17/06/2004
- Dia
- Hora
- Lloc
- ple
- Organisme
Ordre del dia
ORDRE DEL DIA
1. Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions ordinàries dels dies 15-4-2004 i 13-5-2004 i extraordinàries dels dies 30-4-2004, 10-5-2004 i 17-5-2004.
2. DESPATX OFICIAL
DECLARACIONS INSTITUCIONALS3. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre l'aplicació d'un recàrrec als carburants..
4. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre la LOCE.
5. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió relativa a reclamar competències en immigració pel govern de la Generalitat de Catalunya.
6. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya per al reconeixement de la llengua catalana com a llengua de la Constitució Europea.ALCALDIA
7. Ratificació del decret d'alcaldia núm. 3838/2004 de 18 de maig relatiu a la correcció d'errades en la composició de la Comissió Informativa Municipal de Serveis Territorials i de Serveis Personals.
8. Nomenament representant de l'Ajuntament de Mataró al Ple del Consorci per a la Normalització Lingüística.
9. Nomenament representants de l'Ajuntament de Mataró en el Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya, en el Consorci Sanitari del Maresme i en el Pacte Industrial Regió Metropolitana.
10. Modificació estructura del personal eventual de l'Ajuntament de Mataró.
11. Designació dels patrons de la Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró.
12. Donar compte del decret d'alcaldia núm. 4443/2204 de 7 de juny, de modificació en la delegació de competències en el Pla Integral del Centre-Eixample.
DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES
CMI DE SERVEIS CENTRALS
SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA
-Servei d'Ingressos-13. Aprovació dels preus públics 2004 del Servei d'Incubadora d'empreses de base tecnològica de l'IMPEM.-Servei de Gestió Econòmica-
14. Concessió demanial per a la construcció i explotació d'un aparcament subterrani en el subsòl de la U.A, 45 (carrers Solís, Capmany, Floridablanca i Prat) de Mataró.-Servei de Recursos Humans-
15. Modificació de la relació de llocs de treball.
16. Modificació de la plantilla.
CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d'Urbanisme-17. Aprovació inicial de la modificació del Pla General àmbit "El Rengle".
18. Resoldre el recurs de reposició interposat pel "Club Deportiu Ronda" contra l'acord del Ple Municipal d'aprovació definitiva del projecte de taxació conjunta de "Can Solaret".
19. Aprovació definitiva de la relació de béns i drets de la finca "Casabella Formatge" ("Finca Bon Recés" sud-oest).-Servei d'Obres-
20. Aprovació definitiva del Projecte constructiu d'implantació de la xarxa de clavegueram a la urbanització de Santa Maria de Cirera "Les Sureres" i imposició de contribucions especials per raó de l'execució de les obres a l'Àmbit de les Sureres i de quotes d'urbanització als Àmbits de Lo Bassal I i Lo Bassal II.-Servei Municipals i Manteniment-
21. Ratificació del decret d'alcaldia 3836/2004 de 17 de maig pel qual s'aprova l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró al conveni de l'Agencia de Residus de Catalunya amb la Societat Ecovidrio.
CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Patronat Municipal de Cultura-22. Valoració i definició dels llocs de treball del Patronat Municipal de Cultura.
23. Constitució de la Comissió Municipal del Nomenclator de Mataró.
-Servei de Participació Ciutadana-24. Incorporació com a membre de l'Associació Ponts de Mediació, Associació Internacional per a la gestió de conflictes.
-Servei de Benestar Social-
25. Ratificació del decret 4306/2004 de 3 de juny d'atorgament d'una subvenció nominativa a retornar a favor de la Llar Santa Maria Assumpta, per import de 30.050,60 euros.
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ26. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular perquè Mataró sigui la capital de la cultura catalana 2006.
27. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a la creació de l'Institut Municipal de persones amb disminució de Mataró.
28. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular contra la violència de gènere.
PRECS I PREGUNTES
29. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre quins seran els criteris per a l'elecció del nou director/a de la Fundació Hospital.
30. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre l'impacte econòmic de la despesa de la carta d'acomiadament del Sr. Manuel Mas en els pressupostos generals de l'Ajuntament.
31. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre els motius del retard en l'aprovació del Pla d'Actuació 2004 del Pla Integral de Rocafonda-El Palau.
32. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per desenvolupar un conjunt d'actes a la ciutat per honorar la figura del músic Pau Casals.
33. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular relatiu a descomptar de la mensualitat de les famílies la part proporcional per la vaga de les educadores de les Escoles Bressol.
34. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els darrers robatoris en domicilis de la nostra ciutat.
35. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a què l'Ajuntament de Mataró intervingui a favor de la Fundació El Maresme.
36. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular relatiu a la supressió de les barreres arquitectòniques dels edificis de la ciutat.
37. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la manca de places públiques a les Escoles Bressol.
38. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre els criteris organitzatius de la Jornada de Comunicació Local.
ACTA NÚM. 11/2004- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 17 DE JUNY DE 2004.
====================================================================
Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia disset de juny de dos mil quatre, essent les set hores i deu minuts de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.
Hi concorren els senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)
PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)
ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)
ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)
FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)
ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)
JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)
MARÍA JOSÉ RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)
JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)
ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)
JOAN LOPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)
S'incorpora a la sessió en el punt núm.11 de l'ordre del dia
PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)
DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)
S'incorpora a la sessió en el punt núm. 5 de l'ordre del dia
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)
ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)
JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)
JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)
QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)
ANTONI CIVIT I REY TINENT D'ALCALDE (ERC)
GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)
Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.
També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.
Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.
L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.
1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIES DELS DIES 15-4-2004 I 13-5-2004 I EXTRAORDINÀRIES DELS DIES 30-4-2004, 10-5-2004 I 17-5-2004.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).
2 - DESPATX OFICIAL
El senyor Secretari informa que ha estat comunicat al Consorci per al tractament de residus sòlids urbans del Maresme, al Consorci Hospitalari de Catalunya, i al Consorci Sanitari de Mataró, del nomenament del Sr.Joan Antoni Baron com a nou alcalde de Mataró, de cara a què en aquestes tres entitats el representant municipal és, precisament l'alcalde.
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
3 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE L'APLICACIÓ D'UN RECÀRREC ALS CARBURANTS..
El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent :
"El Govern de la Generalitat ha anunciat que aplicarà un recàrrec als carburants €l'anomenat cèntim sanitari- a partir del pròxim estiu per destinar-lo a la millora del finançament de la sanitat. Aquest recàrrec serà de 2,4 cèntims per litre tant en gasolina com en gas-oil.
Aquesta mesura s'aplica en contradicció amb les posicions mantingudes pel Partit Socialista abans de les darreres eleccions generals, en contra de l'aplicació d'aquest recàrrec. Podem recordar que al desembre del 2001 €que el Partit Socialista estava a l'oposició- primer Jesús Caldera i després l'actual President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, van afirmar que cap comunitat autònoma governada pels socialistes aplicaria aquest recàrrec per finançar la sanitat. Zapatero va afirmar que "la subida impositiva para financiar la Sanidad es un modelo negativo y que choca contra lo que debe ser una moderna Hacienda Pública y de los servicios esenciales, como es la Sanidad". Per la seva banda el que llavors era responsable econòmic socialista, Jordi Sevilla va qualificar com inacceptable aquesta mesura.
Constatem que el Partit Socialista ha fet una vegada ha arribat al Govern exactament el contrari del que defensava quan estava a l'oposició.
L'existència d'una greu deute a la sanitat pública, xifrada ara en més de 3.000 milions d'euros, i la necessitat de portar a terme inversions que s'han alentit per falta d'assignació pressupostària, pot requerir una millora dels recursos públics destinats a la sanitat. Tanmateix, el recàrrec s'imposa abans de plantejar-se mesures globals per modernitzar la gestió pressupostària sanitària i, en particular, per aconseguir que el nostre sistema sanitari sigui més eficient en la utilització dels recursos en tots els nivells del sistema.
Cal tenir en compte, a més, que aquest recàrrec sobre les gasolines només proporcionaria una quantitat molt inferior al deute acumulat per la sanitat pública a Catalunya, no sent una solució real al problema existent. La solució passa per una millora de l'eficiència del sistema i per un major compromís pressupostari de l'Estat, en el marc del sistema general de finançament autonòmic.
Assenyalem que aquest recàrrec, que no ha estat objecte de cap negociació amb els sectors productius de l'economia catalana, tindrà efectes molt negatius sobre l'augment del cost de la vida, que habitualment ja és més alt a Catalunya que en altres comunitats. L'increment de l'IPC incidirà sobretot en els sectors més populars de la nostra població.
Per altra banda, tant el recàrrec en si mateix com l'increment de l'IPC esdevindran mecanismes negatius sobre la competitivitat de l'economia catalana, afavorint els processos de deslocalització que s'han donat en els darrers temps. Processos que poden incrementar-se en els propers anys arran l'ampliació de la Unió Europea.
Destaquem que aquest recàrrec no preveu cap modulació en relació als sectors productius que tenen en el preu dels hidrocarburs un dels elements fonamentals dels seus propis costos, cas del sector del transport, la qual cosa colpeja durament un sector que es troba sotmès a una competència molt forta en un mercat obert.
Per això, el Grup Municipal del Partit Popular proposa a l'Ajuntament de Mataró l'aprovació en Ple dels següents ACORDS
- Lamentar que el Partit Socialista hagi incomplit el seu compromís de no introduir el recàrrec sanitari sobre els hidrocarburs a les autonomies on governa.
- Rebutjar la introducció del recàrrec sanitari sobre els hidrocarburs en un moment on els preus del petroli tenen una tendència alcista, la qual cosa repercutirà més encara sobre les rendes dels sectors més populars de la nostra població.
- Rebutjar que la introducció del recàrrec sanitari sobre hidrocarburs s'hagi fet sense cap diàleg amb els sectors productius, provocant efectes molt negatius sobre la competitivitat de l'economia catalana i afavorint processos de deslocalització.
- Rebutjar que la introducció del recàrrec sanitari sobre hidrocarburs s'hagi fet sense preveure cap mesura que redueixi l'impacte negatiu sobre els sectors econòmics que tenen una major dependència del consum d'hidrocarburs, com és el cas del transport, la qual cosa perjudica greument la seva competitivitat.
- Rebutjar que la introducció del recàrrec sanitari sobre hidrocarburs es faci abans d'adoptar mesures alternatives per millorar l'eficiència de la gestió del nostre sistema sanitari.
- Rebutjar que la introducció del recàrrec sanitari sobre hidrocarburs es faci abans que el Govern de l'Estat plantegi propostes de millora del finançament sanitari en el marc del sistema general de finançament autonòmic.
- Exigir al Consell Executiu la retirada de la proposta d'introducció del recàrrec sanitari sobre hidrocarburs.
- Informar d'aquest acord al President del Parlament, al President de la Generalitat i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya."
El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, constata que l'actual govern de la Generalitat esta treballant per solucionar els problemes dels ciutadans, perquè és un govern responsable. L'informe financer sobre la situació econòmica de la Generalitat ha detectat un dèficit molt important, de l'ordre de 1.200 milions d'euros. La mesura paliativa proposada, el recàrrec sobre l'Impost de benzineres intenta reduir el dèficit de la sanitat com ja han fet les Comunitats Autònomes de Galícia, Madrid i Astúries. D'altra banda Espanya és el segon Estat de la Unió Europea amb la benzina més barata, la qual cosa dóna un marge per l'increment de l'import. El govern de la Generalitat també ha preparat unes mesures que reduiran l'impacte de l'increment sobre els col·lectius professionals més afectats, com ara agricultors, transportistes i taxistes. Per tot això rebutjaran la proposta.
El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, considera que el problema de financiació de la sanitat catalana no es solucionarà fins que no hi hagi un nou sistema general de finançament de la Generalitat just i suficient. El recàrrec sobre els carburants és totalment insuficient i defuig del debat de fons, ja que la sanitat catalana té característiques especials respecte a altres sistemes sanitaris de l'Estat que agreugen la situació. Per tot això s'abstindran.
El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, lamenta la poca vergonya política de la proposta de resolució quan afirma que el recàrrec sobre les benzines proporcionarà uns resultats minsos que no són la solució real al problema; o també quan assenyala que la solució es troba en un major compromís pressupostari de l'Estat en el marc del sistema de finançament autonòmic, afirmacions que venen del Partit Popular, el qual ha estat governant a l'Estat fins fa tres mesos. Recorda per últim que va ser el ministre d'Economia del Partit Popular en el govern estatal qui va crear la figura dels recàrrecs autonòmics sobre l'impost de benzines, però ara se'ls critica pel Partit Popular per aplicar la mateixa mesura. En suma votaran en contra de la proposta, no només per raons de fons sinó també per dignitat política.
El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, es mostra contrari a la proposta per demagògica. La tasca del Partit Popular als anys que ha estat al govern estatal s'ha dirigit a aprimar l'Estat del Benestar, precaritzant la sanitat, privatitzant l'educació i disminuint els serveis socials. Ha estat precisament el govern del Partit Popular a l'Estat el que s'ha oposat radicalment a discutir un nou model de finançament autonòmic, obligant així a la Generalitat a buscar altres mesures paliatives per salvar el finançament de la sanitat catalana.
El senyor Paulí Mojedano replica que, efectivament va ser el govern del Partit Popular que va impulsar aquest recàrrec sobre les benzines, però en un context molt diferent, ja que en aquell moment (novembre 2001) el preu era molt inferior al que tenen ara, i per tant l'impacte sobre la inflació que hauria tingut el recàrrec en aquell moment, seria diferent al que tindrà quan s'apliqui en el moment actual.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.
Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió .
4 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA LOCE.
El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, retira la proposta que havien presentat sobre l'aplicació de la Llei Orgànica de Calidad de la Educación, degut a què s'està pendent d'un recurs presentat davant el Tribunal Suprem per les Comunitats Autònomes governades pel Partit Popular. Per respecte a la justícia i les institucions, retiren la proposta, sense perjudici de què puguin tornar a presentar-la en altra ocasió.
5 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RELATIVA A RECLAMAR COMPETÈNCIES EN IMMIGRACIÓ PEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:
"Des de fa uns anys el fenomen de la immigració s'ha anat afegint cada vegada amb més força a la vida política i social de Catalunya. Per diverses raons la immigració és un fet que hem d'entendre com quelcom necessari i positiu per al nostre País, com una oportunitat si se sap aprofitar. Però la procedència dels immigrants, sovint provinents de llocs amb cultures, costums o pràctiques religioses molt diferents a la nostra, i l'escàs control en la seva arribada, són factors que poden comportar problemes socials importants si no són tractats correctament.
El Govern de la Generalitat hauria de poder desenvolupar una política d'acollida dels nouvinguts. Aquesta política d'acollida ha de permetre facilitar l'aterratge de les persones arribades als municipis de Catalunya. El coneixement del català i el castellà, l'explicació dels drets i les responsabilitats que tots compartim, l'accés als serveis socials bàsics i l'orientació en l'àmbit laboral han de formar part d'aquesta política.
El municipi és el lloc d'acollida de la immigració. L'administració local s'hauria de poder dotar també de les eines adequades per poder afrontar el fenomen.
L'assistència social i la integració són dos dels principals assumptes que s'han d'afrontar alhora de tractar amb els nouvinguts. L'assistència social és un dret inherent a la persona, cal prestar totes les atencions necessàries als immigrants. És en aquest punt on es planteja un primer problema a tractar, els ajuntaments estan preparats per garantir les polítiques d'assistència social necessàries per la seva població resident, però l'arribada de nova gent, sovint de manera força descontrolada, obliga a prestar-los l'atenció social necessària en tots els àmbits de l'estat del benestar (educació, sanitat, habitatge, serveis socials) sense disposar dels recursos afegits que aquest fet comporta. És per aquest motiu que cal garantir la suficiència financera tant de la Generalitat com dels ajuntaments catalans, per tal d'evitar que la immigració esdevingui font de conflictes derivats de greuges comparatius en aquest àmbit.
Però a part de garantir aquesta suficiència financera, també és necessari que sigui l'Estat qui realitzi el traspàs al govern de la Generalitat de les competències en matèria d'immigració, perquè és qui millor coneix les necessitats reals del País per tal de poder afrontar amb millors condicions l'arribada de nouvinguts i gestionar, juntament amb l'administració local, l'assistència i integració d'aquests.
Ningú millor que els catalans, i per tant el Govern de la Generalitat, coneix el límits i les potencialitats del País, per això cal aquest traspàs de competències de l'Estat cap a la Generalitat. Entre elles és d'especial importància el control del contingent legal d'entrada d'immigrants. La incapacitat de l'Estat per regular els fluxos migratoris de manera eficaç, que ha comportat que la majoria de persones immigrades a Catalunya hagin iniciat la seva convivència al País en una situació administrativament irregular, amb els conseqüents problemes en l'àmbit del treball, l'habitatge i el mínim coneixement de la realitat del País, dels seus valors i de les seves pràctiques culturals, és evident que es dificulta qualsevol procés d'integració social i fan impossible desenvolupar una veritable política d'acollida.
En relació als antecedents exposats, el grup municipal de CiU presenta al Ple l'adopció dels següents,
ACORDS:
PRIMER.-
Demanar al Govern de la Generalitat què treballi per aconseguir les competències en matèria d'immigració.SEGON.-
Reclamar al Govern Central les plenes competències en matèria d'immigració per poder desenvolupar una política integral i pròpia que afavoreixi l'arribada d'una immigració controlada i regulada i la seva posterior integració a Catalunya.TERCER.-
Impulsar el Pla d'Acollida, que culmini amb un "Contracte amb Catalunya", a través del qual es faci palès el compromís d'acollir a la persona nouvinguda, facilitant-li el coneixement de la llengua i la cultura catalanes, i el seu propi compromís d'integrar-se i respectar Catalunya.QUART.-
Potenciar la incorporació de les persones immigrades en la vida associativa de Catalunya, fent de la llengua catalana el millor instrument d'integració per a les persones que volen viure i treballar a Catalunya.CINQUÈ.-
Demanar al Govern Central un nou model de finançament que, entre altres, incrementi els recursos i els serveis que són necessaris per proveir una assistència de qualitat en els camps de la sanitat, l'ensenyament i l'habitatge i els serveis socials.SISÈ.-
Comunicar aquesta acords al Govern de l'Estat, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat."S'incorpora a la sessió el senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular.
El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, respon que no estan en contra a les línies de treball que proposa Convergència i Unió, doncs recull els acords del programa de govern tripartit en aquesta qüestió, encara que lamenta el retard en l'execució quan CiU ha disposat de molts anys en el govern de la Generalitat per poder desenvolupar-lo. Estan d'acord amb que cal regular els processos migratoris, s'ha de desenvolupar el Pla de Primera Acollida; és necessari també reforçar la política social per evitar la discriminació, i lluitar contra l'explotació laboral dels immigrants. L'Ajuntament de Mataró ha elaborat fa poc un Pla per a la Nova Ciutadania que treballa aquestes línies i que procura la no discriminació de les persones immigrants.
El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, considera que aquest és un tema propi d'instàncies superiors a l'Ajuntament i que no pot tractar-se amb lleugeresa. Pensen que la majoria dels conflictes no obeeixen a la Llei d'Estrangeria sinó a la manca d'una política correcta d'integració social de les Comunitats Autònomes. També ressalta que la proposta de Convergència i Unió podria vulnerar l'article 13 de la Declaració Universal de Drets Humans, que dóna dret a totes les persones del món a circular i escollir el lloc de residència a l'interior de l'Estat, i per tant, Catalunya al no ser Estat no podria fixar contingents d'immigrants.
El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, assumeix la proposta de Convergència i Unió, posant de manifest la coincidència amb el pacte del govern tripartit de la Generalitat.
El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, celebra la proposta de Convergència i Unió, ja que és evident que la Generalitat ha de tenir moltes més competències en la matèria, atès el grau tan elevat d'immigració que registra Catalunya. Una política d'immigració no té perquè ser només de repressió de la immigració il·legal, com ha estat la línia seguida pel govern del Partit Popular, sinó més bé d'intervenir en el fluixes migratoris, amb polítiques actives d'ocupació, d'assistència social i de mecanismes d'arrelament i integració dels nouvinguts, com per exemple amb l'ensenyament de la llengua catalana.
