L'últim Informe de Conjuntura Socioeconòmica denota que es manté la desacceleració de l'economia

La presidenta de l'Àrea de Relacions Econòmiques i Institucionals, Pilar González-Agàpito, presidirà avui a la tarda la presentació del catorzè Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró del Servei d'Estudis i Planificació de l'Ajuntament de Mataró. En aquesta edició s'analitzen el conjunt d'indicadors socials i econòmics referents a la ciutat fins al primer trimestre de 2003.

En el decurs de l'acte de presentació, que es farà a la sala d'actes de Can Palauet a les 19 h, es pronunciarà la conferència "Present i futur dels Serveis d'Atenció Domiciliària", a càrrec de la Dra. Teresa Torns, sociològa.

Dades de l'Informe de Conjuntura

Un cop superada la guerra a l'Iraq, tot feia pensar en una ràpida recuperació en les principals economies del món, però això no ha estat així. A Europa, Alemanya i França es troben en una situació força crítica al registrar creixements negatius en les seves economies. Als Estats Units sembla apuntar-se l'inici de la recuperació econòmica amb un creixement en el segon trimestre del PIB del 2,5%, però aquest creixement encara no ha creat ocupació i genera un dèficit públic del 5%.

A l'Estat espanyol i a Catalunya les dades macroeconòmiques són més favorables que a la resta de països europeus, però aquestes encara resten lluny dels creixements aconseguits a finals de 1999 i principis de 2000. Pel que fa a Mataró, la situació continua marcada per la desacceleració, més accentuada que en altres àmbits com la província o Catalunya.

L'evolució demogràfica és possiblement on es registra un major dinamisme a la ciutat, amb un augment de la població sense precedents en els darrers vint anys. Amb més de 113.000 habitants a finals del mes de març, Mataró ha augmentat en 2.923 persones el darrer any, el que en termes relatius suposa un creixement del 2,7%. La major part d'aquest creixement es basa en l'arribada de població de fora de la ciutat. El creixement natural de Mataró (naixements menys defuncions), si bé presenta valors positius, és força reduït, sobretot si es compara amb el creixement demogràfic que aporta el saldo migratori.

Reactivació del sector de la construcció

També el sector de la construcció a la ciutat sembla haver-se reactivat en els primers mesos de 2003. Així, si bé el nombre d'assalariats es va reduir en el 2002, les dades del primer trimestre de 2003 assenyalen un creixement considerable del 5,2%. També creixen el nombre de treballadors autònoms (9,9%) i el nombre d'empreses (3%). Aquest creixement en el sector també s'observa en l'inici en la construcció d'habitatges, entre abril de 2002 i març de 2003 s'han començat a construir 952 habitatges, un 10,2% més que un any enrera. També creixen les sol·licituds de llicències d'obra, al registrar-se'n 524 en l'acumulat anual, un 14,9% més que en el mateix interval de l'any anterior. La construcció ha estat el sector que ha resistit millor la situació d'incertesa econòmica actual tot i que difícilment podrà continuar amb l'espectacular ritme de creixement actual, amb els riscos que això comporta per al mercat laboral, ja que es tracta de llocs de treball amb baixa qualificació i amb dificultats per ser reciclats cap altres sectors productius.

Per altra banda, l'Informe de Conjuntura també es fa ressò de l'increment espectacular del preu de l'habitatge. Segons dades de la Sociedad de Tasación, el metre quadrat d'un habitatge nou a Mataró a mitjans de 2003 costa de mitjana 1.563€, un 19,2% més car que un any abans.

