Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró promourà la participació de les persones amb trastorn de l’espectre autista als actes de la ciutat

Escoltar

Mataró promourà la participació de les persones amb trastorn de l’espectre autista als actes de la ciutat

La Proposta de resolució presentada per ERC-MES al Ple ordinari de març va ser aprovada per unanimitat.

El Ple ordinari de març va aprovar per unanimitat una Proposta de resolució del grup municipal d’ERC-MES per promoure mesures que afavoreixin la participació de les persones amb trastorn de l’espectre autista a les activitats de la ciutat.

El text íntegre de la moció és el següent:

“Els trastorns de l’espectre autista (TEA) són alteracions del neuro- desenvolupament que es caracteritzen per una afectació en la capacitat de comunicació i interacció social, la presència d’un patró de conductes repetitives (interessos restringits, estereotípies, etc.), rigidesa de pensament i una desregulació del perfil sensorial (la manera com processen la informació que capten amb els sentits).

El TEA es un trastorn complex i heterogeni que roman al llarg de tota la vida de l’individu amb diferents graus d’afectació i adaptació funcional, segons el cas i el moment evolutiu. Per tant, afecta de diverses maneres la vida de l'infant, l'adolescent i l'adult. També poden canviar significativament en funció del nivell de llenguatge, la capacitat cognitiva, la presència d’altres condicions psiquiàtriques o mèdiques, i la influència de l’entorn familiar, educatiu i social de la persona.

Actualment al DSM-5, els diferents trastorns de l’espectre autista (trastorns autistes, trastorn d’Asperger, trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat, entre d’altres) queden englobats en una única nomenclatura de Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Part del diagnòstic inclou graus de severitat (en 3 graus) pels símptomes de la comunicació social i dels comportaments restringits i repetitius.

El TEA pot estar associat a qualsevol nivell de capacitat intel·lectual i d’aprenentatge. Oscil·la entre problemes molt subtils de comprensió o de limitació de la funció social i discapacitats molt greus. En alguns dels casos es fa un diagnòstic associat a la discapacitat intel·lectual, que pot ser des de lleu fins a profunda.

A vegades les persones amb TEA poden tenir habilitats especials i destacar profundament en àrees artístiques i/o de coneixement. També poden mostrar alteracions del comportament, desregulació emocional, peculiaritats en la ingesta alimentària, alteracions del son i conductes autolesives quan no hi ha un context psicoeducatiu comprensiu o bé els seus nivells d’estrès són elevats.

Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), els trastorns de l'espectre autista afecten un de cada 160 infants arreu del món.

No comptem amb dades del nombre de persones amb trastorn de l’espectre autista a la nostra ciutat però sí que un estudi recent a Catalunya (2017) estima que hi ha més d’1 de cada 100 nens amb TEA diagnosticats. És més comú en nois que en noies (ràtio 4,5:1) i també a mesura que augmenta l’edat dels nens. Des de 2009 s’ha vist un augment de nous casos diagnosticats cada any. La prevalença d’aquest trastorn a la nostra comarca encara era més elevada (d’un 1’38%) segons el mateix estudi i per tant es necessita una planificació i una avaluació de les necessitats assistencials dels sistemes de salut.

La proposta que presentem avui va dirigida principalment a intentar regular al màxim els elements que poden afectar la gran sensibilitat en la percepció sensitiva que tenen moltes d’aquestes persones i que els impedeix gaudir d’activitats lúdiques i també de l’accés a segons quins espais. No és exclusiva per a persones amb TEA sinó que també és extensiva a totes aquelles que pateixen hipersensibilitat sensorial.

Moltes de les activitat de cultura popular van acompanyades de pirotècnia i molta llum. Si bé a la majoria dels nens i nenes els agrada molt, hi ha una part important també de nens i nenes que es queden a casa aterrits pel so i que poden ser a les desfilades fins que apareixen els elements de foc moment en el qual han de fugir molt espantats.

En cap cas pensem que s’hagin d’eliminar els elements de pirotècnia però sí que es pot començar a pensar en fer activitats alternatives on es pugui gaudir de la socialització i l’oci sense sorolls forts i sense ensurts.

La regulació del soroll als carrers és un tema que caldrà posar damunt la taula per a millorar el descans de totes les persones que vivim a Mataró. Abaixar els sons dels megàfons i la lluminositat en algunes franges horàries ja s’estan fent en algunes ciutats del nostre entorn i amb la col·laboració de cadenes de supermercats i cinemes, entre d’altres.

Mataró ja va encetar aquesta línia de treball amb l’aprovació de la proposta del Grup Municipal de Ciutadans de la fira.

Creiem que hem d’anar molt més enllà com a ciutat cuidadora i capital del Maresme. És per això que proposem l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER. El govern de la ciutat iniciarà un estudi per fer que les festes de la ciutat contemplin un espai inclusiu per a les persones que, per motius diversos, s’espanten o els hi molesta el so i la llum intensa. Traslladarà a les entitats culturals i associacions de la ciutat la proposta. Hi ha exemples en adaptacions de la cavalcada de Reis, les rues de carnestoltes i castells de focs.

SEGON. Es tindrà en compte en la programació cultural que es faci des de l’Ajuntament fer sessions culturals periòdiques on es tingui en compte la inclusió de les persones amb trastorn autista i s’incentivarà que es faci també en els cinemes privats. Hi ha exemples a diverses ciutats de Catalunya on per garantir el confort de les persones amb autisme, mantenen una sala encesa amb llum ambient, la pel·lícula es projecta amb el so més baix del que és habitual i no hi ha anuncis. Al mateix temps, hi ha pictogrames arreu per facilitar la comprensió de l'espai i s'habilita una sala amb activitats alternatives per als infants que desitgin abandonar la projecció per qualsevol motiu.

TERCER. El govern de la ciutat incentivarà i donarà suport a aquells supermercats i centres comercials que implementin una franja horària adaptada a persones amb autisme. Hi ha exemples a la cadena de supermercats Bon Preu, que cada dissabte de 15:00 a 17:00 hores abaixa la intensitat de la llum en el què en diuen Hores tranquil·les o els supermercats Carrefour on tots els dissabtes de 15:00 a 16:00 hores es redueix la intensitat lumínica i sonora per facilitar la compra a les famílies amb membres autistes (hora silenciosa).

QUART. Tots els acords es comunicaran al conjunt de la població i de manera concreta a les entitats que treballin o atenguin persones amb aquests tipus de trastorns.

No obstant això, el Ple decidirà."