Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

03/02/2005

Escoltar

03/02/2005

Dia
Hora
Lloc
Acta del Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

ACTA NÚM. 03/2005- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 3 DE FEBRER DE 2005.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tres de febrer de dos mil cinc, essent les sis hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 16 de l'ordre del dia

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

ANTONI CIVIT I REY TINENT D'ALCALDE (ERC)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

No assisteix el Sr. Joan López Alegre, regidor del grup municipal del Partit Popular.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS EXTRAORDINÀRIES QUE TINGUEREN LLOC ELS DIES 22 DE DESEMBRE DE 2004 I 24 DE GENER DE 2005.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25)

2 - DESPATX OFICIAL

  • El senyor Alcalde felicita al regidor Sr. Ivan Pera en nom del Consistori per la seva recent paternitat.

  • El senyor Alcalde dóna compte del premi l'Amaya de la Diputació de Barcelona a la millor iniciativa en el camp de les innovacions tecnològiques que va ser concedit el 28 de gener de 2005 en el Prat de Llobregat al DVD de l'Ajuntament de Mataró "Un fons marí ple de vida. L'Alguer de Mataró". La dotació és de 100.000 € que seran destinats a la difusió i treball d'investigació sobre l'Alguer de Mataró. Agraeix a tots els serveis tècnics de l'Ajuntament que han fet possible la concessió d'aquest premi.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - MOCIÓ CONJUNTA QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS RELATIVA AL 60È ANIVERSARI DE L'ALLIBERAMENT DEL CAMP DE CONCENTRACIÓ D'AUSCHWITZ.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, agraeix la col·laboració de tots els grups municipals per arribar a un text consensuat, i presenta la Moció següent:

"El passat 27 de gener es complien 60 anys de l'alliberament a mans de l'exèrcit aliat del camp d'extermini més gran construït pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. El camp d'Auschwitz-Birkenau va ser aixecat pels alemanys en les proximitats d'Oswiecim (Polònia) el maig de 1940, i va ser el primer dels molts camps construïts pels nazis i després alliberats per les tropes aliades.

Es calcula que a Auschwitz-Birkenau o "la fàbrica de la mort", com era conegut, entre 1942-44 van morir al voltant d'1,5 milions de víctimes, la majoria d'origen jueu. Auschwitz es va convertir en un dels emplaçaments de genocidi dels jueus europeus en el marc del pla de Hitler per l'extermini d'aquest poble. Els episodis esdevinguts en aquell lloc han estat uns dels més obscurs i sinistres de la història d'Europa.

Les tortures i assassinats als camps de concentració, tot i afectar principalment a la població jueva, va afectar també a altres persones i col·lectius. Volem fer una especial referència als mataronins i altres persones del nostre país que varen patir aquesta tràgica situació en el seu exili.

És imprescindible per l'educació de les nostres futures generacions que Auschwitz no s'oblidi per evitar que capítols com aquell es puguin tornar a repetir. Els camps de concentració nazis són una vergonya i una ofensa cap a la història i cap a l'ésser humà i cal que ho tinguem present donat que el respecte entre les persones és un element fonamental per al desenvolupament d'una Europa en pau.

Malauradament, tot i això, encara es poden veure en l'Europa i el món actuals actes i situacions de barbàrie, marginació i genocidi pel sol fet de ser diferents.

Per tant, el record d'aquesta barbaritat és un deure moral no només pels alemanys i els supervivents sinó per a tota Europa, perquè no hem de permetre que això torni a passar mai més ni enlloc.

Per tot l'exposat, aquests grups municipals PROPOSEN que pel Ple d'aquest Consistori es prenguin els següents ACORDS:

  1. La ciutat de Mataró ret homenatge a totes les víctimes de la "solució final" ideada per l'Alemanya nazi de Hitler,
  2. Condemnar els esdeveniments aleshores ocorreguts i comprometre's a vetllar per la conservació de la memòria històrica.
  3. Demanar al govern espanyol i al parlament europeu que vetllin per la conservació i difusió de la memòria històrica com a element pedagògic i forma de treball per evitar la repetició de fets similars.
  4. L'Ajuntament de Mataró demana als governs espanyol i català que busquin fórmules de reconeixement per als presoners dels camps nazis, i alhora que destinin indemnitzacions o subsidis per a les víctimes i les seves famílies en aquells casos en què sigui necessari.
  5. L'Ajuntament de Mataró convocarà, en el marc d'homenatge a l'alliberament dels camps de concentració que cada any celebrem, actes públics de record d'aquests fets.
  6. El Ple es compromet a fer arribar aquests acords a les associacions i estaments organitzadors de la commemoració del 60è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz: Congrés Jueu Europeu, el memorial de Yad Vachem a Jerusalem i el ministeri de Cultura de Polònia. De la mateixa manera, es traslladaran els acords a la Comunitat Israeliana de Barcelona, a la Federación de Comunidades Israelitas de España, a l'Amical de Mauthausen, així com a la Generalitat de Catalunya, el Govern espanyol, el Parlament europeu, el Govern alemany i el Govern de l'Estat d'Israel. "

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que el règim franquista aliat del règim nazi va aconseguir amagar bona part del que havia succeït als camps de concentració que s'escampaven per Europa durant la 2ª guerra mundial. Assenyala que durant molts anys no han estat els governs ni les institucions qui recordaven l'holocaust a l'estat espanyol sinó persones a títol individual, com els membres de l'Amical de Mauthausen. Per tant és imprescindible malgrat que hagin passat 60 anys de l'alliberament d'Auschwitz continuar fent aquestes declaracions institucionals perquè no s'ha de permetre que això torni a passar mai més ni enlloc. Per últim el grup municipal de CiU es congratula de què per fi l'Estat espanyol reconegui oficialment les atrocitats comeses pel règim de l'Alemanya nazi, i que hagin decidit instituir la data del 27 de gener com a dia oficial de la Memòria de l'Holocaust i la prevenció dels crims contra la humanitat. Convergència i Unió dóna suport a la Moció per vetllar per la conservació de la Memòria històrica del que va succeir durant la 2ª guerra mundial en els camps de concentració.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, secunda la proposta i comparteix el to de solemnitat. Indica que aquests fets que es van produir ara fa 60 anys estaven emmarcats a dins l'onada facista que envia Europa. I conclou que Catalunya es va veure afectada perquè van executar el Sr. Lluís Companys i Moret, president de la Generalitat de Catalunya.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, exposa que la memòria històrica és una qüestió que cal recuperar per evitar la repetició de fets similars i per donar dignitat a moltes persones represaliades pel fet de ser diferents.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, recolza la moció fruït del consens, ja que estem tractant un drama que es pot repetir. L'Europa d'avui sorgeix de fets, de l'horror que van tenir els europeus i s'ha de construir un projecte europeu que fugi de les barbàries i que sigui capaç de crear progrés. Mataró mai ha oblidat, i sempre s'han anat fent reconeixement cap les persones que van patir la persecució als camps de concentració nazis, accions perquè no es torni a repetir el que va passar a Auschwitz.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

4 - MOCIÓ CONJUNTA QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS SOBRE EL CONTROL D'ARMES.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, presenta la Moció següent

"Darrerament ha augmentat el nombre d'armes fabricades i comercialitzades a nivell mundial. Aquest comerç d'armes està fora de qualsevol control i permet que les armes arribin a mans de governs repressius, perpetradors d'abusos contra els drets humans, i criminals

Aquest comerç mundial d'armes té tres terribles conseqüències:

  • Minvar el desenvolupament dels països receptors, donat que en gran part els diners destinats a aquest comerç o els pressupostos de defensa d'aquests països van en detriment de la inversió en sanitat, educació o d'altres serveis i béns bàsics per la supervivència o el desenvolupament de les societats afectades.
  • Fomentar la solució armada dels conflictes i trencar o impossibilitar les vies de diàleg com a forma de resolució dels conflictes entre les persones.
  • Alimentar els conflictes armats al fer arribar les armes a certs governs o a zones inestables, amb l'evident vulnerabilitat dels civils que davant de qualsevol conflicte són els principals afectats per la repressió, el foc creuat o "amic" (si pot ser amic l'ús de qualsevol arma) o l'abús dels drets humans.

La Conseqüència tràgica derivada d'aquest comerç és que cada minut es produeix la mort d'una persona al món, I moltes més persones amb ferides greus.

Malgrat els avenços realitzats en el si de la UE, es necessari un major control i transparència sobre el comerç d'armes a països o regions on es vulneren les normes establertes en el Codi de Conducta de la UE en matèria d'exportació d'armes.

La UE hauria d'exercir un paper més actiu en la promoció de la pau i la seguretat mitjançant iniciatives a limitar la proliferació d'armes, afavorir el desarmament i lluitar contra el tràfic ilícit d'armes, amb un control més estricte de les exportacions d'armes en les fronteres exteriors de la UE.

Tot i reconeixer que el govern espanyol ha fet avenços en la política per la pau, com pot ser la retirada de tropes d'irak, cal tenir en compte que en exercicis recents, ha aprovat contractes d'exportació d'armes amb alguns països o zones amb conflictes o amb inestabilitat com pot ser Aràbia Saudita (1.300 milions d'euros), Turquia (278 milions), Filipines, l'Índia, Indonèsia, Nepal, Pakistan, Corea del Sud, Taiwan, Sri Lanka, Colòmbia o Veneçuela.

Atès que aquests contractes, en cas de dur-se a terme, podríen vulnerar el Codi de Conducta de la UE adoptat el 1998, el qual estableix que "no es poden transferir armes a països embargats, en conflicte, inestables, que no respecten els estàndards de drets humans, amb problemes de desenvolupament o en els quals existeixi risc evident de desviament de la venda a un tercer país".

Atès que Espanya no disposa de cap regulació sobre la intermediació d'armes, de manera que, actualment, els intermediaris d'armes no han de passar per cap filtre previ d'investigació ni estan obligats a informar sobre les seves operacions. La inexistència d'un registre contrasta amb altres productes: un exportador de taronges valencianes, por exemple, si està obligat a estar registrat.

Atès que Els informes sobre exportacions d'armes que el govern remet anualment al Congrés dels Diputats no ofereixen la transparència necessària per a un control efectiu de les vendes espanyoles d'armament. A manera d'exemple, algunes categories de productes sobre les quals s'informa són exageradament vagues, com la tercera, on es contemplen des de bombes i granades fins a submarins i avions de combat. Tampoc es dóna informació sobre el valor de cada categoria per país de destinació.

Tenint en compte que Amnistia internacional, Intermon Oxfam i IANSA (International action network on small arms), han endegat la campanya "Armes sota control" per demanar el control del comerç i ús d'armes.

És per això que els grups municipals de l'Ajuntament de Mataró proposen al Ple Municipal l'adopció dels següents

Acords

  1. L'Ajuntament de Mataró s'adhereix a la campanya "Armes sota control" organitzada per les entitats esmentades i ofereix els equipaments de la ciutat, així com el programa d'activitats local, per a la difusió de la campanya
  2. Demanar al govern espanyol i al parlament europeu que desenvolupi i reforci els controls regionals d'armes impulsant una llei estatal sobre comerç d'armes coherent amb el Codi de Conducta Europeu.
  3. Demanar al Govern espanyol i al parlament europeu el compliment estricte dels criteris que preveu el Codi de Conducta de la UE sobre Transferències d'Armes, i la seva aplicació a les activitats dels intermediaris.
  4. Demanar que el govern espanyol informi de forma clara i transparent sobre el comerç d'armes a l'estat espanyol i que lideri a la Unió Europea el procés d'adopció d'un Tractat Internacional sobre Comerç d'Armes.
  5. Demanar al govern espanyol i al parlament europeu que controlin rigorosament els intermediaris i persegueixin els traficants d'armes que operen a través o des del seu territori.
  6. Que és comuniqui aquesta resolució a Intermón Oxfam, Amnistia Internacional, IANSA, al govern espanyol, al Parlament Europeu, a la ONU i a les entitats locals de Mataró que treballen per la pau, la cooperació i la solidaritat."
  7. El Sr. Alcalde indica que l'entitat INTERMON-OXFAM de Mataró ha demanat la paraula per intervenir en aquest punt de l'ordre del dia. La Sra. Cristina Armengol, representant de l'esmentat entitat, posteriorment ha delegat en la persona del Sr. Alfons López, president d'Amnistia Internacional de Catalunya, que creu necessari a nivell internacional que es signi un tractat que reguli el comerç d'armes, que es reguli l'intermediari i la transparència en la venda d'armes. Per últim agraeix a l'Ajuntament de Mataró l'aprovació d'aquesta Moció.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, se suma a la Moció i estan d'acord que les armes no proliferen en el món i que hagi un control de l'armament il·legal. Però del text de la Moció es dedueix que les morts al món tenen com a causa fonamental el comerç d'armament, quan la majoria de matances que han hagut en aquests últims anys s'haguessin produït igual sense el comerç i la participació d'armes de focs. Vol deixar palès que no serveix de res l'ajut al desenvolupament amb la presència de grups terroristes en alguns Estats. S'ha de dirigir l'esforç des dels països democràtics a controlar que els grups terroristes puguin tenir accés a armament que causen innumerables morts. Estan d'acord amb la Moció però també amb la condemna del terror intern que es pateix en algun règim tirà del món.

    El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, indica que és en el marc europeu on convé plantejar polítiques de seguretat on inclogui el control de les armes. Aquest és un dels objectius que va presentar el Ministre de l'Interior, Sr. Alonso, en la reunió que va tenir amb el seu homòleg luxemburguès en la Unió Europea. Això ha estat perfectament assumit per la presidència de la Unió Europea que està treballant per un control de les fronteres exteriors per la lluita contra el terrorisme islamita i el control d'armes.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

    ALCALDIA

    5 - DESIGNAR COM A REPRESENTANT DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AL CONSORCI DE PROMOCIÓ TURÍSTICA "COSTA DEL MARESME" AL SR. ANTONI CIVIT I REY EN SUBSTITUCIÓ DEL SR. JORDI GALDÓN I MASCARELL

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

    "El Ple extraordinari celebrat el dia 1 de juliol de 2003 va establir el nou cartipàs municipal, dintre del qual és peça destacada la designació de representants municipals en entitats alienes a la Corporació, en representació dels grups municipals de l'Ajuntament.

    En data 27 de gener de 2005, el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya comunica el canvi de representant de l'Ajuntament de Mataró al Consorci de Promoció Turística "Costa del Maresme".

    A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

    Primer.-

    Designar com a representant de l'Ajuntament de Mataró al Consorci de Promoció Turística "Costa del Maresme" al Sr. Antoni Civit i Rey en substitució del Sr. Jordi Galdón i Mascarell.

    Segon.-

    Comunicar el present acord al Consorci de Promoció Turística "Costa del Maresme"

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (3) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVESCOMISSIÓ ESPECIAL D'ORGANITZACIÓ

    6 - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL REGLAMENT DEL CONSELL DE CIUTAT.

    El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Participació Ciutadana, presenta la següent proposta :

    "Antecedents

    En data 2 de desembre de 2004 l'Ajuntament en Ple va aprovar inicialment el Reglament del Consell de Ciutat.

    L'expedient d'aprovació del Reglament del Consell de Ciutat es va sotmetre a informació pública pel termini de trenta dies hàbils, mitjançant un anunci inserit en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona número 303, de data 18 de desembre de 2004 i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament, sense que durant el termini esmentat es formulés cap reclamació ni suggeriment.

    A partir de l'aprovació inicial del Reglament del Consell de Ciutat, el Servei de Participació Ciutadana, amb el suport de diferents serveis municipals, va posar en marxa un dispositiu per recollir aportacions, algunes de les quals s'han tingut en compte en el text definitiu. Les actuacions van ser les següents:

    • En data 4 de desembre de 2004 el document aprovat inicialment pel Ple va estar disponible al CONSENSUS.

    • Es va enviar per carta una convocatòria d'Audiència Pública, així com l'exemplar del reglament, a les entitats inscrites en el Registre Municipal d'Entitats i a les persones membres dels consells municipals.

    • En data 16 de desembre de 2004 va tenir lloc l'Audiència Pública a la Sala d'Actes de la Biblioteca Pompeu Fabra, a la qual hi van assistir 103 persones.

    Per tot això exposat, considero oportú proposar l'adopció, per part de l'Ajuntament en Ple, de l'acord següent:

    Únic.-

    Aprovar definitivament el Reglament del Consell de Ciutat adjunt a aquest expedient. "

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, tenen el convenciment que les persones són l'element clau perquè la ciutat tingui vida, i no es pot planificar la ciutat sense el seu compromís, per la qual cosa per nosaltres la primera prioritat és la participació. Els ciutadans de Mataró tenen el dret i deure de decidir quin ha de ser el seu futur com a col·lectivitat democràtica, i l'Ajuntament ha de crear un model de gestió pública basada en la participació i compromís dels ciutadans i les ciutadanes. En el cas de Mataró tenim la sort de comptar amb una forta tradició participativa en tots els àmbits. I és per tot això que les propostes programatiques de CiU ja anunciaven la creació d'un consell de ciutat i també contemplava un nou model d'organització territorial de la ciutat. Per últim cal reconèixer l'esforç de tots els grups municipals en el procés d'aprovació inicial d'aquests Reglaments. Avui s'aprovaran definitivament, però han hagut unes propostes que no han estat recollides pel govern, per la qual cosa presenten 2 vots particulars, un al Consell de Ciutat i un altre al Consell Territorial dels Plans Integrals.

    Vot particular al "Reglament de Consell de Ciutat":

    EXPOSO:

    Atenent a la voluntat de basar la forma d'actuació municipal en la participació ciutadana, en la presa de decisions i en la proximitat com a forma d'entendre i d'exercir la política local, amb una gestió moderna i transparent dels recursos municipals, expressada en el decret de creació d'òrgans i sistemes que facilitin la implicació de la ciutadania en els afers col·lectius.

