Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

09/09/2004

Escoltar

09/09/2004

Dia
Hora
Lloc
ple
Organisme

Ordre del dia

ORDRE DEL DIA

1. Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions ordinàries dels dies 17 de juny de 2004 i 8 de juliol de 2004.

2. DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3. Proposta de Resolució que presenten els grups municipals d'Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Partit dels Socialistes i Convergència i Unió a favor del dret a l'autodeterminació del Sàhara Occidental.

4. Proposta de Resolució que presenten els grups municipals de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya de suport a la Campanya Free Catalonia - Catalunya Lliure.

DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES

5. Aprovació del Compte General corresponent a l'exercici 2003 que inclou el Compte General de l'Ajuntament, Organismes Autònoms i Societats Mercantils

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

-Servei de Gestió Econòmica-

6. Ratificació del Decret d'Alcaldia núm. 6336/2004 de 11 d'agost relatiu a la cessió a precari d'un pis del c/ Madoz a la Comissió de Clubs de futbol.

7. Ratificació del Decret d'Alcaldia núm. 6010/2004 de 22 de juliol relatiu a l'arrendament de l'habitatge de propietat municipal del carrer Sant Valentí, 19, 8è 1ª.

8. Constitució d'un dret de superfície sobre un terreny de propietat municipal situat a l'Av. Frederic Mistral de Mataró, a favor del Servei Català de la Salut, per a centre d'assistència sanitària primària.

9. Concessió demanial d'una finca municipal situada a l'àmbit Cafè del Mar, per a la construcció i explotació d'un aparcament públic, en subsòl.

-Servei de Seretaria General-

10.Aprovació Calendari Festes Locals a Mataró per a l'any 2005.

-Servei de Compres i Contractacions-

11. Ratificar el decret 5672/2004 de 12 de juliol, en que s'aprova el contracte de gestió del servei d'explotació de la deixalleria situada al carrer Galicia de Mataró"

-Servei de Recursos Humans-

12. Declarar la compatibilitat a una treballadora municipal.

13. Modificació de la relació de llocs de treball.

14. Donar compte Decret sobre contractació per màxima urgència d'una treballadora familiar.

15. Donar compte Decret sobre contractació per màxima urgència d'una auxiliar tècnica analista.

16. Donar compte Decret sobre nomenament per màxima urgència d'uns agents de policia pel servei de platja.

17. Donar compte Decret sobre nomenament interí per urgència d'una plaça de tècnic superior

18. Donar compte Decret sobre contractació per urgència d'un oficial segona paleta.

19. Donar compte Decret sobre nomenament interí per màxima urgència d'un agent de la policia local pel servei de platja.

-Institut Municipal de Promoció Econòmica-

20. Aprovació del plec de condicions econòmico-administratives particulars per a l'adjudicació de parades vacants del Mercat de la Plaça Gran.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

21. Aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla General als àmbits IVECO-RENFE/FARINERA/VEÏNAT DE VALLDEIX.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

22. Ratificar el decret d'alcaldia número 6194/2004, de 2 d'agost, sobre l'aprovació definitiva de la plantilla de l'IME de l'any 2004

23. Ratificar el decret d'alcaldia número 6195/2004, de 2 d'agost, sobre l'aprovació definitiva de la modificació de la relació de llocs de treball de l'IME.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

24. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la reforma i dinamització del mercat de la Plaça de Cuba.

25. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular per a l'organització d'un festival de rumba catalana a Mataró.

PRECS I PREGUNTES

26. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la reunió de la regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Mataró amb el departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

27. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre la promesa feta als ciutadans/es de Mataró de tenir uns pressupostos participatius per l'any 2005.

28. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a la modificació del mur de delimitació entre la Plaça Gaudí i el carrer Cooperativa.

29. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular relativa a les queixes dels comerciants de la Plaça de Cuba

30. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre la reforma del mercat de la Plaça Gran.

31. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular relativa a millorar l'estat de deixadesa i brutícia de la Plaça Santa Anna.

32. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la colònia de rosegadors de la ciutat.

33. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els criteris d'actuació de la Policia Local i el servei de retirada de vehicles.

34. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'estat de degradació de la Plaça Santa Anna.

35. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre quina valoració fa el govern municipal de l'actuació de Carlinhos Brown en les festes de Les Santes.

36. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre el problema d'accessibilitat per a les persones de mobilitat reduïda al Centre d'Atenció Primària de la Ronda General Prim.

37. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre les dificultats d'accés al Camp de Futbol de Can Pilé.

38. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular relatiu a adjuntar al document de denúncia per infracció de trànsit, una notificació d'acollir-se a la commutació del pagament de denúncia mitjançant l'assistència a les sessions d'educació viària.

39. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió relatiu als sorolls procedents de l'Hotel Ciutat de Mataró.

40. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió relatiu a la construcció d'habitatges socials al Pla d'en Boet .

ACTA NÚM. 13/2004- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 9 DE SETEMBRE DE 2004.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia nou de setembre de dos mil quatre, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARÍA JOSÉ RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

JOAN LOPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 25

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

ANTONI CIVIT I REY TINENT D'ALCALDE (ERC)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

No assisteix el Sr. Joaquim Fernàndez Oller, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIES QUE TINGUEREN LLOC EL DIA 17 DE JUNY DE 2004 I 8 DE JULIOL DE 2004.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

2 - DESPATX OFICIAL

  • No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS € ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA, PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA I CONVERVÈNCIA I UNIÓ A FAVOR DEL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ DEL SÀHARA OCCIDENTAL.

El senyor Antoni Civit, Portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Ctalunya, presenta la proposta següent :

"Després de trenta anys d'exili, més de 200.000 sahrauís viuen en els camps de refugiats de la zona de Tinduf, al sud d'Algèria, en ple desert i en unes condicions de vida i climàtiques molt extremes, separats de la seva terra per un mur de més de 2.500 kilòmetres construït per la potència ocupant, el Marroc, on s'amunteguen filats, peces d'artilleria i mines antipersona prohibides per les convencions internacionals.

La causa sahrauí es coneguda per diverses iniciatives solidàries destinades a millorar les condicions de vida d'aquest poble, però sobretot perquè des de fa temps moltes famílies catalanes, entre les quals n'hi ha disset de mataronines, acullen a casa seva nens i nenes sahrauís, que cal considerar veritables ambaixadors de la seva causa.

El Sàhara Occidental va ser colònia de l'Estat Espanyol durant gairebé un segle. Però els anys seixanta i setanta del segle XX van ser anys de descolonització. Tot apuntava que, a partir de la Resolució 1514 (XV) de l'Assemblea General de l'ONU, de 14 de desembre de 1960, que diu que "tots els pobles tenen el dret d'autodeterminació, i en virtut d'aquest dret poden determinar lliurement el seu status polític i lliurement buscar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural", el Sàhara Occidental seguiria el mateix camí que la majoria de nous estats africans, que havien estat descolonitzats i havien assolit ja la independència.

Però el 14 de novembre de 1975, amb la signatura dels Acords Tripartits de Madrid, el govern franquista va contravenir aquesta resolució, i a partir d'aquell moment, l'antic Sàhara Espanyol va ser envaït pels exèrcits del Marroc ("marxa verda") i de Mauritània (que amb posterioritat renunciaria a l'ocupació), i el Sàhara Occidental va continuar essent un territori annexionat militarment.

Com no podia ser d'altra manera, aquest pacte va provocar el rebuig del poble sahrauí, el qual va iniciar un procés de resistència i de desobediència civil que s'ha mantingut viu fins al dia d'avui.

Durant aquests anys s'han frustrat moltes iniciatives diplomàtiques per resoldre el conflicte i l'Estat Espanyol sempre ha defensat la via de solució aprovada per l'ONU com la millor opció. Però el problema ha estat l'esperit imperialista del Marroc, que s'ha negat sistemàticament a abandonar els territoris ocupats i a reconèixer els drets nacionals del poble sahrauí i s'ha oposat frontalment a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. D'altra banda, l'ONU no ha aconseguit mai imposar cap de les seves decisions.

Com a antiga potència colonial, Espanya té una responsabilitat històrica i un paper clau en el conflicte, i en coherència, s'hauria de pronunciar obertament a favor que, com tots els pobles, també el poble sahrauí pugui escollir lliurement el seu futur a través d'un referèndum d'autodeterminació sota la tutela de l'ONU. En qualsevol cas, hauria de vetllar activament pel compliment de les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU i per la resolució pacífica del conflicte.

Per això, cal demanar que els posicionaments dels polítics espanyols sobre el cas no siguin ambigus, perquè no es tracta de concedir al Sàhara Occidental una "autonomia àmplia" que suposés reconèixer de facto la sobirania del Marroc en un territori sobre el que mai històricament no ha tingut cap dret.

Finalment, no podem oblidar el paper, tots aquests anys, de les institucions i dels ajuntaments catalans en el sosteniment de les activitats destinades a millorar les condicions de vida del poble sahrauí i a fer conèixer la seva causa. A Mataró, cal parlar del sosteniment d'activitats anuals com les "Caravanes Solidàries d'Aliments" o les "Colònies dels nens i nenes sahrauís" que organitza l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí.

Ara, també des dels ajuntaments, és el moment de donar ressò a la causa del Sàhara Occidental, i de donar suport a aquest poble en la seva voluntat de decidir sobre el seu futur i de viure en pau a la seva terra. Perquè el poble sahrauí viu encara amb l'esperança de tornar un dia a casa seva i de poder exercir el seu dret a decidir sobre el futur i la independència de la seva terra.

És per això que els grups municipals d'ERC, ICV-EUiA i PSC de l'Ajuntament de Mataró proposen al Ple Municipal l'adopció dels següents

ACORDS

  1. L'Ajuntament de Mataró es posiciona a favor del dret legítim d'autodeterminació de tots els pobles del món i el defensa com a lògica culminació de qualsevol procés de descolonització.
  2. L'Ajuntament de Mataró demana al govern espanyol que reconegui la seva responsabilitat històrica, que afermi el seu compromís de treballar per una solució justa i democràtica d'aquest conflicte i que actuï en defensa d'aquest dret d'autodeterminació del poble sahrauí pronunciant-se obertament en contra de qualsevol acord que no contempli la possibilitat que el Sàhara Occidental esdevingui democràticament un estat sobirà en el futur.
  3. L'Ajuntament de Mataró demana al govern espanyol que insti l'Organització de les Nacions Unides i al conjunt de la Comunitat Internacional perquè treballin pel compliment de les resolucions del Consell de Seguretat de la ONU, favorables a què el poble sahrauí pugui decidir lliurement el seu futur, i perquè fixi una data improrrogable per celebrar el referèndum d'autodeterminació posposat des de 1992.
  4. L'Ajuntament de Mataró demana al govern espanyol que faci tot el possible per forçar una millora de les condicions de vida dels refugiats sahrauís sense perdre mai de vista l'objectiu final del seu retorn a casa.
  5. L'Ajuntament de Mataró emplaça el Parlament de Catalunya a reforçar les vies bilaterals existents de relació amb els líders polítics del poble sahrauí per, si cal, acollir el Parlament del Poble Sahrauí a l'exili, com a símbol del reconeixement que des de Catalunya sempre hem fet solidàriament al dret d'autodeterminació dels pobles.
  6. L'Ajuntament de Mataró demana al govern de Catalunya que inclogui els camps de refugiats sahrauís dins dels programes d'ajuda al desenvolupament dels països del Tercer Mon.
  7. L'Ajuntament de Mataró es compromet a difondre les campanyes nacionals i internacionals organitzades pels moviments de solidaritat amb el poble sahrauí, favorables a la resolució del conflicte i a continuar participant dels actes i campanyes en solidaritat d'aquest poble.
  8. Aquests acords es faran avinents a l'ONU, al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al Govern de l'Estat Espanyol, a l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí, a l'Associació Internacional de Juristes pel Sàhara Occidental i a les entitats municipalistes catalanes."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, ressalta que el seu grup comparteix la major part de la proposta, encara que volen matisar algunes coses. En el primer punt de l'acord considera que la referència al dret d'autodeterminació és una mica inconcreta i que caldria fer-la vinculada al dret internacional i a les resolucions de les Nacions Unides. També, demana que s'afegeixi un punt 9, amb un compromís explícit de l'Ajuntament per a potenciar la recepció de nens i nenes saharauis en acollida a l'estiu per part de famílies mataronines. Per acabar critica la política exterior del govern socialista, que es mostra favorable als interessos hegemònics del Marroc i contrari per tant a l'exercici del dret a l'autodeterminació de l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, recorda que des de fa més de 30 anys, amb un grau destacat d'implicació personal dels militants de la seva força política, han estat sempre a favor de l'exercici del dret a la autodeterminació del poble saharaui i de tots els pobles, és a dir, en les posicions que expressa la proposta de resolució. També demana coherència a la forces polítiques que han governat l'Estat i no han solucionat el problema en els termes de les resolucions de les Nacions Unides.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, valora positivament la proposta, així com els afegits proposats pel Sr. Mojedano, per tres raons. Primer, perquè centra el tema en el marc de les resolucions de les Nacions Unides, que es on ha de trobar la solució final. Segon, perquè situa la responsabilitat del govern espanyol on li correspon, és a dir, com a interlocutor de la Unió Europea, seguint una política més decidida en el Magreb, com ja està fent el president del Govern. I per últim perquè ratifica la tradició solidària de Catalunya i el Maresme amb el poble saharaui, i de Mataró en particular, política que no tenen inconvenient en continuar potenciant.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, s'adhereix a la proposta perquè sempre han estat a favor del dret a l'autodeterminació dels pobles. També troben correctes els afegits proposats pel grup municipal del Partit Popular.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, accepta la primera esmena del grup municipal del Partit Popular, que passa a tenir la redacció següent :

"Punt 1: L'Ajuntament de Mataró es posiciona a favor del dret legítim d'autodeterminació de tots els pobles del món tal com preveu el dret internacional i les resolucions de les NNUU i el defensa com a lògica culminació de qualsevol procés de descolonització."

Respecte a la segona esmena demana que consti com a un paràgraf final del punt setè el següent text :

"L'Ajuntament donarà suport a l'Associació Catalana d'Amics del Poble Saharaui per trobar acollida de nens saharauis a la ciutat de Mataró."

El senyor Paulí Mojedano es mostra conforme amb el redactat esmentat pel Sr. Civit.

A continuació el Sr. Alcalde sotmet la proposta a votació, amb les esmenes formulades pel grup municipal del Partit Popular.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA DE SUPORT A LA CAMPANYA FREE CATALONIA € CATALUNYA LLIURE.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Atès que el passat 9 de maig va començar a Barcelona el Fòrum Universal de les Cultures, un esdeveniment que convertirà la capital de Catalunya en un dels centres d'interès mundial durant cinc mesos.

Atès que aquest esdeveniment representa una nova oportunitat per situar una altra vegada els Països Catalans en el mapa del món.

Atès que s'ha engegat, prenent com a referent la campanya Freedom for Catalonia de 1992, una campanya que té per objectiu donar a conèixer la voluntat d'una nació que lluita per poder decidir el seu futur en llibertat, sense imposicions, sense interferències i en pau.

El grup municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ proposa al ple municipal els següents

ACORDS:

Primer.-

Donar suport a la campanya Free Catalonia € Catalunya Lliure , tot adherint-nos al manifest que han elaborat les entitats impulsores i promovent actuacions en tots els àmbits per a la consecució dels objectius de l'esmentada campanya.

Segon.-

Distribuir des dels punts d'informació del municipi i especialment des del Casals de Joves, els adhesius i les revistes explicatives de la campanya.

Tercer.-

Tenir en els punts d'informació turística els adhesius i les revistes explicatives de la campanya.

Quart

.- Col·laborar econòmicament amb la campanya Free Catalonia € Catalunya Lliure, amb la quantitat de mil cinc-cents euros.

Cinquè.-

Comunicar als responsables de la campanya, al Director General del Fòrum 2004, al President del Parlament, al President de la Generalitat de Catalunya i als Grups polítics del Parlament de Catalunya, l'adhesió del nostre municipi a la campanya."

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, recolza la moció perquè, ni que sigui de forma testimonial, ERC sempre donarà suport a tot allò que signifiqui la projecció internacional de la realitat nacional catalana.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, anuncia la abstenció del seu grup perquè la proposta demana l'adhesió a una campanya que pràcticament ja ha finalitzat, la qual cosa converteix la moció en un simple instrument de propaganda política.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, considera que aquesta classe de propostes no tenen en compte les moltes coses en joc que hi ha. Es contraposen dos models d'Estat, país o convivència; el dilema és si defensar un Estat entès com a ordre racional, amb valors com la pau, l'ordre, un sistema democràtic, els drets i llibertats, i la distribució solidària de la riquesa, o bé una nació construïda al voltant d'unes essències primàries com la raça o la llengua, que manifesten la identitat de les persones però que donen una visió excloent i regressiva que pot posar en perill la convivència. Pensa que els valors superiors són els que afavoreixen la convivència i la solidaritat i no els que busquen les diferències, raons que els portaran a votar en contra de la proposta.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, es posiciona en contra de la moció de CiU, en tant que es tracta d'una proposta més que busca competir amb ERC per l'espai nacionalista, però que no resol cap problema. Catalunya té en aquests moments altres reptes, com el nou Estatut, o altre temes més reals que no pas aquest. De fet la proposta no mostra el tarannà treballador i conciliador dels catalans; aquesta campanya arranca de l'any 1992, i el seu objectiu era en realitat boicotejar els Jocs Olímpics, però va fracassar perquè la societat no accepta el radicalisme amb el que es manifesta. En canvi si estan d'acord amb la idea de què el Fòrum de les Cultures ha convertit la capital de Catalunya en un centre d'interès mundial durant sis mesos.

El senyor Antoni Civit protesta per les paraules xenòfobes del Sr. Mojedano, perquè quan parla de les fronteres d'exclusió de llengua i raça, ells només parlen de llibertat.

El senyor Joaquim Esperalba critica les intervencions del Sr. Graupera i Sr. Bassas perquè, per diverses raons, fugen del problema que aquí es planteja. Respecte la del Sr. Mojedano lamenta el seu to tremendista, quan els governs de CiU sempre s'han destacat per la busca de la concòrdia i la cohesió social.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4).

Abstencions: 3, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa.

DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES

5 - APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL CORRESPONENT A L'EXERCICI 2003 QUE INCLOU EL COMPTE GENERAL DE L'AJUNTAMENT, ORGANISMES AUTÓNOMS I SOCIETATS MERCANTILS

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"La Comissió Especial de Comptes, en sessió celebrada el dia 15 de juliol de 2004, ha emès un informe favorable.

No s'han observat, en el tràmit d'exposició pública de l'expedient del Compte General de l'Ajuntament de Mataró corresponent a l'exercici 2003, cap reclamació.

D'acord amb el que estableix el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, en els seus articles 208 a 212.

PROPOSO:

PRIMER.-

Aprovar el Compte General de l'Ajuntament de Mataró de l'exercici 2003, que consta de:

  1. EL Compte General de l'Ajuntament
  2. Els Comptes Generals dels Organismes Autònoms següents:

  • Patronat Municipal de Cultura
  • Escola Universitària Politècnica de Mataró
  • Patronat Municipal d'Esports
  • Institut Municipal de Promoció Econòmica
  • Institut Municipal d'Educació

  1. Els Comptes Generals de les societats mercantils següents:

  • Aigües de Mataró SA

  • Promocions Urbanístiques de Mataró SA

  • Mataró Energia Sostenible SA

  • Gestió Integral de Trànsit de Mataró SL
  • Societat Municipal Prohabitatge de Mataró SA.

SEGON.-

Donar compte dels informes de fiscalització plena, d'acord amb el que estableix l'apartat b del títol II de les bases d'execució del pressupost.

TERCER.-

Remetre la documentació completa del Compte General al Tribunal de Comptes, d'acord amb el que estableix l'article 212.5 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals."

