Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Pla especial d’ordenació dels edificis del Centre Natació Mataró i l’antic Club Nàutic supera l’aprovació provisional

Escoltar

El Pla especial d’ordenació dels edificis del Centre Natació Mataró i l’antic Club Nàutic supera l’aprovació provisional

El document estableix criteris de futures reformes i ordena l’espai exterior

El Ple municipal va donar ahir, 7 d’octubre, el vistiplau a l’aprovació provisional del Pla especial d’ordenació de volums dels edificis del Centre Natació Mataró i de l’antic Club Nàutic de Mataró. El document té com a objectiu ordenar i assignar els usos i volums dels dos edificis, així com permetre autoritzar i dur a terme actuacions de reforma de les instal·lacions. A més, el planejament pretén resoldre els problemes de mobilitat a l’espai exterior dels dos edificis.

 

La Junta de Govern va aprovar inicialment el Pla especial el passat mes de maig. Durant el període d’informació pública no s’han presentat al·legacions. El Consell Assessor Urbanístic Municipal sí va fer suggeriments, que s’han incorporat al document, sobre la reorganització de l’àrea d’aparcament prevista davant de l’antic edifici del Club Nàutic.

 

 

Àmbit d’actuació

 

Els dos edificis se situen en un àmbit de 18.500 m² de superfície inclòs dins de la zona de domini marítimo-terrestre. El sostre edificat en conjunt és de 9.830 m². Les activitats que s’hi realitzen actualment funcionen en règim de concessió atorgada per la Generalitat.

 

L’edifici del Centre Natació Mataró data de 1981. Té forma d’L al voltant de la piscina exterior de les instal·lacions. Consta de planta soterrani, planta baixa amb porxos i un cos d’una planta més. La superfície coberta de l’edifici és de 2.737 m². L’accés es fa per la façana que dóna al passeig Marítim.

 

L’altre edifici es va construir al 1974 com a seu del Club Nàutic de Mataró i fins al curs passat estava ocupat per l’Escola Universitària del Maresme a més d’altres activitats. Té planta baixa semisoterrada, tres plantes pis i un edicle puntual de major alçada. La superfície dels espais coberts és de 7.093 m².

 

 

Proposta d’ordenació

 

El Pla manté pràcticament igual la superfície global edificada (9.827 m² de sostre) però proposa una redistribució dels volums que permeti reduir l’impacte visual del conjunt.

 

Pel que fa a l’edifici de l’antic Club Nàutic, es planteja reduir alçades i suprimir volums no essencials, com l’edicle superior, que té una alçada aproximada de dues plantes. L’edifici passaria a tenir 6.253 m² construïts. Per contra, es proposa ampliar una planta a la façana principal del Centre Natació Mataró, de manera que l’edifici passaria a tenir 3.574 m² edificats.

 

Per millorar l’accessibilitat, es planteja substituir les escales exteriors de l’edifici de l’antic Club Nàutic per escales i ascensors interiors, i projectar un accés a peu pla o bé amb rampa des de l’espai exterior urbà. Respecte a les instal·lacions exteriors d’aquest edifici, el Pla preveu la possibilitat de construir una piscina de 35 x 25 metres davant del mar.

 

Es reordenen i organitzen les places d’aparcament. En concret, es preveu un aparcament cobert a l’interior de l’edifici de l’antic Club Nàutic, amb capacitat per a 38 cotxes i 50 per a motos, i 39 places més a cel obert. Al tram del passeig Marítim hi hauria 106 places més per a cotxes.

 

Pel que fa als usos, els edificis estan adscrits a l’àmbit portuari de Catalunya que permet dur a terme activitats marítimes i portuàries, i també culturals, esportives, lúdiques, recreatives i comercials vinculades a la pròpia activitat.

 

Per últim, el Pla especial preveu els criteris d’urbanització de l’espai exterior situat davant els edificis. Inclou un tram de vorera del passeig on hi haurà noves places d’aparcament en bateria. Com a criteris generals es farà una urbanització de caràcter tou, amb plantació d’espècies vegetals adequades, i es donarà continuïtat a l’itinerari per a vianants i bicicletes. Una passera de fusta unirà l’àmbit amb el passeig del Callao.

 

Després de l’aprovació provisional per part del Ple, el document es trametrà a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, que té les competències per dur a terme l’aprovació definitiva.