El senyor Joaquim Esperalba lamenta que el Sr. Bassas utilitzi una proposta com aquesta, en la que el grau de consens és notable, per a criticar a Convergència i Unió i explicar les excel·lències del govern tripartit de la Generalitat. A la vista de la intervenció del Sr. Bassas ha tingut fins i tot ganes de retirar la proposta; el partit Socialista també ha estat llarg anys al govern de l'Estat amb molt poca sensibilitat cap el problema migratori de Catalunya, i no per això han volgut retreure actituds passades. En suma demana al Sr. Alcalde que posi ordre entre els grups del govern perquè es puguin tractar de manera constructiva les propostes que es presenten sobre temes bàsics i generals de la ciutat.
El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, respon que en l'apartat de l'ordre del dia en que es troben, declaracions institucionals, els grups que composen el govern tenen completa llibertat per manifestar i votar d'acord amb les seves pròpies conviccions; és en les propostes de resolució del govern municipal on el Sr. Esperalba pot demanar una unitat global al govern municipal.
El senyor Ramon Bassas considera exagerada la reacció del Sr. Esperalba a les seves crítiques, tot i que està d'acord amb la proposta de Convergència i Unió perquè recull les línies de treball que està portant a terme el govern tripartit de la Generalitat.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.
6 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA PER AL RECONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA COM A LLENGUA DE LA CONSTITUCIÓ EUROPEA.
El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la proposta següent:
"EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La Constitució de 1978 garanteix que cap ciutadà no pugui ser discriminat per raó de llengua. Igualment proclama que la llengua catalana serà, per part de l'Estat, objecte d'especial respecte i protecció.
Al projecte de Constitució de la Unió Europea, actualment en tràmit, a la Carta dels Drets Fonamentals, en el seu títol sobre "Igualtat" (art. II-21), també prohibeix tota discriminació per raó de llengua. En el mateix text constitucional, en establir els drets dels ciutadans de la Unió (art. 8) reconeix el dret a la utilització de la llengua respectiva en adreçar-se a les institucions i organismes de la Unió si aquesta és una de les llengües de la Constitució.
Davant d'aquests drets proclamats, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya entenem que la llengua oficial pròpia del nostre país, tal com la defineix l'Estatut d'Autonomia, hauria de ser reconeguda com a llengua de la Constitució Europea, no solament per la seva tradició literària, ni pel nombre tan considerable de parlants, sinó perquè com a part integrant del patrimoni cultural europeu i pel seu caràcter oficial, implica uns drets lingüístics que no es poden negligir.
Per tot això, el Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya proposa l'adopció dels següents
ACORDS
A continuació intervenen els portaveus de la resta de grups polítics municipals del Consistori, expressant tots ells el seu recolzament a la proposta.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26)
ALCALDIA7 - RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 3838/2004 DE 18 DE MAIG RELATIU A LA CORRECCIÓ D'ERRADES EN LA COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA MUNICIPAL DE SERVEIS TERRITORIALS I DE SERVEIS PERSONALS.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta el decret següent :
"DECRET
3838/2004 de 18 de maig
Assumpte: | Correcció errada en la composició de les Comissions Informatives Municipals de Serveis Territorials i de Serveis Personals. |
Servei de ALCALDIA
Expedient: 2004 - AL
Detectat un error en l'acord del Ple de data 13 de maig de 2004 relatiu a la modificació de la composició de les Comissions Informatives Municipals de Serveis Territorials i Serveis Personals, en el relatiu a la representació del grup municipal Popular, resulta necessari procedir a la correcció del mateix.
Si bé la competència legal per a establir la composició de les Comissions Informatives Municipals correspon al Ple de l'Ajuntament, és urgent la correcció d'errades d'aquest, sense perjudici de la posterior ratificació plenària, per tal que es pugui fer efectiu aquest canvi en la pròxima sessió de les Comissions Informatives afectades.
Per tot això, en ús de les atribucions conferides per la legislació vigent,
RESOLC :
Primer.-
Modificar la composició de la Comissió Informativa Municipal de Serveis Territorials en el sentit de substituir la vocalia del Sr. Joan López Alegre, pel Sr. Paulí Mojedano i Singla, ambdós regidors del grup municipal Popular.Segon.-
Modificar la composició de la Comissió Informativa Municipal de Serveis Personals en el sentit de substituir la vocalia del Sr. Joan López Alegre, pel Sr. Paulí Mojedano i Singla, ambdós regidors del grup municipal Popular.Tercer.-
Ratificar la present Resolució en la propera sessió plenària que es celebri."VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
8 - NOMENAMENT REPRESENTANT DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AL PLE DEL CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA.
El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, presenta la proposta següent :
"Des de l'any 1990 l'Ajuntament de Mataró forma part del Consorci per a la Normalització Lingüística. L'Ajuntament de Mataró es va integrar al Consorci per acord del Ple Municipal d'1 d'octubre de 1990 i mitjançant la signatura del corresponent conveni el mes d'octubre del mateix any.
L'Article 7 dels Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística, estableixen que el Ple de l'esmentat Consorci està integrat per les entitats consorciades, cadascuna de les quals tindrà un vot.
Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:
PRIMER.-
Designar representant de l'Ajuntament de Mataró al Ple del Consorci per a la Normalització Lingüística el senyor Antoni Civit i Rey.SEGON.-
Comunicar el present acord al Consorci per a la Normalització Lingüística, al Centre de Normalització Lingüística Maresme-Mataró i al Sr. Antoni Civit i Rey."El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup, com fa sempre que el govern municipal nomena representants municipals en diversos organismes sense consulta prèvia als grups polítics. A més demana que el programa informàtic de l'Ajuntament estigui en català.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
9 - NOMENAMENT REPRESENTANTS DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ EN EL CONSORCI PER A LA GESTIÓ INTEGRAL D'AIGÜES DE CATALUNYA, EN EL CONSORCI SANITARI DEL MARESME I EN EL PACTE INDUSTRIAL REGIÓ METROPOLITANA.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :
"Com a conseqüència de l'elecció del Sr. Joan Antoni Baron Espinar com a nou Alcalde de Mataró en el Ple celebrat el dia 10 de maig de 2004 resulta convenient la modificació d'alguns aspectes organitzatius de la Corporació Municipal establerts en el Ple de 1 de juliol de 2003.
En conseqüència cal procedir a modificar alguns dels representants municipals en diverses entitats públiques i privades en les quals participa l'Ajuntament.
Per tot això aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :
Únic.-
Designar representants de l'Ajuntament de Mataró als senyors que es relacionen a continuació pels següents organismes i entitats:- CONSORCI SANITARI DEL MARESME
Nombre de representants (Consell Rector): 3
Vicepresident: Joan Antoni Baron Espinar
Vocals: Montserrat Moré i Serra
Miquel Ponce
- CONSORCI GESTIÓ INTEGRAL AIGÜES DE CATALUNYA
Nombre de representants: 3
Joan Antoni Baron Espinar
Quiteria Guirao Abellán
Rafael Montserrat
- PACTE INDUSTRIAL REGIÓ METROPOLITANA
Nombre de representants: 2
Joan Antoni Baron Espinar
Pilar González Agàpito
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
10 - MODIFICACIÓ ESTRUCTURA DEL PERSONAL EVENTUAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.
La senyora Pilar Gonzàlez, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :
"Com a conseqüència de l'elecció del Sr. Joan Antoni Baron Espinar com a nou Alcalde de Mataró en el Ple celebrat el dia 10 de maig de 2004 resulta convenient la modificació d'alguns aspectes organitzatius de la Corporació Municipal establerts en el Ple de 1 de juliol de 2003.
En aquest sentit el govern municipal està preparant uns canvis organitzatius que es concretarà en el nou Organigrama Municipal. Aquests canvis afecten també a l'estructura del personal eventual que va aprovar el Ple de l'Ajuntament en sessions celebrades els dies 1-7-2003 i 4-9-2003. El nombre, les característiques bàsiques i les retribucions del personal eventual les ha de determinar el Ple de la Corporació, sent competència de l'Alcalde els nomenaments per aquests càrrecs.
A la vista de les anteriors consideracions es proposa al Ple l'adopció dels següents acords :
Primer.-
Modificar l'apartat primer de l'acord de Ple de 4 de setembre de 2003, d'acord amb la següent estructura :- Coordinador/a de l'Àrea de Via Pública
- Coordinador/a de l'Àrea de Serveis Personals
- Coordinador/a de l'Àrea de Serveis Territorials
- Coordinador/a de l'Àrea de Serveis Centrals i Planificació
- Coordinador/a de l'Àrea de Presidència
La retribució anual per aquests càrrecs serà de 72.255,09 euros, repartit en 14 pagues.
Segon.-
Crear un nou lloc de personal eventual denominat "Sots director/a de Planificació i Qualitat". La retribució anual per aquest càrrec serà de 65.255,82 euros, repartit en 14 pagues.Tercer.-
Modificar la relació de llocs de treball en l'apartat corresponent al personal eventual en els termes fixats en aquest acord."El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, considera que l'organització municipal no s'ha estructurat per ser més eficients sinó per interessos polítics, la qual cosa encareix molt el cost de la plantilla de personal eventual de l'Ajuntament.
El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, anuncia el vot contrari del seu grup per disconformitat amb la política d'organització del govern municipal i la paràlisi d'activitat del mateix govern, que hores d'ara, un any després d'haver començat l'actual mandat municipal, encara està fent retocs a la plantilla de personal eventual.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4).
Abstencions: Cap.
En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular.
11 - DESIGNACIÓ DELS PATRONS DE LA FUNDACIÓ PRIVADA UNIÓ DE COOPERADORS DE MATARÓ.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :
"El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió de data 3 d'abril de 2003, va aprovar la constitució de la "Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l'economia social i la rehabilitació urbana".
L'article dissetè dels seus Estatuts preveu que el Patronat inicial de la Fundació estarà composat pels següents membres: "correspondrà la Presidència a qui en cada moment sigui l'Alcalde de Mataró o qui reglamentàriament el substitueixi, dos components nomenats per l'Ajuntament de Mataró entre les persones que tinguin responsabilitats en l'àmbit de la promoció econòmica i l'urbanisme a la ciutat de Mataró, i un per cada grup municipal amb representació al consistori; la Unió de Cooperadors de Mataró, tenint en compte el moviment cooperatiu de la ciutat, designarà als seus membres en igual número que els patrons designats per l'Ajuntament".
A la vista de l'exposat, d'acord amb el cartipàs municipal i la proposta realitzada pels grup municipals, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple, l'adopció del següent acord :
Primer.-
Designar com a patrons de la privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l'economia social i la rehabilitació urbana:Presidència: Sr. Joan Antoni Baron i Espinar
Patrons:
Sr. Antoni Civit i Rey, conseller delegat de Promoció Econòmica
Sr. Arcadi Vilert i Soler, conseller delegat d'Urbanisme
Per cada grup municipal constituït:
Grup municipal del PSC: Sr. Jaume Puig Terradas
Grup municipal IC-EUiA: Sr. Jaume Graupera i Vilanova
Grup municipal d'ERC: Sr. Jordi Surinyach i Romans
Grup municipal de CIU: Sr. Joan Ribas i Tarrus
Grup municipal del PP: Sr. Xavier de Dòria Cabot"
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).
12 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 4443/2204 DE 7 DE JUNY, DE MODIFICACIÓ EN LA DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES EN EL PLA INTEGRAL DEL CENTRE-EIXAMPLE.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :
"DECRET
4443/2004 de 7 de juny
Assumpte: | Modificació en la delegació de competències en el Pla Integral del Centre-Eixample. |
Servei de ALCALDIA
Expedient: 2004 - AL
L'Ajuntament de Mataró en el marc del programa d'actuació municipal de 2004 defineix com a prioritat, dins del eix 2. la sostenibilitat, el desenvolupament del Pla Integral del Centre-Eixample.
El Pla Integral del Centre-Eixample es configura com un projecte participatiu i obert que defineix uns grans objectius, concreta unes línies estratègiques i planteja una sèrie de mesures que han de permetre treballar per la cohesió social i territorial dels barris del Centre-Eixample i, per extensió, de la ciutat en general.
Com a conseqüència de l'elecció del Sr. Joan Antoni Baron Espinar com a nou Alcalde de Mataró en el Ple celebrat el dia 10 de maig de 2004, resulta convenient la modificació de la delegació efectuada per Decret d'Alcaldia núm. 7807/2003 de 23 d'octubre en relació al Pla Integral del Centre-Eixample.
En virtut de les atribucions que m'atorga la legislació vigent,
RESOLC:
Primer.-
Modificar la delegació feta a la Sra. Pilar González en el Decret 7807/2003 de 23 d'octubre, en el sentit d'atribuir a favor de la regidora Sra. Montserrat López Figueroa, la delegació específica d'atribucions d'impuls i definició del pla participatiu així com la delegació de la gestió i la resolució dels assumptes en matèria del Pla Integral del Centre-Eixample.Segon.-
Les resolucions adoptades per delegació s'entendran dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència originària i, en conseqüència esgotaran la via administrativa.Tercer.-
Les competències delegades s'entenen sens perjudici de la facultat d'avocació per si de l'òrgan delegant.Quart.-
Els acords adoptats pel consellera delegada, Sra. Montserrat López Figueroa, en relació a la matèria delegada tindran el mateix valor jurídic que les dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència original, gaudint en conseqüència de presumpció de validesa i executivitat.Els acords adoptats per delegació hauran de fer constar les circumstàncies de l'origen delegat de la seva competència, insertant al final de la part expositiva el següent text: " en virtut de les competències delegades per resolució d'alcaldia de data€., resolc".
Cinquè.-
Donar compte de la present resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que tingui lloc. Així mateix, s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."CMI DE SERVEIS CENTRALS
SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA
-Servei d'Ingressos-
13 - APROVACIÓ DELS PREUS PÚBLICS 2004 DEL SERVEI D'INCUBADORA D'EMPRESES DE BASE TECNOLÒGICA DE L'IMPEM.
El senyor Antoni Civit, conseller delegat de Promoció Econòmica, presenta la proposta següent :
"L'objectiu de la incubadora d'empreses de l'IMPEM és afavorir la creació d'empreses vinculades a les noves tecnologies i/o amb aquells àmbits d'activitat que permetin la modernització/diversificació del teixit econòmic tradicional de la nostra ciutat.
La incubadora està orientada a acollir emprenedors en fase de desenvolupament del seu projecte empresarial. Són empreses de nova creació i amb menys d'un any d'antiguitat, que necessiten finançament i temps per demostrar la viabilitat empresarial de la seva innovació .
Amb aquestes premisses es van fixar els preus públics de la incubadora l'any 2001,just quan el projecte va iniciar el seu camí.
Després de quasi tres anys de funcionament de la incubadora, ens proposem la revisió dels preus públics amb la intenció d'oferir als emprenedors instal·lats unes condicions favorables en el desenvolupament inicial de la seva activitat, i establir uns preus competitius en relació als preus d'altres vivers i el lloguer de locals immobiliaris de la ciutat.
La proposta de nous preus públics es basa en dos conceptes:
- Equiparació del preu al mercat i als serveis que s'ofereixen
La proposta és incrementar el preu metre quadrat per a incorporar tots el serveis afegits al concepte incubadora, tot i que aquest increment continua essent inferior al calculat en l'estudi de costos.
- Escalabilitat
La proposta que presentem es basa en l'objectiu d'afavorir el creixement de les noves empreses i contribuir a garantir la seva continuïtat establint uns preus públics que utilitzin el concepte d'escalabilitat. És per això que proposem uns preus d'utilització de l'espai diferents per cada any d'estada de l'empresa, que s'adaptin a les fases de vida de les empreses durant el seu temps de permanència a la incubadora que, segons queda fixat en el Reglament de la Incubadora d'Empreses és de tres anys.
L'article 41 i següents del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, regulen l'establiment de preus públics.
Qui subscriu, el President de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, proposa al Ple l'adopció del següent acord:
Primer.-
Aprovar els següents preus públics per prestació de serveis de la incubadora d'empreses de base tecnològica:-Preu públic per prestar el servei d'incubadora tecnològica durant el primer any d'estada a la incubadora € 5,41 €/m2
-Preu públic per prestar el servei d'incubadora tecnològica durant el segon any d'estada a la incubadora € 7,71 €/m2
-Preu públic per prestar el servei d'incubadora tecnològica durant el tercer any d'estada a la incubadora € 10,02 €/m2."
El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta la conformitat del seu grup a la proposta, que troben encertada amb la inclusió del concepte de "escalabilitat", que permet que en tres anys les empreses instal·lades comencin a patir la realitat que després trobaran a l'exterior. També considera que cal reflexionar sobre l'increment del servei d'incubadora; pensa que ha d'anar a més no només per la progressiva implantació de les noves tecnologies, sinó també per donar suport a nous sectors econòmics al voltant del turisme que aniran detectant-se gràcies al Pla de Promoció de Ciutat.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.
-Servei de Gestió Econòmica-
14 - CONCESSIÓ DEMANIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN APARCAMENT SUBTERRANI EN EL SUBSÒL DE LA U.A, 45 (CARRERS SOLÍS, CAPMANY, FLORIDABLANCA I PRAT) DE MATARÓ.
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :
"I.- CREACIÓ DEL SERVEI D'APARCAMENTS
L'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va acordar crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació. A l'esmentat acord, es determinà, alhora, que el servei es prestaria mitjançant gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal, encarregant-se la gestió del Servei a l'empresa Promocions Urbanístiques de Mataró Societat Anònima (d'ara endavant, PUMSA).
Igualment, s'aprovà el Reglament regulador del servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació, i el Projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei de estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.
Per a la prestació del servei, s'establí un cànon d'acord amb la següent fórmula €que podrà ser revisada anyalment- : "Benefici màxim de la societat gestora del servei = ( 2 € ( rendibilitat lletres del tresor del període anual expressada en % )x Capital invertit en el servei), en la que els indicadors es reflecteixen a l'informe del servei d'ingressos, i de forma que qualsevol benefici superior a aquest serà reintegrat directament a l'Ajuntament en concepte de cànon per prestació, fins recuperar la pèrdua d'ingressos, i que assumirà tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei.
Aquest cànon assumeix tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei (drets de superfície, cànon aparcaments,) i inclou tots i cadascun dels conceptes pels que es presta el servei: Aparcaments es superfície, aparcament en zones d'estacionament reservat i serveis de recolzament."
El ja referit projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, aprovat en el punt sisè del referit Ple de 7 de juny, exposava a la seva pàgina 11:
- El projecte contempla construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, via públiques, zones verdes, equipaments, etc.), i per tant, inexcusablement, vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. Es evident que esta empresa serà responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que es a ell a qui haurà de revertir les infrastructures un cop esgotat el període de concessió.
En el marc delimitat al paràgraf anterior, cal ara desenvolupar la cessió del subsòl necessari per a la construcció i explotació d'un aparcament públic en l'àmbit de la Unitat d'Actuació Urbanística 45, que se situa a la part Est, de l'illa formada pels carrers Solís, Capmany, Floridablanca i Prat, de Mataró.
II.- PROJECTE D'URBANITZACIÓ DE LA UA-45 I ACORDS VINCULATS
Per Decret de 16 de novembre de 2001, s'aprovà definitivament el projecte d'urbanització d'aquesta unitat d'actuació, a desenvolupar conjuntament per a les UA-27 i UA 45.
En base a aquest acord, i atenent a la situació de colindància física que presenten les dues Unitats d'Actuació, es tenen presents, especialment, els acords referents al desenvolupament i execució de la veïna UA-27. Així, l'acord del Ple municipal de 10 de gener de 2002, que acordava encomanar la gestió i explotació de l'aparcament en subsòl públic de la UA 27 a PUMSA, ja esmentava que l'aparcament públic i privat de la UA-27 seria "ampliable posteriorment al sòl públic de la veïna UA 45".
