Mataró se suma a la reclamació municipalista de tenir un paper actiu en l’assignació i gestió dels Fons Europeus de Recuperació “Next Generation EU”

El text íntegre aprovat per unanimitat és el següent:

“La Unió Europea ha previst donar resposta a l’actual crisi econòmica i social que vivim, arran de la pandèmia de la COVID-19, amb el paquet pressupostari més gran mai finançat fins al moment. Aquesta és una notícia que celebrem perquè s’allunya de respostes del passat i aborda una solució global, solidària i compartida per part de tots els estats membres de la UE.

El nou pressupost que s’està gestant en les institucions europees vol impulsar un Pla de Recuperació conformat per dos grans paquets econòmics. Per una banda, el Marc Financer Plurianual 2021-2027 de 1.074 milions d’euros, finançat amb recursos propis. Per una altra, el Next Generation EU de 750.000 milions d’euros, que es finançarà a través dels mercats internacionals i que suposa una novetat important.

El passat dia 21 de juliol de 2020, el Consell Europeu va acordar la creació d’aquest paquet econòmic anomenat Next Generation EU, com un instrument excepcional de recuperació, per fer front a les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia.

Aquest acord autoritza a la Comissió Europea a endeutar-se fins a 750.000 milions d’euros en nom de la UE per donar una resposta europea coordinada dels estats membres enfront de la pandèmia.

El Next Generation EU preveu un Mecanisme de Recuperació i Resiliència de 672.500 milions d’euros, compost per 360.000 milions d’euros en préstecs -que hauran de ser reemborsats en 30 anys-, i 312.500 milions d’euros en subvencions no reemborsables. D’aquests darrers a Espanya en corresponen 72.000 milions d’euros.

El passat dia 7 d’octubre, el Govern estatal va presentar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que guiarà l’execució d’aquests 72.000 milions d’euros dels fons europeus fins al 2023. Aquest Pla s’inspira en l’Agenda del Canvi, l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i s’estructura al voltant de quatre grans àmbits de transformació: la transició ecològica, la transformació digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència estableix 10 polítiques de reforma estructural per un creixement sostenible i inclusiu, on el món local hi té molt a dir.

La mobilització d’aquest gran volum de recursos econòmics suposa una oportunitat única de transformació del nostre país, de la qual els Ajuntaments no en volem ni podem ser aliens.

Com el mateix Pla contempla, l’envergadura d’aquest repte requereix el concurs de la societat articulat a través del Govern, institucions europees, Parlament, Comunitats Autònomes, corporacions locals i agents socials.

Des de l’inici de la pandèmia, els Ajuntaments hem hagut de fer un sobreesforç econòmic per acompanyar les respostes que altres administracions aprovaven per fer front a la crisi sanitària i les conseqüències de les mateixes en els nostres municipis. En cap cas aquest esforç s’ha vist acompanyat de majors recursos econòmics, alhora que els ingressos s’han vist greument perjudicats.

Els ens locals som l’administració més pròxima a la ciutadania, la que millor coneix les necessitats i especificitats del nostre territori, la més eficient en la gestió dels recursos públics i la que genera més cohesió social.

Sense l’enorme tasca que hem realitzat els ens locals en aquesta pandèmia i que continuem desenvolupant, la repercussió d’aquesta s’hauria vist encara més agreujada. Per aquest motiu també estem convençuts que no serà possible una recuperació de l’actual crisi sanitària, econòmica i social amb cohesió, si no disposem d’uns ajuntaments forts, amb més autonomia i més capacitat financera.

Una part important de la demanda del municipalisme ha tingut resposta fa poques setmanes gràcies al canvi de recomanacions realitzades per la Comissió Europea i conseqüentment pel Ministeri d’Hisenda, que va anunciar la suspensió de l’aplicació de les regles fiscals per als exercicis 2020 i 2021. Aquesta mesura possibilita l’ús dels romanents i superàvits dels ajuntaments, sense limitació del destí.

Però, davant de l’evolució de la pandèmia i les mesures que cal prendre per aturar-la que repercuteixen de forma directa en la davallada de molts dels sectors econòmics i en l’empobriment dels nostres pobles i ciutats, els ens locals necessitem més recursos addicionals per a fer inversions de futur.

Per altra banda, la Generalitat de Catalunya també ha de preparar l’escenari per portar a terme una execució eficaç d’aquests recursos. Serà necessari reforçar la coordinació amb el Govern d’Espanya, per poder canalitzar els recursos de la forma més adequada i eficient possible perquè es puguin executar completament, i amb el món local, per establir una valoració conjunta dels projectes que impacten directament en els nostres pobles i ciutats.

És per això que, davant de la mobilització més gran de recursos portada a terme per la UE, sol·licitem al Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents acords:

1. Sol·licitar al Govern d’Espanya un espai permanent de representació del municipalisme en la Conferència Sectorial de Fons Europeus que es reactivarà amb les Comunitats i Ciutats Autònomes.
   
   
2. Sol·licitar al Govern d’Espanya una assignació directa dels Fons Europeus assignats al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que no passi per la tutela de les Comunitats Autònomes.
   
   
3. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a fer seves les demandes del món local i acompanyar la defensa d’assignacions directes dels Fons Europeus per als municipis.
   
   
4. En relació a la part dels Fons Europeus de Recuperació Next Generation EU que gestionaran directament les Comunitats Autònomes, reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya la constitució d’una taula de coordinació amb el món local per conèixer i valorar els projectes d’inversió per a Catalunya, abans que aquests siguin presentats, i per fer-ne el seguiment de l’execució, un cop siguin aprovats.
   
   
5. Traslladar aquest acord a la Federación Española de Municipios y Provincias, als grups polítics del Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Congrés dels Diputats i al Govern d’Espanya”.