    Atenent, com deia el mateix decret, a que una de les necessitats de la participació és poder treballar amb una mirada global de ciutat, amb una interacció dels aspectes transversals i que afecten tot el territori i disposar d'un espai pel debat dels grans projectes.

    Amb el respecte que ens mereix la voluntat expressada lliurament per molts ciutadans i ciutadanes en les Eleccions Municipals i el pes que tenen les escoles concertades en l'educació i la formació de les noies i els nois de la ciutat, i atenent a les esmenes presentades en el període d'exposició pública del document, presentem el següent,

    Vot particular:

    Que s'inclogui en el Capítol III: COMPOSICIÓ, article 3, els següents apartats:

    • Un representant per cadascuna de les formacions polítiques que, havent concorregut a les darreres Eleccions Municipals i no havent assolit representació al Consistori, hagin superat el 2% dels vots emesos i així ho sol·licitin.
    • Un representant de la Coordinadora d'escoles concertades i escoles bressol privades de la ciutat.

    DEMANO:

    Tingui per presentat aquest escrit amb les seves còpies i que sigui inclòs en l'expedient corresponent pel seu debat i votació en el moment de l'aprovació definitiva del "Reglament de Consell de Ciutat".

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, indica que donaran suport als dos Reglaments. Considera que no és el text perfecte però s'inicia el camí perquè la participació ciutadana s'incrementi. És un element dinamitzador de la ciutat i és una exigència dels ciutadans en qualsevol ciutat democràtica.

    El senyor Ivan Pera respon al Sr. Joaquim Fernàndez referent al vot particular de què hi hagi un representant per cadascuna de les formacions polítiques que no hagin assolit representació al Consistori, que no està d'acord perquè la representació dels partits polítics és resultat de les eleccions i ve marcada per la llei que estableix un percentatge del 5%. Respecte a la segona petició en el tema de les escoles concertades, explica que les escoles concertades estan representades en el Consell Escolar Municipal i aquest ha d'escollir el seu representant en el Consell de Ciutat.

    El senyor Joaquim Fernàndez destaca que l'escola concertada té un paper important a Mataró i són un col.lectiu molt gran que juguen un paper en l'educació i en la formació de les persones, i que es mereixen tenir un representant per sí mateixos. Pel que fa a la representació política, la llei marca el 5% i qui no arribi no té representació en el Ple, però tenen dret a marcar posició i decidir quin model de ciutat volen perquè representen a molts ciutadans de Mataró, i és per això que CiU demana que en aquests Consells tinguin veu tothom que es preocupi per la ciutat.

    El senyor Alcalde sotmet a votació els vots particulars presentats pel grup municipal de Convergència i Unió.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (3) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Abstencions: Cap.

    El senyor Alcalde sotmet a votació la proposta d'aprovació definitiva del Reglament de Consell de Ciutat.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (3).

    Vots en contra: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    Abstencions: Cap.

    7 - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL REGLAMENT DELS CONSELLS TERRITORIALS DELS PLANS INTEGRALS.

    El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Participació Ciutadana, presenta la següent proposta :

    "Antecedents

    En data 2 de desembre de 2004 l'Ajuntament en Ple va aprovar inicialment el Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals.

    L'expedient d'aprovació del Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals es va sotmetre a informació pública pel termini de trenta dies hàbils, mitjançant un anunci inserit en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona número 303, de data 18 de desembre de 2004 i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament, sense que durant el termini esmentat es formulés cap reclamació ni suggeriment.

    A partir de l'aprovació inicial del Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals, el Servei de Participació Ciutadana, amb el suport de diferents serveis municipals, va posar en marxa un dispositiu per recollir aportacions, algunes de les quals s'han tingut en compte en el text definitiu. Les actuacions van ser les següents:

    • En data 4 de desembre de 2004 el document aprovat inicialment pel Ple va estar disponible al CONSENSUS.
    • Es van enviar tres convocatòries a cada un dels territoris on es treballen plans integrals.

    • En data 11 de gener de 2005 es va fer una sessió de treball amb entitats del Centre € Eixample € Havana.

    • En data 17 de gener de 2005 es va fer una sessió de treball amb entitats de: Cerdanyola.

    • En data 19 de gener de 2005 es va fer una sessió de treball amb entitats de Rocafonda.

    Per tot això exposat, considero oportú proposar l'adopció, per part de l'Ajuntament en Ple, de l'acord següent:

    Únic.-

    Aprovar definitivament el Reglament dels Consells Territorials dels Plans Integrals adjunt a aquest expedient. "

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el següent vot particular al "Reglament de Consells Territorials de Plans Integrals".

    EXPOSO:

    Atenent a la voluntat de basar la forma d'actuació municipal en la participació ciutadana, en la presa de decisions i en la proximitat com a forma d'entendre i d'exercir la política local, amb una gestió moderna i transparent dels recursos municipals, expressada en el decret de creació d'òrgans i sistemes que facilitin la implicació de la ciutadania en els afers col·lectius.

    Atenent a que els Consells Territorials volen ser un espai de relació dels diferents agents d'un territori, on s'afavoreix l'intercanvi d'informació, el debat i la participació de la ciutadania sobre aquells temes que afecten de forma directa el territori on viuen, treballen i/o desenvolupen una activitat social, econòmica, cultural, etc.

    Atès que les Associacions de Veïns són entitats especialitzades en l'estudi i en l'avaluació de les necessitats del territori i dels seus habitants. Un dels principals objectius d'aquests consells.

    Finalment, atenent a les esmenes presentades en el període d'exposició pública del document, presentem el següent,

    Vot particular:

    Que es modifiqui, en el Capítol III: COMPOSICIÓ, article 3, apartat "c", adoptant el redactat:

    • Dos representants de cada una de les associacions de veïns del territori

    DEMANO:

    Tingui per presentat aquest escrit amb les seves còpies i que sigui inclòs en l'expedient corresponent pel seu debat i votació en el moment de l'aprovació definitiva del "Reglament de Consells Territorials de Plans Integrals".

     

    El senyor Joaquim Fernàndez informa que votaran favorablement perquè el govern municipal ha recollit el vot particular que presentaven.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

    CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

    -Servei de Gestió Econòmica-

    8 - EXTINCIÓ DE LA CONDICIÓ RESOLUTÒRIA CONSIGNADA A L'ESCRIPTURA DE PERMUTA DE FINQUES ATORGADA EL 6-10-89 DAVANT EL NOTARI SR. HERNÁNDEZ ALONSO, ENTRE L'AJUNTAMENT I LA SRA. MARGARITA VIADA DEVI.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "1r. En execució d'un acord adoptat al Ple municipal d'1 de juny de 1989, el dia 6 d'octubre de 1989, el Sr. Manuel Mas i Estela, en nom i representació de l'Ajuntament de Mataró, i la Sra. Margarita Viada Devi atorgaren escriptura pública de permuta, davant el notari de Mataró, D. Francisco Javier Hernández Alonso (núm. de protocol 1.141), en virtut de la qual la Sra. Viada permutà la finca de la seva propietat inscrita al Registe de la Propietat 1, al Volum 3072, Llibre 103 de Mataró, Foli 51, Finca núm. 7007, amb la finca registral, propietat de l'Ajuntament, inscrita al Registre de la Propietat núm. 3, al Volum 2976, Llibre 34 de Mataró, Foli 129, Finca 1964. Es pactà, igualment, que la Sra. Viada abonaria a l'Ajuntament 61.025.440 pessetes (equivalents a 366.770,28 euros), en concepte de compensació econòmica pel desequilibri valoratiu de les finques objecte de permuta, import que havia de ser satisfet per la Sra. Viada en tres terminis.

    2n. Segons consta a la referida escriptura de 6 d'octubre de 1989, l'Ajuntament va percebre el primer pagament de 20.000.000 de pessetes (equivalents a 120.202,42 euros) amb anterioritat a l'atorgament de la referida escriptura de permuta. El segon pagament, pel mateix import, s'havia de satisfer el 3 de gener de 1990, i el tercer pagament, de 21.025.440 pessetes (equivalents a 126.365,44 euros), s'havia de fer efectiu el 2 de juliol de 1990. Igualment consta a l'escriptura de referència que el pagament de les quantitats aplaçades es garantí amb una condició resolutòria expressa.

    3r. Els imports corresponents els pagaments aplaçats a què la Sra. Viada s'havia obligat en la referida escriptura de 6 d'octubre de 1989 consten ingressats a favor d'aquest Ajuntament, segons l'informe del cap de la Secció de l'Oficina Pressupostària.

    En virtut de tot l'anterior, proposo l'adopció del següent ACORD:

    PRIMER.- Declarar acomplertes les obligacions de pagament envers aquest Ajuntament, que varen ser garantides amb la condició resolutòria expressa consignada al punt IV de "l'EXPOSEN" de l'escriptura de 6 d'octubre de 1989, atorgada davant del Notari D. Francisco Javier Hernández Alonso, amb núm. de protocol 1.141.

    SEGON.- Declarar extingida l'expressada condició resolutòria, obrant a l'escriptura pública de permuta atorgada pel Sr. Manuel Mas Estela en nom i representació de l'Ajuntament de Mataró i la Sra. Margarita Viada Devi, en nom propi, davant del Notari D. Francisco Javier Hernández Alonso, amb núm. de protocol 1.141, i autoritzar la seva cancel·lació.

    TERCER.- Autoritzar la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació per a la subscripció dels documents que siguin necessaris per al compliment, efectivitat i execució del present acord."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

    9 - CESSIÓ D'UN TERRENY DE PROPIETAT MUNICIPAL SITUAT A LA VIA SÈRGIA, NÚM. 95, DE MATARÓ, AL DEPARTAMENT D'INTERIOR DE LA GENERALITAT, PER A LA UBICACIÓ D'UN NOU PARC DE BOMBERS, MITJANÇANT LA CONSTITUCIÓ D'UN DRET DE SUPERFÍCIE

    El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent :

    "Per Decret núm. 9910/2004, de 30 de desembre, l'alcalde, en ús de les facultats atribuïdes per l'article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, acordà, per la via d'urgència, cedir al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya el terreny de 4.570 metres quadrats que afronta a la Via Sèrgia, núm. 95 de Mataró, mitjançant la constitució d'un dret de superfície.

    Per tot el que s'ha exposat, a l'empara del disposat al referit article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, proposo al Ple de l'Ajuntament que s'adopti la resolució següent:

    Únic.-

    Ratificar el Decret d'alcaldia núm. 9910/2004, de 30 de desembre, el contingut del qual és el següent:

    "Des de fa un temps, aquest Ajuntament està treballant per facilitar als bombers de la Generalitat un nou emplaçament, més adient d'acord amb les actuals necessitats del servei.

    Les Administracions implicades han estat treballant per fer possible aquesta nova ubicació.

    Un cop estudiades les diverses opcions, s'ha tramitat una modificació puntual del Pla General d'Ordenació de Mataró, per tal d'adaptar la qualificació urbanística d'una porció de terreny de 4.570 metres quadrats, que afronta a la Via Sèrgia, 95, de Mataró, on es preveu implantar el nou parc de bombers, al nou destí. Aquesta modificació actualment es troba aprovada definitivament.

    Ara es proposa plasmar aquesta col·laboració interadministrativa, mitjançant la cessió del referit terreny al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la constitució d'un dret de superfície, en els concrets termes que es recullen en el conveni que es presenta ara per a la seva aprovació.

    La necessitat d'iniciar el projecte i l'obra del nou parc de bombers al més aviat possible, per poder accelerar al màxim el trasllat d'aquesta dotació a les noves dependències -ja que l'actual parc resulta obsolet i insuficient, segons l'informe tècnic de 9 de desembre últim, emes per la cap del Servei de Protecció Civil, justifica l'adopció del present acord per la via d'urgència.

    El marc de la col·laboració interadministrativa, ve delimitat a l'article 191 del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; quant a la regulació del dret de superfície és aplicable l'article 162 de la Llei 1/2002, del Parlament de Catalunya, d'Urbanisme, la qual es remet, per a la seva regulació, a la legislació aplicable. El règim jurídic específic del dret de superfície es conté, en l'àmbit autonòmic català, en la Llei del Parlament de Catalunya 22/01, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent, tot això, dins el marc del dret comú previst a l'article 16 del Reglament Hipotecari.

    En ús de les atribucions que m'atorga l'article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, per als casos d'urgència, RESOLC:

    PRIMER. Cedir al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya el terreny de 4.570 metres quadrats que afronta a la Via Sèrgia, núm. 95 de Mataró, mitjançant la constitució d'un dret de superfície.

    SEGON. Aprovar el conveni que s'adjunta a la present proposta, com el seu annex I, que recull els termes de la col·laboració interadministrativa que tindrà lloc entre l'Administració autonòmica i aquest Ajuntament, amb motiu del canvi d'ubicació del parc de bombers, i que també recull els pactes i condicions que regiran el dret de superfície la constitució del qual s'acorda al punt anterior.

    TERCER. Procedir a la seva signatura.

    QUART. Notificar el present acord al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, i a l'Àrea de Via Pública (Seguretat i Prevenció) d'aquest Ajuntament.

    CINQUÈ. Donar compte d'aquesta resolució al Ple, per a la seva ratificació, en la propera sessió que tingui lloc."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

    10 - DONACIÓ D'UNA FINCA MUNICIPAL SITUADA AL CARRER VALLÈS 37, DE MATARÓ, A FAVOR DEL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, PER A LA GESTIÓ D'UN CENTRE D'ATENCIÓ SANITÀRIA PRIMÀRIA.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    L'Ajuntament de Mataró és propietari d'un edifici de 1.446,52 metres quadrats, destinat a equipament sanitari, construït sobre un solar de 564,30 metres quadrats. Es troba situat a la cantonada del carrer la Granja amb el carrer Vallès, al qual te assignat el número 37, d'aquesta ciutat. La finca consta inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Tom 3545, Llibre 333 de Mataró, Foli 102, Finca 22.160.

    L'edifici anteriorment esmentat s'ha construït en execució del conveni de col·laboració subscrit el 30 de desembre de 1997 entre l'Ajuntament i el Servei Català de la Salut, per a ser destinat a centre d'atenció sanitària primària. Al referit conveni es pactà, igualment, que a la finalització de les obres de construcció de l'edifici, l'Ajuntament cediria de forma gratuïta, a la referida entitat sanitària el domini del total equipament, prèvia la tramitació del corresponent procediment.

    Les obres de construcció de l'edifici han finalitzat i s'ha completat la documentació necessària per a poder formalitzar la cessió pactada.

    L'expedient de cessió s'ha sotmès a informació pública, sense que s'hagi presentat cap al·legació o reclamació, tal com consta acreditat al propi expedient administratiu.

    Resulten d'aplicació els articles 211 i 212 del decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i els articles 49 i 50 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament de patrimoni dels ens locals a Catalunya.

    Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

    PRIMER.-

    Cedir al Servei Català de la Salut, amb NIF S-5800006-H, de forma gratuïta, el domini de la finca de propietat municipal, qualificada de bé patrimonial, situada al carrer Vallès, 37, cantonada carrer La Granja, de Mataró, que constitueix la finca registral inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Tom 3545, llibre 333 de Mataró, Foli 102, Finca 22.160.

    REFERÈNCIA CADASTRAL DE LA FINCA: 2094707DF5929S0001.

    DESCRIPCIÓ DE LA FINCA: URBANA: EDIFICI situat en el terme de Mataró, amb front al carrer Vallès, núm. 37, cantonada la Granja, amb accés secundari des del passadís que forma part del parc urbà colindant. Es composa de: planta semisoterrani, que consta de zones comunes i de diverses dependències, amb una superfície construïda de quatre-cents cinquanta-cinc metres cinquanta decímetres setanta centímetres quadrats. Planta baixa, per on té la seva entrada principal, que consta de vestíbul i diverses dependències, amb una superfície construïda de quatre-cents quaranta-sis metres vint decímetres cinquanta centímetres. Planta primera que consta de zones comunes i de diverses dependències, amb una superfície construïda de cinc-cents catorze metres trenta-dos decímetres setanta centímetres quadrats. Planta segona, que consta de diverses dependències, amb una superfície construïda de trenta metres quaranta-vuit decímetres vuitanta centímetres quadrats. L'edifici que te una superfície total construida de mil quatre-cents quaranta-sis metres cinquanta-dos decímetres setanta centímetres quadrats es destina a centre d'atenció primària sanitària, s'ha edificat sobre la porció de terreny situada a Mataró, en la confluència entre el carrer de la Granja i el carrer Vallès, al qual li correspon el número trenta-set, qualificada d'equipament públic-ús sanitari€assistencial, de forma irregular i amb una superfície de cinc-cents seixanta-quatre metres quadrats i trenta decímetres quadrats. Limita: Al nord-oest, amb el carrer Vallès; a l'est, amb el carrer de la Granja; al sud, amb vial públic i a l'oest, amb la zona verda que constitueix la finca de referència cadastral 209470DF5929S0001.

    TITOL: Pertany a l'Ajuntament en virtut de segregació i declaració d'obra nova, acordada per Decret de la Consellera delegada d'Interior i Hisenda de l'Ajuntament de Mataró, de 24 de juliol de 2003.

    VALOR: S'assigna a la referida finca el següent valor: Terreny: 272.745,51 euros; construcció: 1.127.188,99 euros; total: 1.399.934,50 euros.

    SEGON.-

    Sotmetre la cessió acordada al punt anterior, a les següents especificacions:

    FINALITAT: La finca anteriorment identificada se cedeix amb la finalitat que sigui destinada a centre d'atenció sanitària primària.

    PREU: La present cessió es fa amb caràcter gratuït. A efectes fiscals, es fa constar que es valora la finca en: Terreny: 272.745,51 euros; construcció: 1.127.188,99 euros; total: 1.399.934,50 euros.

