Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró s’apropa als 123 mil habitants

Escoltar

Mataró s’apropa als 123 mil habitants

Les dades es desprenen de l’Estudi de Població a 1 de gener de 2010

La població de Mataró a 1 de gener de 2010 era de 122.932 habitants, aquesta és una de les dades més destacades de l’Estudi de Població de Mataró 2010. L'Estudi de la Població de la ciutat de Mataró, elaborat pel Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament, conté les darreres dades demogràfiques i socials extretes a partir del Padró municipal d'habitants. L'estudi l'ha presentat avui la regidora de Serveis Centrals, Montserrat López, en roda de premsa.


 

En el darrer any Mataró ha augmentat la seva població en 1.186 habitants (variació positiva del 0,97%) i s’ha situat a 1 de gener de 2010 en 122.932 habitants. Aquesta evolució manté la tònica de creixement de la població dels darrers anys, si bé d’una forma més temperada, en particular, si la comparem a la registrada en els primers cinc anys de la dècada del dos mil.

 

Tot i que són diversos els factors que poden ajudar a comprendre aquesta evolució, cal destacar-ne dos: en primer lloc, el creixement més moderat de la població de nacionalitat estrangera empadronada al municipi, que fins ara havia estat el motor principal de creixement demogràfic dels darrers deu anys. Així, la variació absoluta de la població nascuda a altres països ha estat la menor de totes les registrades al llarg de la dècada i el descens del nombre d’altes de l’any 2009 respecte al 2008 (910 altes menys) es deu sobretot al nombre inferior d’altes de persones de nacionalitat estrangera. En segon lloc, cal apuntar també el menor creixement de la natalitat respecte als valors rècord assolits l’any anterior(160 naixements menys), fet que possiblement signifiqui la fi del repunt de la natalitat viscut en els darrers anys. Si bé sobre l’evolució d’aquests dos factors incideixen diverses causes, també incideix l’impacte de l’actual crisi econòmica. Un impacte que es tradueix en un descens de les expectatives d’ocupació i inestabilitat laboral, en una major percepció dels riscos associats a l’elevat endeutament familiar i, en particular, del cost de l’accés i del manteniment del pagament d’un habitatge.

 

En definitiva, la frenada de la component migratòria al 2009 (diferència entre altes i baixes) ha suposat que el 57,60 % del saldo positiu d’aquest any sigui resultat del creixement natural(diferència entre naixements i defuncions) i tan sols el 42,4 % del migratori.

 

Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població en 6.168 nous habitants, fet que en termes relatius suposa un increment del 5,28 %. La distribució del pes de les components del creixement demogràfic per al conjunt del període 2005-2009 ha estat del 48,96 % pel que fa a la component vegetativa i del 51,04 % pel que fa a la migratòria. Aquesta pràctica equiparació entre totes dues components mostra el guany de pes de la component vegetativa, amb la recuperació de la natalitat en els darrers anys i l’efecte corrector que sobre les dades del saldo migratori han tingut les operacions d’actualització del padró continu, juntament amb l’impacte que la crisi econòmica hagi pogut tenir en l’alentiment dels corrents migratoris de l’etapa més recent.

 

Els tres barris que més han incrementat la seva població en termes relatius han estat Cirera (2,93 %), Pla d’en Boet (1,90 %), trencant així una etapa de pèrdua continuada de població, i Centre (1,73 %). Per contra, Rocafonda i Peramàs registren una disminució percentual del -1,64 i el -0,42, respectivament. En aquest sentit, Rocafonda és un exemple del que s’ha apuntat més amunt, ja que al saldo negatiu de la població de nacionalitat espanyola (-159) s’hi ha afegit també el saldo negatiu de població de nacionalitat estrangera (-31).

 

Altes i baixes

 

Al llarg del 2009 s’han registrat 5.692 altes, 910 altes menys que l’any anterior, fet que suposa una variació relativa de -13,78%.

 

En els darrers cinc anys s’han registrat 32.265 altes, 775 menys que durant el període 2004-2008. La taxa per mil per al conjunt del període 2005-2009 se situa en 53,80 ‰ altes (-1,94 punts inferior al període anterior).

 

La procedència d’altres països guanya pes en els darrers cinc anys respecte al pes en el període 2004-2008 i donen compte del 60,65 % de les altes totals. El 30,49 % de les altes d’aquest període procedeixen d’altres municipis de Catalunya i un 8,86 % d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol.

 

 

Població estrangera

 

L’1 de gener del 2009 hi havia empadronades a Mataró 21.001 persones de nacionalitat estrangera, el que suposa el 17,08 % de la població total. Si bé a Mataró hi ha empadronades persones d’aproximadament 100 nacionalitats diferents, la més nombrosa és la de la població de nacionalitat marroquina, que amb 8.249 habitants empadronats (410 més que l’any 2009) representa el 6,71 % de la població de Mataró i el 39,28 % de la població de nacionalitat estrangera resident. La resta de nacionalitats se situen totes a molta distància d’aquesta, ja que la segona pel nombre de nacionals empadronats és la població xinesa, que amb 1.830 habitants representa l’1,49 % de la població total i el 8,71 % de la població de nacionalitat estrangera.

 

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. El barri de Cerdanyola dóna compte del 34,40 % de la població estrangera total, Rocafonda del 18,56 % i l’Eixample -un barri equiparable en població i molt més extens a Cerdanyola- del 14,41 %. Un barri sensiblement més petit als anteriors, com és el Palau-Escorxador, concentra el 12,22% de la població de nacionalitat estrangera.

