01/07/2010

ACTA NÚM. 08/2010 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 1 DE JULIOL DE 2010.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia u de juliol de dos mil deu, essent les 19 hores de la tarda,  es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE   (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE       (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
ORIOL BATISTA GAZQUEZ TINENT D’ALCALDE (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE              (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ  CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT             (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT             (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR       (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR       (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR       (CIU)
PERE GALBANY I DURAN               REGIDOR       (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR       (PP)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR       (PP)
ANNA MARTINEZ DURAN REGIDORA  (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE              (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO  CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE              (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT             (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR             (CUP)

És excusada la Sra. Ma Luisa Corominas Lozar, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
5344/2010 de 28 de juny
Assumpte: Convocatòria i Ordre del Dia Ajuntament Ple sessió de l'1 de juliol del 2010
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 1 de juliol de 2010,  a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de l’Acta de la sessió ordinària del 3 de juny del 2010.

2 DESPATX  OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals de CiU, ERC i CUP per tal de donar suport a les Seleccions Esportives Catalanes i adherir-se a la campanya “Catalunya al Mundial Brasil 2014”.

4 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular perquè l’Ajuntament s’adhereixi al manifest pel Dret al propi cos.

DICTAMENS

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Àrea d'Innovació i Promoció de Ciutat-

5 Aprovació dels preus d'arrendament dels espais dedicats a usos universitaris i de R+D de l’edifici del coneixement (TCM1) i dels espais dedicats a la prestació de serveis a empreses i de gestió general del parc situats en l’edifici de serveis a la innovació (TCM 2).

6 Aprovació d'un marc de preus d'arrendament sobre els espais de la incubadora d’empreses innovadores del Parc Tecnocampus Mataró-Maresme.

CMI DE SERVEIS CENTRALS

-Direcció de Serveis Econòmics-

7 Autoritzar a PUMSA a la concertació d’una operació de préstec “ICO Liquiditat” d’import màxim 1.500.000,00 €, amb la Caja Mediterraneo (CAM).

8 Desafectació dels habitatges situats al pis 3r B, escala A, i àtic B, escala B, de l’immoble municipal situat al carrer Madoz, 28-30.

-Direcció de Recursos Humans-

9 Declaració de segona activitat amb exercici concurrent amb el lloc de treball.

10 Modificació de la Relació de llocs de treball de l’Institut Municipal d’Acció Cultural.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d’Urbanisme-

11 Aprovació definitiva de l’estudi de detall del restaurant MacDonald’s, carrer Vicenç Puig i Peredejordi nº 2. 

12 Aprovació provisional de la modificació puntual del Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró 1999:  “Obrador de gerrer a la Muralla de la Presó”.

-Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat-

13 Donar suport al Dia Internacional Lliure de Bosses.

CMI DE VIA PÚBLICA 

-Servei de Protecció Civil-

14 Aprovació Pla Específic Municipal de Processons de Setmana Santa.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

15 Proposta de Resolució que presenta la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) perquè sigui retirada la bandera espanyola que oneja al terrat de l’Ajuntament.

16 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya s/la vestimenta que cobreix la cara a les dones

17 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals del PSC, CiU, ICV-EUiA, ERC i CUP per a la promoció de la regulació i la intervenció sobre el vel integral.

PRECS I PREGUNTES

18 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya s/ l’enllumenat públic en horaris en els quals no és necessari que estigués encès.

19 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya s/ la celebració d’un “referèndum” el passat 20 de juny en dependències municipals.

20 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya s/ l’actualització del Web municipal.

21 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió s/ l’alberg de Can Solaret.

22 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió s/ els aspectes pendents de l’última reunió del PDES

23 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a la convocatòria d’una reunió monogràfica sobre l’atur.

24 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió s/ el funcionament de la secció de llicències d’obres.

25 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió s/ el servei del Mataró-Bus

26 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya s/ les denúncies efectuades pels conductors del Mataró Bus.

27 Preguntes que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular en relació al model participatiu de Les Santes 2010

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE 3 DE JUNY DE 2010.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

2 - DESPATX  OFICIAL

• El Sr. Alcalde, Joan Antoni Baron, dóna compte de la carta de condol a l’alcalde de Castelldefels pel tràgic accident que va tenir lloc la nit de la revetlla de Sant Joan en el seu municipi.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU, ERC I CUP PER TAL DE DONAR SUPORT A LES SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES I ADHERIR-SE A LA CAMPANYA “CATALUNYA AL MUNDIAL BRASIL 2014”.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :
“Des del passat 11 de juny s’està celebrant, a Sud-àfrica, una nova edició de la Copa del món de futbol. Malauradament, però, la nostra selecció no pot participar-hi com a conseqüència de l’actitud hostil que, al respecte, mantenen els governs i els partits nacionalistes espanyols. Per aconseguir-ho, la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes ha endegat la campanya “Catalunya al Mundial Brasil 2014” que, sense pretendre anar en contra de ningú, vol sumar voluntats perquè finalment es faci justícia i la nostra selecció pugui ésser present en la propera edició.

Catalunya és un país on l’esport ha estat i està fortament arrelat, i sovint ha tingut un paper capdavanter. Així, diverses federacions esportives catalanes i diferents seleccions nacionals de Catalunya van ésser pioneres en la seva actuació, i també en la introducció de nous esports en l’àmbit estatal.

Ja l’any 1900 un equip de cinc remers catalans va participar en els Jocs Olímpics de París de manera no oficial i com a representants del Club de Regates de Barcelona. Als inicis del segle XX Federacions catalanes com les de Futbol, Tennis, Atletisme, Esgrima, Hoquei sobre Herba, Bàsquet o Beisbol es crearen amb anterioritat a les seves homòlogues espanyoles, pel que en diverses ocasions tingueren encontres internacionals.

L’any 1913 el COI va autoritzar la constitució del primer Comitè Olímpic Català amb la intenció d’aconseguir-ne la inclusió als Jocs Olímpics de Berlín de 1916, que van ésser suspesos a causa de la Primera Guerra Mundial. El mateix 1916 el COI va adreçar una carta a la Federació Atlètica Catalana oferint-li un lloc de delegat amb dret d’assistència, representació, veu i vot a les reunions del Comitè Olímpic Internacional. El 1922 es crea el segon COC, sota el nom de Confederació Esportiva de Catalunya, i aquell mateix any la Confederació va rebre la Copa Olímpica creada pel COI per premiar l’entitat que cada any més s’hagués significat en el treball pro desenvolupament de l’esport.

El mateix baró de Coubertin, en el seu llibre "Memòria Olímpica" cita en diverses ocasions Catalunya com a país integrant del moviment olímpic en base a la seva doctrina "un país olímpic i una nació no sempre corresponen a un estat. L’agost de 1920 el periodista Josep Elies i Juncosa manifestava, al diari La Veu de Catalunya, que el mateix baró de Coubertin havia acollit amb satisfacció la demanda de Barcelona d’organitzar els Jocs de 1924 i que havia comunicat al COC que la qüestió del reconeixement de Catalunya com a membre del COI figuraria en l’ordre del dia de la XVIII sessió del Comitè Olímpic Internacional, juntament amb la irlandesa. Després, durant la II República espanyola, l’esport català tornava a tenir Federació Catalana de Rugbi en les reunions constituents del seu homòleg internacional (FIRA) i un membre al Comitè General d’aquesta Federació, del 1934 fins al 1940.

Recentment, el Parlament de Catalunya donà el seu recolzament a la Iniciativa Legislativa Popular legitimada per més de 500.000 signatures per a la creació de seleccions esportives pròpies.

Avui en dia, l’esport individual d’elit i les seleccions nacionals d’un o altre esport que participen, a través de les diferents federacions esportives, en competicions internacionals tenen una repercussió popular i un ressò internacional de gran rellevància que ningú pot ignorar.

En conseqüència, atès que el desig de l’esport català de gaudir de representació internacional ha estat i és un objectiu molt arrelat, els sotasignats proposen al Ple l’adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- L’Ajuntament de Mataró dóna suport a la campanya “Catalunya al Mundial Brasil 2014” que promou la Plataforma Proseleccions esportives catalanes.

Segon.- L’Ajuntament de Mataró insisteix en la reivindicació que l’esport federat català sigui objecte del suport institucional suficient, tant de la Generalitat de Catalunya com dels ens locals, per tal d’assolir la plena sobirania i, en conseqüència, formar part, de ple dret, de les federacions internacionals respectives.

Tercer.- L’Ajuntament de Mataró demana el reconeixement de les federacions esportives catalanes per part de les homòlogues internacionals i, conseqüentment, el reconeixement per part del Comitè Olímpic Internacional (COI), del Comitè Olímpic Català (COC).

Quart.- L’Ajuntament de Mataró lamenta les constants pressions i interferències de l’Estat, per mitjà del Consejo Superior de Deportes o del mateix Ministeri d’Afers Exteriors, per tal d’evitar que l’esport català sigui reconegut per les respectives federacions internacionals i insta el Govern de l’Estat a mantenir una actitud de respecte cap al Dret Privat, propi dels àmbits esportiu i federatiu.

Cinquè.- Comunicar els anteriors acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat, a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comença dient que aquesta és una proposta que ve a ser un exemple del que li està passant a aquest país. Hi ha voluntats d’una banda, i hi ha una realitat d’altra banda. D’un costat tenim la voluntat de les federacions, que han expressat que volen participar a nivell internacional i en competicions que siguin oficials. També hi ha la il•lusió dels esportistes, que volen representar la selecció catalana. També hi ha la il•lusió dels ciutadans, que tenim ganes de veure els nostres colors representats en les competicions internacionals.
Però també hi ha un Estat hostil que, per activa i per passiva, impedeix que els catalans tinguem representació a nivell esportiu, i ho fa, de vegades, de manera ridícula; d’altres vegades, de forma violenta... Però impedeix que aquesta voluntat que tenim el conjunt dels catalans la puguem traslladar a la realitat.
La lectura és evident. Dins l’Estat espanyol mai no trobarem ni la seva complicitat, ni reconeixement, ni permetran que nosaltres puguem exercir el nostre dret a estar representats esportivament arreu del món.
Per tant, necessitem d’una vegada per totes la construcció d'un estat propi, si volem esdevenir una nació en igualtat de condicions arreu del món.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, afirma que una de les raons de les quals parlava el Sr. Safont-Tria té prou pes i prou fonament com per posicionar-se contra la proposta. Ell parlava de la realitat i justament aquesta realitat és un element prou aclaparador per no plantejar-nos aquesta proposta com una necessitat per al país. Segons les enquestes, això no figura entre les preocupacions més importants dels catalans, com ara l'atur o la crisi econòmica, la seguretat, la immigració, etc.
Aquest grup municipal opina el que opinen catalans tan insignes com en Gerard Piqué, que va dir en un diari que estava satisfet de defensar la selecció espanyola, perquè integrava tot l’Estat en la seva diversitat, i d’una manera còmoda per a ell. Aquest és el pensament que té una gran majoria de catalans. De fet, ahir llegia que el partit darrer de la selecció espanyola va arrasar entre l’audiència catalana, amb una diferència aclaparadora respecte a d’altres programes, entre ells, per cert, un especial que s'havia fet per comentar la sentència respecte a l'Estatut.
Aquesta és la realitat i una majoria social a Catalunya sent que la selecció espanyola representa tota la diversitat de cadascuna de les parts que composen l’Estat; una selecció, per cert, formada majoritàriament per jugadors del Barça i, entre ells, diversos catalans, per la qual cosa em sento especialment satisfet.
Aquest grup no donarà suport a la proposta.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, confirma el seu vot favorable a la proposta.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, anuncia l’abstenció del seu grup.
Respecte al que ha dit el Sr. Safont-Tria, juraria que estàvem parlant del proper mundial de futbol, però, en canvi, sembla ser que d’això depèn el futur de l’autodeterminació del poble català. Sort que no és així! Per això ens hi abstindrem.

El senyor Ivan Pera, regidor del grup municipal Socialista, comença dient que als socialistes no ens suposa cap contradicció vital recolzar tant la selecció catalana com la selecció espanyola. Però si hem de parlar de la promoció internacional de les seleccions catalanes, qui ho ha de decidir són les federacions esportives, ja siguin les catalanes o les espanyoles. Per aquest motiu, nosaltres no recolzarem la proposta, ja que respon a una voluntat política com han deixat clar altres grups, i no respon a voluntats esportives. Tant és així que la campanya que se'ns proposa recolzar no és d'un club, ni d'una federació ni de la Unió de Federacions Esportives. No estem parlant d'una proposta que hagi portat aquí la Federació Catalana de Futbol, que té la pretensió de negociar amb la Federació Espanyola, la UEFA o la FIFA, la participació en el futbol internacional de la selecció catalana. No ens estan demanant el nostre recolzament, perquè en virtut de la seva naturalesa privada volen avançar en el reconeixement d’altres entitats privades de caire internacional. Tampoc estem parlant de la campanya d’una entitat cívica que se suma a la proposta d’una federació.
Per tant, aquesta qüestió depèn de les federacions esportives catalanes i de la seva voluntat, que recau en l’àmbit del dret privat, cosa que ja vam deixar clara en la moció que es va aprovar en aquest ple a l’octubre del 2007. En la moció que avui se’ns presenta, els projectes de les federacions esportives, de futbol, brilla per la seva absència. El món del futbol no hi té paraula i nosaltres respectem l’àmbit privat de les federacions. Creiem que, en temes esportius, els primers a dir alguna cosa han de ser els esportistes. Per això, quan arribi alguna proposta de la Federació Catalana de Futbol ja en parlarem. Mentrestant, aquest és un altre debat i no precisament esportiu.

El senyor Francesc Masriera diu al Sr. Pera que seria correcta la reflexió que ell fa sobre el dret privat si el Consell Superior de l’Esport, el Ministeri d’Afers Exteriors, etc., no estiguessin constantment torpedinant cada cop que alguna federació catalana demana l’ingrés en la seva respectiva federació internacional. Per tant, aquest és un partit que no es juga en igualtat de condicions. Per això és necessari que les institucions públiques del nostre país recolzin les nostres institucions. De fet, donar suport a la proposta seria una bona manera de defensar l'Estatut de Catalunya, perquè l'article 200 del mateix, que parla de la projecció internacional de les organitzacions catalanes, diu que la Generalitat de Catalunya ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives, i la seva afiliació a les entitats afins d'àmbit internacional en el marc del compliment dels seus objectius. Per tant, entenc que donar suport avui a la proposta no és res més que defensar l'Estatut i defensar-nos de l'atac que aquests dies ha rebut.
No els amagaré que quan vam decidir presentar la proposta de resolució sabíem que seria difícil que prosperés. Dubtàvem del posicionament d’Iniciativa; veiem que s’hi abstenen finalment. Que el PP hi votaria en contra, ho teníem més que assumit, així com els tòpics que ha utilitzat per a desacreditar la proposta. Pensàvem que el PSC probablement hi votaria en contra, però potser ens vam autoenganyar i ens dèiem que era possible que en un moment com aquest, en què estava a punt de conèixer-se la sentència contra l'Estatut, fessin un exercici de responsabilitat donant-hi suport. Però si voten que no ara, ho respectarem, malgrat veiem una contradicció entre el vot que faran en aquest punt i el vot que després faran en la proposta de resolució que conjuntament presentarem per defensar el nostre Estatut.

El senyor Pau Mojedano respon al Sr. Masriera que el discurs del PP no és un discurs de tòpics, sinó que aquesta és la seva opinió subjectiva. La realitat del carrer és la que és i la Catalunya real és la que és. I les societats que són capaces d'avançar, i que són potents, són les que són capaces de superar la frustració, i vostè està parlant des d’un sentiment de frustració, i no pas des de la racionalitat i des d’una perspectiva àmplia del país. Per tant, crec que senzillament convé passejar-se pel carrer, saber com és aquest país i s’adonarà que la Catalunya tòpica és la que ell creu defensar.

El senyor Ivan Pera diu al Sr. Masriera que no ve a tomb posar l’Estatut en aquest debat. L’article 200 de l’Estatut ja s’està complint, i en aquest Ajuntament s’ha aprovat una moció de recolzament que les federacions poguessin fer tot el recorregut que poguessin fer. Però també es va dir en el parlament que s'havia de fer dins del marc legal vigent, no només de Catalunya o Espanya, sinó també de la normativa d'aquestes federacions internacionals, i són elles les que aproven o no, amb absoluta llibertat, l'afiliació d'una federació. Tant és així, que la Federació de Bitlles té acceptada Catalunya amb el mateix nivell que Espanya, i aquí no hi ha pressions de ningú.

El senyor Xavier Safont-Tria comenta al Sr. Pera que, al contrari que el Sr. Masriera, ell sí que entén la seva posició. Ha estat històricament al costat dels interessos de la unitat d’Espanya i, en cap cas, dels possibles interessos que tinguem com a nació catalana.
De contradiccions, jo crec que sí que en tenen. Diuen que han de respondre del dret privat, però aquesta resposta no l'apliquen sistemàticament quan hi ha diverses federacions catalanes que han demanat tenir representació internacional i vostès no els han fet cas.
Després hi ha un tema de model de país. Si es té clar que Catalunya necessita i vol tenir representació internacional a nivell esportiu, això cal portar-ho a la pràctica, s’ha d’exigir a nivell institucional i s’han de fer els passos necessaris perquè s’acabi complint en el marc de les federacions.
Pel que fa al Sr. Mojedano, ha tornat al seu discurs típic i tòpic, dient que això és un tema menor i que tothom està amb la Roja. Miri, en aquest País hi ha molta gent que no ens identifiquem amb la Roja, i hi ha moltíssima gent que participaria i demanaria que les seleccions catalanes participessin a nivell internacional, i aquesta Catalunya, que també és la Catalunya real, vostè no la vol veure.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 10, corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: 14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3).
Abstencions: 2, corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa.  

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PERQUÈ L’AJUNTAMENT S’ADHEREIXI AL MANIFEST PEL DRET AL PROPI COS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

Aquest any es commemora el 41è aniversari de la revolta d’Stonewall. Un bar a la ciutat de Nova York, l’Stonewall Inn, del barri de Greenwich Village, on el 1969 persones transsexuals, lesbianes i gais van dir prou a la constant repressió policial a la que eren sotmeses. Va ser el primer cop que s'oposaven a ser arrestats. Entre els detinguts pels aldarulls, un noi portorriqueny va morir clavant-se en la reixa que envoltava la comissaria en “caure” des del 3r pis. Arran de la repressió, la gent va sortir de la foscor dels bars i va respondre amb una manifestació espontània. Aquesta revolta va ser el motor que va engegar la lluita del col•lectiu gai i lesbià. La data va ser adoptada, en el món occidental, com una data cabdal per denunciar la l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia, en la defensa dels drets i llibertat de les persones GLT.

Totes aquestes fòbies són encara presents en la nostra societat, encara es cohibeix llibertat de les relacions afectivosexuals que no siguin heterosexuals amb mostres d'odi, rebuig i marginació social. I a Catalunya mateix, sovint ens trobem amb casos de discriminacions a les escoles, als centres de treball i a la vida pública en general.

D’altra banda, cap societat és democràtica i plural si consent que es mantingui una situació en la que l’odi alimenta situacions d'exclusió i de rebuig social encapçalada per altres sectors de la mateixa societat cap a una part dels seus membres.

Es per això que el Grup municipal de la CUP presenta la proposta següent,

Que l’Ajuntament de Mataró s’adhereixi al manifest del Front d’Alliberament Gai de Catalunya Pel dret al propi cos, que adjuntem a continuació.

Pel dret al propi cos

Aquest 28 de juny tornem a sortir al carrer i ja portem més de 30 anys
reivindicant els nostres drets i llibertats.

Com ja sabem el 28 de juny de 1969 gais, lesbianes, transsexuals, bisexuals, intersexuals i quers, van dir no a la repressió policial i a la foscor i van dir prou a la repressió de la nostre sexualitat.

Enguany sota el lema "Pel dret al propi cos" volem posar de manifest que les postres llibertats no són una mercaderia que es pugui posar a la venda, ni un reclam publicitari de moda.

Som moltes les persones que vivim i sentim al marge de la norma heterosexista, que al llarg d'aquests anys hem construït diferents models de relacions afectivosexuals.

Es cert que s'han assolit drets que a poc a poc ens han equiparat a la resta de la societat, però lluny de donar les gràcies, constatem que no podia ser d'altra forma. Les "democràcies" tenien, i moltes encara el tenen, un dèficit a l'hora d'equiparar en drets a les persones per raó de la seva opció sexual i/o identitat sexual a la resta.

Reivindiquem el dret al propi cos, com una obvietat que sembla no estar assolida del tot. Cal recordar que encara avui es considera la transsexualitat com a una “disfòria de gènere”, terme absolutament incorrecte i que exigim la seva desaparició.

Encara a dia d’avui, gais, lesbianes i transsexuals ens veiem sotmesos i sotmeses a discriminacions i agressions per l’únic fet de manifestar públicament la nostra sexualitat.

Volem recordar la situació de persecució i d’il•legalitat que viuen moltes persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, bisexuals, intersexuals i queers a diferent indrets del món on son perseguides i empresonades.

I volem denunciar de forma especial la situació de les persones intersexuals que pateixen la pitjor de les discriminacions: la ignorància per part de la societat de la seva especificitat.

“Pel dret al propi cos” vol dir: la llibertat de poder expressar lliurament les nostres sexualitats sense cap mena de repressió.

“Pel dret al propi cos” vol dir: poder gaudir dels nostres cossos sense represàlies ni pors a la llum del dia.

Volem que aquest 28 de juny tothom visqui la seva sexualitat en llibertat.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reconeix que el seu grup té un problema amb aquesta iniciativa que ha presentat el Sr. Safont-Tria. Podríem estar d’acord amb el manifest que vostè acaba de llegir, però no estem d’acord amb la manera com vostè el presenta.
Crec que el que vostè acaba de fer és anar contra el manifest que acaba de llegir. Al 2n paràgraf diu que les llibertats d’aquestes persones no són una mercaderia que es pugui posar a la venda, ni un reclam publicitari de moda. I jo crec que el que acaba de fer vostè ha estat deixar-se en la seva proposta de resolució més de la meitat del que es demana al manifest. El que es fa aquí és una crítica molt forta a alguns països, algunes dictadures que persegueixen precisament aquesta opció sexual, però que vostè no cita en el seu text. Ho fa molt bé, però el que fa és una crítica molt forta envers una societat que ha comès errors —segurament el partit que jo represento és el primer que ha comès errors en el tracte que s’havia donat a aquestes persones—, però crec que ja hem avançat prou, i el que cal fer a partir d’ara és això que diuen ells: que ningú se n’aprofiti i que ningú en faci un ús pervers. El que no entenc és perquè vostè no cita el que diu el manifest sobre la situació de persecució i d’il•legalitat que viuen aquestes persones en algunes societats del món... Per aquest motiu, nosaltres no hi donarem suport.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, anuncia el seu vot favorable a la proposta.
Recordar breument que fa un parell de setmanes la consellera Capdevila va presentar un Avantprojecte de llei dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i heterosexuals per a l’eradicació de l’homofòbia i l’equiparació dels seus drets als de la resta de la ciutadania, de manera transversal i lluitant contra la discriminació i el tracte diferencial pel tema de l'orientació sexual, i sobretot per aconseguir un sistema educatiu sense estereotips.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, anuncia també el seu vot favorable a la proposta, i demana a tots els grups municipals que facin un treball seriós cada vegada que es presenti una proposta sobre algun dia internacional, i en aquest cas, estem parlant del Dia de l’Orgull Gai.
D’altra banda, sobre el dia 28 no només hi ha aquest manifest, sinó que n’hi ha d’altres, cosa que vol dir que hi ha diversitat, com en la societat, també en aquest col•lectiu. Demanem que un proper any que es pugui presentar una proposta d’aquest caire, que no sigui d'una manera ràpida i que estigui més encarada a la realitat de la nostra ciutat.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, confirma que el seu grup hi votarà a favor. Potser sí que, rumiant-hi, podria haver estat una d’aquelles propostes que podia haver entrat fent un plantejament unitari, però, no obstant això, tampoc podem desmerèixer-la.
Hem de buscar les coses que ens apropen i, en aquest cas, es tracta de continuar avançant en el reconeixement de tots aquests col•lectius que és indubtable que pateixen encara avui molts problemes de discriminació. Alguns, fins i tot reconeguts per ells mateixos com una falta de valentia, però segurament qui ha d'ajudar a superar aquesta manca de valentia som nosaltres. La societat en general els ha de facilitar les coses, abordant aquests temes amb la màxima naturalitat, sense fer política de baixa volada i procurant que tota aquesta gent, que són persones que es mereixen el reconeixement perquè són tan normals com qualsevol altra, puguin sentir-se reconegudes com qualsevol altra.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, expressa el suport del grup Socialista a la proposta, en la línia del reconeixement que any rere any s’ha anat assolint, a nivell internacional, a favor de les persones homosexuals. L’any 79, Amnistia Internacional, va incloure la repressió d’aquest col•lectiu com un dels elements a defensar. L’any 81 el Consell d’Europa va exposar la discriminació del col•lectiu en un informe. L'any 90, l'OMS va suprimir, de la seva llista de malalties mentals, l'homosexualitat, encara que en alguns manuals de psiquiatria continua existint com un trastorn de la identitat sexual.
Per tant, hi ha hagut un procés de reconeixement, que recull el Tractat de Lisboa, i que en el nostre país culmina els darrers anys amb el reconeixement dels drets de les persones homosexuals, també a la Constitució. Malgrat tot encara s’arrosseguen prejudicis i convé continuar treballant per aquest reconeixement.
Ens sumem a la idea que en una altra ocasió, l’any que ve, es pugui produir un debat, un treball una mica més de consens sobre aquesta qüestió. I que puguem, entre altres coses, reconèixer el 17 de maig —aquest dia que l'OMS va suprimir l'homosexualitat de la seva llista de malalties— com el Dia Internacional contra l'Homofòbia, tal com demanen aquests col•lectius.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, diu que no entén el Sr. López. No entenc el que vostè ha exposat, perquè penso que no és contradictori. En l’exposició també he parlat de la situació, a nivell internacional, que pateixen gais i lesbianes, una situació molt més complicada que la que vivim en aquest país.
En referència al 2n paràgraf, a què ha fet esment el Sr. López, es refereix precisament al que sortia aquest dilluns a la premsa, al Punt Diari, on es parlava sobre la desfilada i que hi havia carrosses d'algunes empreses vinculades al sector de l'oci gai, com ara discoteques, bars, hotels, etc. Aquí es critica l'ús mercantil, per part d'algunes empreses, i el que estan reclamant és que a nivell polític hi hagi aquest posicionament institucional defensant les persones que tenen aquesta opció sexual. Perquè si les institucions ho fem, també donem cobertura a aquestes persones que encara se senten discriminades.
Com que no tinc ganes que vostès se’n quedin marginats, i m’agradaria que la proposta fos unànime, si el que els molesta és la part introductòria, jo ara mateix la retiro. Vostè m’ha dit que donaven suport al manifest, per tant, retiro la part expositiva i només posaríem a vot el manifest que avui es presenta. Si no ho fan, vostès acabaran donant la imatge que no han trobat cap altra excusa millor per a votar-hi en contra. M’agradaria que s’hi sumessin.