    DRET DE REVERSIÓ: La finca que se cedeix s'ha de destinar a l'ús previst en el termini d'un any des de la data de la signatura de l'escriptura pública de cessió, i ha de mantenir aquesta destinació durant els trenta anys següents a la data de l'atorgament de l'escriptura, de manera que si la finca no es destina a la finalitat prevista en el termini ja indicat, o deixa de destinar-se a aquesta finalitat en el termini també ja indicat, la finca revertirà automàticament de ple dret al patrimoni de l'Ajuntament de Mataró, sense que el Servei Català de la Salut tingui dret a rebre cap indemnització amb ocasió d'aquesta reversió.

    L'Ajuntament tindrà dret a rebre, si s'escau, el valor dels danys i perjudicis causats i el del detriment experimentat pels béns.

    La no destinació de la finca a l'ús previst s'acreditarà mitjançant l'aixecament d'acta notarial a la qual es constati una o vàries de les circumstàncies següents, que no caldrà que es donin cumulativament:

    -la no destinació a ús sanitari de centre d'atenció sanitària primària

    -la no destinació a cap ús

    Aquesta acta notarial haurà de notificar-se a l'entitat cessionària, i serà suficient per tal que la reversió produeixi els seus efectes, i accedeixi al Registre de la Propietat.

    L'assumpció del servei d'assistència primària per l'Ajuntament també donarà lloc a la reversió de la finca.

    DESPESES: El Servei Català de la Salut assumirà totes les despeses de qualsevol naturalesa que se generin per a la formalització i perfeccionament i execució de la cessió aquí acordada, així com, en el seu cas, de la reversió del dret. Els tributs que, en el seu cas, es puguin meritar per raó de la present cessió s'assumiran d'acord amb l'atribució que faci la norma reguladora corresponent, sens perjudici de les exempcions i/o no subjeccions que tinguin lloc.

    TERCER.-

    Fer constar que s'ha donat compte de la present cessió al Departament de Governació i relacions Administracions Públiques, als efectes de deixar constància de que s'ha donat compliment al preceptuat a l'article 49.3 "in fine" del Decret 336/1988.

    QUART.-

    Facultar al conseller delegat de Benestar Social i Nova Ciutadania, per a la signatura de quants documents siguin necessaris per a la perfecció i execució del present acord.

    CINQUÈ.-

    Procedir a efectuar les modificacions i rectificacions corresponents en l'Inventari de Béns municipal.

    SISÈ.-

    Notificar aquest acord al Servei d'Urbanisme, al Servei d'Obres, al Servei d'Ingressos, al Servei de Benestar Social, Salut i Consum, i al Servei Català de la Salut."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

    -Servei de Compres i Contractacions-

    11 - APROVACIÓ DEL PLEC DE CLÀUSULES ECONÒMIQUES ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES PARTICULARS QUE REGIRÀ LA CONTRACTACIÓ, MITJANÇANT CONCESSIÓ, DEL SERVEI PÚBLIC DE GESTIÓ I DINAMITZACIÓ DE L'ALBERG DE CAN SOLERET, AMB PROCEDIMENT OBERT I FORMA DE CONCURS, I CONVOCAR LICITACIÓ. IMPORT DE SUBVENCIÓ FIXAT COM A MÀXIM PER A L'ADJUDICACIÓ DE LA CONCESSIÓ: FINS A 18.000'00.-EUR./ANUALS.

    La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, presenta la proposta següent :

    "Vist l'informe emes per la Cap del Servei de Joventut i Dona, de desembre de 2004, en el que es sol·licita la tramitació de la contractació del servei públic per a la gestió i dinamització de l'alberg municipal de Can Soleret.

    Atès l'informe efectuat pel Secretari General d'aquesta Corporació, de data 18/01/2005, sobre el contingut dels plecs econòmics administratius i tècnics particulars que regiran la relació contractual del servei públic esmentat en el punt anterior.

    Atès el disposat als arts. 67, 154, 159 i concordants del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

    Atès que a la partida núm. 60300/462130/47000 del pressupost municipal aprovat per enguany existeix crèdit adequat i suficient per atendre les obligacions econòmiques que es derivin a càrrec d'aquesta Corporació per l'execució del present contracte, essent que per a les anualitats 2006 a 2015, ambdues incloses, es preveu destinar crèdit adequat i suficient a l'expressada partida, als mateixos efectes abans esmentats.

    En virtut de les competències delegades a aquesta Junta de Govern Local, per resolució de l'Alcaldia de data 11 de maig de 2004, qui subscriu, Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

    PRIMER: Iniciar l'expedient de contractació del servei públic per a la gestió i dinamització de l'alberg municipal de Can Soleret, tal i com indica l'art. 67.1 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

    SEGON: Aprovar el plec de condicions econòmico-administratives i tècniques particulars que regirà la contractació del servei públic expressat en l'apartat anterior, mitjançant concurs, procediment obert i amb la modalitat de concessió.

    TERCER: Convocar licitació per a l'adjudicació del contracte a què fa referència aquesta proposta, obrint als efectes un termini de 20 dies naturals, comptats a partir de l'endemà de la data de publicació de l'anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per a la presentació de proposicions.

    QUART: Atendre les obligacions econòmiques que es preveu es meritaran per l'execució d'aquest contracte a càrrec de la partida núm. 60300/462130/47000 del pressupost municipal, d'acord amb els imports i anualitats que a continuació s'esmenten:

    • 2005: 13.500'00.-EUR. (doc. comptable A núm. 2315);
    • 2006 a 2015, ambdues incloses: 166.500'00.-EUR. (relació tipus AFUT núm. 21, amb les operacions AFUT núms. 2316 a 2321, ambdues incloses, per l'import cada una de 18.000'00.-EUR. per als anys 2006 a 2011, ambdós inclosos, i op. AFUT núm. 2323 per l'import 58.500.-EUR., per als anys 2012 a 2015, ambdós inclosos).

    Cinquè: Segons el previst a l'art. 69.4 del RDL 2/2000, de 16 de juny, es condicionen els efectes del present acord a l'existència de crèdit adequat i suficient a la partida núm. 60300/462130/47000 dels pressupostos municipals que s'aprovin per a les anualitats 2006 a 2015, ambdues incloses, a fi de poder atendre les obligacions econòmiques que es preveu es meritaran per l'execució del present contracte durant els esmentats exercicis pressupostaris. "

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    12 - RATIFICACIÓ DEL DECRET NÚM. 9921/2004, DE 30 DE DESEMBRE, DE L'ALCALDESSA ACCIDENTAL, PEL QUE S'APROVA L'AMPLIACIÓ DE LA COMPENSACIÓ ECONÒMICA MUNICIPAL PREVISTA PER A L'EXERCICI 2004 PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE GESTIÓ IDINAMITZACIÓ DE L'ALBERG DE CAN SOLERET, PRESTAT PER ENTORN, SCCL., EN L'IMPORT ADDICIONAL DE 5.525'53.-EUR., IVA. INCLÒS, DEGUT A QUE LES PREVISSIONS DE DESPESES I D'OCUPACIÓ EFECTUADES NO HAN ESTAT LES FINALMENT RESULTANTS.

    La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, presenta la proposta següent :

    "Per decret 9921/2004, de 30 de desembre, l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró va acordar l'ampliació de la compensació econòmica municipal prevista per l'exercici 2004 per la prestació del servei públic de gestió i dinamització de l'alberg Can Soleret i es disposava en el mateix decret que havia de ser ratificat per l'Ajuntament en Ple.

    En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals a l'Ajuntament en Ple l'adopció del següent ACORD:

    Únic.-

    Ratificar el Decret 9921/2004, de 30 de desembre, de l'Alcalde de l'Ajuntament de Mataró, el contingut del qual és el següent:

    "Vist el contingut del contracte per a la prestació del servei públic de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret, mitjançant concessió administrativa i gestió indirecte, adjudicat per decret de data 23 de juny de 1998 de l'Alcalde de l'Ajuntament de Mataró a l'empresa Entorn, SCCL per un pressupost de 30.658,53.-EUR., IVA. inclòs.

    La clàusula relativa al règim econòmic de la concessió, inclosa al plec de clàusules tècniques particulars que regeix el concurs, manifesta que si el resultat econòmic procedent de l'anterior exercici és negatiu comportarà la compensació econòmica de l'Ajuntament en forma de subvenció al concessionari amb la mateixa periodicitat trimestral i prèvia aprovació dels comptes presentats.

    Per acord del Ple Municipal de data 07/10/2004 s'acordà aprovar la liquidació definitiva de l'anualitat 2003 pel servei prestat per la concessionària Entorn, SCCL., de l'anualitat 2003 i el pressupost del 2004. Atès el resultat negatiu del pressupost per al 2004 (la previsió de despeses superava la d'ingressos) es va aprovar una previsió d'aportació municipal per l'import de 67.619'01.-EUR.

    Mitjançant informe de data 20/12/2004 la Cap del Servei de Joventut i Dona sol·licita l'ampliació de l'aportació municipal prevista per al 2004 per la prestació del servei en l'import addicional de 5.525,53.-EUR, IVA. inclòs, ja que els tres primers trimestres d'enguany s'ha abonat a la concessionària un total de 53.430'88.-EUR. i per al quart trimestre Entorn SCCL. ha presentat una factura amb una previssió de subvenció per l'import de 19.713'66.-EUR. Aquest augment en l'aportació municipal es deu a que les previssions d'ocupació i de despeses aprovades inicialment no han estat les que finalment han resultat.

    L'art. 162 del Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, en el que es manifesta el dret del concessionaria a rebre les contraprestacions econòmiques previstes al contracte, així com al previst a clàusula relativa al règim econòmic de la concessió, inclosa al plec de clàusules tècniques particulars que regeix el concurs.

    Atès que existeix a la partida 63000/463000/47000 del pressupost municipal aprovat per al present exercici 2004 consignació pressupostària adequada i suficient per atendre les obligacions que es meritin per l'adopció del present acord.

    Atesa la urgència en l'aprovació de l'acord, segons el calendari de reunions dels òrgans de govern i a fi d'aprovar dintre del període pressupostari del 2004 el document comptable que a continuació s'esmenta.

    En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, RDL 781/1986 de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, RESOLC:

    Primer. Aprovar la l'ampliació de la compensació econòmica municipal prevista per a l'exercici 2004 per la prestació del servei públic de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret en l'import addicional de 5.525,53.-EUR, IVA. inclòs.

    Segon. Autoritzar i disposar a favor d'Entorn, SCCL, l'import de fins a 5.525,53.-Euros, IVA. inclòs, import el qual s'atendrà a càrrec de la partida 63000/463000/47000 del pressupost municipal aprovat pel present exercici 2004 (operació AD núm. 200400062338).

    Tercer. Ratificar el present acord a la propera sessió que celebri el Ple Municipal".

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    13 - RATIFICACIÓ DEL DECRET NÚM. 9961/2004, DE 31 DE DESEMBRE, DE L'ALCALDE, PEL QUE S'APROVA L'IMPORT DE 166.352'20.-EUR., IVA. INCLÒS, EN CONCEPTE DE REVISSIÓ DELS PREUS A COMPTE DEL 2004 PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE NETEJA DELS EDIFICIS I DEPENDÈNCIES MUNICIPALS, PRESTAT PER SERVICIOS ESPECIALES DE LIMPIEZA, SA. (SELSA).

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Per Decret 9961/2004, de 31 de desembre, l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró va acordar l'aprovació de l'import de 166.352,20 en concepte de revisió de preus a compte del 2004 del servei de neteja dels edificis i dependències municipals i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat per l'Ajuntament en Ple.

    En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Ajuntament en Ple l'adopció del següent ACORD:

    Únic.-

    Ratificar el Decret 9961/2004, de 31 de desembre, de l'Alcalde de l'Ajuntament de Mataró, el contingut del qual és el següent:

    "Ateses les factures presentades per l'adjudicatària del servei de neteja dels edifici i dependències municipals, Servicios Especiales de Limpieza, SA., (SELSA) per procedir a la revisions dels preus a compte aplicables al contracte durant l'anualitat 2004, atès que la facturació dels serveis efectivament prestats es fa a preus origen del contracte.

    Atès que les factures abans esmentades, les quals van a càrrec de l'Ajuntament de Mataró, de l'Escola Universitària Politècnica i de l'Institut Municipal d'Educació, ascendeixen a un import global de 166.352'20.-EUR., IVA. inclòs.

    Atès que un cop que es disposin dels índex que composen la fórmula polinòmica que recull el plec de condicions econòmiques administratives particulars que regeix la prestació del servei es procedirà a l'aprovació definitiva de la revisió dels preus aplicables al contracte durant l'anualitat del 2004.

    Atès el calendari de reunions dels òrgans de govern municipal i de la urgència de l'aprovació del present acord a fi de poder aprovar els documents comptables inclosos durant la vigència del pressupost del 2004.

    En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, RDL 781/1986 de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Llei 8/1987 de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, RESOLC:

    1.- Aprovar l'import de 166.352'20.-EUR., IVA. inclòs, a favor de la mercantil Servicios Especiales de Limpieza, SA. (SELSA), en concepte de la revisió dels preus a compte de l'anualitat 2004 per la prestació de l'esmentat servei a l'Ajuntament de Mataró, l'Escola Universitària Politècnica i l'Institut Municipal d'Educació.

    2.- Atendre les depesa que s'esmenta en el punt anterior a càrrec de les partides del pressupost municipal 2004 que s'esmenten a l'annex núm. 1 que a continuació s'acompanya, segons els imports que igualment recull l'esmentat annex, així com a les partides que igualment s'esmenten dels pressupostos aprovats per enguany per l'Escola Universitària Politècnica i de l'Institut Municipal d'Educació.

    3.- Requerir a l'entitat adjudicatària a fi de que en el termini de 15 dies naturals a comptar a partir de l'endemà de la rebuda de la notificació del present acord dipositi a la Tresoreria Municipal de Fons una garantia addicional per l'import de 6.654'09.,-EUR., per la revisió dels preus acordada amb el present acord.

    4.- Ratificar el contingut del present acord a la propera reunió que celebri el Ple Municipal."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (3) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    -Servei de Recursos Humans-

    14 - DECLARACIÓ COMPATIBILITAT FUNCIONARI.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "FETS

    El senyor PERE CONTRERAS PUJADAS, funcionari de carrera de l'Ajuntament de Mataró, amb la categoria de TAE, arquitecte tècnic i adscrit al servei d'obres municipals, ha presentat declaració de segona activitat, i demana compatibilitzar les funcions que exerceix en aquest Ajuntament amb una activitat privada de tipus professional com arquitecte tècnic.

    Aquesta segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionari a l'Ajuntament de Mataró.

    FONAMENTS DE DRET

    La normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

    L'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

    L'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

    L'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

    L'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

    L'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, estableixen que correspon al Ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

    VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents, ACORDS

    PRIMER.-

    Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor PERE CONTRERAS PUJADES, - arquitecte tècnic, adscrit al lloc de treball d'arquitecte tècnic al Servei d'Obres -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de la seva professió d'arquitecte tècnic -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si comporta la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'Ajuntament de Mataró; o si està directament relacionada amb la què es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on treballa.

    SEGON.-

    La declaració de compatibilitat del present acord, quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com del de segona activitat, que l'interessat haurà de comunicar.

    TERCER.-

    Notificar el present acord a la persona interessada."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

    15 - REVISIÓ DE LA VALORACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L'IMPEM.

    El senyor Antoni Civit, President de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, presenta la proposta següent:

    "El Consell de l'IMPEM celebrat el 14 de desembre de 2004 va aprovar la revisió de la valoració de tots els llocs de treball de l'IMPEM, i la modificació de la relació de llocs de treball.

    El punt quart de la proposta aprovada pel Consell preveia aplicar la revisió de la valoració amb efectes 1 de gener de 2004 als llocs de treball de conserge i cap de la secció d'empresa, i amb efectes 1 de juliol de 2004 els següents llocs de treball: auxiliars administratives amb un nivell 9 i cap del servei d'ocupació, havent-se per tant d'aprovar la despesa en l'any 2004.

    Aquests acords han de ser ratificats pel Ple de l'Ajuntament, però l'expedient no es podia aportar a aprovació fins al Ple del mes de gener de 2005.

    Per Decret 9580/2004 de 16 de desembre l'Alcalde va resoldre aprovar la revisió de la valoració dels llocs de treball de l'IMPEM i la seva aplicació econòmica.

    En conseqüència el President de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica proposa a l'Ajuntament PLE l'adopció del següent acord:

    ÚNIC.-

    Ratificar el Decret 9580/2004 de 16 de desembre, que en la seva part dispositiva resolia el següent:

    "Primer.- Revisar la valoració de tots els llocs de treball, en el sentit de l'annex que s'acompanya

    Segon.- Aprovar la descripció i valoració dels llocs de treball revisats i, en el seu cas, crear, modificar o ratificar el complement específic que tenen assignat.

    Tercer.- Modificar la relació de llocs de treball de l'IMPEM com a conseqüència dels punts anteriors.

    Quart.- Aplicar la revisió de la valoració amb efectes 1 de gener de 2004 als llocs de treball de conserge i cap de la secció d'empresa, i amb efectes 1 de juliol de 2004 als següents llocs de treball: auxiliars administratives amb un nivell 9 i cap del servei d'ocupació.

    Cinquè.- Aplicar la revisió de la valoració pel que respecte a l'any 2005 a 1 de juliol amb efectes 1 de gener de 2005, condicionada a la prèvia aprovació del corresponent expedient modificatiu de crèdit.

    Sisè.- Publicar el corresponent anunci al B.O.P. i notificar la present resolució a les persones interessades.

    Setè.- Portar a ratificar aquest acord al Ple de l'Ajuntament".

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular.

    16 - APROVACIÓ DE LA PRÒRROGA DEL VIGENT CONVENI COL·LECTIU DE PERSONAL LABORAL PEL PERÍODE 1 DE GENER DE 2004 FINS EL 31 DE DESEMBRE DE 2007

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "FETS

    Per acord de Ple de data 9 de maig de 2002, es va aprovar el Conveni col·lectiu del personal laboral per al període 2000-2003, del qual se'n donà trasllat a la Generalitat de Catalunya per la seva inscripció i posterior publicació.