En execució de l'anterior acord, el Ple de 12-9-2002 atorgà a favor de PUMSA una concessió demanial del subsòl públic de la UA-27, la qual es formalitzà en acta d'atorgament i acceptació de 19 de novembre de 2002. En aquesta acta també s'esmentava la previsió d'ampliar l'aparcament en subsòl públic de la UA 27 pel subsòl públic de la Unitat d'Actuació 45, colindant (vid. condició 2.1).
En relació al desenvolupament d'aquesta UA-27, cal considerar igualment que es subscriví un conveni de col·laboració urbanística entre l'Ajuntament, PUMSA i Juan Jordan, SL, al qual es recollia l'ampliabilitat de l'aparcament públic pel subsòl públic de la UA-45 (vid. manifesten IV).
III.- FINCA OBJECTE DE CONCESSIÓ
El subsòl públic de la UA-45, en relació al qual cal constituir una concessió demanial per a la construcció i explotació d'un aparcament públic, es concreta en la finca registral 12.811,inscrita al Registre de la Propietat núm. 2, al tom 3563, llibre 329 de Mataró, foli 49, inscripció 1a.
Aquesta finca pertany a l'Ajuntament per segregació i cessió, i posterior agrupació.
Forma part de la finca cadastral 4392242DF5949S0001.
IV.- POSTA A DISPOSICIO DEL SOL A FAVOR DE PUMSA
PUMSA te adjudicada la concessió demanial del subsòl públic de la veïna Unitat d'Actuació-27, per a la construcció i explotació de l'aparcament en soterrani. Per la seva banda, l'aparcament de la Unitat d'Actuació-45 es configura com una ampliació de l'aparcament a subsòl de la UA-27, en tant que es preveu que els aparcaments de la UA-27 i de la UA-45, passin a explotar-se conjuntament, com a un únic aparcament. Atesa la unitat econòmica plantejada, es considera oportú atorgar a l'empresa concessionària de l'aparcament de la UA-27, la concessió demanial del subsòl públic de la UA-45.
V.- CANONS I TARIFES
El cànon i les tarifes proposades, s'han informat favorablement pels tècnics municipals competents.
VI.- Resulta aplicable la Ley 33/2003, del Patrimonio de las Administraciones públicas, i, en el que no s'oposi a la legislació bàsica continguda a l'esmentat text legal, els articles 217 i 221 del Decret legislatiu 2/2003 pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya i els articles 57 a 71 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament de Patrimoni dels ens locals a Catalunya, tot això pel que fa a les concessions demanials.
Els articles 31, 60 i 61 del Reglament Hipotecari resulten d'aplicació, en l'àmbit dels efectes registrals de l'operació que es proposa.
VII.- L'atorgament i constitució de la concessió demanial del subsòl de la Unitat d'Actuació 45 a favor de PUMSA en els termes de la present proposta s'ha informat favorablement a l'informe jurídic obrant a l'expedient.
Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:
PRIMER.-
Atorgar provisionalment a favor de l'empresa PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARO, SA, una concessió demanial referida al subsòl de la total finca que constitueix el sòl públic situat a l'interior de l'illa formada pels carrers Antoni de Capmany, Solis, Floridablanca i Prat, corresponent a la Unitat d'Actuació urbanística 45, que es descriu a continuació:URBANA: PORCIO DE TERRENY situada en el terme municipal de Mataró, amb front al carrer Floridablanca, de la UA-45 c. Antoni de Capmany € c. Floridablanca, de Mataró, amb una superfície de VUIT-CENTS SETANTA metres quadrats, de la qual SIS-CENTS SETANTA-SIS metres quadrats en forma de trapezi a la part nord del sector corresponen urbanísticament -segons el Pla General d'Ordenació Urbana- a "l'espai lliure" d'aquesta UA-45 i CENT NORANTA-QUATRE metres quadrats, de forma irregular, formada per un triangle i un rectangle, situats a la part sud del sector, corresponen urbanísticament -segons el Pla General d'Ordenació Urbana a "l'espai vial" d'aquesta UA-45. LIMITA: pel front, Est, en part amb el carrer Floridablanca i en part amb la finca registral 12.009, inscrita al Tom 3521, Llibre 336 de Mataró, foli 39; per la dreta, entrant, Nord, amb finca de D. Josep Bellavista Roig i Doña Rosa Roig Guday; per l'esquerra, Sud, amb finca registral ja esmentada 12.009; i en la confluència dels límits Sud i Oest, amb el carrer Solís, i pel fons, Oest, amb la plaça Francesc Pi i Margall.
INSCRIPCIÓ: Registre de la Propietat núm. 2, al tom 3563, llibre 329 de Mataró, foli 49, finca 12.811, inscripció 1a.
TITOL: Pertany a l'Ajuntament per segregació i cessió, i posterior agrupació.
REFERENCIA CADASTRAL: Forma part de la finca cadastral 4392242DF5949S0001.
VALOR DE LA FINCA: 36.600,90 euros.
A l'annex I del plec, la finca s'identifica gràficament en ratllat.
SEGON.-
Aprovar provisionalment el plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial, que s'adjunta com a annex A, el qual porta adjunt plànol de la finca en superfície i plànol del projecte de l'aparcament.TERCER.-
Sotmetre el plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.QUART.-
Aprovar provisionalment les tarifes màximes de l'aparcament soterrani de la UA-45, en l'illa formada pels carrers Capmany, Solis, Floridablanca i Prat, que proposa l'empresa PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA, que es reprodueixen a continuació:- Concessió de places a 50 anys (preu per plaça): 12.000 euros + IVA
- Arrendament mensual:
Cada plaça: 60 euros/mes + IVA
CINQUÈ.-
De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el plec es considerarà aprovat definitivament, la concessió demanial es considerarà atorgada definitivament amb sotmissió al referit plec i les tarifes proposades es consideraran aprovades definitivament.SISÈ.-
Eximir l'empresa PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, S.A. de prestar la garantia definitiva prevista al plec de condicions que ara s'aprova provisionalment, si es consolida l'atorgament definitiu de la concessió a dita empresa en base al referit plec.SETÈ.-
Autoritzar l'Il·lm. Sr. Alcalde per subscriure tots els documents necessaris per al perfeccionament i execució dels presents acords."VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).
-Servei de Recursos Humans-
15 - MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL.
La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :
"La proposta de modificació de la relació de llocs de treball (a partir d'ara RLT), respon a tres tipus de necessitats organitzatives:
- Adequació de l'RLT al nou organigrama municipal, aprovat per decret d'Alcaldia de setembre de 2003 i a les modificacions aprovades per decret d'Alcaldia de juny de 2004.
- Creació de nous llocs de treball, alguns lligats a la imminent convocatòria de places per promoció interna, i altres a la modificació de la plantilla que es proposa al ple en aquesta mateixa sessió.
- Revisió de llocs de treball ja existents, el contingut dels quals ha tingut modificacions per raons diferents a l'aprovació del nou organigrama.
En alguns casos, es tracta de canvis d'ubicació, per exemple, el servei de participació ciutadana passa a formar part de l'àrea de presidència (abans departament). Un altre canvi significatiu és la creació de la sotsdirecció de Planificació i Qualitat, conseqüència de la fusió de l'àrea de serveis centrals amb l'àrea de relacions econòmiques i institucionals. En altres casos, ha suposat una variació substancial de les funcions que s'estaven executant, que pot haver significat una modificació dels complements retributius.
Al document que s'acompanya com a annex 1, es troba tota la relació de llocs de treball amb les modificacions i creacions proposades.
En aquells casos que ha suposat una variació pressupostària, ja s'adjunten els documents comptables corresponents i en la part dispositiva, punt segon, hi ha una taula amb el detall dels llocs amb els nous complements assignats.
Així doncs, i d'acord amb la llei 30/84, de dos d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, modificada entre d'altres per la llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, a l'RLT que s'adjunta, es fa constar la denominació, tipus i sistema de provisió, els requisits exigits per desenvolupar les funcions, el nivell de complement de destí i el complement específic.
L'Ajuntament de Mataró, desprès d'haver aprovat l'any 1994 la relació dels llocs de treball de la Corporació, va constituir per acord de ple de 3 de juliol de 1997, una Comissió Permanent de caràcter tècnic que té per funcions principals: a) fer el seguiment de l'aplicació de la valoració dels llocs de treball, realitzar les propostes de valoració dels llocs de treball de nova creació i revisar, si s'escau, els llocs de treball ja valorats, excloent expressament i de forma general de la tasca de valoració de la comissió, els llocs de cap de servei. És doncs aquesta Comissió l€encarregada pel propi ple, de fer les tasques prèvies de valoració dels llocs i les seves revisions.
L'acord que avui es presenta per la seva aprovació, no és fruit del treball d'aquesta Comissió, ja que els representants sindicals que en formen part, no han assistit a les sessions, manifestant que no ho farien fins que no s'hagi dut a terme la negociació sobre el manual de valoració i el reglament de funcionament.
En data 26 de gener de 2004, els sindicats, menys CCOO, i el Comitè de laborals van presentar els seus arguments per escrit, segons s'acompanya a l'expedient. En efecte, la convocatòria de la comissió de llocs de treball de data 2 de febrer de 2004, va declarar-se deserta segons l'acta de la sessió que també es troba a l'expedient.
En aquests moments ja s'ha previst començar aquesta negociació sobre els temes sol·licitats pels representants sindicals, i ja està marcat un calendari al respecte.
Al no haver-se reunit la Comissió de valoració per aquest esmentat motiu, l'Ajuntament, tenint pendent una modificació de la relació des del mes de setembre del 2003, ha convocat a la comissió negociadora els dies 20 i 21 de maig, per donar compliment a la normativa vigent, que obliga a negociar amb la representació sindical les modificacions de les relacions de llocs de treball, havent fet els sindicats les seves manifestacions al respecte.
Vist l'informe jurídic i l'informe del Cap del Servei de Recursos Humans.
Proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents
ACORDS
Primer.-
Aprovar en la seva totalitat la modificació de la Relació de llocs de treball, que es fa constar com a annex I.Segon.-
En conseqüència, modificar o mantenir els complements específics i els complements de destinació quan aquests requereixen ser ocupats per funcionaris, corresponents als següents llocs:Aquestes adequacions tenen caràcter singular i excepcional, i són conseqüència dels canvis organitzatius i del propi creixement de l'estructura de llocs de l'ajuntament, tal com ja s'explica a la part expositiva de la proposta.
Tercer .-
Aplicar a les partides corresponents el cost que es desprèn de les modificacions contingudes als presents acords, segons el quadre que es fa constar a aquesta proposta.Quart .-
Modificar la Relació de Llocs de treball com a conseqüència dels punts anteriors.Cinquè .-
Publicar el corresponent anunci al BOP i notificar aquesta resolució en la part que els afecti, a les persones interessades, els seus caps jeràrquics corresponents, Intervenció de Fons i Nòmina."A continuació intervé la Sra. Teresa Fité, en representació de la Junta de Personal, manifestant la seva queixa per no haver informat ni sotmès a debat en la Taula negociadora aquesta proposta, demanant en conseqüència que abans es discuteixi en els canals corresponents amb els representants del personal municipal.
El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, recorda que el seu grup és l'únic que ve denunciant fa temps la política prepotent de personal que practica el govern municipal, la qual produeix la desmotivació del personal. Hi ha un conflicte permanent amb la Policia Municipal, ara s'ha obert un altre amb les educadores d'escola bressol, mentre l'ajuntament està veient com es dicten sentències dels tribunals que anul.len actes administratius per ser contraris a dret. També han demanat que es reuneixi la Comissió de Valoració de Llocs de Treball i que siguin un tercer independent qui proposi les valoracions, i mai se'ls ha fet cas. Ara, davant la situació plantejada en l'expedient que avui es tracta, demanen que s'ajorni l'aprovació dels punts 15 i 16 de l'ordre del dia i que es negociï amb els representants de funcionaris i laborals, tal com han demanat, contribuint a rebaixar la crispació.
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, s'afegeix a la petició de què quedi sobre la taula el punt 15. Li sorprèn la mala relació que des de fa anys té un govern que es diu d'esquerres amb el seu propi personal. Si no s'atén la petició, el vot de CiU serà negatiu perquè no comparteixen l'organigrama municipal. Respecte a la creació de nous llocs a la plantilla municipal, el govern municipal ja sap que CiU és contrari a l'ampliació de plantilla, de forma que els nous efectius haurien de incorporar-se després d'una baixa prèvia a la plantilla.
La senyora Pilar González respon que la modificació de la relació de llocs de treball era un tema pendent des de finals de 2003 i per això era un assumpte que calia enllestir. Ara bé, tenint en compte que s'han compromès en discutir la problemàtica de la valoració de llocs de treball a partir de setembre, i atenent a la petició de la Junta de Personal i dels grups municipals, no veu inconvenient en deixar el tema sobre la taula.
A la vista de la intervenció anterior, el Sr. Alcalde deixa el punt núm. 15 sobre la taula.
16 - MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA.
La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :
"En sessió ordinària celebrada el dia 27 d'octubre de 2003, el ple de l'Ajuntament va acordar aprovar la plantilla de personal per l'any 2004, però en aquests moments és necessari procedir a la seva modificació pel següent:
- és convenient crear una plaça de tècnic mig de serveis personals, grup B, dins la plantilla del personal laboral.
- extingir una plaça de conserge, grup E, dins la plantilla de personal funcionari.
- crear una plaça de tècnic en prevenció de riscos laborals, grup B, dins la plantilla de funcionaris.
FONAMENTS DE DRET
L€art. 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s€aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l€aprovació del pressupost municipal durant l€any de la seva vigència, per respondre a l€establiment de nous serveis, per l€ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per l€exercici següent, com també si respon a criteris d€organització interna.
Quan la despesa de la modificació per ampliació no es pugui compensar amb la despesa de la modificació per reducció, o per la disponibilitat de consignacions destinades a llocs vacants que no es pretenguin proveir en l€exercici, la modificació de la plantilla requerirà que s€aprovi l€expedient de modificació de crèdits del pressupost.
El que avui es presenta per la seva aprovació requereix aquest tràmit, però les s places ampliades no es pressupostaran fins que s'hagin de cobrir, per la qual cosa el tràmit es farà més endavant .
Per tot això, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,
A C O R D S
Primer.- Modificar la plantilla de funcionaris en el sentit de suprimir una plaça de conserge, grup E i de crear-ne una de tècnic en prevenció de riscos laborals, grup B. En el moment en que aquesta darrera plaça s'hagi de cobrir després del pertinent procés selectiu, és quan es farà la dotació pressupostària pertinent.
Segon.- Modificar la plantilla de laborals, amb la creació d'una plaça de tècnic mig de serveis personals, grup B. En el moment en que aquesta plaça s'hagi de cobrir després del pertinent procés selectiu, és quan es farà la dotació pressupostària pertinent.
Tercer.- Publicar aquesta modificació al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l€Administració de l€Estat i al departament de Governació de la Generalitat."
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.
CMI DE SERVEIS TERRITORIALS-Servei d'Urbanisme-
17 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL ÀMBIT "EL RENGLE".
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :
"El 19 de setembre de 2001 la Comissió d'Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament el Pla Parcial Industrial "El Rengle", que desenvolupava els paràmetres definits al Pla General de 1996.
Els paràmetres pel que fa a edificabilitat, volumetria, ocupació i usos configuren una tipologia dominant basada en l'ocupació extensiva de la parcel·la, pròpia d'indústries pesants i manufactureres.
En la perspectiva actual, transcorregut el temps des de l'aprovació del Pla General d'Ordenació de 1996 i el Pla Parcial del Polígon industrial, s'ha posat de manifest un nou context econòmic on la demanda del sector productiu, evoluciona cap a noves tipologies, mes vinculades a la distribució comercial, l'el.laboració o ensamblatge de components tecnològics, cap a sistemes mes rics en coneixement, desplaçant la indústria pesada i manufacturera. El que possibilita la compatibilitat amb l'ús i la tipologia residencial.
Així doncs cal definir en aquest sector, per tal d'aprofitar el seu potencial referent, estratègic, paisatgístic i productiu, noves tipologies edificatòries i de gestió, així com un estudi exhaustiu dels usos i les seves particularitats, per aconseguir la compatibilitat qualitativa entre les diverses activitats i fer de la complexitat de les relacions que s'establirien, un valor afegit propi, com es pretén a altres sectors.
La situació del Sector és clarament excepcional dins el nucli de Mataró a la vista de que són dels pocs sectors de desenvolupament del Maresme, en els que l'antiga N-II i la línia del ferrocarril no són colindants i amb distància suficient entre ambdues traces com per poder incidir en el model de la relació de la ciutat amb el front marítim.
Cal dir a més que actuacions ja iniciades, algunes ja executades i altres previstes, com Marina de Llevant, Cafè de mar-Cooperativa Agrària, Cabot i Barba, Ronda de Barceló, i el passeig Marítim, estant incidint de manera notòria en la configuració del front de mar de la ciutat del segle XXI, que serà la que de manera definitiva reconegui el mar com a façana de ciutat.
A la totalitat d'aquestes noves actuacions de millora del front marítim urbà, s'introdueix o es restitueix l'ús residencial com a dominant sobre altres usos permesos, com els equipaments, els serveis, les activitats comercials, i algunes activitats productives compatibles amb els usos anteriors. Aquesta és una de les característiques bàsiques que configuren els nuclis urbans de les ciutats de cultura mediterrània.
Aconseguir zones de creixement urbà amb aquestes característiques és, entre d'altres, un dels objectius descrits al document de "Consulta per a l'ordenació urbana de l'entorn de Iveco-Renfe", redactat pel Servei d'Urbanisme de l'Ajuntament de Mataró, que està servint de guia als equips de professionals i tècnics que participen en l'elaboració de propostes d'intervenció en el sector esmentat.
El Rengle forma part d'aquest context, per criteris d'unitat territorial i paisatgística, per tant és coherent plantejar l'ordenació d'aquest sector des de paràmetres d'ordenació urbana propis del nucli urbà en el front marítim, més que no pas des de la lògica territorial plantejada al planejament vigent, que vincula el sector del Rengle als paràmetres de la gran plana industrial esmentada al començament.
Incidint en els aspectes comentats, cal tenir present que dins l'àmbit del Rengle, colindant amb les illes que configuren l'àmbit d'aquesta modificació, concretament en la zona d'equipaments prevista al planejament vigent, existeix la previsió d'ubicar la seu de Tecnocampus, segons projecte Bàsic redactat per l'arquitecte Albert Puigdomènech.
El projecte de Tecnocampus neix amb la voluntat de potenciar el vincle de la ciutat de Mataró amb la societat del coneixement, la innovació i la recerca aplicada al sector de les tecnologies de la informació i la comunicació.
La introducció de nous paràmetres d'ús i edificabilitat mitjançant el planejament, genera una expectativa real d'increment de plusvàlues, que hauran de garantir la viabilitat econòmica de l'execució del planejament, atenent a l'increment de les despeses imputables al sector, vinculades a la urbanització, i a l'execució d' infrastructures i de dotacions de l'àmbit d'influència, el que necessàriament ha de suposar un increment de les plusvàlues per a la ciutat.
Finalment, un aspecte molt important a considerar en aquesta modificació i que permet les condicions favorables a l'interès públic que planteja, és el CONVENI DE COL.LABORACIÓ URBANÍSTICA ENTRE PUMSA I EL CONJUNT DE PROPIETARIS DELS TERRENYS INCLOSOS AL SECTOR DEL RENGLE DE MATARÓ, signat el 28 d'abril de 2004 i en virtut del qual, la totalitat dels propietaris del Sector proposen la Modificació puntual del Pla General en aquest àmbit, contemplant les propostes següents:
Delimitació d'un nou Pla de Millora Urbana en l'àmbit de les tres illes definides, exclòs el sòl d'equipaments.
Establir un nou aprofitament complementari per a ús residencial, definit en un coeficient brut de 0.4 m2st/m2sl, a més de mantenir l'edificabilitat actual.
Destinar un 20% del sostre residencial resultant a habitatge protegit.
