Mataró supera el llindar dels 126.000 habitants i es consolida com la vuitena ciutat més gran de Catalunya

El regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez, ha presentat aquest matí en roda de premsa l’Estudi de la població de Mataró amb data 1 de gener de 2017, que situa la ciutat per sobre del llindar dels 126.000 habitants per primer cop.

 

Segons les dades del padró continu, a 1 de gener de 2017 hi havia empadronats 126.159 habitants, 528 més que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del 0,42 % respecte del principi d’any. Aquest creixement, si bé és inferior al registrat l’any anterior, ha estat suficient per superar la barrera dels 126.000 habitants i consolidar Mataró com la vuitena ciutat amb més habitants de Catalunya. En els darrers anys, a diferència d’altres ciutats, Mataró ha mantingut un creixement constant de la població.

 

L’any 2016, el saldo migratori (diferència entre altes i baixes) representa el 58,66% del saldo total de població i torna a recuperar el protagonisme perdut com a motor demogràfic de la ciutat després d’haver estat el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) la component, que des de l’any 2008, ha explicat la totalitat o bona part del creixement anual experimentat per la ciutat. Per nacionalitats, el saldo natural és negatiu per a la població de nacionalitat espanyola (-39 habitants) i positiu per a l’estrangera (+260 habitants), mentre que en el cas del saldo migratori, el de població de nacionalitat espanyola també és lleugerament negatiu (-28 habitants) i el de nacionalitat estrangera és clarament positiu amb +336 habitants.

 

La incidència de la població de nacionalitat estrangera –nascuda o no a la ciutat- continua sent un aspecte bàsic per poder entendre la dinàmica demogràfica de la ciutat més enllà dels corrents migratoris. En aquest sentit, en el darrer any, una part de l’increment anual de la població de nacionalitat espanyola és el fruit de la consecució de la nacionalitat espanyola per part de persones que tenien abans nacionalitat estrangera. En el decurs de 2016, 399 residents han experimentat aquest canvi.

 

Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població en 2.032 nous habitants. Tot i que en els darrers dos anys la component migratòria (diferència entre altes i baixes) ha anat guanyant pes sobre el creixement total de la població, és la component vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) aquella que explica més del noranta per cent del creixement demogràfic dels darrers cinc anys. En el període 2012-2016, el creixement natural dóna compte del 93,21% de la variació de la població dels darrers cinc anys.

 

En el darrer any, vuit dels onze barris de la ciutat han vist augmentar la seva població. Els que més han crescuts en termes absoluts són l’Eixample (+227), Cerdanyola (+212) i Rocafonda (+53). Per contra, els barris que registren les disminucions més significatives són Peramàs (-70), La Llàntia (-27) i Cirera (-5). En termes relatius, els barris que registren les variacions anuals positives més significatives són Centre (0,96%), l’Eixample (0,73%) i Cerdanyola (0,69%), mentre que les negatives corresponen als barris de peramàs (-0,89%), i La Llàntia (-0,67).

 

Altes i baixes

L’any 2016 s’han registrat 5.483 altes, 147 menys que en 2015, fet que suposa una variació relativa del -2,61%. En el període 2012-2016 se n’han registrat 27.569, 1.652 menys que durant el període 2011-2015, amb una variació percentual del -5,65%. La taxa d’altes dels darrers cinc anys se situa en el 44,14‰, -0,61 punts per mil per sota de la registrada durant el període 2011-2015.

 

En el període 2012-2016, es registra un descens del nombre d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya (-33), de la resta de l’Estat (-71) i d’altres països (-194) respecte els valors assolits pel quinquenni 2011-2015. En termes percentuals, els barris que registren percentatges d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya superiors al 50% són Vista Alegre (56,13%), Centre (55,09%), i Eixample (51,03%). Els barris que tenen els percentatges més elevats d’altes procedents de la resta de l’Estat són La Llàntia (17,08%), Centre (15,32%) i Cirera (14,74%), mentre que els que registren els percentatges més alts d’altres països són Rocafonda (69,16%), Palau-Escorxador (65,43%) i Cerdanyola (59,55%).

 

El darrer any s’ha registrat un total de 5.175 baixes, 110 menys que l’any 2015, la qual cosa representa una variació en termes relatius del -2,08%. El total de baixes del període 2012-2016 ha estat de 27.431, 1.015 menys que en el període 2011-2015, fet que suposa una variació relativa del -3,57%. En els darrers cinc anys, la taxa per mil de baixes a Mataró ha estat del 43,92‰, -1,73 punts per mil inferior al període 2011-2015.

