Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’Informe de Conjuntura Econòmica segueix mostrant dades desfavorables però amb tímids indicis de recuperació

Escoltar

L’Informe de Conjuntura Econòmica segueix mostrant dades desfavorables però amb tímids indicis de recuperació

Descens interanual de l’atur, tot i tenir una de les taxes més altes de Barcelona

La regidora de Serveis Centrals, Montserrat López, va presentar ahir a la tarda les principals dades de l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró número 27, elaborat pel Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament. En aquesta edició s’analitzen el conjunt d’indicadors socials i econòmics referents a la ciutat fins al tercer trimestre del 2010.


 

La presentació va tenir lloc a les 19.00 h a la Sala d’Actes de Can Palauet (carrer d’en Palau, 32) i va estar presidida per l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron. En el decurs de l’acte va tenir lloc la intervenció d’Antón Costas, catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, que va tractar el tema: “Present i futur de l’estat del benestar”.

 

 

La situació al món, a Espanya i Catalunya

 

Els resultats preliminars del 2010 assenyalen que s’ha iniciat el camí de la recuperació econòmica, que –com ja és habitual– en el cas d’Europa va més a poc a poc que no pas als Estats Units.

 

La crisi del deute sobirà en diversos països europeus –entre ells Espanya– està llastrant el creixement de la UE. Per al 2011, les previsions apunten cap a una estabilització en el creixement econòmic, però caldrà estar atent per veure com evolucionen els preus del barril del petroli i dels cereals, ja que en els darrers mesos s’han apujat considerablement.

 

Tal i com diu el president del Banc Mundial, Robert Zoellick, el principal desafiament que encaren la majoria dels països en desenvolupament és el risc d’un gran augment del preu dels aliments, que representen una gran proporció cada cop més inestable del pressupost de les famílies pobres i urbanes. Cal tenir present que el cost d’alguns aliments bàsics s’apropen o sobrepassen els pics del 2008. El Banc Mundial espera per als cereals preus volàtils, superiors al promig, al menys fins al 2015. En els països més pobres, on les persones gasten fins a dos terços del seu ingrés diari en aliments, l’augment de preu torna a aparèixer com una amenaça per al creixement mundial i l’estabilitat social.

 

Els efectes d’aquesta crisi estan sent especialment durs en l’economia espanyola i catalana, si bé també s’hi detecten indicis de recuperació. Així, a Espanya, la variació interanual del PIB en el tercer trimestre del 2010 ha estat d’un creixement del 0,23 % que, tot i que minso, suposa una xifra considerablement millor que la de fa un any, quan el PIB espanyol va caure un 3,9 % interanual. Aquest creixement interanual del PIB és gràcies, principalment, a la contribució de la demanda exterior neta. A Catalunya el creixement interanual del PIB és una mica inferior al d’Espanya, amb un increment del 0,2 %.

 

La principal diferència d’Espanya i Catalunya amb els principals països de la Unió Europea és que l’evolució negativa del PIB ha anat acompanyada d’un importantíssim creixement de la desocupació. Aquesta diferència és conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària a l’Estat espanyol.

 

 

Una aproximació demogràfica a les àrees bàsiques de salut de Mataró

 

En l’apartat de població de l’Informe de Conjuntura es fa una descripció sobre l’estructura i l’evolució demogràfica recent de les set àrees bàsiques de salut (ABS) en que està dividida Mataró. Aquestes set àrees se superposen a altres divisions territorials, com ara els districtes, les seccions censals o els barris. A més d’aspectes com l’estructura per edats i sexe d’aquestes àrees bàsiques, el lloc d’origen i nacionalitat, o l’estructura de les llars, també s’ha realitzat una anàlisi de localització i cobertura dels centres d’atenció primària en relació a la població del seu entorn.

