Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

La població de Mataró arriba a 116.764 habitants

Escoltar

La població de Mataró arriba a 116.764 habitants

La població de Mataró a 1 de gener de 2005 era de 116.764 habitants. Així ho recull l'Estudi de la Població de Mataró, publicació que conté les dades demogràfiques i socials extretes a partir del Padró municipal d'habitants, que ha presentat avui la regidora de Serveis Centrals i Planificació, Pilar González Agàpito.

El nombre d'habitants continua creixent, i el principal responsable és el moviment migratori, tot i que la natalitat ha pujat. Durant el darrer any, la població de Mataró ha augmentat en 2.158 persones, que en termes relatius significa un creixement de l'1,88%. Aquestes xifres mantenen la tendència dels darrers anys de creixement demogràfic de la ciutat, però a un ritme inferior.

El creixement, tanmateix, no s'ha distribuït de forma equitativa entre tots els barris. Dos dels onze presenten valors lleugerament negatius: Vista Alegre (-0,79%) i Pla d'en Boet (-0,39%).

Altes i baixes

La major part del creixement de població a Mataró té com origen el flux migratori que Mataró ha rebut en els darrers anys. Durant el 2004 s'han empadronat a Mataró 6.467 veïns nous procedents d'altres poblacions o països: aquesta xifra suposa 437 persones més que les que es van donar d'alta durant 2003. No obstant, en termes percentuals l'increment ha estat del 7,21%, 3,79 punts menys que l'any passat. Ponderant les altes rebudes per la població de cada barri al llarg del període 2000-2004 són Palau-Escorxador (81,47€), Rocafonda (63,34€) i Cirera (60,37€) els que més altes han registrat.

Per altra banda, el nombre de baixes registrat el 2004 pel municipi ha estat el més elevat dels darrers quatre anys, amb 4.318, xifra que suposa 602 baixes més que les registrades durant 2003 i un increment percentual del 16,2%. En aquest mateix sentit, pel conjunt del període 2000-2004 el saldo migratori ha estat positiu en 9.891 habitants.

Dins del creixement migratori hi ha dos components que s'han de destacar. El primer està format per població que prové del centre de l'Àrea Metropolitana i d'altres municipis de Catalunya. El segon fa referència al flux de població estrangera que arriba d'altres països.

Es pot establir una clara diferenciació entre el comportament de la població de nacionalitat espanyola i la que té nacionalitat estrangera. Mentre les altes i les baixes dels primers, encara que molt nombroses, s'anul·len mútuament, en el cas de la població estrangera el nombre molt més superior d'altes que de baixes fa que aquest sigui en definitiva l'autèntic motor del creixement de la població de la ciutat i expliquin la totalitat del creixement del 2004.

Població estrangera

El percentatge de la població nascuda en altres països diferents a l'Estat espanyol és del 12,55%, la qual cosa suposa un increment respecte a l'any anterior d'1,62 punts. Per nacionalitat, la proporció de mataronins no espanyols és del 12,48%. Els barris amb percentatges més grans de població estrangera són Palau-Escorxador (28,69%), Rocafonda (23,75%) i Cerdanyola (15,53%).

Per zones geogràfiques, el principal grup de veïns amb nacionalitat estrangera correspon al de magrebins, que representen un 5,38% respecte el total de la població de Mataró i un 43,10% respecte el total d'estrangers. Els nascuts a països de l'àrea subsahariana se situarien en segon lloc, i representen el 2,34% respecte el conjunt de la població. En tercer lloc se situarien la població de nacionalitats de països sudamericans, els quals representen 2,24% de la població i en quart, el nacionals de l'Orient Llunyà, que amb 1.248 habitants empadronats, signifiquen l'1,07% del total de la població i el 8,56% del total dels estrangers.

Naixements

El total de naixements a Mataró durant el 2004 ha estat de 1.445, xifra un 12,28% superior a la registrada durant l'any 2003. La taxa bruta de natalitat (naixements cada 1.000 habitants) se situa en el 12,49€ (per mil), 1,14 punts més elevada que la de l'any passat.

Per barris, les taxes de naixement de Vista Alegre i Cirera, amb un 15,52€ i un 14,76€ respectivament, són les més elevada. Per contra, les de Peramàs, amb el 6,93€, i Molins-Torner, amb el 8,46€, les més baixes.

Defuncions i edat mitjana

L'any 2004 s'han registrat 810 defuncions, un 3,2% menys que l'any 2003. Tot i aquest descens, i malgrat la millora de l'esperança de vida en els darrers anys, l'envelliment de la població de Mataró continuarà provocant una tendència a l'alça dels nivells bruts de mortalitat.

Aquest envelliment de la població pot veure's amb l'evolució de l'edat mitjana de la població. A 1 de gener de 2005, l'edat mitjana a Mataró era de 39,13 anys, el que suposa un envelliment de 0,05 anys respecte a fa un any. Per sexes, les dones i els homes han augmentat la seva edat mitjana en 0,06 anys i 0,05 anys respectivament; de manera que, l'edat mitjana dels homes s'ha situat en els 37,61 anys i les de les dones en 40,66.

La població major de 65 anys representa a inicis de l'any 2005 un 14,42%, front el 14,71% d'un any abans. La major joventut de les altes que arriben al municipi és segurament el factor, que juntament amb altres d'històrics i conjunturals, expliquen aquesta lleugera reducció relativa.

Creixement vegetatiu

El major nombre de naixements que de defuncions dóna com a resultat un creixement vegetatiu positiu de 635 persones per a l'any 2004, la qual cosa suposa un 68,44% més que l'any 2003. Si prenem el conjunt del període 2000-2004 el guany poblacional pel que fa al creixement vegetatiu ha estat de 2.121 habitants.

Esperança de vida de 80,84 anys

L'esperança de vida en néixer, estimada segons les defuncions per edats del període 2000-2004, arriba als 80,84 anys, la qual cosa suposa un augment de 0,4 anys respecte al període 1999-2003.

Dimensió de les llars

Un altra de les informacions incloses en la present publicació fa referència a la dimensió mitjana dels nuclis de convivència. En els darrers anys, es percep un procés d'atomització dels nuclis familiars. Així a inicis de l'any 2005 la mitjana de membres a les llars s'ha situat en 2,78, el que representa una reducció de 0,02 membres respecte a l'any anterior.

Els dos barris que tenen una mitjana de membres per llar més petita són el Centre i l'Eixample amb 2,44 i 2,58; aquells que en canvi la tenen més gran són Vista Alegre 3,07 i Pla d'en Boet 2,99. Aquest fet permet afirmar que existeix una important correlació entre edat mitjana i nombre de membres a la llar, encara que altres factors qualitatius també poden tenir molta incidència.

Mobilitat entre barris

Pel que fa a la mobilitat interna de la ciutat, els barris amb més població, com l'Eixample i Cerdanyola, són els que registren més orígens i destinacions en els canvis de domicili. Ponderant el balanç entre entrades i sortides internes per la població de cada barri, s'observa com tan sols cinc dels onze barris tenen saldo positiu: Centre, Eixample, Molins-Torner, Cirera i La Llàntia. D'aquests, tan sols un presenta valors per sobre del 10€, el barri de Cirera amb el 22,46€.