 

El saldo migratori del municipi per trams d’edat





El saldo migratori de l’any 2016 -positiu en 308 habitants- consolida la tendència positiva registrada els dos darrers anys. El darrer any, els principals saldos negatius es registren en els trams d’edat de 45-49 anys (-46), 35-39 (-34) i 40-44 anys (-31), mentre que els més positius es registren entre els de 25-29 anys (+186), 15-19 anys (+109) i 0-4 (+66). En els darrers cinc anys, Mataró ha registrat un saldo positiu de 138 habitants. Mataró registra saldos negatius en els trams d’edat entre els 30 i els 49 anys i entre els dels menors de 5-14 anys. El tram de 35-39 anys és el que registra el saldo més negatiu, amb -277 habitants. Per contra, els saldos positius els obtenen els trams entre els 15 i els 29 anys, entre els majors de 50 anys i entre els menors de 0-4 anys, essent el tram de 25-29 anys el que registra el saldo més positiu, amb 358 habitants.

Població de nacionalitat estrangera

L’1 de gener de 2017, la població de nacionalitat estrangera suma un total de 19.343 habitants i representa el 15,33% de la població total. Respecte a d’ara fa un any, ha augmentat en 171 habitants, el que representa una variació relativa del 0,89%. El fet, que en els dos darrers anys hagi augmentat la població de nacionalitat estrangera, sembla indicar un canvi d’escenari respecte als primers anys de la dècada. La població de la Xina, que en el darrer any ha augmentat (+154), ha estat la protagonista dels increments absoluts més elevats dels darrers dos anys fins a arribar als 2.491 habitants. Les disminucions més elevades en termes absoluts corresponen a la població de Mali (-29), Argentina (-22) i Senegal (-5). A 1 de gener de 2017, només tres nacionalitats tenen un pes sobre el conjunt de la població de Mataró que supera l’1% del total: el Marroc (6,24%), la Xina (1,97%) i el Senegal (1,14%).

 

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Els barris que en termes absoluts tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera són Cerdanyola (6.991), Rocafonda (3.703) i l’Eixample (2.826). En termes relatius, els percentatges més elevats sobre la població total corresponen a Rocafonda (33,50%), Palau-Escorxador (30,09%) i Cerdanyola (22,68%).

 

Naixements





En el darrer any s’ha registrat un total de 1.204 naixements, 79 menys que l’any anterior, la qual cosa representa una variació relativa del -6,16%. Aquesta és la mateixa xifra de naixements que la registrada l’any 2000, de manera que el nombre de naixements se situa ja en valors de finals de la dècada dels noranta i principis de segle. Per al conjunt del període 2012-2016, el total de naixements ha estat de 6.582 nadons, 3689 menys que en el període 2011-2015, amb una variació relativa del -5,58%. La taxa bruta de natalitat de l’any 2016 és del 9,56‰, -0,68 punts per mil inferior a la de l’any anterior, la més baixa des de l’any 1998. Per al conjunt del període 2012-2016, la taxa bruta és de l’10,54‰, -0,63 punts en el període 2011-2015.

 

La taxa general de fecunditat (TGF) (relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil d’entre 15 i 49 anys) ens permet tenir una major precisió sobre el comportament de la fecunditat, ja que tan sols té en compte la població femenina en edat de fecundar. La taxa de Mataró per al període 2012-2016 se situa en el 44,75‰, -2,09 punts per mil inferior a la del període de cinc anys anterior. En el període 2012-2016, les taxes generals de fecunditat (TGF) per barris més elevades corresponen a Palau-Escorxador (52,38‰), Rocafonda (51,41‰) i Cirera (48,75‰) mentre que les més baixes són les de Vista Alegre (34,57‰), Centre (37,79‰) i La Llàntia (37,93‰). Respecte del període 2011-2015, tots els barris han disminuït la seva TGF, tret de Peramàs, un dels barris que registra una de les més baixes.

 

El percentatge de naixements de mare de nacionalitat estrangera és del 23,17%.