El senyor José Manuel López respon que la jugada és molt bona. En principi, jo no he dit que hi estaria d'acord i, d'altra banda, el que s’hauria d’haver fet aquí és presentar-ho amb temps, parlar-ho i que tots hi haguéssim pogut dir la nostra. Des del màxim respecte, i reconeixent que hem comès errors, el nostre vot continuarà sent d'abstenció.

El senyor Xavier Safont-Tria aclareix que aquest era un gest perquè el PP s’hi sumés, però que si no ha de servir per a res mantindran la proposta tal qual.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 3,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

DICTAMENS

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Àrea d'Innovació i Promoció de Ciutat-

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 5 i 6  per venir referits a temàtiques coincidents.

5 - APROVACIÓ DELS PREUS D'ARRENDAMENT DELS ESPAIS DEDICATS A USOS UNIVERSITARIS I DE R+D DE L’EDIFICI DEL CONEIXEMENT (TCM1) I DELS ESPAIS DEDICATS A LA PRESTACIÓ DE SERVEIS A EMPRESES I DE GESTIÓ GENERAL DEL PARC SITUATS EN L’EDIFICI DE SERVEIS A LA INNOVACIÓ (TCM 2).

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“L’Entitat pública empresarial Parc Tecnocampus Mataró (en endavant, Parc TCM) va ser creada  el 11 de desembre de 2006 pel Ple de l’Ajuntament per a gestionar i supervisar el desenvolupament del futur parc tecnològic de la ciutat, l’objectiu del qual es resumeix en:

- Integrar funcionalment i organitzativa les dues escoles universitàries del Maresme sota la Fundació TecnoCampus.
- Crear i potenciar un entorn que estimuli l’esperit emprenedor i faciliti l’activitat innovadora al territori.
- Impulsar i projectar a tots els nivells els centres R+D del TCM
- Posicionar TCM com un parc obert a la ciutat i al territori.

Amb la finalitat de construir la seu del Parc Tecnocampus i gestionar aquest servei, per acord de Ple de 3 de maig de 2007 i de 8 de maig de 2008, l’Ajuntament de Mataró va atorgar a favor de Parc TCM la concessió demanial sobre 26.292 metres quadrats de la finca de domini públic situada a la confluència entre l’avinguda del Maresme, el passeig de la Marina, l’avinguda d’Ernest Lluch i el carrer de Tordera, de Mataró, amb una superfície de 26.380 metres quadrats.

Al gener de 2009 l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal de Maresme van adoptar els respectius acords d’extinció de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró i l’Escola Universitària del Maresme, alhora que acordaven la subrogació d’aquestes a favor de la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme, (en endavant, Fundació TCMM), amb l’objectiu d’impulsar el paper de Mataró com a ciutat universitària dins el projecte del ParcTecnocampus amb l’EUM i l’EUPMT unificades, potenciant els estudis de qualitat, internacionals i relacionats amb el nostre model econòmic.

D’acord amb la memòria i el projecte d’establiment del Servei de gestió del projecte Tecnocampus, en el cas que es decideixi que sigui la Fundació TCMM qui desenvolupi les activitats de formació universitària, recerca i desenvolupament i emprenedoria, Parc TCM llogarà l’edifici del coneixement a la Fundació.

El proper setembre de 2010 s’inicia l’activitat de formació, empresarial i de recerca en la seu del Parc TCM, per tant, cal procedir a l’autorització dels preus de lloguer entre ambdues entitats per a l’ocupació de l’edifici del Coneixement (TCM1) i de les oficines generals de gestió del parc, situades a l’edifici TCM 2.

Es proposen uns preus que inclouen l’amortització dels edificis i la càrrega financera. Aquests preus es corresponen als presentats en la revisió del contracte programa entre l’EPE i l’Ajuntament de Mataró aprovats al passat Ple Municipal de 3 de juny de 2010.

En virtut de la clàusula quarta de l’acta d’atorgament de la concessió demanial de l’espai que ha de constituir la seu del Parc Tecnocampus, l’Epe Parc TCM resta facultat a explotar les edificacions identificades com edificis TCM 2 i TCM 3, mitjançant arrendament a tercers, que fomenti activitats de l’àmbit del propi servei públic de gestió del parc Tecnocampus en les concretes circumstàncies i condicions que aprovi el Consell d’Administració de l’entitat pública empresarial.

També resta facultat per explotar els serveis complementaris que puguin establir-se en el total complex constructiu.  (...)L’explotació de les edificacions en règim d’arrendament s’instrumentarà sempre amb respecte als principis de publicitat i concurrència, i amb respecte al preu que prèviament hagi autoritzat l’Ajuntament, i es farà d’acord amb les condicions que es contemplin en el reglament regulador del servei que l’Ajuntament aprovi..

És per això que la Consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat proposa al Ple l'adopció del següent ACORD:

Primer.- Aprovar els preus d’arrendament dels espais dedicats a usos universitaris i de R+D de l’edifici del coneixement (TCM1) i dels espais dedicats a la prestació de serveis a empreses i de gestió general del parc situats en l’edifici de serveis a la innovació (TCM 2):

TCM 1: Formació universitària i R+D+I 2,84€/m²/mes

TCM 2: Serveis a empreses i gestió general del Parc 5 €/m2/mes

Les actualitzacions de les rendes pel concepte de lloguer es faran d’acord amb l’establert en la Llei d’Arrendaments Urbans vigent a cada moment.”

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del grup de CIU en tots dos punts, essencialment per coherència amb el que van votar al seu dia, al ple del mes de juny, en relació amb la revisió del contracte-programa entre l’EPE TCM i l’Ajuntament.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta la seva abstenció pel que fa al punt número 5 i el seu vot favorable per al punt 6.
Bàsicament, perquè veiem positiu el fet que aquestes empreses emergents siguin reconegudes i se’ls pugui donar un impuls per reforçar el teixit empresarial que creiem que és important a la ciutat.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

6 - APROVACIÓ D'UN MARC DE PREUS D'ARRENDAMENT SOBRE ELS ESPAIS DE LA INCUBADORA D’EMPRESES INNOVADORES DEL PARC TECNOCAMPUS MATARÓ-MARESME.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“L’entitat pública empresarial Parc TCM té per objecte, tal i com es recull en l’article quart dels seus estatuts, els següents punts:

• Incrementar la competitivitat de les empreses, amb especial incidència en els sectors tradicionals.
• Crear nou teixit empresarial en sectors emergents prioritzant els intensius en coneixement i de valor afegit.
• Millorar la capacitació professional de la població.

Per assolir aquests objectius té encomanada la gestió directa del servei públic de gestió del parc TCM, consistent en: (1) Activitats docents reglades i no reglades i de recerca, desenvolupament i innovació, (2) Gestió i explotació dels béns, de les infraestructures i dels serveis que constitueixen el parc TCM i (3) Activitats per millorar la posició competitiva de Mataró a nivell sociò- econòmic, fomentant la iniciativa privada.

Amb la finalitat de construir la seu del Parc Tecnocampus i gestionar aquest servei, per acord de Ple de 3 de maig de 2007 i de 8 de maig de 2008, l’Ajuntament de Mataró va atorgar a favor de Parc TCM la concessió demanial sobre 26.292 metres quadrats de la finca de domini públic situada a la confluència entre l’avinguda del Maresme, el passeig de la Marina, l’avinguda d’Ernest Lluch i el carrer de Tordera, de Mataró, amb una superfície de 26.380 metres quadrats.

En la pròpia acta d’atorgament de la concessió demanial referenciada, en la seva clàusula 4.1.3 sobre drets i deures del concessionari s’estipula que Parc TCM resta facultat a explotar les edificacions identificades com edificis TCM 2 i TCM 3, mitjançant arrendament a tercers, que fomenti activitats de l’àmbit del propi servei públic de gestió del parc Tecnocampus en les concretes circumstàncies i condicions que aprovi el Consell d’Administració de l’entitat pública empresarial. També resta facultat per explotar els serveis complementaris que puguin establir-se en el total complex constructiu.  (...)L’explotació de les edificacions en règim d’arrendament s’instrumentarà sempre amb respecte als principis de publicitat i concurrència, i amb respecte al preu que prèviament hagi autoritzat l’Ajuntament, i es farà d’acord amb les condicions que es contemplin en el reglament regulador del servei que l’Ajuntament aprovi.

Seguint els calendaris previstos i amb l’objectiu d’avançar vers l’adjudicació dels espais a tercers que permetin l’inici efectiu de l’activitat del parc, és necessari procedir a fixar un marc de preus sobre els espais de la incubadora d’empreses innovadores ubicada a la primera planta de l’edifici TCM2.

Vist l’informe tècnic i els antecedents que consten a l’expedient, la Consellera delegada sotasignant proposa al Ple l'adopció del següent ACORD:

Primer.- Aprovar un marc de preus sobre els espais de la incubadora d’empreses innovadores del Parc Tecnocampus Mataró-Maresme, ubicada a  la primera planta de l’edifici  TCM 2, amb les següents característiques:
1. Espais d’incubació: oficines per la ubicació de noves empreses(*), els preus de les quals es fonamenten  en el concepte d’escalabilitat. Els preus són diferents per cada any d’estada de l’empresa a la incubadora i s’adapten a les fases de vida de l’empresa durant el seu temps màxim de permanència, que s’estableix sigui de tres anys.
2. Coworking: espai compartit per a professionals amb un preu fix durant els tres anys màxims d’estada.
3. Openspace: espai compartit per empreses amb un preu fix durant els tres anys màxim d’estada.
(*) Es consideren noves empreses aquelles amb un temps de constitució inferior a un any.

Es proposa una forquilla de preus que, en funció dels preus de mercat i amb la finalitat de garantir la competitivitat respecte l’entorn immediat de l’àrea metropolitana, possibiliti a l’entitat pública empresarial Parc TCM adaptar-los a l’alça o a la baixa. Per això, es preveu un marge de maniobra del 20% a l’alça o a la baixa respecte els preus inicialment proposats que s’assenyalen a continuació.

Preus proposats:

Incubadora :

1r any	8€/m²/mes
2n any	10€/m²/mes
3r any	13€/m²/mes

Coworking:

Preu per professional (1 lloc de treball)

140 €/mes

Openspace:

Preu per empresa (2 llocs de treball)

170 €/mes

Les actualitzacions de les rendes per concepte de lloguer pels espais de la incubadora es regularan mitjançant el conveni signat amb les empreses i el reglament de funcionament intern de la Incubadora TCM

Segon.- Delegar en el Consell d’Administració de l’Entitat Pública Empresarial Parc TCM l’aprovació dels preus definitius, juntament amb les bases que regularan les condicions de la licitació dels espais “

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Direcció de Serveis Econòmics-

7 - AUTORITZAR A PUMSA A LA CONCERTACIÓ D’UNA OPERACIÓ DE PRÉSTEC “ICO LIQUIDITAT” D’IMPORT MÀXIM 1.500.000,00 €, AMB LA CAJA MEDITERRANEO (CAM).

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme,  presenta la proposta següent :

“En la sol•licitud de 3 de juny d’enguany, Promocions Urbanístiques de Mataró SA, demana al Ple de l’Ajuntament, autorització per a la concertació d’una operació de préstec, d’import màxim 1.500.000 €, per atendre les  necessitats de tresoreria a curt termini.

Vist l’informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d’Intervenció

Fent ús de les atribucions conferides a l’Alcaldia per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, i la resta de disposicions legals, i d’acord amb les competències delegades per resolució d’Alcaldia de data 16 de juny de 2007 modificada en data 5 de maig de 2008.

Per tot el que s’ha exposat la sotasignat proposa al Ple que adopti a la resolució següent:

1. Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, perquè concerti una operació de préstec “ICO Liquiditat”, d’import màxim 1.500.000 euros, per atendre les  necessitats de tresoreria a curt termini.

Import màxim	1.500.000 €
Entitat financera	Caja Mediterraneo (CAM)
Termini	60 mesos (inclosos 12 mesos de carència)
Interès	Fixe publicat per l’ICO el dia 3 de cada mes, (actualment el 5,74%)
Comissions	Obertura: 0%  Estudi: 0% Amortització anticipada voluntària: 1%
Garantia	Confort Letter
Condicions a la signatura	Pignoració de 500.000 € a una TAE estimada del 3,50%

2. Comunicar el present acord a la Societat Municipal PUMSA.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot en contra. Aquesta setmana hem tingut ocasió de parlar-ne, però no tan àmpliament com haguéssim volgut nosaltres, perquè no vam poder entrar al torn de rèpliques i contrarèpliques en el ple de la junta d’aquesta societat. Quan dic que no se n’ha parlat prou és perquè passen coses com aquesta que, en definitiva, és més endeutament, d'1,5 milions d'euros, amb una pignoració de 500.000, és a dir, se’ns en queden 500.000. Però, a més, hi ha 12 mesos de carències. En aquest cas només se’ns exigeix un “confort letter”, que vol dir que a l'hora de la veritat això no suma com a endeutament municipal, però al final sí que és més compromís d'endeutament per a la Casa, i PUMSA no pot assumir més endeutament. Ja tenim ganes de veure quines són aquestes mesures que vostès han anunciat, perquè fa tres anys que les estem demanant i fins ara les úniques mesures que prenen és anar tirant endavant i anar pressionant fins al precipici.

El senyor Ramon Bassas aclareix que no és més endeutament, sinó que es tracta de cobrir sobretot quantitats no cobertes per altres pòlisses. Vam estar parlant àmpliament de quin és l’objectiu: no anar cap al precipici, sinó cap a la sortida de la crisi, amb la qual PUMSA està compromesa.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que no es queixa del funcionament de la junta general, però sí que ara seria reiteratiu explicar arguments que ja van explicar en el seu moment. En coherència amb el que vam dir l'altre dia, aquest grup hi votarà en contra.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot contrari, també recordant el que van dir fa un parell de dies, mostrant el seu desacord amb la política de PUMSA i el seu grau alt d’endeutament, que cada dia es va acumulant.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

8 - DESAFECTACIÓ DELS HABITATGES SITUATS AL PIS 3R B, ESCALA A, I ÀTIC B, ESCALA B, DE L’IMMOBLE MUNICIPAL SITUAT AL CARRER MADOZ, 28-30.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, presenta la proposta següent :

“L’Ajuntament és propietari de l’edifici situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, el qual es composa de 38 habitatges, edifici tradicionalment destinat a vivendes de mestres.

Els habitatges 3r B, escala A, i àtic B, escala B, actualment qualificats de bé de domini públic, van quedar buits, en haver tornat la possessió els mestres que els ocupaven.

La situació actual de desocupació dels departaments, juntament amb la necessitat municipal d’assignar-los nous usos més afins a les actuals necessitats econòmiques i socials municipals, ha portat a considerar l’oportunitat d’alterar la seva qualificació, per tal que tinguin la qualificació jurídica de béns patrimonials, adient amb els usos i destins previstos com a habitatge.

L’Ajuntament ha obtingut autorització del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, per procedir a la seva desafectació.

Resulten aplicables l’article 81 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de règim local (en el mateix sentit, article 204 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya), i l’article 20 i següents del Decret 336/1988, pel qual s’aprova el reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya. 

És competent per aprovar l’alteració de la qualificació jurídica dels béns municipals el Ple de l’Ajuntament, tal com disposa l’article 52.2.l) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb majoria absoluta segons disposa l’article 114.3.m) del mateix cos legal.

Per tot l’anterior, proposo al Ple municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.- Desafectar inicialment els departaments 3r B, escala A i àtic B, escala B, de l’immoble municipal situat al carrer Madoz, 28-30, d’aquesta ciutat, fins ara qualificats de béns de domini públic afectes a usos escolars, per tal que passin a gaudir de la qualificació jurídica de béns patrimonials.

SEGON.- Sotmetre l’expedient de desafectació a informació pública per un termini de vint dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d’anuncis de l’Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que les persones interessades puguin comparèixer en l’expedient i formular les al•legacions i reclamacions que estimin oportunes. De no formular-se al•legacions ni reclamacions durant el tràmit d’informació pública, la desafectació que aquí s’acorda inicialment s’entendrà aprovada definitivament, i es disposarà l’anotació de la corresponent modificació en l’inventari de béns municipal.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Direcció de Recursos Humans-

9 - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Vist que la senyora Montserrat Balaguer Bruguera, amb contractació laboral indefinida a l’Ajuntament de Mataró, amb la categoria d’animadora sociocultural, ha presentat escrit de declaració de segona activitat per registre general d’entrada en data 21 de maig de 2010, i demana compatibilitzar les funcions que exerceix en aquesta Corporació amb una activitat privada secundària de col•laboradora docent del grau d’educació social en la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, amb una jornada laboral diària de 60 minuts aproximadament –unes 5 hores aproximadament per setmana-.
 
Atès que aquesta segona activitat que sol•licita la senyora Balaguer es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa a l'Ajuntament de Mataró.

Vist que la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya es constitueix mitjançant la Llei 3/1995, de 6 d’abril, de reconeixement de la UOC, publicada en el DOGC núm. 2040 de 21/04/1995 i es regeix per un patronat integrat per diverses entitats.

Considerant que el règim d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques ve regulat a la Ley 53/1984, de 26 de desembre, al Real Decreto 598/1985, de 30 d'abril, a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

Considerant que l'art. 3  de la Ley 53/1984, de 26 de desembre, de incompatibilidades del personal al servicio de las Administraciones Públicas, estableix que el personal comprès en l’àmbit d’aplicació de la llei, entre el qual es troba el personal al servei de les corporacions locals, abasta tot el personal, qualsevulla que sigui la naturalesa jurídica de la relació de treball.

Considerant que l'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

Considerant que l'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50% i que l'art. 330 del mateixa norma estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa   en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la  realització de  l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

Considerant que l'art. 343 del referit Decret 214/1990, manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

D’acord amb el disposat a l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, en els que s’estableixen que correspon al Ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat.
Vist l'informe jurídic corresponent.

Per aquestes raons, la Consellera de Serveis Centrals, en exercici de les funcions delegades per Decrets d’Alcaldia de data 16 de juny de, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:

PRIMER.- Autoritzar la compatibilitat entre l’activitat principal que realitza en aquest Ajuntament la senyora Montserrat Balaguer Bruguera, com animadora sociocultural, amb una activitat privada secundària de col•laboradora docent del grau d’educació social en la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, en els termes referits en la part expositiva del present acord.

SEGON.- La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del  principal com de la segona activitat, que la interessada haurà de comunicar a l’Ajuntament de Mataró.

TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

10 - MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’ACCIÓ CULTURAL.

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent:

“ANTECEDENTS

1. L’actual relació de llocs de treball de l’IMAC va ser aprovada en el Ple del 24 de desembre de 2009.

2. Es proposa la modificació de la relació de llocs de treball pel que fa a l’Àrea d’Intervenció Arqueològica (AIA) de l’àmbit de Patrimoni, i en concret als actuals llocs de Responsable d’intervencions arqueològiques i d’Arqueòleg.

Per informe de data 21/05/2010 la directora de l’IMAC informa de la progressiva reducció fins arribar al 2009 a la desaparició, de subvencions als particulars afectats per la necessitat de promoure una intervenció arqueològica preventiva, degut tant a l’obligació directa dels promotors d’atendre aquesta obligació, amb l’assumpció de les despeses que comporta, com a la disminució de les llicències d’obra sol•licitades, i atesa l’actual situació de crisi econòmica. L’informe de la directora, abans esmentat, conclou amb la proposta de la desaparició de l’Àrea d’Intervenció Arqueològica (AIA) i la modificació dels dos llocs de treball destinats a aquesta secció,  (tècnics superiors amb funcions d’arqueòlegs), els quals passaran a ser de responsable d’intervenció arqueològica i arqueòleg/òloga, respectivament, a arqueòleg/òloga municipal i a tècnic/a superior de catalogació arqueològica.

Amb aquestes modificacions es prioritza les funcions d’inventariar, catalogar i mantenir la col•lecció arqueològica de la que s’ha nodrit l’IMAC durant els últims anys, a més d’emfatitzar les funcions de difusió.

L’informe de la directora de l’IMAC, de 21/05, abans esmentat, va ser elaborat amb el suport tècnic del Servei de Desenvolupament i organització de la Direcció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Mataró.

3. Així mateix, per decret del president de l’IMAC núm. 512/2010, de data 27/05, s’acorda per als dos nous llocs de treball proposats la seva dependència jeràrquica directa del Cap de Patrimoni de l’IMAC, d’acord amb l’organigrama aprovat.

4. D’acord amb l’establert a l’art.11 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal laboral de l’Ajuntament de Mataró, al que està adherit l’IMAC, la proposta de modificació de la RLLT ha estat sotmesa a consideració del Comitè de personal de l’IMAC.

5. Així mateix la valoració dels nous llocs de treball proposats s’ha efectuat amb el suport tècnic del Servei de Desenvolupament i Organització de la Direcció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Mataró i seguint el procediment fixat al mateix art. 11 del text únic esmentat en el punt anterior, ha estat comunicada als interessats.

6. El Sr. Xabier Cela Espin en data 4 de juny ha presentat al.legacions respecte de la modificació de la relació de llocs de treball proposada, les quals, en resum, indiquen:

- 1a. i 2a. al•legació: els materials ja es troben inventariats i catalogats, a excepció d’algunes excavacions dirigides i executades per empreses externes en les que no s’ha complert amb els plecs de condicions tècniques establerts per AIA.

- 3a. al•legació: que l’activitat arqueològica, malgrat ha disminuït per la crisi de la construcció, continua existint amb intervencions preventives.

- 4a. al•legació: contradicció pel que fa a la dependència jeràrquica del Cap de Patrimoni/Director del Museu, en tant que les funcions depenen també de les directrius dels conservadors.

- 5a.: funcions coincidents amb les pròpies dels conservadors del Museu de Mataró.

- 6a.: omissió a la fitxa descriptiva del lloc de treball de la funció investigadora.

- 7a.: modificació, sense justificació, de la jornada laboral.

- 8a.: modificació substancial de les condicions de treball en tant que s’afecta a l’horari i funcions del lloc de treball.

- 9a.: incompliment del disposat a l’article 11 de l’acord de condicions de treball (en referència al text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal laboral de l’Ajuntament de Mataró, al que en el seu dia s’adherí el personal de l’IMAC).

- 10a.: modificació que no obeeix a raons tècniques o organitzatives, sinó a buidar de contingut el lloc de treball.

7. L’informe de 9 de juny de la Direcció de l’IMAC elaborat conjuntament amb el Servei de Desenvolupament i Organització de la Direcció de Recursos Humans de l’Ajuntament de Mataró, considera que procedeix estimar l’al.legació 7a. i part de la 8a. efectuades pel treballador, referent a la jornada laboral i horari, en tant que es considera convenient assignar al lloc de treball una jornada intensiva, coincident amb l’horari que preval a les dependències municipals on s’ha de prestar el servei. En canvi l’informe proposa la desestimació de la resta d’al•legacions en base a les fonamentacions que es resumeixen, a fi de no duplicar el contingut de l’informe abans esmentat: 

Al•legacions 1a. a 3a.: L’IMAC ha deixat d’assumir la promoció de les intervencions arqueològiques preventives de promoció privada, i la promoció pública difícilment en generarà. La tasca prioritària en aquest moment és la d’inventariar, catalogar i mantenir la col•lecció arqueològica que gestiona el Museu de Mataró. Les tasques de recerca i de difusió es subordinen a l’anterior. Cal posseir un coneixement exhaustiu del fons arqueològic existent per encarar en el futur nous projectes de recerca i de difusió.

Al•legacions 4a. i 5a. : Correspon a la Presidència de l’IMAC, en l’exercici de les atribucions que li atorga l’article 13, lletra l) dels Estatuts de l’IMAC, l’aprovació de l’organigrama de l’Institut, del qual es deriven les responsabilitats i funcions que s’assignen a cada lloc de treball i les relacions de dependència i jerarquia que s’estableixen entre aquest i la resta de llocs.

Al•legació 6a. : És a l’empresa a qui li correspon determinar quines són les responsabilitats, funcions i tasques que assigna a cada lloc de treball. La funció investigadora no es contempla com a necessària en el lloc de treball resultant.

Al•legació 8a. : La modificació de funcions proposada en cap moment assigna al lloc de treball de Tècnic/a superior de catalogació arqueològica funcions d’àmbit diferent o de nivell inferior a les que li corresponen atesa la titulació acadèmica exigida per proveir-lo.
 