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, considera que l'actual estructura de l'àrea econòmica de l'Ajuntament, en la que la intervenció, la tresoreria i la contractació estan sota una mateixa autoritat dóna la sensació de poca transparència, que a canvi s'aconseguiria separant les responsabilitats. L'informe de l'interventor denuncia algunes situacions de mal funcionament sobre les que cal parar l'atenció, com per exemple la manca de documentació en els expedients instruïts, la infracció de la normativa contractual, la transparència en els processos de selecció de personal, o de compliment d'obligacions amb Hisenda i Seguretat Social. Per últim, l'informe constata certa descoordinació entre els serveis centrals de l'Ajuntament i els Organismes Autònoms, però això ho diu la mateixa persona responsable d'aquesta coordinació. D'altra banda entén que la firma auditora de l'Ajuntament hauria de donar explicació del seu informe al Ple o a la Comissió Informativa. L'auditoria denúncia també irregularitats en matèria de contractacions de personal (fora de plantilla, retribucions i hores extraordinàries o manca de fiscalització prèvia) o de béns i serveis (deficiències del procediment negociat).

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, destaca les irregularitats detectades per l'interventor i els auditors al funcionament administratiu de l'Ajuntament, i en especial als aspectes de legalitat, que són molt greus perquè portarien a la nul·litat dels acords. També alerta pel que fa als defectes observats en els expedients, recordant que el seu grup fa anys que va demanar la informatització completa dels mateixos, per donar més transparència als processos. Així mateix destaca la mala gestió en matèria de recursos humans, on s'estan produint molts conflictes, i així ho fa palès l'informe de l'auditoria amb nombrosos exemples. En conjunt fan un balanç negatiu, basat en la opinió negativa que tenen de la política tributària i pressupostària del govern municipal.

La senyora Pilar González respon que la transparència de tot el procés de rendició de comptes de l'Ajuntament de Mataró és exemplar, ja que no és tan habitual que una entitat local presenti una auditoria externa dels seus comptes com fa Mataró, i l'any 2003 ja és el tercer exercici que es fa. D'altra banda la pròpia auditoria assenyala que cada any s'està millorant el funcionament administratiu; prova d'això és que de 108.000 operacions registrades només 83 han merescut nota de disconformitat.

El senyor Joaquim Esperalba contesta que el govern no pot estar cofoi del nombre relativament escàs d'incidències perquè aquestes, en alguns casos, són molt greus. En suma, el govern municipal porta tants anys en el poder que ha perdut agilitat i capacitat de atenció per fer les coses ben fetes.

El senyor David Rovira s'afegeix a la intervenció anterior en el sentit de què el nombre d'irregularitats detectades no és menyspreable, i en tot cas és el de les trobades pels auditors que, vista la experiència, només pot referir-se als documents que se'ls ha ensenyat i no respecte als que no han vist; en resum, no volen caure en el tremendisme però tampoc en el cofoïsme.

La senyora Pilar González conclou que incorporaran les recomanacions que fan els auditors al quefer diari. També demana al Sr. Rovira que no qüestioni tant la tasca dels professionals.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

Abstencions: Cap.

En aquest moment el Sr. Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'ICV-EUiA, abandona la sessió.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

-Servei de Gestió Econòmica-

6 - RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 6336/2004 de 11 D'AGOST, RELATIU A LA CESSIÓ A PRECARI D'UN PIS DEL C/ MADOZ A LA COMISSIÓ DE CLUBS DE FUTBOL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta a ratificar el següent Decret :

"Per Decret núm. 6336/2004, d'11 d'agost, l'Alcalde sotasignat, en ús de les facultats atribuïdes per l'article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, acordà, per la via d'urgència, cedir l'ús del pis 2n A, escala B, del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, de propietat municipal, a la Comissió de Clubs de futbol de Mataró. Es va disposar en la referida resolució que l'acord havia de ser ratificat pel Ple.

Per tot el que s'ha exposat, el sotasignat, a l'empara del disposat al referit article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, proposa al Ple de l'Ajuntament que s'adopti la resolució següent:

Únic.-

Ratificar el Decret 6336/2004, d'11 d'agost, el contingut íntegre del qual és el següent:

"1r.- La Comissió de Clubs de futbol de Mataró és una associació sense ànim de lucre, inscrita al Registre municipal d'entitats amb el núm. 292, amb la finalitat de millorar la qualitat esportiva del futbol de Mataró, i constituir-se sempre que calgui en representant dels clubs que la integrin, enfront d'altres entitats, institucions i clubs de fora de la ciutat i principalment pel que fa a les relacions amb el Patronat municipal d'Esports de l'Ajuntament de Mataró.

2n.- Aquesta associació ha de desallotjar en els pròxims dies el local que ve ocupant al carrer Terrassa (antic CEIP Joanot Martorell), de Mataró.

3r.- Aquesta entitat desenvolupa tasques esportives d'interès per a la ciutat, en tant que contribueix al desenvolupament de l'esport del futbol a Mataró, que fomenta i coordina, i l'Ajuntament, sensible al benefici que representa per Mataró la tasca de la referida comissió, i amb la finalitat d'evitar la suspensió de la seva activitat, ha considerat oportú posar a la seva disposició un espai, de forma transitòria.

4t.- L'expedient de cessió s'ha sotmès a informació pública, sense que s'hagin presentat al·legacions o reclamacions.

5è.- L'òrgan competent per a adoptar l'acord de cessió és el Ple municipal, i no és previst de convocar cap sessió plenària fins el proper mes de setembre. L'adopció de l'acord de cessió no es pot demorar, ja que l'entitat beneficiària ha de disposar, sense solució de continuïtat, d'un lloc al qual poder desenvolupar les seves tasques.

Resulten d'aplicació els articles 1750 del Codi Civil i els articles 72 a 77 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del Patrimoni dels Ens locals de Catalunya.

En ús de les atribucions que m'atorga l'article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, per als casos d'urgència, RESOLC:

PRIMER.- Cedir a precari, a favor de la Comissió de Clubs de futbol de Mataró, amb NIF G612867531, l'ús del pis 2n A, escala B, de l'edifici situat al carrer Madoz, 28-30, d'aquesta ciutat, que és un bé patrimonial de propietat municipal, per tal de destinar-lo a les finalitats que li són pròpies, per a un període que s'estendrà com a màxim fins el 31 de desembre de 2004, en les condicions del contracte que s'aprova a continuació.

SEGON.- Aprovar la minuta de contracte que s'adjunta al present acord, com el seu annex, que regula les condicions amb què es regirà l'esmentada cessió d'ús.

TERCER.- Notificar aquest acord als interessats, i convocar a les parts per a la signatura del document que s'aprova al punt segon d'aquesta resolució.

QUART.- Donar compte d'aquesta resolució al proper Ple que tingui lloc, per a la seva ratificació."

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup, preguntant-se si la necessitat més peremptòria que té la ciutat és la de cedir en precari un pis a una comissió de clubs de futbol.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Tot seguit es reincorpora a la sessió el Sr. Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'ICV-EUiA.

7 - RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 6010/2004 de 22 DE JULIOL, RELATIU A L'ARRENDAMENT DE L'HABITATGE DE PROPIETAT MUNICIPAL DEL CARRER SANT VALENTÍ, 19, 8è 1a.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta a ratificar el següent Decret :

"Per Decret núm. 6010/2004, de 22 de juliol, es resolgué per urgència aprovar l'arrendament de l'habitatge situat al carrer Sant Valentí, 19, 8è 1a, de Mataró, a favor de la senyora Susana Linares Rodríguez, i s'acordà procedir a la signatura del contracte, disposant-se a l'esmentada resolució que havia de ser ratificada pel Ple municipal.

En conseqüència, proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, del següent acord:

ÚNIC.-

Ratificar el Decret 6010/2004, de 22 de juliol, el qual es reprodueix a continuació:

"L'Ajuntament és propietari de l'habitatge situat al carrer Sant Valentí, 19, 8è 1a, de Mataró, en virtut de contracte de compravenda atorgat l'1 de desembre de 1982.

Des del Servei de Benestar Social, Salut i Consum s'ha proposat arrendar l'habitatge referit a la senyora Susana Linares Rodríguez, justificant-se a l'informe emes a l'efecte, la particular situació existent, a causa de la situació econòmica molt precària, i de les dificultats familiars. La concurrència d'aquestes especials condicions justifiquen la presa en consideració d'excepcionals motivacions de prestació de serveis socials, per a formalitzar l'arrendament proposat.

Consten incorporats a l'expedient administratiu informes tècnic i jurídic, que valoren respectivament l'import de la renda que s'ha proposat i l'adequació del model de contracte a la normativa d'arrendaments que li és d'aplicació.

El proper Ple no tindrà lloc fins al proper mes de setembre, i convé formalitzar la relació arrendatícia quan abans millor, en benefici dels interessos d'ambdues parts, en tant que en aquest moment ja es compleixen tots els elements per a la referida contractació.

Per tot l'anteriorment exposat, en base al que disposa l'article 53.1.k) del Decret legislatiu 2/2003, respecte a les atribucions conferides a l'Alcalde en l'exercici d'accions administratives en cas d'urgència, en matèries que són competència del Ple, RESOLC:

PRIMER.- Arrendar l'habitatge situat al carrer Sant Valentí, 19, 8è 1a, de Mataró a la senyora Susana Linares Rodríguez, amb NIF 32.043.904-M, durant el termini de cinc anys i per una renda mensual de cent vint-i-cinc euros, i a l'efecte, aprovar les condicions que han de regir el contracte, les quals es consignen a l'annex I d'aquesta resolució.

SEGON.- Convocar les parts per a la signatura del contracte d'arrendament, en els termes i les condicions que s'aproven.

TERCER.- Ratificar aquesta resolució en la propera sessió del Ple que tingui lloc."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

8 - CONSTITUCIÓ D'UN DRET DE SUPERFÍCIE SOBRE UN TERRENY DE PROPIETAT MUNICIPAL SITUAT A L'AV. FREDERIC MISTRAL DE MATARÓ, A FAVOR DEL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, PER A CENTRE D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA PRIMÀRIA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"El 10 de novembre de 1988, l'Ajuntament en Ple acordà oferir uns terrenys qualificats d'equipament públic, dins del Pla Parcial de Cirera Industrial, a l'Institut Català de la Salut, per a la construcció d'un centre d'assistència sanitària primària; aleshores, restava pendent la tramitació del projecte de compensació d'aquest polígon.

L'anterior acord es concretà posteriorment en el Ple de 3 de maig de 1990, on s'aprovà cedir a la Generalitat de Catalunya una finca de 2.451 m2, amb la finalitat de construir un centre d'assistència primària, de l'àmbit sanitari.

Des de llavors, les Administracions implicades han estat completant la documentació necessària, amb la finalitat de poder instrumentar la cessió del sòl municipal a favor de l'Administració autonòmica.

El centre sanitari es va edificar i actualment es troba en funcionament.

Per formalitzar la cessió del sòl a favor de l'actual òrgan gestor del servei sanitari, el Servei Català de la Salut ha demanat que es modifiqui l'acord inicial de cessió que es va fer a favor de la Generalitat de Catalunya, en el sentit de modificar la persona jurídica cessionària, que hauria de ser el Servei Català de la Salut.

Igualment, la porció de terreny efectivament utilitzada per a la finalitat sanitària ha estat menor respecte de la inicialment oferta, doncs el centre d'assistència sanitària primària efectivament edificat ocupa finalment una porció de terreny de 1.492 m2 de superfície, en comptes de la porció de 2.451 m2 inicial.

Finalment, valorades des de la perspectiva de la tècnica jurídica les diferents figures susceptibles de donar cobertura a aquesta cessió, es proposa instrumentar-la mitjançant la constitució d'un dret de superfície, amb l'objectiu principal de cohesionar la sistemàtica de les cessions que es venen perfeccionant des d'aquest Ajuntament, per a tal de dotar la ciutat de Mataró d'una adequada xarxa de centres d'assistència sanitària primària.

Atesa la concurrència dels exposats antecedents, resulta oportú adaptar els termes de la cessió inicialment acordada a la situació fàctica que s'ha consolidat, per modificar, tant el subjecte cessionari de la finca -que ha de passar a ser el Servei Català de la Salut-, com la superfície de la finca objecte de cessió, com la fórmula jurídica que ha d'instrumentar la cessió.

Per tot l'anterior, es proposa, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER

.- Deixar sense efecte els punts segon, tercer i quart de l'acord adoptat per l'Excm. Ajuntament de Mataró, en la seva sessió plenària de 10 de novembre de 1988, la part dispositiva del qual deia:

"PRIMER.- Acceptar la cessió anticipada dels terrenys qualificats d'equipament públic dins del Pla Parcial de Cirera-Industrial, proposada per VOLUMETRIC, S.A.

SEGON.- Oferir els esmentats terrenys a l'Institut Català de la Salut per la construcció d'un centre d'Assistència Primària.

TERCER.- Notificar els anteriors acords a les persones i institucions afectades.

QUART.- Autoritzar al Sr. Alcalde-President, MANUEL MAS i ESTELA, a dur a terme els anteriors acords."

SEGON.-

Deixar sense efecte, en la seva integritat, l'acord del Ple municipal de 3 de maig de 1990, el qual contenia els següents acords:

"PRIMER.- Cedir a la Generalitat de Catalunya amb la finalitat de que construeixi un Centre d'Assistència Primària la finca que respon a la següent descripció:

"Urbana. Situada dins del Pla Parcial de Cirera-Industrial i qualificada urbanísticament d'equipament públic, amb una extensió de dos mil quatre-cents cinquanta-ú metres quadrats. Llindant al nord-est amb reste del terreny qualificat d'equipament públic, al sud-est amb la futura ronda Frederic Mistral, al sud-oest amb la carretera de Cirera i al nord-oest amb Deltra Textil, S.A."

SEGON.- Autoritzar al Sr. Alcalde-President d'aquest Ajuntament a formalitzar l'anterior acord per mitjà de la signatura de la corresponent escriptura pública de segregació i cessió del terreny.

TERCER.- Notificar aquests acords a l'Institut Català de la Salut."

TERCER.- Cedir al Servei Català de la Salut, amb NIF S-5800006-H, la finca de propietat municipal, amb front a la Ronda de Frederic Mistral, de Mataró, que es descriu a continuació, mitjançant la constitució d'un dret de superfície:

URBANA: PORCIÓ DE TERRENY situada amb front a l'avinguda Frederic Mistral, de Mataró, que te una superfície de mil quatre-cents noranta-dos metres quadrats, a la qual es troba ubicat el centre d'atenció sanitària de Cirera. LIMITA: al nord, amb reste de finca de què se segrega, a on es troba situada l'escola Bressol La Riereta; al sud, amb la finca 22.697; a l'est, amb la Ronda Frederic Mistral; i a l'Oest, amb finca cadastral 3002302. Es destinada a equipament públic.

TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament per segregació.

VALORACIO: 102.783,88 euros.

REFERENCIA CADASTRAL: Forma part de la finca cadastral 3002303DG5030S0001BL.

CARREGUES: Afecta durant el termini de cinc anys al pagament de la liquidació de l'impost que, en el seu cas, procedeixi al haver-se al.legat exempció/no subjecció.

INSCRIPCIÓ: Finca registral 22.698, inscrita al Tom 3578, Llibre 348 de Mataró, Foli 91, del Registre núm. 1 de Mataró.

S'adjunta com a annex, plànol de situació.

QUART.- Sotmetre la concessió del dret de superfície sobre la referida finca al següent règim:

FINALITAT: Aquest dret es constitueix per a la ubicació d'un centre d'assistència sanitària primària.

PREU: La concessió del dret es fa amb caràcter gratuït, atès que la destinació efectiva de la cessió per és per atendre necessitats públiques sanitàries.

TERMINI DE LA CONCESSIO DEL DRET DE SUPERFICIE: S'atorga per 90 anys

Al extingir-se aquesta concessió, l'Ajuntament farà seva la propietat de tot l'edificat a la parcel·la objecte de la cessió, sense que el superficiari tingui dret a cap indemnització.

EDIFICACIO: La finca es troba edificada, havent corregut l'edificació a compte i càrrec del Servei Català de la Salut, pendent de declarar-se la corresponent obra nova.

DISPONIBILITAT: Aquest dret no serà transmissible ni gravable més enllà del termini de la concessió. Per tant, l'extinció del dret de superfície per decurs del termini haurà de comportar la dels drets reals o personals imposats pel superficiari a la finca.

FORMALITZACIO: El dret de superfície que s'atorga s'haurà de formalitzar en escriptura pública i s'haurà d'inscriure al Registre de la Propietat.

CAUSES DE RESOLUCIÓ DEL DRET: Constitueix causa resolutòria del dret de superfície el canvi de l'ús que aquesta finca té assignat, com a centre d'assistència pública sanitària.

Serà mitjà per a acreditar aquest canvi de destí un acta notarial de presència a la qual es consigni la concurrència d'aquest supòsit.

DESPESES: El cessionari o qui es pugui subrogar en la seva posició, assumirà totes les despeses de qualsevol naturalesa que se generin per a la formalització, perfeccionament i execució de la constitució del dret de superfície, així com, en el seu cas, de la reversió del dret.

CINQUÈ.-

Autoritzar el Conseller Delegat de Benestar Social, per tal que signi la corresponent escriptura pública, així com qualsevol altra documentació necessària per a la formalització, perfeccionament i execució d'aquest acord.

SISÈ.-

Notificar el present acord al Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya, i al Servei de Benestar Social d'aquest Ajuntament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

9 - CONCESSIÓ DEMANIAL D'UNA FINCA MUNICIPAL SITUADA A L'ÀMBIT CAFÈ DEL MAR, PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN APARCAMENT PÚBLIC, EN SUBSÒL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"I.- CREACIÓ DEL SERVEI D'APARCAMENTS

L'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va acordar crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació. A l'esmentat acord, es determinà, alhora, que el servei es prestaria mitjançant gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal, encarregant-se la gestió del Servei a l'empresa Promocions Urbanístiques de Mataró Societat Anònima.

Igualment, s'aprovà el Reglament regulador del servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació, i el Projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei de estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

Per a la prestació del servei, s'establí un cànon d'acord amb la següent fórmula €que podrà ser revisada anyalment- : "Benefici màxim de la societat gestora del servei = ( 2 € ( rendibilitat lletres del tresor del període anual expressada en % ) x Capital invertit en el servei), en la que els indicadors es reflecteixen a l'informe del servei d'ingressos, i de forma que qualsevol benefici superior a aquest serà reintegrat directament a l'Ajuntament en concepte de cànon per prestació, fins recuperar la pèrdua d'ingressos, i que assumirà tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei.

Aquest cànon assumeix tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei (drets de superfície, cànon aparcaments,) i inclou tots i cadascun dels conceptes pels que es presta el servei: Aparcaments es superfície, aparcament en zones d'estacionament reservat i serveis de recolzament."

El ja referit projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, aprovat en el punt sisè del referit Ple de 7 de juny, exposava a la seva pàgina 11:

  1. El projecte contempla construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, via públiques, zones verdes, equipaments, etc.), i per tant, inexcusablement, vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. Es evident que esta empresa serà responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que es a ell a qui haurà de revertir les infrastructures un cop esgotat el període de concessió.

II.- GESTIO per GINTRA

En un inici, l'Ajuntament encomanà a PUMSA la gestió del servei d'aparcaments en subsòl, però actualment, en execució de l'acordat als Plens d'11 d'abril de 2002 i de 4 de juliol de 2002, és l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. l'encarregada de gestionar aquest servei.

III.- CANONS I TARIFES

El cànon aplicable a la concessió ve fixat genèricament al reglament del servei d'aparcaments municipal, la fórmula del qual consta concretada a l'acord del Ple de 7 de juny de 2001 reproduït parcialment a l'inici d'aquest informe.

IV.- FINCA OBJECTE DE CONCESSIÓ

En execució dels acords anteriors, correspon ara constituir una concessió demanial en relació al subsòl d'una porció de la finca de domini públic de l'illa entre l'avinguda del Maresme i els carrers Campeny, Balmes i Sant Agustí, d'aquesta ciutat, finca registral 13063, inscrita al Volum 3579, Llibre 339, Foli 66, del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró, i d'una porció del carrer Sant Agustí, a favor de GINTRA.