    Per Resolució de data 12 de novembre de 2002, expedient 08/0025/99, Codi de conveni 0800072, la Generalitat de Catalunya, a través de l'òrgan pertinent, disposà la inscripció de l'esmentat Conveni, ordenant la seva publicació al DOGC.

    Finalitzada la vigència del Conveni en data 31 de desembre de 2003, no va ser denunciat per cap de les dues parts, ja que la voluntat d'elles era parlar només d'alguns temes puntuals i no tornar a negociar tot un conveni que feia relativament poc temps que s'havia acabat de pactar.

    Aquests temes puntuals tenien més a veure amb la política retributiva i el canvi del manual de valoració que no pas en aspectes que estiguessin inclosos dins del text de l'acord, i el que s'ha estat negociant suposa principalment un canvi en la relació de llocs i no pas en l'articulat de l'acord de condicions.

    Per la discussió de tots aquests temes es constituí la mesa negociadora el dia 13 de maig de 2004 i, desprès que en data 22 de desembre de 2004 s'hagués arribat a un pre acord, en la sessió de 19 de gener de 2005 es va acordar i signar l'annex que es vol incorporar al vigent Conveni col·lectiu del personal laboral, on es manifesta expressament la voluntat de prorrogar la seva vigència fins el 31 de desembre de 2007, sens perjudici de poder començar a fer revisions de l'articulat pel que fa a la correcció de disfuncions en la seva aplicació, o en l'apartat de permisos i llicències pel que respecte a la conciliació de la vida familiar i que en cap cas suposi incrementar el contingut econòmic previst pel període de vigència de la pròrroga.

    FONAMENTS DE DRET

    1. L'article 82 del Decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors, estableixen la possibilitat que les entitats locals i els representants dels treballadors que integren el comitè d'empresa, puguin regular les condicions de treball i de productivitat, i la pau laboral a través de convenis col·lectius, que tindran l'àmbit temporal que lliurament determinin. Els convenis col·lectius, com expressió d'un acord lliurament adoptat pels representants de l'empresa i dels treballadors, els obliguen durant el temps de la seva vigència.
    2. L'article 90 de l'esmentat Decret legislatiu disposa que els convenis col·lectius tenen validesa un cop signats per les parts i s'hauran de remetre a l'oficina pública pertinent a efectes de la seva inscripció i publicació.

    És per tot això que proposo a l'Ajuntament en ple l'adopció dels següents ACORDS:

      Primer.- Aprovar la pròrroga pel període 1 de gener de 2004 fins el 31 de desembre de 2007 del vigent Conveni col·lectiu del personal laboral.

      Segon.- Aprovar així mateix els pactes que sobre qüestions puntuals s'han estat negociant des del dia 13 de maig de 2004, i que s'han plasmat en el pre acord signat el dia 22 de desembre de 2004 i l'acord signat el dia 19 de gener de 2005 que figura com annex núm. 1, el qual s'aprova en la seva integritat.

      Totes les disposicions del vigent Conveni col·lectiu del personal laboral que contradiguin el pacte que avui s'aprova, s'entendran modificades.

      Tercer.- Traslladar el contingut d'aquest acord i el text de l'annex 1 al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya als efectes de la seva inscripció i publicació. "

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, felicita al govern municipal i als representants dels treballadors per l'acord majoritari que s'ha aconseguit. S'ha negociat be i és un acord que dóna una coherència tècnica a una situació laboral, encara que Comissions Obreres no ha subscrit l'acord; això vol dir que hi ha algunes coses que no estaven clares en el tema de la participació en el procés de valoració de lloc de treball. No obstant això, en definitiva es tracta que es respecti el procediment establert en l'acord. També felicita al cap de Recursos Humans perquè ha fet una bona feina i espera que inauguri una etapa de relació diferent amb els treballadors de la casa. Demana que es porti a terme una tasca de motivació en els treballadors de la casa i una altra que es preocupin de la intranquil·litat que tenen els treballadors envers el procés d'avaluació de riscos psicosocials i pel que fa al tema de confidencialitat.

    La senyora Pilar González pren nota de la intervenció del Sr. Mojedano, i en tot cas aclareix que Comissions Obreres en el 1er. Acord va fer una abstenció preventiva; no firmar l'acord va ser per un tema de mètode no de contingut. Respecte a la motivació és un element que s'ha incorporat en aquest nou conveni sobretot per l'estímul de la retribució que vindrà pels objectius posats entre tots. En definitiva aquest grau de qualitat i de corresponsabilitat ha estat recollit en aquest conveni.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26)

    17 - APROVACIÓ DE LA PRÒRROGA DEL VIGENT ACORD SOBRE DETERMINACIÓ DE LES CONDICIONS DE TREBALL DEL PERSONAL FUNCIONARI PEL PERÍODE 1 DE GENER DE 2004 FINS EL 31 DE DESEMBRE DE 2007

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "FETS

    Per acord de Ple de data 9 de maig de 2002, es va aprovar l'Acord sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari per al període 2000-2003, del qual se'n donà trasllat a la Generalitat de Catalunya per la seva inscripció i posterior publicació.

    Per Resolució de data 16 d'octubre de 2002, expedient 08/0176/99, Codi de conveni 0807442, la Generalitat de Catalunya, a través de l'òrgan pertinent, disposà la inscripció de l'esmentat Acord, ordenant la seva publicació al DOGC.

    Finalitzada la vigència de l'Acord en data 31 de desembre de 2003, no va ser denunciat per cap de les dues parts, ja que la voluntat d'elles era parlar només d'alguns temes puntuals i no tornar a negociar tot un acord que feia relativament poc temps que s'havia acabat de pactar.

    Aquests temes puntuals tenien més a veure amb la política retributiva i el canvi del manual de valoració que no pas en aspectes que estiguessin inclosos dins del text de l'acord, i el que s'ha estat negociant suposa principalment un canvi en la relació de llocs i no pas en l'articulat de l'acord de condicions.

    Per la discussió de tots aquests temes es constituí la mesa negociadora el dia 13 de maig de 2004 i, desprès de que en data 22 de desembre de 2004 s'hagués arribat a un pre- acord, en la sessió de 19 de gener de 2005 es va acordar i signar un annex l'annex que es vol incorporar al vigent Acord sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari, on es manifesta expressament la voluntat de prorrogar la seva vigència fins el 31 de desembre de 2007, sens perjudici de poder començar a fer revisions de l'articulat pel que fa a la correcció de disfuncions en la seva aplicació, o en l'apartat de permisos i llicències pel que respecte a la conciliació de la vida familiar i que en cap cas suposi incrementar el contingut econòmic previst pel període de vigència de la pròrroga.

    FONAMENTS DE DRET

    1. L'article 35 de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les administracions públiques, estableix la possibilitat que les entitats locals i les organitzacions sindicals amb capacitació a cada organització, puguin arribar a acords i pactes per la determinació de les condicions de treball dels seus funcionaris pública dins l'àmbit de les seves competències. Aquests pactes o acords vincularan directament a les parts que els subscriuen.
    2. L'esmentat article i el següent estableixen que per la seva validesa, els pactes i acords hauran de ser aprovats per l'òrgan de l'entitat a qui correspongui, i s'hauran de remetre a l'oficina pública pertinent a efectes de la seva inscripció i publicació.

    És per tot això que proposo a l'Ajuntament en ple l'adopció dels següents ACORDS:

    Primer.- Aprovar la pròrroga pel període 1 de gener de 2004 fins el 31 de desembre de 2007 del vigent Acord sobre determinació de les condicions de treball de personal funcionari.

    Segon.- Aprovar així mateix els pactes que sobre qüestions puntuals s'han estat negociant des del dia 13 de maig de 2004, i que s'han plasmat en el pre acord signat el dia 22 de desembre de 2004 i l'acord signat el dia 19 de gener de 2005 que figura com annex núm. 1, el qual s'aprova en la seva integritat.

    Totes les disposicions del vigent Acord sobre determinació de les condicions de treball de personal funcionari que contradiguin el pacte que avui s'aprova, s'entendran modificades.

    Tercer.- Traslladar el contingut d'aquest acord i el text de l' annex 1 al departament de Treball de la Generalitat de Catalunya als efectes de la seva inscripció i publicació. "

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    18 - APROVACIÓ DEL NOU MANUAL DE VALORACIÓ DE LLOCS DE TREBALL, ESTABLIMENT DE LLOCS TIPUS I TAULES RETRIBUTIVES DE COMPLEMENTS ESPECÍFICS. APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Antecedents

    L'any 1994, l'Ajuntament de Mataró, amb l'assessorament i suport de l'empresa especialitzada Faura-Casas, va elaborar i posteriorment aprovar per primera vegada la relació de llocs de treball. El sistema de gestió de la relació de llocs de treball que en aquell moment es va definir constava de tres parts diferenciades: un manual de valoració, una taula de nivells per definir la política retributiva i una comissió de valoració. La política retributiva que s'establí traslladava la puntuació per factors resultant de les valoracions a una taula retributiva total, és a dir va fixar retribucions totals per cada lloc de treball, que incloïen el salari base, el complement de destinació i el complement específic, deixant només al marge els triennis.

    L'efecte positiu d'aquest sistema de contemplar i aplicar les retribucions d'una manera total va ser el de garantir el mateix sou a les persones que ocupaven un mateix o similar lloc de treball, independentment de la categoria que tinguessin, i l'adaptar el sistema a totes les persones que treballen a l'Ajuntament, sense distinció del règim de procedència (laboral o estatutari). Però aquest assenyalament de retribucions totals va provocar algunes disfuncions pel fet que l'estructura retributiva dels funcionaris públiques està molt delimitada legalment i les normes de que la regulen distingeixen d'una manera molt clara entre retribucions bàsiques i retribucions complementàries, deixant només llibertat a l'Administració per incidir sobre les retribucions complementàries i això encara amb limitacions, ja que pel que fa al complement de destinació pot decidir només entre uns mínims i uns màxims que per cada categoria fixa l'Estat. A l'haver-se establert un sistema de retribucions totals, no es van utilitzar les possibilitats d'aplicar diferents complements de destinació en funció de la titulació i del lloc, no es va donar contingut a l'anomenat grau personal i no es va crear un escalat lògic i amb coherència interna dels complements específics, amb anàlisi diferenciat de cadascun dels factors que integren aquests complements.

    Aquesta situació es va intentar redreçar l'any 2003, any en que es va aprovar una modificació de la relació de llocs de treball del personal funcionari per donar contingut al complement de destinació i al grau personal. Així, mantenint un manual de valoració que atorgava retribucions totals, es van assenyalar uns nous i més coherents complements de destinació per cadascun dels llocs, - la majoria dels quals tenien els mínims i d'altres menys que els mínims -, però la quantia que suposava el nou complement de destinació es va retreure del complement específic. Això es va fer perquè feia poc que els llocs havien estat valorats, però també perquè tot i voler adequar els complements de destinació, es va optar per no canviar ni el manual de valoració ni el sistema de retribucions totals.

    Aquest acord de modificació de la relació de llocs de treball per donar contingut al complement de destinació va ser recorregut en reposició per més de la meitat de la plantilla de funcionaris i en posterioritat, va ser recorregut en via contenciosa administrativa per la Junta de personal, el Comitè de laborals, les seccions sindicals d'AFPLE i CATAC-IAC, i dos funcionaris afectats, estant assenyalat l'acte del judici pel dia 10 de febrer de 2005.

    Fets actuals

    Tant els representants sindicals com la Corporació s'han posat d'acord en procedir a la readaptació del Manual de valoració per tal que fixi puntuacions que determinin un llistat de complements específics i no de retribucions totals, que aquest llistat de complements específics tingui lògica i coherència interna, i pugui crear en els treballadors una certesa d'objectivitat, d'on s'està i de per què s'apliquen a cada lloc unes determinades retribucions. Per altra banda, la majoria de representants sindicals han qüestionat l'existència de la Comissió de Valoració al considerar que si les regles del joc estaven prèviament fixades i consensuades, l'aplicació de noves valoracions era una qüestió tècnica que s'havia de proposar per part de l'Ajuntament i que requeria només informe dels representants sindicals, i no el seu consentiment ni participació.

    És per això que al llarg de la negociació i pel que fa al sistema retributiu, s'ha procedit a acordar el següent:

    • Readaptació del Manual de Valoració de llocs de treball.
    • implementació d'una nova política retributiva que s'aparta del sistema seguit fins ara de retribucions totals (unió de retribucions bàsiques i complementàries).
    • establiment de llocs tipus i la seva valoració
    • un nou procediment de valoració de llocs de treball
    • creació d'un plus de productivitat

    FONAMENTS DE DRET

    1. L'article 23 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per la reforma de la Funció Pública, estableix l'estructura de sou i els conceptes retributius dels funcionaris públics, i el conjunt de normes concordants, distingeixen entre retribucions bàsiques i retribucions complementàries. Aquest article es considera bàsic en el règim estatutari dels funcionaris públics, va ser dictat a l'empara de l'article 149, 1, 18ª de la Constitució i en conseqüència és aplicable al personal de totes les Administracions Públiques.

    2. L'esmentada normativa assenyala que es consideren retribucions bàsiques, el sou, els triennis i les pagues extraordinàries. Les retribucions bàsiques venen assignades per l'Estat per a cadascun dels grups A, B, C , D i E, en que s'organitzen els Cossos, escales, classes i categories dels funcionaris, de tal manera que cada funcionari té el sou base i els triennis que li corresponen en atenció no al lloc de treball que ocupa sinó a la categoria, classe, escala i cos als quals pertany. En definitiva, té les retribucions bàsiques que marca el seu nivell de titulació.

    3. També disposen les esmentades normes que es consideren retribucions complementàries, el complement de destí, el complement específic, el complement de productivitat i les gratificacions per serveis extraordinaris. Es deixa a criteri del Ple de cada Corporació i per cada lloc de treball, l'assignació de les retribucions complementàries: complement de destí, complement específic i complement de productivitat.

    El complement de destinació el fixa la Corporació dins dels nivells màxim i mínim que es preveu per cada grup de titulació i atenent a criteris d'especialització, responsabilitat, competència i comandament. Al fixar-los per a cada lloc de treball s'ha tingut en compte aquestes circumstàncies i un escalat coherent dins l'estructura de grups.

    El complement específic està destinat a retribuir les condicions particulars d'alguns llocs de treball atenent l'especial dificultat tècnica, el grau de dedicació, la responsabilitat, la incompatibilitat, la perillositat o la penositat. L'establiment o la modificació del complement específic exigeix, amb caràcter previ, que la corporació efectuï una valoració del lloc de treball atenent les circumstàncies expressades. La valoració tècnica dels llocs de treball s'ha fet puntuant cadascun dels factors que regulen aquestes expressades circumstàncies i se'n ha donat compte a la representació sindical dels funcionaris i al comitè de laborals, que han manifestat la seva conformitat amb la valoració feta.

    El complement de productivitat està destinat a retribuir l'especial rendiment, l'activitat extraordinària i l'interès i la iniciativa amb què el funcionari exerceix la seva feina. Aquest complement no es definirà del tot pel que fa a la seva aplicació, percentatges i quantia fins l'any 2006.

    4. Les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació es regulen als articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s€aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals.

    L'elaboració de la relació de llocs de treball i la seva modificació, s€ha d€ajustar a criteris de racionalitat, economia i eficàcia. Per a la seva justificació s€ha d€incorporar la documentació adient. En aquest cas en que la modificació suposa la implementació d'un nou sistema retributiu, s'hi incorpora la següent documentació: Manual de Valoració, Proposta de Política Retributiva i Llistat de Llocs Tipus.

    De conformitat amb l€article 32 del Reglament del personal al servei de les entitats locals, el ple de la Corporació, és l€òrgan competent per fer l€aprovació de la relació de llocs de treball i de totes les seves modificacions. Aquesta competència del ple en matèria de l€aprovació de la relació de llocs de treball ha sigut mantinguda per la Llei 11/1999, de 21 d€abril, modificadora de la Llei 7/1985, de 2 d€abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

    Per tot això, proposo l'adopció dels següents ACORDS:

    Primer.- Aprovar el nou manual de valoració de llocs de treball, l'establiment de llocs tipus i les taules retributives dels complements específics.

    Segon.- Aprovar el nou procediment de valoració dels llocs de treball que consta en el document que s'ha incorporat a l'Acord sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari i al Conveni del personal laboral, deixant sense efecte el funcionament de la Comissió de valoració que s'aprovà l'any 1994.

    Tercer.- Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball que s'acompanya com annex 1.

    Quart.- Notificar el canvi a cadascun dels interessats en allò que els hi afecti, i per aplicació de l'article 291de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, publicar aquesta modificació al DOGC i donar-ne compte al departament corresponent de la Generalitat de Catalunya. "

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    19 - RATIFICACIÓ DEL DECRET DE CONSELLERA DELEGADA D'INTERIOR I HISENDA D'APROVACIÓ DE L'OPERACIÓ ADO 68742 CORRESPONENT A REVISIONS DE VALORACIONS DE LLOCS DE TREBALL.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta a ratificar el següent Decret :

    "DECRET

    598/2005 de 26 de gener

    Assumpte:

    Aprovació operació ADO a la partida 35000 121000 12107 corresponent a diferències d'imports per revisions de valoracions de llocs de treball.