Al•legació 9a. : Tots els tràmits efectuats (elaboració d’informe-proposta, trasllat al Comitè d’empresa, informació als ocupants, etc., etc.) s’han dut a terme d’acord amb la seqüència d’actuacions establerta per l’apartat 2 de l’esmentat article 11, en els terminis que el propi article estableix.

Al•legació 10 a., : Es formula una opinió personal que la Direcció respecta, però, òbviament, no comparteix.

FONAMENTS DE DRET

1.- Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, (articles 29 i concordants).
 
2.- Art. 11 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal laboral de l’Ajuntament de Mataró 2004-2007, prorrogat per a la present anualitat 2010 i al que s’adherí l’IMAC en el seu dia.

3.- Art. 11.m) dels Estatuts de l’IMAC.

En virtut de la delegació d’Alcaldia de data 16 de juny de 2007, proposo al Ple l’adopció del següent  ACORD :

Primer. Estimar l’al•legació núm. 7, i parcialment l’al•legació núm. 8, efectuada pel Sr. Xabier Cela Espin en el seu escrit de data 04/06/2010, relativa a la modificació de la relació de llocs de treballl de l’IMAC proposada per la direcció de l’institut en la data de 21/05/2010. Per tant la jornada laboral i l’horari del nou lloc de treball proposat, tècnic/a superior de catalogació arqueològica, serà de 7’45 a 15’00 hrs, és a dir jornada intensiva, la qual serà coincident amb l’horari que preval a les dependències municipals on s’ha de prestar el servei.
Segon. Desestimar la resta d’al•legacions efectuades pel Sr. Cela, en base als arguments que ja consten exposats al punt 7è. de la part d’antecedents del present acord i que es donen per reproduïts.
Tercer. Proposar al Ple de l’Ajuntament l’aprovació de la modificació de la Relació de llocs treball de l’Institut  Municipal d’Acció Cultural que s’acompanya com a annex núm. 1 i de les fitxes dels llocs de treball de Responsable d’intervenció arqueològica i Arqueòleg/òloga que s’acompanyen com a annexos núm. 2 i 3, que passen a denominar-se Arqueòleg/òloga municipal i Tècnic/a superior de catalogació arqueològica.
Quart. La nova relació de llocs de treball de l’IMAC entrarà en vigor quan hagin finalitzat les obres d’adequació del magatzem arqueològic municipal  ubicat a Valldeix, el qual es preveu que estigui operatiu en el decurs del darrer trimestre de 2010.
Cinquè. Publicar la modificació de la Relació de llocs de treball al BOP i al DOGC i trametre’n còpia a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat.
Sisè. Comunicar el present acord als interessats i al Comitè de personal.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, entén que la conjuntura urbanística de la ciutat ha canviat, però creu que no s'ha acabat d'explicar del tot el que aquí està passant.
És veritat que la conjuntura, no només a nivell urbanístic sinó també a nivell de la Generalitat ha canviat, però no ens han explicat que també hi ha discrepàncies amb el personal d’Arqueologia, i que fins i tot hi ha tràmits que estan a nivell judicial. Per tant, no acabem de tenir clar quin és aquí el conflicte. El nostre posicionament serà d’abstenció.

El senyor Sergi Penedès recorda que tant al Comitè com al Consell Rector s'ha explicat abastament. La confusió del grup de la CUP és majúscula, perquè no hi ha cap causa judicial en aquest tema.
En tot cas, s'ha parlat amb les dues persones afectades, a banda del Comitè, i hi havia dues opcions, com deia, i una era l’amortització d’una de les dues places, que era la de Direcció, i aquesta persona ha assumit aquests canvis. Fins i tot a aquesta persona li suposa una disminució del sou, i no hi té cap problema. Per tant, no hi ha cap qüestió judicial al respecte.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 22,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 4,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d’Urbanisme-

11 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L’ESTUDI DE DETALL DEL RESTAURANT MACDONALD’S, CARRER VICENÇ PUIG I PEREDEJORDI Nº 2. 

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme,  presenta la proposta següent :

“La Junta de Govern Local en sessió de 10 de maig de 2010 va aprovar inicialment l’Estudi de Detall d’ordenació volumètrica de la parcel•la situada entre els carrers Vicenç Puig i Peredejordi, l’avinguda de Lluís Companys i el Camí del Mig, al Pla d’en Boet, redactat per l’arquitecte Domènec Sierra Morillas, i promogut per Restaurant McDonnalds, SA.

Actualment aquesta finca alberga un negoci a l’aire lliure relacionat amb els automòbils, en la que es preveu implantar una nova activitat de restauració. El planejament admet aquest ús com a compatible. La nova activitat té unes necessitats funcionals i programàtiques que comporten requeriments volumètrics diferents als previstos en caràcter general a la normativa. Es necessita una edificació aïllada situada a l’interior de la parcel•la mentre que el planejament vigent proposa una edificació situada amb alineació a vial.

L’Estudi de Detall ha estat exposat a informació pública pel termini de vint dies a les oficines municipals i a la pàgina web de l’Ajuntament. Així mateix, l’acord d’aprovació inicial ha estat objecte de publicació, mitjançant la inserció dels corresponents edictes en el Butlletí Oficial de la  Província de Barcelona de data 13 de maig de 2010, núm. 114, així com en els diaris  La Vanguardia i El Punt de dates 17 i 15 de maig de 2010, respectivament.

Durant el període d’informació pública no s’han presentat al•legacions, i s’ha incorporat a l’expedient l’informe sol•licitat al Servei municipal de mobilitat, que és favorable a la tramitació de l’Estudi de Detall pel que fa a la competència del seu servei.

El present Estudi de Detall ha estat tramitat de conformitat amb el disposat a l’art. 26 del Pla especial de Millora Urbana del Sector industrial “La Bobila”, i de l’article 13 de les normes urbanístiques del pla genera PGOU/96, així com la Disposició  Transitòria Novena del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol i d’acord amb el previst al Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa de Textos Legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Per tot el que s’acaba d’exposar, i de l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim local, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents

ACORDS:

PRIMER:
Aprovar definitivament l’Estudi de Detall d’ordenació volumètrica de la parcel•la situada entre els carrers Vicenç Puig i Peredejordi, l’avinguda de Lluís Companys i el Camí del Mig, al Pla d’en Boet, redactat per l’arquitecte Domènec Sierra Morillas.

SEGON:
Publicar l’acord d’aprovació definitiva i les normes urbanístiques de l’estudi de Detall en el Butlletí Oficial de la Província.

TERCER:
Notificar els presents acords als serveis municipals que correspongui i als interessats de l’expedient.

QUART:
Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l’expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d’assabentament.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, expressa el seu vot contrari a la proposta, perquè aquest tipus de restaurant no respon al model alimentari que desitgen per a la nostra ciutadania.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

12 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE MATARÓ 1999:  “OBRADOR DE GERRER A LA MURALLA DE LA PRESÓ”.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme,  presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament de Mataró, en sessió de 13 de desembre de 2007, va acordar:

Iniciar l’expedient d’inclusió en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat del jaciment arqueològic situat a la parcel•la referència cadastral 3792821, consistent en l’obrador de gerrer d’en Jaume Catarineu, a la Muralla de la Presó, el detall de la descripció d’aquest jaciment, fitxa i estudis previs consten en el document que es tramita com a modificació del Pla especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.

Aprovar inicialment la modificació del Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró, amb la incorporació d’un nou jaciment arqueològic al catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró: l’obrador de gerrer d’en Jaume Catarineu, a la Muralla de la Presó, situat a la parcel•la amb  referència cadastral 3792821 i la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recordem que de forma prèvia a l’adopció dels citats acords el Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, en sessió de 28 de novembre de 2007 va informar favorablement aquesta catalogació, per unanimitat

I que també de forma prèvia,  en el procés de tramitació de la llicència d’obres sol•licitada en aquest solar, la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona de la Generalitat de Catalunya, va acordar, en sessió de 18/4/2007, el següent:

- Respecte la llicència presentada per la propietat del solar en qüestió: No aprovar el projecte bàsic de l’edifici  plurifamiliar d’habitatges atès que comporta la destrucció d’un  tram de la Muralla del segle XVI,  Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
- Respecte el jaciment arqueològic: Recolzar la proposta de l’Ajuntament de preservar i conservar les estructures del taller de terrissa de finals del segle XVIII-XIX trobades a la mateixa finca, a través de la seva declaració de Bé Cultural d’Interès Local.

Els acords de Ple de 13/12/2007 d’inici de la catalogació, es van sotmetre a informació pública (publicada a través dels mitjans habituals: BOP, Taulers municipals d’anuncis, a La Vanguardia, i al el Punt Diari de la Comarca) i també van ser notificats a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, als efectes del que disposa l’art. 17 de la Llei de Patrimoni Cultural de Catalunya, Llei 9/1993, de 30 de setembre.

Durant el període d’informació pública, la propietat del solar on s’ha trobat les restes arqueològiques objecte de catalogació, va presentat un escrit a través del qual es reserva les accions legals pertinents per reclamar danys i perjudicis a l’Administració per la paralització de les obres i per l’afectació econòmica que comporti la inclusió del jaciment en el Catàleg.

Consta a l’expedient l’informe de l’arquitecta del Servei d’Urbanisme que al respecte informa que, entre l’aprovació inicial del document i la provisional, s’ha estat treballant en un nou projecte d’obra que permeti compaginar el respecte i protecció de les estructures arqueològiques amb el nou edifici

plurifamiliar. I que en aquest sentit també, s’ha estat estudiant la manera com garantir la previsió de places d’aparcament obligatòries derivades de la llicència, tenint en compte la protecció arqueològica del subsòl d’aquest solar.  Finalment, en aquest context, la propietat ha manifestat  a través del conveni signat per a la regulació de la reserva de les places d’aparcament, que no te intenció d’exercitar les accions legals a que feia referència en el seu escrit d’al•legacions a l’aprovació inicial del Pla especial el 4/2/2008.

El document de modificació puntual del pla especial incorpora també alguna modificació que s’explica a l’informe de l’arquitecta del Servei d’urbanisme en el sentit de petits ajustos en la descripció gràfica dels béns catalogats de la nova fitxa normativa del catàleg (Fitxa 12-1) consistents bàsicament en la concreció i diferenciació de les estructures que formen part del BCIN de la muralla, de les estructures del nou BCIL de l’obrador de gerrer a catalogar.

Per tant, l’objecte de la present Proposta és la formal declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) del jaciment arqueològic situat al subsòl del solar ubicat a la cantonada entre els carrers d’Argentona núms. 26-30 i la Muralla de la Presó, 21-23 (parcel•la referència cadastral 3792821), consistent en l’obrador de gerrer d’en Jaume Catarineu, a la Muralla de la Presó.

De forma simultània es proposa l’aprovació provisional de la modificació puntual del Pla especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, per a la incorporació d’aquest BCIL al  Catàleg del Pla Especial, amb el nivell de protecció F, corresponent a la protecció que en el Pla Especial  s’atorga als jaciments arqueològics.

Recordem la proposta que va determinar l’inici de la declaració d’aquest BCIL i que no s’ha modificat :

Arran de l’enderroc efectuat en aquest indret el més d’agost de 2006, quedaren al descobert unes restes arqueològiques d’origen incert. L’anàlisi de la cartografia antiga i la toponímia de l’actual carrer, suggerien situar, a priori, a l’entorn d’aquest indret, la traça de l’antiga muralla que al segle XVI tancava la vila de Mataró.

Des del punt de vista patrimonial, l’element de la muralla és un Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) i està protegit pel Pla especial del patrimoni Arquitectònic de Mataró amb nivell de protecció A. Per tal de comprovar si les restes i fonaments de les construccions enderrocades, podrien formar part de l’esmentada muralla, així com tenir coneixement de la seva dimensió real, l’Àrea d’intervenció Arqueològica de l’Ajuntament de Mataró, realitzà el setembre del 2006 una actuació arqueològica en aquest indret.

El resultat d’aquesta actuació permeté situar en aquest indret la traça de l’antiga muralla, documentar-ne les restes trobades i demostrar que la façana enderrocada no formava part de l’edificació defensiva del segle XVI.

Els treballs arqueològics, realitzats durant els mesos de gener i febrer de 2007 permeteren documentar els fonaments de la muralla del segle XVI en una extensió de 37,30 m, així com localitzar al centre del solar les restes d’un forn d’una indústria terrissera que estigué en ús des de finals del segle XVIII i bona part del segle XIX. En ser un element desconegut fins al moment de la seva descoberta, aquest forn no estava catalogat al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró d’11 de desembre de 2002.

Tal com s’explica a l’informe de l’arqueòleg municipal que s’adjunta com annex a la memòria del document, s’ha pogut identificar el possible propietari original de l’obrador de terrissa. Es tracta de Jaume Catarineu, del qual només coneixem que morí l’any 1823, fet que ocasionà la finalització sobtada de l’activitat artesanal i fins i tot, l’abandonament de la terrisseria, la qual cosa pot explicar l’excel•lent estat de conservació dels forns així com la troballa in situ dels materials i dels elements que es descriuen en el document. Es valora l’interés d’aquest jaciment arqueològic per tractar-se de la primera terrisseria localitzada a Mataró de la que s’ha trobat restes materials ben conservades i que esdevé testimoni del passat industrial de Mataró.

El seu manteniment i protecció garanteix la pervivència de la memòria històrica  i permet explicar in situ el procés industrial de fabricació i cocció de ceràmica al Mataró de finals de segle XVIII.

Atesa la notorietat de la troballa, es fa necessari protegir les restes de la indústria terrissera per tal d’integrar-les al conjunt del patrimoni local. La  protecció que es proposa s’aconsegueix amb la incorporació d’un nou jaciment arqueològic al catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró: l’obrador de gerrer d’en Jaume Catarineu, a la Muralla de la Presó.

El règim jurídic aplicable als diferents nivells de protecció queda establert al capítol IV de la normativa de l’esmentat Pla Especial.

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent del Servei d’Urbanisme i atès el que disposen els articles 67.1, 76, 78 c), i 83,  del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme, l’article 109 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, els articles 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim local, i 52.2 c) del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, el Conseller-Delegat d’Urbanisme, proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:
Primer.-  Declarar Bé Cultural d’Interès Local el jaciment arqueològic situat a la parcel•la referència cadastral 3792821, consistent en l’obrador de gerrer d’en Jaume Catarineu, a la Muralla de la Presó, el detall de la descripció d’aquest jaciment, fitxa i estudis previs consten en el document que es tramita com modificació del Pla especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, amb la seva inclusió en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat.

Segon.- Publicar al Butlletí Oficial de la Província la declaració de Bé Cultural d’Interès Local del jaciment arqueològic situat a la parcel•la referència cadastral 3792821, consistent en l’obrador de gerrer d’en Jaume Catarineu, a la Muralla de la Presó i notificar als interessats

Tercer.- Comunicar el precedent acord, a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, als efectes de la inscripció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català del jaciment arqueològic situat a la parcel•la referència cadastral 3792821, consistent en l’obrador de gerrer d’en Jaume Catarineu, a la Muralla de la Presó de Mataró, declarat be Cultural d’Interès Local.

Quart.-  Aprovar provisionalment la modificació del Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró, amb la incorporació del jaciment arqueològic “obrador de gerrer d’en Jaume Catarineu, a la Muralla de la Presó, situat a la parcel•la amb  referència cadastral 3792821”,  declarat Bé Cultural d’Interès Local.

Cinquè.- Comunicar els precedents acords als serveis municipals de Llicencies d’Obres, d’Innovació i Promoció de la Ciutat, al Patronat de Cultura.

Sisè.- Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot favorable del seu grup a la catalogació de l’obrador de gerrer, però també lamenta i denuncia que, una vegada més, aquest govern és incapaç de donar una solució satisfactòria a un bé cultural.

Com vostès saben, la Llei del patrimoni cultural català estableix que els béns culturals, tant d’interès nacional com d’interès local, han de poder ésser gaudits per la ciutadania, a més de preservats per a les generacions futures. Malgrat això, en el cas que ens ocupa tampoc en podrem gaudir. Enterrar novament les restes, enlloc de museïtzar-les, impedirà que les puguem conèixer i ensenyar .

Malauradament, aquest no serà un cas aïllat. No fa massa, en una conferència, un eminent especialista en didàctica del patrimoni, museografia, turisme cultural i arqueologia deia que li havia costat acceptar la invitació perquè es fa difícil parlar de patrimoni a la nostra ciutat sense que un es vagi crispant, de mica en mica, perquè allò que en qualsevol altre lloc és normal (que els ciutadans puguin veure, comprendre, gaudir i ensenyar el patrimoni) a Mataró és impossible. No cal que repetim, per sobradament conegut, que la ciutat romana d’Iluro és gairebé invisible als nostres ulls ni que som la única ciutat d’Europa que no té museïtzades les restes romanes. Tampoc insistirem en què, contràriament a allò que estableix la Llei de Museus de Catalunya, els mataronins i les mataronines no podem gaudir de les col•leccions d’art (pintura, escultura, gravats i arts decoratives) del museu de Mataró.

En nota de premsa anterior a l’aprovació inicial, vostès explicaven que la modificació es feia per incloure l’obrador de gerrer en el catàleg, atès “el seu interès per tractar-se de la primera terrisseria localitzada a Mataró on s’han trobat restes materials ben conservades i que esdevé testimoni del passat industrial de la ciutat”. El seu manteniment i protecció, continuaven dient, “garantirà la pervivència de la memòria històrica i permetrà explicar “in situ” el procés industrial de fabricació i cocció de ceràmica al Mataró de finals del segle XVIII”. Queda clar, llegint la seva nota, que una cosa és dir, i l’altra és fer. Allò que els castellans en diuen “del dicho al hecho hay mucho trecho”.

Ja els hi hem dit d’altres vegades que no té cap sentit gastar recursos públics en la investigació de restes arqueològiques si, un cop estudiades, s’amaguen als ulls dels ciutadans. Lamentablement, però, vostès prefereixen continuar amagant el cap sota l’ala i dimitir d’una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics: posar, a l’abast de la ciutadania, la possibilitat de gaudir del patrimoni cultural.

Puig i Cadafalch, la figura del qual, per cert, tampoc semblen tenir gaire interès en difondre, ja deia que “cal donar al patrimoni el valor de la contemporaneïtat”. Queda clar que, com diu el refrany, “ningú és profeta en la seva terra”. 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, adverteix que el seu vot favorable en el punt de l’ordre del dia núm. 11 ha estat erroni; en realitat el sentit del seu vot en el punt relatiu a l’aprovació definitiva de l’estudi de detall del restaurant Macdonald’s del carrer vicenç puig i peredejordi nº 2, és en contra de la proposta
Pel que fa al punt núm. 12 manifesta el seu vot contrari a la proposta. Ens felicitem que s’hagi fet aquesta troballa i que s’hagi catalogat com un Bé Cultural d’Interès Local, però el que no compartim és la solució final, en què aquest gerrer acabarà tapat i no en podrem gaudir els ciutadans. Quan parlem de memòria històrica és precisament això, memòria històrica. Si la memòria la tapem, la memòria es perd, per tant, aquesta ciutat que ja ha tingut molts casos en què hem perdut molts elements que formen part del nostre patrimoni, creiem que és important donar-los valor i que siguin d’interès per a la ciutadania. Segurament hi ha solucions en què aquest gerrer pogués ser contemplat públicament.

El senyor Ramon Bassas recorda que, de fet, aquest no era l’esperit de la catalogació. Em sorprèn, perquè en el període d’exposició pública no es van presentar al•legacions que vagin en el sentit que vostès acaben de manifestar i, per tant, podríem haver estudiat aquestes alternatives.
El que no es pot permetre és que es digui que Mataró està malmetent el seu patrimoni. Precisament de la muralla del s. XVI, de la part que estem parlant no es pot gaudir perquè senzillament es tracta del subsòl. Precisament Mataró ha recuperat dos trams de la muralla del s. XVI i els podem gaudir des de fa no massa anys, a la part de Can Xammar i la Muralla dels Genovesos. A més, el procés de recuperació per al seu ús del nostre patrimoni arquitectònic és increïble en els darrers anys, per exemple el patrimoni industrial: Cabot i Barba, Can Marfà, la Nau Minguell… i no continuo amb l’etcètera per a no entrar en aquest debat ara.
L’Ajuntament té una actitud activa en la recuperació d’aquest patrimoni industrial, i també en el modernisme: no es pot dir que Puig i Cadafalch és un personatge oblidat, quan precisament les seves peces han estat objecte de recuperació per part dels governs democràtics, així com el barroc… Segurament haurem de fer més visites perquè es puguin assabentar de quina és l’actitud de recuperació del patrimoni que ha tingut l’Ajuntament.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular .
Abstencions: Cap.

-Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat-

13 - DONAR SUPORT AL DIA INTERNACIONAL LLIURE DE BOSSES.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent:

“La bossa de plàstic està considerada com el símbol emblemàtic de la cultura d’un sol ús, del malbaratament i la demostració d’un consum abusiu i innecessari.
Són inqüestionables els impactes ambientals associats a l’excessiu consum de bosses d’un sol ús, ja que comporta un consum innecessari de recursos limitats, com són, per exemple, el petroli o l’energia utilitzada actualment per fabricar-les i/o distribuir-les.

Moltes bosses s’abandonen, afecten la fauna i embruten el nostre entorn i medi natural.
A Catalunya, es consumien 14 milions de bosses de plàstic cada cap de setmana (Estudi FPRC, 2007) o 46 milions de bosses de plàstic cada setmana (Estudi ALEPH, 2007). A l’Estat espanyol es consumeixen a l’any una mitjana de 238 bosses de plàstic per persona. A tot el planeta, s’estima que hi ha un consum de 500 milers de milions de bosses de plàstic. La solució és reduir el consum de bosses de vida útil curta.

Per aquestes raons, el 3 de juliol se celebrarà el Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic. Aquest any la diada, que fins ara era el Dia Català Sense Bosses de Plàstic, esdevé Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic. L'objectiu principal del Dia és conscienciar la societat catalana i tot el món de la necessitat de canviar els nostres hàbits de consum cap a la reducció de l'ús de bosses de plàstic i de productes d'un sol ús. A més, es planteja com un dia per a la reflexió en els avenços que s'han desenvolupat al llarg dels últims mesos en aquest sentit.

Amb aquest esdeveniment es pretén:

- Reduir de forma efectiva el consum de bosses d’un sol ús; incentivar un consum responsable, on la funció principal de l’envàs sigui amb sistemes de llarga durada o reutilitzables.
- Que els governs ordenin normatives i mesures de fiscalitat ambiental per fer possible la reducció efectiva de les bosses i actuacions de sensibilització i comunicació ambiental.
- Que s’apliquin mesures dissuasives del consum de bosses.
- Que la ciutadania, les administracions públiques, les entitats comercials i el sector comercial apostin per aquest canvi cultural i ambiental.  

L’Ajuntament de Mataró està compromès en la reducció del consum de les bosses de plàstic, raó per la qual, en data 5 de juny de 2008, el Ple municipal va acordar per unanimitat de tots els grups municipals una proposta per a la reducció de les bosses de plàstic d’un sol. Seguint aquesta política, es proposa donar suport al Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic.

Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, del següent ACORD:

Primer.- Donar suport al Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic, que se celebrarà el proper dia 3 de juliol de 2010.

Segon.- Comunicar-ho a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i a la Fundació Privada Catalana de Prevenció de Residus i Consum Responsable.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, es felicita perquè, arran del prec que va presentar la CUP, s’ha tirat endavant la proposta que es va fer.
Realment, el problema de les bosses és un problema majúscul, perquè 14 milions de bosses són llançades cada cap de setmana al nostre país, que després van als abocadors, a les incineradores, amb tot el greuge que això comporta. Recordo l’exposició caricaturesca del Sr. Ferrando al respecte, en un ple, que ens va fer gaudir a tots.
Hi ha d’haver una reflexió molt important i és que la realitat de les bosses és un problema molt gran, però que té una solució molt senzilla: conscienciació i mesures, tant personals com comercials:
A nivell personal, es pot reutilitzar bosses, agafar el carrretó quan es va al mercat o bosses de més d’un ús quan es va al súper, utilitzar carmanyoles quan s’ha de portar un entrepà... A nivell comercial, també hi ha moltes iniciatives que a nivell municipal es podrien tirar endavant, com ara promoure convenis amb els sectors comercials o fer actuacions concretes per tal de limitar les bosses, o el cobrament, o fer un descompte per a la gent que no utilitzi bosses... Hi ha molt de camí per recórrer a nivell municipal. Esperem que hi hagi un diàleg més estret amb el sector comercial, de manera que els consumidors finals no acabin fent ús d’aquestes bosses que, a la llarga, són tan perjudicials.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que el Sr. Ferrando, en aquell ple, expressava, com a argument del posicionament d’aquest grup, el seu rebuig al fet que en aquests moments de crisi es plantegés penalitzar l'ús de la bossa, que per a moltes famílies amb un nivell de subsistència complicat és un recurs davant la tradicional bossa d’escombraries, més costosa.
Dit això, és evident que el respecte a la natura és una preocupació del PP, com de tots els presents. Com bé sap el Sr. Alcalde, el primer partit ecologista que hi va haver en aquest país pertanyia a la federació de partits d'Aliança Popular.
Nosaltres hem de donar suport a totes les campanyes que serveixin per conscienciar la gent que s'ha de caminar en un sentit de cuidar el medi ambient, de fer un ús racional dels recursos del planeta i que, per tant, seria desitjable que arribés el moment en què aquest valor que promou aquesta declaració i jornada arribés a quallar en la consciència col•lectiva de les persones.
Ens hi posicionarem positivament, però també volem aclarir que aquest grup i partit sempre serem contraris, en aquests moments de terrible crisi econòmica, que es penalitzi els ciutadans amb alguna taxa, especialment els que tenen economies més modestes.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE VIA PÚBLICA
-Servei de Protecció Civil-

14 - APROVACIÓ PLA ESPECÍFIC MUNICIPAL DE PROCESSONS DE SETMANA SANTA.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  presenta la proposta següent:

“D’acord amb la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, el Pla Bàsic d’Emergències Municipal, s’articula com a peça clau en l'estructuració de tot el sistema de planificació en matèria de protecció civil. En concret l’art. 16 de la Llei 4/1997 estableix que el Pla de protecció civil de Catalunya ha d’integrar el diversos plans territorials i especials, i ha de contenir la previsió d'emergències a què es pot veure sotmès el país a causa de situacions de catàstrofe o calamitats públiques, el catàleg de recursos humans i materials disponibles i els protocols d'actuació per a afrontar-les, a més de les directrius bàsiques per a restablir els serveis i recuperar la normalitat.

