Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

18/03/2004

Escoltar

18/03/2004

Dia
Hora
Lloc
ple
Organisme

Ordre del dia

ORDRE DEL DIA

1. Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions extraordinàries que tingueren lloc els dies 18-12-2003, 16-02-2004 i 11-03-2004, i ordinària del dia 15-01-2004.

2. DESPATX OFICIAL

DEFENSOR DEL CIUTADÀ3. Presentació per part del Defensor del Ciutadà de l'informe relatiu a les seves actuacions durant l'any 2003.

CMI DE SERVEIS CENTRALSSOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

-Servei de Gestió Econòmica-

4. Desafectació habitatges de l'edifici de propietat municipal situat al carrer Madoz, 28-30 de Mataró.

5. Arrendament de l'habitatge de propietat municipal situat al carrer Los Alamos, 6- 5è A de Mataró.

-Servei d'Ingressos-

6. Adhesió de l'Ajuntament al Programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2004-2007 de la Diputació de Barcelona.

7. Concertació operacions pel finançament del programa d'inversions, exercici 2004.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

8. Modificació de les Bases dels Premis "Puig i Cadafalch d'Arquitectura" i Convocatòria dels premis - 2004.

9. Aprovació Provisional de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal relativa al nou parc de Bombers de Mataró.

10. Aprovació del plànol de delimitació de les franges de protecció d'incendis forestals a les urbanitzacions, i a les edificacions i instal·lacions aïllades situades en terrenys forestals.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

 11. Nomenament de membres del Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació.

CMI DE RELACIONS ECONÒMIQUES I INSTITUCIONALS

-Àrea de Relacions Econòmiques i Institucionals-

12. Proposta d'adhesió al Fòrum de Municipis del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona i nomenament.

13. Proposta d'aprovació de la participació de l'Ajuntament en el Pla Estratègic per al Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona.

14. Proposta d'aprovació de la modificació dels estatuts de la Fundació Unió de Cooperadors.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

15. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre la prevenció de riscos laborals.

16. Proposta de resolució que presenta el grup municipal popular per l'adhesió als convenis de col·laboració subscrits entre l'agencia tributària i la federació espanyola de municipis i províncies per l'intercanvi d'informació telemàtica.

PRECS I PREGUNTES

17. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre el procés de selecció del Cap del servei de Recursos Humans.

18. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular relatiu a la cobertura de la plaça del Cap del servei de Recursos Humans.

19. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre solucions al problema del pati de l'escola bressol de les Figueretes.

20. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la situació del carrer Rosselló.

21. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per la creació d'un servei per compartir cotxe i estacionament.

ACTA NÚM. 05/2004 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 18 DE MARÇ DE 2004.===========================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia divuit de març de dos mil quatre, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. MANUEL MAS ESTELA, Alcalde President,

Hi concorren els Senyors:

MANUEL MAS ESTELA ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

JOAN ANTONI BARON ESPINAR TINENT D'ALCALDE (PSC)

CONSUELO PRADOS MARTINEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADAS YUS CONSELLER DELEGAT (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARÍA JOSÉ RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)

S'incorpora a la sessió en el punt núm. 3

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENÇ GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

JOAN LÓPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

ANTONI CIVIT I REY TINENT D'ALCALDE (ERC)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS EXTRAORDINÀRIES QUE TINGUEREN LLOC ELS DIES 18-12-2003, 16-02-2004 I 11-03-2004, I ORDINÀRIA DEL DIA 15-01-2004.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

2 - DESPATX OFICIAL

  • El senyor Secretari dóna compte d'haver-se remés a la Presidència de la Comunitat autònoma de Madrid i a l'alcaldia de Madrid, l'acord unànime adoptat pel Ple extraordinari de l'Ajuntament de Mataró celebrat el passat 11 de març, en repulsa de l'atemptat de Madrid del mateix dia i en solidaritat amb el poble madrileny.

  • Així mateix, pel Secretari General es dóna compte d'un decret urgent de rectificació d'una errada en el document de la modificació del Pla General relativa a 2 parcel·les de la Urbanització La Fornenca, aprovat provisionalment en el Ple ordinari de gener.

DEFENSOR DEL CIUTADÀ

3 € PRESENTACIÓ PER PART DEL DEFENSOR DEL CIUTADÀ DE L'INFORME RELATIU A LES SEVES ACTUACIONS DURANT L'ANY 2003.

El senyor Alcalde, Manuel Mas, dóna la paraula al Sr. Jordi Puigderrajols, Defensor del Ciutadà, que fa la presentació del següent informe :

"Senyor Alcalde, Senyores Regidores i Senyors Regidors, Senyor Defensor del Vilatà d'Argentona, Senyores i Senyors.

Aquest es el tercer informe que presenta el Defensor del Ciutadà de Mataró a aquest Ple.

L'experiència viscuda fins ara em permet disposar de certa perspectiva i concloure l'afiançament de la institució a la nostre ciutat, tant pel que fa al funcionament com a la seva gestió, davant els nostres conciutadans i els diferents Serveis de l'Ajuntament de Mataró.

Com cada any, el contingut d'aquest informe anual va destinat a tota persona interessada, però, principalment, a tots els responsables de la política municipal, tant els que tenen responsabilitats de govern, com els que estan a l'oposició, i als seus gestors, constituint una eina de treball a tenir en compte.

Aquest és el veritable objectiu de l'Oficina del Defensor del Ciutadà, a part de servir als ciutadans, orientant-los, assessorant-los, tramitant i resolent les seves queixes : Facilitar, a partir de la seva intervenció i experiència, sempre objectiva i independent, una informació complementària a la que normalment disposa, amb la voluntat de contribuir a la millora de la gestió de l'Ajuntament, el que, en definitiva, es converteix en un benefici per a la ciutadania, és a dir, servint d'eina per a la seva intervenció indirecta en l'administració del municipi.

Les queixes dels ciutadans, sempre es refereixen a casos i supòsits molt concrets, i poden o no haver estat estimades pel Defensor, sigui pel motiu que sigui, formal o no, però tot i això, la simple presentació de la queixa o reclamació, i la seva incidència en l'estadística conjunta, permet fer un diagnòstic acurat i crec que bastant encertat, del que els preocupa, sense voler dir que no hi hagi altres qüestions que també els preocupen, i que no han estat objecte de la intervenció del Defensor.

Per això, el contingut de l'informe del Defensor del Ciutadà es sempre crític, perquè aquesta és la seva finalitat, però es tracta sempre de crítica constructiva i positiva, doncs el que guia la nostra tasca és l'esperit de col·laboració amb l'Ajuntament i el servei a la ciutadania.

Cal deixar constància de que la tasca del Defensor del Ciutadà no seria possible sense la col·laboració de les persones que integren els diferents Serveis Municipals ni de les que formen part de l'Oficina, quina participació resulta del tot imprescindible.

A partir de l'aprovació del Reglament de l'Oficina en el Ple de 20 de novembre de 2000, desenvolupant diversos articles del R.O.M. aleshores vigent, la institució està pendent de revisió per imperatiu de la darrera modificació de la Llei de Règim Local de Catalunya i la nova Llei de Modernització de la Administració Local, d'àmbit estatal.

D'acord amb aquesta normativa, l'Oficina atén les consultes i visites, tant personals com telefòniques, en horari de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores i de 17 a 19 hores i, rep la documentació que se li adreça, registrant-la i acusant-ne recepció, disposant d'un registre especial de queixes.

Tot ciutadà es pot adreçar al Defensor, per sol·licitar-li la seva actuació, sempre que tingui interès legítim respecte de l'objecte de la queixa que, ha de referir-se a un expedient o actuació administrativa prèvia.

Rebudes les queixes, el Defensor les investiga, no admetent les anònimes, ni les mancades de fonament o privades, ni les que el denunciat no sigui l'Ajuntament de Mataró, organismes autònoms, empreses municipals o concessionàries de serveis públics.

Les resolucions del Defensor del Ciutadà prenen la forma de recomanació i no poden anul·lar ni modificar els actes administratius, sancions ni decrets, ni poden entrar a valorar les manifestacions de les parts interessades o els informes tècnics, limitant-se a l'estricte control del procediment seguit i al principi de legalitat, no podent ser objecte de recurs de cap mena, tot i que és permès fer recomanacions, recordar deures legals i suggerir actuacions concretes.

Durant aquest darrer any 2003 s'han realitzat un total de 751 intervencions, majoritàriament de caràcter personal o presencial, el que implica el seu manteniment.

Mantenim les denominades INTERVENCIONS SENSE EXPEDIENT DE QUEIXA, de tal manera que les intervencions en què s'ha fet una gestió, tràmit, derivació o s'ha donat informació, també estan incloses, de forma desglossada i això permet de conèixer el motiu pel qual el ciutadà es dirigeix a l'Oficina del Defensor del Ciutadà, la gestió realitzada i el seu estat final o, el servei al que s'han derivat i també de si es tracta de casos sense relació amb l'actuació municipal, estant relacionades a partir de la pàgina 108 de l'informe.

El nombre de reclamacions que han donat lloc a expedients de queixa, han estat enguany, de 91, en front de les 86 de l'any 2.002 i les 89 del 2.001, mantenint-se, una similar proporció pel que fa a la forma de presentació o inici.

Aquests expedients de queixa, oberts a partir de l'estudi de la reclamació presentada pel ciutadà i el compliment del que estableix la norma reglamentària de funcionament de l'Oficina, impliquen, necessàriament, la comunicació expressa a l'interessat de la seva admissió o no i, en el primer cas, l'inici de la seva tramitació, sol·licitant al Servei Municipal afectat la corresponent informació.

Enguany han estat admeses a tràmit 72 queixes, no admeses, per diversos motius, 13, no tramitades 2 i obertes d'ofici 4.

