataró, en cursos anteriors només, al 12% de les famílies no l'adjudiquen l'opció escollida, però els nens s'escolaritzen. En tot cas el nombre de 20 famílies no és una xifra despreciable. Aclareix que aquesta ubicació se situa molt a la vora d'una altra zona que tenen previst la segona de les construccions noves en la zona de la Riera de Figuera Major. Per últim està d'acord en què s'han de fer noves escoles.

31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SALA CABAÑES I EL SEU ENTORN.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, retira la pregunta per les explicacions rebudes per part del Sr. Vilert, però agrairia que en temes cabdals de la ciutat no haguessin de demanar formalment la informació sinó que es pugui rebre de forma més fluida.

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL NOU DEBAT DELS ACORDS DEL POEC.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 23 de l'ordre del dia.

33 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER LA SUBSTITUCIÓ D'UN REPRESENTANT AL CONSORCI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL MARESME.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, considera que després de la nova situació creada arrel del Ple extraordinari celebrat abans que aquest, deixa aquest prec sobre la taula.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 34 i 36 per venir referits a temàtiques coincidents.

34 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PER LA MILLORA DE L'ACCÉS A L'ESCOLA SOL.LIXENT.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent:

"L'Escola Sol.Iixent, es troba situada en una via de la ciutat amb un important volum de trànsit, en concret a l'Avinguda Gatassa. Entre alguns pares/mares del centre existeix la preocupació, entenem que fundada, pel que fa a l'accés amb seguretat dels  i les alumnes a la mateixa escola.

Per aquest motiu, el Grup Municipal, de converses mantingudes amb l'AMPA de l'Escola Sol.lixent presenta el següent

PREC

El Govern Municipal procedirà a senyalitzar amb un pas de vianants la zona d'accés a l'Escola, cosa de la que per altre part, gaudeixen molts altres centres de la nostra ciutat. Així mateix pels autobusos que realitzen serveis pels alumnes com ara el trasllat a la piscina o sortides escolars demanem que es faci respectar l'espai d'aparcament que per aquests vehicles s'hi destini."

36 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA MILLORA EN LA SEGURETAT VIÀRIA A L'AVINGUDA GATASSA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta el prec següent:

"Un cop acabades les obres de remodelació de les voreres del passeig Ramon Berenguer III, entre les avingudes de Puig i Cadafalch i Gatassa, i tenint en compte la nova senyalització en semibateria de l'estacionament a l'avinguda Gatassa de la nostra ciutat, per tal de garantir al màxim la seguretat dels ciutans i ciutadanes, especialment dels alumnes dels centres escolars d'aquella zona, aquest grup municipal creu necessària l'aplicació de noves mesures en la senyalització viària.

Per altra banda, la modificació en el traçat de la calçada del mateix tram del passeig Ramon Berenguer III i la desaparició de l'illeta situada a la cruïlla d'aquesta via amb l'avinguda Gatassa han obligat a modificar els carrils de circulació.

És per tot això que presentem el següent,

PREC:

Primer.-

Que s'instal·li un nou pas de vianants entre els carrers Mare de Déu de la Cisa i Mare de Déu del Corredor.

Per tal d'incrementar la seguretat de petits i grans, que des de la vorera on hi ha els centres escolars passen a l'altra banda, ja sigui per anar a la parada del Mataró-Bus que hi ha davant mateix, ja sigui per anar a casa seva, atès el gran nombre d'habitatges i la comunicació directe amb la plaça Onze de Setembre que faciliten aquests carrers. Atès que no es desplacen fins els passos semaforitzats de les cantonades amb el passeig Ramon Berenguer III o el carrer Marathó.

Aquesta mesura també facilitaria l'acció de creuar el carrer als alumnes de l'escola que, en horari lectiu, han d'accedir a un autocar que els porti al lloc on han de realitzar activitats com per exemple la natació. Atès que la parada del Mataró-Bus, com ha recomanat el Departament de Mobilitat, pot ser el lloc més adient per fer l'encotxament.

Segon.-

Que es traslladi l'estacionament de motos que actualment està situat a la cantonada amb el carrer Marathó al costat del nou pas de vianants.