Quant a la regulació de la concessió demanial o concessió administrativa de domini públic, resulten d'aplicació la Ley 33/2003, del patrimonio de las administraciones públicas, els articles 217 i 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, els articles 57 a 71 del Reglament de Patrimoni (Decret 336/1988), i normativa concordant.

En virtut del que disposen els articles 31, 60 i 61 del Reglament Hipotecari, i vistos els informes tècnics i jurídics obrants a l'expedient, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.-

Atorgar provisionalment a favor de l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. (GINTRA), amb NIF B-63081194, una concessió demanial referida a 2.225 metres quadrats del subsòl de la finca de domini públic de Mataró, i al subsòl d'una porció de 270 metres quadrats del carrer Sant Agustí, finques que es descriuen a continuació:

DESCRIPCIÓ: URBANA: FINCA: Porció de terreny situada en el terme municipal de Mataró, amb front principal a l'avinguda Maresme, a on li correspon el núm. 247, amb una superfície de quatre mil noranta-tres metres quadrats, amb noranta-tres decímetres quadrats, de forma irregular, dentada per la part Sud, que envolta a manera de cinturó les finques cadastrals núm. 3986520, 3986522 i 3986524. Qualificació urbanística: sistema d'espais lliures Clau V/Ca. Aquesta superfície quedarà complementada en set-cents cinquanta-tres metres quaranta-dos decímetres quadrats, segons el planejament d'aplicació en resoldre's la cessió per a sòl públic de l'àmbit de la modificació del PGO.

LIMITA: AL NORD: per la part superior, amb el carrer Damià Campeny, i per la part inferior, i d'Oest a Est, en una línia de catorze metres amb cinquanta centímetres, amb finca cadastral 3986522, en una línia de vint-i-un metres, amb la finca cadastral 3986524, i en una línia de catorze metres amb cinquanta centímetres amb part inferior de la mateixa finca cadastral 3986524; AL SUD: en la franja superior, en part amb la finca cadastral 3986520, i en part, amb la finca cadastral 3986517, i per la part inferior, amb zona de cessió clau V/Ca, de l'avinguda Maresme (Parc del Front Marítim), complementària a la que es descriu, i en una petita part, amb la finca cadastral 3986518, que conforma l'edifici d'equipament públic Cafè del Mar, adjudicat a l'Ajuntament de Mataró; A L'EST, per la franja més occidental, en part, amb la finca cadastral 3986520, i en part amb la finca cadastral 3986522, per la part central, en una línia de vint-i-vuit metres amb setanta centímetres, amb finca cadastral 3986524, i per la part més oriental, i de Nord a Sud, en una petita part, amb el carrer Balmes, en part amb la finca cadastral 3986517, en part, amb la finca cadastral 3986518, i en part, amb zona de cessió clau V/Ca, de l'avinguda Maresme (Parc del Front Marítim), complementària a la que es descriu; i a l'OEST, per la franja més occidental, amb el carrer Sant Agustí, per la part central, en una línia de trenta-tres metres amb vuitanta centímetres, amb la finca cadastral 3986522, i per la part més oriental, amb les finques cadastrals 3986520, 3986522 i 3986524. Aquesta finca es forma per agrupació de dues designes, a saber: PRIMERA: de la registrada amb el número11394 al foli 221 del Volum 3412, Llibre 253 de Mataró i SEGONA: de la registrada amb el número 12477 al foli 68 del Volum 3537, Llibre 316 de Mataró.

REFERÈNCIA CADASTRAL: Formada per la totalitat de les finques cadastrals 3986521 i 3986523.

TITOL: L'AJUNTAMENT DE MATARO, amb DNI / CIF P0812000H, és propietari de la finca, per agrupació, segons certificat lliurat pel Manuel Monfort i Pastor, Secretari General de l'Ajuntament de Mataró, amb el vist i plau de l'alcalde de Mataró, el dia 21-6-2004.

VALORACIÓ: Cent vint-i-tres mil vint-i-dos euros, amb seixanta cèntims d'euro.

CARREGUES:

I) Per la seva procedència de la Finca 11.394, inscrita al Tom 3412, Llibre 253, Foli 221, del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró, resta afecta a la següent càrrega: En compliment de l'article 102 del Reglament de Gestió Urbanística, l'Ajuntament de Mataró, interessa la constància de que aquesta finca es troba inclosa en el Pla Especial de Reforma Interior sector Cafè del Mar i de la seva afectació al compliment de les càrregues inherents al sistema de reparcel.lació, essent l'administració actuant l'Ajuntament de Mataró, mitjançant l'empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A., tot això segons nota posada al marge de la inscripció 4a d'aquesta finca.

II) Per la seva procedència de la Finca 12.477, inscrita al Tom 3537, Llibre 316, Foli 68, del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró, afecta a les següents càrregues: 1) D'acord amb el PERI Cafè de Mar, aquesta parcel·la està subjecta a una modificació del Pla General d'Ordenació, per la qual es destinaran dos mil quatre-cents vint-i-nou metres vuitanta-tres decímetres quadrats, de la seva superfície, a sòl públic garantit que set-cents cinquanta-tres metres quaranta-dos decímetres quadrats seran destinats a Parc Urbà complementari amb el parc urbà del front marítim. En quant a la participació del 10,09%, de conformitat a l'establert a l'article 150 del text Refós de la Legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, aquesta finca resta afectada amb caràcter real al pagament del saldo del compte de liquidació del Projecte de Reparcel.lació que provisionalment ofereix un saldo positiu de trenta-dos milions cinquanta-tres mil cinc-centes trenta pessetes, equivalents a 192.645,59 euros. 2) Afecta, durant el termini de quatre anys, al pagament de la/es liquidació/ns que, en el seu cas, pugui/n girar-se per l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, segons nota de data setze de juliol de dos mil tres, al marge de la inscripció 3a de la finca número 11388, al foli 208 del tom 3412, llibre 253 de MATARÓ.

DADES REGISTRALS: Finca 13063, inscrita al Volum 3579, Llibre 339, Foli 66, Inscripció 1a, del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró.

PORCIO DEL CARRER SANT AGUSTI: La concessió també afectarà al subsòl d'una porció del carrer de Sant Agustí, que limita per l'Oest, amb la part Est de la finca abans descrita, d'aquesta ciutat, d'extensió superficial dos-cents setanta metres quadrats, i valor 8.113,50 euros.

A l'annex I del plec s'identifica gràficament en ratllat, en superfície, el subsòl corresponent a l'objecte de la present concessió.

SEGON.-

Aprovar provisionalment el plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial, que s'adjunta com a annex A, el qual porta adjunts plànol de l'aparcament en superfície i plànol del projecte constructiu.

TERCER.-

Sotmetre el plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.

QUART.-

Aprovar provisionalment les tarifes màximes de l'aparcament soterrani d'aquest Sector "Cafè del Mar", que es reprodueixen a continuació:

  • Concessió de places a 50 anys (preu per plaça): 16.000 euros + IVA

  • Arrendament mensual:

Cada plaça: 80 euros/mes + IVA

CINQUÈ.-

De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el plec es considerarà aprovat definitivament, la concessió demanial es considerarà atorgada definitivament amb sotmissió al referit plec i les tarifes proposades es consideraran aprovades definitivament.

SISÈ.-

Eximir l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. de prestar la garantia definitiva prevista al plec de condicions que ara s'aprova provisionalment, i autoritzar a l'esmentada empresa a hipotecar aquesta concessió en garantia dels préstecs que pugui precisar per finançar la realització, modificació o ampliació de les obres, construccions i instal·lacions fixes que s'hagin de situar sobre el sòl objecte d'aquesta concessió, fins a un import màxim d'1.500.000 euros, tot això en el cas que es consolidi l'atorgament definitiu de la concessió a dita empresa en base al plec que ara s'aprova provisionalment.

SETÈ.-

Autoritzar l'Il.lm. Sr. Alcalde per subscriure tots els documents necessaris per al perfeccionament dels presents acords."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

-Servei de Secretaria General-

10 - FESTES LOCALS A MATARÓ PER A L'ANY 2005.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Vist l'Ordre 200/2004 de 7 de juny, del departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'estableix el calendari oficial de festes laborals per a l'any 2005.

Atès que d'acord amb l'article 46 del RD 2001/83 de 28 de juliol, la proposta de festivitats local és competència del Ple.

En ús de les atribucions que la llei em confereix, proposo a l'Ajuntament PLE l'adopció dels següents acords :

Primer.-

Proposar al Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya com a festes locals, retribuïdes i no recuperables en el municipi de Mataró per a l'any 2005, les següents :

  • 27 de juliol, dimecres festa major de Les Santes.
  • 28 de juliol, dijous festa major de Les Santes.

Segon.-

Comunicar-ho al Departament de Treball i Indústria, Delegació Territorial de Barcelona, al servei de Premsa i a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, per al seu coneixement i publicació als mitjans habituals i als sectors econòmics i socials de la ciutat."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

-Servei de Compres i Contractacions-

11 - RATIFICAR EL DECRET 5672/2004 DE 12 DE JULIOL, EN QUE S'APROVA EL CONTRACTE DE GESTIÓ DEL SERVEI D'EXPLOTACIÓ DE LA DEIXALLERIA SITUADA AL CARRER GALICIA DE MATARÓ"

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta a ratificar el següent Decret :

"Per Decret 5672/2004, de 12 de juliol, la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació va acordar la pròrroga del contracte de gestió del servei d'explotació de la deixalleria situada al carrer Galícia de Mataró, adjudicat a Fomento de Construcciones y Contratas, S.A, i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat per l'Ajuntament en Ple.

En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa al Ple Municipal l'adopció del següent ACORD:

Únic.-

Ratificar el Decret 5672/2004, de 12 de juliol, de la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació , el contingut del qual és el següent:

"Vist el contingut del contracte de gestió del servei d'explotació de la deixalleria situada al C/ Galícia, s/n d'aquesta ciutat, contracte el qual s'adjudicà a favor de Fomento de Construcciones y Contratas, SA. pel Ple d'aquesta corporació en la seva sessió celebrada en la data de 04/06/1998.

Vist l'escrit efectuat pel cap de la Secció de Residus i Neteja Viària del Servei de Serveis Municipals, de data 2 de juliol d'enguany, en el qual es posa de manifest la necessitat de prorrogar el contracte amb F.C.C. SA, fins a finals d'any, ja que posteriorment es modificarà la forma de gestió de les deixalleries.

Vist l'article 3 del plec de condicions tècniques i econòmico-administratives particulars que regeix la contractació del servei de deixalleria, en el que es manifesta que si dos mesos abans de la finalització del contracte cap de les parts manifesta a l'altre el seu propòsit de rescindir-la quan expiri el termini, s'entendrà prorrogada la duració de la contracta per un període de 12 mesos.

Atès que consta a l'expedient escrit de l'adjudicatari de data 5-7-2004, amb entrada en aquest Ajuntament en data 7-7-2005, en el qual accepta la pròrroga del contracte fins el 31 de desembre de 2004.

Essent que existeix crèdit adequat i suficient a la partida 46101/442000/22700 del pressupost municipal aprovat pel present exercici per fer front a les despeses que meritarà la prorroga, que es preveu en 33.000,00 euros.

D'acord amb el previst als arts. 102 en relació amb els arts. 213, 214.c), 43 i concordants de la Llei 13/1995, de 18 de maig, de Contractes de les Administracions Públiques, per la que es regeix la present contractació.

Atesa la urgència en l'aprovació del present acord, a fi de poder fer pagament dels drets que reconeix aquest acord dintre del termini legalment establert.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, RD Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i en virtut de les competències delegades per resolució de l'Alcaldia de data 11 de maig de 2004,

RESOLC:

Primer.-

Prorrogar el contracte de gestió del servei d'explotació de la deixalleria situada al carrer Galícia de Mataró, adjudicat a Fomento de Construcciones i Contratas SA, per un termini des del 18 de juliol al 31 de desembre de 2004, per l'import de fins a 33.000'00 euros, IVA inclòs, i d'acord amb els preus unitaris oferts en el seu dia per l'adjudicatària.

Segon.-

Autoritzar i disposar a favor de Fomento de Construcciones i Contratas SA, l'import de fins a 33.000'00 euros, IVA inclòs, import el qual s'atendrà a càrrec de la partida 46101/442000/22700 del pressupost municipal aprovat pel present exercici 2004. (operació ADC núm. 200400034762).

Tercer.-

Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió que celebri el Ple Municipal."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

-Servei de Recursos Humans-

12 - DECLARAR LA COMPATIBILITAT A UNA TREBALLADORA MUNICIPAL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"VISTA la declaració de segona activitat presentada per la treballadora contractada temporalment, senyora EVA MANCERA LEMUS, en la que demana la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració.

ATÈS que aquesta segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a treballadora a l'Ajuntament de Mataró.

CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

CONSIDERANT que l'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

CONSIDERANT que l'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

CONSIDERANT que l'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

CONSIDERANT que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ACORDS :

PRIMER.-

Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament la senyora EVA MANCERA LEMUS, - Auxiliar administrativa, adscrita a relacions ciutadanes -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de la professió de periodista -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal.

SEGON.-

La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efecte en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que la interessada haurà de comunicar.

TERCER.-

Notificar el present acord a la persona interessada."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

13 - MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"La proposta de modificació de la relació de llocs de treball (a partir d'ara RLT), afecta a llocs de nova creació i altres que es troben vacants des de fa un temps. És prioritari per la organització que es proveeixin mitjançant concurs o bé per lliure designació, motiu principal per portar a aprovació plenària aquesta proposta.

L'Ajuntament de Mataró, desprès d'haver aprovat l'any 1994 la relació dels llocs de treball de la Corporació, va constituir per acord de ple de 3 de juliol de 1997, una Comissió Permanent de caràcter tècnic que té per funcions principals: a) fer el seguiment de l'aplicació de la valoració dels llocs de treball, realitzar les propostes de valoració dels llocs de treball de nova creació i revisar, si s'escau, els llocs de treball ja valorats, excloent expressament i de forma general de la tasca de valoració de la comissió, els llocs de cap de servei. És doncs aquesta Comissió l€encarregada pel propi ple, de fer les tasques prèvies de valoració dels llocs i les seves revisions.

Atès que la darrera sessió de la comissió de valoració de llocs va quedar deserta i actualment s'està negociant un nou sistema de revisió dels llocs de treball, es va convocar la mesa negociadora i fruit d'aquesta sessió, es va signar un acord entre el comitè de personal laboral, i les seccions sindicals d'UGT, CATAC-IAC i AFPLE, acord que queda recollit a l'acta de 5 de juliol, que s'incorpora a l'expedient. Cal però fer esment del punt 2 de l'esmentada acta, que diu literalment "€les valoracions dels llocs que formen part d'aquesta modificació de l'RLT, són provisionals fins a la finalització de la negociació del nou marc de modificació de la RLT. En el cas que aquest nou marc incrementés aquestes valoracions, l'increment s'aplicaria retroactivament a 1 de juny de 2004."

Així doncs, i d'acord amb la llei 30/84, de dos d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, modificada entre d'altres per la llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, a la informació que s'adjunta es fa constar la denominació, tipus i sistema de provisió, els requisits exigits per desenvolupar les funcions, el nivell de complement de destí (pels llocs de funcionaris) i el complement específic.

Vist l'informe jurídic i l'informe del Cap del Servei de Recursos Humans.

Proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.-

Modificar la relació de llocs de treball. Aquestes adequacions tenen caràcter singular i excepcional, i són conseqüència dels canvis organitzatius i del propi creixement de l'estructura de llocs de l'ajuntament, tal com ja s'explica a la part expositiva de la proposta.

Segon.-

Aplicar a les partides corresponents el cost que es desprengui de les modificacions contingudes als presents acords, segons el quadre que es fa constar a aquesta proposta. Els efectes retributius s'aplicaran quan es nomeni els ocupants un cop finalitzats els processos selectius, a excepció d'un/a tècnic/a de prevenció de riscos laborals nivell superior, que s'aplicarà amb efectes d'1 de juny, segons acord amb el comitè de personal laboral i seccions sindicals adjunt, donat que aquest lloc ja es trobava ocupat a aquesta data.

Tercer .-

Publicar el corresponent anunci al BOP i notificar aquesta resolució en la part que els afecti, a les persones interessades, els seus caps jeràrquics corresponents, Intervenció de Fons i Nòmina."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, recorda els errors que han vingut denunciant els últims temps sobre la política de personal de l'Ajuntament, que van tenir el seu punt culminant en el Ple del proppassat juny. Afortunadament el govern va mostrar voluntat de canviar d'actitud i sembla que les negociacions encetades amb la representació del personal sobre valoració de llocs de treball va per bon camí, esperant que així sigui finalment.

La senyora Pilar González confirma que les negociacions van en bona línia, esperant que es pugui portar aviat al Ple l'acord definitiu.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

El senyor Alcalde proposa agrupar els punts 14 a 19 relatius a donar compte de diverses contractacions de personal adoptades per urgència, la qual cosa té lloc amb conformitat dels grups.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, informa que les contractacions de personal de referència han vingut motivades per no haver pogut cobrir algunes vacants per manca de candidats en les llistes d'espera de què disposa l'Ajuntament, la qual cosa ha obligat a emprar el procediment de màxima urgència.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, considera que, al menys en els casos d'agents de policia per al servei de platges, ha hagut una manca de previsió, doncs se sap per avançat quan comença la temporada d'estiu d'acord amb el que preveu el Pla d'Usos de la Platja, i no es pot esperar fins a última hora per fer les contractacions. D'altra banda el decret de contractació urgent va ser al mes de maig i no entén perquè no se'n va donar compte al juny, en lloc d'ara, al setembre.

14 - DONAR COMPTE DECRET SOBRE CONTRACTACIÓ PER MÀXIMA URGÈNCIA D'UNA TREBALLADORA FAMILIAR.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

2739/2004 de 13 d'abril

Assumpte:

Contracte per substitució a Joana García Gil com a treballadora familiar pel procediment de màxima urgència.

Servei de RECURSOS HUMANS

Expedient: 2004 153 - RH

Fets:

La senyora Àngela Estrader, treballadora de la plantilla del personal laboral de l'Ajuntament de Mataró amb la categoria treballadora familiar, es troba en situació d'incapacitat temporal i cal cobrir la seva absència per tal que el servei no es vegi perjudicat.

La senyora Joana García Gil prové del Servei Català de Col·locació, i és la persona que es proposa contractar per a la seva substitució.

El Servei de Joventut pateix una acumulació de tasques amb motiu de la posada en marxa del pla d'actuació previst com a servei de nova creació, la qual cosa requereix la realització d'una sèrie de tasques que no poden ser ajornades fins la creació d'una nova plaça, segons informe de la coordinadora de l'Àrea de Serveis Personals.

Fonaments de dret:

L'article 19, 1, b) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals, i l'article 4 del Reial Decret 2720/1998, de 18 de desembre, pel qual es desenvolupa l'article 15 de l'Estatut dels Treballadors, redactat de conformitat amb la Llei 63/1997, de 26 de desembre, preveuen la possibilitat de contractar a personal de caràcter no permanent per als llocs de treball destinats a personal fix quan el titular que l'exerceixi es trobi en situació laboral amb dret a reserva del lloc i fins que s'hi reincorpori.

D'acord amb les atribucions que m'han estat delegades per Decret de l'Alcalde de data 29 de gener de 2004,

Resolc:

1. Contractar des de l'1 d'abril de 2004 i pel procediment de màxima urgència a la senyora Joana García Gil com a treballadora familiar per substituir a la senyora Àngela Estrader mentre es troba de baixa per incapacitat temporal. Aquest contracte s'extingirà per la reincorporació de la treballadora substituïda, pel venciment del termini legal o convencionalment establert per a la reincorporació, per l'extinció de la causa que va donar lloc a la reserva del lloc de treball o per qualsevol altra de les causes assenyalades a l'article 24 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals.

2. Adscriure a la senyora García al Servei de Benestar Social, sota la dependència jeràrquica de la cap del Servei, senyora Àngels Cantos, amb la jornada laboral habitual establerta a l'Ajuntament de Mataró. S'estableix un període de prova de 3 mesos.