Però al marge del sector de la construcció, el conjunt de l'activitat empresarial a Mataró continua estancada, com així ho demostra el creixement del 0,8% en el nombre d'assalariats registrat a finals del primer trimestre de 2003. Amb aquest increment el nombre d'assalariats a Mataró se situa en 31.283. També el nombre d'empreses i de treballadors autònoms presenten creixements minsos. Un 0,7% més d'empreses i ja n'hi ha 4.038, i un 0,8% més d'assalariats arribant als 8.702. Comparat amb els increments registrats a Catalunya -2,8% més d'assalariats, 1,6% més d'empreses i 1,3% més d'autònoms- sembla clar que Mataró acusa especialment els períodes de desacceleració econòmica, si bé també cal dir que els períodes d'expansió afecten més positivament a Mataró. Per subsectors es constata com els principals sectors econòmics de la ciutat registren una pèrdua en la seva ocupació. Així, la indústria manufacturera i el comerç han registrat descensos del 3,1% i del 0,1%, la construcció per contra sembla que torna a revifar amb un creixement del 5,2%.

Increment de la taxa d'atur

Aquest context econòmic en què es troba immers Mataró es reflecteix d'una forma directa en el mercat laboral. Així, l'atur registrat s'ha incrementat un 11,4%, situant la taxa d'atur del primer trimestre de 2003 en el 7,6% de la població activa. Per sexes, l'atur s'ha incrementat més entre els homes (11,9%), si bé la taxa d'atur registrat masculina continua situada molt per sota de la femenina, amb un 5,8% i 10,2%, respectivament. L'única dada relacionada amb el mercat de treball que presenta una evolució favorable són els treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació a Mataró, 95 entre abril de 2002 i març de 2003, un 47% menys que els registrats en el mateix interval de temps de l'any anterior.

El consum i el transport públic i privat

En l'apartat de consum, el nombre total de turismes matriculats acumulats anualment fins al primer trimestre de 2003 ha estat de 4.123 el que suposa un 6,1% menys que els matriculats un any abans. Sembla doncs que el consum a la ciutat continua sense reactivar-se. En l'informe s'analitzen altres aspectes relacionats amb la matriculació i el parc de vehicles, com el transport i mobilitat o els accidents de trànsit.

Els indicadors de transport col·lectiu mostren un creixement considerable, en el cas de l'autobús urbà el nombre de viatgers ha augmentat un 11,2% en el darrer any, i el nombre de viatgers de RENFE ha crescut un 15%. Però també els indicadors disponibles del transport privat continuen assenyalant un creixement important, per sobre del 4% tant per la C-32 com per la C-60. Una de les externalitats més negatives associades al transport amb vehicle privat són el accidents. Durant el primer semestre de 2003 es van produir 222 accidents amb 282 víctimes, el que suposa respecte el primer semestre de 2002 un increment del 6,2% en els accidents i del 4,8% en les víctimes.

Dades mediambientals i de reciclatge

Les dades de caràcter mediambiental i de reciclatge presenten en general creixements positius. Així, per exemple, el 20,7% dels residus recollits a Mataró es fa de forma selectiva, la qual cosa denota una major conscienciació ciutadana, si bé, des del punt de vista mediambiental, la situació més idònia partiria d'una disminució en la generació de residus. Pel que fa al soroll a la ciutat, l'indicador denota que el nivell de soroll s'ha reduït en 0,5 decibels al 2003, situant-se el nivell sonor equivalent de Mataró en 72,4 decibels.

L'Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró inclou un monogràfic que en aquest número està dedicat als serveis d'atenció domiciliària a les persones majors de 65 anys. El monogràfic ha estat realitzat conjuntament pel Servei d'Estudis i Planificació, el Servei de Sanitat i Serveis Socials de l'Ajuntament de Mataró i el Servei d'Ocupació de l'IMPEM. El monogràfic analitza com el progressiu envelliment de la societat i la incorporació de la dona al mercat fa que cada cop siguin més necessaris els serveis d'atenció domiciliària (SAD), serveis en els quals l'Estat espanyol i Catalunya es troben a la cua d'Europa. A Mataró, de forma incipient, s'estan posant en marxa iniciatives que impliquen conjuntament el sector públic i el sector privat, com per exemple el xec servei.