Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’Informe de Conjuntura Socioeconòmica indica que l’economia mataronina es contreu menys que fa 6 mesos

Escoltar

L’Informe de Conjuntura Socioeconòmica indica que l’economia mataronina es contreu menys que fa 6 mesos

La taxa d’atur continua elevada però es redueix als darrers mesos i se situa al 18,9% al juny

 


La regidora de Serveis Centrals, Montserrat López, va presentar ahir les principals dades incorporades en l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró número 26, elaborat pel Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament. En aquesta edició s’analitzen el conjunt d’indicadors socials i econòmics referents a la ciutat fins al primer trimestre del 2010.

 

L’acte va tenir lloc a les 19.00 hores, a la Sala d’Actes de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró (avinguda de Josep Puig i Cadafalch, 101-111), i va estar presidit per l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron. En el decurs de l’acte, va tenir lloc la intervenció del conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, amb el títol “Els reptes econòmics de Catalunya”.

 

 

La situació al món, a Espanya i Catalunya

 

La recessió que estem vivint ha estat una de les més intenses de la història recent i ha acabat afectant –amb major o menor intensitat– totes les economies del món. A hores d’ara, sembla que es continua mantenint el procés de recuperació iniciat la primavera del 2009, després del col·lapse financer, l’enfonsament de la confiança i la caiguda del comerç internacional. Les estimacions de diversos organismes internacionals de cara al 2010 coincideixen a donar per superada la fase més crítica de la recessió viscuda l’any 2009.

 

Les previsions més recents relatives al creixement econòmic mundial, fetes pel Fons Monetari Internacional (FMI), confirmen els indicis de recuperació econòmica per a aquest any 2010. La darrera revisió del mes de juliol situa el creixement global en el 4,5%, quatre dècimes per sobre del que preveia en el mes d’abril. No obstant això, la distribució d’aquesta millora per als diversos països és força desigual, fet que provocarà que la recuperació es produeixi a diferents velocitats.

 

Els efectes d’aquesta crisi estan sent especialment durs en l’economia espanyola i catalana, si bé també s’hi detecten indicis de recuperació. Així, a Espanya, la caiguda interanual del PIB en el primer trimestre del 2010 ha estat d’un 1,3%, lluny del descens del 4% que es va registrar al tercer trimestre del 2009. Aquesta millora en la variació interanual del PIB és per la menor aportació negativa de la demanda nacional, i en menor mesura de la demanda externa. A Catalunya el descens interanual del PIB és una mica més intens que a Espanya, amb una davallada de l’1,4%.

 

La diferència d’Espanya i Catalunya amb la resta de països és que el descens del PIB ha anat acompanyat d’un importantíssim creixement de la desocupació, mentre que als altres països l’augment de l’atur ha estat més moderat. Aquesta diferència és conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària.

 

 

Resultats a Mataró de l’enquesta demogràfica de Catalunya 2007

 

L’intens creixement demogràfic que ha experimentat Catalunya en els darrers anys, sumat a la insuficiència de fonts estadístiques per cobrir la necessitat d’informació que genera la intensa dinàmica demogràfica esmentada, ha fet necessària l’elaboració d’una enquesta directa a través de l’entrevista personal que permetés conèixer dades demogràfiques de població, estructura familiar, dependència, formes de convivència, fecunditat, migracions, habitatges i altres característiques demogràfiques d’interès. Aquest és el treball que ha realitzat l’Institut d’Estadística de Catalunya l’any 2007 a través de l’Enquesta Demogràfica de Catalunya (ED2007).

 

En l’apartat de població s’aprofita, en la mesura del possible, l’explotació d’aquestes dades per a Mataró, per veure els canvis que ha patit la capital del Maresme en els darrers anys.

 

 

La construcció al capdavant en la pèrdua d’assalariats

 

La construcció continua sent, actualment, el sector on es destrueixen més llocs de treball: al primer trimestre de 2010 hi havia 388 assalariats menys que un any abans, fet que en termes relatius representa una davallada del 15,2% i ha situat el nombre d’assalariats en 2.167. Un nombre tan baix d’assalariats a la construcció no es registrava des de finals de 1999, i això ha fet que passi de ser el segon sector en quant a nombre d’assalariats a ser el quart. També els autònoms i les empreses de la construcció presenten una línia descendent fins al primer trimestre del 2010, amb un descens del 14,1% i del 18,9%, respectivament.

 

Un altre indicador del baix moment de la construcció són les dades de construcció d’habitatges. Entre abril del 2009 i març del 2010, a Mataró s’han començat a construir 70 habitatges, un 62,8% menys que al mateix període de l’any anterior. Aquest fort descens és conseqüència de la puntual concessió de visats d’obra nova que es va produir en el primer trimestre del 2009, amb 144 habitatges iniciats.

 

 

Descens del nombre de treballadors assalariats

 

Pel que fa al conjunt de l’activitat empresarial a Mataró, els principals indicadors mostren que l’economia local continua retrocedint, però ho fa amb menys intensitat que sis mesos enrere.