3. La retribució a percebre serà de 1.204,17 euros bruts mensuals. El cost d'aquesta resolució s'aplicarà al Capítol I del Pressupost Municipal de 2004, concretament a la partida 65400 313000 14100 per salari i 65400 313000 16002 pel que fa a seguretat social.

4. Notificar la present resolució a la persona interessada i comunicar el seu contingut al seu cap jeràrquic, a Gestió Econòmica, al Comitè de personal laboral, publicar-ho al BOP i al DOGC i donar-ne compte al Ple de la Corporació."

15 - DONAR COMPTE DECRET SOBRE CONTRACTACIÓ PER MÀXIMA URGÈNCIA D'UNA AUXILIAR TÈCNICA ANALISTA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

4087/2004 de 25 de maig

Assumpte:

Contracte per obra i servei a Judit Rincones Rangel com a auxiliar tècnica analista pel procediment de màxima urgència

 

Servei de RECURSOS HUMANS

Expedient: 2004 250 - RH

Fets:

Segons informe del coordinador de Serveis Centrals, cal procedir a la contractació d'un auxiliar tècnic analista per donar suport a la Secció d'Organització i Qualitat en l'elaboració d'una metodologia per a disposar d'una eina de control de gestió, dissenyar un model de servei per analitzar la gestió municipal i analitzar l'activitat del servei 010.

La posada en marxa d'aquests projectes no estava prevista a la planificació ordinària ja que té un caràcter extraordinari i la decisió s'ha pres de forma sobrevinguda per millorar l'eficàcia i eficiència en la prestació de serveis.

Igualment s'informa sobre la idoneitat de la senyora Judit Rincones Rangel per a la realització d'aquestes tasques de suport per la seva formació i experiència, i es proposa la seva contractació atenent a la premura per la posada en marxa dels projectes esmentats.

Fonaments de dret:

L'article 16 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, preveu la possibilitat de contractar fora de la relació de llocs de treball en el cas de treballs de temporada, amb caràcter no habitual o per a tasques específiques de caràcter temporal, amb jornada completa o parcial.

L'esmentat Decret estableix en el seu article 22 que en casos de màxima urgència es pot contractar directament el personal laboral per a treballs concrets, havent-se de donar compte al Ple a la primera sessió que tingui i publicar la contractació al BOP i al DOGC.

D'acord amb les atribucions que m'han estat delegades per Decret de l'Alcalde de data 11 de maig de 2004,

Resolc:

1. Contractar per obra i servei, des del 17 de maig de 2004 i pel procediment de màxima urgència a la senyora Judit Rincones Rangel com a auxiliar tècnica analista per donar suport a la Secció d'Organització i Qualitat en l'elaboració d'una metodologia per a disposar d'una eina de control de gestió, dissenyar un model de servei per analitzar la gestió municipal i analitzar l'activitat del servei 010. La durada aproximada d'aquesta contractació es preveu fins al 15 d'octubre de 2004.

2. Adscriure a la senyora Rincones al Servei de Recursos Humans, sota la dependència jeràrquica del cap del Servei, senyor Diego Castillo, amb la jornada laboral habitual establerta a l'Ajuntament de Mataró. S'estableix un període de prova de 3 mesos.

3. La retribució a percebre serà de 1.204,17 euros bruts mensuals. El cost d'aquesta resolució s'aplicarà al Capítol I del Pressupost Municipal de 2004, concretament a la partida 35500 121000 13100 per salari i 35500 121000 16001 pel que fa a seguretat social (operacions AD 26506 i 26507 de la relació comptable AD 930).

4. Notificar la present resolució a la persona interessada i comunicar el seu contingut al seu cap jeràrquic, a Gestió Econòmica, al Comitè de personal, publicar-ho al BOP i al DOGC i donar-ne compte al Ple de la Corporació."

16 - DONAR COMPTE DECRET SOBRE NOMENAMENT PER MÀXIMA URGÈNCIA D'UNS AGENTS DE POLICIA PEL SERVEI DE PLATJA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

3888/2004 de 19 de maig

Assumpte:

Nomenament interí temporal a Patricia Fernández, Sergio Asensio, Raul Guerrero i Fernando Acevedo com a agents de policia pel procediment de màxima urgència.

Servei de RECURSOS HUMANS

Expedient: 2004 211 - RH

"Fets:

A la plantilla de funcionaris d'aquest Ajuntament hi ha quatre vacants d'agents de la Policia Local, creades a l'efecte de cobrir el servei de vigilància de platges a l'estiu, que durant l'any 2004 es cobrirà des del 17 de maig fins al 15 de setembre.

Atès que s'ha exhaurit la llista d'espera existent, no hi ha temps material per a fer una nova convocatòria i cal atendre el servei de vigilància de les platges sense demora, es proposa cobrir les vacants mitjançant nomenaments interins pel procediment d'urgència. Per tal de localitzar les persones adients s'ha recorregut a processos selectius d'ajuntaments veïns i, des d'Argentona i Calella, s'han facilitat les dades de la senyora Patricia Fernández i dels senyors Sergio Asensio, Raul Guerrero i Fernando Acevedo.

Fonaments de dret:

L'article 6 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, preveu la possibilitat de nomenar personal interí per a ocupar llocs de treball reservats a funcionaris de carrera que es trobin vacants o proveïts per personal amb dret a reserva de lloc.

L'esmentat Decret 214/1990, en el seu article 98, estableix que es pot nomenar personal interí sense observar el tràmit de convocatòria pública quan es tracti de la provisió de llocs de treball per als quals existeixi màxima urgència.

D'acord amb les atribucions que m'han estat delegades per Decret d'Alcaldia de data 11 de maig de 2004,

RESOLC:

1. Nomenar pel procediment de màxima urgència, com a funcionaris interins amb la categoria d'Agents de l'Escala d'Administració Especial, Subescala Serveis Especials, classe Policia Local, escala bàsica (grup D), a:

PATRICIA FERNÁNDEZ CUEVASSERGIO ASENSIO TEJERORAUL GUERRERO LEONFERNANDO ACEVEDO ROCA

2. Aquest nomenament tindrà efectes des del 17 de maig de 2004 fins el 15 de setembre de 2004, tot i que també podran cessar si es produeix alguna de les causes de cessament que preveu l'article 7 de l'esmenat Decret 214/1990, de 30 de juliol.

3. Aquestes persones estaran adscrites al Servei de la Policia Local, sota la dependència jeràrquica dels comandaments de la Policia Local, amb un període de prova de tres mesos i la jornada laboral pròpia del servei.

4. La retribució a percebre serà de 1.204,17 euros bruts mensuals que es corresponen amb el sou base del grup D, el complement de destí corresponent al nivell 13 i un complement específic de 393,17 euros mensuals. El cost d'aquesta resolució s'aplicarà al Capítol I del pressupost concretament a les partides 22000 220002 12000 per retribucions bàsiques, 22000 222000 12100 per retribucions complementàries i 22000 222000 16000 per Seguretat Social (operacions ADC 24170 a 24172 de la relació ADC 837).

5. Notificar aquesta resolució a la persona interessada i comunicar el seu contingut al seu cap jeràrquic, a Gestió Econòmica, a la Junta de Personal, donar-ne compte al Ple en la primera sessió que tingui i publicar-la al BOP i al DOGC."

17 - DONAR COMPTE DECRET SOBRE NOMENAMENT INTERÍ PER URGÈNCIA D'UNA PLAÇA DE TÈCNIC SUPERIOR

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

3734/2004 de 12 de maig

Assumpte:

Nomenament interí per vacant pel procediment de màxima urgència a Oriol Roch com a tècnic superior

Servei de RECURSOS HUMANS

Expedient: 2004 214 - RH

"Fets:

A la plantilla de funcionaris d'aquest Ajuntament hi una vacant de tècnic superior (Grup A) i, segons informe de la coordinadora de l'Àrea de Serveis Personals, cal cobrir-la per tal que el servei no resulti perjudicat. Per això, es proposa el nomenament pel tràmit de màxima urgència al senyor Oriol Roch Izard, que ja ha prestat amb anterioritat serveis a Joventut, mentre no es resol la cobertura definitiva del lloc de treball de cap del Servei de Joventut.

Fonaments de dret:

L'article 6 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, preveu la possibilitat de nomenar personal interí per a ocupar llocs de treball reservats a funcionaris de carrera que es trobin vacants o proveïts per personal amb dret a reserva de lloc.

L'esmentat Decret 214/1990, en el seu article 98, estableix que es pot nomenar personal interí sense observar el tràmit de convocatòria pública quan es tracti de la provisió de llocs de treball per als quals existeixi màxima urgència.

D'acord amb les atribucions que m'han estat delegades per Decret d'Alcaldia de data 11 de maig de 2004,

RESOLC:

1. Nomenar a Oriol Roch Izard, amb DNI 35057428T, pel procediment de màxima urgència, com a funcionari interí amb la categoria tècnic superior (grup A), des del 3 de maig de 2004 i fins que es resolgui la cobertura del lloc de treball de cap del Servei de Joventut, sent la durada màxima d'aquest nomenament de tres mesos.

2. Adscriure al senyor Roch al Servei de Joventut sota la dependència jeràrquica de la coordinadora de l'Àrea de Serveis Personals, senyora Mercè Massa, amb jornada laboral segons les necessitats del servei.

3. La retribució a percebre serà de 1.884,39 euros bruts mensuals que es corresponen amb el sou base del grup A, el complement de destí 22 i un complement específic de 351,16 euros mensuals. El cost d'aquesta resolució s'aplicarà al Capítol I del pressupost 2004 concretament a les partides 63000 463000 12000 per retribucions bàsiques, 63000 463000 12100 per retribucions complementàries i 63000 463000 16000 per Seguretat Social (operacions AD 20195 a 20197 de la relació ADC 738).

4. Notificar aquesta resolució a la persona interessada i comunicar el seu contingut al seu cap jeràrquic, a Gestió Econòmica, a la Junta de Personal, donar-ne compte al Ple en la primera sessió que tingui i publicar-la al BOP i al DOGC."

18 - DONAR COMPTE DECRET SOBRE CONTRACTACIÓ PER URGÈNCIA D'UN OFICIAL SEGONA PALETA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

5853/2004 de 15 de juliol

Assumpte:

Contracte per substitució d'IT a Mohamed Larbi com a oficial segona paleta

Servei de RECURSOS HUMANS

Expedient: 2004 318 - RH

Fets:

1. El personal adscrit al Cementiri municipal ha de gaudir de les seves vacances durant l'estiu i cal cobrir la seva absència per tal que el servei no resulti perjudicat.

2. El senyor Mohamed Larbi Tahajit prové de la borsa de treball facilitada per l'IMPEM i és la persona que es proposa contractar per a la seva substitució.

Fonaments de dret:

L'article 19, 1, b) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals, i l'article 4 del Reial Decret 2720/1998, de 18 de desembre, pel qual es desenvolupa l'article 15 de l'Estatut dels Treballadors, redactat de conformitat amb la Llei 63/1997, de 26 de desembre, preveuen la possibilitat de contractar a personal de caràcter no permanent per als llocs de treball destinats a personal fix quan el titular que l'exerceixi es trobi en situació laboral amb dret a reserva del lloc i fins que s'hi reincorpori.

L'article 19,2, en relació al 18.1.b) especifica que en aquestes contractacions s'ha d'observar el requisit de la convocatòria pública, amb la garantia dels principis constitucionals d'igualtat d'oportunitats, mèrit, capacitat i publicitat.

D'acord amb les competències delegades per decret d'Alcaldia d'11 de maig de 2004,

Resolc:

1. Contractar pel procediment de màxima urgència, com a oficial segona paleta, al senyor Mohamed Larbi Tahajit, amb NIE X1518109B, des del 28 de juny de 2004 i fins al 24 de setembre de 2004 per substituir al personal adscrit al cementiri municipal durant les seves vacances. Aquest contracte s'extingirà per la reincorporació dels treballadors substituïts o si es produeix qualsevol altra de les causes assenyalades a l'article 24 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals.

2. Adscriure al senyor Mohamed Larbi Tahajit al Cementiri Municipal sota la dependència jeràrquica del cap del Servei de Serveis Municipals, senyor Ferran Àngel, amb la jornada laboral segons necessitats del servei.

3. La retribució a percebre serà de 1.204,17 euros bruts mensuals. El cost d'aquesta contractació s'aplicarà al Capítol I del Pressupost Municipal del 2004, concretament a la partida 46301 443000 14100 per salari i 46301 443000 16002 pel que fa a seguretat social.

4. Notificar la present resolució a la persona interessada i comunicar el seu contingut al seu cap jeràrquic, a Gestió Econòmica i al Comitè de personal laboral, donar-ne compte al Ple de l'Ajuntament i publicar-ho al BOP i al DOGC."

19 - DONAR COMPTE DECRET SOBRE NOMENAMENT INTERÍ PER MÀXIMA URGÈNCIA D'UN AGENT DE LA POLICIA LOCAL PEL SERVEI DE PLATJA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

5850/2004 de 15 de juliol

Assumpte:

Nomenament interí a Francisco José Camello com a agent de la Policia Local

Servei de RECURSOS HUMANS

Expedient: 2004 211 - RH

Fets:

Per Decret 3888/2004, de 19 de maig, es van nomenar interinament als agents que havien de donar cobertura al servei de vigilància de platges des del 17 de maig de 2004 fins al 15 de setembre de 2004, un dels quals era la senyora Patricia Fernández.

La senyora Fernández, va renunciar a l'esmentat nomenament per passar a prestar serveis a una altra administració i cal una nova persona que realitzi la vigilància de les platges.

Atès que s'ha exhaurit la llista d'espera existent, no hi ha temps material per a fer una nova convocatòria i cal atendre el servei de vigilància de les platges sense demora, es proposa cobrir aquest nomenament interí pel procediment d'urgència. Per tal de localitzar la persona adient s'ha recorregut a processos selectius d'ajuntaments veïns i, des de Calella, s'han facilitat les dades del senyor Francisco José Camello Pozuelo.

Fonaments de dret:

L'article 6 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, preveu la possibilitat de nomenar personal interí per a ocupar llocs de treball reservats a funcionaris de carrera que es trobin vacants o proveïts per personal amb dret a reserva de lloc.

L'esmentat Decret 214/1990, en el seu article 98, estableix que es pot nomenar personal interí sense observar el tràmit de convocatòria pública quan es tracti de la provisió de llocs de treball per als quals existeixi màxima urgència.

D'acord amb les atribucions que m'han estat delegades per Decret d'Alcaldia de data 11 de maig de 2004,

RESOLC:

1. Nomenar pel procediment de màxima urgència, com a funcionari interí amb la categoria d'Agent de l'Escala d'Administració Especial, Subescala Serveis Especials, classe Policia Local, escala bàsica (grup D), a Francisco José Camello Pozuelo.

2. Aquest nomenament tindrà efectes des del 21 de juliol de 2004 fins el 15 de setembre de 2004, tot i que també podran cessar si es produeix alguna de les causes de cessament que preveu l'article 7 de l'esmenat Decret 214/1990, de 30 de juliol.

3. El senyor Camello estarà adscrit al Servei de la Policia Local, sota la dependència jeràrquica dels comandaments de la Policia Local, amb un període de prova de tres mesos i la jornada laboral pròpia del servei.

4. La retribució a percebre serà de 1.204,17 euros bruts mensuals que es corresponen amb el sou base del grup D, el complement de destí corresponent al nivell 13 i un complement específic de 393,17 euros mensuals. El cost d'aquesta resolució s'aplicarà al Capítol I del pressupost concretament a les partides 22000 220002 12000 per retribucions bàsiques, 22000 222000 12100 per retribucions complementàries i 22000 222000 16000 per Seguretat Social (AD's inicials 1174, 1250 i 1349).

5. Notificar aquesta resolució a la persona interessada i comunicar el seu contingut al seu cap jeràrquic, a Gestió Econòmica, a la Junta de Personal, donar-ne compte al Ple en la primera sessió que tingui i publicar-la al BOP i al DOGC."

-Institut Municipal de Promoció Econòmica-

20 - APROVACIÓ DEL PLEC DE CONDICIONS ECONÒMICO-ADMINISTRATIVES PARTICULARS PER A L'ADJUDICACIÓ DE PARADES VACANTS DEL MERCAT DE LA PLAÇA GRAN.

El senyor Antoni Civit, conseller delegat de Promoció Econòmica, presenta la proposta següent :

"Vist l'informe tècnic de la Cap del Servei de Promoció de la Ciutat, mitjançant el qual s'incoa el corresponent expedient administratiu per a l'atorgament de la concessió per l'ús i explotació de les parades vacants del mercat de la Plaça Gran.

Atès que consten els preceptius informes de Secretaria i Intervenció, tal i com al respecte preveu l'article 66 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals.

Atès el previst als articles 53 a 70 i concordants de Patrimoni dels Ens Locals abans esmentats, en els que es regula la utilització dels béns de domini públic, i d'acord amb el previst als articles 85 a 90 i concordants del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual es regula el procediment de concurs en els contractes públics.

En virtut de les competències delegades per Decret d'Alcaldia de data 30 de juny de 2003, el President de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica PROPOSA al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords:

Primer.

Iniciar l'expedient administratiu per a l'atorgament de concessió per l'ús i explotació de les parades vacants del mercat de la Plaça Gran, mitjançant concurs i procediment obert.

Segon

. Aprovar el plec de clàusules econòmico administratives particulars que regiran la concessió.

Tercer.

Acordar l'exposició pública pel termini de 30 dies del plec de clàusules econòmico administratives particulars, mitjançant la seva exposició pública al BOP de Barcelona i exposició al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i l'IMPEM, essent que en cas de que no es formulin al·legacions o impugnacions quedarà aprovat de forma definitiva.

Quart.

Un cop aprovat definitivament el plec de condicions econòmiques administratives particulars de la concessió es convocarà licitació pública per a l'adjudicació de l'atorgament de la concessió per un termini de 15 dies, a fi que els interessats presentin les seves propostes."

El Sr. Alcalde dóna pas a la pregunta núm. 30 de l'ordre del dia del Ple, presentada pel grup municipal del Partit Popular, sobre la reforma del mercat de la Plaça Gran. La presenta el senyor Paulí Mojedano :

30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA REFORMA DEL MERCAT DE LA PLAÇA GRAN.

"Aquest Grup Municipal ha rebut reiterades queixes dels comerciants i usuaris del mercat de la Plaça Gran per la situació en què es troben. Les reformes contemplades en el POEC no s'han dut a terme i cada cop es fa més difícil poder ser comerciant allà.

Un dels problemes greus que denuncien els comerciants del mercat, els usuaris i que també afecta a la resta de comerços de la Plaça és la dificultat d'accés tant per la banda de l'Ajuntament com per la Plaça de Can Xammar. Sovint, l'horari limitat que ha establert l'Ajuntament (de 6 a 12h pel matí i de 15 a 18h per la tarda) no es correspon amb les necessitats dels comerciants ni dels clients que no poden entrar fins el mercat per carregar la seva compra.

Alhora, molts comerciants que volen muntar la seva parada abans de les 6h es troben amb les pilones de la banda de l'Ajuntament pujades o que incorren en infracció viària (amb la seva corresponent multa) al passar per Can Xammar (hi ha una càmara de vigilància que controla l'accés per aquella banda).

Aquest tipus de problemes es repeteixen entre els veïns de la zona i molts proveïdors i transportistes que no poden desenvolupar la seva feina per aquest motiu.

Tot això està fent que el mercat de la Plaça Gran cada cop tingui menys vida perquè per a la gent resulta molt més fàcil anar a comprar a un altre lloc on no se'ls hi posi tantes trabes per accedir-hi.

PREGUNTA

  1. Té coneixement el Govern Municipal de les dificultats abans exposades per part dels comerciants de la Plaça Gran?
  2. Quina és la seva posició al respecte? Quines solucions s'estan buscant?
  3. Ens pot informar de quin es el calendari i si hi ha algun projecte previst per la reforma del mercat prevista al POEC?"