    Servei de RECURSOS HUMANS

    Expedient: 2004 674 - RH

    Vist l'informe del cap del Servei de Recursos Humans sobre l'evolució de la negociació col·lectiva durant l'exercici 2004 i dels efectes que se'n deriven, fent ús de les atribucions conferides a l'Alcaldia per llei 7/85, de 2 d'abril, i la resta de disposicions legals, així com el que disposen els articles 17, 18 i 19 de les bases d'execució del pressupost i d'acord amb les atribucions delegades per decret d'alcaldia de data 11 de maig de 2004,

    RESOLC:

    1. Aprovar l'operació ADO corresponents a l'abonament de diferències per revisions de valoracions de llocs de treball relatives a l'exercici 2004

    2. Aplicar aquesta resolució al Capítol I del Pressupost 2004, concretament a la partida 35000 121000 12107.

    3. Elevar aquesta resolució al Ple de l'Ajuntament a la primera sessió que se celebri per a la seva ratificació."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    -Institut Municipal de Promoció Econòmica-

    20 - RATIFICACIÓ DECRET ALCALDIA 9707/2004 DE 21 DE DESEMBRE, RELATIU A L'ADJUDICACIÓ CONCESSIONS ADMINISTRATIVES DE L'ÚS I EXPLOTACIÓ DE LES PARADES VACANTS DEL MERCAT DE LA PLAÇA GRAN

    El senyor Antoni Civit, conseller delegat de Promoció Econòmica, presenta la proposta següent:

    "Examinat l'expedient de contractació per a l'adjudicació, mitjançant concurs i procediment obert, de les concessions administratives de l'ús i explotació de les parades vacants del mercat de la Plaça Gran.

    Vist l'informe emès pels tècnics del Servei de Promoció de la Ciutat i Empresa de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

    Vista la proposta de la mesa de contractació.

    Atès l'interès de l'IMPEM en què els adjudicataris poguessin iniciar les seves activitats per així dinamitzar la zona comercial de la Plaça Gran i rodalies, per Decret 9707/2004 de 21 de desembre l'Alcalde va resoldre adjudicar les concessions administratives de l'ús i explotació de les parades vacants del mercat de la Plaça Gran.

    En conseqüència el President de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica proposa a l'Ajuntament PLE l'adopció del següent acord:

    ÚNIC.-

    Ratificar el Decret 9707/2004 de 21 de desembre, que en la seva part dispositiva resolia el següent:

    "Primer.-

    Adjudicar les concessions administratives de l'ús i explotació de les següents parades vacants del mercat de la Plaça Gran:

    Parada núm. 3 Feixa Verda SSCL 1.032,00 €

    Parada núm. 4 Feixa Verda SCCL 1.546,00 €

    Parada núm. 5 Inmaculada Villaverde 2.050,00 €

    Parada núm. 6 Rosa Sellés 2.000,00 €

    Parada núm. 10 GIMM 1.542,50 €

    Segon.-

    Constituir les següents llistes d'espera:

    Parada 3

    1er llista d'espera € Daniel Pont

    Parada 4

    1r llista d'espera: Daniel Pont

    2n llista d'espera: Joaquim Spà

    Parada 6

    1r llista d'espera: Granja Cuyàs SL

    2n llista d'espera: Joaquim Spà

    Parada 10

    1r llista d'espera: Francisco Rodríguez

    Tercer.-

    Que es requereixi en els adjudicataris a fi que en el termini de 15 dies comptats des del següent a la notificació d'aquest acord constitueixin la garantia definitiva.

    Quart.-

    Notificar aquest acord als interessats

    Cinquè.-

    Portar a ratificar aquest Decret en el proper Ple".

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, manifesta que vist els objectius que es plantegen des de l'IMPEM estan d'acord en ratificar aquest punt, malgrat que hi ha pendent una reforma del mercat de la Plaça Gran.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, indica que votaran favorablement, però també desitja que el més aviat possible estigui enllestit el projecte de reforma de la Plaça Gran.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

    - Servei d'Urbanisme-

    21 - APROVACIÓ DEL DOCUMENT REFÓS DE LA NORMATIVA DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL DE 1996 I LES SEVES MODIFICACIONS ALS EFECTES DE LA SEVA PUBLICACIÓ.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "La Llei 10/2004, de 24 de desembre, que ha modificat la Llei 2/2002, de 14 de març d'Urbanisme de Catalunya, en la seva Disposició Transitòria Quarta tracta la qüestió de la publicació de la normativa urbanística del planejament urbanístic aprovat amb anterioritat a la Llei de 14 de març de 2002. L'anterior Llei d'urbanisme de Catalunya (Text refós de 1990) no obligava a la Generalitat de Catalunya la publicació d'aquesta normativa. Malgrat això els tribunals de justícia han vingut exigint darrerament als Ajuntaments la publicació d'aquestes normes urbanístiques partint de la interpretació de la Llei de Bases de Règim Local de 2 d'abril de 1985.

    Es per aquest motiu que a través d'una disposició transitòria de la Llei 10/2004, el legislador autonòmic obliga a la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i a càrrec de la pròpia Generalitat, les normes urbanístiques del planejament vigent de tots els instruments de planejament que han estat definitivament aprovats per la Generalitat de Catalunya entre l'entrada en vigor de la Llei de Bases de l'any 1985 i la de la Llei 2/2002 (21/6/2002).

    El mètode emprat per la Llei per abastar una tasca de tanta envergadura consisteix en obligar la publicació de les normes urbanístiques de planejament en el moment de la seva modificació o tramitació d'instruments de planejament urbanístic derivat o de gestió, reconeixent a aquestes publicacions l'efecte de validació de la tramitació i aprovació de les disposicions i els actes d'aprovació definitiva del pla en qüestió.

    Seguint el criteri de la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 10/2004, en el cas de l'Ajuntament de Mataró i respecte les normes urbanístiques del Pla General, el procediment per a la seva publicació consisteix en elaborar un text articulat que refongui totes les modificacions que s'ha aprovat definitivament per la Generalitat amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 2/2002 i trametre aquest text refós a l'Administració de la Generalitat per tal que sigui verificat per l'òrgan que va aprovar definitivament l'expedient, el qual n'ha de donar l'ordre de publicació en el DOGC.

    El text refós que es presenta per a ser publicat, recull les normes urbanístiques del Pla General d'Ordenació de Mataró, aprovat definitivament en data 12/12/96, amb els corresponents annexes normatius, així com les posteriors modificacions efectuades fruit de 28 modificacions puntuals aprovades definitivament des d'aleshores ençà, 10 sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, 5 resolucions del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya referides a la declaració i/o denegació de béns culturals d'interès nacional i un Decret d'Alcaldia referit al canvi de sistema d'actuació que afecta a dues unitats d'actuació.

    En la Memòria d'aquest Text Refós, elaborat pel Servei d'Urbanisme de l'Ajuntament, queda explicada la metodologia emprada i els llistats de modificacions.

    Per tot el que s'acaba d'exposar es PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents

    A C O R D S :

    Primer:

    Aprovar el text articulat que refon la normativa urbanística de les modificacions del Pla General d'Ordenació Urbana de Mataró, des de la seva aprovació definitiva el 12 de desembre de 1996 (Text Refós aprovat el 3-04-1997 i acord publicat en el DOGC de 24-04-1997) fins la data d'avui, en compliment de la disposició transitòria quarta de la Llei 10/2004 de 24 de desembre.

    Segon:

    Trametre a la Direcció General d'Urbanisme l'esmentat text articulat refós per tal que una vegada verificat n'ordeni la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya."

    El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que no s'oposen al procés legal sinó per una qüestió de coherència, ja que s'està ratificant 28 modificacions puntuals a les que el seu grup es va oposar en el seu dia.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, manifesta que és un text refós que recull tota la normativa urbanística vigent des del 1996 fins ara, i en aquest sentit és bo perquè porta una seguretat jurídica. No obstant això recull un tarannà que no comparteixen, per la qual cosa el seu grup votarà en contra.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Abstencions: Cap.

    - Ciutat Sostenible-

    22 - APROVACIÓ DEL PLA D'USOS DE TEMPORADA DE LA PLATJA DE MATARÓ DURANT L'ESTIU DE 2005.

    La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

    "Davant la proximitat de la temporada estiuenca es fa necessari plantejar la dotació de serveis de temporada a la platja de Mataró i la normativa que els reguli.

    Vist allò que disposa Llei 22/1988, de 28 de juliol de Costes, Reglament general pel desenvolupament i execució de la Llei esmentada Real Decret 1471/1989 d'1 de desembre, i el Decret 248/1993 de 28 de setembre sobre la redacció i aprovació dels plans d'ordenació de platges i dels plans d'ús de temporada.

    La consellera delegada de Ciutat Sostenible que subscriu, proposa al ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord:

    1. Aprovar la normativa reguladora de l'explotació dels serveis de temporada a la platja de Mataró, d'acord amb el text que s'acompanya.
    2. Aprovar per l'any 2005, la instal·lació de:

      1. Entrepans: 6 mòduls de 20 m2 + 100 m2 de terrassa.
      2. Gelats: 5 mòduls. 4 mòduls de 12,5 m2 + 37,5 m2 de terrassa i 1 mòdul de 8 m2 + 42 m2 de terrassa.
      3. Terrasses de bar: 1 de 25 m2 com a màxim.
      4. Aparcament de bicicletes: 3 zones.
      5. Xarxes de voleibol: 5 xarxes . Camps de futbol sala: 2 camps. Cistelles: 2.
      6. Dutxes: 15
      7. Caseta de la Creu Roja: 2 mòduls de 6 x 2,40, amb 4 cadires de vigilància distribuïdes per les platges.
      8. Papereres.
      9. Joc infantil: piràmide.
      10. Zona de balisament.
      11. Passeres de fusta 5
      12. Activitats culturals, lúdiques i esportives de promoció de l'espai de la platja situades a les zones indicades al plànol adjunt.

    1. Sol·licitar al Ministerio de Medio Ambiente l'autorització per a l'ocupació del Domini Públic per tal de poder instal·lar els serveis de temporada.
    2. Sol·licitar a la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, Servei de Costes, l'aprovació del Pla d'Usos per la temporada 2005."

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu grup s'abstindrà perquè considera que existeixen certes irregularitats en quant a què l'activitat no s'ajusta a la llicència concedida. Indica que una solució seria ampliar la llicència dels bars a Pub i bars musicals fins altes hores de la nit o restringir-lo absolutament, però aquesta indefinició no és bona ni pels mateixos usuaris ni pels operadors.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, expressa l'abstenció del seu grup ja que han fet al·legacions que afectaven als serveis i usos de la platja i que posteriorment no es van complir.

    La senyora Quiteria Guirao aclareix que en aquests moments no s'estan fent les adjudicacions, s'estan presentant unes sol·licituds a uns organismes superiors per explicar el que volem per dinamitzar aquesta zona de la ciutat. Proposa treballar conjuntament en aquest tema fent un seguiment a través de la CMI de Serveis Territorials.

    El senyor Josep Lluís Martí està d'acord en treballar en aquest tema fent un seguiment en la CMI de Serveis Territorials.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    CMI DE SERVEIS PERSONALS

    - Institut Municipal d'Educació-

    23 - DESIGNAR AL SR. ESTEVE BUSCÀ VALDÉ COM A VOCAL DEL CONSELL PLENARI DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ EN REPRESENTACIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D'ICV-EUIA.

    El senyor Josep Comas, President de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

    "Relació de fets

    1. L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.
    2. L'article 3 dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d'administració i de gestió de l'IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.
    3. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l'IME, i és nomenat pel Ple de l'Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.
    4. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix, d'entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l'Ajuntament:

    • Representants a proposta de cada un dels Grups Municipals amb representació al Consistori i en el mateix nombre que estiguin a la Comissió Informativa.

    1. El 15 de desembre de 2004, el Grup Municipal ICV-EUiA va presentar un escrit amb el nomenament del Sr. Esteve Buscà Valdé, com a representant del Grup Municipal d'ICV-EUiA en el Consell Plenari de l'IME.

    Per tot el que s'ha exposat, proposo que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

    1. Designar com a vocal del Consell Plenari de l'IME en representació del Grup Municipal ICV-EUiA el Sr. Esteve Buscà Valdé.
    2. Notificar aquest acord a les persones interessades."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    -Participació Ciutadana-

    24 - ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ A LA XARXA DE POBLES I CIUTATS PELS DRETS HUMANS.

    El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Participació Ciutadana, presenta la proposta següent :

    "Antecedents

    1.

    El 17 d'octubre de 1998, coincidint amb la celebració del 50è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, va tenir lloc a Barcelona la I Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans. Més de 40 ciutats europees van signar el "Compromís de Barcelona. Compromís de les ciutats pels Drets Humans".

    2.

    El 13 de maig de 1999, el Ple de l'Ajuntament de Mataró va subscriure el "Compromís de Barcelona. Compromís de les ciutats pels Drets Humans".

    3.

    El maig de l'any 2000, per reforçar aquest compromís, va tenir lloc la II Conferència a Saint Denis, on les 96 ciutats participants van adoptar i signar la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.

    4.

    El desembre del 2002, a la ciutat de Venècia, es va celebrar la III Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans i actualment hi ha més de 200 ciutats adherides a la Carta Europea.

    La Carta és un instrument polític i jurídic que vol promoure els drets humans, la plena efectivitat dels drets polítics, econòmics i socials en l'àmbit de les ciutats. Aspira a focalitzar les polítiques municipals en els valors de la convivència, cohesió i igualtat, per tal d'afavorir que tots els habitants de la ciutat gaudeixin dels drets econòmics i socials. El seu interès és reforçar l'estatut de la ciutadania per a tots els habitants de la ciutat, sense cap discriminació per raó de color, l'edat, el sexe, l'opció sexual, la llengua, la religió, les opinions polítiques o de l'origen nacional o social. Vol que en aquest espai públic de convivència i solidaritat que és la ciutat s'hi puguin desenvolupar el dret a una vida en condicions existencials de benestar congruents amb el respecte a la dignitat humana.

    La vinculació de les ciutats a la Carta és un acte polític voluntari de l'equip de govern d'un ajuntament. Amb la seva aprovació es compromet a liderar i implementar polítiques de govern democràtiques, eficients i d'igualació social. La carta reforça la legimitat dels poders públics municipals entre els seus conciutadans, perquè els drets humans es constitueixin en el marc de referència de la filosofia política que nodreix el concepte i la praxis de la democràcia local i de l'autonomia local. És l'inici d'un procés democràtic que ha de portar a les diverses ciutats del món a compartir un compromís humanista d'acord amb els itineraris particulars que marquin les seves cultures, les seves pràctiques i la seva història.

    5.

    El març del 2003, la Diputació de Barcelona a través del Centre per a la Participació Ciutadana va convocar els municipis per presentar la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans. Els Objectius de la Xarxa són:

    • Incorporar els municipis de la província de Barcelona a la Xarxa i fomentar l'adhesió d'aquests a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
    • Ampliar la cultura dels drets humans com a forma de convivència i organització política en el marc dels pobles i les ciutats.
    • Incorporar el discurs i la lògica dels drets humans en els programes d'actuació municipal.
    • Prestar assessorament als municipis per a l'adaptació dels seus reglaments als continguts de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, així com formació per a càrrecs electes i tècnics municipals pel desenvolupament d'aquesta.
    • Ser un marc de debat i d'intercanvi d'experiències per sumar esforços i rendibilitzar recursos.

    Els municipis que s'adhereixin a la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans es comprometen a:

    • Difondre el contingut de la Carta Europea.
    • Incorporar dins l'ordenament local els principis i les normes de la Carta com a primera regla jurídica.
    • Endegar mecanismes de garantia establerts en la Carta així com les actuacions necessàries per tal d'implementar indicadors de seguiment.
    • Implementació d'Auditories pilot en Drets Humans.

    La Xarxa de Pobles i Ciutats pel Drets Humans també disposa d'una eina: "Auditoria de Drets Humans", per tal d'avaluar les polítiques municipals. Aquesta eina ha de facilitar el disseny de les polítiques necessàries per enfortir l'aplicació dels drets humans en el territori local.

    Per tot això exposat, considero oportú proposar l'adopció, per part de l'Ajuntament en Ple, de l'acord següent:

    1. Adherir-se a la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans.
    2. Notificar aquest acord a la Diputació de Barcelona."

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, recolza la proposta, però matisa que en la mesura que sigui possible es modifiqui l'inici de l'últim paràgraf del punt 4 de la proposta en el sentit que la vinculació de les ciutats a la Carta és un acte polític voluntari de l'equip de govern d'un ajuntament, i seria bo que es recollís que seria la voluntat de tot el Ple de la Corporació.

    El senyor Ivan Pera indica que quedarà recollit.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    -Patronat Municipal de Cultura-

    25 - PROPOSTA I APROVACIÓ DE L'ACCEPTACIÓ DE LA RENÚNCIA AL SEU CÀRREC DEL SR. ANTONI CABRÉ I MASJOAN, COM A DIRECTOR DEL PMC, I PROPOSTA DE NOMENAMENT DEL SR. RAFAEL MILÁN AMAT, COM A NOU DIRECTOR DEL PMC.

    El senyor Jaume Graupera, President del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

    "Atès que la Junta del Patronat Municipal de Cultura en sessió ordinària celebrada el dia 19 de gener de 2005, va acordar sotmetre al Ple de l'Ajuntament l'acceptació de la renúncia del senyor Toni Cabré i Masjuan com a director del Patronat, així com el nomenament del senyor Rafael Milán Amat com a nou director del Patronat Municipal de Cultura.

    D'acord amb el que preveu l'article 6è h dels estatuts del Patronat Municipal de Cultura, en el que s'estableix que la Junta sotmetrà al Ple de l'Ajuntament la proposta de nomenament o cessament de la direcció del PMC.

    El President del Patronat Municipal de Cultura, sotmet a la consideració del Ple Municipal l'adopció dels següents

    ACORDS:

    Primer.-

    Acceptar de la renúncia del senyor Toni Cabré i Masjuan, com a director del Patronat Municipal de Cultura.

    Segon.-

    Nomenar al senyor Rafael Milán Amat director del Patronat Municipal de Cultura, amb els drets i obligacions inherents al càrrec i d'acord amb el que estableix l'article 11è dels estatuts del Patronat Municipal de Cultura.

