Mataró es declara zona lliure de transgènics
El Ple municipal del 8 de novembre va aprovar la proposta de resolució presentada per l'equip de Govern -PSC, ERC, ICV-EUiA-, CiU i la CUP sobre declarar Mataró zona lliure de transgènics. El document es va aprovar amb l'abstenció del PPC.
El text íntegre de la proposta de resolució és el següent:
"A Catalunya hi ha més de 19.000 hectàrees de cultiu de blat de moro transgènic. L'any 2006 el blat de moro transgènic representa el 55% de la producció total. L'any 2003 era només un 13%. A tot Europa se'n conreen, en petites explotacions, no més enllà de 7.000 hectàrees. Catalunya és, després d'Aragó, la comunitat autònoma amb més hectàrees de transgènics a Europa (un 40% de la producció total).
A Catalunya ja no hi ha ni un sol cultiu de panís ecològic ja que tots han quedat contaminats pels cultius de panís transgènic.
Els transgènics s'han autoritzat de facto sense que els estudis sobre la seva innocuïtat o sobre la seva perillositat hagin estat acabats. S'hauria d'imposar, doncs, aplicar el principi de precaució.
En aquesta línia de precaució s'està creant a nivell europeu una Xarxa de Regions Lliures d'OMG. Actualment 78 regions europees, 86 províncies, i més de 3.400 municipis ja s'han declarat lliures. La Toscana italiana va ser la primera a redactar una llei prohibint els OMG l'any 1999. A França, la campanya s'ha realitzat a nivell de municipis (més de 1.250 declarats lliures) i de regions (15 de les 21 regions franceses han fet declaracions en aquest sentit) i totes les regions de Grècia (54) s'han declarat lliures de transgènics.
A l'Estat Espanyol Astúries, Euskadi i Menorca s'han declarat zones lliures de transgènics.
Vint regions europees han signat la "Carta de Regions i d'autoritats locals d'Europa sobre la coexistència entre OMG i els conreus tradicionals i biològics", entre les que hi destaquen el País Basc, la Bretanya, País de Gales, Salzburg, La Toscana, La Sardenya. Aquesta carta considera insuficients les recomanacions de la UE per evitar la possible contaminació i s'afirma que aquestes recomanacions no garanteixen que el dret a estar lliure de transgènics sigui real.
El Manifest de Berlín per a les regions lliures d'OMG els van signar el 2005 per ONG's, partits polítics, governs locals, organitzacions agràries i de consumidors i col·lectius ecologistes.
D'altra banda, el Parlament Europeu va votar el 30 de març d'enguany a favor d'una Agricultura Ecològica lliure de transgènics.
A Catalunya, l'assemblea Pagesa amb el suport de Plataforma Rural, Xarxa Agroecològica-17 d'abril, Federació Catalana d'ONG's per al Desenvolupament, l'Observatori del Deute en la Globalització i Àgora Nord-Sud, han realitzat el 'Manifest contra la Llei de coexistència de cultius transgènics i altres formes de producció agrària'.
Finalment, a casa nostra s'ha signat el Manifest de Fraga que recolzen 18 entitats entre les que destaca l'assemblea Pagesa de Catalunya, Ecologistes en Acció, el SERÀ de la Universitat de Lleida o el GEPEC.
Per tot això, apel·lant al principi de precaució que ha de guiar les decisions polítiques.
Perquè l'agroecologia és una estratègia productiva i una forma de vida clau per afrontar la crisi agrària i rural i a l'hora per garantir la seguretat alimentària.
Perquè el cultiu de varietats modificades genèticament són un pas irreversible cap a la privatització de la vida i la dependència de la pagesia respecte de les multinacionals del sector, i els casos de contaminació creuada han demostrat que la coexistència no és possible.
Els grups municipals sotasignants proposen al Ple l'adopció dels següents acords:
1. Declarar el municipi de Mataró Zona Lliure de Transgènics, definint entre l'Ajuntament i els col·lectius afectats un protocol d'actuació per garantir les bones pràctiques en el conreu, donar informació i estendre la sensibilització ciutadana sobre el tema.
2. Demanar al Govern de la Generalitat que declari Catalunya Zona Lliure de Transgènics.
3. Sol·licitar al Govern de la Generalitat que l'agroecologia i l'agricultura ecològica siguin declarades com a pràctiques d'interès públic i se'n prioritzi el seu desenvolupament.
4. Elevar al Parlament Europeu i a l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (AESA) una carta en la que manifestem 'Que l'Ajuntament de Mataró reunit en Ple i per unanimitat, davant la preocupació creixent entre els seus ciutadans per la seguretat en els aliments i en la protecció del medi ambient sol·licita a aquestes institucions que extremin les mesures de control i salvaguarda de la salut pública i del medi ambient que els OMG puguin causar tant directament com en els seus efectes sistèmics al combinar- se amb els plaguicides'.
5. Donar compte dels presents acords en el sí dels consells de Salut i de Medi Ambient".