Atès que l'actual aparcament per a motos habitualment està buit i que els alumnes més grans, que utilitzen la motocicleta per anar a l'escola, la deixen entre mig del cotxes estacionats. Això a més de deixar en evidència que l'estacionament actual no es troba en el lloc on hi ha més demanda, causa molèsties als conductors quan han d'accedir al seu vehicle.

Tercer.-

Que s'incrementi el nombre de places d'estacionament limitat a 1,5 hores a l'avinguda Gatassa, tal com ja està funcionant en l'entorn del Parc de Cerdanyola, per tal de facilitar la rotació de l'estacionament en llocs on els pares i mares necessiten deixar el vehicle per acompanyar els més petits a l'escola.

Si tenim en comte que aquesta zona és més propera als establiments comercials que la que hi ha al passeig Ramon Berenguer III, aquesta mesura també pot contribuir a la dinamització comercial del sector.

Quart.-

Que s'encarregui als tècnics del Departament de Mobilitat el disseny de la senyalització horitzontal més adequada per solucionar el desencaix entre els carrils de circulació dels trams de banda i banda de l'avinguda Gatassa del passeig Ramon Berenguer III."

El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula el Sr. Salvador López Cobos representant de l'Associació de Pares i Mares de l'Escola Sol Ixent, que exigeix millores en l'accés a l'escola Sol.Iixent.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, indica que el pas de vianants ja s'ha fet. En quant al tema de la parada de l'autobús, es va contestar el dia 1-3-2005 que es podien utilitzar les parades del Mataró Bus. En quant als tres precs restants del Sr. Joaquim Fernàndez s'ha de fer un estudi i per tant demana deixar-los sobre la taula per un proper Ple.

El senyor José Manuel López agraeix que finalment s'hagi sigut sensible a les necessitats dels pares de l'escola Sol.lixent, però lamenta el fet de què hagin tingut d'intervenir en el Ple.

El senyor Joaquim Fernàndez accepta la proposta del Sr. Fermin Manchado, però demana que aquests precs restants es tractin en la Comissió Municipal Informativa de Via Pública i no es tornin a portar al Ple.

35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ESTACIONAMENT AL CENTRE DE LA CIUTAT.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 24 de l'ordre del dia.

36 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA MILLORA EN LA SEGURETAT VIÀRIA A L'AVINGUDA GATASSA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 34 de l'ordre del dia.

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ESTAT D'OCUPACIÓ DE LES PLACES RESIDENCIAL PÚBLIQUES A MATARÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"L'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), que té per missió la promoció del benestar de la gent gran, de la seva qualitat assistencial i qualitat de vida, ha denunciat que entre 1.400 i 1.800 persones grans que necessiten una plaça residencial pública, perquè no compten amb els recursos suficients per accedir a una plaça privada, no poden disposar-ne tot i que existeixen 1.600 places públiques buides a Catalunya.

També el Síndic de Greuges ha obert una actuació d'ofici i ha demanat informació al Departament de Benestar i Família sobre la cobertura de les places residencials per a gent gran, després de constatar que hi ha moltes places que estan sense ocupar.

Aquesta situació s'agreuja si tenim en compte que existeix una llista d'espera de més de vuit mesos per accedir a una plaça, tot existir places lliures, i que hi ha prop de 3.000 expedients pendents de valorar.

Davant de les notícies aparegudes sobre la situació a Catalunya pel que fa a l'ocupació de places residencials públiques per a persones grans, aquest grup municipal té interès en conèixer la realitat a Mataró, i és per això que presenta la següent,

PREGUNTA:

Primer.-

Quantes places públiques, tant en centres de titularitat pública com en centres de titularitat privada, existeixen a la ciutat de Mataró?

Segon.-

Quina és l'ocupació de les places anteriors?

Tercer.-

És suficient el nombre de places públiques actuals per a la demanda existent? Hi ha persones en llista d'espera per ocupar aquestes places?

Quart.-

En el cas d'existir places buides o persones en llista d'espera, a la nostra ciutat, quines actuacions realitzaran els Serveis de Benestar Social d'aquest Ajuntament en aquest sentit?"

