S’aprova una Declaració institucional per una lluita més eficient contra la criminalitat i les violències urbanes

El text íntegre de la Declaració institucional és el següent:

“Generalment, hi ha certa confusió entre els polítics i els ciutadans sobre el significant dels conceptes, violències a la ciutat i violències de ciutat i la influència que aquestes tenen en l`augment de la criminalitat a les ciutats. Així doncs les violències de ciutat ocorren generalment al nucli poblacional i "són motiu o causa, o són el context que explica part dels seus mecanismes de creació” i, és aquí on l'administració local té un paper prioritari, atès que és la que té una visió més propera i directa per entendre les situacions subjacents, fet que li faculta una intervenció més ràpida i directe. El cert és que les violències urbanes incideixen profusament en la sensació d`inseguretat que d’una ciutat es té, d’aquí la importància de conèixer els factors que les generen i propaguen.

Si, a la situacions esmentades li sumem la delinqüència i l’enorme conflictivitat social i convivencial que comporten les usurpacions d’immobles i tota l’heterogènia màfia que hi ha al voltant directament relacionades amb altres delictes tals com contra la Salut publica, tràfic i tracta de persones, tinència d`armes, delictes contra la propietat etc.., Així essent conscients de la polièdrica problemàtica que generen les ocupacions, no podem obviar els riscos reals que representen els grups o organitzacions criminals adjacents atès que conformen un potencial perill que no es pot desconèixer, per la varietat delictiva que poden arribar a desenvolupar. Serà doncs al voltant d'aquesta anomia afavorida per la degradació social, l'abandó institucional falta de salubritat, l'urbanisme antisocial, les addiccions que sorgiran grupuscles de persones autònomes organitzats “ad hoc” que aprofitant-se de la desorganització social, i la degradació física i l'estigmatització del barri, desenvoluparan les seves activitats amb major facilitat i, junt amb les Violències Urbanes en sentit ampli, es desenvoluparan sobre la “urbs, la civitas i polis4”, en un polièdric tauler tridimensional d’una realitat socioeconòmica complexa i transnacional.

Aquest polièdric panorama delinqüencial, per desgràcia, és fa mòrbid i l’única manera de poder-hi posar fre, a més de fomentar polítiques d`igualtat, inclusió i educació, és coordinant el treball policial, evitant caure en l’error de convertir-nos en un estat policial que amagarà o traslladarà la delinqüència alhora que retallarà llibertats als ciutadans. De manera que, per tal que el control policial sigui efectiu, haurà d`anar acompanyat d´eines eficaces i intervencions penals oportunes, unanimitat jurisprudencial i agilització processal (teories de l'anticipació).

Així doncs, Violències, criminalitat, incivisme, urbanisme i societat són, entre d`altres, elements essencials de la seguretat i no oblidem que la seguretat ciutadana és un factor determinant del benestar, la cohesió de la ciutadania i la projecció que la ciutat té cap enfora.

De manera que, si realment es vol evitar el creixement de les violències i la delinqüència urbana, es requereixen polítiques de control de la delinqüència que abordin el deteriorament físic de les comunitats, l’incivisme i, en sí, un model policial del SXXI, amb capacitat per prevenir i actuar i ser molt més eficient. Avui, els models policials no estan pensats per al S.XXI i moltes vegades resulten ineficients en una “societat fragmentada i hiperurbana, amb un feble control social i formal que espera de la Policia que produeixi seguretat, previngui i solucioni els problemes i no sols que detingui al delinqüent, demanda que desborda la capacitat de la Policia”, de la local i de la resta de cossos.

Tot això obliga que en aquest nou Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia de la UE, les organitzacions policials, necessitin millor formació, coordinació i dinàmiques noves que els permetin adaptar-se ràpidament i fàcil a les transformacions futures. Tothom és conscient que la nova criminalitat és heterogènia i transnacional i obliga a redefinir els perfils professionals, a demanar major qualificació per a l'ingrés, un major nombre de titulacions universitàries i, en sí , policies més ben formats i més especialitzats, així com un major nombre de dones policies que facilitarà el canvi cultural per als nous rols.” Igualment aquest nou paradigma requereix una reorganització menys vertical, més àgil i amb major autonomia, que treballi en xarxa amb altres cossos.

Per desgràcia, Mataró no ha estat aliena als efectes de les violències urbanes i l`augment de la criminalitat. En els darrers anys, hem patit un fort increment de la delinqüència degut alguns dels factors estressants ja esmentats, per exemple, entre 2018 /2019 mentre els furts baixaven un 3,4% augmentava el Tràfic de drogues + 111%, Robatoris amb violència +3,7%, Homicidis dolosos i/o assassinats en temptativa +100%; Homicidis assassinats dolosos consumats +100%).

