Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró dedica una exposició a les escultures que Manuel Cusachs va fer d’“El caminant i el mur” de Salvador Espriu

Escoltar

Mataró dedica una exposició a les escultures que Manuel Cusachs va fer d’“El caminant i el mur” de Salvador Espriu

La mostra s’inclou dins els actes del centenari de l’escriptor

“El caminant i el mur” (Salvador Espriu,1954) és un dels referents de la poesia catalana que ha inspirat una de les sèries escultòriques més destacades de l’artista mataroní Manuel Cusachs i també un treball musical de Raimon, “Cançons de la roda del temps” (1966).


 

Amb l’exposició “Cusachs / Espriu. El caminant i el mur”, que s’inaugura al Museu de Mataró dijous 20 de juny a les 20 h, es mostren les escultures que Manuel Cusachs va fer entre l’any 1979 i el 1989, basades en els poemes de l’obra d’Espriu, després d’algunes trobades amb el poeta. Les peces estan agrupats seguint les tres parts del llibre: Les ombres, el riu, el somni perdut; Cançons de la roda del temps i, El Minotaure i Teseu. 

 

“Cusachs / Espriu. El caminant i el mur”consta de tres parts. La primera inclou una sèrie dels dibuixos preparatoris de l’artista mataroní abans de treballar els bronzes. A la segona es podran veure les escultures de la sèrie “Cançons de la roda del temps” mentre s’escolta algunes de les cançons que va musicar Raimon. La tercera part inclou el bust d’Espriu, les 8 escultures relacionades amb els poemes d’“El Minotaure i Teseu” i un vídeo de l’autor de Sinera recitant “Assaig de càntic al temple”. Les peces de la mostra s’acompanyen dels poemes d’Espriu.

 

L’exposició forma part de la programació dels actes de l’Any Espriu a Mataró, per commemorar el centenari del naixement del poeta.

 



Manuel Cusachs

 

Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró, 1933). Va estudiar dibuix i pintura, però es va decantar per l'escultura. El 1962 va fer la primera exposició individual. Va impulsar el cicle d’exposicions “Volta a Catalunya d'un escultor” (1976-1983). Ha fet nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges il·lustres: Josep Pla (1976), Josep Vallverdú (1977), Salvador Espriu (1979), Josep Maria Flotats (1980), Joan Fuster (1983), Miquel Martí i Pol (1995) o Joan Coromines (1996), entre d’altres.



Altres obres seves són la “Nova verge de Meritxell”, de Canillo (1980), les escultures que il·lustren el poemari d’”El caminant i el mur” de Salvador Espriu (1979-1989), i “Dotze senyes de Catalunya” (1983), amb textos de Joan Fuster. També és autor dels retrats que decoren vuit dels capitells del nou claustre de la Seu d’Urgell, dissenyat per Lluís Racionero (1987), les peces monumentals “Mataró” (1991), “L'abat Oliba” (1993, a Montserrat), el “Monument a l'11 de setembre de 1714” a Granollers (1995) i el conjunt “L'interludi dels bibelots” (1993). Ha exposat tant col·lectivament com individual a diverses sales nacionals i internacionals. La seva darrera obra pública és l’escultura de Sant Benet instal·lada a la Sagrada Família (2013).