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, fa una introducció prèvia. En primer lloc cal diferenciar les places públiques de l'ICASS respecte a les places col·laboradores que es fan des de l'oferta privada, i que es posa a disposició de l'Administració per a les persones que venen a través del Programa d'Acolliment Residencial i si no són ocupades tornen a estar a disposició de l'oferta privada. Aquest és un sistema que ha generat tensions ja que no s'havia fet una planificació des del govern de la Generalitat en quant a necessitats sinó que s'havia fet des de l'oferta que oferien els centres privats, i això ens ha portat a un model de desequilibris territorials. En segon lloc el Programa d'Acolliment Residencial no s'adequat a les necessitats actuals : servei d'atenció a domicili, pisos assistits i centres de dia. En aquests moments la informació donada des del departament de Benestar Social i Família és que s'està tancant una planificació territorial i per tant quan hi hagi un nou mapa de serveis s'haurà d'adequar l'oferta i la demanda intentant evitar el desequilibri territorial.

A continuació passa a contestar les preguntes. Pel que fa a quantes places públiques existeixen a la ciutat de Mataró, la residència pública de La Gatassa de l'ICASS disposa de 222 places de les quals estan ocupades 197. Les habitacions buides estan pendent de fer una remodelació per adaptar-les al tema de les barreres arquitectòniques. Així mateix de places col·laboradores de titularitat privada existeixen 5 residències i la totalitat d'aquestes places representen el 40% de l'oferta. Respecte si és suficient el nombre de places públiques actuals i si ha persones en llista d'espera, respon que la gestió de les llistes d'espera és competència del departament de Benestar Social i Família i en aquest sentit s'han fet propostes de l'Ajuntament per poder consultar les llistes d'espera, ja que des del Servei de l'Agència d'atenció a la Gent Gran de l'Ajuntament de Mataró es vol assegurar que els ciutadans de Mataró tinguin un continu assistencial, independentment que els serveis siguin d'una administració o una altra. Informa que el 22-4-2005 es va obrir la convocatòria de sol·licituds de residència pública per aquest any i s'estan començant a resoldre els expedients que estaven en llista d'espera. I respecte a les actuacions a realitzar per l'Ajuntament en relació a les places buides existents a La Gatassa instaran a la Generalitat perquè remodeli la part d'equipament que no és accessible, i l'ampliació de l'oferta de places residencials a la nostra ciutat.

El senyor Joaquim Fernàndez agraeix la informació, i demana que de totes les actuacions que facin els mantinguin informats. Per últim assenyala que tota la introducció prèvia que ha fet el Sr. Batista no calia, ja que només preguntava per la situació d'unes places residencials a Mataró.

38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ENSENYAMENT PÚBLIC DE LA CIUTAT.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 30 de l'ordre del dia.

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL VANDALISME ALS EDIFICIS DE LES ESCOLES PÚBLIQUES.

El senyor Josep Vicent Caurín, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Darrerament, segons expliquen els directors d'alguns centres públics d'educació, fora d'horari escolar i majoritàriament els caps de setmana, es produeixen actes vandàlics en els recintes escolars.

És per això, que aquest grup municipal presenta les següents,

PREGUNTES:

1.-

El Regidor d'Ensenyament de la ciutat, és sabedor d'aquests fets i de si s'han presentat les denúncies oportunes?

2.-

Quines mesures s'han pres al respecte?"

El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, contesta que com a regidor d'Educació és coneixedor quan es produeixen perquè el conseller delegat de Seguretat i Prevenció, responsable de l'àmbit de seguretat li comunica la denúncia o quan es produeix algun tipus d'actuació de Policia Local o Mossos d'Esquadra. En quant a les mesures que s'han pres al respecte, són la vigilància habitual als edificis escolars públics i privats durant els tres torns de la Policia i els caps de setmana. També a requeriment de les escoles es fan dispositius específics fixes de vigilància intensiva. En definitiva la Policia Local i els Mossos d'Esquadra comparteixen la informació de totes les incidències observades, i es planifiquen les actuacions conjuntes.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 40 i 41 per venir referits a temàtiques coincidents.

40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CIRCULACIÓ AL CARRER ROSELLÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"És la tercera ocasió en que aquest grup municipal s'interessa per la situació del carrer Roselló en el Ple Municipal en l'actual mandat, les anteriors van ser el desembre de 2003 i el març de 2004. Les constants en les nostres preguntes han estat la preocupació per l'estat del paviment i per les solucions en la mobilitat en un dels eixos comercials més importants de Cerdanyola.

