Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’edifici modernista de l’antic Escorxador acollirà la segona biblioteca pública de Mataró

Escoltar

L’edifici modernista de l’antic Escorxador acollirà la segona biblioteca pública de Mataró

L’Ajuntament presenta el projecte executiu de la futura biblioteca Antoni Comas

L’Ajuntament de Mataró preveu començar al 2010 les obres de la segona biblioteca pública de la ciutat, que rebrà el nom del filòleg i historiador mataroní Antoni Comas i ocuparà les tres naus principals de l’antic Escorxador. El regidor d’Obres, Serveis i Manteniment, Francesc Melero, i el president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, Sergi Penedès, han presentat avui en roda de premsa el projecte executiu de l’equipament.

 

El projecte es va donar a conèixer el 25 d’agost a la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials. Es preveu que es presenti a la propera Junta de Govern Local, el 14 de setembre, per a la seva aprovació inicial.

 

 

Història i context de l’edifici de l’Escorxador

 

El recinte de l’antic Escorxador de Mataró està situat entre els carrers d’Enric Prat de la Riba, Don Quixot i Francisco Herrera. El conjunt d’edificis, d’estil modernista, es va projectar al 1909 per l’enginyer Melcior de Palau i la seva construcció es va acabar al 1915. Es va ubicar als afores de la ciutat per evitar les molèsties pròpies d’una activitat d’aquest tipus, tot i que el progressiu creixement del municipi va fer que a mitjan del segle XX ja quedés integrat a la trama urbana.

 

Els diferents pavellons del recinte donaven resposta a tots els usos de les instal·lacions. Les tres naus principals –una central i més ampla, i dues laterals– es destinaven a la matança. Al 1981, l’Ajuntament va ocupar diferents corrals d’engreix que estaven en desús per ubicar-hi les dependències de la Brigada Municipal.

 

L’Escorxador va mantenir la seva activitat fins al 1989, quan va ser clausurat perquè no complia els requisits de la nova normativa sanitària. Al 1996, l’Ajuntament el va declarar bé cultural d’interès local (BCIL) i al 1999 el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró va atorgar al conjunt un nivell de protecció A (façanes, volumetria i estructura general dels edificis). A partir d’aquest any, les naus principals es van adequar per acollir el Servei de Manteniment i Serveis Municipals.

 

L’any 2005 es va començar a plantejar el canvi d’usos de l’equipament. L’antic edifici de la triperia es va rehabilitar per inaugurar al gener de 2007 l’actual Escola Bressol Els Menuts. El desenvolupament urbanístic previst a l’àmbit de l’ “Eix Herrera” permetrà el canvi d’ús de les antigues indústries de la zona i millorarà la integració de l’actual equipament de l'Escorxador amb el teixit de la ciutat.

 

 

Projecte constructiu

 

La futura biblioteca ocuparà les tres naus destinades antigament a la matança: la nau central té una superfície útil de 412m², la nau del costat de ponent té 279 m² i la del costat de llevant 227m². El projecte preveu mantenir aquestes tres naus i fer una intervenció per adaptar el conjunt al nou ús. L’actuació inclourà, a grans trets:

 

- Emfatització de les tres naus: s’enderrocaran les construccions annexes a les naus que actualment entorpeixen la seva visió des de l’exterior. Els enderrocs afectaran a les tres construccions que estan adossades a la part posterior de cadascuna de les naus principals i al cos adossat a la part anterior a la nau central, que anteriorment s’utilitzava com a càmera de carn.

 

- Construcció d’un volum vidriat en el tester frontal de la nau central, davant de l’accés al recinte de l’Escorxador pel carrer d’Enric Prat de la Riba. Aquest edifici serà l’accés a la nova biblioteca, tindrà la mateixa amplada que la nau central i quedarà separat d’aquesta mitjançant un pati soterrat.

 

- Construcció de tres volums vidriats als testers posteriors de cadascuna de les tres naus, on es situaran aquelles dependències de la biblioteca que tenen una superfície reduïda i han de ser tancades pel bon funcionament.

 

- Construcció de dos passos vidriats de comunicació entre les tres naus, al lloc on actualment hi ha els porxos exteriors de comunicació.