Rebuda i estudiada tant la queixa com la informació o expedient municipal, és resolta, estimant-la o no, de forma motivada i entenedora, el que es comunica al ciutadà i al servei afectat. A la resolució hi consten les recomanacions, recordatoris de deures legals o suggeriments que s'estimen convenients de fer.

Les recomanacions es refereixen a l'eventual modificació de les ordenances o interpretació d'aquestes, els recordatoris a l'obligació de l'administració de donar resposta a les peticions dels ciutadans dins del termini corresponent i els suggeriments a una actuació determinada en el cas concret.

Ha augmentat el percentatge (del 22% el 2.002 al 46% el 2.003) d'estimació de les queixes presentades pels ciutadans i, per tant, es redueix la proporció de les desestimades ( del 64 % al 40 %) restant pendents de resoldre el 14 %.

Tenint en compte que, independentment de que la queixa del ciutadà hagi estat o no estimada, el Defensor del Ciutadà formula en les seves resolucions suggeriments, recordatoris de deures legals i recomanacions als diferents Serveis Municipals, passem a exposar comentar el quadre relatiu només als suggeriments, ja que aquests impliquen, necessàriament una resposta expressa, d'acceptació o rebuig, part del Servei afectat. El sentit dels recordatoris, recomanacions i suggeriments poden consultar-se en l'extracte de les resolucions a partir de la pàgina 16.

Ha augmentat, respecte l'any anterior, la proporció el nombre de resolucions que obliguen al Defensor del Ciutadà a suggerir una determinada actuació en el cas concret.

Durant l'any 2001, es van formular suggeriments en un 52 % de les resolucions dictades, el 2.002 van formular-se suggeriments en un 42 % de les decisions i, l'any 2.003, en el 51 %.

Igualment, ha augmentat el nivell d'acceptació dels suggeriments, dons l'any 2001 es van acceptar el 88% dels suggeriments, el 2.002 el 52 % i el 2.003, el 79%, havent-se de tenir en compte que aquest càlcul no te en compte les respostes pendents al finalitzar el darrer any.

La duració dels expedients de queixa es un aspecte que esdevé fonamental en el funcionament de l'Oficina, ja que de la rapidesa de la resposta o solució de la queixa plantejada, en depèn el seu prestigi davant del ciutadà. El temps de tramitació es compta des del dia de la presentació de la queixa fins a la seva resolució, i inclou el temps que tarda el Servei afectat en trametre la informació sol·licitada.

L'any 2.003, la majoria dels expedients han tardat mes de 60 dies, concretament un 47 %, si be un 20 % han tardat entre 30 i 60 dies i un 17 % menys de 30 dies.

Al tancament d'aquest informe no hi ha cap expedient sobre la taula pendent d'admetre o resoldre i la resposta als suggeriments formulats ha estat, en la majoria de casos, rebuda en menys de 60 dies, a diferència de l'any passat que la majoria varen rebre's mes enllà d'aquest termini.

Durant aquest any 2003, el Fòrum que aglutina els diferents Síndics i Defensors del Ciutadà Locals de Catalunya, quina gestió ha estat a càrrec del Defensor del Ciutadà de Reus, ha mantingut la seva activitat habitual amb diverses sessions de treball i una Trobada.

Igualment, l'any 2.003, s'ha celebrat a Badalona una Jornada d'Intercanvi entre Síndics i Defensors Locals de Catalunya i la Llombardia (Itàlia), amb la participació dels dos respectius síndics regionals o autonòmics, molt profitosa per a tots els assistents.

Com he manifestat cada any, com mes temps passa estic mes convençut de la validesa i eficàcia de la institució, en tant que any rere any es demostra ser perfectament vàlida, eficaç i idònia per a l'atenció i orientació del ciutadà i, sobre tot, constitueix un instrument perfecte per a millorar les relacions entre Administració i la ciutadania, permetent al mateix temps, la revisió i solució d'aquells defectes en què aquella hagi pogut incórrer.

Igualment, és desitjable que aquest servei sigui més utilitzat pels ciutadans, obligant-nos aquest desig a mantenir una constant en la divulgació de l'activitat de l'Oficina, portant a terme en aquest sentit, de forma continuada, una tasca degudament programada, directriu, aquesta, que ja va ser apuntada a l'informe de l'any passat i que hem de mantenir.

Finalment, abans d'entrar en les conclusions, hem d'expressar la nostra satisfacció pel grau de compliment i acceptació de les propostes de l'any passat, 2.002.

Per tot això, amb la mateixa ferma intenció i voluntat de contribuir al perfeccionament de l'actuació municipal i de la pròpia Oficina, hem de proposar:

1er.- Mantenir la constant activitat, degudament programada, de divulgació de l'Oficina del Defensor del Ciutadà.

2on.- Per tal de reduir el temps de tramitació dels expedients de queixa, cal mantenir les instruccions donades a tots els Departaments i Serveis de l'Ajuntament, per a què contestin les sol·licituds i requeriments del Defensor del Ciutadà de la forma més ràpida i preferent possible, respectant el termini fixat.

Igualment, aquest any em permeto presentar dues propostes podríem dir especials.

L'operativa establerta determina que el Defensor del Ciutadà dirigeixi els seus suggeriments al Cap del Servei afectat qui, en tot cas, en dona sempre resposta, manifestant si l'accepta o no.

De totes maneres però, com en els dos casos que seguidament exposo, el criteri tècnic del corresponent Servei afectat, aconsella que no pugui ser acceptat el suggeriment del Defensor del Ciutadà, dons aquest es fonamenta en una interpretació o criteri legal diferent.

Per això, partint del fet que ha de quedar ben clar, que els criteris tècnics aplicats fins ara, son perfectament vàlids i impecables jurídicament i, tenint en compte també que l'obligació del Defensor del Ciutadà es fer propostes que redundin en benefici dels ciutadans, m'atreveixo a presentar a aquest Ple, els dos suggeriments següents, quina més àmplia justificació consta a les pàgines 14 i 15 de l'informe :

3er.- A conseqüència de la tramitació i resolució de diverses queixes presentades per diferents ciutadans, s'ha plantejat la qüestió de quin es el criteri que s'ha d'aplicar respecte la devolució de la Taxa de Grua, en aquells casos, en que la infracció ha prescrit o l'expedient sancionador no ha estat resolt dins de termini, havent-se obert a aquest respecte una queixa d'ofici.

En tots aquests casos els ciutadans havien sol·licitat, la devolució de la Taxa de Grua satisfeta, denegant-se perquè s'interpreta que aquesta taxa es merita pel simple fet de l'enganxament i/o trasllat, ingrés o permanència del vehicle en el dipòsit municipal, es a dir, que ve determinada per la prestació del servei.

La meva opinió es que la taxa va ineludiblement lligada al procediment sancionador, de tal forma que quan, per motius o raons imputables a l'administració ( com manca de resolució o prescripció de la infracció) l'expedient no finalitza amb una resolució sancionadora, la presumpció de veracitat de l'Agent denunciant, que s'ha de considerar només dins de l'àmbit del procediment, no pot produir efectes mes enllà del propi expedient.

Per això, SUGGERIRIA al Ple de l'Ajuntament de Mataró, estudiï la possibilitat de retornar la Taxa de Grua, quan així ho sol·liciti el ciutadà, en aquells casos en que l'expedient sancionador corresponent a la denuncia de la infracció de trànsit que provoca la retirada del vehicle no s'hagi resolt expressament dins del termini legal, quedant la presumpte infracció sense sanció o sent declarada prescrita.

4art.- Igualment, en diversos expedients, el Defensor ha estimat les queixes presentades pels ciutadans, per considerar incorrecte que alguna de les notificacions dirigides als interessats s'intentessin en domicilis on posteriorment s'ha comprovat que no hi residien, iniciant-se la notificació per edictes, el que comportava, tot i ser el tràmit legalment establert, que el ciutadà no s'assabentés en realitat de la notificació, amb la conseqüent pèrdua de drets, el que va comportar suggerir a l'administració que abans de obrir la via edictal, s'intentés esbrinar el veritable domicili del ciutadà afectat, a través del que consta en el Padró d'Habitants, proposta rebutjada perquè el domicili on practicar les notificacions, be és el fiscalment declarat per l'interessat o, en els casos d'expedients sancionadors en matèria de trànsit, el que figura en el registre de conductors i infractors o en el de vehicles, respecte del propietari.

Com que en tots aquests casos, el ciutadà no havia comunicat, formalment, al registre corresponent, sigui tributari, de conductors o de vehicles, el canvi de domicili produït, la modificació només constava en el Padró d'Habitants, resultant per tant que aquelles notificacions estaven, tècnica i legalment, correctament realitzades.

Però des del punt de vista del ciutadà destinatari de les notificacions i dels principis de coordinació i eficàcia administrativa, la gestió de les notificacions podria millorar-se, amb la realització d'una simple gestió per esbrinar el domicili de l'afectat en al Padró d'Habitants, de tal forma que s'assegurés la seva recepció per part del destinatari, amb el que segurament també s'estalviarien costos i temps.

El Gabinet Jurídic de l'Agència de Protecció de Dades ja s'ha pronunciat, respecte de la utilització de les dades del Padró per a finalitats anàlogues a l'exposada, considerant hi ha cobertura legal per a aquesta utilització, o cessió a una administració diferent, de les dades incloses en el Padró, com el nom i domicili, quan siguin necessàries per l'exercici de la respectiva competència i, exclusivament, per assumptes en els que la residència o domicili sigui rellevant.

Igualment, s'ha de tenir en compte que la gestió proposada beneficia al ciutadà, en tant que assegura al màxim, la recepció de les notificacions de què es destinatari, permetent-li l'exercici de drets que perdria si la notificació s'intentés en un domicili incorrecte i es practiqués finalment per edictes.