 

Defuncions i mitjana d’edat





L’any 2016 s’ha registrat un total de 983 defuncions, 59 més que el 2015, la qual cosa suposa una variació del 6,4%, amb una taxa bruta de mortalitat del 7,81‰. En els darrers cinc anys se n’han registrat 4.688. La taxa de mortalitat de Mataró dels últims cinc anys és del 7,51‰, 0,09 punts per mil superior al període anterior. La xifra de defuncions s’ajusta als nivells d’envelliment de la població, tot i que pugui millorar l’esperança de vida.

 

L’evolució anual de la mitjana d’edat mostra un lent però progressiu envelliment de la població, a 1 de gener de 2017 la mitjana d’edat de Mataró és de 41,49 anys, 0,22 més respecte de l’any passat i 1,42 anys més respecte d’ara fa cinc anys. La mitjana d’edat dels homes se situa en 40,11 anys i la de les dones en 42,84 anys (2,73 anys de diferència entre una i altra). El barri que registra la mitjana d’edat més elevada és Peramàs (46,09 anys) i el que té la més baixa és Cirera (39,04 anys).

 

A 1 de gener de 2017, l’índex d’envelliment de la ciutat (relació entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys) puja i se situa per sobre de la unitat (1,02) –el 102,45 en base 100-. És molt probable que la limitada revifalla migratòria pugui compensar aquest efecte estructural. Els barris que registren els índexs d’envelliment més elevats són Peramàs (1,92), Pla d’en Boet (1,39) i Molins-Torner (1,32) i Eixample (1,24). En el darrer any, els barris que han registrat els increments més elevats han estat Vista Alegre, Pla d’en Boet i Peramàs.

 

Esperança de vida





L’esperança de vida en néixer del període 2012-2016 és de 83,06 anys per al conjunt de la població, fet que representa un increment de 0,13 anys. Per sexes, la dels homes és de 80,03 anys i la de les dones és de 85,93 anys, amb una variació respecte del període 2011-2015 de +0,20 i +0,07 anys, respectivament. La diferència en l’esperança de vida de tots dos sexes és de 5,90 anys favorable a les dones.

 

Dimensió de les llars





En el darrer any s’ha mantingut la tendència en la creació de noves llars. Així, l’1 de gener de 2017, el nombre de llars a Mataró és de 48.168, 300 més respecte del total que hi havia al principi de l’any, amb una variació relativa del 0,63%. L’any 2016, tots els barris han augmentat el nombre de llars, excepte el barri de La Llàntia. En termes percentuals, els barris més han incrementat el nombre de llars són el Palau-Escorxador (1,25%), l’Eixample (0,89%) i Molins-Torner (0,85%).

 

Per grandària, les llars més nombroses són les de dos membres (13.505 i 28,04%), seguides per les unipersonals (12.401 i 25,75%) i per les de tres membres (10.047 i 20,86%). A 1 de gener de 2016, la grandària mitjana de les llars és de 2,62 membres, la mateixa que l’any passat i -0,04 respecte d’ara fa cinc anys. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Vista Alegre (2,92 membres), seguida per Rocafonda (2,85) i Cerdanyola i Palau-Escorxador amb 2,81 i 2,80, respectivament. La més baixa, com ja ha passat en els darrers cinc anys, correspon al barri de Centre (2,23 membres).

Mobilitat entre barris





El 2016 s’ha computat un total de 7.958 moviments de canvis de domicili dins de la ciutat, xifra inferior en 802 moviments a la registrada l’any 2015, fet que suposa una variació relativa del -10,08%. El barris que tenen el saldo positiu més elevat són Molins-Torner (9,36‰) i Centre (4,21‰), mentre que els que presenten un saldo més negatiu són Pla d’en Boet (-7,91‰), La Llàntia (-6,27‰) i Rocafonda (-2,35‰). Si es deixa de banda els moviments dins de cada barri, els corrents que presenten la major intensitat entre barris són, per aquest ordre: entre els barris de l’Eixample i Cerdanyola (841), entre Palau-Escorxador i Rocafonda (802), entre Centre i Eixample (775), entre Eixample i Centre (749), entre Rocafonda i Palau-Escorxador (723), entre Cerdanyola i Peramàs (659) i entre Peramàs i Cerdanyola (613)

Els noms més posats

Els noms més posats als nadons a Mataró durant el 2016 van ser, per a les nenes, Aina, Martina, Maria, Paula, Carla, Júlia, Sara, Arlet, Lucía i Mia; i per als nens, Hugo, Adam, Marc, Biel, Jan, Nil, Leo, Pau, Gerard i Daniel.