Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró treballarà per aconseguir un pacte econòmic, social i per l’ocupació

Escoltar

Mataró treballarà per aconseguir un pacte econòmic, social i per l’ocupació

El Ple municipal va aprovar dijous passat, 5 de juliol, una proposta de resolució presentada pels grups municipals del PSC, CiU, PPC, ICV i PxC per tal de treballar a favor d’un pacte econòmic, social i per l’ocupació de Mataró. La proposta, presentada inicialment pel PSC, havia quedat sobre la taula el passat mes de maig. L’acord es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups excepte la CUP, que hi va votar en contra.

El text íntegre de la resolució és el següent:

“Estem vivint moments incerts i complexos en el marc d’un sistema econòmic que ens demana canvis de paradigma importants. Tot i la globalitat d’aquesta situació, més que mai el món local i les seves polítiques públiques n’estan patint les conseqüències. Però també és important recordar que mai com avui són tan importants les polítiques locals i també l’acord polític que en aquests moments ha de deixar de banda l’estratègia política, els interessos partidistes i l’enfrontament de curta volada primant els grans acords i els interessos generals.

A Mataró, com és evident, no ens escapem d’aquesta crisi, al contrari, n’estem patint el costat més dur, l’atur. Avui som més de 14.000 les persones aturades, conformant un 21,34% del total de la població mataronina, des de fa molts mesos és la ciutat catalana de més de 50000 hab. de Catalunya amb la taxa d’atur més alta. És clar que aquesta situació comporta que les prioritats han d’estar centrades en la lluita contra la crisi i en continuar treballant per assolir un model de desenvolupament econòmic per a Mataró i el Maresme que ens permeti comptar amb una economia més sòlida i solvent.

En aquest sentit la creació del Consell Econòmic i Social de Mataró (CESM) suposa un important pas endavant de concertació entre agents econòmics i administració. El CESM, com a òrgan estable de participació, neix amb vocació d’obrir línies de treball i propostes en matèria econòmica i social, i també en aquells temes que de forma directa o indirecta hi contribueixin.

Aquest model econòmic es basa en l’educació, la formació i la capacitació professional com a eix central del nou model. El coneixement i la innovació han de ser el motor de la nostra economia compatibilitzant la tradició industrial i de serveis amb els nous sectors emergents.

L’obertura d’El Corte Inglés suposarà un incentiu positiu i determinant pel comerç i per a l’economia de la ciutat. Mataró ha estat sempre una ciutat lluitadora, una ciutat que no s’ha conformat amb la realitat que li ha tocat viure. Fins i tot, una ciutat valenta.

Una condició necessària per a l’èxit econòmic i social d’un territori és disposar de talent. Les persones són el motor de les ciutats, de l’economia, són les que creen idees, innovacions i els projectes empresarials. Des de les ciutats és essencial l’aposta per les persones i la seva educació, és la garantia per aconseguir la igualtat d’oportunitats. Per això ens calen polítiques educatives que permetin una formació d’alta qualitat i amb un enfocament important envers els idiomes, la creativitat i el foment de l’emprenedoria. A Mataró sempre ho hem tingut clar i hem desenvolupat polítiques educatives molt contundents que han comptat amb un ampli consens polític en la majoria dels casos. La construcció d’escoles bressol, l’impuls de la formació reglada i la professional molt arrelada a la realitat econòmica del mercat laboral, l’aposta per la formació ocupacional i contínua, i sobretot la universitària, amb la integració de les dues escoles existents a la comarca (EUM i EUPMT) dins el TecnoCampus.

Des dels centres universitaris del TecnoCampus estem generant coneixement i innovació en sectors emergents i de creixement com la salut, l’oci i l’esport, la tecnologia aplicada a la seguretat o a les ciutats intel·ligents. També promovent la innovació en les empreses de tots els sectors, tals com la construcció o la indústria, permetent-los així crear nous productes, serveis o processos per esdevenir més competitius. En aquest camp cal situar el canvi estratègic de CETEMMSA, el centre tecnològic de Mataró i el Maresme, especialitzat en teixits intel·ligents i de referència nacional i mundial, i la Fundació TICSalut ubicada al TecnoCampus i dedicada a l’aplicació tecnològica en el camp mèdic-sanitari.

En paral·lel a fer créixer nou teixit lligat als sectors emergents, cal treballar per a la renovació i la consolidació del sectors i les empreses consolidades a la ciutat. La reindustrialització i l’enfortiment de sectors com el tèxtil i altres lligats a la industria i als seus serveis no es poden deixar de banda. Cal massificar la innovació i la internacionalització en aquests sectors i formar els perfils professionals que se’n deriven.

A més de la generació i la transferència de coneixement, varem apostar fortament, de manera imprescindible, per l’emprenedoria. El talent existent a la comarca i aquell que es genera al TecnoCampus s’ha de localitzar en el nostre territori. Per això cal potenciar i liderar la futura Agència de Desenvolupament del Maresme que ens ha de permetre ser més eficients i eficaços en matèria de Promoció Econòmica i territorial.