En la majoria d'ocasions, la resposta del govern municipal ha estat condicionada per l'acord entre les entitats de comerciants i els representants veïnals, fins hi tot, s'havia apuntat la possibilitat de posar-ho a debat en les properes reunions del Pla Integral de Cerdanyola. Però totes les converses i totes les informacions de que es disposava assenyalaven un acord que contemplava la peatonalització del carrer Roselló acompanyada d'una modificació en semibateria de l'estacionament a l'avinguda Gatassa, que suposava un augment de 31 places i que havia de ser de rotació amb un límit horari de 1,5 hores.

Finalment, havent arribat a una solució pactada que satisfeia a totes les parts, s'havia de posar en funcionament una vegada acabades les obres de remodelació de la vorera del passeig Ramon Berenguer III, entre avinguda Gatassa i avinguda Puig i Cadafalch. Però els canvis efectuats sembla que no responen als compromisos adquirits, i és per tot això que aquest grup municipal presenta la següent,

PREGUNTA:

Primer.-

Quin és exactament el contingut de la solució pactada entre el Departament de Mobilitats i els representants dels comerciants i dels veïns?

Segon.-

Quines han estat les mesures en la circulació dels vehicles i en la mobilitat en general, aplicades al carrer Roselló a partir del dia 25 d'abril passat?

Tercer.-

Té previst, el Departament de Mobilitat, modificar les mesures actuals en aquesta via de la ciutat?"

41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RESPECTE ELS CANVIS DE CIRCULACIÓ AL CARRER ROSELLÓ.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

"Recentment, el Govern Municipal va signar un acord amb els veïns i comerciants de Cerdanyola perquè el C/ Rosselló fos un carrer exclusiu de peatons amb excepció de vehicles en horari de càrrega i descàrrega.

Però en les últimes setmanes l'Ajuntament ha fet penjar uns díptics en els que informa els veïns de la zona de canvis de circulació en el C/ Rosselló que a més de ser unes mesures confuses contradiuen l'acord signat.

PREGUNTA

1. Quina explicació pot donar el Govern Municipal sobre aquesta qüestió? "

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, contesta que el contingut de la solució pactada és el que es recull a l'Acta de 8 de juliol de 2004 consensuada per l'Associació de Veïns, Unió de Botiguers i l'Ajuntament que es va donar compte al Consell Municipal de Circulació i Transports i que les passa còpia de l'Acta per si no tenien coneixement. Respon al Sr. Mojedano que les mesures de la circulació són les mateixes reflectides en aquesta Acta. Un cop es compleixi el termini estipulat de l'acord es reuniran les tres parts per fer la valoració dels canvis i en qualsevol cas prendre les decisions que creguin oportunes.

El senyor Joaquim Fernàndez manifesta que sembla que al carrer Rosselló s'ha volgut fer una situació similar com en La Riera tant en horaris de càrrega i descàrrega com en limitació de la circulació rodada, en tot cas voldria saber perquè no s'han posat pilones com en el carrer Sant Josep.

El senyor Fermín Manchado li contesta que a l'Acta que li ha entregat queda explicat.

42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL POSICIONAMENT DEL GOVERN RESPECTE ELS HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

"La Ministra de Vivenda del Govern espanyol va aprofitar la inauguració de Construmat per anunciar que des del seu Departament es prepara la revisió de la normativa per a la construcció d'habitatges oficials perquè puguin sortir al mercat pisos de 30m2.

Per això, el Ministeri va signar l'11 d'abril dos convenis de col.laboració a Barcelona; un amb la fira de Barcelona i un altre amb l'Institut de Tecnologia de la Construcció perquè investiguin noves tipologies de vivendes.

El nostre Grup Municipal vol manifestar el seu total desacord amb el projecte anunciat per la ministra. Tot i que sabem que s'han de buscar solucions als problemes de l'habitatge, sobretot pels joves, no creiem que pisos de 30m2 amb zones comunes pels veïns siguin la millor solució.

PREGUNTA

Quin és el posicionament del Govern Municipal en tota aquesta qüestió?"

