Mataró mostra el seu rebuig a la supressió dels Jutjats de Violència Masclista

El text íntegre de la Declaració institucional és el següent:

“Atès que al 2006, l’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer la violència masclista com una de les violacions dels drets humans més sistemàtica i generalitzada al món.

Atès que la violència masclista és una forma de violència “que té les seves arrels en les estructures socials, construïdes sobre la base de gènere i no ens accions individuals o accions a l’atzar; transcendeix l’edat, els límits socioeconòmics, educatius i geogràfics; afecta totes les societats, i és un obstacle important per eliminar globalment la desigualtat de gènere i la discriminació”.

Atès que des de 2003, 1.035 dones han estat assassinades per violència masclista a l’Estat espanyol, 162 d’elles a Catalunya.

Atès que la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, en el seu capítol IV preveu les mesures judicials de protecció i seguretat de les víctimes.

Així que la Llei Catalana 5/2008 del 24 d’abril, del Dret de les dones a eradicar la violència masclista, al seu article 30 assenyala que “les dones que es troben en risc o en situació de violència masclista tenen dret a rebre de forma immediata, de les administracions públiques de Catalunya, una protecció integral, real i efectiva”.

 Atès, així mateix, que el Reial decret llei 9/2018, de 3 d’agost, de mesures urgents per al desenvolupament del Pacte d’Estat contra la violència de gènere, introdueix modificacions legislatives en la Llei Orgàniques de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, així com a la Llei de bases del Règim Local i en el Codi Civil, principalment.

Atès que la Llei orgànica 1/04 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere va habilitar jutjats de Violència de Gènere (VIDO) a cada localitat, per tal de facilitar el procés, comptant que moltes dones acostumen a no denunciar o a retirar les denúncies.

Paradoxalment, el TSJC apunta ara en direcció contrària i ha desenterrat una proposta del 2016, que es va aconseguir aturar gràcies a les mobilitzacions feministes i de partits com el PSC i En Comú Podem, per comarcalitzar els jutjats VIDO, fent desaparèixer aquesta competència a escala local en determinats casos. L’excusa és l’escassa càrrega de treball d’alguns d’aquests jutjats, tot i que previsiblement comportaria la sobrecàrrega d’altres, i sense resoldre les retallades que aquests VIDOS locals han estat patint per poder dur a terme la seva tasca. La distància, a més, podria fer augmentar la impunitat dels delictes i la seva escalada en nivell de gravetat.

Concretament, la proposta del TSJC centralitzaria a:

a.- Barcelona (6 Jutjats de Violència) que estendria la seva jurisdicció als partits judicials de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat. En aquest cas seria necessari traslladar el Jutjat d'Hospitalet.

b.- Sant Feliu de Llobregat (1 Jutjat de Violència) que estendria la seva jurisdicció als partits judicials de Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Martorell.

c.- Badalona (1 Jutjat de Violència) que estendria la seva jurisdicció als partits judicials de Badalona i Santa Coloma de Gramenet.

d.- Granollers (1 Jutjat de Violència) que estendria la seva jurisdicció als partits judicials de Granollers i Mollet del Vallès.

e.- Gavà (1 Jutjat de Violència) que estendria la seva jurisdicció als partits judicials de Gavà, Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat i El Prat de Llobregat.

f.- Sabadell (1 Jutjat de Violència) que estendria la seva jurisdicció als partits judicials de Sabadell i Cerdanyola del Vallès.

g.- Terrassa (1 Jutjat de Violència) que estendria la seva jurisdicció als partits judicials de Terrassa i Rubí.

Davant d’una situació com l’actual, on són assassinades desenes de dones cada any al nostre país, els jutjats de Violència de Gènere no poden desaparèixer de la proximitat de les dones que més ho necessiten. El nou model no té en compte conseqüències negatives per aquelles dones en situació de vulnerabilitat i que en molts casos decideixen retirar la denuncia per la por i el terror al qual es veuen sotmeses diàriament pel seus agressors.

La redistribució del sistema de justícia no pot anar en detriment de l’atenció de proximitat a les víctimes de violència masclista i cal establir mesures que no vagin en detriment de les víctimes i apostar perquè siguin els òrgans judicials especialitzats en violència de gènere aquells que es desplacin pel territori.

El Ple de l’Ajuntament de Mataró, a proposta del Grup Municipal Socialista i del Grup Municipal En Comú Podem, acorda:

1r. L'Ajuntament sol·liciti al Ministeri de Justícia de l’Estat Espanyol i a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la no suspensió i trasllat dels jutjats de VIDO tal com es proposa al document de “Comarcalització dels Jutjats de Violència sobre la Dona” del Tribunal de Justícia de Catalunya.

2n. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que prioritzi la lluita contra la violència masclista i que impulsi l’aprovació d’un Pacte Català contra la Violència Masclista.

3r. L'Ajuntament sol·liciti a les mateixes institucions la proposta d'afavorir i augmentar els recursos i mitjans per facilitar I'accés de les víctimes de la violència masclista a l'empara judicial, i que aquest extrem en el cas de l'àmbit judicial passa per aproximar els òrgans judicials a les víctimes.

4t. Adherir a l’Ajuntament de Mataró al Manifest de l’associació Dones Juristes contra la Supressió de determinats Jutjats de Violència sobre la Dona de Catalunya.

5è. Traslladar aquest acords de Ple al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a la Delegació del Govern de Catalunya, al Govern de l’Estat Espanyol, al Col·legi de l'advocacia de Barcelona i al Consell de les dones de Mataró.

ANNEX:

Al 2006, l’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer la violència masclista com una de les violacions dels drets humans més sistemàtica i generalitzada al món. És una forma de violència “que té les seves arrels en les estructures socials, construïdes sobre la base de gènere i no ens accions individuals o accions a l’atzar; transcendeix l’edat, els límits socioeconòmics, educatius i geogràfics; afecta totes les societats, i és un obstacle important per eliminar globalment la desigualtat de gènere i la discriminació”.

En l’actualitat comptem amb un marc legal de referència tant a l’Estat com a Catalunya, que és la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, en el seu capítol IV preveu les mesures judicials de protecció i seguretat de les víctimes.

Així com la Llei Catalana 5/2008 del 24 d’abril, del Dret de les dones a eradicar la violència masclista, on es fa esment del dret de les dones a la prevenció, l’atenció,l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral. I, específicament, en el Capítol 1. Article 30 s’assenyala que “les dones que es troben en risc o en situació de violència masclista tenen dret a rebre de forma immediata, de les administracions públiques de Catalunya, una protecció integral, real i efectiva”.

 I per últim, el Reial decret llei 9/2018, de 3 d’agost, de mesures urgents per al desenvolupament del Pacte d’Estat contra la violència de gènere, el qual introdueix modificacions legislatives en la Llei Orgàniques de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, així com en la Llei de bases del Règim Local i en el Codi Civil, principalment”.