D’acord amb les disposicions recollides a l’esmentada Llei 4/1997, de Protecció civil de Catalunya i amb el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació del plans de protecció civil de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró anirà disposant, actualitzant i revisant tots els Plans d’Actuació obligatoris i recomanats, així com procedirà a l’elaboració dels plans específics necessaris en funció dels riscos que existeixin al municipi.

D’acord amb el que preveu l’article 18.5 de l’esmentada llei 4/1997, els plans específics municipals s’han d’aprovar i homologar pel mateix procediment que els plans bàsics d'emergència municipal. Cal revisar-lo cada 4 anys a fi d’adaptar-lo als canvis de circumstàncies i mantenir-ne, així, la seva capacitat operativa, segons el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya.

Vist l’informe favorable emès pel servei de Protecció Civil, de data 15 d’abril de 2010.

D’acord amb el que disposa l’art. 3 del Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya, en quant les actualitzacions i adaptacions d’aquests plans s’han d’aprovar per les corporacions municipals amb el mateix procediment seguit per l’aprovació i homologació inicial.
 
D’acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d’exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col•lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col•lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques.

D’acord amb el que estableix l’art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l’aprovació dels plans específics municipals en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l’homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Per aquestes raons,

El Conseller Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d’Alcaldia de 20 de febrer de 2009, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:

PRIMER.- Aprovar la revisió del Pla Específic Municipal  per Processons de Setmana Santa de Mataró.

SEGON.- Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació de la revisió del Pla Específic Municipal  per Processons de Setmana Santa de Mataró per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, expressa la seva abstenció, perquè és un document molt tècnic i molt ampli, que  ara per ara s’escapa a les seves possibilitats de valoració.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, respon al Sr. Melero el fet que hagi donat les gràcies als grups per haver pogut treballar en aquest document. És veritat que es tracta d’un document molt tècnic. Hem tingut l'oportunitat de poder fer-hi alguna aportació, comentar-les amb la responsable de Protecció Civil de l'Ajuntament, i li volem agrair la bona disposició que ha tingut.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

FORA DE CONVOCATÒRIA

Conclòs l’ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s’ha presentat una proposta de resolució respecte la Sentència del Tribunal Constitucional en relació amb l’Estatut de Catalunya, que per tràmit d’urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària. En aquest sentit proposa de tractar-la en aquest lloc de l’ordre del dia, és a dir, al final de l’apartat de Declaracions Institucionals.

És sotmet a votació el tractament urgent de la proposta:
 
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 3,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC, CIU, ICV-EUIA, ERC CONTRA LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL EN RELACIÓ AMB L’ESTATUT DE CATALUNYA.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

“El 30 de setembre de 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar, per amplíssima majoria, el projecte de nou Estatut d’Autonomia. Aquell text, expressió unitària dels anhels d’autogovern del nostre poble, va ser aprovat posteriorment pel Congrés dels Diputats amb les modificacions que ja garantien la seva plena constitucionalitat. El mateix poble de Catalunya, en referèndum convocat el 18 de juny de 2006, hi va mostrar el seu suport.

En resposta als recursos d’inconstitucionalitat presentats, el passat 28 de juny, després de 3 anys, el Tribunal Constitucional (TC) va emetre la sentència sobre l’Estatut el que ha significat una retallada i un xoc de legitimitats.

D’una banda, suposa una col•lisió amb la legitimitat del poble de Catalunya, que ja va expressar a les urnes per referèndum el seu consentiment. D’altra banda, el fet que la sentència l’hagi emès 10 magistrats d’un alt tribunal fortament desprestigiat, evidencia novament aquesta deslegitimació.

El TC, finalment ha anul•lat 14 articles, reinterpreta altres 23 i accepta el preàmbul tot i negar eficàcia jurídica a l’al•lusió de Catalunya com a "nació" .

Les institucions, des de la responsabilitat, hem anat desplegant aquesta norma durant els quatre anys que porta en vigor, i desplegant, per tant, l’autogovern i els drets socials dels catalans i les catalanes arreu del territori.

El poble de Catalunya ha estat, sempre, un poble de diàleg i enteniment. Ara més que mai cal actuar amb serenitat però amb la màxima fermesa. Aquesta sentència és un atac a la dignitat i a la llibertat de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin. Ens cal, doncs, una resposta democràtica, unitària i coherent amb els valors que ens han mantingut vius com a país al llarg de la història. Com a institució que som, tenim el dret d’expressar la nostra indignació amb serenitat i respecte a la legalitat, des del seny que ha caracteritzat el nostre poble.

En relació als antecedents exposats, els sotasignants proposem al ple l’adopció dels següents ACORDS;

Primer.- Mostrar el rebuig, decepció i indignació de l’Ajuntament de Mataró a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que mai no s’hauria d’haver produït.
 
Segon.- Mostrar el suport de l’Ajuntament de Mataró a la Presidència de la Generalitat en l'aplicació de les resolucions que de manera majoritària es prenguin al Parlament de Catalunya en la sessió monogràfica que es celebrarà els propers dies.
 
Tercer.- Reiterar el nostre convenciment de la plena constitucionalitat de tot l’Estatut, aprovat per les Corts Generals, el Parlament de Catalunya i el poble de Catalunya.

Quart.- Defensar, més que mai, l’Autogovern de Catalunya i l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya al qual els catalans i catalanes no pensem renunciar.

Cinquè.- Reiterar el nostre malestar envers un Tribunal Constitucional que considerem desacreditat i moralment deslegitimat per haver dictat aquesta sentència.

Sisè.- Fer sentir la nostra veu expressant el nostre sentiment d’afirmació nacional i la nostra voluntat de governar-nos, donant suport, responent massivament i animant als nostres conciutadans a participar  a la convocatòria de la manifestació unitària convocada pel proper 10 de juliol a Barcelona per Òmnium Cultural amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, que amb el suport de les forces polítiques i socials de manera conjunta, es vol expressar cívicament i democràtica la nostra voluntat d’autoafirmació i d’autogovern, demostrant que som una nació i que formem un sol poble.
 
Setè.- Comunicar l’adopció d’aquests acords als grups polítics del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat, al Govern espanyol, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, al Tribunal Constitucional, als grups polítics de les Corts Generals i i a l’entitat Òmnium Cultural.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta una proposta alternativa “in voce”:

“Dilluns 28 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional espanyol apel•lant a la 'indissoluble unitat d'Espanya' ha dictat sentència sobre l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya, retallant-lo de forma definitiva.

Ja a l’any 2006 una part important del catalanisme vam dir NO a un Estatut, que alguns ens van vendre com a nou, i que en realitat representava la negació dels Països Catalans i, que en cap dels casos reconeixia dos elements bàsics pel nostre futur col•lectiu com són la sobirania política i fiscal.

Ara, després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, podem afirmar que no ens vam equivocar. El cicle de l'Espanya de les Autonomies s'ha exhaurit i l'Estatut ja és lletra morta.

Els catalans i les catalanes som considerats com a ciutadans de segona de l'Estat espanyol, perquè la Constitució espanyola de 1978 i els ulteriors desplegaments legislatius es fonamenten en la desigualtat, l'espoli, la desconfiança i el menyspreu de la Nació catalana. El fracàs de l'encaix proposat per l'Estatut, demostra que a l'Estat espanyol no hi pot haver bilateralitat, subsidiarietat o federalisme, perquè l'espanyolisme imperant només ens contempla com a una simple província.

Després de tres dècades d'experiència autonòmica i davant l'actual context de crisi econòmica, necessitem dotar-nos de les eines polítiques d'un estat propi. Per això ha arribat l'hora de dir prou als estatuts i a aquells que es creuen amb el dret de decidir per sobre de la voluntat del poble català.

Per tot plegat, el Grup Municipal de la CUP proposa al Ple municipal l’adopció dels següents acords:

ACORDS

1. Mostrar el rebuig de l’Ajuntament de Mataró envers la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, atès que representa una agressió inacceptable cap al poble català.

2. Constatar l’exhauriment del cicle autonòmic iniciat el 1979 i expressar el ferm compromís de l’Ajuntament de Mataró en la defensa del dret del poble català a autodeterminar-se i constituir un estat propi.

3. Instar a tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya que convoquin un Referèndum Nacional sobre la Independència com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut. 

4. Donar suport i convidar a la ciutadania a participar a la manifestació del 10 de juliol a Barcelona, convocada per Òmnium Cultural amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

5. Comunicar l’adopció d’aquests acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya i a les entitats municipalistes catalanes.”

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, comença recordant que el seu grup va recomanar el vot contrari a l'Estatut per considerar que ja estava retallat. No obstant això, després d'haver estat ratificat en referèndum, naturalment ens vam comprometre amb el seu desplegament fins al seu límit màxim.
Després de la sentència, pensem que s’ha trencat un pacte, si entenem l’Estatut com una eina de regulació de les relacions entre Catalunya i Espanya, i l’actual conjuntura política ens mostra que estem davant d'un final de cicle. El rebuig per part de l'Estat espanyol en la voluntat d'entesa per part de Catalunya ens empeny a avançar cap a un estadi on s’exerceixi de manera veritable aquest dret a decidir.
Ens cal unitat, fermesa, serenitat i intel•ligència, per treballar, i això farem ara més que mai, amb l’objectiu de continuar el procés de construcció d’una majoria social necessària per a algun moment poder exercir aquest dret a decidir. I no pensant en el Tribunal Constitucional, ni tampoc en els partits, ni en les eleccions, ni en cap líder; sinó pensant en el país, corresponsables de Catalunya i el seu futur. Perquè totes les altres causes ja tenen qui les defensi. Catalunya no té ningú més que nosaltres, els catalans, per fer-ho. No podem permetre que altres decideixin el nostre futur.
En relació amb les propostes, nosaltres votarem que sí a totes dues. Demanem també al grup de la CUP que faci el mateix, perquè un dels valors que pensem que té aquesta proposta és el de la unitat i el consens màxim en el ple de l’Ajuntament de Mataró.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, respecte a la proposta de la CUP, afirma que el posicionament del seu grup serà contrari, com cada vegada que aquesta formació ha presentat algun text en què parla de l’independentisme. Nosaltres, per coherència amb els posicionaments que hem tingut respecte a l'Estatut d'Autonomia que el poble de Catalunya va votar, donem suport a la proposta conjunta. Aquest text que presentem és un espai comú. Vostès saben que nosaltres estaríem defensant que el poble de Catalunya torni a exercir el seu dret a vot i torni a tenir veu amb aquest nou Estatut que el TC ens ha tret. En aquest sentit, hi hauria aquesta proposta, que ara només vull fer visible. Per descomptat, estarem el 10 de juliol als carrers de Barcelona, en aquesta mobilització que esperem que sigui massiva i multitudinària.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, diu que ells tampoc han pogut tenir coneixement, amb el temps que seria desitjable, de la proposta. El Sr. Fernàndez, de CIU, ha tingut l’amabilitat d’enviar-nos-la, quan vam intuir que es presentaria alguna proposta al respecte.
Vull fer una matisació: la Sra. Guirao parlava que el TC ens ha robat... i hi ha una cosa que d’entrada m’he cansat de dir: hauríem d’intentar, com a responsables polítics que som, distingir. Aquí no s’està parlant ni de la independència de Catalunya, ni del dret de Catalunya a decidir, ni de tots els drets que creiem cadascú que Catalunya pugui tenir. Estem parlant d’una sentència d’un Tribunal que té tota la legitimitat, en el marc legal actual, a dictaminar si una llei orgànica s’ajusta o no  a la Constitució.
A partir d’aquí, hi ha una intel•ligència social o col•lectiva, de la mateixa manera que n’hi ha una d’individual, i en psicologia els terapeutes tenen com una gran veritat o principi que les persones, quan més capaces són de superar la frustració, més poden accedir a estats d’equilibri i, per tant, assolir objectius o reptes a la vida.
Això passa també amb els països. Aquí, jo no sóc sospitós de ser un amant del Sr. Zapatero, ni tampoc de tenir-lo com una persona amb una gran solvència ni política ni intel•lectual. El Sr. Zapatero, que ha generat tota aquesta frustració, deia, per un pur interès electoral i al que altres partits s'hi van acollir desesperats...
El problema de tot això no és la definició de Catalunya, sinó que hem iniciat un camí erràtic, d'incerteses, frustrant, per la porta falsa, perquè pretenem que un Estatut fet per una part de Catalunya —no oblidem que al meu partit se'l va marginar antidemocràticament, per part del Sr. Zapatero, al Pacte del Tinell, amb la qual cosa no va poder participar de manera desitjable en la redacció i treballs de l’Estatut, com a mínim, en el clima que seria desitjable, perquè hi havia un interès d’arraconar el meu partit—.
Aquesta frustració està originant avui un espectacle inèdit i és que partits que teòricament tenen un respecte institucional per la llei, pel dret, pel marc legal de què aquest país lliurement s’ha dotat, i parlo concretament del PSC i de CIU, estan donant avui un espectacle inèdit reaccionant, amb les vísceres, contra una sentència que té tota la legitimitat constitucional de dictaminar sobre una llei orgànica. Aleshores, de què parlem?
El Sr. Safont feia referència a què el Sr. Montilla ràpidament ha corregit la seva posició, efectivament. D’aquella primera reacció que va expressar per posar-se al front no sé si d’aquesta gran marxa maoista o manifestació, convocada per al dia 10 amb no sé quina finalitat, dient que la sentència era inacceptable, que atacava Catalunya... Ara ha passat a dir: “Tranquil•litat. Aquesta sentència tampoc no és tan dolenta, millora l’Estatut del 79... Per tant, tinguem seny”. Però, quina barra! Com es pot dir això després d’haver portat aquest país a la situació en què ens trobem ara?
Probablement compartiré amb alguns de vostès que la moratòria del TC sigui injustificada, i difícilment comprensible. Ara bé, com a responsables polítics tindríem l’obligació de valorar la sentència, després d'una anàlisi profunda de la mateixa, que em temo que ni la majoria de nosaltres encara ha fet. Jo crec que la sentència no s'ha llegit a fons i, en tot cas, el que no podem és donar peu a més conflicte.
Aquest grup municipal, a corre-cuita, hem redactat un text que presentaríem en forma d’esmena a la totalitat de la moció conjunta que se’ns presenta, i que passo a llegir ara mateix:

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta alternativa següent:
“La democràcia exigeix el respecte escrupolós de l’Estat de Dret i de la Constitució. Totes les controvèrsies polítiques han de respectar les regles del joc democràtic ja que són la garantia de les nostres llibertats. Fora del marc constitucional no ha hi cap alternativa democràtica.

En aquest procés, no hi ha vencedors ni vençuts, només guanya la democràcia i l’Estat de Dret que són valors de tots els demòcrates.

El Tribunal Constitucional ha emès el seu judici sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tots els demòcrates, amb independència de les postures defensades fins avui sobre la matèria objecte d’aquesta resolució, tenen el deure i la responsabilitat ètica de reconèixer que no hi ha legitimitat democràtica al marge de la Constitució i que, aquesta, determina que és el Tribunal Constitucional qui interpreta les lleis, inclosa una llei tant important com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

El Tribunal Constitucional garanteix les llibertats dels catalans i un Estatut plenament constitucional.

Per tot això, el Grup Municipal del PPC a l’Ajuntament de Mataró sotmet a la consideració del Ple Municipal l’aprovació dels següents

ACORDS

1.- Davant de la greu situació econòmica que pateix el país, fem un crida a la responsabilitat de tots els partits i institucions públiques, per concentrar els esforços en donar resposta a una crisi econòmica que ha deixat sense feina a centenars de milers de catalans. Ara no és el moment de generar enfrontaments institucionals sinó d’abocar-nos a que Catalunya torni a ser una economia generadora d’ocupació.

2.- Reclamar el desenvolupament lleial de l’Estatut, ara plenament constitucional, per part dels governs espanyol i català, i el compliment de la sentència per part de tots.

3.-Encoratjar a tots els partits democràtics, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, a donar per tancat el debat sobre la constitucionalitat de l’Estatut i a centrar-nos en els problemes reals dels ciutadans com són la creació de llocs de treball, la seguretat, la immigració, l’educació, la sanitat, el manteniment de les pensions, etc. “

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença manifestant que en aquesta situació que vivim segurament hi hauria molta gent al país que voldria que estiguéssim encarant i enfocant el problema greu de patiment a causa d’una crisi econòmica, i és evident... Això no ho discuteix ningú, però és evident que la sentència del TC ha caigut ara, i recordo al Sr. Mojedano que quan la justícia és lenta acaba no sent justícia. I si ha caigut ara, després de 4 anys i en lloc de 6 mesos, segurament no haguéssim estat en aquesta situació de crisi ara i vostè no hagués pogut utilitzar aquest argument.
Ara bé, aquí estem davant d’un problema molt greu de xoc de legitimitats entre un Tribunal, que vostè sap tan bé com nosaltres que està manipulat políticament, que ha tingut un grau enorme de politització, i, per tant, al final, molt probablement, el que n'ha sortit no és del gust de ningú. Desgraciadament, el que fa un tracte d’aquestes característiques és generar, no frustració, sinó independentistes. I aquest és el problema. Hi ha molta gent que diu que ja no es pot anar més enllà, i hi ha molta gent que està disposada a creure que encara hi pot haver projecte comú, i molt probablement a la manifestació que Òmnium Cultural ha decidit tirar endavant amb el suport majoritari dels partits de Catalunya, rere la pancarta hi haurà independistes i n’hi haurà que no ho són, però sí que és gent que se sent maltractada, que no se sent respectada ni reconeguda, i això vostès ho han d’entendre. No fem un front contra ningú, totes les opinions en aquest consistori són tan legítimes unes com altres, i, per part nostra, crec que amb aquestes paraules no demostrem cap mena de frustració. El que sí que fem és constatar una realitat, tot i que sabem que serà molt difícil de mantenir la unitat aparent que tenim avui; en som conscients, perquè la forma d’abordar el llibre de ruta que ha de portar aquest país a la plena sobirania és molt diferent la visió que en tenen uns i altres, i és ben sabut que la de CIU és sumar la majoria necessària i no portar aquest país a una frustració que sí que significaria la convocatòria d’un referèndum, que desgraciadament potser avui no tindria el suport suficient. L’Estat espanyol, amb aquestes altes estructures de l’Estat que tracten d’aquesta manera la societat catalana, molt probablement anirà inflant aquesta massa de gent que se sent descontenta, i aquell projecte que potser algun dia molts hi van creure, s’anirà esmicolant a trossos. Aquesta unitat que avui hem aconseguit en bona mesura, tot i que respecto la CUP i el PP, crec que és bona de cara a la gent, perquè el primer que hem de fer és canalitzar aquest nivell d'indignació que hi ha al país i que es veia a venir. Aquí és on hi ha el problema del xoc de legitimitats entre un Tribunal manipulat políticament i la voluntat d’un poble que vota un referèndum. Aquesta és la diferència, n’hi ha que pensem que primer està la voluntat del poble, i n’hi ha d’altres que es pensen que manipulant uns quants magistrats aconseguiran canviar el que no s’ha aconseguit a les urnes. Això és un problema i és el problema de Catalunya, i la construcció d’un llibre de ruta que pugui ser entès majoritàriament i pragmàtica pel poble de Catalunya. I, per tant, CIU, avui, per aquesta unitat que ens reclama el poble, hem decidit presentar la proposta, conjuntament amb la resta de partits.
Respecte a la proposta del PP, és obvi que no ens hi podem sumar perquè estem a les antípodes. Pel que fa a la de la CUP, crec que del meu discurs ja s’ha extret molt clarament que, llevat d’un punt, que és el 3 i la introducció, hi estaríem d’acord, però el que no podem fer és instar que en aquest país es convoqui un referèndum, perquè això seria abocar la frustració a la societat catalana. Tampoc creiem que sortís un resultat positiu.
De moment, creiem que ens hem de posar a treballar, perquè la gent aturada pugui recuperar la feina i l’autoestima, i demostrar-los que també entenem que no podem portar aquest país enlloc que no vulgui majoritàriament la societat catalana. Per tant, Sr. Safont-Tria, si no és que retira el punt 3, no li votarem la proposta. 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, mostra el suport del grup Socialista a la proposta que han presentat conjuntament amb altres grups municipals, i el rebuig a les propostes alternatives que s’han presentat.
Recordem que aquesta sentència es produeix gairebé 4 anys després de presentar-se aquest recurs i que es presenta després d’haver-se votat 50 lleis que el desenvolupen. Han declarat inconstitucional 1 article sencer, 13 paràgrafs d’altres articles i sotmet a una interpretació restrictiva 27 articles més; l'abast de la sentència el coneixerem quan es publiqui la mateixa. Per això, encara no hi ha hagut aquesta lectura acurada que demanava el Sr. Mojedano.
El president Montilla ha dit que els catalans ens sentim maltractats, però no pas derrotats, i aquesta és la sensació que volem manifestar. Per cert, el President no ha modificat cap ni un dels extrems de la seva manifestació primera, que va fer en seu del Palau de la Generalitat. Continuen sent vigents els objectius que va esmentar en aquella declaració. No ha modificat en cap moment la seva posició de fermesa i d’intentar trobar el camí per poder recomposar la situació.
Nosaltres no volíem la sentència d’un Tribunal que es troba en una situació anòmala, de dubtosa constitucionalitat. Nosaltres, que som defensors de la Constitució i de les institucions que diu la Constitució, pensem que el Tribunal també ha de complir el que diu la Constitució, que és la seva renovació. Hi ha renovacions que s’han de fer per temps, i no s’ha fet perquè hi ha un partit que ho ha bloquejat. Per tant, el Tribunal s’hauria d’haver inhibit o declarat la plena constitucionalitat de l’Estatut.
La sentència no dóna la raó al PP, això és important que quedi clar. Si li interessava tant la crisi, podria haver deixat de lluitar per aquest recurs, que ha fracassat de manera majoritària. El PP sí que hi va ser a la ponència, fins que el Sr. Rajoy va trucar al Sr. Piqué perquè ordenés la seva retirada de la ponència, però va ser convidat reiteradament a participar-hi, per tant, no és una qüestió del Pacte del Tinell. El Sr. Rajoy va considerar la lluita contra l'Estatut i, de passada, contra la decisió dels catalans, com una de les seves armes electorals. Van arribar a fer això de les consultes i referèndums ciutadans amb urnes al carrer... i ho van fer al llarg del conjunt d'Espanya contra Catalunya, i de marxes maoistes no dic quantes en van arribar a fer contra l'Estatut... Qui ha alimentat el conflicte contra Catalunya ha estat exclusivament el PP i el conjunt de la dreta més reaccionària espanyola.
Nosaltres no renunciarem a allò que el poble de Catalunya ha votat. Volem recuperar, a través de la política i dels mitjans legals institucionals més adients, el que la sentència ha anul•lat o ha interpretat de forma restrictiva. Creiem que això és possible. El nostre projecte i l’única possibilitat d’unitat catalanista és la defensa íntegra de l’Estatut i el seu ple desenvolupament a través de la política, refent el pacte estatutari en la seva integritat i reforçant l'esperit ample i generós del pacte constitucional. El procés d'elaboració de l'Estatut ha valgut la pena; malgrat la sentència, tenim un Estatut molt millor que el del 2005 i amb moltes més possibilitats. Malgrat la retallada, la major part de l'Estatut és constitucional i comporta un avenç molt important en el reconeixement nacional, en competències, en millora de recursos i dels instruments que tenim per defensar els nostres interessos. Aquest és un esforç que ha valgut la pena. Volem tot l'Estatut i cap altra cosa que no sigui l'Estatut.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, creu que al Sr. Mora el deu haver traït el subconscient, perquè ha acabat dient que el problema de la sentència del Tribunal és que acabaria generant independentistes. Doncs, miri, jo considero que aquest no és el problema. Aquesta és la solució. La solució passa perquè, en aquest país, hi hagi consciència independentista i que comencem a veure el país des del nostre punt de vista, sense cedir el nostre poder i capacitat de decisió a qui no té dret a exercir-la. Defensar l’Estatut és encallar-se en una pedra que no té solució.
El Sr. Teixidó ens demanava que ens suméssim a la proposta, però jo n’hi faig una altra extensiva a nivell nacional, i és la unitat dels partits catalanistes, per tal de dissenyar una estratègia política comuna de caire sobiranista, que ens permeti avançar en la sobirania política. Això passa per denunciar que els estatuts no ens porten enlloc, que sempre ens mantindran lligats a la dependència de l’Estat espanyol i dels seus interessos partidistes, i obrir la via sobiranista, començar a entendre i difondre que nosaltres som els únics que tenim dret a decidir sobre com es fa el nostre país i que, per tant, hi ha d'haver una estratègia independentista assumida pel catalanisme. Això és el que demanem al conjunt dels partits del catalanisme, aquesta unitat estratègica, per tal de superar l'actual situació de dependència de l'Estat espanyol i començar a exercir la construcció d'un futur estat català.
El Sr. Mojedano ja ens té acostumats a les seves referències sobre la psicologia humana. Vostè ha parlat de frustració. Potser sí que n’hi ha, però bàsicament les persones que estan frustrades són aquelles que, de forma reiterada, pretenen impulsar l’encaix entre Catalunya i Espanya, cosa que s’ha demostrat que és impossible, perquè són dues maneres de veure la realitat, són interessos contraposats i són il•lusions contraposades. Jo no tinc cap mena de frustració, en tot cas, el que tinc jo i el conjunt de la gent independentista és il•lusió per construir una nova nació, una nació de progrés, que ens permeti administrar-nos, una nació que tingui un lloc en el món que ens representi políticament, esportivament, culturalment... No haver de demanar perdó pel que som, on puguem decidir, parlar la nostra llengua sense que un tribunal digui si és o no la preferent...
És veritat, des de l’independentisme no li tenim respecte a la Constitució espanyola, perquè és una constitució que va estar feta en un context històric molt determinat, en què hi havia la por del franquisme al darrere, i sota pressions fortes. Tampoc li tenim respecte pel seu immobilisme històric: s'ha mantingut trenta anys i escaig sense moure’s un pam, perquè s'entén la defensa de la Constitució espanyola com la defensa de la unitat d'Espanya.
Vostè es preguntava què té a veure això del Tribunal amb la identitat catalana... Doncs, molt! La mateixa sentència no para de fer referències a la “unidad de España”. Aquesta sentència està feta bàsicament per garantir aquesta unitat, i perquè no puguem exercir, com a catalans, el nostre dret a decidir.
Vostè, amb la seva proposta, ens parla de crisi. Evidentment tenim una situació de crisi molt greu i és prioritari sortir-ne. Però per sortir de la crisi, necessitem sortir d’Espanya, perquè si no tenim els instruments polítics i econòmics per gestionar la nostra realitat, les nostres economies, les nostres empreses, la nostra presència a nivell internacional, la nostra presència a nivell europeu... si no som capaços d’administrar això, continuarem amb la crisi. Sortir d’Espanya és sortir de la crisi, és tenir eines perquè els treballadors tinguin més drets i més progrés.
Responent a la petició del Sr. Mora, miri, no la retirarem, perquè creiem que necessitem unitat estratègica del catalanisme per deixar clar que l'única solució passa per la independència.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, fixa la seva posició contrària a la proposta del PP, entre d’altres, perquè com sempre fa el grup Popular, pressuposa que les persones, els grups, només poden concentrar-se en una sola cosa. Com deia el Sr. Safont-Tria, en realitat, el que l’Estatut proporciona o proporcionarà són eines per satisfer aquestes necessitats que tenen els ciutadans. Estem parlant d’això i no d’aïllar les coses.
Respecte a la proposta del Sr. Safont-Tria, no cal que ens la faci a nosaltres. Nosaltres, tota la vida, hem defensat un projecte de país, des de la serenitat, des de la responsabilitat, i continuarem treballant per això. Una altra cosa és que aquesta proposta es faci extensiva —jo penso, igual que ha dit vostè, que es tracta d'un lapsus— als qui veuen com un problema que hi hagi una generació d'independentisme entre totes aquelles persones que, des d'un punt de vista pràctic i vista la sentència, consideri que els seus anhels d'integració a Espanya, des d'una via federal, es veuen frustrats.

