Mataró posa nom als diferents vials del Parc Central

El Ple municipal va aprovar per unanimitat el passat dia 2 de juny incloure els noms de 14 places i vials del Parc Central al Nomenclàtor Viari de Mataró. Els noms triats guarden relació amb el mon de la cultura, la música i l'esport mataronins.

A partir d'ara, el Nomenclàtor municipal inclou les places de la Banda de Gaianes, de Mossèn Joan Pau Pujol, d'Antoni Sors i Ferrer, d'Honorat Vilamanyà i Serrat i de la Música; els passejos de la Ciutadania, de Jesús Illa i París, de Domènec Rovira i Castellà, de Cristòfor Taltabull i Balaguer, de l'Orfeó Mataroní i d'Enric Torra i Pòrtulas; l'Esplanada de Josep Reniu i Calvet; el Mirador; i l'Espai Firal.

La Banda de Gaianes, formada per una quarantena de músics procedents del municipi de Gaianes, a la comarca del Comtat, del País Valencià, ha acompanyat la Festa Major de les Santes des del 1980 fins al 2003.

Mossèn Joan Pau Pujol, que va néixer a Mataró el 1570 i va morir a Barcelona el 1626, va ser músic, compositor i mestre de capella. Va iniciar la seva carrera com a organista a l'església de Santa Maria. Va deixar escrita música litúrgica i profana.

Antoni Sors i Ferrer, nascut a Sant Vicenç de Montalt el 1950 i mort a Lhotse, al Nepal, el 1987, era membre de l'Agrupació Científico-Excusionista de Mataró. El 1981 fou el cap de la primera expedició catalana que assolí el Broad Peak (8.047 m), al massís del Karakoram. Va participar en la primera expedició catalana que assolí el cim de l'Everest el 1985. Morí víctima d'una allau quan intentava l'ascensió al Lhotse.

Honorat Vilamanyà i Serrat, que va néixer a Ripoll l'any 1905 i va morir a Mataró l'any 1963, era músic i compositor. A Mataró, entre d'altres càrrecs, va ser el director de la Banda Municipal i de la coral Sala Cabanyes. El seu catàleg d'obres és molt variat i abasta obres corals, instrumentals, sardanes, música de cambra, per teatre infantil i també per a dansa.

Jesús Illa i París va ser arqueòleg, historiador i promotor cultural. Va néixer a Barcelona el 1910 i va morir a Mataró el 1983. Va col·laborar a la revista MVSEV, òrgan de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, entre els anys 1948-50. Cap als anys 70, va esperonar la creació de la nova Secció Arqueològica. Va impulsar les publicacions "Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró i el Maresme" durant el període 1977-80, i "Laietània d'estudis d'arqueologia i d'Història", que encara avui és òrgan de la Secció Arquelògica del Museu, l'any 1981.

Domènec Rovira i Castellà va néixer a Mataró l'any 1913 al sí d'una família emparentada per línia paterna amb els músics Cassadó. En plena joventut va ser director de l'Acadèmia Musical Mariana i Coral Santa Cecília, director de la Banda Municipal de Mataró i professor de música a l'Escola d'Arts i Oficis. Va deixar diverses obres escrites. Va morir el 1944.

Cristòfor Taltabull i Balaguer va néixer a Barcelona l'any 1888. Va crear i dirigir també la coral Madrigalistes d'Iluro (o bé Coral Victòria) de Mataró, antecedent de l'actual Cor Madrigalista. Una composició molt lligada a Mataró va ser "Les set paraules de Jesús en la creu", encarregada i estrenada a la ciutat. Va morir el maig de 1964, quan estava enllestint la revisió de la Missa de les Santes de Mossèn Blanch, per encàrrec de la Caixa d'Estalvis de Mataró, amb la finalitat d'enregistrar-la en un disc.

L'Orfeó Mataroní va ser una entitat coral creada l'any 1903 seguint l'impuls de l'Orfeó Català. Va actuar a molts indrets de Catalunya. A la dècada dels vuitanta va deixar d'existir.

Enric Torra i Pòrtulas va ser un concertista, compositor, crític musical i pedagog. Va néixer a Fornells de la Selva l'any 1910. A Mataró va col·laborar com a director a la Missa de les Santes i als Pastorets de la Sala Cabañes, entre d'altres. L'Ajuntament el nomenà fill adoptiu de la ciutat. Va morir l'any 2003.

Josep Reniu i Calvet, que va néixer a Mataró el 1914 i va morir en aquesta mateixa ciutat el 1999, era rapsode, actor i promotor cultural. S'inicià de molt jove en el teatre, en els grups de la Unió de Cooperadors, Ideal Art, Ateneu Popular i Societat Iris de Mataró. A partir de 1946 va ser narrador i principal intèrpret en films amateurs dirigits per Enric Fité, algun dels quals va ser guardonat en certàmens internacionals. El 1950 va ser nomenat director artístic de Ràdio Maresma de Mataró. Entre el 1958 i 1962 va ser director de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants. Va publicar articles sobre teatre i temes culturals, i la seva experiència humana a la guerra.

El proper dia 9 de juliol, Mataró durà a terme actes per commemorar el 25è aniversari de la primera participació de la Banda de Gaianes a les Santes, i el centenari del naixement d'Honorat Vilamanyà. En aquest darrer cas, Mataró s'ha unit amb Ripoll, la localitat natal del músic, per coordinar els actes d'homenatge.