Per tant, en la mesura que l'actuació que es proposa és lícita, coherent i beneficia al ciutadà, SUGGERIRIA al Ple de l'Ajuntament de Mataró, estudiï la possibilitat de recomanar a tots els seus Serveis i a l'Organisme de Gestió Tributària que abans de procedir a qualssevol notificació al ciutadà per via de edictes, comprovin el seu domicili en el Padró d'Habitants, on dirigiran, amb caràcter previ a l'edicte, la notificació o acte de què es tracti.

Gràcies a tots per escoltar-me.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, agraeix la tasca del Defensor del Ciutadà per consolidar la institució i pel servei que presta als ciutadans, en definitiva ajuda a l'Ajuntament a millorar el seu propi funcionament. Demana que s'estudiï les recomanacions que ha fet el Defensor en el seu informe, així com altres peticions que ja venen d'altres anys, com ara la de divulgar la figura del Defensor del Ciutadà en els barris, instal·lant si cal delegacions, en especial en el de Cerdanyola on resideix quasi 1/3 de la població de Mataró.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, s'afegeix a la felicitació dirigida a la tasca de la institució del Defensor del Ciutadà. Considera no obstant que la figura no és encara prou coneguda a Mataró i que el compromís dels grups municipals ha d'incidir en la divulgació de la mateixa a tota la ciutat.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, a més de sumar-se a l'agraïment per la feina feta, valora satisfactòriament l'activitat desplegada encara que queda molt camí per recórrer; l'extensió de les seves activitats no només ha de guanyar intensitat en altres punts del territori, sinó també en altres sectors fins ara poc utilitzats, com ara el camp dels serveis a les persones. També és positiu l'efecte que la seva fiscalització produeix en la millora dels serveis municipals. Per últim considera de gran interès la Memòria anual del Defensor com a observatori extern de l'activitat ordinària de l'Ajuntament.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, felicita al Defensor del Ciutadà per la tasca que fa a la ciutat, la qual és reconeguda pels mataronins.

La senyora Pilar González, consellera delegada d'Interior i Hisenda, destaca la funció de pont entre l'Ajuntament i els ciutadans que compleix la figura del Defensor. Respecte als suggeriments que ha fet el Sr. Puigderrajols, es compromet a estudiar les possibilitats legals sobre la devolució de la taxa de la grua en els casos que ha esmentat, i pel que fa a l'actualització d'adreces dels contribuents, respon que això ja es fa trimestralment però miraran si es pot fer en terminis més curts. En relació a la necessitat de divulgar la figura del Defensor per tot Mataró, assenyala que aquest és un dels apartats del Pla de Comunicació Municipal en elaboració.

En aquests moments s'incorpora a la sessió la Sra. Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

CMI DE SERVEIS CENTRALS

SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

-Servei de Gestió Econòmica-

4 - DESAFECTACIÓ HABITATGES DE L'EDIFICI DE PROPIETAT MUNICIPAL SITUAT AL CARRER MADOZ, 28-30 DE MATARÓ.La senyora Pilar González, consellera delegada d'Interior i Hisenda, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament ha tramitat el preceptiu expedient per a procedir a la desafectació de dinou habitatges de l'edifici situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, de propietat municipal.

Aquests habitatges resten qualificats a l'inventari municipal com a béns de domini públic, afectes al servei públic, i han estat adscrits al servei públic escolar, o bé, a usos escolars.

L'oportunitat i la legalitat de l'alteració de la qualificació jurídica dels referits béns consten acreditades en els informes emesos, respectivament, pel Cap de la Secció de Patrimoni i pel Secretari General, aquest últim subscrit conjuntament amb l'assessora jurídica del Servei de Gestió Econòmica.

Resulta competent per a aprovar l'alteració de la qualificació jurídica dels béns municipals el Ple de l'Ajuntament, tal com disposa l'article 52.2.l) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb majoria absoluta segons disposa l'article 114.3.m) del mateix cos legal.

Un cop superat el tràmit d'informació pública, la sotasignada proposa al Ple municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.-

Desafectar del domini públic els següents béns immobles, integrants de l'immoble situat al carrer Madoz, 28-30, d'aquesta ciutat, fins ara afectes al servei públic escolar o a usos escolars:

Afectes al servei públic escolar:

Habitatges de l'escala A de l'edifici que afronta al carrer Madoz, 28-30, de Mataró:

1r C, 2n C, 2n D, 3r A, 3r C, 3r D, 4t A.

Habitatges de l'escala B de l'edifici que afronta al carrer Madoz, 28-30, de Mataró:

1r C, 2n A, 2n B, 3r A, 4t A, 4t B, 4t C i àtic A.

Afectes a usos escolars:

Habitatges de l'escala A de l'edifici que afronta al carrer Madoz, 28-30, de Mataró:

1r A, 1r B

Habitatges de l'escala B de l'edifici que afronta al carrer Madoz, 28-30, de Mataró:

1r A, 1r B

per tal que aquests béns passin a gaudir de la qualificació jurídica de béns patrimonials.

SEGON.-

Disposar l'anotació de la corresponent modificació a l'inventari de béns municipal."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

5 - ARRENDAMENT DE L'HABITATGE DE PROPIETAT MUNICIPAL SITUAT AL CARRER LOS ALAMOS, 6- 5È A DE MATARÓ.La senyora Pilar González, consellera delegada d'Interior i Hisenda, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament és propietari de l'habitatge situat al carrer Los Alamos, 6, 5è A, de Mataró, en virtut de l'escriptura de compravenda de 27 de novembre de 1989, atorgada davant del Notari de Mataró Sr. Francisco Javier Hernández Alonso.

Des del Servei de Benestar Social, Salut i Consum s'ha proposat arrendar l'habitatge referit a la Sra. Binta Tunkara.

El tècnic competent ha emes informe que justifica la presa en consideració de motivacions de prestació de serveis socials, per a formalitzar l'arrendament proposat.

Consta incorporat a l'expedient administratiu informe jurídic que valora favorablement l'adequació del model de contracte proposat a la normativa d'arrendaments que li és d'aplicació.

Per tot el que s'ha exposat, la sotasignada proposa al PLE l'adopció , si s'escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.-

Arrendar l'habitatge situat al carrer Los Alamos, 6, 5è A, de Mataró, a la senyora Binta Tunkara, amb NIE X1216428-G, durant el termini d'un any i per una renda mensual de 60 euros, i a l'efecte, aprovar les condicions que han de regir el contracte, les quals es consignen a l'annex I d'aquesta proposta.

SEGON.-

Convocar les parts per a la signatura del contracte d'arrendament, en els termes i les condicions que s'aproven."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei d'Ingressos-

6 - ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT AL PROGRAMA XARXA BARCELONA MUNICIPIS DE QUALITAT 2004-2007 DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA.La senyora Pilar González, consellera delegada d'Interior i Hisenda, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

Durant el mandat 2000-2003 la Diputació de Barcelona va implantar un nou sistema de cooperació amb els municipis, anomenat XARXA BARCELONA MUNICIPIS DE QUALITAT, que substituïa el Pla de Cooperació i Assistència Local (PCAL) vigent des de l'any 1988.

XARXA BARCELONA MUNICIPIS DE QUALITAT és un conjunt d'accions de cooperació entre els ens locals de la província de Barcelona, destinades a desenvolupar xarxes d'infrastructures i serveis locals de qualitat.

Per acord de Ple de data 8 de juny de 2000, l'Ajuntament de Mataró es va adherir al Protocol General de la Xarxa vigent per al període 2000-2003.

Amb l'inici del nou mandat 2004-2007 la Diputació de Barcelona torna a posar en marxa el programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (XBMQ), amb l'objectiu de consolidar aquest instrument de col·laboració amb els ens locals de la província

.

Per entrar a formar part de la Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat, la Diputació de Barcelona proposa als ens locals del seu àmbit territorial que s'incorporin al projecte mitjançant l'adhesió al Protocol General "Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat"2004-2007.

El Protocol general "Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat", aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona el 29 de gener de 2004, és l'instrument que defineix el marc legal de la XBMQ i que estableix els objectius comuns i la metodologia de treball per als seus membres.

L'adhesió al Protocol general és requisit indispensable per formalitzar els convenis específics que des d'ara regularan el suport de la Diputació amb els projectes d'inversió i serveis locals que aquest municipi tingui previst desenvolupar durant les anualitats 2004-2007.

L'adhesió, no obstant, no comporta, per ella mateixa, cap més obligació que la de reconduir els actes i instruments concrets de desplegament a les pautes formals establerts pel dit Protocol. Ni la seva aprovació ni l'adhesió al mateix donaran lloc a compromisos concrets o de caràcter econòmic.

Les relacions convencionals entre la Diputació de Barcelona i els ens locals adherits derivades d'aquest Protocol, no suposen cap limitació de la capacitat o dels competències respectives de les parts contractuants, i s'estableixen sens perjudici de les relacions jurídiques de qualsevol naturalesa, establertes per les dites parts d'acord amb la Llei, incloent-hi altres relacions convencionals, formalitzades , quan s'escaigui, al marge d'aquest instrument.

Atès que aquest protocol es fonamenta en les previsions normatives contingudes en la Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local , en el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, així com en el Reglament d'obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya (ROAS) sobre la potestat dels ajuntaments per subscriure convenis interadministratius de col·laboració i cooperació.