El senyor Pau Mojedano veu els seus companys de consistori molt lluny de la realitat.
Jo, quan parlo amb la gent pel carrer, no té aquestes preocupacions que vostès tenen. El que està clar és una cosa: el Sr. Safont-Tria pràcticament establia una equivalència entre pertànyer a Espanya i patir crisi. Bé, no hi ha cap veritat científica que digui que això és així. La situació de crisi, els aturats o que les empreses s'enfonsin o que l'Administració estigui millor gestionada... no és un problema del marc en què ens movem sinó un problema de bona gestió. Amb un mal govern a Catalunya, tenint totes les competències del món que vostè vulgui, aquí es generarien aturats. I si pertanyem, com estem ara, en un marc més ample, que és l'espanyol, on Catalunya hi ha estat des de sempre, i amb una bona gestió, es genera ocupació, llocs de treball, la gent és més feliç i també tenim millors serveis... D'això es tracta, de gestionar millor les coses. Ara no li explicaré quants llocs de treball es van generar a Catalunya sota els governs del PP, perquè no és l'objecte del debat, i tampoc ve a tomb.
Li he de dir que vostè és coherent, com ho és el Sr. Teixidó. I jo, la coherència i els principis, sempre que es moguin amb respecte democràtic, els respecto. Respecto profundament l’opció independentista, sempre que es pretengui portar per canals democràtics. El que no puc acceptar és que se m’imposi, perquè no comparteixo aquesta opció. Crec que Catalunya, on ha d’estar, és en el marc espanyol i europeu. En certa manera, i aquest és el debat de fons que jo intentava establir abans, estem parlant d'això. Parlem que trenquem els principis democràtics més elementals, quan, des del poder polític, volem imposar un model diferent al que marca la Constitució. Vostè diu que el Tribunal, en la seva sentència, el que fa és defensar la unitat d'Espanya. No, senyor, el que fa és defensar la Constitució, que és la seva obligació. Si no volem aquesta Constitució, hi ha canals democràtics per a canviar-la. Jo entenc que vostè, de democràcia, hi entén poc, però al món civilitzat —model que probablement vostè no comparteixi—, les coses van així. I quan un ha de canviar la Constitució, es fa pels canals que la llei marca.
Coherència, li reconec, però no li puc reconèixer la mateixa coherència al Sr. Bassas, perquè la Sra. Chacón no subscriuria el discurs que ha fet avui. Probablement, algunes de les coses que ella ha dit al Congrés dels Diputats, el PSC, quan arriba l’hora de la veritat, tampoc les vota, en aquesta línia. Tenen habilitat, això sí, a mantenir aquest discurs ambigu calculadament. Els funciona bé, però els he de matisar el que ha dit el Sr. Bassas sobre que el Tribunal no ha donat la raó al PP, què vol dir això? El PP, per si no ho saben, el que va fer va ser plantejar un recurs perquè deia que hi havia articles del projecte de l’Estatut que no s’ajustaven a la Constitució. I això tots vostès ho sabien. El problema és l’ambigüitat calculada, també de CIU —i aquí ve la meva preocupació constant, potser per un afecte personal cap al Sr. Mora, a qui li reconec unes grans virtuts—. El Sr. Mas, a l’hora que encoratja el Sr. Montilla a fer un pas endavant, probablement per enfrontar-lo al seu partit a Madrid (PSOE) i retratar-lo, per darrere està pensant la manera d’intentar desmarcar-se d’ell i apunyalar-lo com pugui ara que vénen eleccions. CIU són partits que manifesten aquesta vocació de centralitat i he de dir que en el sector de la dreta catalana, nosaltres ocuparíem el centre, i ells més el centre-dreta. En aquest sector polític de la dreta catalana, ells haurien de tenir una vocació de centralitat, cosa que ha d’anar lligada a la claredat. Als ciutadans se’ls ha d’explicar el que realment es vol. Si jo volgués parar atenció en allò que el Sr. Mora diu, de vegades, pararia boig, perquè jo no sé ben bé, de vegades, a quin partit pertany, perquè hi ha contradiccions entre el que diu CIU, de respecte constitucional, quan ell de vegades fa fugides endavant...
Finalment, Sr. Mora, diu vostè que el TC és un tribunal manipulat. Bé, no hi ha cap escrit que això ho reconegui o que defineixi el tribunal com una eina política, que seria el que provocaria aquesta possible manipulació, però li reconec que els culpables en són els polítics, i no els jutges del TC. Tots plegats hem participat d'aquesta incapacitat per renovar els seus membres quan tocava i, sobretot, hem participat d'aquesta politització en la manera d'escollir els seus membres. Vostès també. Per tant, ningú està eximit d'aquesta tràgica conseqüència en què ha derivat el TC.
Sr. Mora, l’Estatut modifica el pacte constitucional del 78 i li torno a dir, per una via unilaterial, que ha pretès imposar una voluntat política d’una part a la resta. I una cosa més greu encara, que fa que en la meva condició de demòcrata, per damunt de la meva condició de català i d’espanyol, liquida la divisió de poders el fet de sacralitzar la primacia del poder polític per damunt de l’imperi de la llei. I això és el més greu de tot el procés, i que persones com vostè, o els membres del PSC, que teòricament respecten el marc constitucional, no entenc —li dic amb tota la meva magnanimitat i tota la bona voluntat per entendre’ls— com vostès han pogut caure, si no és per interès electoral, en aquest parany.

El senyor Joan Mora creu que és evident que aquest debat arriba a un punt en què se’n va d’un costat a l’altre. Contestar-ho tot seria pràcticament impossible. Amb la intervenció inicial ha quedat clar quin és el posicionament de CIU, que aquest Tribunal no ha fet bé les coses per manipulació política és una evidència. En 4 anys no han estat capaços de votar una sentència, i al final s'ha hagut de fer per blocs, cosa que es podia haver fet fa molt temps i ens haguéssim estalviat, com a mínim, aquesta vergonya des del punt de vista jurídic. Aquí és on tenim el problema. Però també tenim un problema de fons, que és el trencament de la confiança d'una societat respecte d'una altra. D'una societat que se sent catalana amb una societat que se sent espanyola i, en el cas de Catalunya, una part de la societat que se sent catalana i espanyola sense cap mena de problema. I el que hem de procurar és que aquesta convivència no es trenqui, passi el que passi democràticament —i nosaltres pensem que Catalunya és una nació, tal com ho va expressar el Parlament amb pràcticament el 90% dels seus representants el 30 de setembre del 2005, davant dels que pensen que Catalunya no ho és. I siguem clars, perquè el fet que sigui una nació l’empara en què sobre ella resideix la plena sobirania i, per tant, la capacitat i el dret a l’autodeterminació que vostè, com a demòcrata, no hauria de tenir por a reconèixer. Aquest és un punt de partida que nosaltres pensem que és el del 90% dels representants del Parlament de Catalunya. Aquesta és una realitat.
Miri, la veritat és que, en el fons, el que estem és uns defensem aquest concepte de nació i els altres en defensen un altre de diferent. I sí, en què té raó, és que molt probablement aquesta diferència de maneres de defensar aquesta nació i el llibre de ruta ens poden portar a què políticament Catalunya tingui moments convulsos, però, precisament, perquè aquesta societat passi el mínim de moments convulsos i poder treballar per sortir de la crisi i crear llocs de treball, els polítics hem de continuar treballant d’una manera tranquil•la i seriosa. Així, la gent cada dia se sentirà més feliç i orgullosa de ser el que se senti, i si majoritàriament se senten catalans i volen portar fins al final aquesta catalanitat ho puguin fer. I aquest és el problema, quan algú intenta escapçar aquesta realitat. Aquesta és la diferència entre vostès i nosaltres.

El senyor Ramon Bassas recorda al Sr. Mojedano que han estat els del PP els qui han posat Catalunya i els polítics en aquesta situació. Era molt senzill haver retirat el recurs, i ara estaríem parlant del que realment ens preocupa: la crisi... Era així de senzill. No es posi ara el problema que vostès han posat a Catalunya i Espanya.
Efectivament si el TC defensa la Constitució, com vostè diu, també hauria de defensar la seva limitació, que també està prevista a la Constitució, i que només el PP ha bloquejat per a la seva renovació. El TC és, com tots, d’origen polític, perquè la sobirania rau en el poble, en les democràcies.
Durant l’Estatut, Espanya no s’ha trencat. Vostès tenien aquesta por, però no s’ha trencat. Al contrari, s’hi ha afegit tothom a l’Estatut, fins i tot aquells articles que vostès consideraven inconstitucionals i que el TC, amb el seny que els quedava, ha declarat que són constitucionals. Per tant, no només no s’ha trencat Espanya, sinó que tothom s'ha apuntat a un sistema federalitzant, en què estem d'acord, i en què es compromet cadascuna de les comunitats per una millor convivència.
No pateixi pel PSC, perquè el PSC i el PSOE van votar el mateix Estatut que va votar el poble de Catalunya, cosa que no es pot dir del PP, que va fracassar estrepitosament també en el referèndum.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta presentada pels grups municipals del PSC, ERC, ICV-EUiA i CIU:

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 22,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

A continuació el Sr. Alcalde posa a votació la proposta alternativa presentada pel grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP):

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 3,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3).
Abstencions: 7,  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

Seguidament el Sr. Alcalde posa a votació la proposta alternativa presentada pel grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 3,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Vots en contra: 23, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

15 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) PERQUÈ SIGUI RETIRADA LA BANDERA ESPANYOLA QUE ONEJA AL TERRAT DE L’AJUNTAMENT.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“Amb la imminent celebració de Les Santes, l’Ajuntament es convertirà en el centre de la festa popular. Malauradament, la bandera espanyola que hi oneja és un símbol imposat pels borbons, qüestionat durant els dos períodes republicans i que, tot i els canvis introduïts en l'ordre constitucional postfranquista, continua essent un símbol que genera malestar i crispació social. L'actual llei de banderes, del 1981, vincula la bandera espanyola a la idea de la "unitat i integritat de la nació espanyola", un objectiu que també fixa per a l'exèrcit, tal com estableix l'article 8 de la Constitució espanyola.

Des de la CUP pensem que per superar aquestes limitacions democràtiques i les imposicions simbòliques, cal trobar un mínim comú denominador en allò que uneix tota la ciutadania. Conseqüentment, entenem que amb les banderes de Mataró i Catalunya ja n'hi ha prou. Per tant, considerem que aquest tema, que no és exclusiu dels dies assenyalats (Les Santes, Diada Nacional, 23 d'abril, etc.), cal resoldre'l de manera satisfactòria i duradora retirant de forma definitiva la bandera espanyola que oneja al terrat de l'Ajuntament.

Per això, el grup municipal de la CUP proposa que el Ple Municipal adopti l’acord següent:

Retirar, a partir de Les Santes i amb caràcter permanent, la bandera espanyola que oneja al terrat de l'Ajuntament de Mataró.”

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, posiciona el seu vot contrari a la proposta.
Nosaltres pensem que sí que són molts els mataronins que pensem que la bandera espanyola és la nostra bandera, de la mateixa manera que ho és la senyera, o la bandera de Mataró o l’europea. Hem escollit una mala setmana, perquè justament aquesta setmana fa dos anys que Espanya va guanyar l’Eurocopa, la Roja, com vostè deia abans, i no li vull recordar en què es va convertir la plaça Itàlia. A vostè no li agradaria, però jo vaig gaudir-ne molt. Per tant, també seríem molts els mataronins que ens sentiríem agredits si aquesta bandera no onegés dalt de l'Ajuntament, perquè també és nostra, tant com la senyera, la bandera de Mataró i la bandera europea. I tenim el mateix dret que té vostè.
Finalment, a mi em molesta sobiranament que es facin aquestes al•lusions al pitjor que hi ha hagut darrere moltes banderes. És veritat, però les banderes no en tenen la culpa, sinó qui hi ha darrere de les banderes. I segur que darrere la bandera espanyola s'han fet moltes barbaritats, però segur que també s’han fet barbaritats darrere de moltes altres banderes, sinó de la majoria. Per tant, això d’apel•lar al pitjor es podria fer extensible a totes les banderes. Em sembla poderosament injust que vostè sempre al•ludeixi al pitjor de la bandera espanyola.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que té la sensació que aquí ens trobem entre l’esquerra independentista, la de debò, i la de l‘altre, i la de l’altre... I tenim uns certs problemes, i, aleshores, hem de buscar fets diferencials, i això, que és legítim, quan perd la legitimitat, és quan s’entra en l’ofensa d’altri. Jo estic convençut que vostè, Sr. Safont-Tria no pretén ofendre ningú, però és que ho aconsegueix. Aquesta és la veritat. I disculpi que li sigui tan franc, perquè de la mateixa manera que a mi no em traeix el subconscient quan dic el que dic, sobre que ha fet més independentistes en aquest país el Sr. Aznar i aquesta sentència que no pas totes les proclames que s’han fet, de la mateixa manera, hi ha moltíssima gent que té família que s'estima aquesta bandera. Per tant, aquesta bandera, que podríem tractar de parlar-ne i de moltes maneres, crec que un poble no sortirà mai endavant a base de trepitjar-ne un altre. Aquesta és la veritat. No sé quant trigarà aquest país a ser plenament sobirà, ni si ho serà mai, perquè ho voldrà o no majoritàriament la gent que vivim aquí. A mi no em trobarà mai ofenent ningú. Democràticament arribarem allà on calgui, defensarem les nostres posicions des de les mesures i de la contundència, però mai ofendrem ningú.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, anuncia el seu vot favorable a la moció, però sense compartir gran part de la part expositiva del Sr. Safont-Tria.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, expressa que han canviat el sentit del seu vot, que anava a ser d'abstenció, com cada any, però finalment hi votaran en contra. Entre altres coses, també perquè dubto que la bandera que ell vulgui posar en aquest Ajuntament sigui la bandera catalana.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, comença dient que votaran en contra de la proposta, bàsicament perquè no és legal.
Vostè, recordo que tot el dia ens diu que fem coses il•legals... i ara resulta que la primera proposta que fa és una d’il•legal. Doncs no, no hi votarem a favor.
Aquesta és la bandera constitucional, i abans hem dit que cal recuperar el pacte constitucional. Una part del pacte constitucional és precisament la bandera, i va ser motiu de molts sacrificis, perquè simbòlicament significava per a molts lluitadors antifranquistes una renúncia important. Però tinguem una mica de respecte, precisament als lluitadors antifranquistes, que van posar altres valors democràtics abans que la simbologia. Posem també en valor aquesta qüestió.
Tampoc l’hi votarem a favor, perquè a nosaltres ens sembla bé que Catalunya sigui un país de complexitats simbòliques i que, per tant, hi hagi quatre banderes amb diferents colors, simbologies i diferents càrregues sentimentals, que representen el conjunt del poble de Catalunya. N’hi ha una que ens representa a nosaltres, la bandera catalana —tot i que no sé si el representa a vostè—, però les altres també representen coses; no són només imposicions. Representen aquest conjunt, aquesta complexitat que volem que sigui la nació catalana. Per tant, ens sembla bé que continuï havent-hi la bandera espanyola en aquesta institució.

El senyor Xavier Safont-Tria creu que o bé no l’entenen quan s’expressa, o bé pretesament capgiren el que ell ha dit. A nivell europeu tenim exemples d’institucions, com ara el Govern escocès, que defensen de manera molt natural els símbols que els representen, que són els propis. I que, per tant, no toleren que Gordon Brown els imposi la bandera britànica. El fet de reivindicar els símbols propis i que siguin aquests els que únicament representin una col•lectivitat és un fet natural que no genera cap mena de crispació.
Jo estic molt lluny de buscar cap enfrontament personal. En tot cas, qui ha generat enfrontament i crispació han estat etapes molt fosques d’aquesta Espanya on sí que estava prohibida la senyera i que, d’una forma positiva, hem aconseguit recuperar. No hem d’oblidar que si alguna bandera ha estat reprimida ha estat la catalana. El que nosaltres tenim en contra de la bandera espanyola és senzillament el fet que no volem que ens representi, perquè no ens hi sentim representats. El que aquí estem demanant és un posicionament institucional, que doni confiança i autoestima als nostres propis símbols.
La Sra. Guirao, en la línia de sempre, vota en contra de qualsevol iniciativa que tingui a veure amb els símbols que ens representen. Jo estic a favor que sigui la senyera, com diu la nostra proposta, la que onegi dalt de l‘Ajuntament. Evidentment, nosaltres també utilitzem l’estelada, però això no vol dir que la senyera que representa tots els catalans i que volem que ens representi, institucionalment, sigui la catalana. 
Al Sr. Mora, dir-li que la nostra proposta està molt lluny de buscar cap mena d'enfrontament. Sabem que hi ha gent que se sent identificada amb la bandera espanyola, però ens haurem de qüestionar per què passa això, perquè les nostres institucions utilitzen de manera reiterada simbologia que no és pròpia d'aquest país. Si les institucions fessin el que cal fer, és a dir, utilitzar la simbologia pròpia del país, segurament tothom veuria amb naturalitat que aquests fossin els únics símbols que ens representessin a tots i totes.

El senyor Joan Mora afegeix que la bandera que ha d’onejar en les institucions catalanes ha de ser la que vulgui majoritàriament el poble de Catalunya.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 3,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3). 
Abstencions: 7,  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 16 i 17 per venir referits a temàtiques coincidents.

16 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA S/LA VESTIMENTA QUE COBREIX LA CARA A LES DONES

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:
“Un dels avenços més importants que s’han viscut a la societat mataronina, catalana i espanyola en els últims anys ha estat la revalorització del paper que ha de tenir la dona dins la nostra societat.

La lluita pel reconeixement de la igualtat en els drets laborals, contra la violència de gènere i altres situacions i comportaments que atemptaven contra la dignitat de les dones ha estat un dels valors més importants assolits en els últims decennis. Per aconseguir aquests objectius s’han esmerçat molts esforços de tot tipus i han estat molts els col•lectius que han fet de la seva lluita per la dignitat i la igualtat de la dona una tasca molt important i meritòria.

En els darrers temps però, sabem de fets, comportaments i usos que ataquen directament la dignitat de les persones de sexe femení. En aquestes últimes setmanes, a més, s’ha obert un debat a algunes poblacions catalanes sobre l’ús de determinades peces de vestir que, sota el nostre parer, es poden considerar vexatòries per aquelles dones que són obligades a portar-les. Ens estem referint en concret tant al BURKA com al NIQAB. És cert que a la nostra ciutat no són peces d’ús freqüent, però és veritat que hi ha algun cas.

La pluralitat cultural i religiosa és un valor positiu en la mesura en que tots respectem uns principis de convivència comuns per protegir la seguretat, l’ordre, la salut o els drets i les llibertats fonamentals dels altres.

Així mateix la democràcia exigeix un reconeixement universal de la igualtat de drets i d’oportunitats per raó de gènere, la lluita contra tota mena de violència de gènere o de pràctiques que atemptin contra la dignitat de la dona o que signifiquin alguna mena de discriminació.

La pràctica de la utilització de robes que dificulten la identificació i la comunicació planteja un problema de seguretat i és, en els casos del vel integral, una símbol de valors culturals que legitimen la dominació de les dones pels homes.

És pels motius abans esmentats que presentem a la consideració del Ple els següents

ACORDS

1.- Prohibir, d’acord al procediment legalment establert, fer servir vestimentes o accessoris que cobreixin totalment la cara i que impedeixin la identificació i la comunicació visual tant en la via pública com en els edificis i equipaments municipals (cívics, culturals, educatius, esportius i altres...) o espais de pública concurrència que no tinguin finalitats religioses, mitjançant la seva regulació en les ordenances municipals i altres normatives locals.

2.-  Només s’establiran excepcions en relació a la celebració de les festes tradicionals, així com per raons de seguretat pel que fa a les forces i cossos policials o per raons de salut i higiene en el treball.

3.- L’Ajuntament de Mataró durà a terme accions de sensibilització i de formació de tots els col•lectius socials de la ciutat encaminades a garantir el respecte a la dignitat de la dona des dels valors de la plena igualtat i la convivència. A més, l’Ajuntament, a través dels seus organismes de mediació, instarà les famílies on hi hagi dones que utilitzen aquestes peces de vestir que entenguin que aquestes no poden tenir cabuda ni en el nostre context cultural ni en el marc de referència i de valors d’un país occidental.

4.- L’Ajuntament de Mataró instarà les Corts Generals i al Parlament de Catalunya que adoptin les iniciatives legislatives necessàries per estendre aquesta prohibició al conjunt dels municipis.”

17 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC, CIU, ICV-EUIA, ERC I CUP PER A LA PROMOCIÓ DE LA REGULACIÓ I LA INTERVENCIÓ SOBRE EL VEL INTEGRAL.

El senyor Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista presenta la proposta següent consensuada amb els grups municipals de CiU, ICV-EUiA, ERC i CUP:

“En els darrers anys la ciutat de Mataró ha vist incrementada la seva població entre altres factors per l’arribada de persones de diferents orígens i cultures. Aquest fet posa de manifest que la nostra societat camina cap a una interculturalitat que implica nous reptes en la gestió de la convivència.

La pluralitat cultural i religiosa és un valor positiu en la mesura en que tots respectem uns comportaments i pautes de convivència comuns per protegir la seguretat, l’ordre, la salut o els drets i les llibertats fonamentals de les persones.

L´ Ajuntament de Mataró a través del Pacte per a la Nova Ciutadania, acordat l’any 2008 per unanimitat i després del pactat al 2003, emmarca les polítiques de promoció de la convivència i la cohesió social en el respecte als principis i valors democràtics, la garantia dels drets i deures de tota la ciutadania, la normalització en la prestació dels serveis, la igualtat d’oportunitats, el treball per proveir qualitat de vida per a tothom, la promoció del canvi social i cultural a través de la participació, la concertació i el consens social i polític.

En les darreres setmanes s’ha obert un debat a algunes ciutats catalanes sobre l’ús del vel integral i la seva relació amb la dignitat de les dones, la seguretat, la seva participació comunitària i la convivència ciutadana. La pràctica del vel integral a la nostra ciutat és molt minoritària, no obstant, considerem que aquests usos vestimentaris invisibilitzen a les dones que els porten, poden privar-les de la seva identitat, dificultar la interacció amb l’entorn personal i comunitari i pot plantejar un problema de seguretat pel fet de tenir el rostre tapat. D’altra banda, la invisibilització derivada d’aquests usos vestimentaris constitueix un símbol més de determinats valors culturals que legitimen la dominació de les dones per part dels homes, sense que hi hagi cap fonament religiós.