Fixar les condicions de gestió i les despeses d'urbanització imputables en funció de les plusvàlues derivades de la modificació proposada. Tal com es descriu al text del conveni urbanístic esmentat, que consta a l'expedient, aquestes plusvàlues s'invertiran en :
- l'adequació de la Nacional II en el front del sector del Rengle,
- la urbanització del Passeig de Mar i el front costaner en el mateix àmbit,
- la millora de les condicions de la urbanització respecte del projecte previst inicialment per als carrers del sector, per tal d'adequarlos als nous usos,
- la urbanització dels nous espais públics resultants de la cessió proposada en aquest document de Modificació
- la construcció de l'auditori i/o edifici polivalent previst al solar d'equipaments del mateix àmbit del Rengle que delimita el Pla Parcial.
Aquest document es considera bàsic per a l'inici de la tramitació, en acceptar les parts les condicions de distribució de beneficis i càrregues contemplades en l'estudi econòmic i financer d'aquest document de modificació, així com el període de suspensió de llicències implícit en aquests tipus de tramitacions de urbanístiques. Ambdues són condicions necessàries per a la viabilitat i l'agilitat de la tramitació administrativa.
La Proposta de modificació del Pla General en El Rengle va acompanyada doncs d'aquest Conveni.
De tot l'esmentat es pot concloure que és necessari introduir noves pautes d'ordenació i nous elements de gestió, per tal de poder garantir el desplegament del planejament d'acord amb els nous objectius urbanístics i territorials que se'n deriva.
Per això es planteja la necessitat d'iniciar els treballs per a la definició d'una nova proposta de planejament, mitjançant canvis substancials d'alguns dels paràmetres bàsics com: usos, ocupació, tipologia edificatòria, edificabilitat, i qualitat de l'espai públic resultant.
L' objectiu bàsic d'aquesta Proposta és fixar les condicions urbanístiques per les quals es modificarà el planejament en el sector del Rengle. Són condicions bàsiques de desenvolupament:
- L'edificabilitat privada màxima del sector, serà de 100.820 m2st.
- El sostre màxim residencial serà de 31.025 m2st
- El sostre màxim terciari-industrial serà de 69.799 m2st
- El coeficient d'edificabilitat bruta resultant és de 1.3 m2st/m2sl
- Les superfícies i els percentatges aplicats sobre la superfície del sector de sòl públic i sòl privat seran:
V. Sistema d'espais Lliures mínim 6.300 m2 sl
E. Sistema d'Equipaments mínim 6.300 m2 sl
RESERVES MÍNIMES DE SÒL PÚBLIC 23.266 m2 30%
SÒL D'APROFITAMENT PRIVAT MÀXIM 54.288 m2 70%
Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes precedents, considerats els suggeriments i atès el que disposen els articles 39, 83, 94 i 95 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, l'art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal i art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S :
PRIMER.-
Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 en l'àmbit de El Rengle.SEGON.-
Acceptar els termes del Conveni de col·laboració signat en data 28 d'abril de 2004 entre la Societat Municipal PUMSA i el conjunt de propietaris dels terrenys inclosos al Sector de El Rengle objecte de la modificació.TERCER.-
Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.QUART.-
Suspendre les tramitacions i llicències en l'àmbit de la modificació puntual del Pla General de la Ronda Barceló de conformitat amb el que disposa l'art. 71 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme de Catalunya.CINQUÈ.-
Reiterar el nomenament de la societat municipal PUMSA com administració actuant en l'àmbit de la modificació puntual del pla general de El Rengle, reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió. Aquest nomenament compren també les facultats de la societat municipal per a l'execució de les obres i el cobrament de les quotes urbanístiques als propietaris.SISÈ.-
Cedir a la societat municipal PUMSA el sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al percentatge aplicable sobre l'aprofitament urbanístic de l'àmbit de la modificació puntual del pla general de El Rengle.SETÈ.-
Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, a la societat municipal PUMSA, a la Demarcació de Costes de l'Estat a Catalunya, als propietaris del Sector i, a tots aquells interessats que resultin de l'expedient.VUITÈ.-
Donar trasllat dels precedents acords a les seccions de llicencies de ciutat sostenible."El senyor Santiago López, en representació de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, intervé posant de manifest el malestar de la Federació al trobar-se amb la sorpresa de l'aprovació inicial del sector "El Rengle", que suposa una requalificació important de sòl residencial, tot just que estaven començant a preparar les al·legacions als treballs preparatoris del Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM). Lamenta que això es presenti com a fets consumats trencant la promesa que els va fer el regidor d'urbanisme de què fins no s'aprovés el PAUM, només s'actuaria en llocs on el vigent Pla General ja té previst el desenvolupament. En resum valoren molt negativament la participació en la elaboració del PAUM, veient que s'ha passat per davant la modificació del Pla General en el sector "El Rengle", i demanen que s'ajorni la modificació d'aquest sector per incloure'l en el PAUM.
El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que el parer del grup municipal es desglossarà en dues intervencions. En la primera, es tractaran els temes específics d'urbanisme i, seguidament, el Sr. Esperalba intervindrà per donar la perspectiva general i estratègica de la ciutat.
En relació als aspectes urbanístics, indica que es tracte d'un sòl que inicialment era industrial i que la modificació proposada el transforma en residencial; l'aprofitament urbanístic augmenta en un 0,9 i passa al 1,3 metres quadrat de sostre. Si s'observen les modificacions puntuals que s'han fet en aquest mandat es conclou que s'ha afavorit l'ús residencial i s'ha perdut el sol industrial.
Es troba a faltar un estudi sobre si aquest sòl industrial era idoni en aquest sector o no. Aquestes petites indústries i establiments impediran la instal·lació de grans naus industrials que atregui la creació de llocs de treball i de l'ocupació. La modificació del Pla General plantejada és puntual i no ens dona la solució sobre on s'instal·laran aquestes grans indústries en un futur. El sol residencial és més fàcil de vendre sobre tot quan hi ha un impuls des del govern municipal que afavoreix la dinàmica especulativa.
S'està afavorint la deslocalització municipal de les indústries i el foment de grans espais destinats a habitatge que ens apunten cap una ciutat dormitori i sense creació d'ocupació; hi ha una política urbanística descoordinada entre l'Àrea de Serveis Territorials i l'Àrea de Serveis Centrals ja que no hi ha estudis sobre en quin lloc anirà el sol industrial que s'està eliminant en el terme municipal.
Per altre costat, és una paradoxa que, ara, el govern municipal contempli estrictament el 20% de reserva de sòl amb destinació a habitatge protegit quan, precisament, la llei d'urbanisme clarament preveu que aquest pugui ser superior.
En conclusió, la política del govern municipal no és progressista sinó conservadora ja que beneficia els promotors. Així, d'un total de 388 habitatges potencials només 78 habitatges seran protegits el que demostra que la política del govern municipal aquesta no és d'esquerres sinó molt conservadora. En canvi, el nostre grup municipal proposa que s'apliqui un 40% de sòl, el que faria un total de 150 habitatges protegits sobre el total abans indicat.
El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, continua amb la línia de l'anterior exposició i diu que el Sr. Salvador Milà, com a mínim, va tenir una visió global de la ciutat i va establir un nou Pla General d'Ordenació Urbana, amb el que es podia no estar d'acord, però on es plasmaven unes polítiques de sòl per executar-les a molt llarg termini i amb coherència. En canvi, actualment es vol aprovar un altre Programa d'Actuació Urbanística Municipal que no vol una nova etapa urbanística de la ciutat perquè no fa cap balanç d'on som i cap on hem d'anar.
No podem fer la ciutat de Mataró per la porta del darrera; com a mínim cal un debat de fons, un debat estratègic que no existeix; en definitiva, hem de plantejar-nos objectius. Les operacions del sòl i urbanístiques que es fan en sectors com IVECO- PEGASO, El Rengle o la Ronda Barceló són parcials i sense una visió global ni un seguiment dels principis bàsics del Pla General d'Ordenació Urbana. Es fan afirmacions sense cap tipus de base científica ni d'estudi previ quan es diu que es bo que convisquin els usos.
L'any 2000 ens parlaven de la virtualitat del Tecnocampus. Però, a la pràctica no hi ha cap acord amb la Universitat Pompeu Fabra o altres per donar una resposta integral de la formació universitària, ni hi ha una conjuntura favorable perquè hi hagi estudiants universitaris. Hi ha una especulació urbanística amb un model de ciutat, amb un projecte municipal que no està recolzat per les expectatives de la ciutadania. El regidor Sr. Vilert fa un any que va posar damunt la taula el model territorial del que havia de ser la ciutat però amb el temps s'ha vist que no es pot posar damunt la taula i que, en definitiva, ens estem carregant la ciutat. Hi ha un altre tarannà molt parcial ja que després dels tres sectors abans esmentats ens plantejaran altres sectors com Valllveric i desprès Els Turons i finalment Les Cinc Sènies. El Sr. Alcalde té un compromís per plantejar però no s'està fent en aquest govern ja que la falta de finançament municipal està arribant a límits insospitats i la única forma d'aconseguir ingressos pel Consistori sembla ser que només és la venda del patrimoni.
Només hi ha dos projectes, El Rengle i IVECO-PEGASO que contemplaran el 20% de la reserva del sòl per l'habitatge protegir. I respecte el Tecnocampus observem que es tracte d'un projecte mort. En conclusió, Mataró ha de ser una ciutat que ha de créixer amb la finalitat que els nostres fills hi puguin viure en un futur amb un model de ciutat participativa i una visió global.
El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, recorda que mai han estat ni estan d'acord amb el plantejament del Pla General d'Ordenació Urbana vigent i que es va aprovar amb el vot en contra d'aquest grup . Recorda que si aquesta proposta la fes el seu partit, els titllarien d'especuladors. També troben a faltar una previsió global de l'ordenació del territori municipal.
En relació a la façana marítima de la ciutat consideren que és bo plantejar una visió global per conèixer els requeriments de Mataró; creuen que en aquesta moment hi ha una visió parcial i que hi ha una manca d'apropament a les Associacions de Veïns. La modificació que es planteja en aquest punt de l'ordre del dia atorga un volum d'edificabilitat superior en el sector del mar. És curiós ja que durant molts anys la política urbanística municipal ha esta encaparrada en posar les indústries a la vora del mar i ara aquest model ja no va. Actualment s'estan materialitzant pactes amb un promotors privats, que defensen els seus interessos, i sense defensar els interessos públics. Aquest augment del numero de pisos afectarà als mes febles, als joves i als que cal de defensar, perquè hom sap que quan l'administració fa aquestes coses, el preu per metre quadrat de l'habitatge augmenta. Precisament, aquesta operació només servirà per finançar novament el deute existent en el Tecnocampus.
El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, explica que la finalitat de la proposta és una modificació del Pla General d'Ordenació Urbana que introdueix millores en una zona de la ciutat. Aquest document, inicialment redactat pel govern socialista, actualment ha estat modificat gràcies a l'anàlisi conjunt del govern municipal.. La modificació que es proposa planteja un sòl residencial de 70.000 metres quadrats. Amb aquesta operació es guanyen 23.000 metres quadrat de sòl públic i hi ha totes les previsions d'equipaments i zones verdes en el sector. Entenem que aquesta és una petita diversificació per ajudar a la regeneració econòmica i industrial de la ciutat; per tant, no es pot parlar de Mataró com una ciutat dormitori perquè el 70% és una ciutat productiva donada la ubicació concreta de l'espai, i no contradiu cap dels compromisos adoptats en la campanya de les eleccions municipals.
El senyor Arcadi Vilert considera que s'ha encetat un debat molt interessant perquè té molta importància pel futur de la ciutat. Al seu entendre, s'estan plantejant diferents temes: sostenibilitat del territori; participació ciutadana; habitatge; activitat econòmica; model de creixement de la ciutat etc. És evident que aquests temes estan interconnexionats però creu més adient concentrar les qüestions en els elements claus de l'operació. Així, l'habitatge i la sostenibilitat del territori són temes molt importants però resulten col·laterals en aquest debat ja cal primer estudiar el canvi de model econòmic de la ciutat. El Tecnocampus i els nous equipaments son molt importants però la proposta que es planteja significa transformar 70.000 metres destinats a una activitat econòmica que no convenia a una activitat econòmica més important. El que succeeix en sectors com el Pla d'en Boet i El Rengle és una gran concentració per metre quadrat de centres logístics que signifiquen molts llocs de treball. Per tant, el poc sol que queda per activitat econòmica val la pena concentrar-ho en usos de capital humà perquè signifiquen la creació d'altres llocs de treball de millor qualitat, per treballadors que milloren el seu poder adquisitiu ja que els salaris són superiors i que donen resposta a la concurrència d'una formació professional superior del capital humà ja que molts dels usos d'aquesta espais seran per oficines.
En conclusió, implica la creació d'un tipus de sostres que aixopluguen més llocs de treball per unitat de sol amb la recerca d'uns llocs de treball de més qualitat. S'ha de contemplar el risc addicional que té el promotor quan destina el sol amb un ús per oficines i quina rendibilitat, com és conegut, no és garantida. Per aquest motiu, la destinació a aquest ús només es pot fer a través de convenis urbanístics perquè jurídicament no se'l pot obligar a contemplar-ho.
El senyor Joaquim Esperalba seguidament intervé i recorda que el Pla General d'Ordenació Urbana vigent conté previsions amb les que el grup municipal de Convergència i Unió no hi està d'acord però, en canvi, té la gran avantatge que és una norma i, com a tal norma s'ha de complir. Ja s'ha indicat que la modificació parcial que es proposa és a parcial i es desenvolupa en tres grans operacions: Ronda Barceló, IVECO-PEGASO i la que es debat en aquesta proposta. Per tant, si el plantejament és un model integral de la ciutat, amb un model econòmic, urbanístic i social, recorda que en només aquestes tres operacions ens gastem les perspectives de futur perquè després no hi haurà empreses que donin cobertura a aquestes operacions pel que es proposa que aquests temes s'estudiïn de forma global.
El senyor David Rovira demana coherència intel·lectual; si el govern creu fermament en el Pla General ha d'acceptar els efectes bons i dolents de la seva aprovació.
El senyor Arcadi Vilert acaba dient que està d'acord amb la proposta del Sr. Esperalba i que cal plantejar aquest tema dins del Pacte de ciutat. Recorda que després d'aprovar la modificació del Pla General caldrà fer i aprovar els Plans Especials i que es podran estudiar totes aquestes propostes i parlar-les amb més profunditat.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).
18 - RESOLDRE EL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PEL "CLUB DEPORTIU RONDA" CONTRA L'ACORD DEL PLE MUNICIPAL D'APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE DE TAXACIÓ CONJUNTA DE "CAN SOLARET".
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :
"Per acord de ple de 15 de gener de 2004 es va aprovar definitivament el Projecte de Taxació Conjunta complementari del que es va aprovar el 31 de maig de 1995, dels béns i drets objecte d'expropiació de Can Soleret, concretament referit a les instal·lacions del Club Deportivo Ronda.
El 5 d'abril passat els representant del CLUB DEPORTIVO RONDA van presentar recurs de reposició contra aquest acord plenari.
La Societat Municipal PUMSA ha presentat informe jurídic per donar resposta al recurs de reposició formulat pel Club Deportivo Ronda que s'expressa en els següents termes:
"Primera al·legació
Existeix un manifest abús de dret en l'actuació municipal, en tant no s'han examinat les circumstàncies i característiques de l'entitat esportiva i no s'ha tingut en compte el dictamen pericial emés per l'enginyer industrial Jordi Llop.
Resposta a la primera al·legació
En el projecte de taxació conjunta aprovat definitivament consta la valoració de tots els béns i drets objecte d'expropiació, així com la corresponent al full d'apreuament, de conformitat amb el que disposa l'article 202 del Reglament de Gestió Urbanística, sense que formi part de l'expedient cap altre informe, valoració ni full d'apreuament formulat per l'administració expropiant.
En cap cas es pot acceptar la denúncia d'una suposada actuació abusiva, fraudulenta i de mala fe de l'administració, mancada del més mínim rigor jurídic i prova, ni tan sols indiciària. L'actuació municipal s'ha ajustat escrupulosament al procediment assenyalat per l'ordenament jurídic vigent, donant a l'administrat els mitjans de contradicció i defensa de conformitat a dret.
Segona al·legació
La declaració d'ocupació urgent no està motivada i causa indefensió.
Resposta a la segona al·legació
En quant a la suposada falta de raonament de la declaració d'urgència de l'ocupació de béns i drets del Club Deportivo Ronda, aquesta es troba en l'apartat e) de l'article 107 de la Llei d'Urbanisme: "e)L'aprovació definitiva del projecte de taxació conjunta implica la declaració d'urgència dels béns i drets afectats.(€)".
No cal oblidar que, en tot cas, ens trobem davant d'uns terrenys qualificats urbanísticament com d'equipament i zona verda pública i davant un projecte d'expropiació complementari del que es va aprovar el 31/05/1995. Tampoc cal oblidar que el Club Deportivo Ronda és un ocupant i, a més, en situació de precari.
Per tot això, resulta evident que, en cap cas, es pot parlar de falta de motivació i/o indefenssió de l'interessat.
Per tots aquests motius, a la vista de l'informe jurídic precedent, PROPOSO AL PLE DE L'AJUNTAMENT, l'adopció dels següent
ACORDS:
Primer.-
Desestimar el recurs de reposició interposat pel CLUB DEPORTIVO RONDA, a través d'escrit presentat el 5 d'abril de 2004, per l'advocat Mario Gómez Arias, contra l'acord plenari de data 15 de gener de 2004, d'aprovació definitiva del Projecte complementari d'Expropiació, pel procediment de taxació conjunta, de Can Soleret.Segon.-
Notificar al Club Deportivo Ronda, i a la Societat Municipal PUMSA, els acords anteriors.Tercer.-
Transferir l'expedient d'expropiació al Jurat d'Expropiació de Catalunya, tal com preveu l'art. 107 e) de la Llei 2/2002 de 14 de març, d'Urbanisme de Catalunya.Quart.-
Procedir a l'ocupació de la finca que ocupa el Club Deportivo Ronda, previ pagament o consignació del valor fixat en el Projecte."El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convegència i Unió, indica que s'abstindran de la votació perquè després d'aprovar-se la relació de béns subjectes a expropiació han hagut un sèrie d'incongruències en l'actuació municipal. Recorda que hi ha una Acta d'Ocupació de l'any 1986 i que l'Ajuntament mai ha fet efectiva la presa de possessió d'aquest terrenys malgrat que en feia us. Han passat 14 anys pel que sorprèn que el procediment sigui per urgent ocupació. Es desconeix què passarà amb el camp de futbol i recorda que ha funcionat com una instal·lació esportiva municipal que no saben si continuarà amb aquest ús.
El senyor Arcadi Vilert indica que, malgrat que encara no pot confirmar res, probablement l'activitat esportiva s'hi continuarà realitzant.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).
19 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA RELACIÓ DE BÉNS I DRETS DE LA FINCA "CASABELLA FORMATGE" ("FINCA BON RECÉS" SUD-OEST).
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :
"Per Decret de 4 de novembre de 2003 es van iniciar els tràmits d'expropiació de la finca situada al sud oest del polígon industrial Mata Rocafonda, classificada de Sòl Urbà i qualificada de Sistema d'espais lliures, clau V, referència cadastral 4407418, propietat dels germans Casabella Formatge.
En el mateix Decret es va aprovar inicialment la relació de bens i drets afectats per aquesta expropiació.
Notificat l'acord als interessats i sotmès a un període d'informació pública de 15 dies, no s'ha presentat cap al·legació.
Per una altre banda, durant aquest període d'informació pública el Servei d'Urbanisme ha obtingut informació que comporta la correcció d'ofici de la relació de bens i drets aprovada inicialment.
- Es tracte del dret d'usdefruit que consta en el Registre de la Propietat sobre la finca de l'expropiació a favor de la Sra. Josefa Gel Mataro. Segons certificat del Padró Municipal que consta a l'expedient, es va produir la defunció de la titular d'aquest dret d'usdefruit el 6 de gener de 1999. Per tant aquest dret s'ha extingit.