El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, respon que efectivament la Ministra de Vivenda, Sra. Trujillo, en la seva visita a la 14ª edició de la Fira Construmat va manifestar que estudiaria la viabilitat d'aplicar les experiències en habitatges de protecció oficial i concretament en la definició d'una tipologia d'habitatge de 25 a 30 m2 en espais compartits comunitaris, per això va signar dos convenis per desenvolupar aquests projectes. Indica que el marc normatiu català, amb competències plenes en polítiques d'habitatge, no preveu espais tan reduïts; i les últimes reformes del Decret d'Habitabilitat aposten per dignificar i qualificar els habitatges amb mesures com l'ampliació de superfícies de ventilació, patis i façanes, i per tant mantenir unes condicions d'habitabilitat dignes. També cal dir que és voluntat del govern de la Generalitat ampliar el ventall de possibilitats i formules diverses d'accés a l'habitatge protegit per arribar al màxim nombre de gent. Destaca que el govern municipal és sensible a la dificultat de l'accés a l'habitatge per diferents col·lectius i és per aquest motiu que des de fa anys PROHABITATGE Mataró està treballant en polítiques d'habitatges. És evident que aquesta nova tipologia d'habitatges, amb aquestes zones comuns compartides, van adreçades a persones molt determinades i sembla que és difícil portar-ho a terme sinó és des de les institucions amb sòl qualificat de dotacional. Així mateix el govern municipal actuarà d'acord amb la legislació vigent i està disposat amb el govern de la Generalitat aplicar polítiques encaminades a facilitar l'accés a l'habitatge. Properament l'Ajuntament de Mataró i la Generalitat signaran un conveni per a l'obertura de l'Oficina d'Habitatge que gestionarà la política d'habitatge en la intermediació en el lloguer, registre únic de sol·licituds d'habitatges de protecció pública, en la tramitació d'ajudes pel lloguer a les persones necessitades i la gestió dels processos de rehabilitació d'habitatges.

El senyor David Rovira indica que el Sr. Bargalló no ha deixat clar el posicionament del govern municipal.

El senyor alcalde, Joan Antoni Baron, respon que si demana una opinió del govern municipal, cal utilitzar les vies establertes a tal fi com les Propostes de Resolució i el govern es posicionarà.

43 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR EL PROCÉS DE REGULARITZACIÓ D'IMMIGRANTS.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

"El proper dia 7 de Maig acaba el termini previst inicialment per el procés de normalització d'immigrants vinculat al lloc de treball. De manera sorprenent, a unes setmanes de que arribi el termini i donat que no s'estava arribant ni de lluny als objectius previstos de número d'immigrants regularitzats, el govern va canviar els criteris d'accés i va facultar als Ajuntaments a concedir l'alta en el padró municipal per omissió a aquells immigrants que ho sol·licitessin. Aquest ha sigut un pas mes d'un procés que ha estat un veritable desastre, en el que el govern de l'Estat ha passat la pilota als empresaris i als Ajuntaments, que ha creat malestar entres els nostres socis europeus i, el que es mes lamentable, que ha generat a tothom confusió i caos, sobre tot en aquells immigrants que han anat d'un costat a l'altre, d'oficina en oficina, sense saber ben be quins papers valien i quins no per regularitzar la seva situació. Els funcionaris municipals han hagut de patir de forma especial aquesta manca de rigor, han rebut ordres i contraordres en el mateix dia, a vegades assabentant-se per la premsa, i sense tenir un criteri general d'actuació des de bon principi. Es a dir, s'ha produït una constant reinterpretació de les normes, creant inseguretat jurídica, amb el risc de que es pogués actuar de forma desigual amb els ciutadans segons l'Ajuntament de que es tractés.

En tota aquesta absurda situació, es pot produir també la cosa curiosa de que l'immigrant indesitjable, que hagi tingut ordre d'expulsió, es quedi, mentre que altres que estan treballant dignament i sense problemes, no ho puguin fer per no poder acreditar que estaven a Espanya abans de la data fixada.

Amb tot això, a qui es traslladen els problemes al final es als Ajuntaments, que han de multiplicar recursos i temps per poder-los resoldre. Es una nova manera de discriminar-los per part d'aquells que diuen tenir una teòrica "vocació municipalista".