La Consellera-Delegada d'Interior i Hisenda proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.-

Adherir-se al Protocol General de la Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2004-2007, aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona el 29 de gener d'enguany, que constitueix la llei de vincle convencional existent entre la Diputació i els ajuntaments que participin en el programa, destinat a desenvolupament de xarxes d'infrastructures i serveis locals de qualitat, a l'objecte de fer efectives les ajudes i subvencions que es sol·licitin a la Diputació de Barcelona per atendre les necessitats i accions que es desprenen del document adjunt

Segon.-

Remetre el pertinent certificat de l'anterior acord a la Diputació de Barcelona per fer efectiva la present adhesió, mitjançant un ofici signat per l'Alcaldia-Presidència."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

7 - CONCERTACIÓ OPERACIONS PEL FINANÇAMENT DEL PROGRAMA D'INVERSIONS, EXERCICI 2004.La senyora Pilar González, consellera delegada d'Interior i Hisenda, presenta la proposta següent :

"Vista la necessitat de concertar els préstecs que preveu el pressupost de l'exercici 2004 pel finançament de les despeses de capital que figuren al programa d'inversions per un import total del 9.831.511,45 euros

Vist que l'Ajuntament va sol·licitar en expedient 2004014, un préstec al Programa de crèdit local de la Diputació de Barcelona per un import de 3.005.060,00 euros i d'acord amb les següents condicions:

Tipus de referencia: Euribor 3m + 0.10%

Comissió d'obertura: 0.10%

Termini 12 anys amb 2 de carència

Vista la notificació de la Diputació de Barcelona de l'aprovació de la concessió d'una subvenció dels interessos per l'operació de préstec abans referenciada per un import de 477.446,40 euros en sessió de la Comissió de Govern de data 26 de febrer de 2004.

Vistes les ofertes presentades per les entitats financeres per la resta del finançament pendent

Vista la proposta d'adjudicació de la Tresoreria Municipal.

Vist l'informe d'intervenció municipal.

La Consellera delegada d'Interior i Hisenda proposa al Ple l'adopció dels següents acords:

Primer. -

Acceptar la subvenció concedida per la Diputació de Barcelona d'import 477.446,40 euros, a l'objecte de subsidiar el tipus d'interés del préstec sol.licitat dins del programa de crèdit local de la Diputació de Barcelona.

Segon. -

Acceptar el text del conveni a subscriure entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Mataró, regulador del subsidi del préstec sol.licitat a la Caixa d'Estalvis de Catalunya amb càrrec al programa de crèdit local.

Tercer. -

Aprovar i acceptar la minuta de la concertació d'una operació de préstec de l'operació d'import 3.005.060,00 euros amb l'entitat Caixa de Catalunya amb les següents condicions:

Tipus de referencia: Euribor 3m + 0.10%

Comissió d'obertura: 0.10%

Termini 12 anys amb 2 de carència

Quart. - Concertar una operació de préstec a llarg termini amb l'entitat DEXIA SABADELL per un import de 1.900.000,00 euros, amb les següents condicions:

  • Opció Fix bonificat amb tornada a variable.
  • CONDICIONS:

12 anys (2 de carència + 10 amortització)

Amortitzacions trimestrals

Tipus de referència:

Durant la disposició Euribor + 0.05%

Per la resta del període: 3.38 fix llevat que el LIBOR USD 12 MESOS sigui superior al 6.50%. en aquest cas, s'aplicarà el LIBOR USD 12 MESOS SENSE MARGE

Disposició immediata.

Comissions: 0

Cinquè. -

Concertar una operació de préstec a llarg termini amb l'entitat BANCO DE CREDITO LOCAL, per un import de 1.226.451,97 euros, amb les següents condicions:

  • Opció: In arrears trimestral
  • CONDICIONS:

Euribor 12 m - 0.05% Amortització i liquidació d'interessos trimestrals

Sisè. -

Concertar una operació de préstec a llarg termini amb l'entitat CAJA DE MADRID, per un import de 1.100.000,00 euros amb les següents condicions:

  • Opció: Tipus variable indexat al Euribor 3m
  • Diferencial: +0.07 %

Setè. -

Concertar una operació de préstec a llarg termini amb l'entitat BANCO SANTANDER CENTRAL HISPÀ, per un import de 600.000,00 euros, i amb les següents condicions:

  • Opció: Tipus fix al 4.05
  • Comissió apertura: 1.500,00 euros

Vuitè. -

Concertar una operació de préstec a llarg termini amb l'entitat CAIXA DE PENSIONS per un import de 1.100.000,00 euros, i amb les següents condicions:

  • Opció: Fix bonificat al 3,35 amb tornada variable + 0%
  • Si Euribor 3m Inferior al 4.50% s'aplicarà el 3,35%
  • Si Euribor 3m superior al 4.50% s'aplicarà Euribor 3m + 0%

Novè. -

Concertar una operació de préstec a llarg termini amb l'entitat Caixa del Mediterrani per un import de 900.000,00 euros, i amb les següents condicions:

  • Opció: Variable indexat a l'euribor 3 mesos més 0.08 %

Desè. -

Facultar l'Il.lm Sr. Alcalde-President d'aquest Ajuntament, perquè formalitzi els anteriors acords."

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup atès que van votar en contra del pressupost d'inversions per l'any 2004.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, demana que el tema quedi sobre la taula atès que si, com sembla, el pròxim govern de l'Estat és socialista, es resoldran tots els problemes de finançament local que ha vingut denunciant el govern municipal. Si això és així no hi ha motiu perquè l'Ajuntament recorri al crèdit. Si no s'accepta la petició, votaran en contra d'aquest dictamen encara que a favor de la subvenció de la Diputació.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

8 - MODIFICACIÓ DE LES BASES DELS PREMIS "PUIG I CADAFALCH D'ARQUITECTURA" I CONVOCATÒRIA DELS PREMIS - 2004.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

Els "premis Puig i Cadafalch, d'arquitectura, interiorisme i restauració" van ésser creats a iniciativa del Consell municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró l'any 1984 per tal de valorar i promocionar la qualitat arquitectònica de les noves edificacions i de les intervencions fetes en edificis ja existents a la ciutat, projectades per la iniciativa privada.

El mateix Consell municipal del patrimoni va creure important en el seu moment apostar per estendre la consciència de valoració i estima del patrimoni arquitectònic, dels ambients de carrer i dels valors històrics no sols respecte al passat sinó també mirant al present i amb projecció cap al futur.

Aquests premis s'han anat atorgant amb caràcter biennal des de l'any 1986, any aquest en que es premiaren les millors obres i actuacions fetes en el període 1974-1984.

L'any 1991 tingué lloc una primera modificació de les bases dels premis que passaren a anomenar-se "premis Puig i Cadafalch d'arquitectura i interiorisme" en suprimir-se la modalitat del premi de restauració.

D'ençà la darrera modificació de les bases dels premis, han tingut lloc tres fets importants: l'entrada en vigor de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, l'aprovació del nou Pla General d'Ordenació de Mataró 1996 i l'aprovació del nou Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic.

Tenint en compte tot això, i aprofitant l'avinentesa de la celebració de la desena edició dels premis i que l'any 2004 es compleixen els 30 anys de les primeres obres recollides en els premis Puig i Cadafalch, es va proposar al Consell municipal del Patrimoni Arquitectònic ajornar l'edició dels premis del 2003 al 2004, per tal de poder portar a terme un procés de reflexió global i de debat sobre el certamen, amb la intenció de donar-li un nou impuls cap al futur.

Paral·lelament, a finals del 2003 l'Oficina del Maresme de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya inicia els treballs per convocar la primera Triennal d'arquitectura del Maresme seguint l'experiència realitzada en altres comarques del territori català.

Com a conseqüència de tot el procés de reflexió i debat abans esmentat i un cop observada la concordança entre la naturalesa i objectius dels premis Puig i Cadafalch i la Triennal d'Arquitectura del Maresme, el Consell municipal del Patrimoni Arquitectònic acordà en reunió celebrada en data 25 de febrer de 2004 proposar al Ple municipal la convocatòria de la desena edició dels premis Puig i Cadafalch, corresponent a l'obra acabada en el període 2001, 2002 i 2003.

Amb l'edició d'enguany s'inicia una nova via de col·laboració amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per tal de celebrar conjuntament ambdós premis: els premis Puig i Cadafalch d'arquitectura i la Triennal d'Arquitectura del Maresme, mitjançant la seva convocatòria, organització i gestió compartida.

Aquest acord Ajuntament de Mataró/Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona, actualment en fase de concreció mitjançant conveni, persegueix l'objectiu d'ampliar el ressò mediàtic i social dels premis i obtenir una major difusió, tot conservant la identitat pròpia de cadascun d'ells.

Per tal de fer possible aquesta col·laboració i d'incorporar les noves propostes sorgides de la reflexió i debat del Consell municipal del Patrimoni Arquitectònic, es fa necessària una nova modificació de les bases dels premis Puig i Cadafalch.

Els trets principals de la modificació són els següents:

  1. Els premis passen a anomenar-se "Premis Puig i Cadafalch d'arquitectura" entenent l'arquitectura en el seu sentit més ampli, independentment de les modalitats amb opció a premi.
  2. Podran optar als premis totes les obres fetes a Mataró dins el termini de la convocatòria tant per promotors privats com per societats municipals.
  3. Es recupera la modalitat del premi d'intervenció en el patrimoni per a obres de recuperació d'edificis catalogats i intervenció en ambients protegits que comportin la restauració d'elements estructurals, de tancament o decoració inicial.
  4. Els premis passen de tenir una periodicitat biennal a triennal.
  5. La participació en els premis es formalitzarà mitjançant la corresponent fitxa d'inscripció. No obstant això, l'Ajuntament de Mataró es reserva el dret de seleccionar obra sense haver-se inscrit expressament.
  6. Es reformula la composició del jurat que serà comú al de la Triennal d'Arquitectura del Maresme.
  7. El guardó representatiu dels premis serà el mateix objecte en totes les edicions del certamen.

