Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Can Marfà reflexiona sobre el cos a través del vestir

Escoltar

Can Marfà reflexiona sobre el cos a través del vestir

El 15 de juliol s’inaugura “Vestir i desvestir cossos. Fenomenologies d’aparició”

Can Marfà Gènere de Punt del Museu de Mataró acollirà a partir del divendres 15 de juliol l’exposició “Vestir i desvestir cossos. Fenomenologies d’aparició”. La mostra és una producció del Centre d’Art La Panera de Lleida i els comissaris són Maia Creus i Oriol Ocaña que ofereixen una reflexió sobre el cos a través del vestir. 




L’exposició busca relacions entre l’art i la moda a partir d’una àmplia panoràmica de peces de dissenyadors emergents i consolidats i d’altres dedicats al disseny experimental, i artistes de ressò nacional i internacional que han reflexionat sobre aquests temes. Distribuïda en cinc àmbits temàtics: Cos construït, Cos Absent, Cos Ferit, Cos Polític, Cos Expandit, la mostra compta amb peces d’Ana Laura Aláez, Nora Ancarola, Stéphanie Baechler, Ramon Guillén-Balmes Isabel Banal, Anna-Sophie Berger, Denys Blacker, María Castellanos, Júlia Coma Vilarasau, Lucía Cuba, David Delfín, Emma Escuer, Pepe Espaliú, Ali Yerdel, Anastasia Pistofidou, Laura Fernández Antolín, Lena Gallovicova, Nadine Goepfert, Rubén Grilo, Enric Mayoral, Ana Mir, Txell Miras, Juan Luis Moraza, María Morgue, Juan Muñoz, Peter Pohjola, María Palomeras, Miriam Ponsa, Joana Poulastrou, Laura Puigdellívol i Tea Sirbiladze.




Abordada des de diferents punts de vista, “Vestir i desvestir cossos. Fenomenologies d’aparició” presenta el cos com un objecte cultural, reflex de normes i valors. Perquè és a través del cos que construïm la nostra identitat, com a individus, però també com a societat. Un cos vestit o desvestit sempre respon a un codi, una conducta o a un rol determinat, tant si és per qüestions de gènere, de posicionament econòmic o de pertinença a un grup social determinat.




El potencial «performatiu» de la moda, la seva capacitat generativa, rau en el seu caràcter eminent públic. És en aquest sentit que el disseny de moda té una especial rellevància en la seva capacitat d’actuar en els cossos. La indústria de la moda no tan sols ha normativitzat la identitat de gènere basant-se en la repetició de trets que s’identifiquen amb allò femení o allò masculí, sinó que també ha formulat una sèrie de cossos paradigmàtics, desitjables, canònics, i alhora, ha intentat ocultar-ne la deformitat i la diferència.




L’exposició vol mostrar el doble potencial que té la indústria de la moda d’inserció i transformació del món en el qual vivim. En la seva cara més teatral i escènica, el vestir forma part de la institució política del «nosaltres» i dels «altres»; dóna forma a la pluralitat. El vestir forma part de l’acció i de la paraula dels homes; s’inscriu, doncs, en l’activitat política dels éssers humans, que en tant que viuen i parlen junts, van construint món. En canvi, en la seva realitat interna, la moda o la indumentària es relaciona directament amb la llibertat humana, entesa com a acció personal, pensada com un procés obert incert i canviant.




L’exposició, que compta amb la participació especial de l’Escola Superior de Disseny (ESDI) i la col·laboració de l’Escola Superior de Disseny i Art La Llotja (URLL), es podrà visitar fins al 18 de desembre. A partir del mes de setembre, comptarà amb un servei específic de visites i tallers, tant per a públic familiar com escolar i un programa de visites i activitats per a centres educatius vinculats a la moda i a la industria tèxtil.