    Tercer.-

    El senyor Rafael Milán Amat tindrà la condició de personal eventual, d'acord amb les condicions establertes en el capítol 1 secció 3 de la Llei 214/1990 de 30 de juliol per la qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, amb una retribució anual de 57.325,54 euros, d'acord amb el que preveu el pressupost i la plantilla de personal del Patronat Municipal de Cultura per a l'any 2005."

    La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, accepta la versió oficial de la renúncia del Sr. Antoni Cabré per tenir més hores per dedicar-se a les seves aficions literàries. Planteja que el director del Patronat Municipal de Cultura no hauria de ser un càrrec de confiança del regidor sinó un professional que es presentés a un concurs, que conegués el territori, amb idees per transformar el panorama cultural de la ciutat i buscar els recursos econòmics per tirar-ho endavant. En aquest sentit votaran en contra de la proposta. Anuncia per últim que presentaran una esmena per modificar els Estatuts del Patronat de Cultura en el seu article 6.h).

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, vol deixar palès la sorpresa per la incoherència de tot el procés d'aquest nomenament que s'ha fet d'una manera oculta, ha primat la confiança política per damunt de les necessitats culturals de la ciutat. Pregunta si el govern municipal no és capaç de trobar un gestor cultural a Mataró.

    El senyor Jaume Graupera fa una explicació de tot el procés seguit.

    • El dia 11-12-2004 en la Junta del Patronat Municipal de Cultura, el Sr. Antoni Cabré va explicar els motius i raons pel qual pensava posar el càrrec a disposició del President. Va fer-ho d'una manera oral en una declaració d'intencions.
    • En el Ple 13-1-2005 ja va haver-hi una pregunta del grup municipal de CiU sobre els criteris que s'adoptarien per triar el nou Director del Patronat de Cultura.
    • En dia 19-1-2005 en la Junta del Patronat Municipal de Cultura, el Sr. Antoni Cabré presenta la carta de renúncia.

    El Sr. Graupera vol que consti en acta el reconeixement personal al Sr. Antoni Cabré per la dedicació al llarg d'aquests anys al capdavant del Patronat Municipal de cultura i també per l'enorme exquisidesa en la seva marxa. Pel que fa al perfil del Sr. Rafael Milán indica que a l'expedient trobaran el seu currículum professional amb la seva trajectòria cultural. En definitiva és la persona idònia per ocupar la plaça de director del Patronat Municipal de Cultura.

    El senyor Paulí Mojedano manifesta que ningú discuteix la cavallerositat del Sr. Antoni Cabré, però de fons s'amaga una certa discrepància en la seva manera de portar la regidoria de Cultura.

    La senyora Maria José Recoder indica que el Sr. Antoni Cabré és un senyor, no és cap novetat. En tot cas s'espera del Sr. Rafael Milán que tingui grans qualitats tècniques per portar la direcció del Patronat de Cultura.

    El senyor Jaume Graupera indica que es va buscar una persona amb una idoneitat tècnica i a més de confiança personal. Per últim respecte al canvi en els Estatuts recorda que hi ha un procés obert en la Junta del Patronat Municipal de Cultura i que aquest tema serà tingut en compte.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Abstencions: Cap.

    26 - PROPOSTA I APROVACIÓ, SI ESCAU, DE CONSTITUIR, INTEGRAR-SE I APROVAR ELS ESTATUTS DEL "CONSORCI TRANSVERSAL. XARXA D'ACTIVITATS CULTURALS.

    El senyor Jaume Graupera, President del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

    "Ajuntaments de diferents ciutats, entre els qual s'hi compta l'Ajuntament de Mataró, promovem des de l'any 2001 projectes culturals comuns (revista Transversal, exposicions itinerants, €) i col·laborem en diverses propostes de coproducció d'exposicions, d'espectacles i d'altres activitats i iniciatives culturals.

    L'assamblea de regidors de la Xarxa Transversal celebrada el passat mes de juny de 2004 va atorgar la presidència de la Xarxa a l'Alcalde d'Olot, amb el mandat exprés i unànim de donar forma jurídica al Consorci Transversal Xarxa d'Activitats Culturals abans de finalitzar l'any 2004.

    Aquest Consorci vol consolidar, ampliar el marc d'intervenció, donar cos jurídic a la Xarxa Transversal i obrir-la a altres ciutats mitjanes de Catalunya, que com les que integren avui la xarxa, vulguin assumir el risc de la producció de noves propostes, especialment en l'àmbit de la creació i la cultura contemporànies.

    Aquesta voluntat ha de permetre:

    Compartir experiències, la informació, les programacions, les eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a l'optimització de l'activitat particular de cada ciutat i en general del país.

    Endegar polítiques, programes i projectes culturals que amb la implicació dels diferents ajuntaments esdevinguin productes qualitativament i quantitativement importants.

    Fer servir l'associació per optimitzar al màxim les activitats, programes i projectes particulars de qualitat de cada ciutat i aquells que la xarxa decideixi produir.

    Difondre en el territori les produccions pròpies de qualitat dels diferents ajuntaments així com les coproduccions i activitats de la pròpia xarxa, creant canals esyables d'informació, difusió i consum.

    Afavorir la creació pròpia i general del país impulsant, entre tots, accions i polítiques de promoció, producció i difusió dels nostres creadors i les seves obres.

    El Ple de l'Ajuntament d'Olot, en sessió celebrada el dia 25 de novembre de 2004, va acordar la constitució del Consorci Transversal, Xarxa d'Activitats Culturals (CTXAC) i l'aprovació inicial dels seus estatuts.

    Per tal de formalitzar la creació del Consorci, és preceptiu que tots els ajuntaments que en vulguin formar part com a membres fundadors aprovin aquests estatuts en els seus respectius plens.

    La Junta del Patronat Municipal de Cultura en sessió celebrada el dia 19 de gener de 2005, va acordar proposar al Ple Municipal manifestar la voluntad de l'Ajuntament de Mataró de constituir i integrar-se en el "Consorci Transversal. Xarxa d'activitats Culturals" així com aprovar els seus estatuts.

    Vist l'informe dels serveis jurídics.

    El President del Patronat Municipal de Cultura, proposa a l'Ajuntament Ple, l'adopció dels següent acords:

    Primer.-

    Manifestar la voluntat de l'Ajuntament de Mataró de constituir i integrar-se en el "Consorci Transversal. Xarxa d'activitats culturals".

    Segon.-

    Aprovar inicialment els estatuts del "Consorci Transversal. Xarxa d'activitats culturals".

    Tercer.-

    Facultar al Sr. Alcalde per la signatura del documents necessaris per fer efectius els presents acords.

    Quart.-

    Notificar els presents acords a tots els altres ajuntaments membres d'aquest Consorci."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    S'absenten de la sessió el Sr. David Rovira i el Sr. José Manuel López, regidors del grup municipal del Partit Popular.

    CMI DE VIA PÚBLICA

    -Servei de Mobilitat-

    27 - APROVACIÓ INICIAL DEL PLA DE MOBILITAT URBANA DE MATARÓ.

    El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

    "De l'informe-proposta del Cap del Servei de Mobilitat de l'Ajuntament de Mataró de data 14 de gener de 2005 , es desprèn que "

    La llei 9/2003 de Mobilitat a Catalunya, obliga - en l'article 9.6 - als municipis que tinguin que prestar el servei de transport urbà col·lectiu, a elaborar i aprovar el Pla de Mobilitat Urbana (PMU), per a definir les diferents modalitats de mobilitat, planificar i ordenar els diferents espais viaris per els quals es realitzaran els desplaçaments amb els diferents modes i mitjans de transport, i configurar les estratègies d'una mobilitat sostenible.

    A l'any 2002, l'Ajuntament va encarregar els treballs de redacció del PMU de Mataró a l'empresa INTRA, la qual feu entrega dels treballs a l'octubre de l'any 2003, el contingut del qual fou explicat i discutit amb tots els serveis tècnics de l'Ajuntament implicats.

    D'acord amb l'article 9.5 de la Llei 9/2003 de Mobilitat, que requereix la participació de les entitats i sectors socials vinculats amb la mobilitat, el document del PMU de Mataró fou entregat, presentat i discutit als membres del Consell Municipal de Circulació i Transports, als grups polítics municipals representats en la Comissió Municipal Informativa de Via Pública, a les Associacions de Veïns i de Comerciants de la ciutat.

    D'acord amb l'article 9.5 de la Llei 9/2003, es reclamà l'informe preceptiu a la Secretaria per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, que fou presentat en data 21 de desembre de 2004, en el que s'apunten una sèrie de recomanacions al projecte de PMU de Mataró, les quals han estat recollides al document que ara es presenta a aprovació.

    Atès que el PMU de Mataró s'erigeix com el document d'anàlisi global de la mobilitat al municipi, i que defineix els principis i línies d'actuació sectorials per a cada forma de mobilitat, d'acord amb el nou model de mobilitat definit en el Pacte per a la Mobilitat de Mataró de 2001, que a més de permetre mantenir el dinamisme econòmic i social de la ciutat, respon als criteris de sostenibilitat marcats per l'Agenda 21 Local,€"

    Atès que els raonaments i fonaments exposats a l'informe esmentat es comparteixen , i que per aquest Regidor que sotascriu s'ha considerat adient acollir la proposta d'una aprovació tramitació en dues fases inicial i definitiva.

    Atès les competències orgàniques atribuïdes pel Reglament d'Organització Municipal, en virtut de les competències delegades per l'Alcalde, AL PLE PROPOSO :

    Primer.-

    Aprovar inicialment el Pla de Mobilitat Urbana de Mataró, i sotmetre a audiència pública el document aprovat.

    Segon.-

    Aprovar definitivament el text aprovat de forma inicial, pel cas que no existeixin suggeriments o al·legacions al mateix."

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia que el seu grup presentarà esmenes al document en la fase d'exposició pública.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, considera que és un text molt genèric i que les propostes estan carregades de bones intencions, però està en desacord perquè no comparteix totes i cada una de les actuacions en temes de mobilitat de la ciutat, per la qual cosa anuncia l'abstenció del seu grup.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 8, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    S'incorporen a la sessió Sr. David Rovira i el Sr. José Manuel López, regidors del grup municipal del Partit Popular.

    CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

    PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

    28 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA INSTAL.LACIÓ DEL FUTUR MUSEU DEL ROCK A MATARÓ.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent :

    "La música rock és un dels fenòmens socials culturals i econòmics més importants del darrer segle i en la actualitat, i un símbol de vàries generacions.

    Aquest fenomen musical sorgit en la segona meitat del segle XX, està a punt de complir 50 anys des del seu naixement.

    El mataroní Jordi Tardà, disposa d'un dels fons musicals i artístics de Rock més amplis i complets de tota Europa. Fons que va creixent i que en el moment en que el Museu fos una realitat es podria ampliar molt mes encara.

    Alguns dels documents més destacats de la seva col·lecció són:

    1. Arxiu documental
    2. Arxiu sonor
    3. Arxiu d'imatges audiovisuals
    4. Diversos i nombrosos objectes que han sigut propietat dels artistes mes importants del món de la música popular.

    Tots els Grups Municipals representats al consistori estem d'acord en què Mataró necessita elements de promoció que donin a la nostra ciutat el nom que es mereix. D'altra banda, la instal·lació del museu del Rock a Mataró aportaria tota una sèrie de visites que impulsarien el sector turístic.

    Per tal que la nostra ciutat pugui generar llocs de treball i riquesa econòmica és necessari que s'atraguin nous creadors que vegin en Mataró el lloc ideal per a instal·lar els seus negocis i per això cal un entorn cultural atraient i potent. Es un fet comprovable que una de les fonts d'ingressos mes importants que tenen avui dia les ciutats es la organització de certàmens i events que tenen a veure amb la música popular.

    El futur museu del Rock és una oportunitat que Mataró no es pot permetre el luxe de perdre donat que la seva ubicació a la ciutat ens donaria prestigi, ens situaria al mapa de les ciutats importants del país, atrauria visitants i personalitats del món del rock i enriquiria molt positivament la oferta cultural existent.

    Per tot això, el Grup Popular proposa al Ple l'aprovació del següents

    ACORDS

    1. L'Ajuntament manifesta el seu interès perquè la ciutat de Mataró pugui ser seu d'aquest futur Museu del Rock.
    2. L'Ajuntament de Mataró, a través del seu Alcalde, i atenent a les pròpies recomanacions de l'estudi elaborat pels tècnics de l'Impem, manifesta la seva voluntat d'iniciar contactes amb el propi Sr. Tardà, les altres administracions públiques i possibles inversors privats, per tal d'impulsar aquest projecte.
    3. El Govern Municipal es compromet a presentar un programa de treball amb dates concretes en el sentit de lo manifestat en els dos punts anteriors.
    4. L'Ajuntament traslladarà aquest acord al Sr. Jordi Tardà."
    5. El senyor Antoni Civit, president de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, agraeix al Sr. Paulí Mojedano el reconeixement d'aquest estudi que va ser elaborat pels tècnics de l'IMPEM. Després de la lectura d'aquest estudi el grup municipal del Partit Popular modifica la seva proposta però insisteix en la idea de tirar endavant aquest projecte que des del govern es valora i es considera que s'ha de fer una altra cosa, pel que presenta la següent Proposta de Resolució.

      PROPOSTA DE RESOLUCIÓ ALTERNATIVA QUE PRESENTEN ELS GRUPS QUE DONEN SUPORT AL GOVERN MUNICIPAL I QUE ESMENA LA PROPOSTA PRESENTADA PEL PARTIT POPULAR SOBRE LA INSTAL·LACIÓ DEL FUTUR MUSEU DEL ROCK A MATARÓ

      "El mes de juliol passat es va debatre en aquest Ple Municipal una proposta de resolució sobre la instal·lació del futur Museu del Rock a Mataró.

      En el debat es va posar de manifest que alguns dels acords proposats no es podien assumir perquè ni el govern municipal ni l'ajuntament en general no disposaven de la informació necessària per poder prendre una decisió conscient i responsable.

      Així, el govern va suggerir deixar aquest tema sobre la taula a l'espera de poder disposar de la documentació necessària, per tal d'analitzar-la i poder prendre una decisió més madurada.

      El compromís va ser elaborar un informe des d'aleshores fins a finals d'any i presentar-lo al Ple per tal de procedir a la deliberació oportuna sobre el futur del Museu del Rock a la ciutat de Mataró.

      L'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró va assumir-ne l'encàrrec en el benentès que un projecte d'aquests dimensions no es pot assimilar estrictament a un Museu del Rock, sinó que es valorava com un element de promoció de la ciutat, i que calia orientar-lo com a projecte empresarial d'iniciativa privada.

      Durant els darrers mesos, doncs, el govern ha elaborat un "Estudi de viabilitat i impacte econòmic del Parc Temàtic del Rock de Mataró", el qual ha estat distribuït a tots els membres i grups municipals del consistori.

      A partir d'ací, el govern municipal fa les següents

      CONSIDERACIONS

      1. Econòmicament, tot i la seva rendibilitat, el Parc Temàtic del Rock de Mataró és un projecte sobredimensionat per a la nostra ciutat. En aquest mateix sentit ho ha expressat a l'alcalde de Mataró el propi dipositari i propietari del fons, sr Jordi Tardà. Assumir un pressupost de més de 18 M € suposaria un impacte que les arques municipals no poden suportar.
      2. La viabilitat econòmica del Part Temàtic del Rock només és real si hom disposa dels recursos necessaris per a executar el projecte. Per la qual cosa, cal pensar exclusivament a trobar inversors i gestors privats que vulguin assumir-ne els riscos d'implementació, finançament i gestió de l'equipament; a més de l'assessorament que requereixin, com ja fem a l'IMPEM amb tots els projectes empresarials que hom sol·licita; sempre, hi insistim, des del sector privat.
      3. Igualment, al marge del projecte en si mateix, cal tenir present que un projecte així s'insereix en un escenari determinat, que és la conjuntura socioeconòmica del Mataró d'avui. Aquest escenari és el resultat d'unes coordenades concretes que, d'instal·lar-se aquest parc a la nostra ciutat, produirien una transformació no gens menyspreable de les relacions econòmiques de les indústries cultural i turística de la ciutat. A no ser que, precisament perquè l'escenari actual no ho preveu, el projecte no pogués trobar el seu punt d'incardinació a Mataró perquè els elements secundaris o indirectes que necessita no estiguin a punt.
      4. Al marge de tot això, és evident que, si es dóna el cas, el govern municipal posarà a l'abast dels inversors tots els mitjans necessaris per poder fer realitat el seu projecte empresarial; i, si es dóna el cas, tampoc no descarta estudiar de tenir-hi una participació.
      5. El Part Temàtic del Rock no està previst en el Pla d'Equipaments Culturals, el qual recull les prioritats que han estat pactades en la Comissió Política d'aquest PEC, en la qual hi són representats tots els grups municipals. Si bé hem insistit que no parlem d'un museu, sinó d'un parc temàtic, a ningú no se li escapa que estem davant d'un exemple del que se'n diu "indústria cultural", per la qual cosa caldria contemplar aquest equipament en l'oferta €privada€ cultural de la ciutat. I això en aquests moments s'escapa de les directrius pactades.
      6. El mateix sr Tardà també ha manifestat que està en converses amb l'Ajuntament de Barcelona, i que aquestes converses estan força avançades amb la intenció d'ubicar el futur Museu del Rock a la capital catalana.
      7. L'oportunitat de considerar aquest projecte com a element indiscutible de promoció de la ciutat ens fa veure, igualment, que si aquest projecte es fa realitat a Barcelona, per la seva proximitat la ciutat de Mataró se'n pot beneficiar indirectament. Però també se'n pot beneficiar directament si, tal com ja hem plantejat en converses amb el sr Tardà, en qualitat de subseu Mataró pot acollir les exposicions sobre la Història del Rock que, abans o després, es duran a Barcelona.
      8. Finalment, considerem que en un futur proper Mataró podrà promocionar el seu potencial i els seus recursos d'atractivitat a través d'altres projectes i iniciatives que impulsaran l'incipient sector turístic de la ciutat.
      9. En definitiva, les conclusions del dictamen ens diuen que el Part Temàtic del Rock de Mataró no és un projecte econòmicament assumible per l'Ajuntament de Mataró. Per la qual cosa, la decisió més adient que pot prendre el govern municipal és desestimar la proposta del grup municipal popular de construcció d'aquest Museu del Rock a Mataró.

