La quarta fase de l'estudi sobre els efectes de la incineradora conclou que aquesta no ha afectat la salut

El Consorci per al Tractament dels Residus Sòlids Urbans disposa ja dels resultats de la quarta fase de l'estudi de monitorització biològica dels nivells de dioxiones, furans i metalls pesants a les poblacions de Mataró i Arenys de Mar, que en aquesta ocasió, s'ha ampliat també als treballadors de la planta.

L'estudi, elaborat per la Unitat de Recerca del Consorci Sanitari del Maresme, conclou que, en general, en els últims tres anys (1999-2002) els nivells de dioxines i furans i els nivells de PCBs i metalls pesants han disminuït en els grups estudiats.

L'equip investigador del projecte ha comptat amb la col·laboració del Consejo Superior de Investigaciones Científicas per a les anàlisis de dioxines, furans i PCBs, així com del Centre Nacional de Condicions de Treball de Barcelona i l'Àrea Bàsica de Salut d'Arenys de Mar.

• Els individus de Mataró considerats com a exposats a la incineradora (entre 500-1.500 m de la planta) han experimentat una disminució del 18,5% en els nivells de dioxines i furans, mentre que en els treballadors de la planta han disminuït un 9,5%. El grup de control d'Arenys de Mar presenta una dismució del 10,5%. En canvi, les persones del grup de control de Mataró (considerats no exposats) presenten un incrementat del 5,2%. En valors absoluts, les concentracions més baixes corresponen als treballadors de la planta i al grup d'exposats. Aquestes dades indiquen que l'exposició a la incineradora no està relacionada amb els nivells sanguinis de dioxines i furans.
• Els nivells de PCBs han disminuït en tots els grups estudiats : 23,7% en els exposats de Mataró; 50,6% en els treballadors de la planta; 13,6% en els controls de Mataró i 23,9% en els controls d'Arenys de Mar. Els nivells són molt similars entre els exposats i els grups de control de Mataró i Arenys de Mar, cosa que indica que el funcionament de la planta no està relacionat amb la concentració de PCBs a la població exposada.
• Pel que fa a la concentració de metalls pesants, existeixen reduccions importants en tots els grups estudiats en el cas del plom, cadmi i crom. Aquests descensos estarien originats per determinats hàbits de consum i socials, com la disminució del consum de gasolines amb plom o la disminució del tabaquisme. En el cas del mercuri, arsènic i níquel, no existeix una tendència clara. Per a tots els metalls considerats, les concentracions del 2002 en tots els grups estudiats estan per sota dels valors de referència per a població no exposada laboralment. Es conclou en base a aquestes dades que tampoc existeix relació entre l'activitat de la incineradora i la concentració de metalls pesants.

L'estudi es va iniciar l'any 1995 amb l'objectiu de conèixer els efectes de la incineradora entre la població de Mataró i garantir que el seu funcionament no perjudica la salut dels habitants de la ciutat. Al finalitzar la segona fase de l'estudi al 1997 i avaluar els resultats, el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme va decidir que, per tal de disposar de conclusions més sòlides i consistents, era necessari continuar l'estudi durant un període de temps més prolongat i realitzar una nova valoració o tercera fase al cap de 4 anys de funcionament de la planta. Es va considerar, a més, que era necessari comptar amb determinacions analítiques de mostres obtingudes en una població relativament similar a Mataró però més allunyada de la planta incineradora, per tal de disposar de dades comparatives més àmplies. Amb aquesta finalitat es va escollir el municipi d'Arenys de Mar com a població control de la tercera fase, tenint en compte que té unes característiques molt similars a les de Mataró, sense cap font especial de contaminació de dioxines o altres compostos similars, situada a 20 kilòmetres de la planta incineradora, distància considerada científicament suficient per a que no arribin les emissions de la Planta. Tot i que dels resultats de la tercera fase es va despendre que no existia relació entre l'activitat de la incineradora i els nivells dels elements químics a la sang de les persones, el Consorci va determinar continuar amb l'estudi amb una nova fase i ampliar-la amb la incorporació d'un altre grup d'observació format per treballadors de la planta.