D’aquesta manera, hem anat teixint un model econòmic basat en el coneixement i la innovació, un model que ens ha de permetre tenir més solvència, crear nous llocs de treball de més qualificació i esdevenir menys vulnerables davant els canvis econòmics.

El TecnoCampus és un projecte comarcal i nacional; és el gran instrument que ens ha de possibilitar avançar cap aquest camí amb l’aposta clara per la formació universitària, la transferència de coneixement o l’emprenedoria.

L’aposta per la formació de qualitat i l’emprenedoria no pot deixar de banda el perfil comercial i turístic de Mataró. Fa molts anys que Mataró ha optat per un model dual conformat per les grans superfícies comercials i el comerç urbà a cel obert. Així hem aconseguit una oferta variada i rica que permet atraure milers de visitants cada setmana amb ganes de gaudir del nostre comerç i gastronomia. Hem de fer del comerç una gran locomotora econòmica potenciant la seva competitivitat i realitzant projectes que permetin la cooperació entre el comerç urbà i el comerç de gran superfície.

El comerç és un element vertebrador de les ciutats. Els establiments comercials creen una dinàmica social molt interessant a les ciutats mediterrànies com la nostra i generen un gran volum de llocs de treball. Per això s’ha aconseguit que El Corte Inglés ubiqués un dels seus establiments a Mataró, i ho fes al centre de la ciutat. Per esdevenir complement al comerç de proximitat i generant una àmplia i atractiva oferta.

En els darrers anys, Mataró ha viscut més de cara al mar que mai. L’ampliació del passeig marítim, el Port de Mataró, les platges amb la certificació de la Q de qualitat, l’oferta d’oci a l’entorn del mar són alguns dels atractius que la ciutat ha desenvolupat generant més de 25.000 visites durant l’època estival. Cal seguir realitzant polítiques en aquesta línia i afegir el valor del patrimoni, la cultura, l’esport i la gastronomia per millorar aquestes xifres que generen riquesa a Mataró i sobretot, autoestima a la ciutadania.

Avui, en una situació diferent, volem continuar recolzant aquesta aposta, aquesta feina. Creiem que és l’única manera d’aconseguir una ciutat més competitiva, més sòlida i amb ciutadans més formats. I, a més, ho volem fer de manera col·laborativa amb el territori que ens envolta. Volem aprofitar la potencialitat de la xarxa de ciutats i la regió de la qual formem part. Som una ciutat metropolitana i volem cooperar per esdevenir un territori més competitiu, ja que el nostre model de desenvolupament no pot consistir en un joc de suma zero.

Creiem fermament que cal destinar més recursos, però també ser més eficients i eficaços, a les polítiques d’ocupació i de promoció econòmica, sense oblidar la importància de les polítiques socials i al mateix temps necessitem de manera urgent polítiques i programes concrets per fer front a l’atur. Accions que han de tenir concreció en plans d’ocupació i en actuacions de formació ocupacional.

Per la rellevància dels nous temps proposem un ACORD polític, econòmic i social contra la crisi, per l’ocupació i per un model econòmic basat en el coneixement i la innovació. Un acord amb la participació de les forces polítiques, dels sindicats, dels empresaris, de les institucions econòmiques i també del món educatiu.

Els socialistes volem compartir amb els grups municipals i amb el conjunt de la societat la necessitat i urgència de treballar junts per superar la crisi. D’anar plegats en la definició d’un nou model de desenvolupament econòmic per Mataró. Creiem que en tenim les bases i ara cal anar més endavant. En aquest context la unitat es fa imprescindible.

Per això proposem obrir el debat sobre un acord polític, econòmic i social contra la crisi i per a un nou model de creixement econòmic per Mataró. Un nou model que aposti pel coneixement i la innovació, que ens ajudi a crear i desenvolupar la nostra indústria tradicional i a que noves empreses de sectors productius que han desaparegut de la ciutat tornin a desenvolupar la seva tasca i generin ocupació, que reconverteixi la construcció cap a la rehabilitació, que impulsi el comerç de sempre amb l’obertura del Corte Inglés.

Un acord amb la participació dels grups municipals, del sindicats, dels empresaris, de les institucions econòmiques i també del món educatiu.

És per això que recollint tot el que s’ha exposat anteriorment, els grups municipals sotasignants proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords:

1. El Ple de l’Ajuntament de Mataró acorda treballar sobre la perspectiva d’un acord polític i social que abordi les polítiques municipals per gestionar la crisi a l’hora que es treballi sobre el model de desenvolupament econòmic de la ciutat.

2. El Ple acorda que el govern municipal convoqui durant el mes de setembre als grups municipals per obrir aquest debat, amb la perspectiva d’elaborar una primera proposta de continguts, calendari i interlocutors socials”.