 

- Les naus principals no es compartimentaran per posar de manifest el volum interior, amb el lluernari central, la doble alineació de pilars de fosa que suporten la coberta i la seqüència de les finestres amb els vitralls.

 

- Construcció d’un altell a la nau central, format per dos rectangles col·locats al llarg de la nau, comunicats per dues passeres.

 

- Al perímetre de les noves construccions situades als testers posteriors de les tres naus es situaran unes lames que faran de filtre de la llum solar. D’aquesta manera, l’aparença exterior de les noves construccions quedarà clarament diferenciada de les naus modernistes.

 

- Construcció de lluernaris lineals a les construccions dels testers, alineats amb els de les naus originàries.

 

 

Distribució i funcions de cada espai

 

La nova biblioteca ocuparà una superfície total construïda de 2.299,92 m², i tindrà una superfície útil de 2.081,11 m².

 

La distribució funcional dels diferents espais s’ha treballat conjuntament amb la Diputació de Barcelona, ja que es preveu que l’equipament formi part de la Xarxa de Biblioteques Locals.

 

- Zona de vestíbul i accés: es situarà al nou edifici frontal situat al tester de la nau central. A l’esquerra hi haurà la recepció i el vestíbul general i a la dreta la zona de revistes i premsa diària. La façana d’accés serà de vidre. Unes escales i un ascensor comunicaran amb la planta soterrani.

 

- Zona de distribució i espai expositiu (153,32 m²): espai de comunicació entre les tres naus i amb l’edifici d’accés. Tindrà façanes vidriades i podrà acollir exposicions.

 

- Zona d’informació i accés als documents (680,46 m²): es situa a la nau central (planta baixa i altell) i a les dependències de l’edifici posterior del tester, on hi haurà l’espai multimèdia i l’espai de suport. S’hi col·locaran prestatgeries a tot el perímetre de la nau fins al nivell inferior de les finestres. L’altell es comunicarà amb la planta baixa mitjançant una escala i un ascensor. A nivell de continguts, acollirà el fons local i especialitzat, una àrea de fons general amb préstec, un espai de música i imatge, un espai jove i zona de connexió a Internet.

 

- Zona infantil (361,54 m²): es situa a la nau lateral del costat de ponent. S’hi accedeix des del lateral de la nau i tindrà una porta directa en l’eix del tester des de l’exterior. Hi haurà l’espai de fons de coneixement i l’espai de fons d’imaginació. Igual que a la nau central, s’hi col·locaran prestatgeries a tot el voltant de la nau. A la construcció annexa del tester posterior hi haurà l’espai per a petits lectors, un espai de suport (taller) i uns serveis per al públic.

 

- Sala d’actes o d’usos múltiples (307,66 m²): es situa a la nau lateral del costat de llevant. S’hi accedeix des del lateral de la nau i tindrà una porta directa en l’eix del tester que comunicarà amb l’exterior per permetre l’ús independent. A l’edifici annex al tester posterior de la nau es situaran els serveis del públic, un camerino i un magatzem.

 

- Zona de treball intern (368,91 m²): situada al soterrani de l’edifici d’accés a la biblioteca. El despatx de direcció, l’espai de treball i el de descans personal donen façana al pati soterrat. A l’interior se situen els magatzems i serveis.

 

El projecte té un pressupost d’execució de 4.422.578,47 € (IVA inclòs). Per executar-lo, l’Ajuntament rebrà ajudes de la Llei de barris de la Generalitat de Catalunya, que finançarà el 50% de l’obra ja que forma part del Projecte d’intervenció integral de Rocafonda-El Palau-Escorxador, i de la Diputació de Barcelona a través del Pla de concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011, que aportarà fins a 315.000 €.

 

L’inici de les obres, previst per al mes de març, està vinculat al trasllat del Servei de Manteniment i Serveis Municipals a les noves instal·lacions que s’estan construint al veïnat de Valldeix. El projecte de la biblioteca té un termini d’execució previst de 21 mesos. Abans no comencin els treballs, el projecte ha de superar els tràmits d’aprovació inicial, exposició pública, aprovació definitiva, licitació i adjudicació a una empresa constructora.