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, malgrat que votaran a favor de la proposta, considera que no hi ha un projecte clar de què és el que s'ha de fer amb els mercats. Entenen l'interès dels paradistes de la plaça Gran per tal de què l'ajuntament posi a concurs les parades buides o vacants, però també és cert que, adjudicades aquestes places per set anys, serà difícil fer l'esperada reforma de la plaça, i si es fa s'haurà d'indemnitzar als adjudicataris pel perjudicis. Per això haurien desitjat que l'ajuntament hagués agafat davant els paradistes algun compromís sobre la reforma de la plaça.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, es pregunta si és prudent encetar un concurs que és possible quedi desert, degut a les millores que cal introduir a la plaça. És una mostra més de la manca de visió conjunta sobre què s'ha de fer en el centre històric. No s'ha definit qual és el futur de la plaça Gran, millorar la connexió de la plaça Gran amb Can Xammar; també s'ha d'actuar a la zona de Ponent (Av. Maresme), a la zona l'Havana (can Marfà), millorar l'entrada al centre per l'antic hospital, i potenciar o definir alguns equipaments importants, com l'escola Anxaneta, el Foment Mataroní, el Teatre Monumental, l'antiga presó, etc.

El senyor Antoni Civit respon al Sr. Mojedano que no es poden barrejar les qüestions com fa en el seu discurs i que en tot cas és notori que el govern municipal està treballant de forma efectiva. Respecte l'obertura de parades de la plaça Gran informa que el dia 15 de juliol va reunir-se amb l'Àgora del Comerç, i va expressar el compromís de reobrir les parades tancades i també el d'emprendre la reforma de la plaça, per consens entre les parts després d'un debat entre ajuntament i comerciants. Té notícies de què hi ha comerciants interessats en acudir al concurs i per això no entén que es digui que quedarà desert. Per últim informa que, una de les prioritats del govern municipal per a l'any 2005, serà la redacció dels projectes bàsics per a la reforma de la plaça Gran i la plaça de Cuba.

El senyor Alcalde replica al Sr. Mojedano que és improcedent posar en dubte l'esforç que el govern de la ciutat està fent a favor del centre històric, esmentant de passada les obres als carrers Nou, Plaça Santa Maria, Sant Francés d'Assís, Can Xammar, Plaça Xica, La Palma, etc i especialment la peatonalització de la Plaça Santa Anna i de dos trams de la Riera, un d'ells en execució.

El senyor Paulí Mojedano respon que no pretén dir que el govern no ha actuat en el centre històric després de 25 anys de governar, però han estat actuacions aïllades sense projecte global.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

21 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL ALS ÀMBITS IVECO-RENFE/FARINERA/VEÏNAT DE VALLDEIX.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La present proposta te per objecte la delimitació d'un nou Sector Urbanístic, a través d'una modificació puntual del Pla General. Es tracte del Sector discontinu dels àmbits d'IVECO-RENFE-Farinera i Veïnat de Valldeix. L'àmbit Iveco-Renfe, de forma triangular està delimitat per l'avda. Maresme, la nova avda. Ernest Lluch i les instal·lacions ferroviàries de RENFE. En aquest Sector s'inclou també la finca de "La Farinera" (fins ara prevista en el planejament de la futura Ronda Barceló). Per una altre banda, la modificació també compren un altre àmbit situat en el Veïnat de Valldeix que, tot i constituint amb Iveco-Renfe un sector físicament discontinu, es complementen per a la consecució dels objectius del nou planejament com s'explicarà.

Aquesta modificació puntual del Pla General s'ha de contemplar dintre del context de les línies d'actuació en el desenvolupament urbanístic de la Ciutat. Una actuació necessària és la delimitació de nous sectors de transformació en el sòl urbà, que permetin remodelar teixits urbans que han esdevingut obsolets, per tal d'aflorar les seves potencialitats i que, al mateix temps, actuïn d'incentiu per a la millora dels seus entorns.

En aquest sentit, l'àmbit d'IVECO € RENFE, representa una important oportunitat per a la transformació del front marítim urbà de la ciutat.

El desenvolupament recent de la ciutat ha deixat aquest sector en una posició privilegiada, a primera línia de mar, en un entorn en plena transformació, i li ha donat un potencial urbanístic que no es compensa amb les activitats industrials i de serveis existents en l'actualitat. El Pla General defineix en aquest entorn dos sectors de reindustrialització i una Unitat d'Actuació, cap de les quals s'ha desenvolupat.

Així doncs, es tracta d'un nou sector de transformació, de considerables dimensions (unes 10 Ha.), que dona continuïtat a les diferents operacions de transformació del Front Marítim que la ciutat ja té en marxa:

  • per una banda, els sectors del Cafè de Mar i la Cooperativa Agrària, la conservació i rehabilitació de la Fàbrica Cabot i Barba a la plaça Miquel Biada, i la transformació de la Ronda Barceló amb la nova ordenació i ampliació de les instal·lacions del Port.

  • per una altre, el Tecno-Campus (previst a l'altre costat de l'Avinguda Ernest Lluch), el nou accés soterrat al passeig marítim i al port des de la Porta Laietana, i el parc lineal de ponent, sobre terrenys del polígon del Rengle, actualment en tràmit de modificació del planejament, on es contempla la transformació dels usos industrials, inicialment previstos, per terciaris i residencials.

La situació central del nou sector d'IVECO € RENFE, en aquest conjunt de transformacions, li dona una importància estratègica per a completar aquestes operacions i per a relligar el Passeig Marítim i el Port amb el futur Parc lineal del Rengle.

Respecte l'edifici de "la Farinera", d'origen industrial, i especialment les naus centrals, que estan catalogades amb un grau de protecció A: volumetria i estructura general, estan incloses en l'àmbit de modificació del Pla General a Ronda Barceló (aprovació inicial de 12/2/2004). Les dificultats de desenvolupament i gestió d'aquest nou àmbit de la Ronda Barceló, que s'ha vist reflectit en les al·legacions presentades dins el termini d'exposició pública, han fet reconsiderar la delimitació d'aquest Sector.

Aquesta reconsideració, ha comportat la inclusió de l'àmbit de la Farinera, tot seguint les mateixes condicions d'ordenació previstes a la MP PG Ronda Barceló, dins el sector discontinu delimitat ara en la present modificació, tant per la situació estratègica d'aquest àmbit com fonamentalment per la naturalesa i qualificació industrial dels sòls aportats als sòls privats de l'àmbit d'Iveco-Renfe.

La proposta de modificació del Pla General, que ha estat redactada pels Serveis tècnics del Servei Municipal d'Urbanisme, a nivell general te els següents objectius:

El canvi de classificació de sòl no urbanitzable a sòl urbà de part de la finca del Veïnat de Valldeix situada a la riera de Can Soler davant de Can Marqués.

La delimitació d'un sector discontinu de sòl urbà no consolidat que correspon, per una banda, a l'àmbit d'IVECO-RENFE-La Farinera i, per altra banda, la part de la finca del Veïnat de Valldeix, a desenvolupar mitjançant un Pla de Millora Urbana (PMU-03d).

Per cadascun dels dos àmbits que comprenen aquest sector discontinu del Pla de Millora Urbana (PMU-03d) s'estableixen les següents condicions i criteris:

A l'àmbit d'IVECO-RENFE/La Farinera la proposta de modificació consisteix en:

  • Transformar els usos industrials existents amb la nova implantació d'un sector mixt residencial i de serveis. A tal efecte, es preveu situar en aquest àmbit tot l'aprofitament privat del sector discontinu amb un sostre màxim de 134.053m2.

  • Fixar els criteris bàsics per la nova ordenació, a desenvolupar pel Pla de Millora Urbana (PMU-03d).

  • Establir la reserva de sòl necessària per a la construcció d'habitatge protegit d'almenys el 25% del sostre qualificat per aquest ús, tal com determina el Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM 2004) actualment en tràmit d'aprovació

  • Determinar que del total del sostre fixat un màxim del 80% es destinarà a l'habitatge, mentre que el 20% restant es destinarà a usos terciaris, comercials i de serveis i dotacions privades.

  • Establir la cessió obligatòria i gratuïta a l'administració actuant del 10% del sostre d'aprofitament privat corresponent al nou ús residencial que aquesta modificació de planejament possibilita.

  • Establir la cessió i els criteris bàsics d'execució de la urbanització dels sistemes viari, incloent l'obertura del carrer Alcalde Josep Abril, i de les zones verdes, tot garantint la cessió dels espais lliures necessaris per a donar continuïtat al parc lineal de ponent, i la seva connexió amb el passeig marítim.

  • Garantir la reserva de sòls destinats a equipaments per cobrir les necessitats, tant dels nous teixits residencials previstos, com de l'entorn existent. Gran part d'aquest sòls es destinaran per la ubicació d'un equipament docent en aquest àmbit.

  • Establir les càrregues urbanístiques externes al sector necessàries per la connexió l correcte funcionament de les xarxes de serveis bàsiques i la urbanització complerta de l'avinguda Maresme en sintonia amb les noves ordenacions i usos proposats. També en aquest sentit, s'estableix una càrrega urbanística vinculada a la previsió necessària d'un aparcament per a cotxes, en substitució de l'existent, per tal de facilitar i potenciar l'ús del tren.

A l'àmbit de la finca rústega del veïnat de Valldeix:

  • Requalificar la finca per sistemes d'equipaments i espais lliures, que provenen de les majors necessitats de zones verdes i equipaments resultants de la incorporació d'habitatges a l'àmbit d'IVECO-RENFE. D'aquesta manera es pot plantejar el poder treure l'activitat actual de magatzem i venda de productes de la construcció, incompatible amb el planejament, i reconvertir les instal·lacions existents en equipaments municipals i espais lliures millor relacionats amb l'entorn existent.

Com ja hem dit abans, a nivell de desenvolupament, la nova ordenació preveu la tramitació d'un Pla de Millora Urbana el qual podrà delimitar els polígons d'actuació necessaris per facilitar la gestió, que es regirà pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de cooperació. Es proposa, juntament amb l'aprovació inicial de la modificació, designar a l'empresa municipal PUMSA, per a la gestió íntegre d'aquest desenvolupament, amb el nomenament de la mateixa com administració actuant, tal i com permeten els seus Estatuts, de conformitat amb la seva qualitat d'entitat urbanística especial prevista en el mateixos i en els arts. 22 i 23 de la Llei d'Urbanisme de Catalunya.

Respecte als nous usos el Pla de Millora Urbana haurà de garantir les condicions que s'exigeixen en aquest text de la modificació del Pla General, seguint les directrius marcades després de la consulta prèvia efectuada a una sèrie d'equips d'arquitectes de prestigi que ha estat fonamental per clarificar els criteris d'ordenació i concretar els paràmetres bàsics que s'estableixen en la present modificació.

Finalment, el PMU 0-3d haurà de seguir les directrius marcades per la present modificació lògicament també en relació als criteris bàsics establerts pels nous sistemes comunitaris en l'àmbit d'Iveco-Renfe: vialitat, espais lliures (el parc lineal) i els equipaments comunitaris (nova escola bressol).

Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes precedents, i atès el que disposen els articles 39, 83, 94 i 95 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, l'art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal i art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER

:

Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 als àmbits "Iveco-Renfe/Farinera - Veinat de Valldeix".

SEGON:

Excloure del sector de la Ronda Barceló i entorns l'àmbit on es troba l'edifici de "La Farinera" (parcel·les cadastrals 3582611, 3582614, 3582620) en el proper tràmit corresponent a la modificació puntual de Pla General que es segueix a l'efecte.

TERCER:

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.

QUART:

Suspendre les tramitacions i llicències en l'àmbit de la modificació puntual del Pla General de conformitat amb el que disposa l'art. 71 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme de Catalunya.

CINQUÈ:

Nomenar a la societat municipal PUMSA administració actuant en l'àmbit de la modificació puntual del pla general dels àmbits "d'Iveco-Renfe/La Farinera - Veïnat de Valldeix", reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió. Aquest nomenament compren també les facultats de la societat municipal per a l'execució de les obres i el cobrament de les quotes urbanístiques als propietaris.

SISÈ:

Cedir a la societat municipal PUMSA el sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al 10% del sostre d'aprofitament privat pel nou ús residencial que possibilita la modificació puntual del pla general dels àmbits "d'Iveco-Renfe/ La Farinera - Veinat de Valldeix"

SETÈ:

Demanar informe a l'Agència Catalana de l'Aigua, Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya, Dirección General de Costas, RENFE i Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

VUITÈ:

Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, a la societat municipal PUMSA, i als propietaris del Sector.

NOVÈ:

Donar trasllat dels precedents acords a les seccions de llicencies de Ciutat Sostenible."

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot contrari del seu grup. La modificació del Pla General té per objecte reconvertir l'ús industrial d'aquesta zona costanera, passant-lo a residencial, amb un increment desmesurat d'aprofitament, que recorda en conjunt la construcció de torres d'alguns municipis turístics. Es pretén amb el projecte que els edificis no formin una barrera de formigó, però el conjunt de torres de gran alçada que es permet construir no respon a la tipologia i densitat que voldrien per a Mataró. L'efecte derivat d'aquesta modificació i del mateix Programa d'Actuació Urbanística aprovat el passat juliol, és la conversió de Mataró en una ciutat dormitori de la conurbació de Barcelona. Pel que fa a la inclusió de l'equipament de la Farinera, estan d'acord amb la proposta, però en canvi discrepen de la ubicació d'un espai lliure d'aquest sector a l'altra punta de la ciutat, al costat del Torrent Valldeix. Aquesta solució la troben incoherent, doncs no reportarà cap benefici com a tal espai lliure, si es té en compte que sempre ha estat qualificat de sòl no urbanitzable.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, integra el debat sobre el sector IVECO-RENFE amb els que s'han tingut els últims mesos sobre una part important de la façana marítima, des del sector El Rengle a la Ronda Barceló i Cafè de Mar. El Pla General de 1996 va dibuixar un model de ciutat situada d'esquenes al mar, cosa que ells van denunciar en el seu moment, però veuen amb satisfacció que això s'ha anat corregint, encara que no amb una perspectiva global de la façana de mar, sinó de forma parcial. En el sector IVECO es planteja la construcció de 1.300 pisos, malgrat que és dubtós que aquest fort creixement d'habitatges a la ciutat serveixi per abaratir el seu preu; potser hauria estat més convenient que aquest increment s'hagués pogut repartir per altres zones de la ciutat. També posa en dubte la conveniència de col·locar part de la zona verda del sector a l'altra banda de Mataró, en el Torrent de Valldeix. En suma veuen bé la proposta, com a forma d'obrir Mataró al mar, però tenen alguns dubtes que, al tractar-se avui d'una aprovació inicial, els portaran a abstenir-se en la votació.

El senyor Arcadi Vilert respon que, en el sector IVECO, no es pot parlar de barreres de formigó en relació a un terreny verge, sinó en relació al Pla General vigent, el qual ja va donar uns drets adquirits als propietaris. La ordenació i els usos dels edificis que ara es disposa és molt més agradable que la proposta del Pla General, que era fer un polígon industrial. També recorda que el projecte recull els criteris d'un concurs d'idees entre els millors arquitectes urbanistes de Catalunya, i per tant la qualitat de l'arquitectura és indubtable. D'altra banda considera injusta l'acusació que es fa des de CiU de què Mataró s'està convertint en una ciutat dormitori, quan aquesta ciutat ha posat en el mercat 1.000.000 m2 de sòl industrial durant els últims anys. A Mataró hi ha sòl suficient per l'activitat industrial, de forma que ningú haurà de marxar a treballar fora de la ciutat com que no sigui per decisió pròpia; aquesta és també la intenció que guia a l'ajuntament en aquest sector. Pel que fa a la zona verda que ha esmentat el Sr. Valls, respon que aquell terreny podia ser agrícola administrativament parlant, però fa molt de temps que no és apte per a l'agricultura; el que volen fer és racionalitzar un espai, que no serveix per conreu, creant un espai lliure connectat amb un altre colindant, que doni lloc en el futur a un altre Parc Forestal, ja que no totes les zones verdes han de ser urbanes. Respecte als dubtes expressats pel Sr. Rovira sobre si la concentració d'habitatges és excessiva, indica que l'aprofitament net és de 1,3 m2/m2 sostre, que és el més baix de Mataró. En tot cas celebra l'esperit constructiu del debat i espera poder continuar el debat amb tots els grups durant la tramitació de l'expedient per tal de millorar en tot el possible el resultat final.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, denuncia la falta de pudor social del govern municipal, quan el Sr. Vilert qualifica el projecte com "un espai per viure i treballar de molta qualitat". Li agradaria que el govern també parlés amb èmfasi de la qualitat en àmbits o zones degradades de la ciutat. També considera que la urgència i la oportunitat de portar avui al Ple l'aprovació inicial de la modificació del Pla General del sector IVECO, estriba en què abans de final d'any s'hauran de pagar molts diners per la compra dels terrenys a IVECO, i és necessari definir-lo urbanísticament per trobar els socis que paguin aquest import i les inversions a fer. Massa sovint s'estan lligant projectes de ciutat a operacions de risc, que després no ha reeixit, obligant a l'ajuntament a tirar enrera. Això va passar amb la Ronda Barceló, vinculada al POEC i la vinguda del Corte Inglés. També la operació del Rengle ha estat vinculada al Tecnocampus, quan la realitat demogràfica del país ha fet perdre molts milers d'estudiants universitaris durant els anys 90. Ara s'està vinculant el desmantellament d'una zona industrial a una requalificació de sòl residencial, amb la qual cosa és legítim que els propietaris de terrenys industrials especulin amb les seves finques a l'espera d'una substanciosa requalificació.

El senyor David Rovira respon que la legalitat dels trasllats d'aprofitament per obtenir zones verdes i equipaments tal com els planteja el govern és una cosa que decidiran, si s'escau, els tribunals, i a la vista d'alguns fracasos recents no té seguretat sobre el resultat definitiu. Respecte la excesiva densificació que, al seu entendre, té el projecte de modificació, no li val la referència a l'aprofitament urbanístic que ha fet el Sr. Vilert; no és comparable amb la que pugui haver-hi en altres zones de Mataró, ja que aquesta densificació i les altures previstes dels edificis afecten a la façana marítima i per tant a la línia del front del mar, que és un espai més social o públic per a l'ús dels ciutadans. Tenint en compte que aquesta operació la lidera l'empersa municipal PUMSA, són exigibles uns resultats molt millors pels interessos públics dels que aquí es proposen.

El senyor Arcadi Vilert nega la idea expresada pel Sr. Esperalba de què el govern municipal no tracta amb igual carinyo tots els àmbits urbanístics de Mataró. El que ha volgut dir és que el sector IVECO, per la seva situació davant del mar, insfraestructures i comunicacions, té una especial qualitat; a més és un lloc agraït per treballar urbanísticament perquè és pla, permetent una fàcil ordenació de l'espai. Això no és voluntat del govern municipal sinó fruït de les circumstàncies físiques del sector. La voluntat política de fer bé les coses és idèntica per a tot Mataró. D'altra banda reconeix que els condicionants econòmics de l'operació han accelerat el calendari, però això no significa que estiguin presses totes les decisions relevants, ja que després d'aprovar la modificació del Pla General del sector IVECO vindrà el projecte de Pla Especial de Millora Urbana, que és on es distribueixen els espais, altures, etc. Per tant la reflexió estratègica sobre el Pacte Econòmic i Social serà paral.lela en el temps al desenvolupament urbanístic del sector, i no distorsionarà aquella discussió. En resposta al Sr. Rovira, considera que el preu de l'habitatge no és conseqüència directa del número dels que es fan, sinó de molts altres factors (preu del diner, allargament d'endeutament privat, etc). Malgrat això també podria passar que la polaritat de nous pisos en aquesta zona, fes un efecte de trasvas amb conseqüències de baixada de preus a l'interior de la ciutat. En tot cas l'estudi econòmic financer del projecte indica que la plusvalua global del sector no supera el 8% de forma que ningú podrà acusar a l'Ajuntament de fomentar l'especulació, atesa la importància de les càrregues urbanístiques que s'imputen al sector.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

22 - RATIFICAR EL DECRET D'ALCALDIA NÚMERO 6194/2004, DE 2 D'AGOST, SOBRE L'APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA PLANTILLA DE L'IME DE L'ANY 2004

El senyor Josep Comas, President de l'Institut Municipal d'Educació, presenta a ratificar el següent Decret :

"DECRET

6194/2004 de 2 d'agost

Assumpte:

Aprovació definitiva de la modificació de la plantilla de l'IME de l'any 2004

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2004 196 - AL

En sessió ordinària celebrada el dia 29 d'octubre de 2004, el Ple de l'Ajuntament va acordar aprovar la plantilla de personal de l'any 2004 de l'Institut Municipal d'Educació, però en aquests moments és necessari procedir a la seva modificació pels següents motius:

Primer.- En sessió ordinària celebrada el dia 29 d'abril de 2004, el Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació va aprovar un increment d'infants per aula a les Escoles Bressol Municipals. Així, com un nou sistema de modalitat horària en format intensiu. Per tal de garantir el correcte funcionament de les escoles bressol i reforçar el servei d'atenció als infants fruit d'aquest increment d'infants per aula i de la nova modalitat horària cal crear 7 places d'educador/a de 1r cicle d'educació infantil, 5 d'aquestes a jornada completa i 2 a jornada parcial, anant la despesa a càrrec de les partides 2110 422000 13000 i 2110 422000 16000 del Pressupost del 2004 de l'Institut Municipal d'Educació.

