Manifest conjunt dels grups municipals per a la seguretat a Mataró

L’alcalde, David Bote, ha llegit avui el manifest conjunt acompanyat de tots els portaveus dels grups municipals: PSC i En Comú Podem Mataró, al Govern municipal, i ERC, Junts per Mataró i Ciutadans a l’oposició.

El manifest fusiona i resumeix dues declaracions institucionals que van ser aprovades ahir per unanimitat per la Junta de Portaveus. S’ha convidat a les associacions veïnals de la ciutat a que se sumin al text, i representants d’algunes de les entitats han assistit avui a la presentació del mateix.

El text íntegre del manifest és el següent:

“Davant l’augment de l’índex de fets delictius a la nostra ciutat, posat en relleu durant la Junta de Seguretat de finals del mes de gener i que és palès per l’increment de notícies relacionades amb la inseguretat i criminalitat com puguin ser els robatoris a les escoles, l’onada patida també a comerços del Centre o les detencions practicades per tràfic de persones a principis de febrer, els grups municipals representats al Consistori (PSC, ERC, JxM, ECP, C’s) presentem conjuntament aquest comunicat.

Aquest comunicat és fruit de les dues declaracions institucionals presentades per PSC i ERC, de forma conjunta, així com el Grup Municipal de Junts per Mataró.

L’Ajuntament de Mataró manifesta:

a) Donat que els fets delictius ocorren generalment al nucli poblacional l'Administració local té un paper prioritari atès que és la que té una visió més propera i directa per entendre les situacions subjacents.

b) A aquests, és obligatori sumar-hi l'enorme conflictivitat social i convivencial que comporten les usurpacions d'immobles i tota l'heterogènia màfia que hi ha al voltant.

c) L'única manera de poder posar fre a aquesta situació, a més de fomentar polítiques d'igualtat, inclusió i educació, és coordinant el treball policial, de manera que, per tal que el control policial sigui efectiu, haurà d'anar acompanyat d’eines eficaces i intervencions penals oportunes, unanimitat jurisprudencial i agilització processal (teories de l'anticipació).

d) La nova criminalitat és heterogènia i transnacional obliga a redefinir els perfils professionals, a demanar major qualificació per a l'ingrés, això és, policies més ben formats i més especialitzats, així com un major nombre de dones policies que facilitarà el canvi cultural per als nous rols. Igualment aquest nou paradigma requereix una reorganització menys vertical, més àgil i amb major autonomia, que treballi en xarxa amb altes cossos.

e) Els fets delictius han generat alarma social i percepció d'inseguretat, impactant negativament en l'economia de la ciutat, obligant a les forces i cossos de seguretat a redefinir els seus serveis, amb problemàtiques, entre d'altres, com la que pateix del Cos de Mossos d'Esquadra, ABP de Mataró, que ha hagut de fer front aquesta situació amb exigus recursos personals i dotacionals, trobant-se contínuament amb esculls a l'hora de desenvolupar la seva tasca preventiva, investigadora i reprovadora.

f) Si a les situacions anteriors li afegim la pressió sobre la criminalitat duta a terme a Barcelona en el darrer any i el consegüent efecte "globus" (desplaçament de la criminalitat de la capital cap a comarques) junt amb els problemes d'infradotació de l'Administració judicial, els factors estressants de la criminalitat estan bullint i ens aboquen a un escenari difícil de gestionar.

g) Davant d'aquest panorama, la coordinació resulta, tal com s'ha dit, un element essencial malgrat l'existència de les Juntes Locals de Seguretat. Es fa necessari doncs, pujar un esglaó a l'hora de coordinar la varietat d'administracions, institucions i agents intervinents i s’exigeix avaluar les coordinacions i l'eficiència de la feina cooperadora. També, la sobresaturació dels jutjats instructors i la manca de personal, genera situacions en què jutjats han d'estar sense lletrat de l'Administració o amb manca de tramitadors o gestors, sense que aquests siguin substituïts per cobrir les vacants, el que produeix greus distorsions en la fase de tramitació i/o execució.

D’acord amb tot això, ACORDEM:

1. Requerir al Departament d'Interior perquè incrementi amb caràcter permanent els efectius del Cos de Mossos d'Esquadra destinats a la ciutat de Mataró.

2. Revisar el model de relació competencial i operativa entre els cossos de Policia  Local i Mossos d’Esquadra a través d’un nou Conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat i policia entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament de Mataró.

3. Revisar el funcionament de les Juntes de Seguretat local i, alhora que es duguin a terme auditories locals de seguretat i s'estableixin programes de bones pràctiques adaptades a les necessitats de lluita contra la criminalitat del s. XXI.

4. Que la Fiscalia General de l'Estat prengui consciència de la problemàtica, l'abasti i dicti unes instruccions clares als fiscals de zona per tal que formulin acusació pública en aquells supòsits d'ocupacions delinqüencials expressades i acusin per grup o organització criminal.

5. Que en aquells partits judicials, com el de Mataró, en els que la problemàtica sobre les ocupacions i els delictes adjacents suposi una sobrecàrrega de treball, es creï la figura del Fiscal especialitzat (que pot dependre del de delinqüència organitzada o econòmics atès les vinculacions delinqüencials, amb els grups criminals, la tracta, la immigració il·legal, el blanqueig, etc.).

6. Que el Departament d'Interior de la Generalitat, juntament amb la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat, elaborin amb urgència un Pla Especial de Seguretat contra les màfies (grups i organitzacions criminals) que trafiquen amb persones i afavoreixen la immigració il·legal i les usurpacions d'immobles, etc.  També, requerir al Departament d’Interior de la Generalitat el desenvolupament d’un pla de xoc efectiu, amb l’objectiu de reduir els índexs generals de delinqüència a la ciutat, i en particular, els robatoris amb força o violència i/o intimidació en habitatges, establiments i empreses, amb una especial atenció a les zones i els barris que estan patint uns majors índexs d’inseguretat.

7. Que tant el Consell General del Poder Judicial, com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i les pertinents audiències, estableixin uns criteris interpretatius clars, mentre no es produeix una modificació legislativa sobre la matèria, per tal de garantir la seguretat jurídica en la lluita contra les ocupacions i els delictes adjacents.

8. Instar el Govern espanyol a la modificació del Codi Penal per tal que adeqüi els tipus penals a les realitats socials i delinqüencials actuals, igualment que es procedeixi amb la celeritat més gran a modificar la vetusta llei d'Enjudiciament Criminal, per tal que s'adapti a la criminalitat del SXXI i permeti investigacions més transversals i transnacionals. Instar, a través del Parlament de Catalunya, una modificació legislativa del Codi Penal que introdueixi l’agreujant de la reincidència en el delictes lleus de furt.

9. Requerir al Departament d’Interior per a què revisi el protocols de resposta del telèfon d’urgències 112.

10. Que aquesta moció es faci arribar per al seu coneixement i amb el màxim de respecte a les institucions implicades, Parlament espanyol, Parlament català (Departament d'interior, Habitatge i millora urbana), Departament de Justícia de la Generalitat, Fiscalia General de l'Estat, Consell General del Poder Judicial, Ministeri de l'Interior de l'Estat espanyol, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Jutjat Degà de Mataró i al Fiscal de Zona de Mataró i Maresme”.