 

 

La construcció continua perdent assalariats

 

A Mataró, la construcció continua sent, actualment, un dels sectors on es destrueixen més llocs de treball: al tercer trimestre de 2010 hi havia 268 assalariats menys que un any abans, xifra que en termes relatius representa una davallada de l’11,62 % i ha situat el nombre d’assalariats en 2.038. Un nombre tan baix d’assalariats a la construcció no es registrava des del tercer trimestre del 1999, i això ha fet que en menys de tres anys passi de ser el segon sector en quant a nombre d’assalariats a ser el cinquè. També els autònoms i les empreses de la construcció presenten una línia descendent fins al tercer trimestre del 2010, amb un descens del 9,5 % i del 12,7 %, respectivament.

 

Un altre indicador del baix moment de la construcció són les dades de construcció d’habitatges. Entre octubre del 2009 i setembre del 2010, a Mataró s’han començat a construir 200 habitatges, un 20,5 % més que al mateix període de l’any anterior. Tot i l’increment en la construcció d’habitatges, el nombre és molt baix si el comparem amb els més de 1.600 habitatges que es van iniciar al 2006.

 

 

Descens del nombre de treballadors assalariats

 

Pel que fa al conjunt de l’activitat empresarial a Mataró, els principals indicadors mostren que l’economia local continua retrocedint, però ho fa amb menys intensitat que sis mesos enrere.

 

Així, a finals de setembre del 2010 hi havia 29.257 treballadors assalariats, el que suposa un descens de l’1,6 % respecte les xifres de l’any anterior. Un nombre de treballadors tan baix no es registrava des del tercer trimestre del 1999. Pel que fa a la pèrdua interanual de l’1,6 %, aquesta és notablement millor que el 9,6 % d’assalariats perduts que es van registrar el mes de setembre del 2009. Les dades més recents disponibles –les del mes de desembre– continuen en aquesta línia de millora, en registrar una pèrdua de l’1,3 % interanual.

 

En l’actual pèrdua d’assalariats ha tingut molt a dir el sector de la construcció, però també han contribuït les indústries manufactureres, amb el tèxtil i la confecció al capdavant, ja que s’ha registrat una pèrdua de 163 assalariats en aquest sector en el darrer any. Actualment en el sector manufacturer de Mataró treballen 4.279 assalariats, el 52 % dels quals corresponen a la indústria tèxtil i de la confecció. Dintre del sector serveis, cal destacar la pèrdua de 315 assalariats en les activitats sanitàries, i de 196 en el comerç a l’engròs.

 

Pel que fa als treballadors autònoms i a les empreses, presenten la mateixa línia negativa que els assalariats. Així el nombre de treballadors per compte propi ha caigut un 3 % i hi ha 7.667; el nombre d’empreses cau un 3,7 %, arribant a les 3.491. Les dades més recents publicades tot just fa quinze dies situen en 7.652 el nombre de treballadors per compte propi i en 3.480 el nombre d’empreses a Mataró en el darrer trimestre del 2010, un 2,4 % i un 3,6 % menys, respectivament, que els que hi havia un any enrere.

 

 

Moderació en el creixement de l’atur registrat

 

El mercat laboral és un dels àmbits que pateix amb més intensitat els efectes de la crisi econòmica. En termes absoluts, els serveis i el col·lectiu dels que busquen la seva primera feina centren els majors augments de la desocupació.

 

A finals de setembre del 2010 hi havia 12.456 desocupats registrats a Mataró, que suposa un increment interanual del 5 % i situa la taxa d’atur en el 19,1 % de la població activa. Les dades més recents, publicades a través dels butlletins de l’Observatori del mercat de treball de Mataró, ja situen el nombre de desocupats registrats al mes de gener en 12.912, el que suposa un descens interanual del 0,23 %, i la taxa d’atur registrat està situada en el 19,5 %.

 

Aquest tendència més favorable de la desocupació ve acompanyada per un suau increment en la contractació, ja que entre octubre del 2009 i setembre del 2010 les empreses mataronines han comunicat 28.055 contractacions, xifra un 2,8 % superior a la del mateix període del 2009. El 12 % d’aquests contractes han estat fixos.