S'ha treballat d'esquenes als Ajuntaments, no s'ha comptat per res amb ells, tot i que son els primers receptors dels nouvinguts i els que tindran que solucionar al final els problemes que haurà creat la mala gestió del govern. Els funcionaris municipals d'arreu es queixen de la pressió a la que es veuen sotmesos ja que, tot i la situació creada, el govern insisteix en que no es produirà una ampliació del termini. Els Ajuntaments a mes, correran riscos alhora de verificar els documents, i això es pot convertir en un autèntic colador, en un "papers per a tothom".

La impressió general es que tot plegat es un invent perquè al govern central li surtin els comptes i el ministre Caldera pugui arribar als 800.000 immigrants regularitzats previstos.

La situació al final, com ja podíem preveure, serà complicada. Alguns municipis, entre els que a ben segur hi haurà Mataró, veuran incrementada la seva població en un percentatge important, amb la càrrega econòmica que això suposa. I serà convenient que d'alguna manera es puguin obtenir mes recursos per fer front a les noves necessitats. Problemes d'habitatge, d'integració social, d'atenció sanitària, educatius. I els recursos actuals no son suficients.

En aquest sentit, el Partit Popular de Catalunya creu que el nostre Ajuntament te la obligació de fer tot el possible per instar al Govern de l'Estat a que es transfereixin a les Comunitats Autònomes i als Ajuntaments els recursos que aquests destinen a polítiques d'immigració. La partida aprovada darrerament pel Govern de l'Estat de 120 milions d'euros es clarament insuficient. I tenim la obligació de fer sentir la nostra veu per advertir de l'esforç pressupostari que haurà de fer el nostre Ajuntament en la nova situació.

Per això, el nostre Grup Municipal va presentar en el Ple del mes de Març una moció en la que es demanava al Govern Municipal que instés a l'Estat i a la Generalitat a establir els mecanismes compensadors que permetessin als Ajuntaments obtenir els recursos addicionals necessaris.

Tanmateix, el nostre Grup Municipal va demanar també en una moció del Ple del mes d'Abril que s'estudiés la possibilitat de crear una Ordenança Local que vetllés per evitar situacions d'amuntegament i degradació en alguns habitatges de la nostra ciutat en els que hi ha empadronades mes de 8 i 10 persones.

Creiem que l'Ajuntament ha de preveure situacions en que es pogués posar en perill la convivència i la prestació de serveis de qualitat als ciutadans.

En conseqüència, creiem que estem en la obligació, com a representants dels ciutadans i ciutadanes de Mataró de reclamar allò que necessitem per afrontar les situacions derivades d'aquesta nova situació. Seria certament incomprensible que aquells mateixos que en el seu moment es varen queixar i varen inundar-nos de mocions contra la supressió de l'IAE per la suposada disminució de recursos pels Ajuntaments, ara no diguessin res.

Al nostre entendre, es fa necessari doncs que el Govern Municipal faci un anàlisi seriós de la situació que s'ha derivat d'aquest procés de normalització a la nostra ciutat. Sobre tot, els efectes que es podran començar a patir d'aquí a uns anys. Una sanitat massificada, que haurà de fer front a l'atenció de moltes persones nouvingudes, una previsible baixada del nivell de qualitat a l'educació amb dificultats d'integració, i el risc social que suposa una possible etapa de dificultats econòmiques per una situació de crisi amb un contingent de persones poc preparades, i per tant de difícil inserció laboral, sense la protecció a mes d'una família en molts dels casos.

Es a dir, tot fa preveure que entrarem en una etapa d'incertesa per allò que entenem com a cohesió social i la convivència, per què es difícil que una ciutat com la nostra pugui assimilar un contingent tan gran d'immigrants en tan poc temps.

PREGUNTA

El Govern Municipal ha fet previsions respecte el nombre d'immigrants que finalment es podran empadronar a Mataró? Si és així, quines són les dades previstes?

L'Equip de Govern té previst posar en marxa algun tipus de Pla per tal de poder fer front als nouvinguts, que en la majoria de casos disposen de recursos molt limitats, sense que això perjudiqui la prestació de serveis per la població?

Quin cost econòmic representa tot aquest procés extraordinari de regularització?

De quina manera pensa fer front el Govern Municipal a l'allau d'immigrants regularitzats i als no regularitzats (que recordem seran les dues terceres parts) sinó disposem de recursos suficients i l'Estat no té previst de moment de fer-ne arribar de nous?