Per tot el que s'ha exposat proposo que el Ple de l'Ajuntament adopti els acords següents:

Primer.-

Modificar les bases dels Premis Puig i Cadafalch d'arquitectura, que quedaran redactades segons el text annex al present acord.

Segon.-

Publicar l'acord precedent en el Butlletí Oficial de la Província, i comunicar-lo a les persones interessades.

Tercer.-

Convocar la desena edició dels Premis Puig i Cadafalch d'arquitectura, corresponent a l'obra finalitzada en els anys 2001, 2002 i 2003. "

"ANNEX A LA PROPOSTA

BASES DELS PREMIS PUIG I CADAFALCH D'ARQUITECTURA

PRIMERA.- Objecte

L'objecte dels premis és el reconeixement per part de l'Ajuntament de Mataró a les obres fetes dins el municipi per promotors privats i societats municipals, que contribueixen a realçar i millorar el patrimoni arquitectònic, ambiental, artístic i cultural de la ciutat.

S'estableixen 3 modalitats:

.- Premi d'arquitectura per obres de nova planta, ampliacions i/o addicions.

.- Premi d'intervenció en el patrimoni per a obres de recuperació d'edificis catalogats i intervenció en ambients protegits que comporten la restauració d'elements estructurals, de tancament o decoració originals.

.- Premi d'interiorisme per a obres d'intervenció en espais interiors, decoració i disseny de mobiliari.

Els premis no tindran caràcter estrictament professional o tècnic, si bé es valoraran degudament aquests aspectes, sinó que seran el reconeixement global a una iniciativa pel respecte i estima demostrat als valors arquitectònics, culturals i ambientals de la ciutat i a tots els que intervenen en la mateixa: propietaris, promotors, projectistes i executors materials.

En casos que així ho estimi el jurat, podrà concedir-se alguna menció per conceptes fora de categoria.

SEGONA.- Àmbit i periodicitat

Optaran als premis, en principi, tots els treballs i obres compreses en l'objecte dels mateixos, realitzats dins el terme municipal de Mataró, i acabats dins la data de la convocatòria.

Els premis tindran una periodicitat triennal

TERCERA. Propostes i convocatòria

Des de la data de convocatòria dels premis, que serà realitzada pel Ple municipal i l'aparició del corresponent anunci a la premsa local, s'obrirà el període de presentació d'obres a fi que qualsevol persona, entitat o institució interessada en aquests premis pugui proposar les obres que consideri oportunes, mitjançant la formalització de la corresponent fitxa d'inscripció i adjuntant la documentació requerida en cada convocatòria.

L'Ajuntament es reserva el dret de seleccionar obra que sense haver-se inscrit de forma expressa s'adigui a l'esperit i objecte dels premis.

QUARTA.- Jurat i selecció

El Jurat que proposarà la concessió dels premis serà comú al jurat dels premis de la Triennal d'Arquitectura del Maresme i estarà constituït pels següents membres:

  • El President del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic, o persona en qui delegui.
  • El President de la Demarcació de Barcelona del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya o persona en qui delegui
  • Un membre representant del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.
  • El vocal responsable de la Seu del Maresme del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que actuarà de secretari.
  • Un representant proposat pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
  • Un arquitecte designat pel Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.
  • Un arquitecte designat pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.

El Jurat proposarà al Consell l'atorgament del premi en cadascuna de les especialitats, podrà declarar desert el premi en qualsevol de les mateixes i podrà conferir una o dues mencions o accèssits en cada branca. L'acord d'atorgament correspondrà al Consell a proposta del Jurat, quin contingut no podrà ser modificat o alterat, sinó acceptat o rebutjat globalment.

El Jurat emetrà el seu veredicte als voltants del dia 17 d'octubre, coincidint amb la data de naixement de l'arquitecte que dóna nom als premis, en el curs d'un acte acadèmic, simultàniament amb el funcionament de l'exposició dels treballs seleccionats.

CINQUENA.- Guardó

Els premis no tindran caràcter remuneratiu ni econòmic. L'Ajuntament atorgarà una placa amb un text que acrediti el premi aconseguit, la qual podrà ser col·locada a les façanes o llocs significatius dels edificis o locals premiats. Així mateix, el promotor, tècnics, constructor i l'industrial principal que hagin intervingut en la projecció i execució de les obres, rebran un exemplar del guardó representatiu dels premis.

En cap cas podran ser premiades obres que s'hagin construït amb comissió d'infracció urbanística greu o no subsanada."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

9 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL RELATIVA AL NOU PARC DE BOMBERS DE MATARÓ.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per acord de Ple de data 15 de gener de 2004 es va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Mataró per fer possible una nova ubicació del Parc de Bombers que permeti una ampliació de les seves instal·lacions.

Durant el període d'informació pública d'un mes (publicació en el B.O.P. núm. 22 de 26/1/2004) no s'ha presentat cap al·legació.

La present proposta te per objecte l'aprovació provisional d'aquesta modificació puntual del Pla General sense cap esmena respecte l'aprovada inicialment.

Recordem doncs que la modificació abasta quatre àmbits diferents i que es proposa redistribuir sobre el territori i en el marc del Pla General vigent, part del sòl qualificat d'equipaments i de zona verda amb l'objectiu de millorar la qualitat i funcionalitat dels equipaments i de les zones verdes resultants. Concretament:

  • Es canvia la qualificació del solar existent a la cruïlla entre el Camí del Mig, la Via Sèrgia i la Riera d'Argentona de sistema d'espais lliures a sistema d'equipaments comunitaris, assignant-li un ús d'equipament assistencial.

  • Aquest canvi de qualificació, que comportaria una disminució de còmput de zones verdes de 4.570 m², es compensa mitjançant les següents modificacions:

  • Qualificar de sistema d'espais lliures el solar d'equipament de Can Bergada, amb una superfície de 629 m².
  • Qualificar de sistema d'espais lliures el solar d'equipament Pizarro-Ronda Alfons XII,amb una superfície de 1.752 m².
  • Qualificar de sistema d'espais lliures el solar d'equipament de la Plaça Maria Aurelia Capmany, amb una superfície de 2.189 m².

La idoneïtat i oportunitat d'aquests canvis en les qualificacions urbanístiques ha estat abastament justificada en la Memòria del document, subscrit per l'arquitecte del Servei d'Urbanisme.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els arts. 94 i 83 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, així com els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S :

PRIMER.-

Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 que afecta al "NOU PARC DE BOMBERS", redactat per l'oficina tècnica del servei municipal d'Urbanisme.

SEGON.-

Notificar els precedents acords a la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil de la Generalitat, i a la resta d'interessats que en resulten de l'expedient així com als Serveis Municipals de protecció civil, Gestió Econòmica-Patrimoni, Gestió Tributaria-Cadastre, Manteniment, Obres i Llicencies.

TERCER.-

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva:

  • tres exemplars del document tècnic.

  • fotocòpia de l'expedient administratiu

  • un document tècnic en suport informàtic."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

10 - APROVACIÓ DEL PLÀNOL DE DELIMITACIÓ DE LES FRANGES DE PROTECCIÓ D'INCENDIS FORESTALS A LES URBANITZACIONS, I A LES EDIFICACIONS I INSTAL·LACIONS AÏLLADES SITUADES EN TERRENYS FORESTALS.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El Parlament de la Generalitat de Catalunya, en data 22 d'abril de 2003 va dictar la Llei 5/2003, de mesures de protecció d'incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 3879, de 8 de maig de 2003.

Aquesta Llei 5/2003 dicta tot un seguit de mesures de prevenció d'incendis forestals que son de compliment obligat per a les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions properes als terrenys forestals, amb les excepcions que s'hi estableixen; concreta la responsabilitat de la persona en qui recau la responsabilitat de portar-les a terme; estableix una servitud en els terrenys inclosos en les franges de protecció; determina els instruments econòmics per a poder aplicar aquestes mesures, i regula el règim sancionador en els casos d'incompliment.

Concretament, l'objecte d'aquesta Llei és establir mesures de prevenció d'incendis forestals pel que fa a les urbanitzacions que no tenen continuïtat immediata amb la trama urbana i que estan situades a menys de cinc-cents metres de terrenys forestals i a les edificacions i les instal·lacions aïllades en terrenys forestals. En són exclosos les edificacions i les instal·lacions destinades a explotacions agrícoles i ramaderes i els habitatges que hi són vinculats.

L'article segon de la Llei disposa que els Ajuntaments han de determinar, mitjançant un plànol de delimitació, les urbanitzacions, les edificacions i instal·lacions afectades per aquesta Llei, que correspon al Ple de l'Ajuntament aprovar aquest plànol de delimitació i que, un cop aprovat, s'ha de trametre al Departament de Medi Ambient.

Entre moltes altres mesures de prevenció d'incendis, l'article tercer de la Llei preveu que les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions referides anteriorment han de complir l'obligació d'assegurar l'existència d'una franja exterior de protecció de vint-i-cinc metres d'amplada al voltant, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida, que compleixi les característiques que s'estableixen per reglament.

Els subjecte de les obligacions de l'article tercer és l'òrgan de gestió o la junta de la urbanització. En el cas de que no s'hagi creat l'òrgan de gestió o la junta, les urbanitzacions n'han de constituir una a fi i efecte de complir les obligacions esmentades. En defecte d'aquest òrgan de gestió, segons la Llei, els propietaris de les finques de la urbanització responen solidàriament del compliment de les obligacions establertes per l'article 3.

Pel que fa a les edificacions i les instal·lacions aïllades aquestes obligacions han d'ésser complertes pels propietaris respectius.

