Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Un estudi conclou que hi ha una progressiva recuperació de les comunitats de posidònies a l’alguer de Mataró

Escoltar

Un estudi conclou que hi ha una progressiva recuperació de les comunitats de posidònies a l’alguer de Mataró

L’ha fet l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va rebre ahir de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona els documents finals de l’estudi de Cartografia i caracterització de les comunitats de fanerògames marines situades davant del terme municipal de Mataró, realitzat a petició de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS).

 

L’estudi va ser presentat al TecnoCampus Mataró-Maresme pel coordinador de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Ferran Vallespinós, acompanyat per representants de les empreses que l’han realitzat.

 

El treball, que s’ha elaborat a partir de les dades obtingudes amb les tècniques de cartografia més modernes i amb una cobertura total de l’àrea d’investigació, descriu l’estat de conservació de l’alguer (un ecosistema protegit pels seus valors mediambientals).

 

La zona investigada és de més de 4.000 hectàrees i s’hi ha pogut identificar la presència de dues comunitats de fanerògames marines: la Posidònia oceànica, que ocupa una superfície de 457 hectàrees, i la Cymodocea nodosa, amb una extensió de només 15,5 hectàrees i organitzada en grups aïllats poc densos.

 

En el cas de la Posidònia oceànica s’han identificat fins a 5 tipologies de comunitats: 180,8 hectàrees de Posidònia molt densa, 76,3 hectàrees de Posidònia densa, 166,4 hectàrees de Posidònia poc densa, 4,6 hectàrees de Posidònia a taques i 13,7 hectàrees de Posidònia molt degradada. També s’han identificat 40,8 hectàrees de mata morta.

 

Fent una comparativa amb la cartografia realitzada l’any 2002, resulta que la superfície ocupada per les comunitats de praderies molt denses de Posidònia ha experimentat un sensible increment, passant de les 55 hectàrees a les 180,8 hectàrees en 10 anys.

 

A la recuperació de les comunitats ha estat la prohibició de la pesca d’arrossegament. Segons es pot concloure de l’estudi, les causes de regressió de l’alguer de Mataró són principalment “històriques” i, en la situació actual, cal esperar una progressiva recuperació de les comunitats, en un procés lent. La base cartogràfica que s’ha establert en aquest estudi permetrà, en el futur, fer seguiments que no estiguin condicionats per la utilització de metodologia de cobertura parcial.

 

L’estudi s’ha realitzat a petició de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS) i compta amb el suport de la Diputació de Barcelona. El model que s’ha seguit a Mataró per la custòdia de les posidònies a s’està exportant a d’altres llocs de litoral barceloní, com ara a Espais del Garraf.