Per una altre banda també s'ha detectat un petit error de descripció que serà objecte de correcció amb aquesta aprovació definitiva. Concretament es corregeix un petit error de la Referència cadastral de la finca que consta a l'acord "Segon" del Decret de 4 novembre de 2003:
- Allà on diu referència cadastral : 44074-15, ha de dir 44074-18.
En conseqüència es modifica la relació de bens i drets assignant la plena titularitat de la finca objecte d'expropiació als germans Asuncion, Francesc i Eudald Casabella Formatge per terceres parts indivises, si be aquesta titularitat, s'haurà de demostrar documentalment, a través d'un certificat de domini del Registre de la Propietat, en el moment en que es procedeixi a adquirir formalment el be per part de l'Ajuntament (acta de pagament i ocupació).
Per tot això, vistos l'informe jurídic i el que disposen els articles 9 a 31 de la Llei d'Expropiació Forçosa, en relació amb els articles concordants del Reglament de la Llei d'Expropiació Forçosa, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció dels següents ACORDS:
PRIMER.-
Aprovar definitivament la relació de bens i drets afectats pel present expedient expropiatori, que es descriuen a continuació:Finca de naturalesa URBANA situada a l'oest del polígon industrial Mata Rocafonda, de forma poligonal que té una superfície aproximada de mil cinquanta-cinc metres quadrats, limita:
al NORD amb la finca de referència cadastral 4407415 (Sistema d'espais lliures, clau V)a l'EST amb la carretera de Mataró a Sant Andreu de Llavaneresal SUD amb carretera de Mataró a Sant Andreu de Llavaneresa l'OEST amb el carrer Foneria.
SUPERFICIE A EXPROPIAR: 1.055 m². (segons cadastre)
PROPIETARIS: Els germans Asuncion, Francesc i Eudald Casabella Formatge en plena propietat per terceres parts indivises.
Resta pendent d'acreditar per part dels propietaris la seva plena propietat per raó de defunció de la titular del dret d'usdefruit Sra. Josefa Gel Mataro.
Aquesta finca està lliure de càrregues segons les dades que consten al Registre de la Propietat.Referència cadastral: 44074-18Inscrita en el Registre de la Propietat número 4 dels de Mataró en el Tom 3077, Llibre 97 de Mataró, Foli 185, Finca 6152.La finca està lliure d'ocupants.
SEGON.-
Reiterar que l'acord de necessitat d'ocupació, està inclòs en l'aprovació definitiva de la Revisió del Pla General d'Ordenació Municipal de 1996, conforme el que preveu l'article 103 de la Llei 2/2002, d'Urbanisme.TERCER.-
Publicar els anteriors acords en el Butlletí Oficial de la Província i en els taulers d'edictes municipals.QUART.-
Requerir als interessats perquè en el termini de 20 dies, a comptar des del següent al de la recepció de la notificació del present acord, presentin full d'apreuament dels bens objecte d'expropiació. La valoració que es presenti, haurà de ser motivada i avalada per un perit.CINQUÈ.-
Assabentar als interessats que durant la tramitació de l'expedient, d'acord amb el que preveu l'article 24 de la LEF, es pot convenir per MUTU ACORD, l'adquisició dels bens objecte d'expropiació, amb el que es donaria per conclòs el mateix.SISÈ.-
Notificar els presents acords als interessats."S'absenten de la sessió els senyors : Josep Lluís Martí regidor de CiU, Joaquim Fernàndez regidor de CiU, David Rovira regidor del PP, José Manuel López regidor del PP.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (23).
-Servei d'Obres-
20 - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE CONSTRUCTIU D'IMPLANTACIÓ DE LA XARXA DE CLAVEGUERAM A LA URBANITZACIÓ DE SANTA MARIA DE CIRERA "LES SURERES" I IMPOSICIÓ DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS PER RAÓ DE L'EXECUCIÓ DE LES OBRES A L'ÀMBIT DE LES SURERES I DE QUOTES D'URBANITZACIÓ ALS ÀMBITS DE LO BASSAL I I LO BASSAL II.
La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, presenta la proposta següent:
"El Ple de l'Ajuntament de data 12 de febrer de 2004 va aprovar inicialment el Projecte constructiu d'implantació de la xarxa de clavegueram a la urbanització de Santa Maria de Cirera "Les Sureres", amb un pressupost de coneixement de l'Administració de 1.609.888,19 € IVA inclòs i de 1.536.349,03 € IVA inclòs d'execució per contracte, el qual, atenent a la qualificació urbanística del territori on es troben ubicades les parcel·les, distingeix segons el planejament urbanístic tres àmbits d'actuació i de gestió econòmica diferents, que són els següents:
- Àmbit Les Sureres, sòl urbà, amb un pressupost d'execució per contracte de 1.047.060,05 € IVA inclòs i coneixement de l'Administració de 1.097.178,82 € IVA inclòs.
- Àmbit UA-32 Lo Bassal I, sistema d'execució per cooperació, amb un pressupost d'execució per contracte de 412.538,00 € IVA inclòs i de coneixement de l'Administració de 432.284,62 € IVA inclòs.
- Àmbit UA-33 Lo Bassal II, sistema d'execució per cooperació, amb un pressupost d'execució per contracte de 76.750,98 € IVA inclòs i de coneixement de l'Administració de 80.424,75 € IVA inclòs.
També acorda imposar contribucions especials a l'Àmbit de les Sureres i gestionar mitjançant quotes urbanístiques l'Àmbit UA-32 Lo Bassal I i l'Àmbit UA-33 Lo Bassal II.
En data 28 de febrer es va publicar en el BOP número 51 l'anunci dels acords adoptats pel Ple municipal,
obrint-se el preceptiu tràmit de la informació pública.
Durant el període d'informació pública s'ha presentat una sola al·legació, segellada en el servei de Correus el dia 18 de març i entrada en el registre municipal el 22 de març de 2004, amb referència 200400011059, que correspon a l'Associació Administrativa de Propietaris de Santa Maria de Cirera "Les Sureres", representada per Olga Amargant Cancio.
Les al·legacions de l'Associació Administrativa de Propietaris de Santa Maria de Cirera "Les Sureres" es basen en les pretensions següents:
1.- Que l'execució de les obres d'implantació de la xarxa de sanejament es realitzi a càrrec dels pressupostos municipals aprovats per a les anualitats de 2004 i en el que calgui es traslladi a futurs pressupostos per al 2005.
2.- Que es reconegui la classificació del sòl urbà de Lo Bassal I i II, que ve atorgada per imperatiu legal, en concret per l'article 25 de la Llei 2/2002.
3.- Que s'estimin les al·legacions tècniques que individualment han formulat el propietaris de les finques afectades, respecte als punts de connexió al clavegueram que proposen.
4.- Que es reconegui la condició d'edificables de les parcel·les adquirides amb anterioritat al PGOU de 1996, si compleixen amb els paràmetres urbanístics vigents en la data d'adquisició, exigint-se'n l'acreditació mitjançant escriptura pública, i en tot cas respectant la superfície de parcel·la mínima de 800 m2 de les mateixes.
5.- Que amb caràcter previ a l'aprovació definitiva del projecte es formalitzi amb l'Ajuntament un conveni urbanístic en virtut del qual quedi garantit que després de l'execució de les obres la corporació municipal n'assumeix tota la urbanització (Les Sureres, Lo Bassal I i Lo Bassal II). En aquest cas els propietaris donarien la seva conformitat a l'execució del projecte amb càrrec a contribucions especials.
Les demandes de l'al·legació han estat informades respectivament pels serveis municipals d'Obres, d'Urbanisme, i per l'empresa pública municipal Aigües de Mataró SA.
1.- Respecte a la primera, en la qual demanen que l'import total de les obres contemplades en el projecte impugnat sigui a càrrec dels pressupostos municipals, de la mateixa manera que s'han finançat altres projectes que la pròpia l'Associació relaciona com a exemple; el cap del Servei d'Obres de l'Ajuntament de Mataró en informe de data 18/05/04 rebutja aquesta petició, perquè tots els projectes relacionats per l'Associació com a exemple de finançament íntegre amb pressupostos municipals, són actuacions que tenen per objecte la renovació de serveis públics ja existents, com són la renovació dels quadres elèctrics dels sectors al·ludits o altres intervencions al centre de la ciutat, que beneficien a la ciutadania en general i no són equiparables amb la dotació d'un servei públic nou, que solament beneficia als propietaris de les finques de la urbanització "Les Sureres".
2.- Pel que fa a l'al·legació segona, relativa a que es reconegui la classificació de sòl urbà a Lo Bassal I i Lo Bassal II; la cap del Servei d'Urbanisme de l'Ajuntament en informe de data 17/05/04 estima aquesta al·legació, perquè el Pla General de 1996 ja el classifica com a tal, sense perjudici de l'equidistribució de beneficis i càrregues que es realitzaran a través del corresponent projecte de reparcel·lació.
3.- L'al·legació tercera, que consisteix en què cadascun dels residents ha proposat individualment el lloc més idoni de la seva parcel·la per fer la connexió amb el nou servei de clavegueram; el director del Clavegueram d'Aigües de Mataró SA ha informat en data 20/04/04 favorablement els suggeriments dels propietaris, però amb les següents puntualitzacions i condicions:
- Les obres d'instal·lació de xarxa de desguàs d'aigües residuals dins de les finques privades per connectar amb la xarxa pública les han de realitzar els propietaris de les parcel·les.
- Les parcel·les que tinguin el seu punt de desguàs per sota de la cota de la claveguera caldrà que disposin d'una bomba d'elevació, i els costos d'instal·lació i manteniment aniran a càrrec de la propietat de la finca.
- La formalització de les servituds que resultin de les respectives propostes dels residents, serà a càrrec dels interessats.
- En aquells casos que en el moment de l'execució de les obres no s'hagi arribat a decidir-ne el punt de desguàs, la direcció de l'obra podrà decidir el que consideri més adient en funció de la xarxa instal·lada, i la propietat restarà obligada a conduir les seves aigües residuals a aquest punt.
- La connexió pel carrer Riu Segre sol·licitada per tres residents, comporta perllongar 35 metres el tub de claveguera previst, i per tant un augment de cost del projecte d'11.725 €, que a l'hora de fer la liquidació de l'obra s'haurà de repercutir en les contribucions especials.
4.- Pel que fa a l'al·legació quarta, relativa a que es reconegui la condició d'edificables a les parcel·les adquirides amb anterioritat al Pla General de 1996, si compleixen amb els paràmetres urbanístics vigents en la data d'adquisició, exigint-se'n l'acreditació mitjançant escriptura pública i en tot cas respectant-se la superfície de la parcel·la de 800 m2de les mateixes; la cap del Servei d'Urbanisme en informe de data 17/05/04, dictamina que pel que fa a les unitats d'actuació 31 i 32 tal com ja es va fer constar en el Decret de 13/10/03, que aprova definitivament la modalitat de cooperació del sistema d'actuació per reparcelació, són aspectes vinculats amb el planejament que s'estan estudiant i que en tot cas, es resoldran dins del marc d'una modificació del planejament i no en el moment de la realització de les obres d'urbanització.
Pel que fa a l'Àmbit de Les Sureres; les tres parcel·les existents inferiors a 800 m2 es resoldran en un futur amb la modificació de la normativa que regula el sector residencial d'edificació aïllada. CLAU 4.
Respecto a la manca d'atorgament de llicències d'obres en el sector; cal indicar que totes les llicències sol·licitades s'han atorgat, amb l'establiment de la corresponent fiança per a respondre de les obres d'urbanització.
5.- Respecte a l'al·legació cinquena, relativa a la formalització prèvia d'un conveni urbanístic entre l'Associació i l'Ajuntament de Mataró abans de l'aprovació definitiva del projecte, consistent en l'acceptació per part de l'Associació de l'acord d'imposició de les contribucions especials a canvi que la Corporació municipal assumeixi la gestió de la urbanització; es desestima tota vegada que no té res a veure la implantació del servei públic de clavegueram, que comportarà la substitució de les actuals fosses sèptiques, amb els programes de manteniment de la resta d'elements urbans de la urbanització.
Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes tècnics i jurídic i el que disposen els articles 25.2 l) de la Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, 63.2 l) de la Llei 78/1987 de 15 d'abril municipal i de règim local de Catalunya, 28 i 59 de la Llei 39/1988 de 28 de desembre reguladora de les Hisendes Locals, Pla General d'Ordenació Municipal 1996, aprovat definitivament el 12/12/96, text refós aprovat el 3/4/97 i publicat en el DOGC el 24/4/97, Títol Quart de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya sobre la Gestió Urbanística i 37 del Reglament d'Obres i Serveis.
La consellera delegada d'Obres proposa al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents A C O R D S :
Primer.-
Resoldre les al·legacions presentades per l'Associació Administrativa de Propietaris de Santa Maria de Cirera "Les Sureres", contra l'acord adoptat pel Ple municipal el dia 12 de febrer de 2004, el qual aprovava inicialment el Projecte constructiu de la xarxa de clavegueram a la Urbanització de Santa Maria de Cirera "Les Sureres", la imposició de contribucions especials en l'àmbit de les Sureres i la imposició de quotes d'urbanització en els àmbits de Lo Bassal I i Lo Bassal II (UA-32 i UA-33 del Pla General vigent), en el sentit següent:1.- Desestimar l'al·legació primera, perquè tots els projectes municipals relacionats per la pròpia Associació com a exemple de finançament total a càrrec dels pressupostos municipals, són actuacions que tenen per objecte la renovació de serveis públics ja existents, com són la renovació dels quadres elèctrics dels sectors al·ludits o altres intervencions en la via pública, que a diferència del projecte impugnat beneficien a la ciutadania en general, mentre que el Projecte constructiu de la xarxa de clavegueram a la Urbanització de Santa Maria de Cirera "Les Sureres", beneficia únicament i exclusivament als residents de la urbanització, tota vegada que per raó de les obres s'implanta un servei públic nou de competència municipal, la qual cosa provocarà un augment del valor dels seus béns per una banda i, per altra, la possibilitat d'inutilitzar les fosses sèptiques, que fins ara vénen utilitzant els veïns per recollir les aigües residuals dels seus habitatges, amb el corresponent estalvi de despeses i de molèsties que això suposa.
2.- Estimar l'al·legació segona, perquè el Pla General de 1996 ja classifica Lo Bassal I i Lo Bassal II com a sòl urbà, sense perjudici de l'equidistribució de beneficis i càrregues que es realitzaran a través del corresponent projecte de reparcel·lació.
3.- Estimar l'al·legació tercera, relativa als suggeriments formulats pels propietaris de les finques, indicant el lloc més idoni de les seves respectives parcel·les per realitzar la connexió amb el nou servei públic, sota les següents condicions:
- Les obres d'instal·lació de xarxa de desguàs d'aigües residuals dins de les finques privades per connectar amb la xarxa pública les han de realitzar els propietaris de les parcel·les.
- Les parcel·les que tinguin el seu punt de desguàs per sota de la cota de la claveguera caldrà que disposin d'una bomba d'elevació, i els costos d'instal·lació i manteniment aniran a càrrec de la propietat de la finca.
- La formalització de les servituds que resultin de les respectives propostes dels residents, serà a càrrec dels interessats.
- En aquells casos que en el moment de l'execució de les obres no s'hagi arribat a decidir-ne el punt de desguàs, la direcció de l'obra podrà decidir el que consideri més adient en funció de la xarxa instal·lada, i la propietat restarà obligada a conduir les seves aigües residuals a aquest punt.
- La connexió pel carrer del Riu Segre sol·licitada per tres residents, comporta perllongar 35 metres el tub de claveguera previst, i per tant un augment de cost del projecte d'11.725 €, que a l'hora de fer la liquidació de l'obra s'haurà de repercutir en les contribucions especials.
4.- Desestimar la al·legació quarta perquè tal com ja es va fer constar en el Decret de 13/10/2003 pel qual es va aprovar definitivament la modalitat de cooperació del sistema d'actuació per a la reparcel·lació de les dues Unitats d'Actuació 32 i 33 són aspectes vinculats al planejament que actualment s'està estudiant i en quant a l'Àmbit de Les Sureres, les tres parcel·les existents inferiors a 800 m2 es resoldran en un futur amb la modificació de la normativa que regula el sector residencial d'edificació aïllada, Clau 4.
Respecte a la manca d'atorgament de llicències d'obres en el sector; puntualitzar que totes les llicències d'obres sol·licitades han estat atorgades, amb l'establiment de la corresponent fiança per tal de garantir les despeses d'urbanització.
5.- Desestimar l'al·legació cinquena, en el sentit que l'Ajuntament a través d'Aigües Mataró SA, un cop executades les obres es farà càrrec del manteniment de la xarxa de clavegueram i quant als altres serveis urbans precaris com l'enllumenat o la pavimentació, seran objecte de nous projectes d'arranjament o substitució, els quals s'hauran de planificar en el marc de futurs pressupostos municipals i tenint en compte al mateix temps les afectacions de les parcel·les que el planejament vigent assenyala i les seves possibles modificacions.
Segon .-
Aprovar definitivament el Projecte constructiu d'implantació de la xarxa de clavegueram a la urbanització de Santa Maria de Cirera "Les Sureres" amb un pressupost d'execució per contracte de 1.536.349,03 € IVA inclòs i de coneixement de l'administració de 1.609.888,19 € IVA inclòs, desglossat de la manera següent:Àmbit de Les Sureres, amb un pressupost d'execució per contracte de 1.047.060,05 € IVA inclòs, i de 1.097.178,82 € IVA inclòs de coneixement de l'Administració.
Àmbit UA-32 Lo Bassal I, amb un pressupost d'execució per contracte de 412.538.00 € IVA inclòs i de 432.284,62 € IVA inclòs de coneixement de l'Administració.
Àmbit UA.33 Lo Bassal II, amb un pressupost d'execució per contracte de 76.750,98 € IVA inclòs i de 80.424,75 € IVA inclòs.
Tercer.-
Imposar contribucions especials per raó de les obres contemplades en l'anterior projecte a l'Àmbit de Les Sureres i gestionar els Àmbits de UA-32 Lo Bassal I i l'Àmbit UA-33 Lo Bassal II mitjançant quotes urbanístiques, tal com es va acordar inicialment.Quart.-
Donar trasllat dels anteriors acords al Servei d'Ingressos municipal perquè iniciï el preceptiu expedient d'imposició i ordenació de l'exacció de les contribucions especials.Cinquè.-
Notificar aquests acords a la representació de l'Associació Administrativa de Propietaris de Santa Maria de Cirera "Les Sureres", als serveis municipals d'Urbanisme, Manteniment, Serveis Municipals, Mobilitat, als gerents d'Aigües de Mataró i PUMSA respectivament, als efectes oportuns.Sisè.-
Publicar en el BOP l'acord de l'aprovació definitiva del projecte i de la gestió econòmica del mateix. "S'incorporen a la sessió el Sr. Josep Lluís Martí regidor de CiU i el Sr. José Manuel López, regidor del PP.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.
-Servei Municipal i Manteniment-
21 - RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA 3836/2004 DE 17 DE MAIG PEL QUAL S'APROVA L'ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AL CONVENI DE L'AGENCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA AMB LA SOCIETAT ECOVIDRIO.
El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, presenta la ratificació del següent decret :
"Per Decret 3836/2004, de 17 de maig, L'Alcalde va acordar l'aprovació de l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró al conveni de col·laboració entre l'Agència de Residus de Catalunya i la Societat Ecovidrio amb l'assumpció dels compromisos mínims continguts en el pacte cinquè del conveni i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat pel Ple de l'Ajuntament.
En conseqüència, el Conseller delegat de Serveis i Manteniment proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent ACORD:
Únic.-
Ratificar el Decret d'alcaldia 3836/2004, de 17 de maig, el contingut del qual és el següent:"Vist el contingut del conveni de col·laboració entre l'Agència de Residus de Catalunya i la Societat Ecovidrio , que regula els compromisos de l'Agència de Residus de Catalunya, dels Ens Locals que voluntàriament s'hi adhereixin i d'ECOVIDRIO respecte al funcionament del Sistema Integrat de gestió proposat per ECOVIDRIO a la Comunitat Autònoma de Catalunya amb la finalitat de garantir el compliment de la Llei 11/1997, de 24 d'abril, reguladora d'envasos i residus d'envasos.