Segon.- Es creu necessari suprimir de la plantilla de personal laboral 7 places d'auxiliar de menjador de les escoles bressol, actualment vacants per haver finalitzat els contractes temporals de les treballador i la voluntat d'externalitzar el servei de menjador de les escoles bressol.

Tercer.- Al maig de 2004 va finalitzar el contracte amb l'empresa que fins al moment s'encarregava del manteniment de les escoles bressol municipals. La direcció ha considerat convenient que una persona de l'Institut Municipal d'Educació amb el perfil professional adequat s'encarregui del manteniment de les escoles bressol donat el volum d'incidències. Es creu necessari crear una plaça de conserge mantenidor, anant la despesa a càrrec de les partides 2000 422000 13000 i 2000 422000 16000 del Pressupost del 2004 de l'Institut Municipal d'Educació.

Quart.- Es creu necessari suprimir de la plantilla de personal laboral 1 plaça de conserge de CEIP, ja que un conserge de CEIP serà la persona que ocupi la plaça de conserge mantenidor.

Cinquè.- Es creu necessari suprimir de la plantilla de personal laboral 1 plaça de cuinera de les escoles bressol, actualment vacant i tenir el servei de cuina de les escoles bressol externalitzat.

Sisè.- L'aplicació efectiva d'aquestes modificacions en l'exercici 2004 implicaria un augment de despesa que ve detallat en l'annex 1, l'efectivitat del qual està condicionat a l'existència de crèdit que es reconeixerà en modificació de pressupost 2004 de suplement de crèdit per majors ingressos.

Setè.- A principis del mes de juliol de 2004 i fruit d'un procés negociador sobre l'organització i funcionament del servei d'Escola Bressol municipal, amb els diferents agents socials implicats a nivell de ciutat es va arribar a la conclusió que calia ampliar la plantilla actual d'educadores d'escola bressol a més d'introduir altres canvis organitzatius que implicaven modificar la plantilla de l'IME de l'any 2004.

Vuitè.- El Consell Plenari de l'IME de data 13 de juliol de 2004 va aprovar inicialment aquesta modificació de plantilla, expedient que també es va informar favorablement a la Comissió Municipal Informativa de Serveis Personals de data 16 de juliol de 2004.

Novè.- Les contractacions a les quals es fa referència estan vinculades a l'inici del curs escolar 2004-2005 i, per tant, s'iniciaran amb data 1 de setembre de 2004, per la qual cosa, no es pot ajornar l'aprovació definitiva de la modificació fins al Ple municipal de 9 de setembre de 2004.

FONAMENTS DE DRET

L'art. 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l'aprovació del pressupost durant l'any de la seva vigència per respondre a l'establiment de nous serveis, per l'ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per l'exercici següent, com també si respon a criteris d'organització interna.

L'article 21.k de la Llei 11/1999, de 21 d'abril, de modificació de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, disposa que "l'alcalde té, entre altres, l'atribució (€), en cas d'urgència, en matèries de la competència del Ple, en aquest supòsit donant compte en el mateix en la primera sessió que celebri per a la seva ratificació."

En ús de les atribucions que tinc conferides.

RESOLC

Primer.-

Aprovar les següents modificacions de la plantilla de l'IME

1. Crear en la plantilla de personal laboral les següents places:

- cinc places d'Educadora d'Escola Bressol a jornada completa (Grup B)- dues places d'Educadora d'Escola Bressol a jornada parcial (Grup B)- una plaça de conserge mantenidor (Grup E)2. Suprimir de la plantilla de personal laboral les següents places:

- set places d'auxiliar de menjador (Grup D) - una plaça de conserge CEIP (Grup E)- una plaça de cuinera de les escoles bressol (Grup E)3. Atendre l'increment de despesa que es desprèn de la modificació de plantilla proposada amb càrrec a les partides corresponents del capítol 1 del pressupost de 2004 i que es detallen en l'annex 1. L'efectivitat del present acord restarà condicionada a l'existència de crèdit pressupostari suficient.

Segon.-

Ratificar aquest decret en el proper Ple municipal.

Tercer.-

Publicar-ho al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

23 - RATIFICAR EL DECRET D'ALCALDIA NÚMERO 6195/2004, DE 2 D'AGOST, SOBRE L'APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L'IME.

El senyor Josep Comas, President de l'Institut Municipal d'Educació, presenta a ratificar el següent Decret :

"DECRET

6195/2004 de 2 d'agost

Assumpte:

Aprovació definitiva de la modificació de la relació de llocs de treball de l'IME

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2004 199 - AL

En sessió ordinària celebrada el dia 29 d'octubre de 2003, el Ple de l'Ajuntament va acordar aprovar la plantilla de personal de l'any 2004 de l'Institut Municipal d'Educació.

S'ha promogut expedient de modificació de la plantilla de l'IME en el que es preveuen les següents altes i baixes:

1. Crear en la plantilla de personal laboral les següents places:

- cinc places d'educador/a escoles bressol a jornada completa (Grup B)- dues places d'educador/a escoles bressol a jornada parcial (Grup B)- una plaça de conserge mantenidor (Grup E)

2. Suprimir de la plantilla de personal laboral les següents places:

- set places d'auxiliars de menjador (Grup D)- una plaça de conserge CEIP (Grup E)- una plaça de cuinera de les escoles bressol (Grup E)

3. A principis del mes de juliol de 2004 i fruit d'un procés negociador sobre l'organització i funcionament del servei d'Escola Bressol municipal, amb els diferents agents socials implicats a nivell de ciutat es va arribar a la conclusió que calia ampliar la plantilla actual d'educadores d'escola bressol a més d'introduir altres canvis organitzatius que implicaven modificar la plantilla de l'IME de l'any 2004.

4. El Consell Plenari de l'IME de data 13 de juliol de 2004 va aprovar inicialment aquesta modificació de plantilla, expedient que també es va informar favorablement a la Comissió Municipal Informativa de Serveis Personals de data 16 de juliol de 2004.

5. Les contractacions a les quals es fa referència estan vinculades a l'inici del curs escolar 2004-2005 i, per tant, s'iniciaran amb data 1 de setembre de 2004, per la qual cosa, no es pot ajornar l'aprovació definitiva de la modificació fins al Ple municipal de 9 de setembre de 2004.

FONAMENTS DE DRET

L'art. 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals expressa la necessitat d'acompanyar la relació de llocs de treball a l'expedient de pressupost.

Els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals regulen les característiques bàsiques de les relacions de llocs de treball i determinen que el ple de la Corporació és l'òrgan competent per fer-ne l'aprovació i per modificar-la.

L'article 105 de la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, pel qual es faculta a les Administracions públiques a rectificar en qualsevol moment, d'ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes.

L'article 21.k de la Llei 11/1999, de 21 d'abril, de modificació de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, disposa que "l'alcalde té, entre altres, l'atribució (€), en cas d'urgència, en matèries de la competència del Ple, en aquest supòsit donant compte en el mateix en la primera sessió que celebri per a la seva ratificació."

En ús de les atribucions que tinc conferides.

RESOLC

Primer.-

Aprovar les següents modificacions de la relació de llocs de treball de l'IME

1. Crear a la relació de llocs de treball els següents llocs de treball de personal laboral:

- un lloc de treball de conserge mantenidor a jornada completa (Grup E) de l'Institut Municipal d'Educació, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs de mèrits.

2. Suprimir a la relació de llocs de treball els següents llocs de treball de personal laboral:

- Un lloc de treball de cuinera a jornada completa (Grup E) d'escoles bressol dins de l'Àrea d'Ensenyaments bàsics de l'IME, Servei d'Educació Infantil i Primària, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs de mèrits.

3. Atendre l'increment de despesa que es desprèn de la modificació de relació de llocs de treball proposada amb càrrec a les partides del capítol I 2110 4220000 13000 i 2110 422000 16000 del pressupost de 2004. L'efectivitat del present acord restarà condicionada a l'existència de crèdit pressupostari suficient.

Segon.-

Ratificar aquest decret en el proper Ple municipal.

Tercer.-

Publicar-ho al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

 

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, avança el vot favorable del seu grup. No obstant això voldrien un augment de la ratio nens/educadors en les escoles bressol per a poder donar places a nens que s'han quedat fora de l'escola bressol municipal per falta de places. També pensa que hauria d'avançar-se el començament de curs.

El senyor Josep Comas respon que el tema de l'avançament del curs és obert i opinable i en tot cas fa molts anys que s'inicia a les mateixes dates. Respecte a la ratio, recorda que la relació nens/educadors ha estat de 20 fins que un Reial Decret de desembre de 2003 va derogar l'anterior norma que era de 1991 i fixava aquesta ratio. Per això en aquests moments no hi ha referència legal sobre ratios. Afortunadament el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 5/2004 de 9 de juliol sobre escoles bressol, que, entre altres coses, preveu el desenvolupament normatiu d'aquesta matèria pel Govern de la Generalitat, i té esperances que aquestes qüestions quedin resoltes.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIó

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 24, 29 i 33 per venir referits a temàtiques coincidents.

24 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA REFORMA I DINAMITZACIÓ DEL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la següent Proposta :

"El mercat de la plaça de Cuba és el principal mercat municipal de la nostra ciutat i del Maresme. És un mercat de producte fresc, que interactúa amb un públic local i comarcal, tenint un caire de proximitat important per un determinat segment de població del centre i de l'eixample de Mataró. L'enfocament cap el producte fresc és el seu valor diferencial respecte d'altres ofertes comercials.

És públic i notori el debat al voltant de la seva millora des de fa dos anys. Tot i això no s'ha pres una decisió ferma per part del Govern municipal. Durant el primer trimestre de l'any 2.003, a proposta de CiU es va endegar una comissió tripartida que va consensuar una proposta de mínims que va quedar sobre la taula, a l'espera d'un Pla de dinamització que havien de presentar els serveis tècnics de l'MPEM. Després, els diferents processos electorals i els canvis en el sí de l'IMPEM han demorat decisions estratègiques importants pel propi mercat i pel comerç en general.

Ara, un any i mig després, s'ha incorporat un nou administrador de mercats, s'han endegat converses amb els venedors sobre el futur Pla de dinamització i s'està plantejant la reforma del reglament del mercat. Malgrat això, no s'ha avançat en la definició de les reformes que cal fer en aquest espai i que neguitegen, no solament als venedors sinó al conjunt del comerç mataroní.

Els acords de mínims assolits en les converses de la comissió tripartida (venedors, comerciants de l'entorn i representants de l'IMPEM) foren els següents: millora dels accessos i entorn, climatització del local, posada en subhasta de les parades buides i nou model de gestió, al qual s'hi va afegir l'esmentat Pla de dinamització.

Darrerament, hi ha hagut veus que han volgut reprendre el debat sobre l'enderrocament del mercat, plantejant la necessitat d'un nou mercat a la plaça de Cuba. Des del grup municipal de CiU ens reafirmem en la postura que vam prendre en el seu moment, quan vam proposar una reforma important, en la línia dels acords de mínims plantejats en l'esmentada comissió tripartida. Des de la nostra responsabilitat municipal, creiem que l'Ajuntament de Mataró no està en aquests moments en disposició econòmica ni financera d'assumir la construcció d'un nou mercat municipal. L'endeutemant municipal és prou elevat com per permetre el marge de maniobra necessari per escometre un projecte d'aquest tipus.

Es per això, que des de la coherència i la voluntat de millorar les prestacions del mercat de la plaça de Cuba, volem plantejar les millores adients per tal de projectar el mercat a 10-15 anys vista. Val a dir que aquest posicionament s'emmarca perfectament en les propostes plantejades en els diferents documents que han estudiat darrerament la situació del comerç a la nostra ciutat, entre ells l'estudi del POEC.

Creiem absolutament necessari emprendre de forma urgent la millora del mercat de la plaça de Cuba, en la mesura que aquest mercat és un clar element d'atractivitat pel comerç de tota la ciutat.

Per tant, el grup mpal de CiU presenta la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Primer.- El Ple de l'Ajuntament expressa la voluntat de reformar el mercat de la plaça de Cuba i el seu compromís d'iniciar dins de l'any 2.005 les obres d'arranjament d'aquest espai.

Segon.- La reforma inclourà el següent:

2.1.- La redacció d'un projecte de nous accessos per la banda de llevant, de ponent i mar, que inclogui nous elements que facilitin l'accessibilitat ( rampes, escales mecàniques...) , i la visibilitat ( elements de vidre...). Així mateix es plantejarà la possibilitat de realitzar uns acabats de pintura que minimitzin l'impacte visual de l'edifici i dignifiquin la seva façana.

El projecte s'encarregarà als tècnics municipals.

2.2.- Es plantejarà un nou sistema d'aparcament en bateria a les bandes de mar i muntanya, aplicant zona blava en aquests espais, racionalitzant i facilitant als veïns l'aparcament preferencial en determinades hores, tal com s'ha fet darrerament en d'altres indrets de la ciutat. Es deixaran els espais adients per la càrrega i descàrrega, minimitzant el seu impacte en la rotació de vehicles de clients i usuaris. El criteri a emprar serà el de màxima facilitat d'aparcament i de rotació de vehicles.

Tanmateix s'encarregarà el projecte als tècnics municipals.

2.3.- Es procedirà a baixar el sostre del local i a fer els arranjaments necessaris per a la instal·lació de climatització (fred i calor) en el mercat.

S'encarregarà a una empresa externa l'estudi i realització d'aquest punt.

2.4.- Es posaran a subhasta totes les parades actualment tancades. El criteri de subhasta de les parades tancades, i actualment en mans de l'IMPEM, serà el de facilitar la màxima diversificació entre les diferents branques del comerç i dels gremis de productes frescos, que tindran accés preferencial. . Es facilitarà així mateix l'entrada de parades de venedors de productes envasats (no frescos) de qualsevol mena, si això afegeix un plus d'oferta complementària al propi mercat.

S'estudiarà també l'entrada de serveis complementaris, sota el criteri de reproduir dins del mercat aquella oferta que també es troba de forma normalitzada al mateix carrer.

Tercer.- Finalment, aprofitant la presència d'un nou administrador de mercats, la reforma del reglament i el futur consens al voltant del Pla de dinamització, s'establirà un nou sistema de gestió més àgil, obert i participatiu que satisfaci no solament als venedors i comerciants de la ciutat sinó al conjunt de la ciutadania en general."

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIVA A LES QUEIXES DELS COMERCIANTS DE LA PLAÇA DE CUBA

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

"Recentment els comerciants de la Plaça de Cuba s'han manifestat per les actuacions de la grua municipal en aquella zona. Al darrere d'aquesta queixa s'amaga el malestar de la gent del mercat per la greu situació de crisi en la que està inmers, amb cada cop menys parades.

Tot i que el Govern Municipal havia promés la seva reforma, el projecte està estancat i els comerciants no han estat convocats per l'equip de Govern a parlar sobre el futur del mercat i la aplicació de mesures de dinamització.

Certament ens trobem davant d'una situació en la que la viabilitat del mercat és com a mínim incerta.

PREGUNTA

  1. Ha parlat el Govern Municipal amb els comerciants de la plaça de Cuba arrel de la seva manifestació sobre el motiu de les seves queixes?
  2. Ens pot informar el Govern de quina és la idea que té per donar compliment al compromís previst al POEC de reforma del mercat de la plaça de Cuba?
  3. Hi ha algun projecte amb el que s'estigui treballant?"
  4. 33 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS CRITERIS D'ACTUACIÓ DE LA POLICIA LOCAL I EL SERVEI DE RETIRADA DE VEHICLES.

    El senyor J. Vicent Garcia i Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta el prec següent :

    "Qualsevol equip de govern, també municipal, té l'obligació de col·laborar en la bona marxa de l'activitat econòmica en el seu àmbit de decisió.

    El comerç és un clar factor d'aquesta activitat econòmica, lligat íntimament amb la promoció de la ciutat, que dóna servei a les ciutadanes i ciutadans. Per altra banda, la policia local té com una de les seves principals raons de ser la col·laboració amb la població i ajudar a solucionar els problemes a la via pública.

    Darrerament són moltes les queixes de ciutadans, comerciants i clients per l'actuació de la nostra policia i, especialment, del servei de grua municipal. No pas tant pel que fa als agents, que fan el que els ha estat encarregat, sinó per les directrius, a cops contradictòries, que ells han de seguir. També sorprenen la senyalització d'algunes zones de càrrega i descàrrega. Aquest és el cas, per exemple, dels entorns del Mercat de la Plaça de Cuba, on es prohibeix totalment l'estacionament, exceptuant l'horari de càrrega i descàrrega. Això equival a dir que, de nit, en hores que no hi ha cap activitat, els veïns no poden deixar els seus vehicles. Aquest horari, acompanyat d'una actuació continuada de la grua, no s'explica sinó hi ha al darrere només un afany recaptatori, atès que en cap cas es dificulta la circulació de vehicles ni de persones.

    És per tot això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta el següent,

    PREC

    Primer

    .- Que es reconsiderin els espais de CiD (càrrega i descàrrega) i la seva corresponent regulació horària a l'entorn del Mercat de la Plaça de Cuba i altres centres comercials urbans.

    Segon.-

    Que es convoqui als representants de comerciants i empreses de serveis en general per consensuar els criteris per a l'establiment d'aquestes zones de CiD.

    Tercer.-

    Que en el cas que alguns espais, propers a zones d'activitat comercial, requereixin el control i actuació a través del servei de retirada de vehicles, aquests se senyalin amb la indicació de "Actuació Preferent de la Grua"."

    El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, respon al prec de CiU, dient que amb motiu de la reforma del carrer Palmerola l€any 1995, i voltant de la Pl. de Cuba, varen arribar a l€Ajuntament diferents queixes dels veïns d'aquesta plaça pels aldarulls que feien a la nit diferents usuaris dels vehicles que se estacionaven per anar de festa pels voltants. Així mateix, varen arribar algunes queixes dels marxants, a causa dels problemes que tenien per instal·lar-hi les parades els dies de mercat. Desprès de diferents reunions es va arribar a l€acord de treure l€estacionament de zona blava al c./ de Palmerola i posar-lo com a CiD, amb limitació de 15 minuts i durant les 24 hores. Posteriorment, i degut a les queixes de diferents veïns i botiguers a l€IMPEM per el mal ús que s€està fent de la CiD, des de l€IMPEM es va informar que a la zona es faria un control exhaustiu per la Policia Local, i des de llavors es va començar a posar denuncies i a retirar amb la grua els vehicles que incomplien la normativa i estaven més temps del compte o no posaven el disc horari. Aquestes mesures varen crear un cert malestar entre els botiguers, que varen demanar una reunió amb el Regidor de Mobilitat. El dia 20 de juliol es va portar a terme aquesta reunió, en la qual es varen plantejar diverses qüestions, entre d'altres l'excés de cel de la Policia Local. A més, els botiguers varen demanar l€ampliació de l€horari de càrrega i descàrrega de 15 a 30 minuts, amb la negativa del Regidor argumentant que totes las CiD de la ciutat tenen el mateix tractament i que no poden fer-se excepcions per no crear greuges comparatius. També es va demanar que es pogués estacionar lliurement per les nits, a lo qual el Regidor va contestar que hi havia un pacte amb l'Associació de Veïns en el sentit que la càrrega i descàrrega seria de 24 hores, i que aquest pacte no es podia trencar sense un nou acord.

