Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’economia mataronina es continua contraient segons l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica número 25

Escoltar

L’economia mataronina es continua contraient segons l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica número 25

La taxa d’atur al febrer supera el 20% però la desocupació creix a ritme més lent

La regidora de Serveis Centrals, Montserrat López, va presentar ahir les principals dades incorporades en l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró número 25, elaborat pel Servei d’Estudis i Planificació. En aquesta edició s’analitzen el conjunt d’indicadors socials i econòmics referents a la ciutat fins al tercer trimestre del 2009.

 

L’acte va tenir lloc a les 19.00 hores a la Sala d’actes de Can Palauet (carrer d’en Palau, 32) i va ser presidit per l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron. En el decurs de l’acte va intervenir Jordi Bigues, periodista i ecologista, que va tractar el tema: “Mataró X un Bon clima. Canvi climàtic, consum sostenible i bones pràctiques per a l’economia local”.

 

 

La situació al món, a Espanya i Catalunya

 

A l’economia mundial s’hi detecten els primers indicis de recuperació. Així, el Fons Monetari Internacional ha revisat a l’alça les previsions per al 2010 amb un major impuls de les economies emergents (previsió del 5,1%) que no pas de les avançades (creixement global de l’1,3%).

 

En qualsevol cas, tot i aquests primers indicis de la recuperació mundial, els efectes de la crisi continuen sent força presents. Així, l’atur continua creixent: en el cas de la Unió Europea s’ha arribat a finals de l’any 2009 a la xifra de 22,5 milions de persones aturades, 6,5 milions més que al març del 2008, moment en què va iniciar-se el deteriorament del mercat de treball. La sortida de la crisi –segons les previsions de diferents organismes– serà lenta i, encara més, la disminució de l’atur i la recuperació de l’ocupació.

 

Els efectes d’aquesta crisi estan sent especialment durs en l’economia espanyola i catalana. A Espanya, la caiguda del PIB en el tercer trimestre del 2009 ha estat una de les més importants en dècades, amb un registre negatiu en la variació interanual del 4%. Val a dir, però, que aquest descens ha estat dues dècimes millor que en el trimestre anterior, i això ha estat així perquè la demanda nacional hamoderat el seu descens com a conseqüència de la menor caiguda del consum de les llars i de la formació bruta de capital fix. A Catalunya el descens interanual del PIB és més intens que a Espanya, amb una davallada del 4,5%.

 

La diferència d’Espanya i Catalunya amb la resta de països és que el descens del PIB ha anat acompanyat d’un importantíssim creixement de la desocupació, mentre que als altres països l’augment de l’atur ha estat més moderat. Aquesta diferència és conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària.

 

 

El procés urbanitzador al Maresme

 

En aquest informe, l’apartat de població tracta el procés urbanitzador a la comarca del Maresme en els darrers vint-i-cinc anys, relacionat amb l’expansió de la lògica metropolitana de Barcelona a territoris cada cop més allunyats, i que en el cas del Maresme ha transformat la comarca i l’ha segregat social i espacialment.

 

En aquest apartat es descriuen alguns aspectes del procés urbanitzador del Maresme amb l’objectiu de caracteritzar-lo sociodemogràficament, parant especial atenció al factor de l’atur –a manca d’altres indicadors a nivell local– com a indicador de les desigualtats cristal·litzades a través del procés urbanitzador seguit al llarg del darrer quart de segle.

 

 

La construcció al capdavant en la pèrdua d’assalariats

 

La construcció continua sent, actualment, el sector on es destrueixen més llocs de treball: al tercer trimestre de 2009 hi havia 979 assalariats menys que un any abans, que en termes relatius representa una davallada del 29,8% i ha situat el nombre d’assalariats en 2.306. Un nombre tan baix d’assalariats a la construcció no es registrava des de finals de 1999, i això ha fet que passi de ser el segon sector en quant a nombre d’assalariats a ser el quart. També els autònoms i les empreses de la construcció presenten una línia descendent fins al tercer trimestre del 2009, amb una davallada del 20,1% i del 28,3%, respectivament.

 

Pel que fa a les dades de construcció d’habitatges, aquestes presenten una lleu revifada durant la primera meitat de 2009, amb l’inici de la construcció de 154 habitatges nous a Mataró, un 85,5% més que els iniciats al mateix període de l’any anterior. Es fa difícil, però, pensar que el sector de l’habitatge a Mataró s’estigui recuperant. Més aviat caldria pensar en un repunt puntual en la construcció d’habitatges, ja que si desagreguem les xifres trimestralment s’observa com la majoria d’aquests habitatges es van començar a construir durant el primer trimestre de l’any –144 habitatges–, mentre que en el segon trimestre del 2009 se’n van començar a construir 10, xifra que se situa en la línia dels valors que es van registrar en alguns trimestres del 2008.

 

 

Descens del nombre de treballadors assalariats

 

Pel que fa al conjunt de l’activitat empresarial a Mataró, els principals indicadors mostren un retrocés generalizat.