Vist l'informe del Cap de residus i neteja viària, de data setze d'abril de 2004 on es manifesta l'interès municipal per adherir-se al conveni i s'especifica les prestacions econòmiques que percebrà l'Ajuntament de Mataró si s'adhereix al conveni.
Vist l'informe de l'assessora jurídica del Departament de Serveis Municipals i Manteniment, de data tres de maig de 2004 on queda palès que aquest conveni s'ajusta a dret.
Atès el previst a l'article 25.2 l) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local i l'article 66.3 l) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, els quals atorguen la competència sobre els serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus als municipis.
Per tot això, en virtut de les facultats que m'atorga la legislació vigent,
RESOLC:
Primer.- Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró al conveni de col·laboració entre l'Agència de Residus de Catalunya i la Societat Ecovidrio amb l'assumpció dels compromisos mínims continguts en el pacte cinquè del conveni.
Segon.-Ratificar el contingut d'aquesta resolució en la propera sessió que celebri el Ple de l'Ajuntament.
Tercer.- Comunicar la present resolució a l'Agencia de Residus de Catalunya i al Servei de Gestió Econòmica de l'Ajuntament de Mataró."
S'absenten de la sessió el Sr. Paulí Mojedano portaveu del grup municipal del PP i el Sr. Garcia Caurin regidor del grup municipal de CiU.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (23).
CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Patronat Municipal de Cultura-
22 - VALORACIÓ I DEFINICIÓ DELS LLOCS DE TREBALL DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.
El senyor Jaume Graupera, President del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :
"La Junta del Patronat Municipal de Cultura, en sessió celebrada el dia 21 d'abril de 2004, va aprovar inicialment l'estudi de valoració i definició de llocs de treball i la despesa derivada de la seva aplicació. Al mateix temps, va aprovar elevar aquests acords al Ple de l'Ajuntament per a la seva aprovació definitiva.
Per tot això, proposo a la consideració del Ple municipal l'adopció dels següents acords:
- Aprovar els documents que s'acompanyen, referits a l'estudi de valoració i definició de llocs de treball:
- Acords sobre la valoració dels llocs de treball.
- Fitxes definició de llocs de treball del Patronat Municipal de Cultura.
- Valoració dels llocs de treball del Patronat Municipal de Cultura.
- Aprovar la despesa derivada de l'aplicació de la valoració definitiva de llocs de treball en el període de 2000-2003, per import de 57.346,64 euros per a retribucions i de 18.236,23 euros per a assegurances socials. L'aplicació d'aquesta despesa es farà a càrrec del pressupost de l'any 2004 i queda condicionada a l'aprovació de la modificació del pressupost del Patronat Municipal de Cultura per augmentar el crèdit necessari de les partides 451000/13001 i 451000/16000 amb la incorporació del romanent de tresoreria a 31/12/2003.
- Aprovar aplicar la despesa de la valoració amb l'increment del 2% per a tot l'exercici 2004, d'acord amb els documents comptables AD 3020, 3021 i 3019 que s'acompanyen.
- Ratificar l'acord de la Junta de data 23 de juliol de 2003, en el que es va aprovar un avançament a compte de la valoració i definició de llocs de treball per un import de 62.853,36 euros."
S'incorporen a la sessió el Sr. Paulí Mojedano portaveu del grup municipal del PP, el Sr. Joaquim Fernàndez regidor del grup municipal de CiU, el Sr. Garcia Caurín regidor del grup municipal de CiU.
Intervé la senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, per fer una valoració molt positiva de la tasca realitzada pels professionals del Patronat Municipal de Cultura. La definició dels llocs de treball proposada està molt ben realitzada i reconeixen l'esforç que ha significat. Malgrat tot, desitja que entre tots s'aconsegueixi donar un tomb a les necessitats culturals de la ciutat.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.
23 - CONSTITUCIÓ DE LA COMISSIÓ MUNICIPAL DEL NOMENCLATOR DE MATARÓ.
El senyor Jaume Graupera, President del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :
"Per continuar amb els treballs d'elaboració del Nomenclàtor de la ciutat de Mataró és necessària la constitució de la comissió assessora que, integrada per representants dels grups municipals amb presència al consistori, ciutadans coneixedors de l'onomàstica de Mataró i el seu patrimoni històric i tècnics assessors de l'Ajuntament de Mataró, puguin realitzar informes-propostes en temes de nomenclatura d'acord amb el que s'estableix al reglament d'aquesta comissió aprovat en data 8 de novembre de 2001.
Per aquest motiu, aquest Conseller-Delegat eleva a l'Ajuntament Ple l'aprovació de la següent
P R O P O S T A
- Cessar als anteriors membres de la Comissió del Nomenclàtor de la ciutat de Mataró nomenats per acord de Ple de 16 de març de 2000 i expressar l'agraïment de l'Ajuntament de Mataró pels serveis prestats.
- Constituir la Comissió Assessora del Nomenclàtor de la ciutat de Mataró.
- Nomenar president de la comissió el senyor Jaume Graupera i Vilanova, 2on Tinent d'Alcalde i Conseller-Delegat de Cultura de l'Ajuntament de Mataró.
- Nomenar vice-president de la Comissió el senyor Ivan Pera Itxart, Conseller-Delegat de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Mataró.
- Nomenar com a vocals membres de la comissió els següents representants dels grups municipals:
- Sr. Jaume Graupera i Vilanova (ICV-EUIA)
- Sr. Ivan Pera Itxart (PSC)
- Sr. Francesc López Jordà (PSC)
- Sr. Josep Puig Pla (PSC)
- Sra. Maria José Recoder i Sellarés (CiU)
- Sr. Joan Ribas i Tarrús (CiU)
- Sr. Joan López i Alegre (PP)
- Sr. Manel Roca i Cuadrada (PP)
- Sr. Jaume Vellvehí i Altimira (ERC)
- Nomenar com a vocals membres de la comissió els següents ciutadans coneixedors de l'onomàstica de Mataró i del seu patrimoni històric a proposta de la comissió Informativa de Serveis Personals:
- Sr. Joan Giménez i Blasco
- Sr. Ramon Salicrú i Puig
- Sr. Nicolau Guanyabens i Calvet
- Sra. Roser Trilla i Prujà
- Sr. Robert Lleonart i Casadevall
- Nomenar com a tècnics assessors de l'Ajuntament de Mataró a la comissió:
- Sr. Joan Masdeu i Jurnet, Coordinador de Projectes del Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions de l'Ajuntament de Mataró.
- Sr. Carles Marfà i Riera, Cap de Patrimoni del Patronat Municipal de Cultura i Director del Museu de Mataró.
- Actuarà com a secretària de la Comissió per delegació de la Secretaria General de l'Ajuntament de Mataró la senyora Anna M. Miró Lligoña.
- Notificar aquesta resolució a les persones interessades."
La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, indica que s'abstindran de la votació per discrepar en la manera com s'han escollit els membres de la comissió ja que es van proposar en la comissió del dia 11 de juny amb la indicació que el grup municipal podia proposar altres membres que formessin part de la comissió, però es van considerar que no era adient fer una proposta alternativa perquè seria rebutjada. No obstant, manifesta l€absolut respecte que li mereixen els membres de la comissió que han estat escollits per la seva qualitat personal.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4)i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).
-Servei de Participació Ciutadana-24 - INCORPORACIÓ COM A MEMBRE DE L'ASSOCIACIÓ PONTS DE MEDIACIÓ, ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL PER A LA GESTIÓ DE CONFLICTES.
El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Participació Ciutadana, presenta la proposta següent :
"La mediació comunitària ofereix a la ciutadania un nou espai on afrontar els seus conflictes de manera positiva, responsabilitzant-se de les seves pròpies decisions i prevenint un enfocament negatiu de futures desavinences comunitàries. La mediació comunitària, entesa com a eina de comunicació i transformació, esdevé una eina per millorar la cohesió social i per promocionar la participació ciutadana, ja que utilitza tècniques que ajuden a treballar l'empatia, la corresponsabilització i el diàleg.
L'Ajuntament de Mataró ha desenvolupat, des de l'any 2001, diferents experiències en l'àmbit de la mediació comunitària, posant de manifest la seva voluntat d'apostar per la resolució pacífica de conflictes en l'àmbit comunitari. Així també queda reflectit en l'acord de govern pel mandat 2003-2007, on es fixa l'establiment de mecanismes de mediació comunitària per resoldre constructivament situacions de conflicte com una de les eines per a promoure la participació ciutadana, una de les prioritats del govern per aquest any.
El Servei de Mediació Comunitària de l'Ajuntament de Mataró va començar a funcionar el mes de desembre de 2002 en els barris de Rocafonda i el Palau, emmarcat dins del Pla Integral de Rocafonda-el Palau, on s'experimenta amb diferents fórmules de treball basades en la transversalitat i la participació ciutadana.
Al llarg dels darrers anys, s'ha començat a desenvolupar diferents xarxes de professionals, institucions i entitats promotores de la mediació com a tècnica de resolució pacífica de conflictes. Una d'aquestes xarxes és l'associació Ponts de Mediació, Associació Internacional per a la Gestió de Conflictes, que aglutina professionals, formadors, acadèmics i institucions que adopten, treballen i investiguen vies pacífiques i creatives de gestió de conflictes. Des de la seva fundació, l'any 2002, al seva voluntat ha estat bastir ponts i vies de trobada entre totes aquelles persones que avui dia aborden les vies pacífiques per fer del conflicte una oportunitat de transformació i diàleg. Així ha nascut una àmplia xarxa de més de cent professionals i més de cinquanta institucions €entre les quals compten amb associacions privades, institucions públiques i acadèmiques, col·legis professionals- que uneixen esforços per impulsar projectes que consolidin i promocionin totes aquestes vies pacífiques.
Els objectius de l'Associació, tal com queden recollits en els estatuts de l'Associació, que s'adjunten a l'expedient, són els següents:
- La promoció de la mediació i el desenvolupament de nous espais de diàleg.
- Facilitar la col·laboració amb iniciatives, persones i institucions en el treball per a la defensa de la dignitat de les persones i la convivència dels pobles i cultures localment i internacionalment.
L'Associació Ponts de Mediació difondria el Servei de Mediació Comunitària de l'Ajuntament de Mataró, donaria suport professional i facilitaria la col·laboració amb altres institucions que treballen en l'àmbit del tractament pacífic dels conflictes.
Per tot això exposat, considero oportú proposar l'adopció, per part de l'Ajuntament en Ple, de l'acord següent:
- Incorporar-se com a membre de l'associació Ponts de Mediació, Associació Internacional per a la Gestió de Conflictes.
- Notificar aquest acord a l'associació Ponts de Mediació, Associació Internacional per a la Gestió de Conflictes."
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).
-Servei de Benestar Social-25 - RATIFICACIÓ DEL DECRET 4306/2004 DE 3 DE JUNY D'ATORGAMENT D'UNA SUBVENCIÓ NOMINATIVA A RETORNAR A FAVOR DE LA LLAR SANTA MARIA ASSUMPTA, PER IMPORT DE 30.050,60 EUROS.
El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presenta la ratificació del següent decret :
"DECRET
4306/2004 de 3 de juny
Assumpte: | Atorgament d'una subvenció nominativa a retornar a favor de la Llar Santa Maria Assumpta, per tal d'atendre despeses de personal. |
Servei de BENESTAR SOCIAL
Expedient: 2004 111 - BS
La Llar Santa Maria Assumpta és una entitat sense ànim de lucre que porta a terme tasques socials i d'assistència a dones amb disminució psíquica.
L'Ajuntament de Mataró ve col·laborant amb aquesta entitat mitjançant la signatura d'un conveni anual per donar suport a les tasques que realitzen.
L'entitat Llar Santa Maria Assumpta ha comunicat a l'Ajuntament de Mataró la necessitat urgent d'una aportació econòmica reintegrable d'import 30.050,60 euros, per tal de poder fer front a la despesa de personal, atès que no han rebut l'ingrés corresponent per part de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
Que l'article 125.2 a) del Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels ens locals, preveu l'adjudicació directa de les subvencions quan estiguin previstes singularment en el pressupost de l'ens , i que es preveu incorporar la subvenció nominativa a retornar d'import 30.050,60 euros a favor de la Llar Santa Maria Assumpta en la propera modificació pressupostària , essent l'òrgan competent el Ple de la Corporació.
D'acord amb els documents que consten a l'expedient, que justifiquen aquesta aportació econòmica puntual, que ve recollida en un annex al conveni per l'any 2004, que consta unit a aquest expedient.
En virtut de les competències delegades per Resolució d'Alcaldia de data 11 de maig de 2004, RESOLC:
1.- Aprovar la signatura d'un annex al conveni anual amb la Llar Santa Maria Assumpta, el text del qual consta unit a aquest expedient i que regula una subvenció nominativa a retornar per import de 30.050,60 euros, per tal que pugui fer front a les despeses de personal, d'acord amb la petició efectuada per aquesta entitat.
2.- Tenint en compte la urgència justificada per part de l'entitat, aprovar el document comptable ADOPPJ per import de 30.050,60 euros a favor de la Llar Santa Maria Assumpta amb càrrec a la partida 65300 313000 48900 de subvencions i convenis de Serveis Socials, del pressupost general de despeses de l'Ajuntament de Mataró per l'any 2004,.
3.- Ratificar el present decret pel Ple Municipal de l'Ajuntament.
4.- Comunicar aquest acord a l'entitat per tal de signar l'annex esmentat."
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).
S'absenta de la sessió el Sr. Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
26 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PERQUÈ MATARÓ SIGUI LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA 2006.
El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent :
"Darrerament es va aprovar al Ple de l'Ajuntament de Mataró, per unanimitat de tots els Grups Municipals, una proposta per a l'elaboració d'un Pla d'actuació per a la promoció de la ciutat de Mataró. Aquesta iniciativa conclou la necessitat que te Mataró de portar a terme actuacions que ens donin a conèixer fora de la nostra ciutat. Per això, a banda de crear nous "productes", hem de saber aprofitar els recursos que ja tenim, patrimonials, culturals, etc., i atraure esdeveniments que permetin donar un impuls a la ciutat.
Dit això, a l'any 1998 es va constituir l'Associació Capital de la Cultura Catalana, amb la finalitat d'instituir, convocar i desenvolupar la celebració anual de la "Capital de la Cultura Catalana" que, entre d'altres objectius te els de contribuir a ampliar la difusió i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes i promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana tant a l'interior com a l'exterior del país.
Creiem que l'elecció de Mataró com a Capital de la Cultura Catalana seria una bona oportunitat de que la nostra ciutat tingués una projecció arreu i que també els mataronins poguessin identificar-se amb un projecte de futur.
Mataró reuneix els requisits necessaris per optar a ser ciutat Capital de la Cultura Catalana si tenim voluntat de desenvolupar els objectius que suposa ser-ho.
Durant aquest any, fins el dia 5 d'Octubre, poden presentar la seva candidatura les ciutats que vulguin optar a ser candidates.
Per tot lo dit, el grup municipal del Partit Popular proposa a l'Ajuntament de Mataró l'adopció en Ple del següent
ACORD
1) L'Ajuntament de Mataró acorda iniciar la tramitació per demanar formalment a l'Associació Capital de la Cultura Catalana que Mataró sigui designada Capital de la Cultura Catalana 2006. "
El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, considera que és una acció que intenta promocionar la ciutat i per tant el seu grup donarà suport a qualsevol iniciativa que presentin els grups municipals per millorar els equipaments culturals de la ciutat.
El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, comenta que ha analitzat la proposta del grup municipal del Partit Popular i manifesta que està d'acord en alguns dels plantejaments, en el sentit del necessari canvi en la manera d'ensenyar els nostres valors culturals, però considera que la iniciativa de la capital de la cultura catalana no és una iniciativa que reuneixi els elements de solvència suficients perquè sigui un aparador adient. També s'ha de tenir en compte que el fet d'acordar formalment la tramitació de Mataró com a capital de la cultura catalana 2006 implica abonar una quota a aquesta associació per iniciar els tràmits per a aquesta capitalitat. En suma no considera que aquesta sigui una iniciativa cultural de la solvència necessària per poder presentar una iniciativa d'aquestes característiques. Fa constar que la negativa a aquesta proposta de resolució no vol dir un no a qualsevol iniciativa que es pugui plantejar en aquest Ple relacionada amb els objectius que s'han descrit en el discurs fet pel Sr. López.
El senyor Joan López manifesta que no es demanava que Mataró fos la capital de la cultura europea sinó que Mataró assumís la condició de capital de la cultura catalana que ens podria servir per fer un programa d'activitats, tenir un cert prestigi i a la vegada donar a conèixer la ciutat. Pel que fa a la quota es pot abonar sense fer cap modificació del pressupost ja que és una quantitat modesta. Sincerament és una qüestió de tenir ambició, de presentar una candidatura competitiva i amb entusiasme i encara estem a temps fins el dia 5 d'octubre d'enguany.
El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, manifesta que, al marge de si la qüestió és bona o no, aquest Ple va aprovar per unanimitat la redacció d'un Pla de Promoció de la Ciutat, que es va encarregar a l'IMPEM i es va constituir una Comissió de Seguiment per a la redacció d'aquest Pla; s'està treballant en fer un Pla per a la ciutat seriós i propostes com aquesta s'han de fer en el Pla i no en el Ple de l'Ajuntament perquè sinó estem desmereixent la tasca de la Comissió de Seguiment i la Comissió Tècnica representada per sectors del comerç, hostaleria i Port de Mataró.
El senyor Joaquim Esperalba breument fa les reflexions següents : que fins el dia 5 d'octubre tenim temps per repensar-ho, que aquesta proposta no destorba els treballs que des de el Pla de Promoció de la Ciutat s'està fent per la ciutat i per últim que és una oportunitat i una gran excusa per treballar l'àmbit cultural de la ciutat.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).
Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: Cap.
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 27 i 36 per venir referits a temàtiques coincidents.
27 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA CREACIÓ DE L'INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB DISMINUCIÓ DE MATARÓ.
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :
"El grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ a l'Ajuntament de Mataró ha treballat sempre, des de la humilitat i les ganes de trobar consens, per millorar i garantir la igualtat d'oportunitats per a totes les persones. Estem convençuts de que l'administració ha de donar resposta a tots els col·lectius i, avançant constantment en aquest terreny, garantir les condicions adequades d'accessibilitat i de mobilitat, incloent-hi la utilització del transport públic. No es pot discriminar a cap persona a causa d'una possible discapacitat o mobilitat reduïda.
A Mataró tenim precedents importants: és el cas del Transport Urbà de passatgers (Mataró-Bus), que va ser el primer a l'Estat espanyol en tenir la totalitat de la seva flota adaptada, malgrat alguns dels vehicles que s'utilitzen com a reserva encara no reuneixen les condicions necessàries. Això va ser possible amb la col·laboració i participació de tots els grups polítics presents en aquell moment en el Consistori. En els darrers exercicis, la instal·lació de plataformes a les principals parades ha reforçat aquesta actuació, garantint el fet de que el vehicle pugui acostar-se suficientment a la vorera.
En l'àmbit supra-municipal trobem dos casos totalment contraposats: per una banda els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, sensibles des de fa anys a les qüestions d'accessibilitat, i per l'altra, l'empresa estatal RENFE, que sembla molt poc preocupada per garantir l'accés a les seves unitats de transport i només recentment, en una operació de rentat de cara, ha fet algunes actuacions a les principals estacions.
Aquest grup ha presentat diferents propostes, de les que volem destacar les al·legacions fetes als Pressuposts Municipals. En el darrer exercici, textualment dèiem:
- "Que es doti una nova partida pressupostària amb 300.000 € per a l'execució d'una primera fase del pla d'accessibilitat ja existent, per tal de millorar les condicions d'accessibilitat de totes les persones en la via pública".