    Finalment es va parlar sobre la millora de la senyalització i la tolerància de la Policia Local durant un temps prudencial per tal que els botiguers poguessin informar als seus clients sobre les mesures i poder repartir discos horaris. El Regidor va accedir a aquesta demanda condicionant l€acord a que es denunciaria els vehicles que excedissin del temps autoritzat i que la grua actuaria sobre els vehicles que poguessin crear perill, interrompre el pas o a requeriment d€algun ciutadà afectat .

    Va acabar la reunió amb el compromís de fer una reunió al mes de setembre, per valorar la situació i arribar a l€acord definitiu. Així mateix, els botiguers es varen comprometre a parlar amb l€AA.VV. sobre el tema de la CiD per tal de deixar-la lliure per la nit, i en cas d€acord que l€Ajuntament faria les modificacions adients. Per tant demana que aquest prec quedi sobre la taula esperant la propera reunió.

    El senyor Antoni Civit, conseller delegat de Promoció Econòmica, contesta a la proposta de resolució de CiU que, des del govern no s'accepta per les raons següents :

    • perquè parlen de reforma important però la concreten en una sèrie d'actuacions que no responen a les necessitats de mercat.
    • perquè encara no sabem quins tipus de reforma s'ha de fer, per tant no sabem quin serà el pressupost que es necessitarà.
    • perquè les propostes de reforma de CiU no serveixen per impulsar el mercat de la Plaça de Cuba sinó per perpetuar la precarietat i la mediocritat com a mercat.
    • I, finalment perquè acceptar aquesta proposta representaria desmerèixer tota la feina feta fins ara de recollida d'opinions, de diàleg amb els concessionaris i de debat al Consell de l'IMPEM.

    El govern municipal té un projecte polític molt clar respecte als mercats municipals; unes de les prioritats per a l'any vinent serà la redacció dels projectes bàsics de reforma de la Plaça de Cuba i de la Plaça Gran. Mentrestant hi ha un intent de crear una Associació de Venedors de la Plaça de Cuba i s'està treballant en la reforma del Reglament de Funcionament del mercat. Cal tenir en compte l'opinió de tots els interlocutors i mantenir les converses amb els comerciants per poder arribar a un acord per a la reforma del mercat. Proposa a l'oposició que s'incorpori al debat per arribar a un consens entre comerciants i govern municipal, fent aportacions i acceptant també renúncies. En conseqüència demana a CiU que retiri aquesta proposta de resolució i el convida a incorporar-se al debat dins el consell de l'IMPEM.

    Pel que fa a la pregunta presentada pel Sr. Mojedano li contesta que al mes de gener d'enguany es va aprovar el POEC que preveu la reforma del mercat de la Plaça de Cuba, i avança que és una de les prioritats del govern municipal per a l'any vinent. Així mateix s'han vingut mantenint reunions i converses amb els comerciants de la plaça i amb l'Associació de Veïns de Mataró Centre, mantenint-los informats de les converses amb els representants de Comerç i Mercats de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. En definitiva el tema dels mercats municipals mai s'ha deixat de banda sinó que s'ha anat treballant des de l'IMPEM i el govern municipal. Pel que fa al tema de dinamització del mercat, des del mes de juny s'ha proposat als concessionaris del mercat la realització d'un Pla de Dinamització Comercial, que la majoria estan interessats en assumir, acord que es va prendre en la sessió del consell de l'IMPEM per iniciativa pròpia dels comerciants de la plaça. Així mateix des del mes de juny hi ha un nou administrador de mercats que vetlla pel bon funcionament i amb el qual els concessionaris estan contents. I finalment pel que fa a la tercera pregunta ja ha estat abastament contestada.

    El senyor Josep Lluís Martí constata que el govern no té projecte de mercats municipals. Està d'acord que el govern mantingui reunions, faci debats, però això fa temps que dura. Li sorprèn la postura del Sr. Civit ja que primer no accepta la proposta i ara li proposa que la retiri. Això no és acceptable perquè en el Ple de 6-2-2003 varen presentar la mateixa proposta de resolució, ara més matisada, i en aquell moment la Sra. Pilar González, presidenta de l'IMPEM, li va demanar el mateix. Demana per tant que clarifiqui la seva postura. També replica al grup municipal del Partit Popular que s'ha afegit al debat amb dos anys de retard i en conseqüència demana que facin les seves propostes.

    El senyor Paulí Mojedano aclareix al Sr. Civit que no s'han d'incorporar al debat dels mercats perquè ja hi són al consell de l'IMPEM, i que després de tres anys de debat ja és hora de què presentin un projecte o alguna proposta concreta. Al Sr. Martí li diu que no té cap intenció de plantejar debat, però si tant d'interès té en què el PP pugui arribar a determinada posició, li invita a què s'incorpori al seu partit.

    El senyor Antoni Civit replica al Sr. Martí que ell ja venia amb el posicionament de què el govern no tenia projectes sobre mercats municipals, però li torna a dir que el projecte és treballar la reforma del mercat de la Plaça de Cuba amb els interessats. Li emplaça a parlar amb els interlocutors que li explicaran quines són les opinions que tenen al respecte. En definitiva no accepten la proposta de resolució de CiU perquè proposen un projecte ignorant de la feina de participació ciutadana i perquè no resol els problemes de la plaça, ja que no serveixen per impulsar el mercat sinó per perpetuar la mediocritat del mercat. Al Sr. Mojedano li indica que el PP forma part de l'Ajuntament i per tant ha de participar en el debat, però el problema és que ignoren les aportacions que els seus representants fan en l'IMPEM; aleshores el que es tracta és de ser més seriós i sensibles amb la situació.

    Finalment respecte a la proposta de resolució de CiU, proposa acceptar el primer punt matisat amb un altre redactat i pel que fa a la resta de punts no s'accepten.

    El senyor Josep Lluís Martí puntualitza que no està d'acord amb els quatre arguments donats pel Sr. Civit per no acceptar la seva proposta, ja que sempre han col·laborat amb els tècnics de l'IMPEM.

    El senyor Alcalde intervé per fixar les posicions i en nom del govern, proposa fer decaure la proposta de resolució, i alternativament posar a votació el text alternatiu següent proposat pel Sr. Civit:

    "Únic.- El Ple de l'Ajuntament expressa la voluntat de reformar el mercat de la Plaça de Cuba i el seu compromís de realitzar, dins l'any 2005, l'estudi de programació i els projectes tècnics necessaris per, en la mesura possible, iniciar les obres."

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que la voluntat del grup municipal de CiU és participar en qualsevol oferta que faci el govern de diàleg, per la qual cosa no tenen cap inconvenient en retirar la proposta de resolució i afegir-se al text alternatiu proposat pel Sr. Civit.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

    S'incorpora a la sessió el Sr. Joan López Alegre, regidor del grup municipal del Partit Popular.

    25 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PER A L'ORGANITZACIÓ D'UN FESTIVAL DE RUMBA CATALANA A MATARÓ.

    La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta la següent proposta de resolució :

    "La història de Catalunya, la riquesa i la pluralitat de la nostra cultura, la nostra identitat com a país, s€ha anat configurant al llarg dels temps, donant lloc a una societat avançada, socialment cohesionada, que sap integrar el respecte per les pròpies tradicions, plurals i variades amb una mentalitat oberta que ens proporciona punts de trobada amb cultures diferents que a la vegada ens obren nous horitzons amb oportunitats de progrés.

    L' oferta i l€activitat cultural són un bé necessari per a la nostra ciutat i són cada vegada més, elements d€atracció pel sector creatiu i empresarial, i constitueix un factor clau per a la projecció externa de la nostra ciutat.

    Pere Pubill, més conegut com a Peret, va ser homenatjat per la ciutat de Mataró amb la col·locació d€una placa en honor seu al carrer a on va néixer. Peret, ha estat l€impulsor d'una forma d'expressió musical pròpia de Catalunya, la rumba catalana. I tanmateix, és ambaixador de Mataró en altres ciutats i països.

    Des del Grup Popular, pensem que s€hauria d€extendre aquest homenatge més enllà de la figura d'en Peret, fent possible que la ciutat de Mataró organitzés cada any un festival de rumba catalana com a punt de referència de la música que el gran artista mataroní va fer popular arreu.

    Aquest festival permetria no només fer publicitat de Mataró com la ciutat que va veure néixer al gran impulsor de la rumba catalana, sinó també ser una plataforma per a tots aquells artistes i grups de rumba que a l€igual que Peret, senten l€expressió de la seva música com a eina de comunicació i cultura.

    Les polítiques culturals, en aquest sentit, s'han de concretar en fomentar la creació musical i col·laborar en la seva difusió. D€altra banda, la realització del festival aportaria una sèrie de visites que impulsaria el sector turístic de la ciutat.

    L'Ajuntament, conjuntament amb l€Associació Cultural Gitana de Mataró i el Maresme, col·laborarien en la concreció del projecte i en la organització del mateix com a entitats promotores. I haurien de portar a terme les accions necessàries per tal de cercar empreses i entitats financeres que puguin fer possible l'esponsorització del Festival de la Rumba Catalana.

    Per tot això el grup Popular proposa al Ple l€aprovació dels següents

    ACORDS:

    1-L'Ajuntament de Mataró en Ple manifesta el seu interès perquè la nostra ciutat organitzi anualment un festival de rumba catalana, com a extensió de l'homenatge al nostre gran artista local Peret.

    2- L'Ajuntament de Mataró es compromet a iniciar els contactes amb l'Associació Cultural Gitana de Mataró per tal de començar a treballar en el projecte lo abans possible."

    El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, considera que aquesta proposta hauria d'haver estat presentada en el Patronat Municipal de Cultura, la qual cosa d'entrada és un argument suficient per anticipar que el govern votarà en contra, per un defecte de forma. Però a més pels següents raonaments :

    • en el mes de març de 2003 es van reunir amb l'Associació Cultural Gitana de Mataró i el Maresme per parlar de diferents activitats a portar a terme d'una manera bilateral; la primera a concretar va ser l'homenatge a Peret en la inauguració del carrer La Palma.
    • Se'ls hi va emplaçar al mes d'octubre de 2003 per continuar parlant de projectes al voltant de la rumba catalana, incorporant en la programació de la festa de Les Santes elements difusors d'aquest tema. Com també des de la Comissió de Festes de Cirera han programat rumba catalana.

    Per tant no cal iniciar cap contacte perquè ja estan iniciats. Considera que no poden acceptar el text de la proposta de resolució perquè condiciona un treball que s'està portant a terme des del Patronat Municipal de Cultura amb l'Associació Cultural Gitana de Mataró i el Maresme. Demana que retirin la proposta i la presentin a la Junta del Patronat que és on ha de ser tractada.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, es sorprèn d'aquest furor progressista pels formalismes. Considera que s'ha de deixar de banda aquests formalismes i buscar elements de consens en coses importants per a la ciutat.

    El senyor Jaume Graupera invita a què la proposta sigui retirada i la traslladin al Patronat Municipal de Cultura, i en cas de què sigui votada el govern votarà en contra.

    La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, veu amb molta simpatia la proposta que presenta el Partit Popular, però creuen que el lloc més adient per discutir-ho hauria estat el Patronat Municipal de Cultura, pel fet que allà es discuteixen les línies polítiques culturals de la ciutat.

    El senyor Alcalde requereix al Sr. Mojedano que aclareixi si retiren la proposta i la presenten en el Patronat Municipal de Cultura o la posen a votació. El Sr. Mojedano contesta que la passen a votació.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    PRECS I PREGUNTES

    26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA REUNIÓ DE LA REGIDORIA DE BENESTAR SOCIAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AMB EL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

    El senyor Josep Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

    "El Grup municipal de Convergència i Unió al proppassat Ple Municipal va presentar un Prec en que es demanava l'actuació del Regidor de Benestar Social davant el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i a favor de la Fundació Pro-Persones amb Disminució Psíquica del Maresme.

    El Prec va ésser acceptat i també ens deia el Regidor que tenia una reunió concertada per la setmana següent.

    És per això que aquest grup municipal presenta les següents,

    PREGUNTES:

    1.-

    Ja s'ha entrevistat el Regidor de Benestar Social de la ciutat amb el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya?

    2.-

    Varen tractar en aquesta reunió de la manca de places de taller que tenim a la ciutat i a la comarca, i si és així, quina ha estat la resposta?

    3.-

    Per a quan tindran la resposta adequada les 48 persones disminuïdes que hores d'ara resten a casa sens cap tipus d'ajut professional? "

    El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, indica que l'entrevista es va poder realitzar el 22 de juliol, i una de les prioritats que l'Ajuntament de Mataró va posar sobre la taula de la Consellera de Benestar i Família de la Generalitat va ser el tema de la manca de places de tallers ocupacionals per a persones disminuïdes psíquiques. Considera que la consellera va estar molt atenta en aquest tema, encara que havia altres territoris a Catalunya que estaven pitjors dotats, però que entenia que aquestes famílies estaven desateses i era una situació que s'havia de resoldre. Així mateix ens va emplaçar al Pla d'Inversions plurianual que la Conselleria de Benestar i Família ha de tancar durant els mesos de setembre/octubre i que farien el possible per considerar aquest tema. D'altra banda la Fundació Maresme ha comunicat que han rebut una carta del Director General de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials en la que fa una valoració positiva del projecte que presenta la Fundació i que el tindran en compte en els pressupostos de 2005. En conseqüència entenem que tant la consellera com el director general valoren positivament aquest projecte per tirar-ho endavant.

    27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA PROMESA FETA ALS CIUTADANS/ES DE MATARÓ DE TENIR UNS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS PER L'ANY 2005.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

    "Recentment, el portaveu del Grup Municipal ICV-EUiA i membre de l'Equip de Govern de l'Ajuntament de Mataró Jaume Graupera ha anunciat que els pressupostos per l'any 2005 no seran de caire participatiu, tal i com es prometia a l'Acord de Govern signat pel tripartit després de les eleccions municipals del 2003.

    Aquest Grup Municipal entén que si l'Equip de Govern no compleix amb els acords arribats amb els mataronins/es cal que almenys, donin una explicació de per què no ho fan.

    PREGUNTA

    1. Pensa el Govern Municipal complir amb la promesa feta als ciutadans/es de Mataró de tenir uns pressupostos participatius per l'any 2005 o faran un incompliment més del seu pacte de Govern?"

    El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Participació Ciutadana, entén la preocupació de la pregunta però no la comparteix perquè en cap moment s'ha dit des del govern de la ciutat que els pressupostos no seran de caire participatius. Abans de vacances es va avançar quines serien les línies generals d'aquest procés de participació; després de vacances es va reunir amb el Sr. Mojedano del grup municipal del Partit Popular i amb el Sr. Fernàndez del grup municipal de Convergència i Unió per exposar amb detall el procés dissenyat i demanar la seva col·laboració, ja que és un projecte de tota la ciutat. Finalment aquesta setmana s'ha presentat a la ciutadania el procés participatiu d'enguany, que vol destacar quatre característiques del procés :

    • Posar a debat ciutadà les línies prioritàries d'acció de govern pel 2005.
    • Incrementar el temps de debat que va des del 28 de setembre, 1ª Audiència Pública, fins el dia que s'aprovi el PAM i els pressupostos del 2005.
    • Incrementar la capacitat d'aquest debat en la definició del pressupost, mitjançant dues Audiències Públiques.
    • Reforçar els instruments de participació existents : Els Consells, donant un paper rellevant en el procés i buscar la participació dels ciutadans mitjançant la 2ª Audiència Pública a través de la pàgina Web de l'Ajuntament, la línia del 010 i les Oficines d'Atenció al Ciutadà.

    Val a dir que no hi ha dos calendaris, és un mateix calendari de manera que les aportacions ciutadanes seran incloses en el PAM i en els pressupostos. Per tant els pressupostos del 2005 sí són de caire participatius, i per tot això considera que estan complint la promesa feta als ciutadans en aquest sentit. Manifesta que seguiran fent millores, fent debats en els Consells de Participació, incrementant els mecanismes de Consell de Ciutat i dels Consell Territorials relacionats amb els Plans Integrals. En definitiva, incrementar la participació i fomentar la proximitat és l'objectiu d'aquest govern. Per últim espera comptar amb la col·laboració dels grups municipals aportant propostes interessants.

    El senyor David Rovira manifesta que en la seva intervenció ha preguntat pels pressupostos participatius per a l'any 2005. Està bé millorar les coses però indica que de pressupostos participatius res de res.

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, intervé per al·lusions i considera que la voluntat del Sr. Pera no ha estat entrar en polèmica amb CiU. Indica que Convergència i Unió entrarà en el debat de la participació amb seriositat sense pretendre monopolitzar un tema, en el que el Sr. Graupera, en la seva campanya electoral va desqualificar a CiU dient que això és patrimoni d'ICV i d'esquerres. En definitiva quan es parli de participació ens trobaran a la taula perquè nosaltres creiem en aquest tema.

    El senyor Ivan Pera constata que no tenia cap intenció en polemitzar amb CiU. Celebra que vulguin participar en aquest procés i amb seriositat parlar dels pressupostos ja que són patrimoni de la ciutat i marcaran la manera de fer i de ser de la ciutat. Contesta al Sr. Rovira que no estigui preocupat, ja que hi ha pressupostos participatius.

    28 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA MODIFICACIÓ DEL MUR DE DELIMITACIÓ ENTRE LA PLAÇA GAUDÍ I EL CARRER COOPERATIVA.

    "Les obres a l'entorn de la Nau Gaudí afecten el carrer Cooperativa des de fa pràcticament sis anys, en que es van començar els nous pisos que delimiten la plaça per la banda de llevant. Durant aquest llarg període de temps els veïns han patit les obres i la provisionalitat que això significa. En l'actualitat resta per acabar la fase 2 que inclou l'entrega de la Nau Gaudí i executar la fase 3 de reurbanització del mateix c/.Cooperativa. Per tant, la projecció temporal per l'acabament de l'espai és d'un any i mig més, com a mínim.

    Ara, a més, els veïns s'han vist sorpresos per la construcció d'un mur que delimita l'espai entre el seu carrer i la plaça. Per això la seva visibilitat s'ha vist reduïda i l'accessibilitat a la plaça des de la banda de ponent s'ha complicat de forma evident. D'altra banda argumenten que no se senten integrats en el nou espai de la Plaça Gaudí tot i ternir-la a tocar per la separació que el mateix mur significa, quan els habitatges nous de l'altra banda hi tenen un accés directe des dels portals dels mateixos blocs de pisos.

    Des del nostre punt de vista, la solució seria fàcil si aquesta delimitació vingués marcada per pilones, que farien més amable la visualització de la plaça i de l'entorn des de tots els angles i facilitarien l'accessibilitat entre ambdós espais. El desnivell irregular entre el carrer i la plaça es podria salvar amb unes escales que seguissin el mateix criteri de pavimentació del projecte.

    Des de CiU creiem que els veïns dels habitatges del c/.Cooperativa tenen arguments sòlids per estar descontents i per això presentem el següent

    PREC

    L'Àrea de Serveis Territorials instarà als Departaments d'Obres i Urbanisme per a l'estudi d'una solució més adient a la delimitació d'espais entre el c/Cooperativa i la nova Plaça Gaudí, que garantitzi una millor visualització i accessibilitat entre ambdós espais."

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de convergència i Unió, indica que la consellera delegada d'Obres, Montserrat López, ja ha ordenat paralitzar les obres i també ens ha comunicat que ha encarregat a l'arquitecte la formulació d'un projecte per solucionar el tema, per tant retiren el prec.

    29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIVA A LES QUEIXES DELS COMERCIANTS DE LA PLAÇA DE CUBA

    Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 24.

    30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA REFORMA DEL MERCAT DE LA PLAÇA GRAN.

    Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 20 de l'ordre del dia.

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 31 i 34 per venir referits a temàtiques coincidents.