Des de l'IMPEM s'està el.laborant algun tipus de Pla per preveure la situació de dificultat laboral en que quedarien aquestes persones, la majoria de molt baixa formació, en cas de crisi econòmica?

Pensa l'Ajuntament prendre algun tipus d'acció per reclamar a l'Estat i a la Generalitat mes recursos per gestionar la nova situació derivada del nou procés de normalització i del nou contingent d'immigrants que han arribat i arribaran a la nostra ciutat?"

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, aclareix que en el procés de normalització de les persones estrangeres a la ciutat de Mataró ha tingut un funcionament correcte, ja que des dels serveis de Nova Ciutadania, OFIAC, Padró d'Habitants i Secretaria General s'han realitzat dotze actuacions que han fet que l'atenció a aquestes persones hagi estat amb normalitat. No és cert que no s'hagi treballat a esquenes dels Ajuntaments, sinó que s'ha treballat amb participació dels ens municipalistes. També indica que per Mataró no ha suposat un increment de persones nouvingudes sinó que aquestes persones ja vivien en el nostre municipi. I aquestes persones tot i no tenir la seva situació normalitzada anaven als serveis de salut i educatius. En la partida aprovada darrerament pel Govern de l'Estat li correspon a Catalunya de 30 a 40 milions d'euros per polítiques d'immigració i s'ha d'esperar per saber quan correspondrà al municipi de Mataró. En suma un cop passat el dia 7 de maig data que finalitza el període de normalització es convocarà a tots els grups municipals a una comissió política del Pacte per a la Nova Ciutadania i allà es donarà tota la informació i conclusions del procés.

A continuació contesta a les preguntes formulades :

1. En cap cas l'objectiu del Reglament era l'empadronament de les persones nouvingudes sinó donar la possibilitat d'obtenir permís de treball i de residència a les persones que ja viuen a la nostra ciutat. En aquest sentit estadísticament no ha hagut un increment de les altes registrades en el Padró Municipal d'Habitants.
2. El govern municipal ja va impulsar els instruments polítics i tècnics necessaris per treballar els processos d'integració a les persones nouvingudes. En aquest sentit el Ple municipal va aprovar en el mes de maig de 2004 el Pacte per a la Nova Ciutadania. En aquesta fase actual del Reglament només s'està intentant regularitzar la situació administrativa i jurídica dels immigrants que ja estan empadronats a la ciutat.
3. Els tècnics estan valorant el cost econòmic que representa tot aquest procés extraordinari de regularització.
4. Si es refereix a tot l'Estat els expedient presentats estan al voltant dels 600.00 expedients. Actualment a la ciutat de Mataró s'han fet un total de 5.280 certificats d'empadronametn i han quedat fora del procés per no complir els requisits establerts en el procés de normalització 1.783 persones. En resum el 75% de persones han pogut normalitzar la seva situació.
5. Des de l'IMPEM no es farà cap Pla específic per immigrants ja que els serveis públics existents han de servir per tothom.
6. Actualment s'està treballant amb la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Subdelegació del Govern a Catalunya que tenen competències en matèria d'immigració. Existeixen consignacions pressupostàries en el pressupost del 2005 per matèria d'immigració. Properament es signarà un conveni amb la Generalitat de Catalunya que permetrà determinar els recursos que han de venir a Mataró.

El senyor Paulí Mojedano agraeix la resposta, i aclareix que quan qualifica de desastre el procés es referia a l'Estat. A Mataró ha sigut exemplar la feina feta pels tècnics i treballadors municipals. Li recrimina que l'únic acte informatiu que es va organitzar no va ser comunicat als empresaris. I per últim destaca que el contingent de persones que vindran està fora del previst degut als continus canvis en la legislació d'estrangeria que han produït un efecte "crida" inevitable.

El senyor Oriol Batista assenyala respecte a l'acte informatiu, que va haver-hi una convocatòria de l'IMPEM amb una carta adreçada a tots els empresaris de la ciutat, encara que va haver-hi poca afluència de públic.

El senyor alcalde, Joan Antoni Baron, felicita als treballadors municipals que durant tot aquest període de normalització d'una manera molt professional han estat treballant perquè a Mataró no es produeixin cues ni imatges com les aparegudes en Televisió en altres parts d'Espanya.