El reconeixement de la igualtat en els drets laborals, contra la violència de gènere i altres situacions i comportaments que atemptaven la dignitat de totes les dones han estat lluites importants en els últims decennis. Així mateix la democràcia exigeix un reconeixement universal de la igualtat de drets i d’oportunitats per raó de gènere, la lluita contra tota mena de violència masclista o de pràctiques que atemptin contra la dignitat de les dones o que signifiquin alguna mena de discriminació. L’ús del vel integral entra en contradicció amb els valors i principis que fonamenten el model de cohesió social i convivència en la diversitat pel qual treballem i volem continuar treballant.

La regulació de l’ús del vel integral a l’espai i centres públics implica una afectació en l’exercici de drets fonamentals com els de llibertat religiosa, pròpia imatge, honor, llibertat d’expressió, entre d’altres, que correspon a l´Administració de l´Estat i a la Generalitat de Catalunya en el marc de les seves competències. Així mateix, les administracions públiques han de garantir la no discriminació i la llibertat individual de consciència i opció.

D’altra banda, el Pla per a la Nova Ciutadania i el Consell municipal per a la Convivència han estat i són els instruments que col•lectivament ens hem dotat per assolir un model de convivència basat en la coordinació entre tots els actors presents al territori i en la participació ciutadana. Aquests instruments han demostrat que l’aposta pel treball preventiu, la sensibilització, la pedagogia, el treball transversal i la mediació conformen la millor de les estratègies per fer el camí de construir un model de societat integradora de la diversitat i respectuosa amb la legalitat i els valors democràtics, en definitiva, cohesionada.

Per tot això, els grups signants del Pacte per a la Nova Ciutadania prenen els següents acords:

1. Manifestar el nostre posicionament contrari l’ús del vel integral i qualsevol ús vestimentari que pugui entrar en  contradicció amb la dignitat de les dones, la seva participació comunitària, la seguretat, la convivència ciutadana i d’altres valors i principis que s’enuncien al Pacte per a la Nova Ciutadania.
 
2. Impulsar accions de sensibilització i de formació, en el marc del Pla per a la Nova Ciutadania, dirigides a tots els col•lectius socials de la ciutat, orientades a garantir el respecte a la dignitat de les dones des dels valors de la plena igualtat i la convivència.

3. Elaborar un protocol d’actuació que ofereixi eines per a la detecció eficaç i possibiliti una intervenció professional adequada en l’abordatge de casos de vel integral, tot garantint els drets fonamentals i la dignitat de les persones afectades.

4. Sol•licitar a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya que en el marc de les seves competències estableixin un marc comú de regulació en matèria d’usos vestimentaris en els espais i centres públics per tal d’homogeneïtzar els reglaments d’usos en referència a aquesta qüestió.

5. Comunicar aquests acords al President del Govern de l´Estat, al President  del Congrés dels Diputats, al President del Senat, al President del Govern de la Generalitat i al President del Parlament de Catalunya.

6. Reafirmem la Comissió de Seguiment del Pacte per a la Nova Ciutadania com a espai per debatre de forma responsable les propostes en l’àmbit de la immigració formulades pels Grups Municipals signants del Pacte en el què l’esperit de treball prioritzi el consens i la responsabilitat política i social per davant d’estratègies electoralistes.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, diu al Sr. Mojedano que no se’l creu. Fins i tot penso que vostè no es creu ni el que acaba de dir ara fa un moment, perquè en la seva intervenció parlava de la unitat de les dones, de la seva preocupació per la discriminació cap a les dones... però, vostè, quan ha manifestat la seva preocupació per les dones? Quan ha manifestat el seu rebuig pel patriarcat? Nosaltres no li hem vist mai aquesta sensibilitat envers els drets de les dones. Aquesta proposta no sorgeix d’aquesta sensibilitat, sinó que és part d’una campanya electoral per part del PP de cara a les properes eleccions, on s’hi amaga un discurs contra la immigració. I la CUP no hi passarà, perquè vostès estan jugant amb foc. Saben que aquest és un tema molt candent per a la societat, i aquest sí que crea crispació i malentesos, perquè hi ha molt de desconeixement. És intolerable que vostès, d'una manera unilateral, pensant en els seus interessos electoralistes, hagin portat aquí aquesta proposta. Han creat un debat d’un problema que a la nostra ciutat no existeix. Jo els pregunto, vostès han anat a parlar amb aquestes dones? Han anat a parlar amb el col•lectiu islàmic per plantejar el debat sobre el vel integral i veure quines solucions podríem trobar per fer que el vel integral no fos present a casa nostra? Em sembla que no. Vostès han anat directament al ple municipal, perquè això té ressò mediàtic i perquè hi ha un gruix de la societat, mancada de la informació necessària, que d'això en fa un discurs xenòfob. I això, per part nostra, és molt trist que sigui així.
A nosaltres tampoc ens agrada el vel integral, i és evident que denigra les dones. També creiem que el vel integral no hauria de ser present a casa nostra, però la manera de treballar aquest tema és molt diferent que la seva. S’ha de treballar a nivell intern, sense fer aquest ressò mediàtic, de manera bilateral amb la comunitat islàmica, escoltant, expressant quins són els nostres valors, explicant que el vel integral a casa nostra no ens agrada, explicant tot un seguit de realitats que només es poden fer si hi ha diàleg. La seva proposta el que fa és trencar el diàleg. No s’han preguntat què passaria l’endemà després d’haver fet aquest xou mediàtic del vel integral, i dic xou, perquè és un problema que fins a dia d'avui no existia. Vostès l'han creat del no-res i això és molt perillós. Les polítiques serioses s'han de plantejar amb discursos i resultats a mitjà i llarg termini. Sembla que l'únic que han buscat és un resultat electoralista. Campanyes com aquesta tenen conseqüències molt greus:
En primer lloc, la generació d’un sentiment victimista i d’incomprensió per part de la comunitat islàmica i, per tant, de reaccions de replegament comunitari, de tancament, de sentir-se incompresos, de no voler participar de la realitat col•lectiva de la nostra ciutat...
Aquestes propostes també generen increment de xenofòbia, cosa que és molt greu, en una  societat que es pretén democràtica.
Això també genera desgast polític, desunió i, de cara a la societat, genera confusió i desconfiança en tots els nivells, perquè aquest debat l’hauríem d’haver fet internament i segurament en trauríem més resultats.
Pensem que no es pot fer mai decidir unilateralment sobre un altre col•lectiu. Aquest debat, segurament, la comunitat islàmica estaria encantada de participar-hi, perquè és un debat que els implica directament. Si volem que el vel integral no sigui present a casa nostra —com nosaltres volem—, s'ha de comptar amb aquesta premissa del diàleg i del treball.
A més, a casa nostra, no només no és un problema a nivell de carrer o a nivell institucional, a nivell dels treballadors d'atenció ciutadana de la nostra administració tampoc no és un problema, perquè aquestes dones s'identifiquen perfectament quan se’ls ho demana... Però sembla que el PP això no ho ha volgut sentir.
Permeteu-me que matisi que a la proposta que hem presentat conjuntament amb altres grups, nosaltres hi farem un vot particular, perquè en primera instància preteníem que aquest debat no fos en el ple de l'Ajuntament, sinó a nivell intern. I perquè hi ha punts que no acabem de veure massa clars, però és cert que és un debat recent, que necessita meditació... El que farem, doncs, serà un vot particular a favor de dos punts: el punt número 1 i el punt número 6, per mostrar el nostre rebuig cap a la presència del vel integral a la ciutat i per refermar la nostra voluntat que el tema es tracti en el si del Pacte per a la Nova Ciutadania. I cal escoltar què hi diuen les dones de la comunitat islàmica. A partir d’aquí i generant confiança, acabarem tenint una societat on la democràcia i el respecte a les dones acabin guanyant.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, manifesta el rebuig del seu grup municipal a la utilització del vel integral per tot el que comporta de confrontació amb la concepció occidental de la llibertat i la convivència en l'espai públic. Dit això, m'agradaria fer un resum de tota l'argumentació.
En principi, crec que estic en condicions d’afirmar que hi ha un consens a la ciutat de Mataró respecte de 3 punts:
El primer és que el vel islàmic a Mataró es tracta, igual que a Catalunya, d'un fet anecdòtic, esporàdic.
En segon lloc, existeixen les ordenances municipals oportunes, adients, que expressen amb tota la claredat quines són les normes de convivència en els espais públics.
I, en tercer lloc, a Mataró disposem d’un eficaç servei de mediació, d’un Pacte per a la Nova Ciutadania, que és l’òrgan indicat per a resoldre totes aquestes històries.
Si no tenim un problema i diem que és un fet anecdòtic, si ja tenim unes ordenances que regulen l’espai públic, si també disposem d’un eficaç servei de mediació, que pot atendre aquests casos... per què estem discutint aquesta proposta avui i aquí? S’ha parlat d’electoralisme, de partidisme, de defensa de la dignitat de les dones per part del PP... No ho sé, jo no hi entraré ara.
Ara bé, aquests debats tenen conseqüències. En una de les coses que el meu grup va insistir en el moment de fer el 2n Pacte per a la Nova Ciutadania, i més en moments de crisi i recursos escassos, va ser intentar d’impedir que es produís una lluita pels recursos entre les classes desafavorides i els nouvinguts, impedir que es pogués produir una confrontació d’aquest estil. Amb iniciatives com aquesta, vostès estan contribuint a criminalitzar una comunitat i assenyalar aquesta comunitat amb el dit com a responsable de molts dels mals de l’actualitat, i això és una manera de fer política que no comparteixo i que és una gravíssima irresponsabilitat.
En aquest sentit, hi votarem en contra.

La senyora Conxita Calvo,  regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, recorda que s’està parlant d’un fet minoritari a la ciutat de Mataró, d'un fet, però, al qual un partit s'ha entestat a posar-hi els focus. Ens sembla que això és una trampa, amb la qual cada partit pot posar damunt la taula el que vulgui.
A la ciutat ens hem dotat d'uns pactes pel treball respecte als nouvinguts, que ens semblen prou eficaços i amb els quals hem anat construint força bé aquesta nova ciutadania que tenim. Una altra cosa és que n'hi ha que, de tant en tant, fan polítiques purament electorals, perquè donen rèdits, i el que fan és exacerbar un determinat sentiment per part d’un col•lectiu de la ciutat i que a algú ja li va bé.
Estem en contra de la proposta del PP, no només pel contingut, sinó també pel procediment. Tenim el Pacte per a la Ciutadania, que ens dóna unes eines per poder parlar d'alguns temes. Fa no gaire, en un altre ple municipal, el mecanisme del Pacte es va trencar i vam recomanar que era convenient poder parlar d’aquests temes des de la pròpia comissió. Això es va fer així, aquesta segona vegada, bastant bé, però només uns dies. Immediatament, quan estàvem en un procés de debat, ja vam veure molt clar que per part del PP no hi havia voluntat d'arribar a cap acord, perquè crec que hi ha consignes des de més amunt, que vénen d'altres posicionaments de partit.
Crec que la resta de grups municipals hem fet un esforç important per buscar fórmules que fessin que aquest debat es donés en el marc del Pacte per a la Nova Ciutadania i, finalment, el que tenim és un doble text. Respecte a la proposta del PP, no hi estem d’acord. I pel que fa a la proposta conjunta que hem presentat, només hi introduirem una matisació:
En el punt número 4, que diu: "Sol•licitar a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya que en el marc de les seves competències estableixin un marc comú de regulació en matèria d’usos vestimentaris en els espais i centres públics per tal d’homogeneïtzar els reglaments d’usos en referència a aquesta qüestió.” Des d’ICV-EUiA, creiem que això no és necessari, perquè ja tenim ordenances i els mecanismes suficients perquè aquestes persones s'identifiquin i, per tant, normalitzin la seva vida. Ara bé, no anem a regular allò que no vam regular als anys 70, quan en aquesta mateixa ciutat, teníem molta gent gran que venien de poblets d'altres llocs de la Península que venien amb una vestimenta cultural clarament diferent de la que hi havia aquí, per exemple, amb mocador al cap, amb davantal... i no se'ns acudia regular això. És cert que parlem que algunes de les vestimentes tapen més les persones i, per tant, hi estem en contra, però es pot estar en contra de dues maneres:
Una d’elles treballant perquè entenguin que aquests costums són diferents dels nostres i una altra regulant-ho a base de prohibicions. Creiem que no cal prohibir-ho, i encara menys que ho hagi de prohibir el govern de la Generalitat.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, opina que és un tema delicat i recorda que CIU ha treballat en el Pacte per a la Nova Ciutadania en profunditat. I, sobretot, en aquest tema, hem estat intentant arribar a alguna posició de consens, per això hem subscrit aquesta proposta de resolució.
El que passa és que, al final, quan sentim els discursos de la gent, veiem que hi ha un fil conductor, i que aquesta bonhomia d’intentar tractar certs temes ens porta a que després no siguem capaços d’expressar públicament allò que molts pensen. O bé diem sí, però, en canvi, no... Majoritàriament s’està en contra del vel integral, això m’ha semblat sentir, i, per tant, si hi estem en contra, no ens hauria de fer cap por prohibir-lo. Però on rau el problema? En què realment hi ha hagut un partit, el PP, que també era signant del Pacte per a la Nova Ciudatania, que aquest tema, per instruccions de partit, l’ha portat aquí. Però també és veritat que qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra, o és que això no ho ha fet mai ningú en aquesta sala?
Hem intentat evitar la divisió, però no ens en sortim. I això no hauria de voler dir que cadascú no pugui expressar i explicar les seves posicions. A CIU ens ha dolgut, ja no la manera com ha presentat la proposta el PP —quan semblava que estàvem prop de l’acord ens assabentem que ja s’havia presentat la proposta per a ser tractada al ple—, sinó que el Sr. Mojedano hagi començat la seva intervenció dient que li és igual el que els altres puguem dir o pensar. Jo vull entendre que això ha estat una patinada, perquè escoltant-nos els uns als altres moltes vegades som capaços de veure aquests matisos que ens poden fer arribar als acords.
A nosaltres no ens fa cap por parlar del tema, ni prohibir-lo, perquè no hi estem d'acord. Ens sembla que és denigrant per a les dones. I és clar que hem parlat amb parts de la comunitat musulmana, o és que algú pot dir que hi ha un sol interlocutor a la comunitat musulmana? I el vel integral no és una peça religiosa, sinó que és una expressió d’un fonamentalisme religiós, radical i extrem, i hem de ser clars i ho hem de dir. I, per tant, si aquesta peça representa això i la nostra societat no hi està d’acord, no ens ha de fer res prohibir-ho. Que això genera xenofòbia? No ho crec. No parlar els temes obertament sí que en genera.
Ens hagués agradat poder arribar a un acord, però, és clar, ens hem trobat que la CUP no votarà 4 dels 6 punts que té la proposta, que ICV-EUiA no està d’acord amb el punt 4 (i aquesta és la mare dels ous del problema), cosa que fa que la Generalitat, que és qui hauria de regular aquest procés, no mogui fitxa, perquè no se li trenqui el seu govern. Aquesta és la realitat. D’això també n’hem de parlar, clarament i obertament. Quan parlem de consensos hem de ser capaços d’arribar-hi, i si estem d’acord que aquesta peça no va amb el nostre estil de vida, doncs, no ens hauria de fer res prohibir-ho. Hem de ser una mica més valents.
Per tant, CIU, que ha fet l’esforç de treballar amb vostès, que continuem estant al Pacte per a la Nova Ciutadania, que volem tractar aquests temes allà on toca, que volem intentar que es produeixin les mediacions perquè aquesta peça s’eradiqui..., votarà a favor de la proposta conjunta i si el PP ens presenta una proposta d'aquest estil, malgrat no ens agradin les maneres, tampoc ens amagarem i hi votarem a favor.
I a veure si som capaços d’arribar a un acord la propera vegada... perquè això que era un consens avui, aquesta tarda s’ha començat a esberlar, aquesta és la veritat.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, comença dient que aquest no és un tema de major preocupació, a tomb del que es deia abans sobre el tema de la bandera espanyola... Vull destacar que, de vegades, perdem molt de temps en qüestions que magnifiquem nosaltres mateixos, i aquesta seria una d’elles.
Evidentment, nosaltres estem en contra que les persones vagin amb vel integral, perquè també tenim la sensació que és una nul•litat de la persona, una discriminació cap a la dona, que va en contra de la llibertat i la dignitat, i que pot haver-hi elements de seguretat que hi entren en joc perquè pot complicar la identificació de les persones. Per tant, és cert que ens preocupa, però estem parlant d’un fenomen anecdòtic a la nostra ciutat, i pensem que matar els mosquits amb canons té també les seves dificultats i pot produir conseqüències sobre la pròpia societat i unitat del país.
Avui a Catalunya no es dóna aquesta pràctica generalitzada, i l'únic que hi ha és un partit que vol treure'n un rèdit electoral. Curiosament, tots els municipis d'Espanya en què governa el PP no hi ha hagut cap prohibició d'aquest vel integrant, deu ser que no és tan indigne si passa a l'Aragó o a Madrid. Aquesta és la primera de les contradiccions.
La segona és que nosaltres no ens neguem a debatre i a actuar, però, si us plau, amb una mica de responsabilitat i amb consens. Sí que és cert que se n’ha parlat al Pacte per a la Nova Ciutadana, però hi ha hagut molta pressa perquè no se’n parli gaire més, a portar aquest tema al Ple i que es vegin aquestes discrepàncies. Per tant, dubtem que hi hagi la voluntat de consens, que en el fons és el més important del pacte. Tots sabem que per a la immigració el més important és la cohesió social, i és per això que ens vam comprometre els partits polítics de no fer això que estem fent aquí. Catalunya té una Llei d’acollida, recentment aprovada, que permet treballar força en aquestes qüestions. Tenim aquest Pacte per a la Nova Ciutadania, i ens sembla que contínuament carreguem sobre els ajuntaments problemes que no els són exclusius. Aquesta regulació sobre la vestimenta s’ha de produir en les institucions que treballen els drets fonamentals. S'ha de reforçar les institucions i aplicar les lleis que ja existeixen a la Constitució, per tal que les dones puguin "sortir del vestit". Però aquí hi ha una falera prohibicionista, curiosament de part d'una gent que es considera liberal i de centre, que sempre estan volent prohibir com a solució a tots els problemes.
El segon problema que hi ha és que el PP parla molt de la igualtat de les dones, però resulta que ha recorregut en el TC totes les lleis que han advocat per la igualtat de les dones en aquest país i que s’han fet darrerament; el TC del que parlàvem abans. Per tant, que comencin a retirar aquests recursos i aleshores ens els creurem.

El senyor Pau Mojedano respon al Sr. Bassas que no li doni lliçons sobre com defensar la igualtat de les dones. El que va contra la seva igualtat i contra la seva capacitat és establir, entre altres coses, quotes. I, evidentment, el que s’hagi pogut recórrer no s’ha recorregut pel dret fonamental de fons que suposa la igualtat. Ningú no ens pot donar lliçons en això.
El Sr. Safont-Tria ens preguntava que quan nosaltres havíem defensat...? Doncs, miri, sempre! I, entre altres coses, els principis que jo i el meu partit defensem defensen molt millor les dones que els que defensa vostè, sens dubte. Quan ha parlat vostè amb dones musulmanes? Segurament, més que vostè, que tinc una interlocució bastant més freqüent que la que té vostè amb la comunitat musulmana, la qual cosa no em fa renunciar a defensar els meus principis i la cultura en què vivim. Perquè justament aquesta consistència és la que a mi em dóna credibilitat i a vostè no.
El Sr. Mora ha reafirmat el meu discurs. Jo crec que no caldria que digués res més, perquè resulta que el PP de Catalunya ha passat de ser el dolent de la pel•lícula a ser el promotor d’un principi de punts que comparteix tothom aquí, fins i tot el Sr. Safont-Tria, quan diu que el vel integral denigra les dones. Quan el vel integral denigra les dones ja no és un tema quantitatiu, és un tema de coherència i consistència. Una sola dona que porti el burka a Mataró ja justifica la seva regulació per a prohibir-lo, perquè estem parlant d’un atemptat contra la dignitat de la dona. Jo i els meus companys de grup en som bel•ligerants. I aquest és el motiu de fons pel qual no podem acceptar la seva proposta. Nosaltres parlem de prohibir, no de regular. Regular pressuposa que ja s'admet una certa tolerància. El problema és que la utilització d'aquesta peça atempta contra la dignitat de la dona i la fa sotmesa a l'home. No és un problema religiós, és un problema de principis.
Benvingut Sr. Mora a la consistència que tant necessita aquesta ciutat en la defensa dels principis.
Jo entenc que el Sr. Safont-Tria, des del seu rebuig al nostre sistema cultural de valors,  faci el discurs que ha fet, però a mi no em cal parlar amb les dones musulmanes (tot i que ho he fet) per condemnar el vel integral, de la mateixa manera que no em caldria parlar amb una víctima de l’ablació per condemnar i prohibir aquí aquesta pràctica.
Aquesta és la veritat, la consistència en la defensa dels principis que ens mouen. Li torno a dir, Sr. Mora, jo no he dit que em sigui igual el que diguin vostès, entre altres coses, perquè el que diu la gent que hi ha aquí dins té conseqüències per a la nostra població. Estem parlant d'un model de ciutat i aquest element del vel defineix i afecta aquest model, i sobre això no hi ha pactes de silenci que valguin. A nosaltres no ens aturarà ningú en debatre les qüestions que vulguem debatre. Tenim la legitimitat i el dret, i vostès ho poden titllar d'electoralisme, això sí que ens és igual. La gent que té responsabilitats de govern han de defensar els valors que fonamenten el nostre sistema cultural, la civilització occidental i, per tant, un model cap on portar progrés, llibertat i la igualtat de la dona, entre altres valors a preservar. Per tant, no entenem que hi hagi trencament de diàleg; la defensa dels drets està per sobre de qualsevol pacte. Ho diuen també la majoria de líders europeus: aquesta no és una pràctica que es pugui permetre en un país europeu i, per suposat, a la ciutat de Mataró.

El senyor Carlos Fernández li comenta al Sr. Mora que han fet tot el possible per posar-se d’acord. Que no estem d’acord no és culpa de ningú, sinó que tothom vol seguir els seus principis i valors. Imagini’s que tot el Pacte per la Nova Ciutadania, amb el seus cinc punts, cada mes haguéssim portat una part del pacte aquí al ple, en lloc de portar-lo a les reunions que es feien de tots els grups municipals. Ara mateix no existiria Pacte per la Nova Ciutadania. No ens n’amaguem. Jo crec que és la ciutat del món en què més es parla del fet migratori. El posicionament que tenim avui el conjunt de les forces polítiques el que fa és reforçar encara més la Comissió de Seguiment del Pacte per la Nova Ciutadania.
A nivell del grup del PP, nosaltres estem en contra de l’ús del vel integral, perquè atenta contra un munt de drets que s’han anat guanyant en aquest país durant moltíssims anys.
Hem fet, durant el darrer mes i mig, un munt de trobades amb un munt de gent. Hem fet l’activitat de demanar-ho a tothom i ningú ens ha dit que hagi vist més de 2, 3 o 4 dones. Sigui de la comunitat que sigui. És per això que hi ha la diferència.
I hi ha una altra diferència, perquè al meu partit ens va enviar una proposta de resolució molt diferent a la que avui presentem aquí com a Partit dels Socialistes. I nosaltres els vam explicar que a Mataró tenim un Pacte per la Nova Ciutadania i tenim un servei que hem construït entre totes les forces polítiques que hi ha hagut en aquest Ajuntament des del 2003. I ho hem explicat a la nostra gent, perquè sabessin que nosaltres faríem una cosa diferent d’allò que en principi ens deien que havíem de fer. Vostès haurien d’haver fet el mateix. Vostè s’està amagant sota l’ala de la Sra. Sánchez Camacho. La seva radicalització dels darrers mesos em demostra que ni molt menys ha fet això. Vostè ha passat de citar els clàssics i altres autors contemporanis a citar la Sra. Alícia Sánchez Camacho  Quin canvi, Sr. Mojedano. D’aquell senyor de la moderació i del centre, a un senyor que és incapaç d’explicar als seus caps què és el que tenim a Mataró. Expliqui’ls la forma que tenim de treballar a Mataró. I amb aquesta forma de treballar, podem fer pedagogia, podem fer mediació, però aquí estem parlant de 2, 3, 4 o 5 dones, fins avui. Demà, vostès arribaran al seu despatx i trobaran dues o tres bosses més de vots, guardi-se’ls tots per a vostè. Però la resta, la ciutat, hi haurà perdut moltíssim. Perquè continuen fent electoralisme amb una cosa que hi estem tots d’acord, que és el rebuig frontal al vel integral i a tot allò que significa. Nosaltres no podem permetre que vostès, a més a més, justifiquin que presenten això per la defensa de les dones. Tots els partits que hi ha aquí, a nivell nacional, tenen molt a ensenyar-li al seu partit a nivell nacional en la defensa de les dones. Després de ser el partit dels treballadors, el partit més verd de tots, ara és el partit del feminisme i de la igualtat de gènere, quan vostès no ho han demostrat quan han tingut l’oportunitat amb la Llei d’igualtat de gènere i amb la Llei de violència de gènere. Cap d’elles les han votades a favor.