    31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIVA A MILLORAR L'ESTAT DE DEIXADESSA I BRUTICIA DE LA PLAÇA SANTA ANNA.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

    "La Plaça Sta. Anna és el centre neuràlgic de Mataró, el centre de la ciutat per excel·lència.

    Des de la Plaça es pot accedir al centre comercial de la ciutat situat a La Riera i al C/ Barcelona.

    Però l'aparença de la Plaça no es correspon amb el grau d'importància de la situat. L'estat de deixadesa i brutícia es evident i aquesta sensació es veu agreujada amb les accions incíviques d'algun ciutadans/es que la transiten.

    PREGUNTA

    1. Quines accions pensa prendre el Govern Municipal per tal de millorar l'estat en el que es troba la Plaça Sta. Anna? "

    34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ESTAT DE DEGRADACIÓ DE LA PLAÇA SANTA ANNA.

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

    "Són moltes i diverses les queixes que, des de fa temps, expressen els ciutadans i les ciutadanes de Mataró, especialment els veïns, de l'estat de degradació de la plaça Santa Anna i les seves rodalies.

    A part de la mala qualitat dels materials emprats en la seva reurbanització, malgrat la reparació que es va realitzar en el seu moment, a càrrec de l'empresa constructora, que fa que presenti un estat lamentable, amb peces malmeses, pedaços i un desgast que no és del cas, la plaça està permanentment ocupada per persones amb dificultats, en algunes ocasions sense cap sostre, que han fet de l'indret el seu lloc de residència habitual. Tot i que probablement, en moltes ocasions, la seva situació, sigui fruit de la societat injusta i execivament competitiva que tenim, el cas és que són els causants de petits furts i robatoris, s'embruten en portals i qualsevol racó, fins hi tot a l'interior de l'Església de Santa Anna, i alguns d'ells causen molèsties a altres ciutadans i els nois i les noies, alumnes de l'Escola que hi ha a la mateixa plaça.

    Aquest grup municipal, és coneixedor també de les darreres queixes i recollida de signatures, i, des d'un total esperit de col·laboració amb els responsables municipals, vol expressar la seva preocupació i el desig de poder trobar una solució que no atenti contra la llibertat de ningú, però tampoc dels veïns, ja siguin residents o professionals, i és per això que presenta la següent,

    PREGUNTA

    Primer.-

    Quin és, en el seu conjunt, la valoració de la situació i la problemàtica de la Plaça de Santa Anna que fa el govern municipal?

    Segon.-

    Quines converses i trobades ha mantingut per aprofundir en el coneixement de la situació i la recerca de solucions?

    Tercer.-

    Finalment, quines actuacions pensa emprendre el govern municipal per tal de trobar una solució definitiva?"

    El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, contesta que el govern municipal des de un bon principi s'ha preocupat d'aquest tema, i que després de les reunions mantingudes s'arriba a una mateixa conclusió :que darrera d'aquest col·lectius d'indigents hi ha persones amb històries dramàtiques i un deteriorament important. Aquest tema no és nou, ja que a l'any 2000 l'Ajuntament de Mataró va posar en marxa un Programa de Persones sense Sostre, concretament al Centre d'Acollida que és el més antic de Catalunya. Per tant Mataró va ser una de les primeres ciutats en posar un servei d'aquest tipus. Aclareix que al Centre d'Acollida existeixen 25 llits per pernoctar, i 7 d'aquests llits eren pel servei d'alberg que ara s'ha decidit suprimir per dedicar-los a la població de la nostra ciutat. Manifesta que en la primavera d'aquest any ha hagut reunions amb comerciants i veïns de la zona per treballar el tema. En concret ha hagut una coordinació entre la Policia Local, Mossos d'Esquadra, Benestar Social i el servei de Manteniment de l'Ajuntament, però es coincideix en la complexitat d'aquest tema. La metodologia utilitzada ha estat treballar en una atenció individualitzada, s'ha intensificat la presència de treballadors socials en el menjador Sant Joaquim, degut a situacions conflictives. A nivell policial ha hagut una bona coordinació perquè els espais de la Plaça Santa Anna siguin segurs, i des del servei de Manteniment s'ha netejat diàriament la plaça i s'han modificat uns bancs per cadires. En definitiva aquestes són les actuacions que s'han portat a terme i que d'alguna manera s'han de reforçar, respectant sempre el dret de tota la ciutadania.

    El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, reforça la resposta del Sr. Batista dient que quan aquesta problemàtica s'estava incrementant i s'estava generant inseguretat, van considerar fer un operatiu de coordinació que actués sota una mateixa direcció, el regidor Sr. Oriol Batista, perquè la solució d'aquest problema ha d'anar a l'origen de les causes. Manifesta que s'han establert unes mesures que incrementen totes les possibilitats de poder actuar i minimitzar els riscos que s'estan produint en aquest sector, però cal també saber quin són els límits que imposa l'ordenament jurídic, ja que el Codi Penal impedeix que hagi una proliferació d'identificacions i que s'actuï sobre accions que no són delictes; una altra qüestió és que els implicats són insolvents per tant en els casos d'infraccions administratives hi ha grans problemes pel seu compliment, i també s'ha de tenir en compte la posició clara del poder judicial sobre la improcedència d'identificacions o detenir reiteradament aquests implicats. En conseqüència les actuacions que es fan són continuar amb les identificacions i mesures dissuasories. Vol deixar clar que les incidències delictives que han hagut a la Plaça Santa Anna no són degudes a la presència d'aquest col·lectiu. De totes maneres hi ha una ordre de vigilància diària a la Plaça Santa Anna i al menjador Sant Joaquim, com també ordre de neteja diària en aquest sector. En definitiva volem continuar amb aquesta acció dissuasoria i de presència continua en el sector en atenció als riscos que puguin haver-hi a l'inici del curs escolar, però tot això sempre dins del marc que preveu la llei.

    32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA COLÒNIA DE ROSEGADORS DE LA CIUTAT.

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

    "El nostre grup municipal ha tingut informació de diversos veïns de la ciutat, del gran nombre de rosegadors (rates), d'un tamany important que es passegen pels nostres carrers. En concret, s'han observat rosegadors al c.Cuba alçada c.Llauder, al c. Catalunya alçada c.Altafulla, al c.Llauder alçada c. Sant Valentí, al c.del Carme alçada St. Isidor i Emili Cabanyes i en d'altres espais adjacents en diferents díes i hores.

    Així mateix hem tingut informacions de l'entrada de rosegadors en pisos d'una certa alçària, en concret en un 5è del c. Joaquim Casas (Via Europa), en un 2n i 3er pis del c.Torrijos alçada c. Iluro.

    En uns casos, hi ha qui explica que és degut a defectes de fabricació i acabats en determinats blocs. Altres opinions apunten a obres deficients de clavegueram, que al obviar la col·locació de sifons han facilitat la presència d'aquests animals als carrers i en determinades vivendes i baixos comercials.

    En la mesura que aquest és un tema preocupant es miri com es miri, però especialment a nivell sanitari, el nostre grup municipal vol plantejar la següent,

    PREGUNTA

    Primer.- Ha detectat el Govern municipal, ja sigui directament o per comunicacions de veïns, aquest increment de rosegadors a la nostra ciutat ?

    Segon.- Quan s'ha realitzat la darrera campanya de desratització al nostre municipi ?.

    Tercer.- Quines són les raons que el Govern creu que poden facilitar la presència de rosegadors a la superfície de la nostra ciutat ?. Hi ha diferències de característiques per zones o barris de Mataró ?.

    Quart.- Es creu necessari realitzar un estudi del tema ?. Quines mesures prendrà el Govern municipal ?. "

    El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, contesta que es fan tres controls de desratització a l'any, i a més s'actua quan hi ha algun requeriment. Manifesta que no s'ha detectat cap increment respecte a l'any passat, ja que durant l'any 2003 s'havien atès 224 denúncies i fins el 5 d'agost d'enguany s'han atès 107. L'empresa que fa el tractament de desratització utilitza una tècnica centrípeta que va des de l'exterior cap a l'interior de la ciutat, i indica que s'han realitzat 57 tractaments diferents. També han detectat molta quantitat de brossa orgànica fora dels contenidors i moltes obres que s'estan fent al carrer, i això és un condicionant perquè surtin les rates. Entenen que no cal cap estudi, però si continuar fent mesures de prevenció i control de desratització. Per últim indica que si existeixi un comportament ciutadà exemplar i un major civisme s'evitarien la presència de rates pel carrer.

    El senyor Josep Lluís Martí pregunta si algunes d'aquestes obres podrien ser la causa, ja que existeixen deficiències de clavegueram, i al obviar la col·locació de sifons podrien haver facilitat la presència d'aquests animals a les cases.

    El senyor Alcalde indica que passaran aquesta consulta a la Companyia d'Aigües perquè investigui sobre la qüestió.

    33 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS CRITERIS D'ACTUACIÓ DE LA POLICIA LOCAL I EL SERVEI DE RETIRADA DE VEHICLES.

    Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 24.

    34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ESTAT DE DEGRADACIÓ DE LA PLAÇA SANTA ANNA.

    Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 31.

    35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE QUINA VALORACIÓ FA EL GOVERN MUNICIPAL DE L'ACTUACIÓ DE CARLINHOS BROWN EN LES FESTES DE LES SANTES.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular presenta la pregunta següent :

    "Aquest any, les Santes de Mataró s'han caracteritzat per l'actuació de Carlinhos Brown. La contractació del músic brasiler ha costat a la ciutat una mica més de 60.000€ (més de 10 milions de les antigues pessetes).

    Les previsions del Patronat Municipal de Cultura calculaven que a aquest acte, programat per després dels focs artificials, hi assistirien entre 80 i 90 mil persones, tal i com va manifestar el propi regidor de Cultura abans de l'actuació però finalment van assistir-hi poc més de 20.000.

    PREGUNTA

    1.

    Quina valoració fa el Govern Municipal d'aquest acte? Creu que la inversió feta amb aquesta contractació ha estat amortitzada? "

    El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, contesta que el cost per a la ciutat ha estat de 10 milions de pessetes; en qualsevol cas sortirà dintre de les liquidacions pertinents del conjunt de les festes de Les Santes i del Patronat Municipal de Cultura. Considera que la inversió feta en aquesta contractació ha estat amortitzada en base als següents arguments : Una actuació paral·lela de l'any anterior va costar uns diners que multiplicat per 1,5 ha donat un resultat en població de gent de 44 vegades més, passant de 500 persones en l'actuació l'any passat de La Cabra Mecànica i un cost de 6,5 milions de pessetes a 22.000 persones que són les calculades per la Policia Municipal a final del concert d'enguany de Carlinhos Brown. El rendiment d'aquesta activitat ha posat a prova la capacitat d'organització de la ciutat, ja que no va haver-hi cap problema de seguretat, ni de manca d'infrastructures, va ser una prova de civisme.

    Valora molt positivament l'acte ja que va ser un punt de trobada d'altres cultures diferents, i arrel del recital de Carlinhos Brown la ciutat de Mataró va sortir en les agendes culturals dels diaris El Mundo, El País, La Vanguardia i en la pàgina web de l'artista a Brasil. Considera que el resultat compensa els 3,5 milions de pessetes de més gastades en una activitat del mateix caire del passat mandat. En qualsevol cas pels arguments aludits queda compensada la inversió que es va fer en aquest acte.

    El senyor Paulí Mojedano indica al Sr. Graupera que la seva funció és marcar les directrius de quina ha de ser la cultura a la ciutat i no atribuir-se mèrits d'organització, que no és la seva feina. Per últim manifesta que és lamentable que no sigui capaç de tirar-ho endavant les propostes de "Mataró capital de la cultura catalana" o d'organitzar un festival de Rumba Catalana.

    36 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL PROBLEMA D'ACCESSIBILITAT PER A LES PERSONES DE MOBILITAT REDUÏDA AL CENTRE D'ATENCIÓ PRIMÀRIA DE LA RONDA GENERAL PRIM.

    La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular presenta el prec següent :

    "L'any 1999, el Ple Municipal va aprovar el Pla d'Accessibilitat de Mataró en el que s'expressava la voluntat de fer més accessible la ciutat, especialment per a les persones de mobilitat reduïda.

    Des d'aleshores s'ha produït un gir positiu en aquest aspecte, sobretot en els edificis de nova construcció. Però encara resten edificis vells en el que l'accés per a persones de mobilitat reduïda resulta, si més no, complicat. Aquest és el cas del Centre d'Atenció Primària situat a la Rda. General Prim on les persones en aquesta situació han de prémer un timbre i esperar que dos infermers/es els vagin a buscar donat que les escales els impedeixen accedir a l'edifici directament.

    Fent-se ressò de les queixes expressades per aquest col·lectiu el Grup Municipal del PP presenta el següent

    PREC

    1. El Govern Municipal es compromet a realitzar un estudi del centre d'Atenció Primària de la Rda. General Prim per tal de solventar el problema d'accessibilitat directe per a les persones de mobilitat reduïda."

    El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, no accepta el prec per raons de forma. L'Ajuntament no farà cap estudi ja que l'Institut Català de la Salut, organisme que gestiona aquest centre d'atenció primària, és conscient de la situació, i està prevista una reunió amb el representant de la regió sanitària per veure "in situ" les dificultats d'accessibilitat. Així mateix, del resultat de la visita no té cap inconvenient en enviar una còpia de l'informe al grup municipal.

    37 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LES DIFICULTATS D'ACCÉS AL CAMP DE FUTBOL DE CAN PILÉ.

    La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular presenta el prec següent :

    "Els usuaris del Camp de Futbol de Can Pilé han expressat el seu malestar per les dificultats que s'hi troben alhora d'accedir al Camp. Els usuaris, en la seva gran majoria nens/es, han de baixar per unes escales situades al lateral de la Riera de St. Simó, travessar la Riera i continuar per un camí sense asfaltar fins arribar al Camp.

    Aquest accés es torna perillós donat que les escales són velles i estan enrobinades i perquè creuar per la Riera és molt complicat amb motiu de l'extensa vegetació situada als marges. A més, els veïns de la zona han denunciat la presència de rates i d'altres animals similars per la qual cosa ells mateixos s'han vist obligats a efectuar controls de desratinització. Per últim, durant l'hivern tota aquella zona manca d'una iluminació adient, per la qual cosa s'han d'emprar llanternes per accedir al Camp.

    PREC

    1. El Govern Municipal buscarà o adequarà un accés alternatiu al Camp de Futbol de Can Pilé.
    2. L'Equip de Govern efectuarà controls periòdics de desratinització i durà a terme les gestions necessàries per la neteja regular de la Riera de St.Simó."

    La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, accepta el prec, i indica que s'adequarà aquest camí alternatiu ja que properament dins del Pla de les Cinc Sènies s'ha de fer un estudi de la xarxa interna de camins rurals de comunicació de la zona, sempre tenint en compte que aquest camp de futbol és provisional. Pel que fa a la neteja de les rieres és competència de l'Agència Catalana de l'Aigua, però tot i així l'Ajuntament fa alguna neteja ja que els perjudicats són els ciutadans de Mataró.

    La senyora Adela Rodríguez indica que amb aquesta resposta demana al govern municipal que parli amb l'Agència Catalana de l'Aigua i exposi l'estat de brutícia i deixadesa de les rieres de Mataró.

    La senyora Alicia Romero li contesta que ja es fa, però que en tot cas continuaran insistint ja que són els primers interessats.

    38 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIU A ADJUNTAR AL DOCUMENT DE DENÚNCIA PER INFRACCIÓ DE TRÀNSIT, UNA NOTIFICACIÓ D'ACOLLIR-SE A LA COMMUTACIÓ DEL PAGAMENT DE DENÚNCIA MITJANÇANT L'ASSISTÈNCIA A LES SESSIONS D'EDUCACIÓ VIÀRIA.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular presenta el prec següent :

    "Aquest Grup Municipal, un cop ha tingut accés a les dades de ciutadans/es que tenen dret a acollir-se a la commutació del pagament de denúncia per infracció de trànsit de caràcter lleu mitjançant l'assistència a les sessions alternatives d'educació viària, (a l'any 2003, 55.399) i el poc nombre d'aquestes que s'hi acullen (3.491) el que representa un 6,3% dels que tenen dret a fer-ho.

    El Grup Municipal Popular entén que s'ha d'afavorir aquesta pràctica per part de l'Administració Municipal.

    PREC

    1. El Govern Municipal adjuntarà al document de comunicació de la denúncia una notificació en la qual s'especificarà clarament aquest dret del ciutadà/ana. "

    El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, no accepta el prec perquè en les denúncies ja es recull el document on s'especifica aquest dret del ciutadà. Assenyala que l'Ajuntament de Mataró és pioner en realitzar aquestes sessions alternatives d'educació viària; i no obstant això recorda que un ple anterior es va aprovar una taxa que permetia la reorganització per poder atendre millor aquest servei i no mermar els recursos municipals.

    El senyor José Manuel López es sorprèn de què hi hagin 52.000 infraccions que no s'acullen a les sessions alternatives d'educació viària, ja que quan es va aprovar la taxa de 5 € per realitzar aquestes sessions, un dels justificants que es va donar era que ho demanava molta gent.

    El senyor Ramon Bassas no entra a valorar perquè la resta de ciutadans no ho sol·liciten, però pensen agilitzar el servei i evitar possibles dificultats de gestió.

    39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RELATIU ALS SOROLLS PROCEDENTS DE L'HOTEL CIUTAT DE MATARÓ.

    La senyora Maria José Recoder retira la pregunta perquè li sigui contestada per escrit.

    40 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RELATIU A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES SOCIALS AL PLA D'EN BOET .

    La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

    "El Grup Municipal de Convergència i Unió contempla amb preocupació els plans del govern municipal de construir 95 nous habitatges socials al barri mataroní del Pla d'en Boet. Les raons són les següents: el barri ja compta amb 525 vivendes socials, número que considerem més que suficient per una zona de la ciutat; els habitatges que hom proposa edificar comptaran amb només 40 m2 de superfície i es preveu que els blocs siguin de sis pisos d'alçada a la zona de la caserna dels Mossos d'Esquadra (carrer Castaños), el que significa que taparan la llum als veïns dels voltants.

    Pel que coneixem, el barri del Pla d'en Boet ha tingut actuacions modèliques de comportament dels veïns, fent un esforç al llarg dels anys per millorar la convivència entre totes les persones que hi han arribat procedents de diferents processos migratoris, i per tant sembla que la situació està molt estabilitzada. Des del nostre Grup, creiem que la construcció d'un número tan elevat de nous habitatges socials podria comportar també nous problemes de convivència, i és per això que presentem el següent

    PREC:

    • Que l'equip de govern reconsideri la construcció de 95 habitatges socials al Pla d'en Boet, i busqui altres zones de la ciutat, on n'hi hagi menys, per edificar-los.

    • Que en el cas que no es trobi un altra lloc adient, se'n construeixi un número menor al Pla d'en Boet i que cada habitatge tingui un metratge superior a 40 m2.

    • Que l'alçada de les edificacions, suposant que s'acabin fent, sigui menor de sis pisos per no tapar el sol perjudicant als veïns de les cases properes. "

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, no accepta la literalitat del prec, i explica que aquest sòl al Pla d'en Boet és propietat de l'Institut Català del Sòl (INCASOL), i és qui fa aquesta iniciativa. Properament presentaran el projecte i es signarà un conveni en el qual parla d'habitatges per a gent jove i de lloguer a 5 anys rotatoris. Manifesta que pel perfil de persones a les quala es destinen aquestes vivendes, es contribuiran a regenerar activitats culturals i socials del barri. També indica que no necessariament s'ha d'equiparar baix poder adquisitiu amb conflictivitat social. En quant si l'INCASOL farà 95 habitatges això es veurà quan presentin el projecte, però els habitatges no poden ser molt grans perquè estan pensats per a persones soles o parelles, i 40m2 és el que necessiten. Pel que fa a l'alçada de les edificacions, s'ubicaran de manera que no molestin ni tapin les cases properes. En suma la preocupació que transmet no té raó de ser, ja que no hi ha motiu de preocupació.

    La senyora Maria José Recoder considera que la preocupació manifestada pels veïns ha estat per un problema d'informació.

    I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts de dotze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.