 

Així, a finals de setembre del 2009 hi havia 29.744 treballadors assalariats, el que suposa un descens del 9,6% respecte les xifres de l’any anterior. Per trobar una davallada d’aquesta magnitud en el nombre d’assalariats ens hauríem de remuntar a mitjan 1993, època de crisi postolímpica, quan el nombre de cotitzants al règim general de la Seguretat Social a Mataró es va reduir en un 12,1%.

 

En l’actual pèrdua d’assalariats hi ha tingut molt a dir el sector de la construcció, però també hi ha contribuït la indústria manufacturera, amb el tèxtil i la confecció al capdavant, en registrar-se una pèrdua de gairebé 1.000 assalariats en les manufactures, dels quals prop de 700 corresponien al tèxtil. Actualment, en el sector manufacturer de Mataró hi ha treballant 4.350 assalariats, el 55% dels quals corresponen a la indústria tèxtil i de la confecció. Dins del sector serveis, cal destacar la pèrdua de 399 assalariats en el sector d’activitats relacionades amb l’ocupació.

 

Pel que fa als treballadors autònoms i a les empreses, presenten la mateixa línia negativa que els assalariats. Així el nombre de treballadors per compte propi ha caigut un 9% i s’enregistren 7.903; el nombre d’empreses cau un 9,9%, arribant a les 3.627.

 

 

Important creixement de l’atur registrat

 

El capítol del mercat laboral és un dels més greument afectats per la situació de crisi actual. En termes absoluts, els serveis i la construcció centren els majors augments de la desocupació.

 

A finals de setembre del 2009 hi havia 11.862 desocupats registrats a Mataró, el que suposa un increment interanual del 43,9% i situa la taxa d’atur en el 18,2% de la població activa. Tal com reflecteixen els butlletins del mercat laboral, les xifres d’atur han continuat augmentant durant el darrer trimestre del 2009 i els primers mesos del 2010, i al mes de febrer la taxa d’atur registrat s’ha situat en el 20,26%. Malgrat això, cal afegir que en els darrers mesos la desocupació ha alentit el ritme de creixement.

 

Aquest augment de l’atur ve acompanyat per una davallada en la contractació, ja que al llarg dels nou primers mesos del 2009 les empreses mataronines han comunicat 20.124 contractacions, xifra un 15,9% inferior a la del mateix període del 2008. El 14,3% d’aquests contractes han estat fixos.

 

Pel que fa als expedients de regulació d’ocupació, se n’han autoritzat 31 a Mataró que han afectat a 398 treballadors durant els tres primers trimestres del 2009, gairebé un 400% més d’afectats que al mateix període del 2008.

 

 

Consum, mobilitat i conscienciació ambiental

 

En l’apartat de consum, el principal indicador disponible que l’avalua –la matriculació de turismes– presenta un descens del 41,1% en la variació interanual. Amb aquesta reculada, a la ciutat s’han matriculat 1.306 turismes entre juliol del 2008 i juny del 2009, el que indica que les famílies estan consumint en menor quantitat que fa un any.

 

Es preveu que el creixement del parc de vehicles s’alenteixi amb la davallada en la matriculació de turismes i que això acabi revertint en la millora d’alguns aspectes relacionats amb el trànsit. Així, doncs, en la contaminació acústica aquesta s’ha mantingut invariable en el darrer any, amb un nivell sonor equivalent (Leq) de 68,7 dBA.

 

En l’apartat de la mobilitat, la circulació per l’autopista C-32 ha disminuït un 5,2% durant la primera meitat del 2009. Pel que fa als usuaris de l’autobús urbà, en l’acumulat anual fins al mes de juny del 2009 van haver-n’hi 4,92 milions, xifra que suposa un descens del 5,6% respecte al mateix període del 2008. Els usuaris de l’autobús interurbà, però, segueixen una línia clarament ascendent, ja que al primer semestre del 2009 van haver-hi 678.000 passatgers, un 2,8% més que al primer semestre del 2008.

 

Les dades de caràcter mediambiental i de recollida selectiva presenten en general una davallada dels seus registres, únicament la recollida de vidre ha registrat un creixement del 2,7%. Així el 37,2% dels residus generats a la ciutat s’han recollit de forma selectiva, en termes absoluts suposa gairebé 25.000 tones. Tot i el descens en la recollida selectiva, l’augment en l’entrada de vehicles a les dues deixalleries de la ciutat denota una major conscienciació ciutadana envers la recollida selectiva. Cal recordar, però, que des del punt de vista mediambiental i de sostenibilitat la situació més adequada no és l’augment de la recollida selectiva, sinó una disminució en la generació de residus.

 

 

Monogràfic: “Pla de lluita contra el canvi climàtic – Agenda 21 Mataró”

 

El monogràfic d’aquest informe ha estat elaborat des del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Mataró. S’hi presenten els principals continguts del Pla de lluita contra el canvi climàtic - Agenda 21 Mataró (PLCC-Ag21M), aprovat pel Ple municipal de l’1 d’octubre del 2009. El monogràfic inclou una síntesi de la diagnosi realitzada en el marc del procés d’elaboració del Pla, així com un resum dels principals àmbits i instruments d’intervenció que s’hi consideren.