Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Ple aprova per unanimitat una proposta de resolució per coordinar-se amb els municipis de l'entorn en temes urbanístics i territorials

Escoltar

El Ple aprova per unanimitat una proposta de resolució per coordinar-se amb els municipis de l'entorn en temes urbanístics i territorials

Ahir dijous, el Ple municipal va aprovar per unanimitat una proposta de resolució presentada pels grups municipals del PSC, ICV-EUiA i ERC en relació a la coordinació urbanística i territorial entre els municipis de l'entorn de Mataró.

El text íntegre de la proposta:

"La creixent complexitat de les relacions socials i econòmiques, així com l'augment de la mobilitat general de les persones, fan que l'ús que la societat fa del territori sigui cada vegada més "global" i menys limitat als estrictes àmbits municipals de residència.

Es podria dir que la ciutat "real" supera en molts aspectes les compartimentacions administratives i sovint s'observa que les diferents infraestructures (ja siguin de mobilitat, de serveis o d'equipaments sanitaris, comercials, educatius, etc.) interrelacionen amplis territoris plurimunicipals.

D'altra banda, els reptes que aquesta mateixa societat planteja pel que fa a la cohesió social del territori, a la mobilitat com a dret i no com a obligació, a la racionalització de la implantació de polígons industrials o terciaris, a la protecció dels espais naturals, o a la qualitat i diversitat del paisatge com a valor social i actiu econòmic del territori, entre d'altres, fan que cada vegada amb més insistència vagin sorgint nous instruments de planificació territorial, que requereixen l'atenció des d'una òptica de coordinació entre municipis.

En aquest sentit, recentment s'han tramitat o estan en fase de redacció diversos plans i projectes que incideixen en aspectes importants de l'àmbit territorial de l'entorn de Mataró: el que es coneix com a Maresme central o sistema urbà de Mataró vinculat principalment a l'eix estructurador de la Riera d'Argentona. Es relacionen els més destacats a nivell de planejament territorial:

. El Pla Territorial Metropolità de Barcelona, l'avanç del qual està en fase final de redacció, és un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla Territorial general de Catalunya. Com a instrument de planificació, i en coherència amb altres plans territorials sectorials, formula propostes relacionades amb el model territorial i amb els tres sistemes bàsics del territori: el sistema d'espais oberts, el d'assentaments urbans i el d'infraestructures de mobilitat.

Les seves determinacions incideixen lògicament a l'entorn territorial de Mataró i, pel que fa al Maresme, en els primers esborranys que es coneixen assenyala uns àmbits de cooperació municipal i de Plans Directors Urbanístics que inclouen, entre d'altres, el del PDU del "Sistema Urbà de Mataró". Com a conjunt coordinat de planificació urbanística intermunicipal, proposa algunes línies de projectes comuns com ara:

- Reforçar la continuïtat entre els espais naturals existents.

- Tractament conjunt dels diferents trams de façana marítima urbana i agrícola.

- Ordenació dels acabaments de la ciutat i espais de transició a la muntanya, a la plana agrícola i al litoral.

- Coordinació de les infraestructures de comunicació, especialment pel que fa a les noves estacions ferroviàries i als entorns urbans de les mateixes.

- Noves "centralitats", recolzades sobre la nova accessibilitat ferroviària, que hauran d'equilibrar els sistemes més desequilibrats quant a població, llocs de treball i serveis.

El Pla Territorial, al mateix temps, també donarà instruments per a la implantació d'àrees d'activitat econòmica mancomunada, i per a la cooperació entre municipis per a la promoció d'habitatge de protecció pública.

L'Ajuntament de Mataró, a través de la comissió tècnica de les Ciutats de l'Arc Metropolità, ha anat seguint activament la redacció d'aquest Pla Territorial Metropolità.

. El Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, que complementa el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) i el Pla Director d'Infraestructures de la RMB (PDI). Tots ells inclouen diferents plans i projectes relacionats amb la mobilitat del Maresme, especialment pel que fa a la C-32 i al transport ferroviari.

. El projecte de Millora de l'accessibilitat a la variant de Mataró, autopista C·32, tram Argentona € Mataró

. El Pla Director Urbanístic de la reserva de sòl per a la Línia Orbital Ferroviària

. El Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner

. El Pla Territorial Sectorial d'Habitatge

. La Carta del Paisatge de la vall de la Riera de Argentona., en redacció, d'acord amb un conveni entre el DPTOP, l'Observatori del Paisatge, el Consell Comarcal del Maresme, i els Ajuntaments de Argentona, Cabrera, Dosrius, Mataró i Òrrius

· L'estratègia de desenvolupament del front marítim de Mataró, definida per acord del Ple de l'Ajuntament el 2007

. El projecte Nàutic-Marítim de Mataró

. El Pla de Ports de Catalunya

. El document "Estratègia par a la sostenibilitat de la costa" del Ministeri de Medi Ambient, que marca les polítiques d'actuació d'aquest ministeri en relació a les costes espanyoles i que caldrà veure com es concreta a Catalunya tenint en compte els traspasso competencials previstos.