- "Es crearà l'Institut Municipal per a la Gent Gran, que comptarà amb les organitzacions que avui ja es dediquen, de vegades no coordinadament, a aquesta problemàtica, així com els representants de les administracions amb competències en aquest àmbit i també amb les entitats financeres. Aquesta actuació es dotarà de la partida pressupostària necessària per posar-se en funcionament durant l'exercici 2004".
L'argumentació de la resposta del govern municipal, format pels grups del PSC, d'ICV-EuiA i ERC, per no acceptar la proposta va ser respectivament: "La supressió progressiva de les barreres arquitectòniques a la via publica ja es ve fent en tots els projectes d'obres que s'executen. Ampliar l'àmbit a les cantonades colindants contribuirà a accelerar el procés", i, "En el Pam 2004, a l'objectiu 3.4. es contempla el desenvolupament del Pla Integral de la Gent Gran".
Atès que existeix un "Pla d'Accessibilitat de Mataró" aprovat pel Ple Municipal del 14 de gener de 1999, fruit d'un conveni signat a finals de 1996 entre l'Ajuntament de Mataró i el Consorci de Recursos i Documentació per a l'Autonomia Personal (CRID) per aconseguir que la ciutat sigui més accessible no solament a aquelles persones que pateixen mobilitat reduïda, sinó a tota la població.
Atès que el punt 1.2.1. de l'Acord de Govern pel mandat 2003-2007 diu: "Promourem la definició del model de pressupost participatiu per a Mataró, per tal d'aplicar-lo en el pressupost del 2005". Essent la TRANSPARÈNCIA I LA PARTICIPACIÓ la primera de les prioritats d'aquest govern municipal.
Atès que el document Renovació de l'Acord de Govern del 14 de juny de 2003, en el punt primer dels compromisos diu: "Iniciar immediatament el procés per a la presentació d'un marc general del Pressupost Municipal i Programa d'Actuació per l'any 2005, que vagi incorporant ja els mecanismes de participació ciutadana previstos a l'Acord de Govern i un marc econòmic financer fins l'any 2007".
Atès que el programa de govern del grup municipal socialista, majoritari en l'equip de govern, diu en el seu punt IV.5. LA CIUTAT DEL BENESTAR, que: "El benestar d'una societat també es fonamenta en la seva oferta cultural, esportiva, d'atenció i promoció social, i de xarxa de serveis i equipaments. Una oferta que ha de ser accessible i de qualitat. Volem que els serveis d'atenció a les persones siguin visibles i tothom pugui gaudir de la informació i de l'oferta, adaptant aquesta oferta a les noves necessitats i demandes de la ciutadania, com són els nous usos del temps. La cultura i l'esport signifiquen creixement individual i col·lectiu, així com riquesa per la mateixa ciutat. La promoció social té els seus principis en la igualtat d'oportunitats i en el progrés com a comunitat des del progrés de tots els seus membres. És per tot això que aquestes voluntats es desenvolupen en tota una xarxa de serveis i equipaments que han de ser accessibles i cohesionadors".
Finalment, atès que el programa de govern de la Federació de CiU a Mataró, en el seu punt 2.3.5. - BARRERES ARQUITECTÒNIQUES, es compromet a la "Supressió de les barreres arquitectòniques a tots els llocs públics i fer campanyes de sensibilització per tal que siguin suprimides de les empreses o d' entitats privades, les instal·lacions esportives, etc."
El grup municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ proposa al Ple Municipal l'adopció dels següents ACORDS
1.- L'Ajuntament de Mataró constituirà, durant el primer trimestre de l'any 2005 l'Institut Municipal de Persones amb Disminució de Mataró. Que serà un organisme autònom de l'Ajuntament de Mataró que gestionarà les actuacions adreçades a la promoció i a l'atenció de les persones amb disminució física, psíquica, sensorial o amb malalties mentals i de la gent gran, per aconseguir la seva integració social i millor qualitat de vida, basada en els principis de la normalitat dels serveis i del reconeixement de la diferència.
Durant el present exercici, el departament de benestar social proposarà al Ple Municipal uns Estatuts que regiran el funcionament i composició d'aquest nou organisme municipal, que garantirà la presència, al menys en un 50%, de representants directes de les persones amb disminució i de les entitats locals d'aquest àmbit, en la seva Junta Executiva, així com la representació de tots els grups municipals.
Les prioritats pel proper any, 2005, seran:
1.1. Durant el primer semestre de l'any 2005, la creació d'una "Comissió per a l'Accessibilitat Universal", que vetllarà per garantir l'accessibilitat i mobilitat de les persones i treballarà per a la supressió de les barreres arquitectòniques en espais públics i privats de pública concurrència.
a.- Aquesta Comissió Municipal estarà formada per:
- Un president, que serà el regidor-delegat de benestar social
- Un vice-president, que serà el regidor-delegat d'urbanisme
- Un nombre màxim de 12 vocals, que seran, com a mínim
- Un tècnic o persona de prestigi, nomenada amb el consens dels grups municipals que no formin part del govern municipal
- Un tècnic qualificat del departament d'urbanisme
- Un tècnic qualificat del departament d'obres
- Un tècnic qualificat del departament de mobilitat
- Un tècnic qualificat del departament de benestar social
- Un tècnic qualificat del servei de llicències
- Un tècnic del servei de seguretat ciutadana o policia local
- Un representant de les entitats que treballen en aquest àmbit que ho sol·liciti
- Un representant de les associacions de gent gran de la ciutat
- Un administratiu de l'IMPD, que actuarà com a secretari
b.- La Comissió Municipal per a l'Accessibilitat Universal es reunirà com a mínim una vegada al mes per analitzar i informar tots els projectes públics, ja siguin urbanístics, de noves zones o de reurbanització, o d'obres per a la construcció i/o remodelació de dependències municipals o d'altres administracions públiques. Igualment vetllarà pel compliment de la normativa vigent per garantir l'accessibilitat de les persones en els projectes d'espais públics i llicències d'obertura de tots els establiments de titularitat privada destinats a donar servei al públic. El president garantirà que no s'endarrereixi cap llicència d'activitat o d'obres a causa seva.
c.- Els informes emesos per la Comissió Municipal per a l'Accessibilitat Universal formaran part dels expedients municipals en els àmbits a que s'ha fet referència en el punt anterior.
d.- En el cas de que l'informe emès per la Comissió Municipal per a l'Accessibilitat Universal detecti alguna deficiència en un projecte, pel que fa a la correcte accessibilitat de les persones, aquest anirà acompanyat de les recomanacions pertinents per tal de millorar-lo, en el ben entès que si existeix l'incompliment d'alguna normativa vigent, prèviament, els serveis tècnics hauran desaconsellat la concessió de la corresponent llicència municipal.
1.2.- Incloure en el PAM i Pressupost Municipal pel proper exercici, l'objectiu i la corresponent partida econòmica, que no serà inferior als 500.000 € (cinc-cents mil euros), per l'execució de la primera fase del "Pla d'Accessibilitat de Mataró", que prendrà com a base el Pla d'Accessibilitat aprovat el gener de 1999.
1.3.- Complementar els ajuts municipals per tal de incentivar la supressió de barreres arquitectòniques en els habitatges que presentin complicacions per a persones de mobilitat reduïda, amb una partida pressupostària el 2005 que no serà inferior als 300.000 € (tres-cents mil euros) i que serà revisada pels exercicis posteriors en funció de les demandes i necessitats detectades.
1.4.- En el PAM per l'exercici 2005 contemplar, com objectiu a realitzar pels serveis de comunicació i imatge d'aquest Ajuntament, una campanya de sensibilització per tal que siguin suprimides de les empreses o d'entitats privades, les instal·lacions esportives, els equipaments culturals, etc., totes les barreres arquitectòniques existents.
2.- Comunicar aquests acords a totes les associacions i entitats locals de l'àmbit de la Gent Gran, de Malalties i de Disminucions que s'han destacat pel seu treball i les seves reivindicacions en aquest camp, així com tots els professionals afectats (tècnics, empresaris i gremis professionals)."
36 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIU A LA SUPRESSIÓ DE LES BARRERES ARQUITECTÒNIQUES DELS EDIFICIS DE LA CIUTAT.
"En l'Acord del Govern Municipal es preveu impulsar la rehabilitació total o parcial d'edificis i d'habitatges informant i tramitant els ajuts de les diferents administracions. Des del Grup Municipal del PP creiem que bona part d'aquesta acció ha d'anar dirigida cap a la supressió de les barreres arquitectòniques que encara existeixen en molts edificis de Mataró.
PREC
- El Govern Municipal realitzarà un estudi per tal de conèixer els edificis amb barreres arquitectòniques , a més a més del que s'està portant a terme per la supressió de barreres arquitectòniques fer-ho als edificis privats amb utilitat pública com Instituts de batxillerat, escoles concertades i escoles universitàries.
- L'accés a l'habitatge tant de nova construcció com el rehabilitat , en compra i de lloguer en el Pla Director de l'Habitatge té especialment en compte els joves. Hi ha persones amb minusvalies entre els joves que també necessiten accedir a un habitatge i l'Empresa Municipal Prohabitatge a l'hora de fer les construccions i rehabilitacions adoptarà una part de les vivendes a les persones amb minusvalia.
- El Govern Municipal promourà una Campanya informativa d'emergències en cada comunitat de propietaris a fi d'informar, concienciar i promoure l'autoprotecció per a les persones grans i persones amb discapacitats."
La senyora Adela Rodríguez, regidora del Grup Municipal del Partit Popular, està d'acord amb la proposta del grup municipal de Convergència i Unió i comparteixen la sensibilitat i la preocupació vers el col·lectiu de les persones amb discapacitats. L'atenció a les persones amb disminució ha d'estat orientada en potenciar en la seva autonomia personal i reforçar les capacitats que s'han perdut, aconseguint el màxim nivell d'integració social en tots els àmbits de la seva vida, garantint la igualtat d'oportunitats, perquè les persones amb disminució puguin exercir tots els seus drets com la resta de ciutadans. Indica que estarien disposats a retirar el prec si s'inclogués el punt 3 en la proposta de resolució del grup municipal de Convergència i Unió.
El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, manifesta que comparteix el fons de la proposta, però no la creació de l'Institut Municipal de Persones amb Disminució de Mataró, ja que faria créixer la despesa que podrien dedicar a fomentar polítiques actives d'atenció als discapacitats. En aquest sentit s'han fent millores i són conscients de què calen moltes més. L'Alcalde, en l'entrega de premis del GIMM i en la cloenda de l'any Europeu de les persones europees amb discapacitats, va prendre el compromís de treballar a la ciutat en els propers anys en un Pla d'Accessibilitat Universal, que vol dir que tots els espais i serveis que genera la ciutat de Mataró siguin accessibles per tothom, que cap ciutadà quedi al marge d'aquests serveis. Per la qual cosa aquest Pla es basaria en els següents principis :
- Principi d'igualtat d'oportunitats
- Prinicipi d'integració social
- Principi d'inclusió social
- Principi de garantir els drets socials de les persones
- Principi de sensibilització i normalització vers les persones discapacitades
Això vol dir que tots els serveis de l'Ajuntament i Organismes Autònoms s'han d'impregnar d'aquestes polítiques d'atenció a les persones amb discapacitats, creant un Consell del Pla o una Comissió Tècnica perquè a mesura de què es vagi treballant el Pla d'Accessibilitat Universal tot l'àmbit de participació s'anirà desenvolupant. Assenyala que el govern municipal proposa la possibilitat de què en el Pressupost per l'exercici 2005 hi hagi una partida específica per fer accessible alguns punts de la ciutat. Així mateix, al març de 2004, el servei d'Obres amb el GIMM fan un informe amb una relació de barreres arquitectòniques de la ciutat. I per últim s'han posat en contacte amb el CRID (Consorci de Recursos i Documentació per a l'autonomia personal) de la Diputació de Barcelona perquè els tècnics experts en l'àmbit puguin ajudar en tirar endavant aquest Pla d'Accessibilitat Universal.
El senyor Joaquim Fernàndez contesta al grup municipal del Partit Popular que no tenen cap inconvenient en incloure el punt 3 del prec a la seva proposta de resolució. Al Sr. Oriol Batista li demana més concreció ja que els arguments donats són preocupants. Impulsar polítiques actives pot dir molt coses o quedar en paraules. Respecte al Pla d'Accessibilitat Universal tal com l'ha explicat el Sr. Batista sona a un document que no té res a veure amb la concreció de la proposta del grup municipal de CiU. Recorda que Consells de Participació Ciutadana hi ha molts a l'Ajuntament i pocs que siguin efectius. En quant a la partida pressupostària prevista per l'exercici 2005 no veu una voluntat expressa, per la qual cosa el seu grup mantindrà la proposta que han presentat incloent el punt 3 del prec del grup municipal del Partit Popular.
El senyor Oriol Batista explica que el govern municipal ofereix treballar les polítiques d'atenció a les persones discapacitades els propers anys que es definiran amb el consens polític i conjuntament amb la implicació de les entitats que representen la discapacitat; una vegada que el Pla estigui fet ja es concretarà els aspectes. La proposta de resolució que presenta el grup municipal de CiU l'únic que ofereix és una eina per no saber que fer en els propers anys. Considera que primer s'ha de definir les polítiques que s'han d'adreçar en els propers anys a la ciutat per garantir els drets de les persones discapacitades. Respecte al prec que presenta el grup municipal del Partit Popular, els dos primers punt queden recollits en el Pla d'Accessibilitat Universal i respecte al tercer punt de promoure una Campanya informativa en cada comunitat de propietaris, el govern municipal el té recollit com a objectiu el Pla d'Actuació Municipal. En concret el servei de Protecció Civil ha treballat i presentat el projecte que conjuntament amb el servei d'Imatge i el servei de Participació Ciutadana faran el seu desenvolupament
El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, retira el Prec perquè entenen que havent acceptat per part del grup municipal de Convergència i Unió la inclusió de l'apartat 3 queden totalment recollides totes aquelles preocupacions manifestades en el seu prec. Assenyala que si el grup municipal de CiU manté la seva proposta de resolució la votaran afirmativament, i si el govern municipal no la dóna suport li demana que en un futur es concreti i es vagi treballant en el tema.
El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, aclareix que no existeix tal informe sobre barreres arquitectòniques, que és una resposta a unes demandes concretes fetes pel GIMM ja que havien detectat una sèrie de llocs de barreres arquitectòniques. Explica els criteris de què abans d'executar una obra pública seran visats pel GIMM. Finalment es compromet a què el Pla d'Accessibilitat Universal es tiri endavant per convertir-ho amb un programa concret d'actuacions.
El senyor Joaquim Fernàndez es queixa per la frase utilitzada pel Sr. Oriol Batista "una eina per no saber que fer"; diu que es pot discutir com fer-ho, ja que tots volem garantir que la nostra ciutat tingui cada vegada menys barreres arquitectòniques i que els projectes que es realitzin tinguin més sensibilitat en aquest àmbit; però no li accepta de cap de les maneres l'expressió utilitzada. Agraeix finalment l'aclariment del Sr. Alcalde respecte a l'informe sobre barreres arquitectòniques.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).
Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: Cap.
28 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent :
"La violència de gènere es una de les pitjors lacres que pateix actualment la nostra societat. I a Espanya concretament, es un problema molt greu que no deixa de créixer any rera any.
Entre els anys 2001 i 2003 varen ser assassinades al nostre país 168 dones, mentre que en el que portem d'any 2004 ja han mort 30 dones a mans de les seves parelles.
Es per tant, una realitat que, lluny d'eradicar-se, s'està consolidant com un fenomen global al que cap sector de la societat resta immune.
En definitiva, fan falta mesures serioses i fermes per combatre aquest problema, doncs pel que sembla el que s'ha fet fins ara no ha resultat efectiu.
Aquest Grup Municipal considera que des de l'Ajuntament també es factible portar a terme accions de diversa índole, reals i concretes, per lluitar contra aquesta situació.
Creiem que en aquest moment, en que hi ha una veritable presa de consciència social sobre la violència de gènere, es una obligació per aquest Ajuntament el fer una Declaració Institucional al respecte.
Hem de rebutjar i fer palesa la nostra indignació davant aquests fets, i manifestar la voluntat de posar els mitjans necessaris per eradicar-los, en col·laboració amb les altres administracions i organitzacions socials.
Des de l'Ajuntament hem de promoure un profund canvi cultural en la nostra societat que pugui modificar aquesta realitat. I hem de fer el salt que ens faci passar de la preocupació a la ocupació del problema, amb la posada en marxa de mesures tendents a evitar aquests tipus d'actes.
Per aquest convenciment, volem proposar a l'Ajuntament de Mataró en Ple els següents ACORDS :
1.- Manifestar la nostra solidaritat amb totes les dones que pateixen violència i fer una crida al conjunt de la societat per que mostri també el seu rebuig a qualsevol expressió de violència de gènere i col·labori activament per establir una pacífica convivència entre homes i dones, en una societat en constant canvi i evolució i que està canviant també els rols i competències tradicionals.
2.- L'Ajuntament es personarà com acusació particular en els processos judicials de casos de violència de gènere que poguessin tenir lloc a la nostra ciutat.
3.- Es crearà dins la Policia Local u grup especialitzat en temes de maltractament que, entre d'altres coses, s'encarregarà de fer el seguiment i compliment de les ordres d'allunyament dictades per els jutges.
4.- Es realitzarà una campanya de sensibilització entre els estudiants d'ESO de la nostra ciutat, semblant a les que s'ha pogut produir sobre altres temes com la drogaaddicció o les d'Educació Vial.
5.- Es farà també una campanya de sensibilització general amb l'objectiu de que les persones que tinguin coneixement de que en alguna llar es produeixin maltractaments puguin denunciar-ho amb garantia de protecció de la seva identitat, i permeti fer la comprovació a la policia.
6.- Sensibilització sobre la igualtat de drets home-dona, entre col·lectius que puguin ser de risc de que es produeixin aquest tipus d'agressions.
7.- Creació d'un número de telèfon específic per què s'hi puguin adreçar dones amb aquest problema per rebre ajut.
8.- Dret preferencial per a dones víctimes de maltractament en els cursos de formació que els diferents organismes municipals puguin ofertar, per tal de que millorin la seva situació laboral o les seves expectatives d'aconseguir un treball i puguin per tant assolir una situació d'independència econòmica.
9.- L'Ajuntament realitzarà un Ple extraordinari en aquells mesos en que per desgràcia es produeixi alguna mort per violència de gènere, en el que es llegirà una Declaració Institucional de tots els Grups Municipals, es donarà lectura del nom de la víctima o víctimes i es farà un minut de silenci en la seva memòria.
10.- L'Ajuntament de Mataró demanarà a la Generalitat i a l'Estat una millor coordinació de totes les Administracions Públiques per treballar conjuntament i aconseguir una major i mes eficaç protecció a les víctimes així com la persecució dels delictes.
11.- Es proposarà també a la Generalitat la concessió d'ajuts econòmics per si com a conseqüència de mals tractes una dona ha d'abandonar la llar."
La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, aclareix alguns dels punts exposats pel Sr. Mojedano, en el sentit que a l'octubre de 2002 va ser aprovada una Moció proposada pel servei d'Igualtats i Oportunitats i es va treballar en un Protocol d'Atenció i derivació a la dona víctima de la violència de gènere. Aquest protocol es va aprovar a l'abril de 2003 en un treball rigorós i seriós en el que van intervenir diferents agents de la ciutat. Respecte a les campanyes de sensibilització es venen fent des de l'any 2002. Així mateix acceptaria el punt 8 però realitzant-lo en el mateix Ple ordinari que es celebri cada mes. En quant a la resta de la seva proposta tots els punts estan inclosos en el Protocol i ja estan en marxa tot un seguit de recursos que posen en funcionament tot el procés.