La senyora Conxita Calvo aclareix que el que han dit és que han tingut l’encert, al llarg dels anys, de posar-se d’acord en temes fonamentals per a la convivència. No hi ha un pacte de silenci per a no parlar d’aquests temes. Si hi hagués de debò un problema a la ciutat, tenim eines per a resoldre’l. Si preocupa això tant a Mataró, on són les persones que ens han ajudat a identificar aquestes persones que van amb el vel integral, perquè puguem posar en marxa els mecanismes de mediació? Per tant, no deu ser tan greu el problema. Perquè jo entenc que no estem buscant cap eina per a resoldre’l.
On volem anar a parar amb tot això? Volem realment construir una societat nova? Construir una societat nova vol dir que, per exemple, a l’escola parlem de moltes coses, parlem de costums, parlem de mecanismes, parlem de formes. Abordem a les famílies però no prohibim necessàriament. Prohibir no és la única via per resoldre els problemes quan hi ha eines. Hi ha moltes maneres d’utilitzar les eines. Una de les maneres és identificar el problema i veure quins mecanismes tenim per a resoldre’l. Un dels mecanismes és la prohibició, l’altre és el treball en una determinada línia per abordar allò que ens sembla que pot arribar a ser un problema. Invisibilitzar les dones genera un problema que no afavoreix ningú, independentment de quina sigui la seva arrel: cultural, religiosa o integrista. Clar que estem en contra de tot això. La prohibició no ens dóna més eines per a resoldre el problema. Si ho prohibim, què faran aquestes dones? Es quedaran a casa? Haurem resolt el problema? No, si no posem en marxa les altres eines que tenim.
Jo, de vegades, em sorprenc de com utilitzem el temps municipal per tractar temes que ens sobrepassen o per tenir converses més pròpies d’un casino.
La relació de drets de les dones consultats en una societat com la que vivim és extensíssim. Des de l’ús del seu propi cos, al tema laboral i les desigualtats en el treball, l’ús de la imatge femenina a la publicitat, etc., parlem seriosament perquè aquest és un problema minso en relació amb el que podem resoldre, si ens hi posem amb ganes.

El senyor Xavier Safont-Tria creu que el Sr. Mojedano ha fet demagògia. Ens ha fet demagògia pretenent fer veure que vostès estan liderant la defensa dels interessos de la dona, que això consisteix en la defensa dels valors i dels principis universals. Això no respon a aquestes inquietuds, sinó a unes altres amb interessos més partidistes. Perquè, si fos així, jo ara mateix li portaria un llistat llarguíssim de dones amb greuges, amb necessitats i els el portaria a vostès perquè el traslladessin a tots els ajuntaments del país. Però vostè sap molt bé que això no és així. Vostès no destaquen, precisament, per defensar els interessos de les dones.
També lamento molt la posició del Sr. Mora. Vostè deia: “Si hi estem en contra, per què no ho podem prohibir?” Doncs, senzillament, perquè la recepta que vostè aplica és contradictòria amb el resultat que es vol obtenir: no perquè hi estiguis en contra has de poder prohibir immediatament. El dia que Catalunya sigui un estat independent, nosaltres estarem en contra que la bandera espanyola tingui representació institucional, però no prohibirem la bandera espanyola.
Nosaltres no amaguem el cap sota l’ala. El que s’ha de fer d’una manera contundent és enviar un missatge a la ciutadania dient que aquest tema sí ens preocupa i que sí el treballarem i que, allà on hi hagi un conflicte, trobarem una solució. Aquest és el missatge que hem de fer arribar a la gent. Un missatge de tranquil•litat, que sàpiguen que ho solucionarem i que els partits polítics no en farem un joc electoralista.
Li voldria preguntar al Sr. Mora què pensa el Sr. Colom d’aquest tipus de posicionament.

El senyor Joan Mora comenta que, amb la seva intervenció, volia tenir un to de tranquil•litat.
El PP ha presentat aquesta proposta i com que ho presenta el PP, no podem votar-hi a favor? Votem el que ens sembla, en funció del que nosaltres parlem amb la nostra gent. I del que parlem amb gent que també pot representar una part de la comunitat musulmana, que són els que més hi tenen a dir en aquest cas.
Estem parlant d’una peça que és l’expressió del fonamentalisme més radical i que està prohibida, per exemple, durant la peregrinació a la Meca. A mi ja em sembla molt bé que continuem amb aquest bonisme, i que continuem treballant-hi. I tant de bo ens en sortim explicant i fent pedagogia. Ja ho sabem que tota la comunitat educativa catalana fa un esforç enorme d’integració d’aquesta quantitat d’infants nouvinguts que ha d’aprendre els costums. Són realment la trinxera que està en aquests moments patint aquesta problemàtica. I ho fan amb il•lusió i els hi hem d’agrair, perquè no tenen els mitjans per poder-ho fer com caldria. Això ja ho sabem. Però són coses diferents. Si estem d’acord amb la proposta, la votem a favor, vingui de qui vingui.  Si això es repeteix massa vegades, probablement haurem de canviar d’estratègia de votar el que se’ns porta a votació sense més consideracions, perquè si cada vegada ens passa una cosa d’aquestes, al final haurem de prendre mesures perquè, sinó, estarem permetent que se’ns arrossegui cap allà on no volem anar. El que no farem és amagar el cap sota l’ala i, en aquest cas, que és la primera vegada que passa, no posar de manifest quin és el pensament general.

El senyor Ramon Bassas aclareix al Sr. Safont-Tria que potser el Sr. Colom té altres problemes que aquest del burka.
El Sr. Mojedano deia que compte amb els compromisos que tenim. No tenim compromisos que no siguin amb la ciutat de Mataró i amb el seu projecte de convivència. Matar mosquits a canonades no resol els problemes. El valor és haver fet un gran acord sobre aquests temes de Nova Ciutadania. Ara veig que s’esmicola i això ens preocupa. S’esmicola perquè alguns polítics han decidit posar a la seva agenda aquest tema que no es viu al carrer.
És veritat que si una sola dona és obligada a vestir-se o a desvestir-se d’una determinada manera pot acudir a la llei. Si és un problema de drets, jo no sé per què el PP no presenta això a tots els ajuntaments d’Espanya. No entenc perquè a Santiago de Compostel•la sí que es pot dur burka i a Mataró no. És obvi, doncs, que això no respon a cap estratègia sobre els drets de les dones, sinó a introduir a Catalunya un tipus de debat que interessa perquè així no es parli d’altres coses que posen en evidència.
Ens preocupa també el fonamentalisme religiós que hi pot haver rere la roba. Però que ningú s’il•lusioni pensant que això del fonamentalisme es resol amb draps. És un tema una mica més complex i difícil. Aquí sí que convé força silenci i molta actuació per combatre’l. 
El PP té aquí una fal•lera prohibicionista que en altres casos no ha tingut. La pròpia Ordenança de Civisme de Mataró no la van votar a favor perquè deien que era massa coercitiva. També pensa que som una mica excessius amb les sancions de trànsit. I ara resulta que quan surt un problema d’aquest tipus, la primera cosa que se’ls acut és prohibir-ho. Aquesta contradicció és el que volem denunciar.

El senyor Joan Mora expressa que el Sr. Bassas ha fet una insinuació sobre el Sr. Colom impròpia d’una persona com ell, que té una llarga trajectòria política. EL Sr. Mora no acaba de dir el que pensa perquè el Sr. Bassas retira aquesta insinuació.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, conclou que després del debat han de quedar dues coses clares. Una és que tots els grups polítics d’aquest Ajuntament rebutgem el vel integral. Per tant, jo crec que hagués estat possible arribar a un acord. Lamento que no hagi estat així. En tot cas, a mi em pertoca la màxima responsabilitat perquè som el grup més nombrós.
Per altra banda, darrere de tota aquesta polèmica hi ha oportunisme i electoralisme.
Jo, si em permeten, els explicaré la meva trajectòria vital en aquest tema. Recordo perfectament el penúltim niqab que vaig veure a la meva vida —de burka no n’he vist mai cap més enllà de la televisió—. Va ser el 23 de setembre de l’any 1964, quan la meva família marxem de Malilla. També recordo l’última vegada que vaig veure un niqab fa un mes o un mes i mig a Lavapiés, i em va sobtar molt. I no agradablement. I jo no he dit que a Mataró no n’hi hagi, he dit que a Mataró no n’he vist mai cap.

No sé si demà hauré de trucar a l’Alcalde de Melilla, amb el qual hi tinc una certa confiança, i dir-li: Juanjo, tu què faràs? Prohibiràs els niqabs? Per tant, jo crec que estem davant d’un debat artificial, davant d’una problemàtica que ens preocupa a tots, que és com determinades expressions d’un radicalisme religiós es manifesten a casa nostra. Però em permetran que dubti que aquesta sigui la forma més eficient de resoldre aquest problema. O no estarem convertint més gent a l’Islamisme radical? Recordin que abans algú deia que tot això del Tribunal Constitucional havia servit per fer més independentistes. Aquí jo em temo que ens passarà exactament el mateix. Creem polèmiques que no serveixen per a res, que no solucionen els problemes dels ciutadans, sobretot crec que les creem de forma absolutament estèril. Aquest no era un problema de la ciutat de Mataró. Els casos que s’havien detectat havien estat tractats amb els mecanismes dels que tots nosaltres ens havíem dotat, bàsicament, en el Pacte per a Nova Ciutadania. Si no vaig errat, aquest tenia dos grans objectius. El primer era  governar de forma conjunta un fenomen nou per a nosaltres com és la immigració. El segon era no utilitzar de forma partidista el fenomen de la immigració. El que més em preocupa aquesta nit és que estem posant en greu perill el Pacte per a la Nova Ciutadania. Aquí sí que hi haurem perdut tots. D’un instrument potent que ens permetia fer política a tots plegats, s’ha caigut en aquests enfrontaments tan partidistes que crec que són ineficients i que no serviran per a resoldre el problema. En el ple passat, si no recordo malament, el PP va presentar un prec dient que féssim campanyes de sensibilització amb els propietaris de gossos perillosos. Això ja està regulat per la llei. Apliquem la sanció i ja està. I, en canvi, vam creure tots convenient que hi havia d’haver actuacions de sensibilització, d’educació, etc. Jo crec que aquest és el camí: el de l’educació, el de la sensibilització, el de resoldre els casos un a un. Per més que traiem els vels integrals a les dones que el porten, no acabarem amb la seva situació de denigració personal. Segur que darrere hi ha circumstàncies personals que, amb vel o sense vel, continuaran sent igual de greus. Per tant, jo opto per fer aquesta política de paciència, de tranquil•litat i d’anar tractant els temes i anar-los resolent d’un en un. 

El senyor Alcalde posa a votació el punt núm. 16 de l’ordre del dia :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2)  i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

A continuació el Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 17 de l’ordre del dia :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 3,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

PRECS I PREGUNTES

18 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA S/ L’ENLLUMENAT PÚBLIC EN HORARIS EN ELS QUALS NO ÉS NECESSARI QUE ESTIGUÉS ENCÈS.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa decaure el prec per haver-li estat contestat a la Comissió Municipal Informativa.

19 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA S/ LA CELEBRACIÓ D’UN “REFERÈNDUM” EL PASSAT 20 DE JUNY EN DEPENDÈNCIES MUNICIPALS.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
“Durant el mes de juny Mataró va anar celebrant diversos actes en motiu d’un “referèndum” independentista, que va culminar el passat diumenge 20 de juny amb les “votacions”, algunes de les quals es van realitzar en dependències de titularitat municipal: El Sidral, les del carrer Cadis, o col•legis públics de la nostra ciutat, entre d’altres.

Volem recordar que amb motiu de la celebració d’un acte semblant a la veïna població d’Arenys de Munt la Justícia, a petició de l’Advocat de l’Estat, instat per la Delegació del Govern Espanyol, va declarar nul l’acord de l’ajuntament arenyenc, fent esment literal a la implicació del mateix consistori en la celebració del “referendum”. Concretament el Jutjat del Contenciós-Administratiu número 14 de Barcelona va dir: “no debe perderse de vista que la consulta se prevé celebrar en las dependencias municipales y con el apoyo logístico de dicha administración municipal para su preparación, organización y celebración” . 

Després d’aquesta declaració no es varen fer servir dependències de competència municipal a Arenys de Munt.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Quines dependències de titularitat municipal es van cedir per a la celebració del “referèndum” independentista del passat 20 de Juny a Mataró?

2. S’ha utilitzat algun tipus de material o aparells d’aquestes instal•lacions durant el “referèndum”?

3. Qui ha autoritzat aquesta cessió?

4. Quin és el cost estimat de mantenir obertes aquestes dependències en un dia no laborable?

5. Té coneixement el Govern Municipal de si s’ha utilitzat el cens municipal per tal de comprovar que qui decidia participar del “referèndum” fos mataroní/na?”

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, respon a la primera pregunta afirmant que són 25 espais diferents.
Pel que fa a la segona pregunta, es va fer ús de taules, de cadires, el consum de la llum i de l’aigua pels voluntaris i, en algunes, les menys, l’accés a la xarxa d’Internet que hi havia al mateix espai.
Quant a la tercera pregunta, des del Servei de Participació Ciutadana hem coordinat la cessió d’aquests espais amb l’acord i la col•laboració dels serveis responsables dels equipaments cedits. Els equipaments cívics nostres, els equipaments d’Educació des de l’IME, alguns equipaments des de Cultura i d’altres, fins i tot des de Joventut. L’autorització de la cessió es va contractar amb l’entitat sol•licitant, Òmnium Cultural, amb qui, com a integrant d’aquesta comissió gestora a la consulta, vam pactar els termes de la cessió seguint les condicions establertes per l’Ajuntament en qualsevol altra cessió d’un espai municipal a una entitat de la ciutat.
Pel que fa a la quarta pregunta, el cost és zero. Sí que hi va haver una despesa de llum i d’aigua, que no comptarem per ridícula. Perquè, com fem amb moltes entitats, alguna persona responsable de l’entitat que gestiona allò s’ha encarregat de tenir les claus, de tenir els codis d’alarma, d’anar a obrir i d’anar a tancar. No hi ha hagut cap conserge de l’Ajuntament, com a tal, que hagi treballat aquell dia.
En referència a la cinquena pregunta, com a Govern municipal no en tenim coneixement.

El senyor José Manuel López llegeix un article que es va publicar al diari El Punt el 10 de setembre passat en referència al tema del referèndum d’Arenys de Munt:
“En el primer caso, nos encontramos delante de un problema de gestión de recursos públicos locales cedidos a particulares en forma de personal i de servicios: edificios, limpieza, electricidad, instalaciones. En virtud de la autonomía municipal, ya rendirán cuentas, ya serán responsables de ello ante sus conciudadanos o conciudadanas, que son los que nutren sus arcas. Todo el mundo se los gasta como quiere y cree y, después, los electores ya lo valorarán. Soy consciente de que en este caso estoy obviando aspectos jurídicos importantes en los que ahora no quiero entrar. Continuo dejando en el ámbito de una consulta privada con todo lo que comporta como consecuencia, nada, humo de paja con ayuda pública.”
Després, en el mateix article també feien referència al cens i, per això, a mi em preocupava, perquè la persona que fa aquesta article li recorda a l’Alcalde d’Arenys de Munt, el Sr. Mora, i diu literalment: “Aquí puedes pillarte los dedos y lastimarte”. Sap, Sr. Fernández, qui és l’autor d’aquest article? És el Sr. Manel Mas. El que no entenc és la lleugeresa amb la que el Sr. Fernández em contestava ara, perquè realment d’on va sortir aquesta iniciativa va ser recordant precisament aquest article publicat al diari El Punt.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, pregunta si sap quant fa que el Sr. Mas no és alcalde de la ciutat de Mataró. Fa sis anys.
Vostè fa una pregunta molt concreta sobre quin cost ha tingut per a l’Ajuntament de Mataró la consulta sobiranista de fa uns dies, i se li ha contestat sobre les qüestions que afecten l’Ajuntament, no sobre les valoracions polítiques que puguem fer  sobre el tema de la consulta. Si vostè volia parlar d’aquest tema ho podia fer a les mocions, a l’altra banda. Aquí estem a la fase de control al Govern.

20 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA S/ L’ACTUALITZACIÓ DEL WEB MUNICIPAL.

La senyora Anna Martínez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“Fa pocs dies vam poder constatar, amb certa sorpresa, que al “canal fotogràfic” del web municipal encara hi surt la xemeneia de Can Fàbregas i de Caralt, concretament a l’apartat de “patrimoni”.

Per aquest Grup Municipal aquest fet no fa sinó mostrar la manca de visió per difondre el patrimoni històric de la ciutat que sembla tenir el Govern Municipal. No hem d’oblidar que els visitants que vinguin a Mataró saben que tenen en el web de la ciutat una font d’informació, en teoria fiable, i fets com aquest no només demostren la poca preocupació que té el govern a l’hora de difondre el patrimoni cultural i la oferta turística de la ciutat, sinó que en comptes d’informar, desinformen.

La xemeneia, com a tal, ja no es pot veure perquè està desmuntada, a més, amb la polseguera que ha aixecat aquest assumpte, s’hauria de ser una mica més curós.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Té coneixement el Govern Municipal de que el web encara promociona la xemeneia de Can Fàbregas, com a part del patrimoni de la ciutat?

2. En cas contrari, no creu que això demostra una manca de coordinació i certa deixadesa a l’hora de gestionar alguns dels continguts del web?”

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, respon a la primera pregunta amb una altra pregunta: “Té coneixement, la Sra. Anna Martínez, que la xemeneia de Can Fàbregas encara és patrimoni de la ciutat?” La xemeneia de Can Fàbregas encara és patrimoni de la ciutat. Per això encara està situada al Canal Foto del lloc web de l’Ajuntament. Que ara no estigui en el seu lloc original no vol dir que hagi deixat d’estar catalogada, ni que no estigui dins del patrimoni de la ciutat. Per tant, ni hi ha incongruència, ni hi ha contradicció en el fet que hi hagi una fotografia d’aquesta xemeneia al web municipal. De fet, hi ha més fotografies d’altres espais, com poden ser un altre edifici catalogat com la Farinera o el forn de ceràmica del segle XVIII, que es va trobar en una casa particular del centre, el 2007. Però, en cap cas, es convida els internautes ni a anar-los a visitar perquè, entre altres coses, no són visitables, ni tan sols se n’indica la localització exacta. Les fotografies pretenen ser documentació; il•lustrar un apartat del nostre patrimoni. No m’agrada aquesta insinuació que aquesta fotografia no hauria d’estar al web. Hauríem, doncs, de treure aquesta fotografia de tots els llibres i de totes les publicacions on aparegui? Doncs no, perquè no deixa de formar part del patrimoni de la ciutat.
Respecte a la segona pregunta, li torno a repetir que no hi ha cap incongruència ni cap contradicció. Per això, no li puc permetre, pels professionals de la casa que hi treballen, que parli vostè de manca de coordinació i de deixadesa a l’hora de gestionar els continguts del web de l’Ajuntament. Hi ha uns professionals responsables que hi treballen amb rigor. Això ha fet que aquest mitjà de comunicació municipal tingui 40.000 visites úniques cada mes. N’hi ha d’altres que tenim, per exemple, a les noves campanyes, fins a 2.555 subscriptors que arriben cada dia a les notícies de l’Ajuntament. Tenim un munt de continguts que els podem quantificar com a més o menys estàtics, però també hi ha milers de fotografies entre uns continguts i uns altres. És evident que en un web de la magnitud del nostre Ajuntament segur que trobaríem alguna errada, però, en aquest cas, ni molt menys. Perquè hi ha supervisions periòdiques, perquè està dividida en molts serveis i perquè els serveis fan també supervisions periòdiques de la seva informació.

La senyora Anna Martínez aclareix que ella no ha dit que no formi part del patrimoni. Jo el que demano és que el Govern municipal actualitzi la fotografia, si més no, per cortesia i rigor envers els mataronins com a possibles visitants.
Aquesta setmana, una regidora del seu grup es va dirigir a la ràdio, al 89.3, i deia que el millor per als turistes era entrar al lloc web i així podrien visitar qualsevol cosa que allà vostès promocionaven. Llavors, jo els he dit que, en comptes de promocionar aquesta fotografia, per què no hi pengen aquesta que vostès ens van donar l’altre dia? O aquesta, o simplement una en què es vegi com es troba actualment la xemeneia? Perquè si algun turista vol veure aquesta xemeneia, l’anirà a buscar i no la trobarà.
Vostè diu que el web s’actualitza diàriament i jo li dic que a baix de tot hi diu: “Ajuntament de Mataró 2009”. Estem al 2010, Sr. Fernández.

21 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ S/ L’ALBERG DE CAN SOLARET.

El senyor Pere Galbany,  regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Aquests darrers dies, el govern municipal ha donat a conèixer als ciutadans, el que anomena “les noves infraestructures de mobilitat per el futur de la nostra ciutat, les noves rondes de Mataró”. Es tracta d’un projecte, del qual ja l’any 2006 se’n va redactar un estudi informatiu i un estudi d’impacte ambiental. L’objectiu és evitar la congestió actual i futura del trànsit rodat d’àmbit comarcal que deixarà de utilitzar la NII i passarà a utilitzar l’autopista C-32. La primera fase d’aquesta obra, es troba en licitació des del passat dia 01 de juny.

El traçat d’aquesta infraestructura afecta els barris del nord de la nostra ciutat, especialment el del Camí de la Serra. Els ciutadans d’aquest barri ara veuen, tot i les mesures correctores i pantalles acústiques que si han d’instal•lar, com augmentarà el transit de vehicles als seus carrers i com l’autopista s’apropa més als seus habitatges, fins el punt d’haver d’enderrocar un equipament del barri i de la ciutat com es l’Alberg de Can Solaret. Es tracta de l’únic alberg municipal que tenim a la nostra ciutat.

El nostre alberg, no era localitzat en el millor lloc on una persona espera trobar-se una instal•lació d’aquest tipus en una ciutat que vol ser mediterrània. Ha tocar d’una autopista, enlloc de ser a prop de mar o de pinedes. Ubicat en una antiga masia del segle XIX, rehabilitada, i segons podem llegir en la seva web: “lloc d'encontre per organitzar qualsevol mena d'estada relacionada amb el temps lliure, l'educació, la cultura i el coneixement del nostre entorn”.

Durant les sessions informatives que ha realitzat el govern els darrers dies, no ha quedat gens clar quin serà el futur de l’oferta d’alberg de la nostra ciutat, ni com es compensarà als veïns del barri de la desaparició d’aquest equipament.

Es per això, que el grup municipal de CiU formula la següent,

PREGUNTES:

Primera.- Quina es la quantitat econòmica que espera obtenir el govern per l’expropiació de l’edifici de l’Alberg de Can Solaret i el seu terreny? Quan la cobrarem? Ha que destinarem aquests diners?

Segona.- Han pensat en habilitar un altre espai de la ciutat com alberg municipal? Ha on? Quan entrarà en servei?

Tercera.- Com compensaran la disminució d’equipaments al barri de Camí de la Serra? S’han reunit amb la Associació de Veïns per parlar-ne? Han arribat a cap acord?

Quarta.- Quan va saber el govern municipal que era necessari enderrocar  l’alberg?

Cinquena.- Tractant-se l’edifici on es troba l’alberg d’una antiga masia del  segle XIX, té algun valor històric, cultural i/o patrimonial? Es troba  afectat l’edifici per cap tipus de protecció?”

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, explica que si s’ha de tirar endavant el projecte que ha presentat de Ronda de Mataró, la substitució de Can Solaret  és incompatible amb aquest projecte, bo i que en aquest tram el projecte utilitza més espai a la franja superior, és a dir, en realitat, no s’acosta la carretera al barri, com deia vostè, sinó que, més aviat és al revés, s’allunya del barri per poder tenir la mínima afectació en aquesta zona de l’alberg. La carretera s’allunya perquè les rodes afectin menys aquesta zona, com vam veure en el plànol, però no el suficient com perquè no pugui existir Can Solaret.
A banda, els carrers del barri, especialment el Països Catalans, poden veure rebaixat substancialment el seu trànsit de ronda i potenciar aquesta via com un carrer de barri.
La quantitat econòmica serà la que es desprengui de la valoració que la declaració de drets i béns estableixi. En aquests moments s’està fent. Quan ens arribi ja li ho direm. Si no hi estem d’acord, recorrerem.
Quan la cobrarem? Doncs m’imagino que dins el procés d’indemnització previ a l’ocupació del sòl. Com a mínim, això esperem, però no ho podem concretar perquè no ho tenim encara. 
El destí seria cobrir el servei que presta Can Solaret en altres indrets, no perdre cap dels serveis que es presten a través de la potenciació en altres llocs de la ciutat.
Respecte de si hem previst un altre espai com a alberg, estem pensant en una residència d’estudiants. És a dir, reorientar l’activitat principal d’aquest tipus d’activitat, que doni servei, en primer lloc, a una possible demanda que generi el Tecnocampus Mataró i, subsidiàriament, que pugui acollir visitants per vacances.
En referència a la ubicació i el calendari, jo crec que, en breu, la presidenta del Tecnocampus ho pot presentar a la Fundació perquè pugui ser treballat. Compte que a Mataró ha aparegut, en els darrers temps, un altre alberg privat que també està cobrint aquesta demanda a la nostra ciutat.
Pel que fa a la tercera pregunta, Can Solaret inclou principalment un equipament de ciutat, que és l’alberg a què vostè ha fet referència. No és que els del Camí de la Serra vagin de vacances allà. Per tant, és un equipament de ciutat que s’ofereix a molta més gent, amb les mancances d’explotació que reiteradament hem vist en aquest ple. Suposo que a ningú ens agrada anar de vacances al costat de la carretera. I, subsidiàriament, unes sales per a ús d’entitats, tant del barri, com de la resta de Mataró. Aquest ús, en aquest moment, és notablement escàs. Malgrat tot, aquests serveis seran prestats per altres equipaments de la ciutat, inclosos els que hi pugui haver a la zona, el treball sobre els quals s’està fent en el si del Consell Territorial del Pla Integral del Nord, on tinc entès que hi participa activament aquesta associació de veïns.
Respecte a la quarta pregunta, a l’estudi informatiu de l’any 2006 hi havia aquesta proposta. L’Ajuntament va al•legar en contra i, finalment, com s’ha vist, el projecte definitiu inclou aquesta idea inicial de la seva substitució.
Quant a la cinquena pregunta, no em consta que sigui del segle XIX, em consta que és del segle XX. Jo no soc ningú per determinar-ne els valors històrics, però no hi ha cap catalogació i no estava, per tant, afectat per cap protecció.