 

Pel que fa als expedients de regulació d’ocupació, se n’han autoritzat 26 a Mataró entre octubre del 2009 i setembre del 2010, que han afectat a 276 treballadors. Això significa que el nombre de treballadors afectats per expedients s’ha reduït un 39,6 % respecte del mateix període de l’any anterior.

 

 

Consum, mobilitat i conscienciació ambiental

 

En l’apartat de consum, el principal indicador indirecte que el mesura –la matriculació de turismes– presenta un espectacular increment del 22,8 % en la variació interanual. Amb aquest ascens, a la ciutat s’han matriculat 2.223 turismes entre octubre del 2009 i setembre del 2010. Aquest important creixement en la matriculació de turismes podria fer pensar que el consum ja s’ha recuperat, tot i que res més lluny de la realitat. Aquest increment en la matriculació s’ha produït per un avançament en les compres de turismes a causa de l’alça dels tipus impositius de l’IVA el passat mes de juliol i per la finalització dels ajuts per a la compra de turismes al setembre. Amb una taxa d’atur registrat propera al 20 % i unes pobres expectatives per trobar feina a curt termini, difícilment el consum s’ha recuperat tan ràpidament com assenyala l’indicador indirecte de la matriculació de turismes, si bé això no vol dir que el consum no hagi iniciat la línia cap a la recuperació, tal com ho han fet els indicadors del mercat de treball.

 

Pel que fa a l’indicador de contaminació acústica, aquest mostra una millora en el darrer any a l’assolir un nivell sonor equivalent (Leq) de 67,58 dBA, el que apuntaria cap a una disminució del trànsit rodat a la xarxa viària urbana de Mataró. Tot i la millora de l’indicador de contaminació acústica, aquest encara supera el llindar dels 65 dBA que assenyala l’OMS com a valor per sobre del qual l’exposició a sorolls té un impacte negatiu per a la salut i qualitat de vida de les persones

 

En l’apartat de la mobilitat, la circulació per l’autopista C-32 ha disminuït un 3,8 % durant la primera meitat del 2010. Pel que fa als usuaris de l’autobús urbà, en l’acumulat anual fins al mes de setembre del 2010 van haver-n’hi 4,68 milions, xifra que suposa un descens del 2,8 % respecte al mateix període del 2009. Els usuaris de l’autobús interurbà, han seguit la línia descendent dels usuaris de l’autobús urbà, ja que entre octubre del 2009 i setembre del 2010 van haver-hi 1,69 milions de passatgers, un 1,7 % menys que al mateix període del 2009.

 

Les dades de caràcter mediambiental i de recollida selectiva presenten en general un evolució dispar. Així, mentre la recollida de paper, vidre i de fracció orgànica s’ha reduït en la comparació interanual; la recollida d’envasos s’ha incrementat un 10,6 %. El més destacat de tot, però, és el continu augment en l’entrada de vehicles a les dues deixalleries de la ciutat, el que denota una major conscienciació ciutadana envers la recollida selectiva. No cal perdre de vista, però, que la situació més adequada per al medi ambient no és l’augment de la recollida selectiva, sinó una disminució en la generació de residus.

 

El monogràfic que acompanya a l’informe porta per títol “Mostra contínua de vides laborals: ús i aprofitament en l’àmbit local. El cas de Mataró”. Anualment, la Seguretat Social posa en mans dels investigadors una mostra anònima que conté el 4 % de tots els individus que van tenir alguna relació amb la Seguretat Social l’any de referència. Aquesta mostra conté tota la vida laboral dels individus que hi apareixen. En el monogràfic, elaborat pel Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró, s’hi presenten alguns resultats de l’explotació d’aquesta mostra per a Mataró. El que es pretén és mostrar com aquesta font d’informació pot ajudar els municipis més grans a omplir buits d’informació, sobretot relacionats amb el mercat de treball.