La Junta de Portaveus demana el document de reparació jurídica que deixa constància de la nul·litat del judici contra l’alcalde Abril

La Declaració es va aprovar amb els vots favorables del PSC, CiU, ERC-MES, VOLEMataró, CUP i ICV-EUiA; i les abstencions de C’s, PP i PxC. El text íntegre aprovat és el següent:

“La Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada per unanimitat al Parlament i publicada al DOGC núm. 7406, de 6 de juliol de 2017 (correcció d'errades al DOGC núm. 7406, de 17.7.2017), declara il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. En conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.

En aplicació d’aquesta Llei, l’Arxiu Nacional de Catalunya també ha publicat la relació completa de persones (prop de 67.000) que no eren afins al règim i que van ser considerades enemigues del franquisme per la seva afiliació política o les seves idees o creences i contra les quals es va instruir un procediment judicial militar.

El Departament de Justícia emet un document oficial de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que consten a la llista elaborada per l'Arxiu Nacional de Catalunya a qui ho sol·liciti, per tal de deixar constància de la nul·litat d’aquestes sentències i resolucions, emanades d'uns tribunals il·legals.

Fins al setembre de 2018, hi ha hagut quasi 3.000 sol·licituds de documents de nul·litat.

El document que es lliura als familiars fa constar la nul·litat de ple dret de les causes, sentències i resolucions franquistes. Va acompanyat d’una carta on se subratlla que el document restableix “l’honor, la dignitat i la memòria” de les víctimes dels tribunals franquistes.

Lluís Companys és una de les 66.590 persones contra les quals es va instruir a Catalunya un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. El Govern va lliurar a la seva família el document que acredita la nul·litat del judici sumaríssim que va suposar el seu afusellament.

Una altra d’aquestes persones és Josep Abril i Argemí (1869-1939). Precisament aquest passat 16 de març va ser el 80è aniversari del seu afusellament al Camp de la Bota.

Per totes aquestes raons, el GM d’ERC-Moviment d’Esquerres, proposem l'adopció dels següents

ACORDS

1. L’Ajuntament de Mataró emplaça el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya a emetre el document oficial de reparació jurídica per l’Alcalde Josep Abril i Argemí, per tal de deixar constància de la nul·litat d’aquesta sentència, emanada d'uns tribunals il·legals. Una vegada emès aquest document, serà el Consistori de Mataró, qui el lliuri als seus familiars.
2. L’Ajuntament de Mataró notificarà aquest acord als familiars de Josep Abril, així com a totes les entitats dedicades a la recerca sobre la memòria històrica a la nostra ciutat, així com també a la Comissió Ciutadana en Homenatge a Joan Peiró en els 75 anys del seu afusellament.”.