El senyor Pere Galbany expressa que no agradaria als mataronins quedar-se sense alberg. Pel que ens ha estat dient, sembla que el volem substituir per una residència. Una residència és un lloc on un grup de persones, generalment joves,  hi resideixen durant un temps per motius d’estudis. Un alberg és una residència, però amb un temps determinat: un cap de setmana, unes vacances, etc. No té res a veure una cosa amb l’altra. Nosaltres demanem que, si fa falta una residència d’estudiants a Mataró, doncs, endavant. Però això no té res a veure amb un alberg.
Respecte al fet que la masia sigui del segle XIX, ho he tret d’una pàgina web de l’alberg.
En referència a l’escàs ús que se’n fa en el barri, els veïns del barri ho tenien com un equipament, fins al dia que se’ls va dir que havien de pagar per fer-ho servir. Ho van estar fent servir, hi jugaven a ping-pong. Fins i tot, hi havia un conserge. Però quan se’ls va dir que havien de passar per caixa van deixar de fer-lo servir tant assíduament com abans, tot i que s’hi continuen fent activitats.
Quant al treball en el si del Pla Integral del Nord, de moment, encara no hem començat a treballar-hi. Simplement se’ns ha dit que s’enderrocarà.
Suposo que la Sra. Barrera, que és de Joventut, està interessada en què els joves de la ciutat tinguin un alberg on poder anar, i suposo que el regidor d’Esports està molt preocupat perquè quan vinguin equips de fora tindran un lloc menys on anar a residir, si és el cas, o qualsevol altra activitat. La regidora de Promoció Econòmica, la Sra. Romero, segur que també està molt preocupada, perquè un alberg és la base del turisme d’una ciutat. A partir d’aquí podem tenir una altra oferta. Un alberg dóna feina a totes les altres regidories, com per exemple a Serveis Socials, Educació, Gent Gran.

El senyor Ramon Bassas repeteix que totes aquestes activitats es poden fer en altres equipaments. Per tant, és el que es farà. El que podem ingressar per revaloració de substitució d’aquest equipament es pot destinar a això.
Jo no diria que l’alberg és la base turística de la ciutat. Tampoc és usat pels joves de la ciutat. L’alberg és, precisament, perquè vinguin visitants de fora i hem deduït que una de les demandes que pot ser més efectiva és la de residència d’estudiants. Però no volem que sigui només una residència d’estudiants, sinó que tingui un ús mixt.
Respecte als equipaments, ja vaig dir que hi ha una discussió sobre quin ha de ser l’ús dels equipaments del barri en el conjunt del nord. Hi ha un Pla d’Equipaments de Mataró Nord. Aquest debat es produirà i es podrà veure si totes aquestes activitats que s’estan fent a Can Solaret, per part de l’Associació de Veïns, es poden fer en un altre lloc.  Però escolti’m, les taxes i els preus públics es van aprovar aquí fa molt temps. Per tant, no ha d’estranyar ningú que es faci pagar per utilitzar aquesta sala, sobretot quan, des de fa uns anys, disposen gratuïtament d’un local per la seva seu d’Associació de Veïns.

22 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ S/ ELS ASPECTES PENDENTS DE L’ÚLTIMA REUNIÓ DEL PDES

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:
“A la darrera reunió del PDES celebrada el 27 d’abril de 2010 l’alcalde en nom del govern municipal es va comprometre amb els seus membres a informar de certs aspectes i a fer una reunió abans de l’estiu. A data d’avui no hi ha cap notícia referent a aquests compromisos ni cap convocatòria del PDES.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.-  En quant a metodologia, com és que es continuen plantejant les dades de la enquesta en periodes diferents per analitzar l’oferta i la demanda comercial de la ciutat?  Com aquest plantejament pot donar resultats esbiaxats, tal i com s’ha comentat en el si de les reunions, per a les properes edicions, es planteja rectificar la metodologia de la enquesta i establir el mateix periode per analitzar ambdòs aspectes?

Segona.-  Pel que fa a les dades de l’obervatori comercial, va restar pendent realitzar una comparativa sobre la existència de pàgina web entre els comerços de Mataró en relació a d’altres ciutats de tamany similar. S’ha fet aquesta comparativa? En cas afirmatiu, perquè no s’ha facilitat? Quina valoració s’en desprén de les dades? En cas negatiu, perquè no s’ha fet?

Tercera.- En quant a les mesures de Cohesió Social portades a terme pel govern municipal, una de les dades més preocupants és la de l’atur. Amb dades de l’observatori de la crisi del mes d’abril, la taxa d’atur registrat existent és del 20,11%.   Per quin motiu no disposem encara de les dades sobre el perfil d’aturats ni de la taxa d’atur per sectors ni per ocupacions? Per quin motiu no es pot saber el rati d’inserció que té el SOM? Pensa el govern municipal que pot realitzar polítiques realment efectives d’ocupació sense tenir en compte aquest aspecte? Per a quan pensa realitzar una reunió monogràfica sobre aquest tema?”

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, contesta, respecte a la primera pregunta, que s’han fet dues edicions de l’observatori del comerç de la ciutat. La primera va ser l’any 2008 i la segona l’any 2009. Els experts que han fet això, des de les escoles universitàries, expliquen que, pel que fa a l’oferta, no és important si es canviessin les dates perquè els elements que es valoren no van vinculats a temes temporals en el cas de l’oferta. En el cas de la demanda, sempre s’han fet en períodes fora de rebaixes i en moments diferents. En un cas es va fer entre el febrer i el març i, en l’altre, entre el maig i el juny. Es va fer així perquè sembla que es volien analitzar  tendències diferenciades en àmbits temporals diferents, però que no fossin en dates concretes com rebaixes, Nadal, etc. Per tant, ens diuen que els resultats no estan esbiaixats a causa d’aquests elements que s’han tingut en compte.
Respecte a les millores que vostè plantejava, ja es va comentar en aquella reunió del PDES que s’ha d’anar millorant aquest observatori. Segurament n’hem de fer una eina més pràctica i eficient. Estem treballant les millores en aquest sentit conjuntament amb aquelles persones que van realitzar aquests observatoris.
En referència a la segona pregunta, no tenim dades sobre altres municipis, perquè som l’únic municipi de la província de Barcelona que té un observatori comercial. Per tant, ens costa molt trobar ítems de valoració en d’altres municipis. Estem treballant amb la Generalitat per veure si podem detectar possibilitats de comparar alguns elements amb altres municipis en aspectes més concrets.
Pel que fa a l’observatori del mercat de treball que vostè comenta en el punt tercer, aquest el va elaborar el Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament. S’hi recullen mensualment moltes dades (d’atur, de perfils, de sectors econòmics, de gènere...) en els que podem analitzar com està evolucionant la demanda o l’augment o la disminució de l’atur. Des de l’àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat les analitzem mensualment i, molt sovint, ens ajuden a modificar algunes de les decisions o algunes de les polítiques que estem desenvolupant. Pensi que estem dins la xarxa d’observatoris de la Diputació i de la Generalitat. Per tant, aquest tipus d’informació està bastant homologada.
Pel que fa al rati d’inserció del SOM, dir que el Servei Municipal d’Ocupació de l’IMPEM és un servei voluntari. La gent no té l’obligació d’inscriure-s’hi. EL SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) sí que obliga la gent a apuntar-s’hi per cobrar la prestació i per altres elements. Per tant, de vegades ens costa molt fer el seguiment de tots els usuaris que rebem. Per exemple, aquest mes han passat pel servei 3.600 persones i, molt sovint, la gent aconsegueix feina i no ens ho comunica. En el cas del SOC, la gent ho ha de comunicar perquè hi ha un contracte laboral, etc. Per tant, amb les nostres dades, la ràtio que tenim de reinserció és del 60%. Ja li dic que aquesta podria ser més alta però, en molts casos, no tenim aquesta informació.
Pel que fa a la reunió del PDES que vostè ens comentava, hem estat treballant amb l’àrea de Serveis Centrals, amb la regidora López, des de fa bastants dies, per plantejar quin era el monogràfic que podíem fer. Finalment va sortir ahir o avui la convocatòria que es farà el 13 juliol amb aquesta sessió monogràfica sobre les polítiques d’ocupació i tindrem també un expert de la Diputació de Barcelona que vindrà a ajudar-nos en la reflexió que mereix aquest tema.

La senyora Carolina Soler comenta, respecte a la primera pregunta, que no és el mateix estudiar l’oferta comercial al mes de setembre que en el mes de juny. Els resultats poden sortir diferents i, per això, dèiem que sortien esbiaixats. I més, si només hem fet dos observatoris comercials. Aquest és el parer de la majoria de membres del PDES.
Pel que fa a la segona pregunta, això que només som Mataró que tenim aquest observatori comercial, crec que hi ha altres municipis que poden tenir dades similars per saber si els comerços de Mataró o d’una altra ciutat tenen pàgina web o si es publiciten a Internet. Jo crec que aquestes dades les podríem obtenir.
Els agrairia que ens facilitessin les dades d’aquest treball que estan portant a terme amb la Generalitat.
Quant a la tercera pregunta, jo no he parlat en cap moment de l’observatori del Mercat de Treball. Parlava de les mesures de cohesió social. En el decurs de les converses en el PDES, es va comentar que els membres del PDES no tenien aquestes dades. Malgrat aquestes surtin a l’observatori del Mercat de Treball, si s’estaven valorant les mesures per la cohesió social, vam entendre que si el que estàvem era valorant els nivells d’atur de la ciutat, aquestes dades les podríem tenir, i aquestes dades no s’han facilitat en el si del PDES. Això és l’únic que constato a la meva pregunta. Me n’alegro que, per primera vegada, disposem d’aquestes dades sobre el rati d’inserció del SOM. Ho havíem sol•licitat en moltes ocasions i mai se’ns havia facilitat. Conec el caràcter voluntari d’apuntar-se al SOM. El que a nosaltres ens estranyava és que si fem un servei en el SOM, perquè em consta que fem enquestes telefòniques per fer un seguiment i saber si la gent ha trobat feina, no puguem tenir aquestes dades. Tenir aquestes dades és importantíssim per saber si estem fent bé la feina.

23 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA CONVOCATÒRIA D’UNA REUNIÓ MONOGRÀFICA SOBRE L’ATUR.

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, fa decaure el prec per haver-li estat contestat per la regidora Alicia Romero.

24 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ S/ EL FUNCIONAMENT DE LA SECCIÓ DE LLICÈNCIES D’OBRES.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

“Són diversos els ciutadans que expressen el seu malestar pel control que es realitza sobre l’execució d’obres en habitatges de la ciutat, tant de rehabilitació com d’obra nova.

Al costat de la majoria de promotors, els quals actuen amb total responsabilitat i professionalitat, hi ha d’altres que, en ocasions fan que la mala qualitat de l’obra executada causi desperfectes i danys considerables als habitatges veïns. Per altra banda, també es donen alguns caos en que l’obra no s’ajusta en res al projecte presentat. La majoria d’aquests casos han estat posats, d’una o altra manera, en coneixement dels responsables tècnics i polítics del Departament Municipal corresponent.

Davant aquests fets, el Grup Municipal de CiU formula la següent,

PREGUNTA:

Considera el govern municipal que el Servei d´Habitatge i Llicències d´Obres dóna suficients garanties als ciutadans de Mataró de que es defensen els seus drets davant ocasionals incompliments en l’execució d’obres privades a la ciutat.”

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, recorda que l’objectiu de l’àrea de Llicències d’Obres és fer un control de la normativa urbanística. És a dir, controlar que els projectes s’adeqüin al Pla General, que s’acompleixin altres normatives supramunicipals, com poden ser, el Codi Tècnic, per exemple. En el cas d’habitatges, l’objectiu és controlar i garantir l’habitabilitat, l’accessibilitat, etc. Les llicències d’obres es concedeixen sense perjudici de tercers. És a dir, no són objecte del departament de Llicències d’Obres el control de qualitat, ni el control dels desperfectes, ni el control dels vicis ocults, etc. Les obres tenen uns responsables, des de promotors a arquitectes i directors d’obres, que són els que es fan càrrec d’aquestes coses. En últim terme, hi ha tot un seguit d’assegurances per cobrir totes aquestes responsabilitats civils.

Passant a la pregunta, pensem que sí, que es dóna una bona cobertura i suficients garanties als ciutadans de Mataró en aquest aspecte. A part de les dues grans inspeccions que hi ha a totes les obres majors a l’inici i al final, es fan algunes inspeccions entre mig.

El senyor Joaquim Fernàndez opina que el Sr. Teixidó ha contestat molt correctament si es té en compte la normativa, però que no comparteix la seva resposta perquè no és tècnic, sinó regidor. La pregunta ha volgut evitar anomenar casos concrets. Jo no entenc com es pot estar satisfet del servei que es dóna si quan hi ha expedients de denúncia,  passen els anys, s’acaba l’obra i aquests no s’han pogut resoldre. Per tant, no coincidim en què sigui satisfactòria la resposta que es dóna al ciutadà des del Servei de Llicències.

El senyor Francesc Teixidó manifesta que s’ha intentat resoldre el problema, segurament, extralimitant-se en el que és la funció estricta de donar llicències. En la majoria de casos surt bé. En aquest cas la solució no ha estat satisfactòria. Però insisteixo en què l’actuació, des del punt de vista de llicències, és impecable. Malgrat que sí que ha passat una mica de temps, els interessats no es mereixen que parlem d’ells en el ple, per respecte.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 25 i 26 per venir referits a temàtiques coincidents.

25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ S/ EL SERVEI DEL MATARÓ-BUS

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

“Recentment, els conductors del Servei Mataró Bus han denunciat les condicions en que han de realitzar la seva feina, afirmant que els horaris estan mal planificats i no s’adeqüen a la infraestructura de la ciutat.

Aquesta situació, segons declaracions dels representants dels treballadors a la publicació Capgròs, comporta que “no es doni un bon servei públic i fins i tot es posi en perill la seguretat de l’usuari” i que els conductors “han d’anar en contra del codi de circulació” per complir-los”.
 
A més dels horaris massa ajustats, els conductors també denuncien que la ciutat no està prou ben adequada per a la circulació fluïda dels autobusos urbans, que algunes bandes reductores de velocitat són massa elevades i afecten els baixos dels vehicles; que hi ha rotondes que no estan preparades per donar entrada i sortida als autobusos; o carrers tan estrets que obliguen el bus a pujar a la vorera, com passa a la Muralla del Tigre.

Davant aquests fets, el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primer.- Com valora el govern municipal les declaracions i queixes dels treballadors del Servei Mataró Bus?

Segona.- Ha mantingut contactes amb l’empresa i/o amb els propis conductors per tal d’aclarir la situació denunciada?

Tercera.- Està prevista l’aplicació de mesures per resoldre els problemes exposats? Quines?”

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA S/ LES DENÚNCIES EFECTUADES PELS CONDUCTORS DEL MATARÓ BUS.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
“En els últims dies hem pogut veure, tant als mitjans de comunicació locals com a cartells enganxats prop de les parades del Mataró Bus, que els conductors d’aquest servei feien públiques diverses denúncies, que semblen del tot raonables, sobre el funcionament dels horaris dels autobusos urbans de la nostra ciutat.

En concret denuncien que es produeixen retards respecte els horaris marcats per l’empresa i afirmen que els horaris estan mal planificats. També diuen que la infraestructura viària de Mataró és molt deficitària i no permet que es compleixin els horaris previstos per la companyia, pels quals es guien els usuaris, ja que no s’ajusten a les possibilitats reals del servei.

Els conductors lamenten que els usuaris els facin a ells responsables dels retards, quan ells no en són els encarregats de dissenyar els itineraris, i que no es tingui en compte ni les obres que es realitzen a la via pública, dificultant el pas dels busos, ni de les dificultats que presenten els vials per on passa el Mataró Bús. Tot això, diuen, els genera una tensió que no haurien de patir, i apunten com a possible solució que els horaris actuals siguin considerats com a orientatius.

Per finalitzar, i això ens sembla especialment greu, els conductors afirmen que aquestes dificultats provoquen que en ocasions hagin d’infringir la normativa sobre circulació.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. La Regidora de Mobilitat ha començat a parlar sobre aquests temes amb els representants dels treballadors?

2. Té el Govern municipal la intenció de fer canvis a les rutes del Mataró Bus per tal d’adequar la realitat dels vials als horaris del servei per tal que els conductors no hagin de suportar en primera persona la pressió dels usuaris?

3. Pot el Govern confirmar o desmentir la informació que han fet pública els conductors?”

La senyora Núria Aguilar, consellera delegada de Mobilitat, manifesta que, en les reunions periòdiques que mantenen amb la Direcció de Mataró Bus, es tracten els punts a millorar de la xarxa, s’avaluen els problemes i s’acorden les solucions que es poden portar a terme.
En aquest cas concret, s’han mantingut contactes amb l’empresa i s’ha treballat conjuntament per identificar els problemes i les solucions. Cal recordar que els treballadors de Mataró Bus no són treballadors municipals. Així doncs, la nostra relació és, exclusivament, amb l’empresa; empresa que va guanyar el concurs públic amb un plec de condicions i una oferta. Cal situar aquesta queixa en el marc de la negociació col•lectiva que té lloc en el si de l’empresa en aquests moments. Resulta simptomàtic que aquest tipus de declaracions i cartells surtin quan hi ha en curs una negociació laboral. Això no vol dir que algunes d’aquestes qüestions no siguin raonables. De fet, diverses actuacions ja s’havien executat i d’altres ja estaven encarregades i estaran fetes en els propers dies. N’hi ha d’altres que no és possible executar per la seva complexitat o per estar en l’àmbit d’obres en curs.
Finalment, fem referència al suposat incompliment de les normes de circulació que, en cap cas, es pot justificar. Si el temps no és suficient l’empresa ha de prendre les mesures correctores adequades.

Al senyor Joaquim Fernàndez li hauria agradat un resposta més concreta. És cert que hi ha una concessionària i que ha guanyat un concurs. Qui aprova la xarxa és l’Ajuntament de Mataró i aquí s’expressen uns problemes de la xarxa. Jo no sé si això està dins el marc d’una negociació laboral, però el que ens hem de preguntar és si el problema de fons és real o no. Les acusacions que es fan aquí són molt greus. 

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, entén que els treballadors es queixin quan s’està negociant. Ara bé, a la darrera comissió informativa jo els deia que estava fart de veure com a la ronda Pintor Estrany l’autobús havia d’envair el carril de pujada, quan baixa de Pintor Cusachs. Això és infringir el codi de circulació, perquè han de trepitjar una línia continua. Si aquest fet passa a més llocs, ens comença a preocupar.

La senyora Núria Aguilar insisteix en què estan en una negociació col•lectiva. De tots els sindicats que hi ha com a representants, n’hi ha un que ha optat per aquesta via. És legítima, legal i respectable, però és un sindicat en concret el que ha fet aquestes manifestacions i aquests cartells.
El tema de la xarxa es concreta a proposta de l’empresa. Nosaltres, juntament amb l’empresa, avaluem els problemes i les solucions. Hi anem treballant pràcticament cada dia perquè la ciutat és viva, canvia i té altres necessitats.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que els treballadors del Mataró Bus tenen representant al Consell de Mobilitat. Per tant, si hi ha alguna circumstància que afecti la mobilitat ho poden manifestar allà.
Per altra banda, l’Ajuntament parla amb l’empresa que deu recollir els neguits que li transmeten els seus propis treballadors.

27 - PREGUNTES QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AL MODEL PARTICIPATIU DE LES SANTES 2010

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta les preguntes següents :

“Cal celebrar que la Generalitat de Catalunya hagi distingit Les Santes amb el títol de patrimoni cultural d’interès nacional, que inclou tant la Missa de les Santes com la família Robafaves.
 
La recuperació de la nostra festa major (a finals dels 70), Les Santes, va promoure un model de festa que feia partícips tant als organitzadors com a les persones que assistien als diferents actes. Es volia i es treballava per una festa participada i participativa.
 
D’uns anys cap aquí pensem que el model organitzatiu ha degenerat per complert. Abans des del PMC i ara des de l’IMAC, amb el pretext de ser més professionals i més operatius, s’ha minimitzat el paper de la Comissió i de les subcomissions, fins al punt de suprimir-les (com el és el cas de la Comissió d’Infantils).
 
Des de l’Ajuntament s’ha sectoritzat tant el treball que ja ningú té el global de la Festa Major, al cap. Cadascú procura pel seu tema i treballa de forma inconnexa.
 
A més hi hem d’afegir la situació econòmica. Podem entendre que cal reduir despesa, que fins i tot podem aprimar la Festa Major. Fins aquí, i vist el moment que vivim, hi podríem estar d’acord, però com s’ha dut a terme aquesta retallada? Qui ha decidit quins actes es fan i quins no? Qui ha agafat les tisores i ha retallat per on ha volgut?  Quin paper hi ha tingut el plenari de la Comissió de la Festa Major?
 
En tot el procés organitzatiu no s’ha debatut de manera oberta aquests temes. Reunions dels tècnics, de la directora de  l’IMAC o del seu president, a vegades amb la connivència d’algun membre destacat de la Comissió, han tallat per on han volgut, suprimint actes que com a mínim es feien des de l’any 1979 i 1980, com ara la xeringada. És cert que faran un acte semblant el dia 28, però rés a veure amb el que es feia el matí del dia 29.
 
Malgrat tot, Les Santes seguiran sent una festa molt participativa, els carrers seran plens de mataronins i mataronines que gaudiran de la festa, però cada cop serà menys participada, i amb això perdrem un dels valors que d’ençà el  “Les Santes fem-ne festa major” més havia caracteritzat la nostra festa.
 
Per tot plegat, el grup municipal de la CUP formula les següents preguntes:
 
- Com  és que abans del darrer Plenari, l’IMAC ja havia decidit el que entrava i el que no, en el programa?

- Per què no hi actes infantils de participació?

- Quin és el veritable motiu de la no organització del concert? És econòmic, o de manca de previsió?

- No podríem reduir les despeses de personal, tant de l’IMAC com contractat, amb una millor organització i racionalització dels treballs i horaris?

- Què es pensa fer des de l’IMAC per potenciar la participació en l’organització?

- Quan s’establirà un model organitzatiu que permeti la participació de tothom i que a l’hora preservi els elements identificadors i singulars de la nostra festa?

- Tornarà a ser el Plenari el màxim òrgan de decisió de tot el que es fa i es desfà a Les Santes?”

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, manifesta que no sap massa per on agafar aquestes preguntes que fa el Sr. Safont-Tria. Moltes d’aquestes ni les entenc, ni les entenem, a banda que algunes no són certes.
En primer lloc, dir-li que la Comissió Infantil s’ha suprimit fa set o vuit anys. El tema de la xeringada fa dos anys que s’està debatent en comissions, en plenari, etc., per les pròpies persones que la tiren endavant, que la qüestionen; i fruit d’aquest procés, s’ha arribat a una nova proposta d’acte infantil. Moltes d’aquestes coses fa molts anys que s’estan parlant o aquests anys s’han parlat en comissions i plenari. Les Santes tenen com a valor la força de la participació dels voluntaris. Sense ells no tindria cap sentit.
El que no pot pretendre és que les coses siguin com als anys 70 perquè no ho són. Avui en dia, per exemple, seria impossible organitzar un acte com l’Escapada a negra nit sense comptar amb serveis, com poden ser els muntatges de pirotècnia, Protecció Civil, Creu Roja, Policia, equips de suport, Colles de Foc, etc. Per tant, hi ha una combinació de voluntaris i gent professional. L’any 2009, a l’acte de la Nit Boja hi van participar unes 18.000 persones. Això comporta tenir uns dispositius al voltant de l’acte que només l’Administració els pot garantir. D’altra manera seria una irresponsabilitat.
Cal, això sí, trobar un encaix de la Comissió amb l’Organització de la festa major. És un debat que tenim molt present, que s’està treballant des de fa molt de temps i que no està resolt del tot, per poder-lo situar en els temps actuals i trobar un nou model de funcionament, sense deixar de tenir en compte el model participatiu.
En aquesta pregunta hi ha una flagrant contradicció, perquè moltes d’aquestes preguntes que fa han estat debatudes i explicades en comissió i, sobretot, en plenari. No es pot demanar més participació i deslegitimar els àmbits de decisió o de construcció de consens portant això al ple municipal.
Vostè fa un joc de paraules amb “participativa” i “participada”, dient que aquestes Santes no són participades. La preparació de Les Santes es fa en algunes reunions, dos o tres, al febrer i març, i des del mes d’abril comencen les reunions de Les Santes. Al plenari del  25 de març hi va haver 63 persones, el 10 de maig 44 persones, el 5 de juny 58 persones. En total són 165 persones en tres plenaris. Amb comissions i colles es van fer tres reunions, amb la participació de 29 persones. Amb comissions s’han fet 21 reunions més. Un total de 528 persones ens hem reunit els mesos d’abril, maig i juny. I encara queden algunes reunions. Segurament, podria ser més participada.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, no dubta que participi gent en l’elaboració del programa. El que venim a dir és que potser Les Santes, a nivell organitzatiu, el seu treball intern s’ha anat sectoralitzant cada cop més i la partició de la ciutadania ha estat per temes molt concrets, perdent-se la visió global. Una visió global que sí que tenia el plenari, que era qui inspirava el model global de Santes en el seu programa. El plenari ha perdut la força que tenia inicialment, que podia acabar decidint quines coses havien d’entrar i quines no en el programa.
Les Santes d’ara no poden ser com les dels anys 70 i necessiten d’un assessorament i d’un treball tècnic. Aquest filosofia de festa major hauríem de treballar-la, perquè fos molt més participativa i que la gent hi pogués dir molt més la seva. Els darrers anys això ha anat enrere.

El senyor Sergi Penedès manifesta que la seva intervenció anterior ha quedat prou clara i que no cal respondre.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les 23 hores i 50 minuts de la nit, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.