El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta en nom del seu grup que no té cap inconvenient en acceptar i adherir-se a la proposta sempre i quan s'eliminen els punts núm. 2, 9 i 10. Pel que fa al punt núm. 2 que L'Ajuntament es personi com acusació particular en els processos judicials de casos de violència de gènere que poguessin tenir lloc a la nostra ciutat, és inviable ja que s'ha de ser conscient del paper que té cada organisme i per aquest tema està el Ministeri Fiscal. Respecte al punt núm. 9 de convocar un Ple extraordinari quan es produeixi alguna mort per violència de gènere, no està d'acord perquè considera que aquests fets no s'haurien d'aprofitat perquè els polítics surtin a la foto, i s'inclina més en l'eficàcia de les institucions i fer una feina efectiva i en silenci. En quant al punt núm. 10 de coordinació de totes les Administracions Públiques, al·lega que el sistema legal ja preveu unes mesures cautelars de protecció a la dona i al fill.
El senyor Paulí Mojedano discrepa del Sr. Valls perquè és important que per part dels poders públics hagin manifestacions expressa de rebuig i de condemna, el problema és quan darrera d'això no hi ha res més. Estarien disposats a modificar la proposta de resolució per votar-la avui només amb els punts 1 i 8 amb la modificació que a cada Ple del mes sigui llegida una Declaració Institucional per part d'un representant dels grups municipals de forma rotatòria, i en quant a la resta de punts donat que estan recollits en el Protocol el govern es comprometrà a portar-ho a terme en la màxima celeritat possible.
La senyora Alícia Romero respon que li sembla bé la proposta del Sr. Mojedano i afegeix que en un període de 2ó 3 mesos es podria presentar a la Comissió Informativa Municipal un informe relatiu a com anat aquests mesos tots aquests recursos i serveis que s'han posat en marxa arran del Protocol.
El senyor Alcalde proposa que el tema es deixi sobre la taula i emplaça a tots els grups municipals perquè treballin aquest tema i en un proper Ple es porti una proposta de resolució que es pugui votar conjuntament.
El senyor Paulí Mojedano accepta que la proposta es deixi sobre la taula fins un proper Ple.
PRECS I PREGUNTES
29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE QUINS SERAN ELS CRITERIS PER A L'ELECCIÓ DEL NOU DIRECTOR/A DE LA FUNDACIÓ HOSPITAL.
El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :
"Després de la destitució de la Sra. Paquitona Floriach com a Directora de la Fundació Hospital, sorgeix la necessitat de designar una nova persona que ocupi el càrrec que ara ostenta temporalment el regidor de Benestar Social i President de la Fundació, Sr. Oriol Batista.
Des del Grup Municipal del PP pensem que donat l'escàndol que ha provocat tot aquest tema, seria bo per la ciutat que el Sr. Batista ens donés a conèixer a tots quins són els criteris que té pensats per procedir a l'elecció d'un nou Director/a. Tot i que sabem que la Fundació és un estament privat, els Patrons no deixen de ser els representants de tots els Grups Municipals amb representació al consistori.
Per tot això, el Grup Municipal del Partit Popular
PREGUNTA
- Quins seran els criteris emprats per procedir a l'elecció del nou Director/a de la Fundació?
- Coneguda la decisió de la Sra. Floriach de prendre mesures legals contra el regidor de Benestar Social, Sr. Batista, per assajament psicològic, quina és la posició del Govern Municipal davant d'aquesta situació?"
El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, respon que qualsevol decisió o acord es prendrà en el sí de la Junta de la Fundació Hospital. La posició del govern municipal davant aquesta situació és respectar les decisions i acords que en el seu moment va prendre la Junta de la Fundació Hospital així com les que pugui prendre en un futur.
30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE L'IMPACTE ECONÒMIC DE LA DESPESA DE LA CARTA D'ACOMIADAMENT DEL SR. MANUEL MAS EN ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'AJUNTAMENT.
El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, dóna aquesta pregunta per contestada.
31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ELS MOTIUS DEL RETARD EN L'APROVACIÓ DEL PLA D'ACTUACIÓ 2004 DEL PLA INTEGRAL DE ROCAFONDA-EL PALAU.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :
"El passat dia 21 d'Abril era la data fixada per tal que es reunís el Consell del Pla Integral de Rocafonda-El Palau. En aquesta trobada s'hauria d'haver aprovat el Pla d'Actuació 2004. Aquesta reunió era la conseqüència d'una anterior Reunió que s'havia celebrat quinze dies abans amb el mateix objectiu i durant la qual tampoc es va aprovar el Pla d'Actuació ja que la majoria de membres del Consell no van voler votar el document perquè s'havia entregat tard i no havia donat temps d'estudiar-lo.
El retard en l'aprovació del Pla d'Actuació pel 2004 del Pla Integral de Rocafonda afecta principalment els veïns del barri que veuen com les millores que els ha de reportar el Pla no arriben perquè encara no s'ha aprovat.
PREGUNTA
1. Quin és el motiu del retard en l'aprovació del Pla d'Actuació 2004 del Pla Integral de Rocafonda-El Palau? "
El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, explica que el govern municipal va decidir canviar el disseny del Pla d'Actuació 2004 per poder tenir un pla d'acció més operatiu, més concret i molt més prioritzat. En aquest sentit està convocat un nou Consell del Pla Integral pel dia 30 de juny. Aquest retard en l'aprovació del Pla no significa que el Pla Integral de Rocafonda El Palau no funcioni, ja que en aquests moments hi ha una sèrie d'actuacions i obres en marxa, i durant el mes de juliol i setembre de 2004 tindrà lloc la presentació de l'avantprojecte pels barris de Rocafonda i El Palau.
El senyor José Manuel López replica que la resposta no és satisfactòria, ja que no cal que passin dos mesos per fer un Pla d'Actuació, en el qual la majoria de les actuacions tornen a ser un altre cop generades per tota la ciutat de Mataró.
El senyor Oriol Batista contesta que el Consell del Pla Integral volia més informació del Pla d'Actuació 2004 i per això es va retirar. Això no vol dir que el Pla Integral estigui aturat, està funcionant i els temes que s'havien de debatre estan damunt la taula.
32 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER DESENVOLUPAR UN CONJUNT D'ACTES A LA CIUTAT PER HONORAR LA FIGURA DEL MÚSIC PAU CASALS.
La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :
"El proper 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, serà celebrat a Mataró amb diversos actes, alguns dels quals relacionats amb la insigne figura del músic Pau Casals, patriota i defensor de la nació catalana. L'associació cultural Pla dels Amats ha promogut la creació d'un bust del músic que serà col·locat al Parc Central i també la conferència institucional de la Diada girarà a l'entorn d'aquesta personalitat de la cultura catalana.
Des del Grup Municipal de Convergència i Unió creiem que fóra bo que tota la ciutat participés de l'homenatge a Pau Casals, des de tots els àmbits possibles (institucional, docent, econòmic, etc.), i com una forma de refermar la nostra catalanitat i l'adhesió als valors que ell va simbolitzar (amor a la cultura, respecte del país, fermesa en la defensa dels drets dels catalans, rebuig a qualsevol forma de totalitarisme, etc.)
És per aquesta raó que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent
PREC:
- Que s'iniciïn les accions per desenvolupar un conjunt d'actes a la ciutat de Mataró que serveixin per honorar la figura de Pau Casals, i concretament, demanaríem que:
- Durant el curs 2004-2005, la figura de Pau Casals sigui estudiada als centres educatius de Mataró. Pensem que l'Institut Municipal d'Educació pot fer les gestions oportunes amb les escoles respecte d'aquest tema. Aquesta, creiem, seria una bona forma d'establir nous lligams de col·laboració, entre les Regidories de Cultura i d'Ensenyament de l'Ajuntament de Mataró.
- Que plantegi als comerciants de la ciutat que guarneixin els aparadors de les seves botigues amb motius relatius a Pau Casals i la Diada de Catalunya. Probablement aquesta és una acció que es pot fer en col·laboració entre l'IMPEM i les diverses Associacions de Botiguers que hi ha a la ciutat."
El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, accepta el prec indicant que l'Ajuntament de Mataró confeccionarà un peany digne per instal·lar el bust del músic Pau Casals al Parc Municipal, i el vincularà a la data de l'11 de setembre per donar-li un sentit concret al voltant dels actes. En suma demanaran la col·laboració de la ciutat per donar més significat a la iniciativa de l'entitat cultural.
33 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIU A DESCOMPTAR DE LA MENSUALITAT DE LES FAMÍLIES LA PART PROPORCIONAL PER LA VAGA DE LES EDUCADORES DE LES ESCOLES BRESSOL.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :
"Els dies 18 i 26 del mes de maig, les educadores de les Escoles-Bressol de la nostra ciutat han realitzat una vaga. I n'hi ha previst un altre per aquest mes de Juny. Aquesta situació comporta un perjudici lògic per les famílies, que pot ser important en alguns casos si no es disposa d'altres familiars amb qui poder deixar els infants.
De tal manera que una mesura de força pressa contra les decisions del Govern Municipal, i contra els responsables de l'IME, ha revertit en contra de les famílies que, a ben segur, hauran tingut problemes en el seu funcionament normal per aquesta vaga, i que en alguns casos els haurà suposat despeses addicionals per haver hagut de buscar serveis alternatius.
Per tot això, el Grup Municipal del Partit Popular presenta el següent
PREC
1. El Govern Municipal descomptarà, de la mensualitat corresponent, la quantitat proporcional als dies que les famílies no han pogut gaudir del servei degut a la vaga d'Educadores; al igual que pot succeir en d'altres serveis municipals quan els ciutadans/es no en poden fer ús del mateix."
El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, estima parcialment el prec, concretament en el supòsit del servei de permanències, servei de menjador i de les famílies que fan ús esporàdic i paguen un preu públic estipulat i computat per dies. En aquests casos és d'aplicació l'article 8 del capítol 4 de l'Ordenança Reguladora dels Preus Públics i el descompte s'efectuarà individualitzadament mitjançant el retorn de l'import dels dies de vaga o mitjançant la compensació en un pagament posterior. D'altra banda, per a les famílies que fan ús de forma habitual, l'estructura i el còmput és global per tot l'any i no està contemplat a l'Ordenança cap supòsit de retorn, a no ser que es produeixi l'absència total del servei. Així mateix l'alteració en la prestació del servei els tres dies de la vaga no és imputable a l'administració municipal ni a la gestió del servei, sinó a l'exercici d'un dret constitucionalment protegit. I finalment el descompte en les retribucions de les treballadores en vaga serà destinat com estipula el conveni a activitats de cooperació.
El senyor José Manuel López assenyala que la filosofia del prec és que hi ha un servei que l'usuari no pot gaudir i entén que no té perquè pagar aquest servei que no rep.
El senyor Josep Comas indica que el servei en la seva totalitat no s'ha deixat de prestar, i a més els retorns d'ingressos indeguts per preus públics no es produeixen pel principi de discrecionalitat sinó en els supòsits que estan previstos en les pròpies Ordenances.
34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS DARRERS ROBATORIS EN DOMICILIS DE LA NOSTRA CIUTAT.
El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:
"Els darrers quinze dies del mes de maig, i els primers de juny es van produir diversos robatoris amb força a domicilis de Mataró. Al carrer hi ha una certa alarma social, doncs s'han produït en diferents zones de la ciutat i a plena llum del dia. El fet que l'estil dels robatoris hagi estat similar ha agreujat aquesta alarma social. Els lladres cercaven diners i joies. En concret es parla de l'Avinguda Recoder, del carrer d'en Moles, del carrer Barcelona (joieria Trens) i d'altres.
Amb l'arribada de l'estiu, moltes famílies van de vacances i per tant deixen els seus habitatges sense la seva presència, la qual cosa pot facilitar encara més l'accés als domicilis per part de persones alienes amb males intencions. D'altra banda, cada any la Policia local efectua una sèrie de recomanacions quan s'acosta l'estiu.
Per tot això el grup municipal de Convergència i Unió presenta la següent
PREGUNTA
Primer.- Quants han estat els robatoris i en quines zones de la ciutat en concret ?.
Segon.- Quines són les mesures actives que s'han pres per evitar en endavant més robatoris com els que s'han succeït?. Quines mesures informatives es prendran per disminuir la percepció d'inseguretat que han provocat els robatoris entre la ciutadania?. "
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, respon que en les estadístiques de que disposa, entre el 15 de maig i el 10 de juny s'han denunciat 9 robatoris consumats en vivendes i 3 amb tentatives. No obstant això en el darrer any ha hagut una millora important i continua en la seguretat a Mataró, han disminuït els delictes un 30% i en els habitatges un 40%. Manifesta que aquests robatoris es fan durant el dia als barris del Centre i l'Eixample, i que estan en marxa investigacions policials que aviat es faran públiques. Així mateix la Policia Local i els Mossos d'Esquadra fan patrulles per prevenir aquest robatoris, i en quant a les mesures informatives ens hem acollit a una campanya que els Mossos estan fent a Mataró.
35 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A QUÈ L'AJUNTAMENT DE MATARÓ INTERVINGUI A FAVOR DE LA FUNDACIÓ EL MARESME.
El senyor Josep Vicent Garcia, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:
"La ciutat de Mataró té la sort de comptar amb la Fundació Pro-Persones amb Disminució Psíquica del Maresme. Aquesta Fundació atén Persones discapacitades psíquiques distribuïdes en diferents tallers segons el grau de disminució, és a dir, compta amb el Servei de Teràpia Ocupacional, el Servei Ocupacional d'Inserció i el Centre Especial d'Ocupació.
A dia d'avui i ja fa més d'un any que aquesta Fundació té totes les places cobertes amb la conseqüent llista d'espera. Això vol dir, que hi ha 48 persones disminuïdes no ateses a cap centre, amb el deteriorament psíquic i la problemàtica familiar que això comporta.
La Fundació El Maresme, ja fa més d'un any, que té un projecte per a la creació d'un taller del Servei de Teràpia Ocupacional. Per a tirar-ho endavant necessita l'aprovació del projecte per part del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.
És per això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta el següent
PREC:
Que, des de la Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Mataró, es realitzen les gestions oportunes davant el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya per tal d'accelerar al màxim la burocràcia que ens permeti, el més aviat possible, tenir aquest taller que farà, que cap persona disminuïa psíquica de Mataró i comarca estigui desatesa pels professionals que necessita. "
El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, accepta el prec i manifesta que aquest tema serà tractat en les entrevistes previstes amb la consellera de Benestar Social i el director general de l'Institut Català d'Assistència Social, ja que entén que és una necessitat social i una mancança important pels disminuïts psíquics a la ciutat.
36 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIU A LA SUPRESSIÓ DE LES BARRERES ARQUITECTÒNIQUES DELS EDIFICIS DE LA CIUTAT.
Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 27 de l'ordre del dia.
37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA MANCA DE PLACES PÚBLIQUES A LES ESCOLES BRESSOL.
El senyor Josep Vicent Garcia, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:
"Segons les notícies aparegudes recentment als mitjans de comunicació, 375 infants no han accedit a una plaça pública municipal d'escola bressol.
És per això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta la següent,
PREGUNTA:
Primer
.- Quina solució pensa donar el govern municipal a aquestes famílies?Segon
.- Si l'escola bressol municipal està subvencionada per l'Ajuntament, pensa el govern municipal arbitrar algun tipus d'ajut per a es famílies que s'han quedat fora de les escoles bressol municipals?Tercer
.- Quan i on pensa el govern municipal construir la propera escola bressol, ja han començat algun tràmit formal?"El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, manifesta que el govern municipal no té solució immediata al problema, però sí està decidit a treballar per l'extensió d'aquest servei públic que en aquest darrer any ha passat de tenir 460 places a 504 en aquests moments amb l'obertura de l'escola bressol El Tabalet, i a 554 places amb les innovacions organitzatives a aplicar el proper curs. Pel que fa a la segona pregunta el servei d'escola bressol municipal no està subvencionat per l'Ajuntament ja que és de titularitat municipal i per tant l'assumeix com a propi, el financia i el gestiona amb un xifra en els pressupostos municipals i amb el suport de tots els grups municipals. Això és una garantia de progrés cap a un oferta pública generalitzada i de qualitat, ampliant la xarxa d'oferta d'escola bressol i optimitzant les prestacions i serveis d'aquelles que ja existeixen. En suma espera comptar amb el suport del govern de la Generalitat en el sentit que el desenvolupament de la iniciativa legislativa popular de creació de 30.000 noves places públiques, que en aquest moment es troba en tràmit en el Parlament, afavoreixi la ciutat de Mataró. Respecte a la tercera pregunta, la voluntat del govern municipal és la construcció de dues noves escoles bressol que suposaria un increment de l'oferta de 200 places aproximadament. En el Programa d'Actuació Municipal d'enguany està previst la redacció del projecte d'una d'elles que es situaria als voltants de la Via Europa, però atès que en aquest indret també urgeix un nou centre públic d'Infantil i Primària, s'ha plantejat al govern de la Generalitat la possibilitat de fer un projecte integrat, concretament al solar municipal a sota de la Plaça Antonio Machado.
38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ELS CRITERIS ORGANITZATIUS DE LA JORNADA DE COMUNICACIÓ LOCAL.
El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, proposa deixar-la sobre la taula.
FORA DE CONVOCATÒRIA
Conclòs l'ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, hi ha tres precs dels grups municipals que van quedar sobre la taula en el Ple passat de 13 de maig de 2004, que convindria tractar en aquesta sessió plenària :
PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'APARCAMENT A LA CIUTAT.
El representant del grup municipal de Convergència i Unió dóna per respost el prec al haver-se contestat per escrit pel conseller delegat de Mobilitat, Sr. Fermín Manchado.
PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE REUBICACIÓ DELS CONTENIDORS DE LA BROSSA SITUATS A LA RONDA PRESIDENT COMPANYS/CAMÍ DEL MIG.
La senyora Adela Rodríguez, regidora del Grup Municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :
"A la Ronda President Companys cantonada amb Camí del Mig s'han instal·lat uns contenidors de recollida de brossa que dificulten la visió i maniobra dels cotxes que circulen. En el mateix Camí del Mig hi ha un contenidor de recollida de roba usada que impedeix que els veïns de la zona puguin fer ús d'un dels bancs allà situats.
PREC
1. El Govern Municipal procedirà a reubicar els contenidors de brossa per tal de millorar la visibilitat dels cotxes que circulen per la zona així com a resituar el contenidor de recollida roba usada perquè els veïns puguin fer ús del banc. "
El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, estima parcialment el prec en el sentit de reubicar de nou els contenidors de la brossa. D'altra banda el contenidor de roba usada sempre ha estat allà mateix, ocupa 3 metres, i constata que no es desaprofita l'espai perquè els veïns puguin fer ús del banc.
La senyora Adela Rodríguez indica que el contenidor de recollida de la brossa hauria d'estar situat al costat del Camí del Mig, és a dir tal com estava a la inversa.
El senyor Francesc Melero manifesta que els contenidors de recollida de la brossa es van canviar d'ubicació a petició dels veïns atenent que els baixos de les vivendes són habitables.
PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE L'ESTAT DE DEIXADESA QUE PRESENTA EL PASSEIG PAU CLARÍS.
La senyora Adela Rodríguez, regidora del Grup Municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :
"Aquest Grup Municipal s'ha fet ressò de les queixes expressades pels veïns del Passeig Pau Clarís els quals s'han queixat de l'estat de deixadesa general que presenta la zona. Segons els veïns les parets i els bancs per seure estan plenes de pintades (graffitis) i els arbres no es reguen suficientment.
PREC
- El Govern Municipal es compromet a netejar i acondicionar la zona esmentada.
- L'Equip de Govern es compromet a estudiar la possibilitat de crear una zona ajardinada en el Passeig, la qual contribuiria a la millora del seu aspecte general.
- L'Equip de Govern farà un estudi per revisar la salut dels arbres de la zona. "
El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, indica que en el Passeig Pau Clarís es fa neteja diària i manifesta la satisfacció dels veïns. És veritat que aquest espai és molt usat pels veïns i escolars i s'intentarà fer neteja dels graffitis, i en quant als arbres de la zona es controlen sanitàriament i gaudeixen de bona salut.
La senyora Adela Rodríguez demana que es doti al Passeig d'una zona ajardinada.
El senyor Francesc Melero assenyala que donat l'ús que fan les escoles d'aquest espai no és aconsellable la reconversió en una zona ajardinada.
I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a les dotze hores de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.