        Per tant, en resposta als acords que el PP proposava el mes de juliol passat, el suggeriment del govern municipal és el de presentar una Proposta de Resolució alternativa que contempli els següents

        ACORDS

        1. L'Ajuntament de Mataró manifestarà al mataroní Jordi Tardà el seu reconeixement per la tasca que personalment ha estat duent a terme durant tants anys per construir una col·lecció tan important a nivell internacional.
        2. L'Ajuntament de Mataró manifesta el seu interès perquè el fons de memorabilia de rock de Jordi Tardà es quedi a Catalunya i sol·licitarà a la Generalitat de Catalunya que en faci una valoració favorable i els esforços necessaris perquè aquest fons es quedi a Catalunya.
        3. L'Ajuntament de Mataró posarà tots els mitjans al seu abast a disposició de la iniciativa privada que vulgui impulsar el part temàtic del rock a la ciutat de Mataró.
        4. L'Ajuntament de Mataró procurarà que la ciutat de Mataró pugui gaudir del fons Tardà a través d'exposicions o altres iniciatives culturals que es proposin.
        5. Comunicar aquests acords al Sr. Jordi Tardà, a la Conselleria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i a la Conselleria en Cap i al departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, organismes que estan al corrent d'aquest afer."
        6. La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, veu amb bons ulls la proposta que Mataró aculli el Museu del Rock a partir de la col·lecció privada del Sr. Jordi Tardà, ja que podria servir per posar a la ciutat en el mapa lúdic cultural de Catalunya i sobre tot d'Europa. Aquesta proposta va arribar al Ple del mes de juliol de 2004 i en aquest temps s'ha elaborat un informe de bona qualitat, però no s'observa que s'hagin fet accions contundents que demostri la voluntat del govern per acollir aquest parc temàtic del Rock. És un projecte ambiciós de 18 milions d'euros per al que calia buscar inversors privats; vol saber perquè no s'han començat a buscar, i també si el projecte és de caràcter lúdic cultural perquè s'ocupa el President de l'IMPEM i no el President del Patronat Municipal de Cultura. En qualsevol cas les agradaria veure una voluntat ferma del govern en aquest tema més enllà de les declaracions a la premsa reiterant que ja s'ha parlat amb el Sr. Tardà. En conseqüència aquest grup municipal votarà a favor de la proposta que presenta el grup municipal del Partit Popular.

          El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, agraeix al grup municipal de CiU el seu suport en un tema important per a la ciutat. Escoltant al Sr. Civit li ha sorprès que Mataró no sigui capaç de tirar aquest projecte endavant, i que no està previst fer el Museu. No es tracta que els inversors vinguin sols sinó que un govern municipal impulsi aquests temes. És lògic que hagin hagut converses ja que han transcorregut vuit mesos des de que aquest grup va presentar la proposta. Finalment li complau que el Sr. Civit estigui content per les converses amb Barcelona, però nosaltres volem que el Museu vingui a Mataró perquè la ciutat es mereix aquesta transformació, i una vegada més perdérem una gran oportunitat.

          El senyor Antoni Civit sabia que no es posarien d'acord i reitera que existeix un Pla d'Actuació Municipal a seguir amb una sèrie de prioritats.

          El senyor Paulí Mojedano manifesta al Sr. Alcalde que si s'ha trobat un inversor li demana que delegui les competències als grups municipals de l'oposició per poder tirar tot això endavant.

          El senyor Alcalde li contesta que evidentment això no ho farà perquè les competències les han delegat els ciutadans als grups que donen suport al govern.

          El Sr. Alcalde posa a votació la proposta presentada pel grup municipal del Partit Popular:

          VOTACIÓ: Ordinària

          Vots favorables: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

          Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

          Abstencions: Cap.

          El Sr. Alcalde posa a votació la proposta alternativa presentada pel govern municipal:

          VOTACIÓ: Ordinària

          Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

          Vots en contra: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

          Abstencions: Cap.

          29 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS - EUIA PERQUÈ LA BANDERA EUROPEA ONEGI A L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

          El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la proposta del govern :

          "Històricament Catalunya ha estat un país compromès amb el procés de construcció de la Unió Europea. Sabem que el camí de l'europeisme ha estat llarg i no ha estat fàcil. I sabem que per a les comunitats nacionals com Catalunya, tot i el nostre compromís històric amb el continent, les dificultats de ser-hi presents són superiors.

          Sabem també que, si no hi ha una tasca informativa i pedagògica real i efectiva, correm el perill que la Unió Europea es converteixi en un organisme supranacional sense representativitat del poble europeu i allunyat de la ciutadania. Malgrat les dificutats, tanmateix, l'objectiu sempre serà el d'aconseguir una Europa que esdevingui espai de llibertat, pau i justícia i de respecte dels drets humans i dels drets col·lectius.

          Entre altres coses, per consolidar aquest procés d'unificació i fer-lo irreversible cal desenvolupar entre la població un sentiment de ciutadania europea que complementi el de les respectives identitats nacionals.

          En aquest sentit, el paper de la simbologia no és sobrer, i potser un dels passos que ara cal fer és el de crear i difondre símbols comuns en què s'identifiquin tots els ciutadans i ciutadanes de la Unió. Creiem que cal trobar elements mínims d'identificació que vagin més enllà de les diferències polítiques que hi ha entre la diversitat de ciutadans europeus, i un dels símbols més clàssics de qualsevol comunitat humana és, sens dubte, una bandera.

          Malgrat que Mataró forma part d'un estat que des de ja fa anys és membre de la Unió Europea, a la façana de l'Ajuntament de Mataró hi onegen la bandera de la ciutat, l'espanyola i la catalana, però no la bandera d'Europa.

          L'Ajuntament de Mataró ha demostat en diverses ocasions estar a favor del procés de construcció europea i tradicionalment commemora el Dia d'Europa des d'una òptica integradora. Ara proposem de fer un pas endavant perquè els mataronins i mataronines se sentin ciutadans europeus, s'identifiquin amb la Unió Europea i es reconeguin en un dels símbols més coneguts de la UE, la seva bandera.

          Atès que del Reglament de protocols, honors i distincions de l'Ajuntament de Mataró, capítol VII, articles 30 i 31, que fan referència a les banderes, no se'n pot derivar cap interpretació contradictòria amb la possibilitat que la bandera de la Unió Europea s'incorpori al costat de les banderes oficials a l'Ajuntament de Mataró;

          I atès que la Llei 39/1981, de 28 d'octubre, que regula l'ús de les banderes a l'Estat espanyol no apunta cap inconvenient perquè prosperi aquesta possibilitat en un ajuntament com el nostre;

          Per totes aquestes raons, els grups municipals d'Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa proposen al Ple Municipal l'adopció dels següents

          ACORDS

          1. Que la bandera de la UE onegi al costat de les altres banderes a l'exterior de l'Ajuntament i a tots els edificis municipals sempre que hi onegin banderes oficials.
          2. Que la bandera de la UE es col·loqui a la sala de plens de l'interior de l'edifici al costat de les altres banderes oficials.
          3. Comunicar aquests acords al Patronat Català Pro Europa i a les entitats municipalistes catalanes perquè en tinguin coneixement."
          4. El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, anuncia el vot favorable a què la bandera onegi a l'Ajuntament de Mataró.

            El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comparteix la proposta però creu que no és el moment idoni per presentar-la a inicis de la campanya electoral per al Referèndum de la Constitució Europea. Demana un informe sobre quina seria la nova situació de les banderes en la distribució en la façana de l'Ajuntament. I finalment fa referència a les propostes que any rera any el grup municipal de CiU han fet perquè en diades especials com Les Santes i l'11 de Setembre figurin només les banderes de Catalunya i de la ciutat. Inviten als grups del govern i els que tradicionalment han posat impediments legals que facin servir la seva influència per modificar la Llei de l'Estat 39/1981 de 28 d'octubre. Per la qual cosa demana que la proposta quedi sobre la taula i si no fos així s'abstindran.

            El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, manifesta que s'està polititzant la proposta, però estarien d'acord en deixar-la sobre la taula per debatre aquests aspectes que s'han comentat.

            El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, indica que el seu grup donarà recolzament a la proposta ja que no es contradiu amb la legislació vigent, si bé tampoc està regulat que s'hagi de posar sempre la bandera europea. La posició del grup ha estat sempre de respecte a les lleis vigents que garanteixen, als símbols el seu respecte i bon ús, i no una decisió arbitraria de cada un dels Ajuntaments, com també fugir dels partidismes al voltant dels símbols nacionals.

            El senyor Antoni Civit agraeix les valoracions positives que fan tots els grups, però no entén la sorpresa i desconcert perquè ERC pugui plantejar aquesta proposta ja que s'està parlant de visualitzar l'europeisme de la nostra ciutat. La proposta per algun grup déu ser incòmoda però és tan simple i transparent que no té tanta transcendència, per això no s'ha de deixar sobre la taula.

            El senyor Joaquim Fernàndez manifesta que la proposta no les incomoda, senzillament que s'hauria de presentar en un altre moment perquè s'està a unes hores de l'inici de la campanya electoral pel tractat Europeu.

            El senyor Antoni Civit considera en deixar-la sobre la taula i portar-la al Ple de març ja que serà positiu des del punt de vista de consens.

            A la vista de l'acceptació del Sr. Civit, el Sr. Alcalde deixa sobre la taula aquest punt de l'ordre del dia.

            PRECS I PREGUNTES

            El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 30 i 42 per venir referits a temàtiques coincidents.

            30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DEL MERCAT DEL PILAR.

            El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

            "Ja fa mesos que alguns veïns han fet arribar les seves queixes al Departament de Benestar Social d'aquest Ajuntament per l'estat en que es troben les instal·lacions del Mercat del Pilar. Què és de titularitat privada i que té entrada pel Camí del Mig i per la Ronda O'Donnell. També l'Associació de Veïns de Peramas-Esmandies s'ha posicionat sobre el tema en declaracions del seu president.

            Les queixes fan referència sobretot a temes de sanitat i salut pública que poden perjudicar a les persones.

            És per això que el grup municipal de CiU presenta la següent,

            PREGUNTA:

            Primer.-

            Quina ha estat l'actuació dels serveis municipals davant les denúncies presentades fins aquest moments?

            Segon.-

            S'ha comprovat si realment existeix algun risc per a la salut de les persones?

            Tercer.-

            Existeix, en aquest moment, alguna actuació proposada o alguna solució a curt termini de la problemàtica existent?"

            42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL MERCAT DEL PILAR.

            La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

            "L€estat de les instal·lacions del mercat del Pilar, situat al barri de Peramàs és l€origen de les queixes i el malestar de les vuit comunitats de veïns que l€envolten. El Pilar és un mercat de titularitat privada que va ser construit als anys 60 i des d'aleshores no s'ha dut a terme cap projecte de remodelació en l'edifici. Això ha generat l€aparició d€una sèrie de deficiències estructurals, males condicions higiènico-sanitàries a les cambres frigorífiques, humitats. Els veïns fins i tot han denunciat la presència de rosegadors a la teulada del mercat. De les 28 parades existents, actualment només tres funcionen; el mercat ha quedat sumit en una crisi de difícil sortida on els copropietaris estarien disposats a vendre el local.

            Arran de les denúncies dels veïns tant l'Ajuntament com el Departament de Salut de la Generalitat ha iniciat una investigació conjunta en la que s'ha detectat deficiències per la qual cosa s'ha obert un expedient sancionador als propietaris.

            Segons aquest mateix informe, al sostre d'uralita hi ha zones amb manca de manteniment adequat, amb despreniments de filament i forats. El trencament de la uralita suposa un greu risc per la salut donat que desprèn amiant. Però en declaracions posterior a aquest informe, el regidor de sanitat de l'Ajuntament de Mataró Oriol Batista declarava a un mitjà de comunicació local que la uralita no estava trencada i no desprenia amiant i que, per tant, no representava cap perill per la salut pública.

            PREGUNTA

            1. Quina és la situació actual del sostre del Mercat del Pilar? Des del Centre d'Atenció Primària han tingut constància de problemes de salut derivats de les deficiències higiènico-sanitàries dels veïns de la zona? "

            El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, informa de les diferents actuacions realitzades per part de l'Ajuntament. D'una banda des del Servei de Salut i Consum s'han fet requeriments als propietaris pels temes higiènics sanitaris i salubritat. Per altra banda el servei de Ciutat Sostenible va requerir als propietaris millores pel tema d'infraestructures i en aquest moment l'expedient pendent de resolució. Així mateix l'Ajuntament de Mataró va demanar a la Generalitat de Catalunya diferents actuacions, des de la Direcció General de Salut Pública s'han fet requeriments que afecten a deficiències estructurals de l'edifici i també per temes higiènic sanitaris, els propietaris va demanar una pròrroga, i valorant que havia voluntat i predisposició d'arreglar aquestes temes era positiu concedir-la. També ha intervingut el servei de secció d'Higiene i Salut del departament de Treball i Indústria fent una anàlisi atmosfèric, donant uns resultats del mostreig per sota del que marca la directiva actual. Indica que va haver una darrera denúncia d'una veïna per la presència de fongs, però analitzat el tema aquests fongs es troben en qualsevol espai i a l'aire lliure i en sí no aportava cap informació rellevant aquest anàlisi. Així mateix el servei de Salut i Consum ha citat als propietaris del mercat intentant una mediació en el problema amb els veïns. Així mateix ens hem posat en contacte amb els responsables del Centre d'Atenció Primària i no es detecta cap problema de salut, de totes maneres s'ha acordat fer un estudi en concret d'aquesta àrea del territori. Finalment mentre es mantingui el mercat es faran controls periòdics i sistemàtics i s'estarà molt pendent d'aquest tema.

            La senyora Adela Rodríguez demana que quan arribin els informes del Centre d'Atenció Primària faci una valoració. I també pregunta per les proves ambientats per la detenció de l'amiant.

            El senyor Oriol Batista respon que s'ha acordat amb la Regió Sanitària fer un estudi de població per si hi ha algun indicador que sigui diferenciador d'altres àmbits de la ciutat. I pel que fa a la pregunta sobre les proves ambientals de l'amiant és un aspecte molt tècnic que recull i li farà arribar la resposta.

            El senyor Alcalde suggereix al Sr. Oriol Batista que aquesta resposta la porti a la Comissió Municipal Informativa de Serveis Personals i així tots els grups municipals podran accedir a la informació.

            31 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE SENYALITZACIÓ PAS DE VIANANTS VIA EUROPA/CARRER MARIÀ RIBAS I ESTEVE.

            La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent:

            "A la Via Europa, a l'alçada del C/ Marià Ribas i Esteve hi ha un espai delimitat per dues pilones en posició transversal que marca tota una zona acondicionada per facilitar el pas dels vianants. Fins i tot les voreres tenen una petita inclinació quan toquen al carrer: Per tant, tot indica que aquella zona és de pas de vianants. El mateix cas es repeteix una mica més amunt.

            Però ambdós espais no compten amb un pas de vianants correctament senyalitzat amb marques vials ni amb semàfor pel que els peatons han de creuar la via d'una manera arriscada.

            PREC

            El Govern Municipal prendrà les mesures adients per tal d'instal·lar un semàfor que reguli el pas dels peatons per la Via Europa a l'alçada de Marià Ribas i Esteve. De la mateixa manera assenyalarà la zona amb un pas de vianants. "

            El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, informa que efectivament entre la Via Europa/carrer Marià Ribas i Esteve hi ha dos pasos de vianants que es van deixar preparats per quan acabessin les obres de consolidació de l'espai. D'altra banda si no estan senyalitzats és per la poca intensitat de creuaments de vianants ja que la zona no està totalment desenvolupada.

            La senyora Adela Rodríguez agraeix l'acceptació del Prec i per les actuacions que es faran. Però tot i que hagi pocs vianants que travessin la zona, demana que s'inhabiliti temporalment el tram per tal de vetllar per la seguretat dels vianants.

            32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CENTRE CÍVIC DEL PLA D'EN BOET.

            La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

            "El passat diumenge 9 de gener es va inaugurar el nou Centre Cívic del Pla d'en Boet € Peramàs, a l'edifici que havia ocupat l'antiga fàbrica Tesa. El trasllat a aquest nou espai de les oficines i serveis que es desenvolupaven al Centre Cívic antic, situat a l'Avda. Francesc Macià, ha deixat aquests locals buits. Alhora, també es traslladen al nou centre cívic les activitats que ens els darrers mesos duien a terme les persones grans del barri a l'antic Tabalet, edifici que ocupa el que era una zona verda.

            És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

            PREGUNTA

            :

            • A quins usos es pensa destinar l'antic Centre Cívic del Pla d'en Boet?
            • Què es pensa fer amb l'antic Tabalet? Es pensa tirar a terra l'edifici i recuperar l'espai de zona verda o es considera que pot servir per fer altres serveis als veïns de la zona?

            • S'han mantingut converses amb l'Associació de Veïns del Pla d'en Boet sobre la utilització que es pot fer d'aquests dos edificis?"

            El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Participació Ciutadana, contesta a la primera pregunta que a curt termini és manté el centre obert pels serveis de Benestar Social, i al llarg d'aquest 1r. semestre i en funció de les demandes i necessitats s'estudiarà uns nous usos. Respecte a la segona pregunta, Benestar Social està portant a terme diferents serveis de promoció social, així com també l'Associació de Malalts Mentals a l'antic Tabalet, tot i així de cara al futur s'haurà de redefinir els usos ja que és zona verda. I per últim s'està parlant amb l'Associació de Veïns del Pla d'en Boet perquè facin arribar les seves demandes i necessitats per ocupar espais.