Aquest fets han generat alarma social i percepció d’inseguretat, impactant negativament en l’economia de la ciutat, obligant als FiCS i a la policia local a redefinir els seus serveis, amb problemàtiques, entre d`altres, com la que pateix del Cos de Mossos d’Esquadra, ABP de Mataró, que ha hagut de fer front a questa situació amb exigus recursos personals i dotacionals, trobant-se contínuament amb esculls a l'hora de desenvolupar la seva tasca preventiva, investigadora i reprovadora. Aquesta precària situació que pateix el Cos del Mossos d’Esquadra a Mataró i Comarca, ha estat reiteradament denunciada per l’Ajuntament de Mataró en ple, demanant-se insistentment al departament d’interior que adeqüi les ràtios i s’incrementi la presència d’efectius de la Policia de la Generalitat.

La resposta obtinguda a tals peticions no ha estat altre que el silenci. Si a la situació anterior li afegim la pressió sobre la criminalitat duta a terme a Barcelona en el darrer any, i el conseqüent efecte “globus”(desplaçament de la criminalitat de la capital cap a comarques) junt amb els problemes d’infradotació de l’administració judicial, els factors estressants de la criminalitat estan bullint i ens aboquen a un escenari difícil de gestionar.

La solució als problemes esmentats no pot però, abastar-se només des de l’àmbit judicial o policial. Es necessita invertir en educació, prevenció ,sensibilització i en un urbanisme més social i amable, d’aquí la importància de la intervenció local.

Davant d’aquest panorama, la coordinació resulta, tal com s’ha dit, un element essencial i malgrat l’existència de les juntes locals de seguretat, sabem que no resulten tan operatives com desitjaríem. Es fa necessari doncs, pujar un esglaó a l’hora de coordinar la varietat d’administracions, institucions i agents intervinents i això implica avaluar les coordinacions i l’eficiència de la feina cooperadora, d’aquí surt la necessitat de dur a terme auditories locals de seguretat i d`establir programes de bones pràctiques.

Igualment, hi ha un altre problema ja en la fase reactiva de lluita contra la criminalitat i és la sobresaturació dels jutjats instructors i la manca de personal. Resulta increïble que els jutjats hagin d’estar sense lletrat de l’administració o amb manca de tramitadors o gestors, sense que aquests siguin substituïts per cobrir les vacants, cosa que produeix greus distorsions en la fase de tramitació i/o execució .

Davant d’aquesta situació, hem de ser ambiciosos i demanar que es tracti a Mataró com la capital que és, que no se la menystingui i abandoni a la seva sort i s`escolti el clam de la ciutadania.

Per tot el que s’ha exposat, i amb l’objectiu de donar resposta a la demanda de la ciutadania amb els màxims esforços, el Grup Municipal de JXM proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents acords:

1.-Requerir al Departament d’Interior perquè incrementi amb caràcter permanent els efectius del Cos de Mossos d’Esquadra destinats a la ciutat de Mataró.

2.-Revisar el funcionament de les Juntes de Seguretat local i, alhora que es duguin a terme auditories locals de seguretat i s’estableixin programes de bones pràctiques adaptades a les necessitats de lluita contra la criminalitat del SXXI.

3.-Que la Fiscalia General de l'Estat prengui consciència de la problemàtica, l'abast i dicti unes instruccions clares als fiscals de zona per tal que formulin acusació pública en aquells supòsits d'ocupacions delinqüencials expressades i acusin per grup o organització criminal.

4.-Que en aquells partits judicials, com el de Mataró, en els que la problemàtica sobre les ocupacions i els delictes adjacents, suposi una sobrecàrrega de treball, es creï la figura del Fiscal especialitzat (que pot dependre del de delinqüència organitzada o econòmics atès les vinculacions delinqüencials, amb els grups criminals, la tracta, la immigració il·legal ,el blanqueig, etc.).

5.-Que el Departament d'Interior de la Generalitat, juntament amb la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat, elaborin amb urgència un Pla Especial de Seguretat contra les màfies (grups i organitzacions criminals) que trafiquen amb persones i afavoreixen la immigració il·legal i les usurpacions d’immobles etc.

6.-Que tant el CGPJ, com el TSJ de Catalunya, i les pertinents audiències, estableixin uns criteris interpretatius clars, mentre no es produeix una modificació legislativa sobre la matèria, per tal de garantir la seguretat jurídica en la lluita contra les ocupacions i els delictes adjacents.

7.-Instar al govern espanyol a la modificació del Codi Penal per tal que adeqüi els tipus penals a les realitats socials i delinqüencials actuals, igualment que es procedeixi amb la major celeritat a modificar la vetusta llei d’Enjudiciament Criminal, per tal que s`adapti a la criminalitat del SXXI i permeti investigacions més transversals i transnacionals.

8.-Que aquesta moció es faci arribar per al seu coneixement i amb el màxim de respecte a les institucions implicades, Parlament espanyol, Parlament català (Departament d’interior, Habitatge i millora urbana), Departament de Justícia de la Generalitat, Fiscalia General de l'Estat, Consell General del Poder Judicial, Ministeri de l'Interior de l'Estat espanyol, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Jutjat Degà de Mataró i al Fiscal de Zona de Mataró i Maresme”.