El Projecte alguer de Mataró compleix 14 anys de seguiment
El passat diumenge 30 de maig una quarantena de submarinistes voluntaris de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS) van participar en la presa de dades anual per conèixer l’estat de conservació de l’alguer de Mataró. Es va fer una immersió a 20 metres de fondària per treure les dades de quantitat de plantes per m², la cobertura ocupada per la planta viva i el grau d’enterrament que pateix la planta.
Aquesta immersió també servirà, com en anys anteriors, per valorar la regressió del límit de la praderia i l’evolució de l’alçada del sediment, per saber si la planta es troba amb equilibri amb la dinàmica litoral de la zona.
El projecte de l’alguer de Mataró està coordinat des del seu inici per l’Escola del Mar de l’Ajuntament de Badalona i compta amb la participació de l’Ajuntament de Mataró, del Museu de Mataró, de la Confraria de Pescadors de Mataró, del centre d’immersió Blaumar i de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques. Així mateix, la Universitat de Barcelona fa l’assessorament científic al projecte i és la que ha dissenyat la metodologia de l’estudi. Aquest projecte té un valor social afegit ja que les dades del seu estat s’obtenen mitjançant un programa de voluntariat ambiental format per submarinistes.
Les dades del 2009
Les immersions de l’equip de seguiment de l’estudi de l’alguer de Mataró fetes al llarg de l’any 2009 van constatar que a les dues estacions d’estudi la posidònia oceànica és estable pel que fa a densitat i cobertura, però que durant els anys d’estudi es confirma una regressió en els límits de les estacions analitzades.
S’ha pogut constatar l’efecte del temporal del 26 de desembre de 2008 sobre l’alguer de Mataró. El moviment de les ones va moure una gran quantitat de sorra, la qual cosa ha produït a les dues estacions una disminució del nivell de la sorra del fons. Això pot tenir un efecte negatiu ja que la planta queda descalçada i és més fàcil que es trenqui pel propi moviment de l’aigua. A la vegada, també ha posat al descobert antigues zona de l’alguer que estaven tapades per la sorra.
En el seguiment fet al 2009 s’ha pogut observar floració de l’alguer a les dues estacions d’estudi, que es troben a 12 i 20 m de fondària. Aquest fenomen només s'havia donat el 2006, mentre que al 2001, 2003, 2004 i 2005 només s’havia donat floració en una de les dues zones d'estudi. La resta d’anys de seguiment no es va observar floració.
La posidònia oceànica és una planta submarina que només es troba en el Mar Mediterrani, fet que la converteix en un signe d’identitat biològica d’aquest mar. A diferència de les algues, com a planta superior que és, a la posidònia se li poden distingir fulles, arrels i tija. Les fulles tenen forma de cinta i poden arribar al metre d’alçada per un centímetre d’amplada. La tija de color marró té aspecte plomós i les arrels són curtes i tenen un aspecte llenyós.
La importància ecològica de la posidònia no rau en la planta en si mateixa sinó en la comunitat que forma i la seva contribució de conjunt en l’ecosistema litoral, i que es distingeix per formar àrees d’alta productivitat biològica i d’elevada biodiversitat en els fons sorrencs que, d’altra manera, serien comparables als deserts de la superfície pel que fa a diversitat biològica.
La posidònia, com a planta que és, realitza la fotosíntesi i per tant contribueix a la fixació de carboni atmosfèric. També actua com a filtre biològic i pot tenir un efecte d’immobilització de diferents compostos. Així mateix, les prades més superficials protegeixen les platges de l’erosió ja que tenen un efecte amortidor de les onades.
Tot i aquesta importància ecològica, els alguers són comunitats molt sensibles que es poden degradar molt ràpidament. La seva recuperació, en canvi, és molt lenta.