L'excavació arqueològica a un immoble de La Riera conclou amb la troballa de deu tombes romanes
L'excavació arqueològica que el passat 17 de febrer va començar l'Àrea d'Intervenció Arqueològica del Patronat Municipal de Cultura a l'immoble número 55 de La Riera ha finalitzat aquesta setmana després de localitzar un total de deu tombes del cementiri de l'antiga ciutat romana d'Iluro. En un dels enterraments s'ha trobat un singular ossari infantil del segle III dC.
Les excavacions van finalitzar el passat dilluns 21 de març. Els treballs, que han tingut una durada de cinc setmanes, han estat ocasionats per la reforma de l'edifici. Les excavacions han anat a càrrec de l'empresa ACTIUM SL.
La intervenció ha permès descobrir un petit sector del cementiri situat extramurs de la ciutat romana d'Iluro, a prop d'una de les seves portes d'accés, al peu de la Via Augusta que unia Baetulo (Badalona) amb Blandae (Blanes). L'existència d'aquesta necròpolis ja era coneguda des del segle XIX, quan es va trobar una làpida dedicada a LVCIUS MARCIVS OPTATVS, el primer alcalde conegut de la ciutat romana. Des de llavors s'hi han excavat diferents sectors, el darrer l'any 1996 durant les obres de reurbanització La Riera.
En total s'han localitzat 10 tombes, nou de les quals eren simples foses excavades al subsòl, generalment revestides amb petits murs d'obra i cobertes amb teules disposades a doble vessant. La desena tomba era una "cupae", una mena de petit monument funerari consistent en una caixa rectangular feta d'obra, coberta amb una volta de canó.
Les foses eren enterraments individuals mentre que la "cupae" va ser construïda originàriament per acollir les despulles de tres individus adults. Dos d'aquests individus havien estat, a més, dipositats a l'interior de dues àmfores reaprofitades com a taüts.
Anys més tard, la "cupae" va ser reutilitzada com a ossari d'almenys 24 individus de molt curta edat (perinatals). Aquesta singular troballa no havia estat documentada fins el moment en altres sectors del cementiri d'Iluro, la qual cosa posa en evidència la complexitat i el desconeixement que encara es té dels ritus funeraris del món romà. Les restes trobades abasten una cronologia que va des del segle III dC, en el cas de la "cupae", fins els segles IV-V dC pel que fa a la resta de tombes.
Un cop finalitzada l'excavació, les restes humanes han estat traslladades als laboratoris d'antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, on seran analitzades per especialistes amb l'objectiu d'obtenir dades sobre l'edat, sexe, característiques físiques i, si és possible, paleopatologies, és a dir, malalties i possibles causes de la mort.
També està previst enviar alguna mostra a laboratoris nordamericans per la realització de la prova del carboni 14, que podrà proporcionar datacions molt més exactes. Finalitzats els estudis, les restes retornaran a la ciutat, per passar a formar part del fons del Museu de Mataró.