Un obrador de gerrer de la Muralla de la Presó s'inclourà en el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic
El Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró es modificarà per incloure un nou Bé Cultural d'Interès Local (BCIL): un obrador de gerrer que s'ha descobert durant les excavacions arqueològiques efectuades en el solar, de propietat privada, situat a la cantonada entre el carrer d'Argentona i la Muralla de la Presó.
Els treballs arqueològics, que es van portar a terme entre el gener i el febrer de 2007, van permetre documentar els fonaments de la traça de l'antiga muralla que al segle XVI tancava la vila de Mataró. En concret es van localitzar els fonaments de la muralla en una extensió de 37,30 metres i els murs de tanca del pas de ronda. En el centre del solar, que també inclou un antic repartidor d'aigües del segle XIX, es van trobar les restes d'una terrisseria o obrador de gerrer que va ser utilitzat durant els darrers anys del segle XVIII i el primer quart del segle XIX.
Terrisseria de Jaume Catarineu
Del complex artesanal s'han conservat restes de dos forns dels que destaca un per la seva grandària i excel·lent estat de conservació. El forn és d'estructura semisubterrània, del tipus de cambres múltiples, i conserva intactes espais i parts estructurals com la cambra de foc, la graella inferior, espais d'alimentació i part de la cambra de cocció. També es pot apreciar el naixement de les voltes de coberta.
Aquest obrador de gerrer, amb gran capacitat de producció, fabricava terrissa popular domèstica, especialment vaixella de taula: plats vidrats i envernissats del tipus "llosa a la genovesa", molts d'ells amb decoració. A l'interior del forn s'han trobat també estris i elements de treball de terrisser com caixes per enfornar plats, falques, motlles de guix dels quals alguns encara conserven el plat en cru abans de la cocció.
L'àrea d'intervenció arqueològica de l'Ajuntament de Mataró va realitzar un treball paral·lel de recerca documental que ha permès identificar el possible propietari d'aquest obrador de terrissa. Es tracta de Jaume Catarineu del qual només es coneix que va morir l'any 1823, fet que ocasionà la finalització sobtada de l'activitat artesanal i fins i tot l'abandonament de la terrisseria. Aquest fet podria explicar l'excel·lent estat de conservació dels forns i la troballa "in situ" dels materials i eines de treball.
La documentació escrita de l'època mostra la importància de l'elaboració de terrissa a Mataró, al llarg del segle XIX, com activitat pre-industrial. En aquest període, Mataró comptava amb 15 obradors de gerrer, alguns dels quals exportaven els seus productes. La terrisseria localitzada en el subsòl dels immobles del carrer d'Argentona, cantonada amb la Muralla de la Presó, és la primera de la qual s'han trobat restes materials.
L'aprovació inicial de la modificació puntual del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró per incloure aquest obrador de gerrer respon a l'interès d'aquest jaciment arqueològic per tractar-se de la primera terrisseria localitzada a Mataró on s'han trobat restes materials ben conservades i que esdevé testimoni del passat industrial de la ciutat. El seu manteniment i protecció garanteix la pervivència de la memòria històrica i permet explicar "in situ" el procés industrial de fabricació i cocció de ceràmica al Mataró de finals del segle XVIII.
En fase prèvia a l'aprovació inicial, que es portarà a votació en el ple del 13 de desembre, es va celebrar una reunió amb el Consell municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró que va informar favorablement sobre la catalogació del jaciment arqueològic de l'obrador de gerrer.