Aquesta Llei també afecta a les propietats de la franja exterior de protecció de vint-i-cinc metres d'amplada al voltant de les urbanitzacions les edificacions i les instal·lacions referides anteriorment. En virtut d'aquesta Llei (art.6e) en aquests terrenys inclosos en la franja de protecció que no pertanyen a la urbanització, s'hi estableix una servitud forçosa per accedir a aquesta i fer-hi els treballs de neteja necessari.

La Secció de Planificació del Servei d'Urbanisme ha confeccionat el plànol de delimitació de la franja de protecció d'incendis forestals de 25 metres d'amplada al voltant de les urbanitzacions que no tenen una continuïtat immediata amb la trama urbana i que estan situades a menys de cinc-cents metres de terrenys forestals i de les edificacions i instal·lacions aïllades situades en terrenys forestals. Son excloses d'aquesta delimitació les edificacions i les instal·lacions destinades a explotacions agrícoles i ramaderes i els habitatges que hi són vinculats.

El treball s'ha dut a terme a partir d'una primera proposta de delimitació de franges de protecció de les urbanitzacions situades al terme municipal de Mataró realitzat pels serveis tècnics de la Federació de les ADF del Maresme, i a la vista de l'informe del servei tècnic de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme.

Els criteris seguits en la delimitació de les franges de protecció són els següents:

1.- En les urbanitzacions

La Cornisa, can Marquès, La Fornenca i el Touring Club

Són urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana i en contacte amb masses forestals. S'ha delimitat una franja de protecció de 25 metres paral·lela als límits de les urbanitzacions.

En el cas concret de can Marquès just a la banda del torrent de can Soler la franja passa a tenir de 25 a 30 metres per tal de protegir la vegetació d'alzinar existent a la banda dreta del torrent.

En el cas de la Fornenca la franja de protecció continua a la banda de llevant perquè tot i considerar aquests terrenys com a no forestals estan provistos de vegetació que es creu convenient protegir.

Can Vilardell, les Sureres (Sta. Maria de Cirera) i can Gener.

Es tracta d'urbanitzacions, les dues primeres, on tot i mantenir parcialment un cert contacte amb la trama urbana mitjançant una zona d'equipaments, s'opta per delimitar la franja de protecció de 25 metres al seu voltant, degut a que estan situades en una zona de risc d'incendi important.

El mateix criteri s'aplica per extensió a can Gener.

Can Quirze

Gran part del perímetre d'aquesta urbanització està en contacte amb la zona agrícola de les Cinc Sénies.

Així doncs i per coherència amb el document del text refós del Pla Parcial del sector de can Quirze aprovat en data 12/02/04 es marca la franja de protecció de 25 mts al voltant de la urbanització només a la zona en contacte amb la massa forestal del Turó d'Onofre Arnau.

2.- En les edificacions i instal·lacions aïllades: La franja de protecció s'ha delimitat de manera esquemàtica a 25 metres del perímetre de les edificacions.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe de l'arquitecte municipal que ha confeccionat la proposta del plànol de delimitació i a la vista de l'informe jurídic precedent PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

Primer.-

Aprovar el plànol de delimitació de franges de protecció de les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions del terme municipal de Mataró, afectades per la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

Segon.-

Notificar el precedent acord:

  • Als propietaris que son subjectes d'obligacions derivades de la delimitació de les franges de protecció, inclosos els propietaris afectats per la servitud legal, als Presidents de les urbanitzacions o òrgans de gestió o junta de la urbanització que estigui constituïda, i tots ells amb l'advertiment del termini de la Disposició Transitòria de la Llei 5/2003, de 22 d'abril.
  • Als municipis limítrofes.
  • Als serveis municipals dels quals en depenen actuacions derivades de la mateixa Llei.

Tercer.-

Trametre al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el plànol aprovat de delimitació de franges de protecció de les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions del terme municipal de Mataró, afectades per la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

11 - NOMENAMENT DE MEMBRES DEL CONSELL PLENARI DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.El senyor Josep Comas, President de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

  1. L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.
  2. L'article 3 dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d'administració i de gestió de l'IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.
  3. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l'IME, i és nomenat pel Ple de l'Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.
  4. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix, d'entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l'Ajuntament:

  • Dos vocals en representació del Comitè d'Empresa de l'IME

  1. El Ple Municipal de data 4 de setembre de 2003 va nomenar la Sra. Núria Masafrets Aymà com a vocal en representació del Comitè d'Empresa de l'IME.
  2. El 22 de gener de 2004, la Sra. Núria Masafrets Aymà va presentar la renúncia al seu nomenament i en data 5 de març de 2004, el Comitè d'Empresa de l'IME va proposar el nomenament de la Sra. Otília Montes Molina per cobrir la vacant de vocal del Plenari de l'IME.

Per tot el que s'ha exposat proposo que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

  1. Acceptar la renúncia de la Sra. Núria Masafrets Aymà com a vocal del Consell Plenari de l'IME en representació del Comitè d'empresa.
  2. Designar com a vocal del Consell Plenari de l'IME la Sra. Otília Montes Molina en representació del Comitè d'Empresa de l'IME.
  3. Notificar aquest acord a les persones interessades."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE RELACIONS ECONÒMIQUES I INSTITUCIONALS

-Àrea de Relacions Econòmiques i Institucionals-

12 - PROPOSTA D'ADHESIÓ AL FÒRUM DE MUNICIPIS DEL LITORAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA I NOMENAMENT.La senyora Pilar González, consellera delegada de Relacions Econòmiques i Institucionals, presenta la proposta següent :

"El Fòrum de Municipis del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona és:

un espai de trobada i de diàleg on regidors i tècnics dels municipis del litoral poden intercanviar informació i estudiar conjuntament temes vinculats al litoral

un espai per elaborar i promoure projectes i iniciatives d'interès per als municipis, que podran impulsar alguns d'ells o bé la seva totalitat. El treball del Fòrum s'articula en comissions temàtiques en què participen representants municipals interessats. També EL FAR i, ocasionalment, experts en algun dels temes abordats. De cada comissió surten les propostes d'iniciatives i projectes, que es realitzen si s'obtenen recursos per finançar-los.

En tot cas, el Fòrum és un espai transversal, obert i flexible que afavoreix la cooperació amb diverses institucions i experts amb el clar propòsit de ser una eina útil per als municipis.

El Fòrum, que es va constituir el 4 de març de 2003 és una iniciativa promoguda pel Consorci EL FAR, Centre de Treballs del Mar, del qual en formen part la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l'Autoritat Portuària de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona, i l'associació Barcelona, fes-te a la mar.

La participació en el Fòrum de Municipis del Litoral no comporta cap compromís econòmic per part dels ajuntaments.

Aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

  1. Aprovar l'adhesió formal de l'Ajuntament de Mataró al Fòrum de Municipis del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona.
  2. Nomenar a la Sra. Pilar Gonzàlez-Agàpito, Presidenta de l'Àrea de Relacions Econòmiques i Institucionals, com a persona de referència per articular la participació d'aquest Ajuntament en el Fòrum, i que sigui el responsable d'intermediar entre l'oficina de coordinació del Fòrum i les diferents àrees municipals."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

13 - PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ DE L'AJUNTAMENT EN EL PLA ESTRATÈGIC PER AL LITORAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA.La senyora Pilar González, consellera delegada de Relacions Econòmiques i Institucionals, presenta la proposta següent :

"El dia 23 de febrer de 2004 ha tingut lloc l'Assemblea de constitució del Pla estratègic per al litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona, que ha tractat els temes lligats específicament al litoral, i també aquells que tenen relació amb la gestió i el desenvolupament del litoral.

Atès que el Pla estratègic per al litoral té per objectiu identificar les problemàtiques i potencialitats específiques que afecten al territori litoral, i dissenyar estratègies que permetin avançar cap a una gestió integral del litoral.

Aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Aprovar la participació de l'Ajuntament de MATARÓ en el Pla estratègic per al litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Segon.-

Aquest Ajuntament es compromet a fer l'aportació econòmica de 16.799,35 € per a l'any 2004 en dos terminis (febrer-març i setembre-octubre), tal com ha proposat la Comissió gestora del Pla estratègic per al litoral."

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, considera interessants els treballs que ha de portar a terme el Fòrum de municipis de la zona litoral, tant en aspectes culturals, turístics o de mobilitat, que han de produir sinèrgies als municipis implicats. A més hi ha un lligam clar entre els fins d'aquest Fòrum i el Pla Estratègic amb el Pla de Promoció de Ciutat que s'està endegant per a Mataró. No obstant això lamenta la manca d'explicacions i debat per part del govern municipal, màxim quan els grups de l'oposició no tenen participació en aquests àmbits de treball. Demana a la Sra. González se'ls informi de totes les incidències que sobre aquests dos temes s'esdevinguin en el sí de la Comissió Informativa de Relacions Econòmiques i Institucionals. Aprofita per demanar també que se'ls informi sobre el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona i el Pacte Local per a l'Ocupació de Mataró. En suma votaran favorablement les dues propostes relatives a la participació en el Fòrum de Municipis del Litoral Metropolità i en els treballs del seu Pla Estratègic, però en explicació de vot manifesten el seu propòsit d'abstenció respecte el nomenament de la Sra. González com a representant municipal en el Fòrum ja que no se'ls ha demanat la seva opinió ni sobre la idoneïtat.

La senyora Pilar González contesta que aquest tema ha estat tractat en la última Comissió Informativa de Relacions Econòmiques i Institucionals.

