Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Xavier Garcia Pujades: “Esteve Albert deia ‘Jo quan hi vaig hi vaig de debò’”

Escoltar

Xavier Garcia Pujades: “Esteve Albert deia ‘Jo quan hi vaig hi vaig de debò’”

Al llarg de l’any es faran més activitats dedicades a donar a conèixer l’obra d’Albert



La figura de l’activista cultural i polític Esteve Albert i Corp s’ha lloat aquesta tarda al Saló de Sessions de l’Ajuntament en l’acte commemoratiu del centenari del seu naixement. L’alcalde, Joan Mora, n’ha presidit l’acte acompanyat de diferents familiars d’Albert i del comissari de l’Any Esteve Albert, Jordi Pasques. També hi ha assistit l’alcalde de Dosrius, Josep Jo.


 

La vetllada ha estat organitzat per la Comissió Esteve Albert a Mataró, Òmnium Cultural Mataró-Maresme i l’Ajuntament i forma part d’un programa d’activitats que donarà a conèixer millor la figura i obra del polifacètic Albert.

 

En el transcurs de l’acte commemoratiu, el periodista i escriptor Xavier Garcia Pujades ha ofert la conferència “Esteve Albert, un patriota social”. Garcia Pujades ha estat el biògraf d’Albert i n’ha escrit el llibre “Esteve Albert, un home de cultura pirinenca”. Josep Puig i Pla, membre de la Comissió Esteve Albert de Mataró, ha fet la presentació del conferenciant.

 

Garcia Pujades ha glossat la figura polifacètica d’Esteve Albert (1914-1995), des del seu naixement al Maresme, concretament a Dosrius, fins al final de la seva vida a Andorra, on hi va anar a raure l’any 1955.

 

En la conferència ha narrat la infinitat d’interessos que van moure la vida d’Albert i que es van decantar tant pel món de la política com de la cultura. Garcia Pujades ha destacat que “Albert es va jugar la pell per recuperar la llibertat i la democràcia, i per les causes i les idees”.

 

I ha afegit: “va ser un gran home de cultura, un home fora del comú, singularíssim, un abanderat de moltes causes i d’una dispersió desconcertant” que li va portar a fer activitats en el camp de l’arqueologia, els pessebres vivents, a ser cofundador del Cercle occitanocatalà, impulsor de la Flama del Canigó, folklorista, poeta, dramaturg, en definitiva, a ser un gran activista cultural i als anys 60 hi va afegir el descobriment del món de l’ecologia.

 

Pel que fa a la política, a grans trets, va abanderar la causa nacionalista, democràtica i d’inspiració cristiana, va treballar contra la repressió, va ser empresonat, es va vincular al sindicalisme i va reorganitzar el Front Nacional.





Programa d’activitats



El programa commemoratiu d’Albert ha estat dissenyat per una comissió formada pels Amics de Ca l’Arenas, Òmnium Cultural de Mataró, el Club d’Opinió Jaume Llavina, el Foment Mataroní, el Grup d’Història del Casal, la Sala Cabanyes i Joan Safont i Carles Maicas (a títol personal) i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró. Aquest programa commemoratiu s’afegeix als diferents homenatges que es fan al llarg de l’any en diferents municipis catalans i a Andorra.



El primer acte va tenir el lloc el 14 de març amb la presentació del recull de poemes “Camins de poesia”, editat per Voliana Edicions, a la llibreria Dòria Llibres. El següent serà el 23 de juny que es dedicarà a la figura d’Albert l’arribada de la Flama del Canigó tot recordant el seu paper com a impulsor d’aquest acte, i durant dues setmanes de novembre la Sala Cabanyes representarà una obra seva, “Medea”, dirigida per Toni Grané i Carles Maicas. Durant l’any s’han programat diversitat d’actes de diferents disciplines per fer patent la figura polifacètica d’Albert.



La Xarxa de Biblioteques de Mataró també s’afegeix a l’homenatge i oferirà una Guia de recursos sobre l’obra d’Albert.





Esteve Albert i Corp



Esteve Albert va ser un destacat poeta, historiador, arqueòleg, antropòleg, activista cultural i polític, dramaturg, director teatral i impulsor d’iniciatives de tota mena com ara la Flama del Canigó i els pessebres vivents.



Nascut a Dosrius l’any 1914, Albert va passar una bona part de la seva vida adulta a Mataró on va entrar en contacte amb el Centre Catòlic d’Obrers i l’Agrupació Científico-Excursionista. Va participar a la fundació del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i va col·laborar amb la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. Va començar a escriure articles en diferents periòdics, abans d’entrar de ple al món del teatre. Entre assaigs, reculls de poemes i obres de teatre va arribar a publicar més de 50 títols. L’any 1989 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi. Va morir a Andorra la Vella l’any 1995.