Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L'investigador de la UPC Sergio Ruiz-Moreno inaugura la tercera temporada del cicle "Els Dijous a la Nau Gaudí"

Escoltar

L'investigador de la UPC Sergio Ruiz-Moreno inaugura la tercera temporada del cicle "Els Dijous a la Nau Gaudí"

La xerrada va girar a l'entorn a la traçabilitat i l’ADN de les obres d’art

L’investigador de la UPC Sergio Ruiz-Moreno va inaugurar ahir la tercera temporada del cicle de conferències “Els Dijous a la Nau Gaudí” amb la xerrada “La ciència al servei de l’art: el làser, els pigments i els seus misteris”, una presentació que va girar entorn a la traçabilitat i l’ADN de les obres d’art. Sergio Ruiz-Moreno és professor de Comunicacions Òptiques a la UPC i director d’investigació de l’empresa ACTIO, Arte y Ciencia, una spin-off de la mateixa universitat que ha estat pionera en l’estudi de la investigació al món de l’art i a l’aplicació de les tècniques més avançades per a l’autentificació d’obres.  


 

La conferència, que Ruiz- Moreno va resumir com una explicació “sobre la importància de la ciència a la investigació de les obres d’art”, va posar de manifest la rellevància de les aportacions que diversos premis Nobel han fet al llarg de la història -des d’un angle estrictament científic- per tal que “avui en dia sigui possible aplicar criteris objectius a la valoració d’una obra d’art”. Això és el que fa ell juntament amb un equip d’11 persones -de les quals 4 són professors universitaris- des d’ACTIO, Arte y Ciencia, l’única empresa espanyola especialitzada en l’aplicació d’una tècnica d’espectrometria denominada Raman, que basada en els descobriments del Nobel de Física de l’any 1930, l’hindú C.V. Raman, permet, amb l’ajut d’una font de llum làser, la identificació de pigments. Aquesta tècnica porta a la pràctica una tesi molt senzilla: un quadre no pot haver estat pintat amb un pigment abans que aquest hagi estat descobert.

 

Així ha estat possible investigar les paletes dels artistes segons els períodes històrics en els que han viscut i asseverar si determinada obra d’art ha estat creada en una època o en una altra: “cada etapa de la història té una paleta de pigments”. Quan pintava els seus quadres l’artista italià del renaixement Tiziano existien pigments minerals com el rejalgar o l’oropiment però ni ell ni l’espanyol Goya van poder pintar mai amb el blau d’ultramar sintètic, doncs aquests dos artistes ja havien mort quan després del 1828 aquest pigment va veure la llum. A les obres de Picasso, que va viure molts anys i va ser un pintor molt prolífic, es troba el vermell de cadmi a partir dels anys 20 del s. XX però no pas abans, doncs aquest pigment no havia estat inventat abans d’aquestes dates.

 

El pigment és el material físic que utilitza l’artista i que es barreja amb altres elements per donar com a resultat la pintura a l’oli, al temple, o les aquarel·les. A partir del s. XIX i com a resultat de la revolució industrial es va multiplicar per 100 el seu nombre: “el 1830 hi havia uns 50 pigments i cap a finals del segle, al 1880, ja eren entorn als 500; però és que al 1910 ja havíem arribat pràcticament al miler”. Els avanços químics també van contribuir a aquest enorme creixement.

 

Ruiz-Moreno va explicar que analitzen obres des del s. XV fins a la Segona Guerra Mundial principalment, i que triguen entre 3 i 4 setmanes en el seu laboratori per poder oferir informació científica i documental sobre una peça d’una mida mitjana, “posem per cas un quadre d’1 m2”. L’investigador va subratllar que són capaços d’aportar “una documentació objectiva sobre una obra d’art” , la qual cosa és “molt habitual a països del nostre entorn, com França, Alemanya, Itàlia o el Països Baixos, on la compra d’una obra va acompanyada de la seva documentació”. Segons va comentar, aquesta pràctica es du a terme des de fa més de dues dècades però encara no s’ha estès al nostre país, on els compradors d’art no estan habituats a demanar aquesta documentació.

 

La tècnica del làser utilitzada per l’equip de la UPC assegura que el quadre no corre cap risc mentre està sent estudiat i, com a prova, Ruiz-Moreno va fer una demostració durant la conferència amb un raig làser que ell mateix va portar i va dirigir directament a la seva mà, sense fer-se cap mal, tal i com van poder comprovar tots els assistents. Tanmateix, la companyia també estudia i desenvolupa altres metodologies que posen a prova l’autenticitat de les obres a partir de la comprovació dels pigments utilitzats per a la seva creació i que de vegades serveixen per verificar també l’autenticitat de les signatures i no pas tan sols la de les pròpies obres.

 

A la pregunta de quina ha estat la obra que més li ha interessat estudiar, l’investigador de la UPC no es va quedar amb una sinó amb tot un període artístic: “el barroc italià de la primera meitat del s. XVII. És la pintura més interessant que hi ha, en especial, el pigment groc-ataronjat”.

 

El conferenciant va ser convidat pel Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat.

 

El primer cicle “Els Dijous de la Nau Gaudí” es va posar en marxa el 2012 en el marc de la seu de la Col·lecció Bassat, on mensualment es presenten conferències protagonitzades per experts en art. El cicle ha conformat un espai obert de debat i de diàleg a l’oferta cultural de la ciutat de Mataró el segon dijous de cada mes a les 19.30 h a la Nau Gaudí.