El Ple es posiciona a favor del dret a l’habitatge i enfront els desnonaments

El text aprovat diu el següent:

“Abans de 2008, els bancs finançaven fins al 100% de la compra d’habitatges, sense tenir gaire en compte la capacitat econòmica real i amb projecció de futur de les famílies per retornar les hipoteques.



Els mateixos bancs taxaven el valor dels immobles a l’alça, en base a paràmetres purament especulatius basats en l’espiral inflacionista del sector, molt per sobre del cost real. Les condicions eren tals que molta gent amb necessitat d’habitatge va veure l’ocasió de satisfer el seu dret fonamental d’accés a l’habitatge, ja que s’oferien més facilitats per comprar un habitatge que no pas per llogar-lo.

Rebentada la bombolla urbanística, el marc legal que acompanya el tràgic procés de correcció d’aquesta situació fictícia deixa desenes de milers de ciutadans desemparats i perseguits per la llei. És un marc que ignora les causes, i els impulsors i els creadors de la bombolla primer i de la crisi després, i culpa de tot el mal, quasi en exclusiva, la família insolvent, que serà desnonada.

 

En efecte, a la família que no pot continuar pagant els terminis de la hipoteca, se li reclama l’immoble i, si aquest no és venut exitosament al mercat, se li reclama que continuï pagant la diferència del deute. Aquesta situació porta moltes famílies a ser desnonades de la seva llar i obligades a continuar pagant la hipoteca de l’immoble, que ja no tenen.

 

Segons dades del Consell General del poder Judicial, l’any 2009 es van tirar endavant a l’Estat espanyol 93.319 processos d’execució hipotecària, 18.000 dels quals corresponen a Catalunya, i el 2010 es calcula que acabarà amb 121.000 processos més en el conjunt de l’Estat. La gran majoria d’aquests processos acaben amb desnonament, i molts responen al primer i únic habitatge familiar de l’hipotecat, o fins i tot de l’avalista.

 

Els processos d’execució hipotecària posen més que mai al descobert el flagrant incompliment de diverses disposicions recollides a la Constitució Espanyola o al Pacte Internacional sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, del qual Espanya és signatària.

 

En concret, queden pràcticament ignorats articles de la Constitució com el 24, sobre tutela judicial efectiva, el 14, sobre igualtat, el 9.3, sobre interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, i, evidentment, el 47, sobre el dret a un habitatge digne i adequat.

 

La solució de fons a la dramàtica situació generada per uns mercats immobiliaris i financers irresponsables, en un marc legal irresponsable, no és a les mans dels Ajuntaments. Tampoc no és a l’abast d’una actuació immediata resoldre amb recursos i disposicions públiques el dret de les persones a un habitatge digne.

 

Cal que sigui un objectiu polític de primer grau, però no resoldrà la immediatesa dels drames quotidians que vivim avui en dia. No obstant això, algunes mesures de seguiment, assessorament i suport contra els desnonaments, en base al deure i la responsabilitat que haurien d’exercir les institucions públiques en la garantia efectiva del dret a un habitatge digne, poden ser impulsades des de l’Ajuntament, ja sigui des de l’Oficina de Drets Humans, com des de l’Oficina Local de l’Habitatge.

 

Més enllà del marc normatiu estatal, pot ser en mans dels Ajuntaments desenvolupar iniciatives creatives per fer front als desnonaments, com ja es fa en altres municipis, ja siguin de Catalunya, de l’Estat espanyol o d’altres estats del nostre entorn europeu.

 

Per exemple: la Taula d’Emergència Social impulsada per l’Ajuntament de Barcelona; la treva hivernal francesa, que impedeix fer desnonaments durant els mesos més freds (entre novembre i març); l’ordenança d’alguns municipis francesos, com el de Bobigny, que impedeix fer cap desnonament per motius econòmics i obliga els privats a acudir a una comissió municipal de mediació que busqui solucions alternatives al desnonament; o l’ordenança del districte X de la ciutat de Roma, que preveu l’expropiació de l’usdefruit de pisos buits per allotjar-hi famílies desnonades durant cinc anys en règim de lloguer social.

 

Per tot això, el Ple de l'Ajuntament de Mataró acorda:

 

1. Mostrar la seva preocupació per l’increment dels processos d’execució de crèdits hipotecaris i de les conseqüències socials i econòmiques que se’n deriven, així com per la necessitat de millorar l’accés dels ciutadans al finançament.

 

2. Sol·licitar als Jutjats de Mataró que faci arribar mensualment a l’Ajuntament de Mataró, una relació estadística dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades, i també una relació detallada dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades. 

 

3. Convocar, a través de l’Oficina d’habitatge, els administradors de finques a fi de rebre informació sobre l’estat d’impagament dels contractes de lloguer i intentar acordar sistemes que permetin la moratòria dels processos de desnonament. En aquestes reunions hi seran convocats els diversos grups polítics amb representació en el Ple, juntament amb les entitats locals que treballen amb persones amb risc d’exclusió i que manifestin la seva voluntat d’assistir-hi.

 

4. Donar suport a les propostes de modificació de la Llei d’enjudiciament civil i de la Llei hipotecària, impulsades al Congrés dels Diputats, amb l’objectiu de limitar els efectes socials de les execucions hipotecàries i evitar que s’arrossegui un important deute després de la pèrdua de la propietat de l’habitatge.



 

5. Traslladar aquesta moció a la Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats i a la Mesa del Parlament de Catalunya.“