 

La distribució dins de cada barri del principal col·lectiu de la població de nacionalitat estrangera, la població marroquina, també és molt desigual, Així representa més del 40 % a Cerdanyola i més del 50 % a Rocafonda i el Palau-Escorxador, mentre que a Vista Alegre tan sols representa el 10,34 % de la població de nacionalitat estrangera i a l’Eixample i al Centre el 13,02 i el 15,74 %, respectivament.

 



Naixements

 

En el decurs del 2009 s’han registrat 1.569 naixements, 160 menys que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del -9,25 %. Si bé es tracta d’un nombre de naixements inferior al registrat l’any anterior, continua sent un nombre elevat pel que ha estat la tònica dels darrers deu anys. En tot cas, la xifra fa plausible la hipòtesi que s’hagi superat el punt més àlgid de la recuperació de la natalitat viscuda en l’etapa més recent. Durant els darrers cinc anys s’han registrat 7.764 naixements, 124 naixements més que en el període 2004-2008. Això fa que la taxa de natalitat per al conjunt del període 2005-2009 se situï en el 12,95 ‰.

 

Els barris que presenten les taxes més elevades dels darrers cinc anys són Cirera (19,38 ‰), la Llàntia (15,03 ‰), Palau-Escorxador (14,35 ‰) i Rocafonda (14,08 ‰). Els barris amb les taxes de natalitat més baixes són Peramàs (9,35 ‰), Pla d’en Boet (10,11‰) i Molins-Torner (11,21 ‰).

 



Defuncions i edat mitjana

 

Al llarg del 2009 s’han registrat 891 defuncions, 91 més que al 2008, cosa que suposa una variació de l’11,4 %. Aquest nombre de defuncions ha estat el més elevat, amb l’excepció de l’any 2005 en què es van registrar 908, dels darrers deu anys. En el decurs dels darrers cinc anys s’han registrat 4.180 defuncions, 81 més que en el període 2004-2008. Una xifra de defuncions que s’ajusta als nivells d’envelliment de la població malgrat millori l’esperança de vida. Un envelliment de la població que es pot veure a través de la mitjana d’edat de la població que se situa en 39,63 anys, 0,14 anys més que a 1 de gener de 2009. La mitjana d’edat dels homes se situa en 38,14 anys i la de les dones en 41,12 anys (2,98 anys de diferència entre una i altra).

 

L’índex d’envelliment (quocient entre la població de 65 o més anys i la menor de 15 anys) se situa en el 0,94. Els barris que registren el quocient més elevat són Peramàs (1,73), Centre (1,26) i Eixample i Molins-Torner (1,22). En conseqüència amb això, els barris que presenten les mitjanes d’edat més elevades són: Peramàs (43,81 anys), Eixample (41,72 anys) i Molins-Torner (41,61 anys). Per contra, els barris que presenten mitjanes d’edat més joves són, per una banda, els que han concentrat bona part dels processos més intensius d’urbanització dels darrers anys i que han estat pols d’atracció de població resident i no resident que cercava habitatge: Cirera (36,91 anys), Vista Alegre (37,26 anys), i La Llàntia (37,48 anys). I d’altra banda, hi ha els barris que durant els darrers anys han estat receptors de població estrangera immigrada i que a diferència dels barris anteriors no han viscut processos equiparables de reforma urbana i construcció de nous habitatges: Palau-Escorxador (37,83 anys), Cerdanyola (38,27 anys) i Rocafonda (38,66 anys).

 



Esperança de vida

 

L’esperança de vida en néixer del període 2005-2009 és de 82,04 anys per al conjunt de la població. Per sexes, la dels homes és de 78,77 anys i la de les dones de 85,18 anys; per tant, la diferència entre esperances de vida és de 6,41 anys favorable a les dones.

 

 

Dimensió de les llars

 

L’1 de gener de 2010 es registren 45.836 llars a Mataró, 933 més que l’any anterior (variació del 2,08 %). La dimensió mitjana de les llars a principis d’any és encara una mica més petita que l’any passat i se situa en 2,68 membres (-0,03 membres).

 

En termes absoluts les llars que més han crescut en el darrer any són les unipersonals (608), seguides per les de dos i tres membres amb 181 i 108, respectivament. En termes percentuals les llars de dos membres són les més nombroses i representen una tercera part de les llars de Mataró, seguides per les unipersonals (23,3%) i les de tres membres (21,6%).

 

Cal destacar que amb l’excepció del barri de Vista Alegre, que registra una dimensió mitjana de les llars de tres membres, tota la resta de barris de Mataró registren dimensions de grandària inferior a aquesta, sent les més elevades després de la de Vista Alegre les de Palau-Escorxador (2,92 membres), Rocafonda (2,89) i Cerdanyola (2,85).

 

Mobilitat entre barris

 

Si es pondera el balanç entre les taxes per mil d’entrades i sortides de residents per la població de cada barri, s’observa que al 2009els barris que han registrat els saldos positius més significatius han estat Cirera (11,83 ‰), Pla d’en Boet (10,643 ‰) i Vista Alegre (6 ‰), mentre que els que presenten els saldos més negatius són Rocafonda (-15,80 ‰), Palau-Escorxador (-4,17 ‰) i La Llàntia (-3,56 ‰).

 



Els noms més posats

 

El 2009 el nom més posat de nena ha estat el de Martina (24), seguit de Paula i Lucía (20), Laia (18) i Júlia (15).



De nen són: Marc (23), Adam (16) i Eric, Ryan i Adrián (15).