Mataró inaugura l'ordenació dels talussos del cementiri dels Caputxins i l'adequació de les restes de la vil·la romana

L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, presidirà el proper diumenge, 29 de gener, a partir de les 12.00 hores, l'acte d'inauguració de l'ordenació dels talussos del cementiri dels Caputxins i l'adequació de les restes de la vil·la romana que es troben en aquesta mateixa ubicació. L'acte comptarà amb la participació dels Armats de Mataró, que desfilaran per les proximitats del jaciment arqueològic.

Les obres d'ordenació dels talussos del cementiri han permès incorporar al barri de Rocafonda un espai fins ara residual i convertir-lo en zona ajardinada, així com destacar l'existència del jaciment arqueològic. L'àmbit d'actuació han estat els talussos que queden entre els murs de tancament del cementiri i els carrers de Tàrrega i d'El Salvador. El projecte estava inclòs en l'àmbit del Pla Integral de Rocafonda-El Palau.

Les obres han permès configurar un jardí amb recorreguts interiors, on s'han plantat diverses espècies vegetals.

Pel que fa a l'arbrat, s'han plantat alineacions de xiprers i grups de pins pinyers a les placetes i en els talussos hi ha grups d'alzines, pins i alzines sureres.

Pel que fa a les plantes arbustives i tapissants, s'han plantat espècies autòctones en tot l'àmbit:

alocs recuperats de la riera de Sant Simó, jessamins, marfulls, bogambilies. Com a base del conjunt s'han plantat penissetum setaceum i herbàcies amb barreges de llavors de diferents plantes de floració temporal.

S'han col·locat bancs de formigó tipus Sòcrates, papereres i una font tipus Atlàntida a la placeta central. Respecte a l'enllumenat, s'ha col·locat una columna a la placeta central, un conjunt de lluminàries F-08 situades cada 12 metres al llarg de l'itinerari que condueix en paral·lel al carrer d'El Salvador i fins a l'entrada del cementiri, i lluminàries SM-500 al camí de servei.

El projecte també ha inclòs la reposició de les voreres perimetrals i el soterrament de les línies elèctriques del carrer de Tàrrega.

Els treballs d'urbanització i enjardinament han anat a càrrec de l'empresa Talher SA i han tingut un cost de 393.792 euros.

Els treballs d'ordenació dels talussos del cementiri dels Caputxins han fet possible la recuperació d'un jaciment arqueològic d'època romana.

El jaciment de la vil·la romana dels Caputxins va ser descobert a finals dels anys seixanta del segle XX, en urbanitzar-se aquest sector del barri. Durant els anys 1970 i 1974 un equip de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró excavà un petit sector del jaciment arqueològic, corresponent a les restes d'unes edificacions de la pars rustica €dependències secundàries- d'una vil·la romana que datava del segle I al segle V dC. L'any 2002 el jaciment arqueològic va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

La intervenció arqueològica realitzada entre els mesos de març i juny de 2005 ha permès recuperar les restes excavades durant la dècada de 1970 i la descoberta i excavació de nous vestigis de la vil·la romana, en una àrea de més de 1.000 m2, a la banda més propera als carrers del Salvador i de Ciutat de Tàrrega, entre els quals cal destacar noves dependències de la vil·la, un forn de terrissaire i tres abocadors de deixalles domèstiques.

Una de les descobertes més interessants ha estat la d'un forn romà d'un terrissaire que fabricava materials de construcció (teules i maons) i grans recipients d'emmagatzematge (dolia). Se'n conserva la graella i part de la xemeneia i del corredor d'accés per a la càrrega de llenya. Aquest forn és una estructura excavada, no pas construïda, que aprofita un talús del terreny natural. Gràcies a l'acció del foc, que ha petrificat i acolorit amb tons vermellosos el retall del sòl, el forn ha arribat fins als nostres dies en un excel·lent estat de conservació.

La part superior del forn es pot veure ara a través d'un vidre des d'una de les placetes intermitges. La boca del forn, on es col·locava la llenya, també ha quedat visible des del nivell del carrer de Terrassa, mitjançant una reixa.

A part del forn de terrissa, s'hi ha localitzat un conjunt de dipòsits usats per elaborar o emmagatzemar algun tipus de líquid, possiblement vi, i un recinte que devia fer funcions de magatzem de productes agrícoles, també probablement vi. Els abocadors localitzats eren retalls fets al sòl natural farcits de deixalles domèstiques: restes de menjar, de terrissa i d'altres materials en desús. En destaca un de gran mida €uns quatre metres de diàmetre- emprat durant el segle II dC, que ha proporcionat una gran quantitat de material arqueològic.

Paral·lelament, s'han portat a terme els treballs de recuperació de les restes excavades el segle passat i la restauració de tot el conjunt, per tal d'integrar-les en el nou passeig i fer-les visitables a manera de parc arqueològic. Els murs i els paviments de calç (opus signinum) s'han consolidat per garantir-ne la conservació i s'han restituït parcialment les estructures més deteriorades. S'han utilitzat materials constructius originaris del jaciment, com pedres i teules, i s'han compactat amb un morter de calç fet segons les tècniques emprades en època romana.

Els treballs d'excavació i adequació de les restes han anat a càrrec de l'empresa ACTIUM i han estat supervisats per l'Àrea d'Intervenció Arqueològica del Patronat Municipal de Cultura. Els treballs han tingut un cost de 29.982 euros.