El Cementiri dels Caputxins celebra 200 anys d'història
S'han programat diverses activitats amb motiu del bicentenari de l'equipament funerari i de la festivitat de Tots Sants
L’Ajuntament de Mataró i Cementiris Metropolitans han organitzat diverses activitats durant les properes setmanes per celebrar els 200 anys d’història del Cementiri dels Caputxins i la Festivitat de Tots Sants. Des d’aquest divendres 13 d’octubre i fins dijous 2 de novembre s’han programat actes com una exposició, una conferència, una visita guiada a l’equipament, un concert i una pregària pels fidels difunts.
A més, coincidint amb aquest aniversari, s’ha editat un díptic que estarà disponible a l’Oficina de Turisme. Amb l’enunciat “Un passeig a l’aire lliure per la història i l’art funerari de Mataró”, el fulletó recull tota la informació històrica i artística de l’equipament, així com també on reposen les restes de personalitats com l’arquitecte, polític i historiador, Josep Puig i Cadafalch; o l’impulsor del primer ferrocarril de l’Estat, Miquel Biada i Bunyol.
Actes programats
Els actes per festejar el bicentenari de l’equipament funerari començaran aquest proper divendres 13 d’octubre, a les 19 h, amb la inauguració de l’exposició “El crit del silenci” de Jordi Sans Guijo, que es podrà visitar a la Cúpula del Cementiri dels Caputxins del 14 d’octubre al 5 de novembre de 10.30 a 13 h i de 15 a 18 h.
Divendres 27 d’octubre a les 19 h tindrà lloc la conferència “El Cementiri dels Caputxins, 200 anys”. La xerrada se celebrarà a la Cúpula de l’equipament i anirà a càrrec del periodista i historiador Manuel Cusachs i de l’arquitecte Agàpit Borràs.
Diumenge 29 d’octubre a les 12 h s’ha programat una visita guiada, a càrrec també de Manuel Cusachs.
Dimecres 1 de novembre, diada de Tots Sants, concert de la Coral Primavera per la Pau, Escola de Música El Carreró i Nessun Dorma. L’actuació tindrà lloc a les 12 h a l’entrada principal del Cementiri.
L’últim acte serà una pregària pels fidels difunts prevista pel dijous 2 de novembre a les 12 h a l’entrada principal del Cementiri.
Història del Cementiri dels Caputxins
Es tracta del conjunt neoclàssic més important de la ciutat, un museu a l’aire lliure que, entre sepultures, panteons, mausoleus i escultures funeràries explica 200 anys de la història de Mataró. En aquest espai hi reposen les restes d’algunes de les personalitats més rellevants com l’impulsor del primer ferrocarril, Miquel Biada; l’arquitecte, polític i historiador, Josep Puig i Cadafalch; el sindicalista Joan Peiró; els artistes Jaume i Jordi Arenas; l’arqueòleg Marià Ribas, el poeta Josep Punsola o el cantant Pere Pubill Calaf “Peret”, entre molts d’altres.
La seva construcció es remunta a l’any 1787, quan una Reial Cèdula de Carles III va prohibir els enterraments a les esglésies i va obligar a la construcció de nous cementiris ventilats, allunyats del casc urbà. El 1817 l’Ajuntament de Mataró va autoritzar la proposta de l’orde dels Caputxins de fer un “Campo Santo” o cementiri a la part alta del convent, per a tots els ciutadans que volguessin ser-hi enterrats. En només tres anys pràcticament acollia tots els enterraments que es feien a Mataró.
Des de la seva construcció, el Cementiri i el Convent dels Caputxins van viure diverses fortificacions, enderrocs i reconstruccions. L’any 1835 va ser incendiat i posteriorment abandonat de forma definitiva pels frares caputxins. L’any 1844 la junta d’Obra de Santa Maria va adquirir, a través d’una subhasta, la finca en què es construiria el nou cementiri catòlic. El 1944 es va fer una nova ampliació a la part dreta de l’esplanada de l’entrada principal, la Secció Nova, obra de l’arquitecte municipal Lluís Gallifa.
Finalment, el Cementiri dels Caputxins va passar a propietat municipal el març de 1982. Cementiris Metropolitans CGC SL n’és l’empresa concessionària.