 

Així, a finals de març del 2010 hi havia 29.506 treballadors assalariats, xifra que suposa un descens del 4,1% respecte les xifres de l’any anterior. Un nombre de treballadors tan baix no es registrava des de finals del 1999. Pel que fa a la pèrdua interanual del 4,1%, tot i ser considerable és notablement millor que el 10% d’assalariats perduts que es van registrar el mes de març del 2009. Les dades més recents disponibles, del mes de juny, continuen en aquesta línia de millora, en registrar una pèrdua del 2,4% interanual.

 

En l’actual pèrdua d’assalariats ha tingut molt a dir el sector de la construcció, però també ha contribuït la indústria manufacturera, amb el tèxtil i la confecció al capdavant: s’ha registrat una pèrdua de gairebé 348 assalariats en les manufactures, dels quals prop de 321 corresponien al tèxtil. Actualment en el sector manufacturer de Mataró treballen 4.450 assalariats, el 61% dels quals corresponen a la indústria tèxtil i de la confecció. Dintre del sector serveis, cal destacar la pèrdua de 252 assalariats en el comerç al detall, i de 237 en les activitats sanitàries.

 

Pel que fa als treballadors autònoms i a les empreses, presenten la mateixa línia negativa que els assalariats. Així el nombre de treballadors per compte propi ha caigut un 5,1% i es registren 7.762; el nombre d’empreses cau un 5,7%, arribant a les 3.569. Les dades més recents de treballadors autònoms, publicades aquest juliol, situen en 7.734 el nombre de treballadors per compte propi a Mataró en el segon trimestre de l’any, un 4,1% menys que un any enrere.

 

 

Moderació en el creixement de l’atur registrat

 

El capítol del mercat laboral és un dels més greument afectats per la situació de crisi actual. En termes absoluts, els serveis i la construcció centren els majors augments de la desocupació.

 

A finals de març del 2009 hi havia 13.315 desocupats registrats a Mataró, que representen un increment interanual del 20,3% i situen la taxa d’atur en el 20,3% de la població activa. Les dades més recents, publicades a través dels butlletins de l’Observatori del mercat de treball de Mataró, mostren un descens mensual de les xifres d’atur registrat, situant el nombre de desocupats del mes de juny en 12.339, i la taxa d’atur registrat en 18,92%. Tot i així, aquesta continua sent la taxa d’atur registrat més alta entre els municipis de més de 50.000 habitants de la província.

 

Aquest augment de l’atur ve acompanyat per una davallada en la contractació, ja que entre abril del 2009 i març del 2010 les empreses mataronines han comunicat 27.464 contractacions, xifra un 6% inferior a la del mateix període del 2009. El 12,7% d’aquests contractes han estat fixos.

 

Pel que fa als expedients de regulació d’ocupació, se n’han autoritzat 41 a Mataró que han afectat a 495 treballadors durant el 2009. Això significa que el nombre de treballadors afectats per expedients s’ha més que triplicat respecte del 2008.

 

 

Consum, mobilitat i conscienciació ambiental

 

En l’apartat de consum, el principal indicador indirecte que el mesura –la matriculació de turismes– presenta un descens del 4,2% en la variació interanual. Amb aquesta reculada, a la ciutat s’han matriculat 2.069 turismes entre abril del 2009 i març del 2010, xifra que indica que les famílies estan consumint en menor quantitat que fa un any.

 

Es preveu que el creixement del parc de vehicles s’alenteixi amb la davallada en la matriculació de turismes, i que això acabi revertint en la millora d’alguns aspectes relacionats amb el trànsit. Així, doncs, en la contaminació acústica aquesta s’ha mantingut invariable en el darrer any, amb un nivell sonor equivalent (Leq) de 68,7 dBA.

 

En l’apartat de la mobilitat, la circulació per l’autopista C-32 ha disminuït un 3,6% durant el 2009. Pel que fa als usuaris de l’autobús urbà, en l’acumulat anual fins al mes de març del 2010 van haver-hi 4,62 milions, xifra que suposa un descens del 8,7% respecte al mateix període del 2009. Els usuaris de l’autobús interurbà, han seguit la línia descendent dels usuaris de l’autobús urbà, ja que entre abril del 2009 i març del 2010 van haver-hi 1,66 milions de passatgers, un 2,4% menys que al mateix període del 2009.

 

Les dades de caràcter mediambiental i de recollida selectiva presenten en general un evolució dispar. Així, mentre la recollida de paper i vidre s’ha reduït en la comparació interanual; la recollida de la fracció orgànica i la d’envasos s’ha incrementat –un 3,3% i un 11,4%, respectivament–. El més destacat de tot, però, és el continu augment en l’entrada de vehicles a les dues deixalleries de la ciutat, fet que denota una major conscienciació ciutadana envers la recollida selectiva. Cal recordar, però, que des del punt de vista mediambiental i de sostenibilitat la situació més adequada no és l’augment de la recollida selectiva, sinó una disminució en la generació de residus.