El senyor Josep Lluís Martí replica que és cert però que va ser tractar en menys d'un minut i en la documentació que figurava a la Comissió mancava la Memòria 2002-2003 i l'avanç del Pla Estratègic, que en canvi sí que s'inclouen a l'expedient que ha anat al Ple.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

14 - PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DE LA FUNDACIÓ UNIÓ DE COOPERADORS.La senyora Pilar González, consellera delegada de Relacions Econòmiques i Institucionals, presenta la proposta següent :

"En data 3 d'abril de 2003, el Ple de l'Ajuntament aprovà la constitució de la "Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l'economia social i la rehabilitació urbana", juntament amb el seu projecte d'Estatuts i pla de gestió.

D'acord amb l'article 17 dels seus Estatuts, la composició inicial del Patronat estarà integrat de tretze membres, quatre dels quals seran designats per cada grup municipal amb representació al consistori.

Una vegada celebrades les eleccions locals el dia 25 de maig de 2003, i havent-se constituït la Corporació el dia 14 de juny de 2003, el número de grups municipals amb representació al consistori ha augmentat.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de Règim Local, Real Decret Legislatiu 781/86, de 18 d'abril, que aprova el Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim Local, Llei 8/87, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.

La consellera delegada de Relacions Econòmiques i Institucionals PROPOSA al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent ACORD:

Primer.-

Modificar l'article 17 del projecte d'Estatuts, relatiu a la Composició del patronat, amb la redacció següent:

"El Patronat estarà format per un mínim de sis patrons.

El Patronat inicial estarà composat dels següents membres: correspondrà la Presidència a qui en cada moment sigui l'Alcalde de Mataró o qui reglamentàriament el substitueixi, dos components nomenats per l'Ajuntament de Mataró entre les persones que tinguin responsabilitats en l'àmbit de la promoció econòmica i l'urbanisme a la ciutat de Mataró, i un per cada grup municipal amb representació al consistori; la UNIÓ DE COOPERADORS DE MATARÓ, tenint en compte el moviment cooperatiu de la ciutat, designarà als seus membres en igual número que els patrons designats per l'Ajuntament.

Tots ells, que figuraran a la Carta Fundacional, entraran en funcions desprès d'haver acceptat expressament el càrrec en els termes establerts per la Llei".

Segon.-

Notificar el present acord a la Unió de Cooperadors per a la seva ratificació."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

15 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent:

"Amb tota seguretat, la prevenció de riscos laborals i la seva aplicació a l'Administració local, és un tema que preocupa a tots els Grups Municipals de l'Ajuntament de Mataró.

Tota i aquesta preocupació, és evident que a dia d'avui s'han fet només petits avenços per una adequada implantació d'un sistema de prevenció de riscos tal i com la Llei mana.

L'any 2003, la Inspecció de treball va remetre un informe sobre deficiències detectades en matèria de prevenció de riscos a l'Ajuntament de Mataró, en que quedava palesa la insuficiència en l'aplicació dels sistemes de prevenció que la normativa preveu.

Des d'aleshores, no s'han pres les mesures necessàries per solucionar aquestes deficiències.

Creiem que no n'hi ha prou de portar a terme accions aïllades, sinó que s'ha de fer un Pla General de Prevenció, concretant etapes i objectius, per arribar a una adequació a la Llei. I tanmateix, destinar-hi els recursos humans que cal segons la Llei.

En aquest sentit, i a fi de poder comprovar com s'ha realitzat l'avaluació inicial i periòdica dels riscos, així com si el tipus de planificació i d'activitats preventives s'ajusten al que disposa la normativa general en l'àmbit de la nostra Administració, la Llei preveu que es pugui fer un control mitjançant auditories externes, com una eina que ha de servir per avaluar l'eficàcia del sistema de prevenció.

Per tot això, el Grup Popular proposa a l'Ajuntament de Mataró l'aprovació en Ple del següent ACORD:

  • L'Ajuntament de Mataró acorda realitzar una auditoria del sistema de prevenció de riscos laborals, tal i com preveu la Llei, per tal de poder diagnosticar correctament la situació i que reflexi el nivell d'implantació assolit en aquest àmbit."

La senyora Pilar González, consellera delegada d'Interior i Hisenda, respon que les Administracions Públiques no tenen obligació de fer una auditoria externa sobre riscos laborals. Els passos seguits han consistit en demanar la visita d'un tècnic del Departament de Treball de la Generalitat per a què informés de la feina preventiva que calia fer. Han hagut vàries visites i comprovacions entre juliol de 2003 i febrer de 2004. Ara estan a l'espera d'una última visita que espera que sigui la definitiva i certifiqui la completa idoneïtat de les mesures preventives adoptades.

El senyor Paulí Mojedano contesta que la visita del tècnic del Departament va venir motivada precisament perquè es produïen més accidents dels normals en el servei de Manteniment. L'informe va detectar que totes i cadascuna de les mesures implantades eren insuficients, i la feina feta des de llavors ha estat gairebé nul·la. En resum, els delegats de prevenció de l'Ajuntament opinen que les mesures preventives de l'Ajuntament per a protegir els seus treballadors són insuficients.

La senyora Pilar González insisteix en què s'ha fet un treball important en aquest terreny. Pel que fa a l'avaluació dels riscos laborals s'ha analitzat el 100% de les actuacions. La planificació preventiva s'executarà en aquest any 2004; la formació i la informació es fa de forma continuada; també s'investiga el 100% dels accidents. L'aspecte dels recursos humans és el que més s'ha de millorar. En tot cas, quan s'hagin acabat els treballs pendents es veurà el resultat.

El senyor Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, considera que, a la vista del que s'ha dit, la prevenció de riscos laborals a l'Ajuntament presenta deficiències importants. No obstant això el seu grup s'abstindria si el govern els acceptés el prec de què es tractés aquesta qüestió en profunditat en una sessió especial de la Comissió Informativa de Serveis Centrals en la qual es pugui comptar amb la presència de representants del Comitè de Treballadors de l'Ajuntament.

La senyora Pilar González accepta la proposta del Sr. Fernàndez i demana al Sr. Mojedano l'ajornament de la proposta de resolució per a després de tractar la qüestió en la Comissió Informativa.

El senyor Paulí Mojedano accepta la invitació de la Sra. González i deixa la proposta de resolució sobre la taula.

16 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR PER L'ADHESIÓ ALS CONVENIS DE COL·LABORACIÓ SUBSCRITS ENTRE L'AGENCIA TRIBUTÀRIA I LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE MUNICIPIS I PROVÍNCIES PER L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ TELEMÀTICA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del Grup Municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent:

"El mes d'abril del passat any 2003, l' Agència Estatal Tributària i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies van signar uns convenis en matèria d'intercanvi d'informació tributària, col·laboració en la gestió recaptadora amb les entitats locals, i presentació telemàtica de declaracions i comunicacions.

La signatura d'aquest conveni entre ambdues administracions te l'objectiu de millorar el compliment dels seus respectius fins i d'agilitzar d'aquesta manera les gestions ciutadanes. Es tracta d'intercanvis d'informació telemàtica entre les dues administracions amb finalitats concretes.

Aquests acords de col·laboració es materialitzen en quatre convenis diferents. D'aquests quatre, hi ha tres que entenem fora interessant que l'Ajuntament de Mataró s'hi adherís. Les raons responen únicament a motius d'eficàcia, donat que l'adhesió de la nostra ciutat als mateixos no suposaria cap increment de costos als actuals, i en canvi els ciutadans i ciutadanes de Mataró podran gaudir d'un sistema molt més àgil i eficaç, que els suposarà una reducció del temps emprat en algunes gestions.

Els tres convenis als que ens referim són:

  1. Intercanvi d'informació i col·laboració en la gestió recaptadora entre la Agència Tributària i les Entitats Locals, en el que les parts poden intercanviar-se la informació que necessitin per el desenvolupament de les seves funcions.
  2. Subministre d'informació per motius no tributaris amb la finalitat de col·laborar amb les Entitats Locals en el desenvolupament de les funcions que aquestes tinguin atribuïdes quan per el seu exercici la normativa exigeixi una certificació de l'Agència Tributària. En el cas d'ajuts socials, per exemple.
  3. Presentació telemàtica de declaracions, comunicacions i altres documents tributaris en relació amb l'impost sobre la renda de les persones físiques en representació de terceres persones.

L'adhesió per part de l'Administració municipal mataronina als convenis aquí exposats aportaria una gestió més àgil i eficaç pels ciutadans i ciutadanes i aquesta és una de les màximes de l'Administració Pública, oferir un servei el més complet i ràpid possible als ciutadans.

D'altra banda, con ja em dit, no comportaria cap tipus de cost econòmic afegit al que es té actualment.

Per això, el Grup Popular proposa el següents ACORDS

  1. L'Ajuntament de Mataró en Ple acorda signar els Protocols d'adhesió als tres convenis abans esmentats.
  2. Aquest document es farà arribar a l'Il.lm. Sr. Director del Departament d'Organització, Planificació i Relacions Institucionals de l'Agència Estatal d'Administració Tributària així com a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies."

La senyora Pilar González, consellera delegada d'Interior i Hisenda, informa que el febrer de 2003 es va mantenir unes reunions amb el delegat de l'Agència per tal de treballar un Pla de Comunicació Telemàtica. Hi havia quatre convenis a signar en aquest marc : un sobre recaptació en via executiva per l'Agència Tributària dels tributs de les entitats locals; un segon sobre intercanvi d'informació tributària i de col·laboració en la gestió de recaptació; un tercer sobre subministrament d'informació sobre compliment d'obligacions tributàries de licitadors en procediments de contractació municipal, i un quart sobre presentació telemàtica de declaracions d'IRPF per l'Ajuntament en representació de tercers. L'Organisme Autònom de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, en representació de l'Ajuntament, va signar tres dels convenis esmentats, quedant pendent el segon, sobre subministrament d'informació tributària degut a què l'Ajuntament desitja que en aquest intercanvi d'informació s'inclogui la relativa als censos tributaris de l'Agència, en especial respecte a l'Impost d'Activitats Econòmiques. Estem a l'espera de què ens manifestin la conformitat per incloure aquestes dades.