Al mateix temps, els alcaldes dels municipis de Argentona, Cabrils, Cabrera, Dosrius, Òrrius, Vilassar de Mar, Llavaneres i Mataró, varen signar en data 20/07/06 la Declaració de la Riera de Argentona amb la voluntat expressa de treballar conjuntament i constituir una mesa de treball per desenvolupar temes relacionats amb:

- La preservació de l'espai mediambiental

- Les infraestructures de vialitat

- L'assignació d'usos del territori

- La millora d'un territori per a les persones.

En el marc de les normals relacions de veïnatge, Mataró i els seus municipis veïns també tenen plantejats alguns reptes i problemàtiques més concretes que demanen igualment ser gestionats conjuntament, com poden ser el Turó de Cerdanyola, el Torrent de Vera, el barri del Cros i les relacions de la zona del Sorrall amb Argentona, o bé, a nivell més general, la integració dels transports públics (especialment pel que fa als polígons industrials, al nou hospital, etc.) i el tractament i regeneració de la Riera d'Argentona com a espai públic d'interès ambiental i l'impuls de la comunitat d'usuari del seu aqüífer, des de Dosrius fins al mar, entre d'altres.

D'altra banda, Mataró es planteja la seva inserció en aquest marc territorial amb l'objectiu de preservar el seu model de ciutat compacta, basat fonamentalment en l'equilibri entre les zones urbanes (residencials i productives) i les zones agrícoles i forestals, de garantir la seva plena integració a la xarxa de comunicacions (ferroviàries i viàries) de la regió metropolitana de Barcelona, i de potenciar el seu front marítim com a actiu important en la recuperació de la costa del Maresme.

Aquests objectius, dirigits a la preservació de la sostenibilitat mediambiental i a la potenciació de la ciutat en el conjunt metropolità, així com les diferents interaccions derivades dels plans i projectes en tràmit esmentats anteriorment, s'hauran valorar finalment en el marc de la vigència urbanística de l'actual Pla General d'Ordenació, estudiant-se, si en fos el cas, la conveniència o no de la seva revisió.

Tot i això, el conjunt de municipis que forment el Sistema Urbà de Mataró, estructurat bàsicament a l'entorn de la Riera d'Argentona i de l'espai agrícola de les Cinc Sènies, tenen avui plantejats, com s'ha dit, un seguit de reptes i oportunitats que requereixen una coordinació entre els Ajuntaments per tal d'estudiar, debatre i arribar si és possible a posicions comunes sobre els diferents plans i projectes territorials tramitats recentment o en fase de redacció i tramitació.

Alguns d'aquests reptes demanen instruments de planificació, participació ciutadana i gestió territorial a un nivell superior al estrictament municipal que caldria anar explorant i perfilant, per tal de coordinar els esforços dels diferents Ajuntaments de cara a la racionalització i eficiència de l'ús del territori, i a la preservació dels seus valors socials, paisatgístics i mediambientals.

Per tot el que s'acaba d'exposar, a l'empara del que preveu l'article 13.5è.a ) del Reglament Orgànic Municipal, els grups municipals sota-signants presenten al Ple municipal l'adopció dels següents

ACORDS:

1. Iniciar contactes entre els diferents Ajuntaments de l'entorn urbà de Mataró, per tal de comprovar el grau de consens i les possibilitats d'establir instruments de coordinació, que permetin donar les respostes més adequades als objectius i reptes plantejats en la part expositiva de la present proposta. En aquest sentit, l'Ajuntament de Mataró estudiarà la conveniència de revisar el Pla general d'Ordenació Urbana de Mataró en aprovar-se el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

2. Establir la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials com a òrgan de treball sobre les planificacions supramunicipals, seguiment dels contactes amb els diferents ajuntaments i els avenços que es vagin produint.

3. Promoure la participació activa de tots els grups municipals en el procés de debat i negociació amb els municipis de l'entorn.

4. Aprofitar el marc de la Declaració de la Riera d'Argentona com a l'àmbit adequat per continuar els debats i treballs d'acord supra-municipal contemplats en la part expositiva d'aquesta proposta, sense perjudici que hi puguin intervenir altres municipis quan el tema ho porti.

5. Trametre la present resolució als Ajuntaments esmentats i al Consell Comarcal del Maresme".