44 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA DIMISSIÓ DE SR. JAUME LLANSÓ.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

"En els darrers dies, desprès dels esdeveniments ocorreguts a l'IMPEM amb la dimissió del Sr. Jaume Llansó, el posterior expedient informatiu obert per l'Alcalde per esbrinar les acusacions d'aquell contra el Sr. Civit, i la dimissió d'aquest últim com a Regidor, la situació a l'Ajuntament de Mataró es veritablement incerta i confusa.

Per una banda, s'ens va dir com a gran conclusió de l'expedient informatiu, que el Sr. Civit no havia comès cap irregularitat en la seva gestió al capdavant de l'IMPEM. Cosa que ja tots sabíem, doncs el Sr. Llansó a la seva carta en cap moment va dir que ja s'haguessin comès irregularitats.

Però en canvi, el propi Alcalde va decidir retirar definitivament de la Presidència de l'MPEM no solament al Sr. Civit per la seva responsabilitat en aquest cas, sinó també a qualsevol membre d'ERC. Decisió que per cert l'Alcalde no ha fonamentat ni justificat de cap manera, amb lo qual es pot perfectament deduir que per part del partit majoritari del govern no hi ha confiança en el soci minoritari per la seva mala gestió allà a on ha tingut responsabilitats.

Aquesta decisió de l'Alcalde va ser també contestada tant per part del Sr. Civit, que li va retreure públicament, com per el mateix partit d'ERC que va manifestar per boca del seu president local que no seguirien al govern si no mantenien la cartera.

Ens sembla també important de destacar el fet de que no s'hagi donat resposta pública per part del govern a la demanda dels treballadors de l'IMPEM, els quals varen manifestar la seva confiança en que l'expedient obert aclarís les denúncies que van fer en el Ple Municipal.

Tot plegat ha creat un escenari mes complicat encara que abans de la instrucció de l'expedient. No sabem quina es la situació del govern, i les conseqüències que podrà tenir aquest afer per a la ciutat son ara mateix imprevisibles.

PREGUNTA

1.- Quins son els motius pels que l'Alcalde va decidir no tornar al Sr. Civit la Presidència de l'IMPEM, i descartar també que qualsevol persona d'ERC pogués tenir aquesta responsabilitat?

2.- Com valora l'Alcalde la gestió feta fins ara al capdavant de l'IMPEM?. Creu que l'expedient confirma el que els treballadors van dir al Ple Municipal?

3.- Creu l'Alcalde que un cop acabat l'expedient totes les demandes de claredat i transparència dels treballadors de l'IMPEM han estat respostes?. Si es considera que no, quan s'els respondrà?.

4.- Qui es pot concloure, segons el govern, que era responsable del mal ambient laboral a l'IMPEM?

5.- Creu l'Alcalde que en l'actual situació de desconfiança mútua entre els tres partits del govern serà possible fer un govern cohesionat, eficaç i sobre tot que generi confiança?

6.- De la carta del Sr. Llansó podien sorgir dubtes en algunes persones sobre la política de contractacions tant de personal com de proveïdors. Pot confirmar el govern que en cap cas, tan a l'Ajuntament com als organismes autònoms i empreses públiques, s'han produït contractacions per afinitat política com deia el Sr. Llansó que es volia fer a l'IMPEM?"

El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, manifesta al Sr. Mojedano si amb el debat anterior aquestes preguntes les considera contestades.

El senyor Paulí Mojedano considera que els punts nún. 5 i 6 no han estat respost, i en tot cas prega que li responguin.

El senyor Alcalde, respecte al punt 5 li contesta que no hi ha cap situació de desconfiança entre els tres socis del govern. I pel que fa al punt 6 respon que queda prou clar i manifest en l'expedient informatiu que això no s'ha produït.

45 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL CÀRREC A PROHABITATGE DEL SR. SERGI PENEDÈS.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

"1.- Desprès dels darrers esdeveniments que han tingut lloc al nostre Ajuntament, pensa el Govern mantenir al Sr. Penedès com a coordinador de Prohabitatge?"

El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, contesta que sí mantindrà al Sr.Penedès com a coordinador de PROHABITATGE.

I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a tres quarts de dotze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.