El senyor Paulí Mojedano es dóna per satisfet per la resposta i fa decaure la proposta a la vista de què ja s'han signat tres convenis.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, assenyala que pensava que la resposta del govern municipal seria una altra. Considera que si Catalunya vol tenir una Agència Tributària pròpia, tal com diu l'actual Govern de la Generalitat, resulta sobrer estendre nous lligams amb l'Agència Tributària de l'Estat. Aquesta és una postura potser testimonial però en la línia de l'Agència Tributària de Catalana que defensa la federació de Convergència i Unió.

PRECS I PREGUNTES

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 17 i 18 per venir referits a temàtiques coincidents.

17 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL PROCÉS DE SELECCIÓ DEL CAP DEL SERVEI DE RECURSOS HUMANS.El senyor David Rovira, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor durant Comissió Informativa de Serveis Personals que el Govern Municipal ha procedit al nomenament d'un nou Cap del Servei de Recursos Humans.

Per aquest motiu, el Grup Municipal del PP presenta la següent

PREGUNTA

  1. S'ha produit algun procés de selecció per arribar a designar a la persona nomenada finalment?
  2. Si és així, quin és el cost d'aquest procés de selecció?"

18 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIU A LA COBERTURA DE LA PLAÇA DEL CAP DEL SERVEI DE RECURSOS HUMANS.

El senyor David Rovira, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, presenta el prec següent:

"Des del Grup Municipal del Partit Popular sempre s'ha defensat el fet d'afavorir la promoció interna del personal de l'Ajuntament i oferir d'aquesta manera les mateixes oportunitats d'ascens a tothom.

Donat que el càrrec de Cap del Servei de Recursos Humans de l'Ajuntament ha quedat lliure amb la marxa del Sr. Carlos Arias, el Grup Municipal del PP de Mataró presenta el següent

PREC

  1. La cobertura d'aquesta plaça es farà mitjançant promoció interna i es tindrà en compte la opinió dels representants sindicals dels treballadors de l'Ajuntament."
  2. La senyora Pilar González, consellera delegada d'Interior i Hisenda, respon que s'ha fet una selecció a través de la consultoral Faura Casas, qui ha proposat al Sr. Diego Castillo per la seva experiència professional en el lloc. El cost dels serveis de la consultoria ha estat de 928 euros IVA inclòs.

    El senyor David Rovira pregunta si s'ha donat publicitat a la selecció d'aquest lloc. També si ha estat debatuda la qüestió amb els representants dels treballadors.

    La senyora Pilar González contesta que la selecció del Cap del Servei de Recursos Humans no és un debat amb els representants dels treballadors. Respecte a si ha hagut un anunci respon que no perquè la selecció s'ha fet a través de la consultora Faura-Casas.

    19 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE SOLUCIONS AL PROBLEMA DEL PATI DE L'ESCOLA BRESSOL DE LES FIGUERETES.La senyora Adela González, regidora del Grup Municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

    "El Ple Municipal del passat març del 2003, aquest Grup Municipal presentava una pregunta sobre el pati de l'Escola Bressol de les Figueretes, en la que es demanava al Govern Municipal que estudiés una fórmula amb l'objectiu d'evitar que l'espai públic que es fa servir com a pati de l'Escola pogués ser malmés per un ús inadequat.

    Els pares i mares dels alumnes de l'Escola, continuen expressant les seves queixes manifestant-se i recollint signatures per la inseguretat que suposa l'actual situació del pati. Inseguretat no tant sols pel risc sanitari davant la possibilitat de trobar defecacions de gossos, vidres o cigarretes sinó per l'accessibilitat que pot tenir als infants qualsevol persona aliena al centre.

    El Sr. Sergi Bonamusa, anterior conseller delegat d'Educació va manifestar el seu desig de trobar una solució a aquest problema mantenint una reunió entre els educadors, pares, mares i veïns de la zona. Posteriorment, es cercaria una solució tècnica al tancament del pati de l'Escola Bressol.

    Passat gairebé un any, no s'ha rebut cap informe sobre aquest estudi tot i que el Govern s'hi va comprometre.

    PREGUNTA

    1. Quines són les solucions que planteja el Govern Municipal transcorregut un any?"

    El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, pren la paraula i explica que l'origen de la problemàtica del pati de l'escola bressol de les Figueretes és històric com en altres ocasions s'ha fet referència en el Ple. La normativa de l'any 1980 permetia aquest tipus de construccions que actualment ja no estan permeses. En la CMI de Serveis Centrals del dia 17 es va repartir a tots els grups municipals un document on hi consta el tancament del pati de les Figueretes i l'accés per l'Institut Municipal que està previst realitzar durant el final d'aquest any.

    El senyor Alcalde, Manuel Mas, seguidament puntualitza que la construcció d'aquesta Escola Bressol va ser l'any 1984 i no responia a un programa de la Generalitat de Catalunya que no depenia del Departament d'Ensenyament sinó pel Departament de Política Territorial.

    20 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DEL CARRER ROSSELLÓ.El senyor Joaquim Fernàndez, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

    "El Ple Municipal del passat mes de desembre, aquest grup municipal va presentar una pregunta sobre el futur del carrer Roselló. El senyor Antoni Civit, conseller delegat de Promoció Econòmica, va esmentar aquell dia, segons consta a l'acta corresponent, que l'Associació de Comerciants de Cerdanyola, havia manifestat que havien arribat a un acord entre els veïns i els comerciants

    Hem pogut saber que des d'aquella data hi ha hagut un seguit de propostes i reunions entre els principals agents socials implicats i el govern municipal, sense que s'hagi produït cap informació pública al respecte.

    És per tot això, que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta la següent,

    PREGUNTA

    Primer.-

    Quantes i quines han estat les reunions realitzades des d'aquella data per intentar trobar una solució a la problemàtica del carrer Roselló?

    Segon.-

    Quines han estat les propostes que han fet les entitats ciutadanes i el govern municipal durant aquest període?

    Tercer.-

    Quina ha de ser, a criteri del govern municipal, la solució definitiva?"

    El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, respon que ja han realitzat tres reunions amb la presència dels representants de l'associació de veïns i els comerciants de carrer Roselló. En aquestes reunions han estat presents els representants de l'Ajuntament Sra. Quitèria Guirao - Coordinadora del Pla Integral - el Sr. Toni Civit - President de l'IMPEM i ell mateix. La demanda dels veïns és dignificar el carrer Roselló i reduir la densitat del tràfic i l'estacionament il·legal. La petició dels botiguers és disposar l'estacionament en rotació al voltant del carrer i la proposta de l'Ajuntament és aconseguir la consideració de vial de prioritat invertida de forma que es puguin incentivar els estacionaments en la zona del voltant. Es vol arribar a una solució pactada i està prevista la modificació l'estacionament en semi-bateria el que suposarà un augment de 31 places.

    El senyor Antoni Civit, conseller delegat de Promoció Econòmica, també explica que les demandes de les reunions han estat inicialment diferents però al final s'ha cercat un punt de solució entre la necessària senyalització del carrer i la petició dels botiguers de la zona de fer estacionaments amb rotació. En aquest procés, els comerciants han demanat l'augment de les places d'estacionament per rotació i de càrrega i descàrrega, de regulació del trànsit i millores tècniques diverses.

    21 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER LA CREACIÓ D'UN SERVEI PER COMPARTIR COTXE I ESTACIONAMENT.

    S'acordà retirar aquest Prec de l'ordre del dia.

    FORA DE CONVOCATÒRIA

    Conclòs l'ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, el grup municipal del Partit Popular ha presentat una pregunta, que per tràmit d'urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària :

    La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (27).

    PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL PROCÉS DE SUBSTITUCIÓ DE L'ALCALDE.

    El senyor Joan López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

    "Fa ja quatre mesos que el grup majoritari del Govern Municipal, el PSC, va obrir un procés de substitució de l'actual alcalde, Sr. Manuel Mas.

    A part del fet paradoxal que representa el fet que algú vulgui procedir a un canvi pocs mesos després de la celebració de les eleccions, la realitat és que des del Grup Municipal Socialista han sorgit diverses veus proposant diversos noms.

    Òbviament, el Grup Popular no entra en la organització dels grups polítics però creu que no és bo per la ciutat la situació d'interinitat que viu el Govern des da ja fa molt temps.

    PREGUNTA

    1) Està el Govern en condicions d'establir un calendari concret sobre el procés de canvi al Govern Municipal?"

    El senyor Alcalde, Manuel Mas, respon que no hi ha cap interinitat sinó que es treballa amb absoluta tranquil·litat. Des de sempre hi ha hagut una situació difícil d'assentar ja que durant el primer any del mandat municipal de totes les eleccions s'acumulen altres comicis electorals com són les eleccions autonòmiques, estatals i les eleccions al parlament europeu. Aquesta situació obliga a alentir l'activitat municipal; en conclusió, no és que en aquest moment que hi hagi una situació d'interinitat sinó que estem davant d'unes circumstàncies normals.

    No obstant, recorda que degut a diferents modificacions legislatives temes que actualment es debaten en la Comissió de Govern o s'aproven per decret abans eren competència del Ple de la Corporació. Està previst, però, que arribin assumptes per aprovar en els propers Plens municipals com és la liquidació del pressupost de l'any 2003 i el Programa d'Actuació Urbanística Municipal el que demostra que no hi ha cap provisionalitat en la tasca.

    En aquests moments és probable que en els mesos vinents hi hagi canvis en el govern municipal però no se sap quin serà el calendari concret que ens conduirà al procés de canvi.

    I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les nou hores i quinze minuts de la tarda, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.