            La senyora Maria José Recoder demana al Sr. Pera que concreti el temps necessari per redefinir els usos.

            El senyor Ivan Pera respon que s'està portant a terme un estudi de reorganització i anàlisi de tota la xarxa d'equipaments existents, així mateix se'ls informarà oportunament en properes Comissions Informatives.

            33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE L'ENQUESTA DE SATISFACCIÓ FETA ENTRE ELS CIUTADANS DE MATARÓ.

            El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

            "El passat 20 de gener, en la Comissió Municipal Informativa de Serveis Centrals s'ens va informar als grups de l'oposició dels resultats d'una enquesta de satisfacció feta entre els ciutadans. Els resultats de la mateixa no van ser lliurats durant la Comissió a primera hora del matí, ni a la tarda (com s'havia compromès la regidora), ni tampoc durant el matí del dia següent.

            En canvi, el mateix dia que el Govern Municipal informés sobre aquesta enquesta, els mitjans de comunicació ja coneixen els resultats amb dades concretes abans que els partits de l'oposició representats al consistori.

            Des de que el Govern va informar de l'existència d'aquest informe, ha tingut temps d'analitzar-lo internament i de donar compte de les seves conclusions als mitjans de comunicació sense que l'oposició hagi tingut temps, ni tan sols, de donar un cop d'ull a les dades.

            El grup municipal del PPC de Mataró creu que el Govern ha actuat de forma incorrecte, dificultant la possibilitat als grups de l'oposició de fer una valoració dels resultats amb una intencionalitat clara de donar una explicació dels mateixos de forma parcial i favorable als seus interessos.

            PREGUNTA

            1. Per què el Govern Municipal ha retardat el lliurament als grups de l'oposició dels resultats de l'enquesta, i decideix informar primer als mitjans de comunicació?. "

            La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, informa que els mitjans de comunicació van tenir el mateix nivell d'informació que el que es va explicar en la Comissió Informativa. El retard va venir provocat per problemes de reprografia del mateix Ajuntament cosa que va endarrerir el seu lliurament als grups municipals. Per últim afegir que tots els grups municipals tenen íntegrament tota l'enquesta, cosa que no tenen els mitjans de comunicació.

            El senyor David Rovira manifesta que si certament van haver-hi problemes de reprografia no habilita a violentar els drets com a grup municipal, ja que l'enquesta els va arribar el dilluns.

            La senyora Pilar Gonzalez indica que l'expedient estava complert en la Comissió Informativa i el grup municipal Popular va demanar una còpia. Afegeix que la persona de reprografia està de baixa, per tant no ha hagut intencionalitat, però vol insistir que la van remetre als grups municipals el divendres a la tarda.

            El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 34 i 38 per venir referits a temàtiques coincidents.

            34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CARTELL ANUNCIADOR DEL CARNESTOLTES.

            La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

            "El Grup Municipal de Convergència i Unió ha quedat desagradablement sorprès en veure el cartell anunciador de les Festes de Carnestoltes de la ciutat de Mataró de l'any 2005. Sabem que no és responsabilitat directa del Patronat de Cultura la contractació de qui farà el cartell, sinó del Col·lectiu CCC que s'ocupa de la organització de les festes. De tota manera, ens sembla que el govern de la ciutat, atès que subvenciona aquest col·lectiu i la festa, hauria de tenir cura dels elements que serveixen per fer partícips als mataronins de les festes de Carnestoltes.

            En aquest sentit, volem manifestar que el cartell ens sembla ofensiu per la sensibilitat de molts ciutadans de totes les edats, i molt poc apropiat per ser mostrat a la via pública per anunciar el Carnestoltes, per més que aquest simbolitzi la festa de la disbauxa i la transgressió de tot el calendari.

            Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

            PREGUNTA:

            • Quina capacitat d'intervenció té el President del Patronat Municipal de Cultura en la realització del cartell?

            • Quan va conèixer la Presidència del Patronat Municipal de Cultura el contingut del cartell anunciador? Hi havia temps per demanar-ne formalment que se'n fes un altra?

            • Davant del cartell d'enguany, quines mesures pensa prendre el president del Patronat Municipal de Cultura respecte del de l'any 2006? Es a dir, s'ocuparà el propi Patronat d'encarregar el cartell, o demanarà de veure'l amb prou anticipació per poder demanar la seva repetició si es considera poc apropiat, o pactarà prèviament el tipus de continguts que no es convenient que tingui?"

            38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL CARTELL DE CARNESTOLTES.

            El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

            "Els regidors d'aquest Grup Municipal, com molts mataronins i mataronines, hem pogut veure amb una certa estupefacció el cartell del Carnestoltes d'aquest any que, proposat per la Comissió organitzadora, ha estat aprovat i finançat per el Patronat de Cultura i l'Ajuntament de Mataró que, no ho oblidem, representa a tots els grups municipals i a tots els ciutadans i ciutadanes de Mataró.

            Aquest Grup Municipal opina que es lògic que, alhora de dissenyar el cartell d'una Festa com el Carnestoltes, es jugui amb criteris lúdics, trencadors i, fins i tot, transgressors, però sempre dins dels límits d'una estètica imaginativa, intel·ligent, i mai caient en la vulgaritat fàcil i ofensiva per una part important de persones.

            PREGUNTA

            1.- Creu el Govern Municipal que l'Ajuntament de Mataró, que representa a tots els ciutadans i ciutadanes, ha de patrocinar un Cartell com el del Carnestoltes d'aquest any?."

            El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, contesta al Sr. Mojedano que l'Ajuntament no patrocina el cartell sinó que col·labora com altres empreses de la ciutat en les activitats de Carnestoltes. Respon a la Sra. Recoder que té capacitat per influir en el model que l'origina i que si hagués tingut la intuïció de què aquest cartell pogués tenir un contingut susceptible de ser portar a un Tribunal hauria tingut cura d'influir en la seva realització i difusió. En quant a la segona pregunta, ell va conèixer el cartell en forma de maqueta, i ja no hi havia temps material de fer-ne un altre. No va discutir la realització i la difusió de l'activitat, però si va donar la seva opinió personal sobre el contingut del cartell. Respecte a la tercera pregunta, es pactarà prèviament el tipus de contingut que no és convenient que tingui. La tradició del Carnestoltes mataroní l'elabora un col·lectiu que es reuneix cada any, el Comitè de Crisi de Carnestoltes, que està format per set entitats de la ciutat més tot el nombre de persones que decideixen anar a la convocatòria oberta de constitució.

            La senyora Maria José Recoder manifesta que Mataró no té una tradició de Carnestoltes i per tant el cartell no respon a la identitat real del Carnestoltes de Mataró : famílies amb nens petits i unes comparses de les associacions de veïns. En tot cas ara que s'inicia una nova etapa en el Patronat Municipal de Cultura això servirà per injectar noves idees i per canviar la situació.

            35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA PRESÈNCIA DE PROSTITUTES EN ZONES PERIFÈRIQUES DE LA CIUTAT.

            El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

            "Aquest Grup Municipal ha estat informat per diversos veïns de la presència habitual de dones exercint la prostitució en les zones d'accés i de sortida de Mataró.

            PREGUNTA

            1. Té previst el Govern Municipal prendre algun tipus de mesura al respecte? "

            El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, respon que aquest és un assumpte molt delicat, ja que l'exercici de la prostitució no és legalment punible i per tant el marc en que s'ha d'actuar no pot ser mai directament contra l'exercici d'aquesta activitat. Les úniques actuacions que es poden portar a terme és la identificació de persones implicades i averiguar si treballen per altres, atès que la inducció a la prostitució i proxenetisme són castigades per la llei. Malgrat això, són conscients que aquesta activitat no contribueix a la bona imatge de la ciutat. Informa que hi ha un treball conjunt entre Policia Local, Mossos d'Esquadra i el servei de Benestar Social de realitzar una sèrie d'accions durant l'any per garantir la seguretat d'aquestes persones i oferir-les alternatives directes, personals i tota la assistència possible.

            El senyor José Manuel López agraeix la informació donada i demana fer tot el possible per evitar que aquesta activitat es porti a terme.

            36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA GESTIO DE LES OBRES DE LA NAU GAUDÍ.

            El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

            "En el passat Ple de gener, el Govern municipal per boca del mateix Alcalde de la ciutat va respondre a un prec del nostre grup, on a més si feien determinades preguntes referents a la situació de les obres de la Nau Gaudí.

            El Govern va destapar la realitat de la situació tot explicant que l'empresa encarregada de fer les obres havia desaparegut i per tant calia executar la fiança i reclamar danys i perjudicis. Va explicar així mateix que les circumstàncies que envoltaven els propietaris eren semblants als d'un "reality show", sense concretar rés més.

            Pel grup municipal de CiU van quedar moltes qüestions a l'aire. De fet, el mateix juliol de l'any 2.004 les coses semblaven funcionar normalment, quan el mateix Alcalde va visitar els veïns del c/ Cooperativa per tal de comunicar-los que es refaria el projecte del muret que els privava l'accés i la visibilitat a la nova plaça, tot plegat a instàncies d'un prec del nostre grup municipal.

            Per tant, el nostre grup considera que les explicacions rebudes corresponen a un període que va de juliol a desembre de 2.004, en que es culmina el fracàs en la realització de les obres per part de l'empresa concessionària. De fet, abans d'aquestes dates ja havien passat més de 4 anys d'obra, en que els processos i terminis s'havien anat endarrerint i incomplint de forma sistemàtica.

            Ara, la situació és complicada: els arcs de fusta que no estan colocats a l'obra (la majoria) resten en mans d'una empresa del Vallès Occidental, subcontractada, que els reté a l'espera de cobrar el que se li deu, per part de l'empresa concessionària desapareguda. El Govern municipal sembla no tenir garanties del seu bon manteniment, l'obra resta inacabada, els veïns veuran prolongar-se les obres un període d'entre un any i mig o dos a l'espera d'una nova licitació que encarregui l'obra a un altre empresa i la ciutat resta mancada d'una obra emblemàtica d'Antoni Gaudí, insigne arquitecte, quina obra ha estat declarada patrimoni de la humanitat.

            És evident que el procés ha estat llarg i penós, i que la situació creada no agrada ningú, però no es menys cert que durant més de quatre anys s'han d'haver produït uns fets de forma pautada que requereixen explicacions i l'assumpció de responsabilitats concretes, tan per part dels tècnics municipals que han intervingut en tot el procés com per part dels polítics que han comandat l'Àrea de serveis territorials i les mateixes regidories d'Urbanisme i Obres.

            Es per tot això que plantegem les següents

            PREGUNTES

            :

            Primer.- Va presentar l'empresa encarregada de fer les obres, un pla de terminis per a la seva realització ?. En quin moment -mes i any- es produeix el primer incompliment en el procés constructiu ? Quins són els incompliments posteriors ?.

            Segon.- En quin moment té el Govern municipal la certesa que l'obra s'endarrereix excessivament ? Quines mesures es van prendre en aquells moment, per tal de paliar els problemes sorgits ?

            Tercer.- A quina empresa resten emmagatzemades les peces i els arcs de la Nau Gaudí que no estan colocades en l'obra? Quina és la situació exacta hores d'ara, a nivell físic i de manteniment d'aquest material ? Quines garanties dóna l'empresa que les reté quan al seu manteniment i bon estat ?

            Quart.- Quina és la situació jurídica actual, tan a nivell de la relació amb l'empresa desapareguda com en la relació amb l'empresa subcontractada ? S'han produït o es produiran pèrdues econòmiques que afectin el nostre Ajuntament ? Si així fos, quina seria la quantitat econòmica que caldria entomar des de l'Ajuntament ?

            Cinquè.- Té ja el Govern municipal un calendari per a la nova licitació de l'obra ? Quan podrien estar acabades les obres de la Nau Gaudí ?

            Sisè.- Quines són les responsabilitats per la gestió del global de les obres inacabades, que pensa assumir el Govern municipal ?. "

            El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, vol aclarir que en cap moment es va reunir amb els veïns del carrer Cooperativa. Va anar a fer una visita amb la regidora Montserrat López arrel d'una queixa que va fer arribar el grup municipal de CiU sobre el muret, i quan estaven allà un veí ens va venir a comentar la barrera visual que tenia des de la porta de casa seva; el veí tenia raó i van ordenar fer les mesures adequades per resoldre aquest tema. No recorda que li digués que les obres s'acabarien durant aquest any passat, ja que la programació establerta en la realització de les obres ens portava més tard.

            La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, respon que el 1r. pla referit al termini en l'execució de les obres per l'empresa adjudicatària "Societat Catalana d'Instal·lacions i Obres, SL" va ser en el moment de la licitació en data 18-2-2002 i era de 18 mesos, a comptar des del dia següent de la data de finalització de l'Acta de Replanteig. El 23-4-2002 es va firmar l'Acta de comprovació de Replanteig, i allí constava que la data d'inici de l'obra seria el 2-5-2002 i la data d'acabament el 2-11-2003. Posteriorment a 4-7-2003 l'empresa constructora es va adreçar a l'Ajuntament sol·licitant una pròrroga en l'execució dels treballs adjudicats fins el 19-11-2004. Els serveis tècnics municipals van informar favorablement aquesta petició justificant la pròrroga la necessitat de desplaçar diferents serveis instal·lats a la vorera de la plaça, apareguts en el transcurs de les obres, i per Decret de la consellera delegada de Serveis Centrals de 23-7-2003, s'autoritza la pròrroga del termini d'execució de les obres fins la data 19-11-2004. Per tant l'incompliment real d'acabament és de dos mesos. En el seu moment l'Ajuntament va començar a prendre mesures al respecte: el 25-3-2004 la direcció del servei d'obres va convocar al legal representant de l'empresa per tractar de la inactivitat i abandó de l'obra, que va lamentar la situació degut a problemes interns i greus en la constructora i es va comprometre a reprendre els treballs. En data 14-4-2004 es va notificar a l'empresa l'inici dels tràmits reglamentaris sobre l'efecte de la demora del contractista i per tant l'incompliment del contracte. Novament l'empresa va al·legar que tenia intencions de complir el contracte, i durant el darrer trimestre del 2004 es van realitzar 5 noves reunions amb l'empresa per intentar resoldre aquesta problemàtica, a tot això l'empresa va continuar manifestant el seu compromís de resoldre els seus problemes i acabar les obres. El 10-1-2005 el servei d'Obres té coneixement de què l'empresa ha tancat i per tant s'inicia els tràmits de resolució del contracte administratiu d'obres, que consisteix en aixecament d'acta notarial sobre l'estat de l'obra, elaboració d'un informe tècnic valorant l'estat d'execució de la nau, els danys i perjudicis que cal reclamar a l'empresa constructora, i informe jurídic del servei d'Obres sobre els antecedents d'aquests fets, estat econòmic de l'obra i petició de la resolució del contracte amb danys i perjudicis i incautació de la fiança. Avui mateix s'ha fet aquesta proposta en la Comissió Municipal Informativa de Serveis Centrals i Planificació i en la Junta de Govern Local de dilluns es portarà a aprovar la rescissió del contracte. En quant a l'empresa subcontractada és MANDI, SCP de Terrassa que té 9 arcs desmuntats i guardats en el seu taller. Aquesta empresa s'ha compromès en mantenir en condicions el material que està emmagatzemat i s'ha mostrat interessada en continuar els treballs de reparació tan bon punt es pugui aclarir l'actual situació. En relació a quina és la situació jurídica actual amb l'empresa desapareguda com en la relació amb l'empresa subcontractada, l'Ajuntament té relació jurídica amb l'empresa constructora CIO, SL, i no amb l'empresa subcontractada. La situació actual és la que preveu la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, que una vegada ha estat valorada la situació plantejada i redactats els projectes tècnics i jurídics, l'òrgan de contractació municipal ha de prendre l'acord de resolució del contracte. Respecte a les pèrdues econòmiques que afectin el nostre Ajuntament fa el balanç següent, la quantitat ascendeix a 174.819,64€ i per recuperar-ho s'ha de fer el següent :

            • Audiència de 10 dies a l'empresa constructora
            • Incautar la fiança de 57.066,42€ i reclamar la resta de 117.000€ mitjançant el procediment administratiu de constrenyiment.

            Pel que fa al calendari per a la nova licitació de l'obra, és difícil ja que pot variar en funció de l'actitud de l'empresa i de les resolucions judicials que es puguin dictar al respecte. Planteja un calendari estimatiu :

            1. Febrer 2005 : resolució del contracte amb l'empresa CIO, SL. Durant aquest mes es portarà a terme la protecció dels arcs col·locats i el refós del tancament de l'obra.
            2. Maig 2005 : s'intentarà tenir redactat i aprovat el projecte modificat.
            3. Juny 2005 : obrir la convocatòria de licitació del projecte modificat i seleccionar la nova empresa.
            4. Setembre/octubre 2005 : adjudicar aquestes obres i formalitzar un nou contracte.
            5. Desembre 2005 : iniciar les obres.

            De tot això s'anirà informant puntualment en la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials, i així també es posa a disposició dels regidors per continuar informant del tema. I per últim el govern municipal és el primer que lamenta l'estat actual de les obres de la nau Gaudí, però vol remarcar que el problema d'aquestes obres ha estat degut únicament a una mala gestió interna de la pròpia empresa que queda fora del nostre àmbit d'actuació i de la qual no es podem fer responsable.

            El senyor Josep Lluís Martí agraeix la resposta tan bé estructurada, però discrepa i matisa alguns dels temes. Després d'estudiar els documents considera que va haver-hi una part d'imprevisió per part dels serveis tècnics municipals, perquè quan l'empresa demana la pròrroga explicant que el problema no previst era el de desplaçar serveis que estaven a la vorera de la plaça, els serveis tècnics municipals havia d'haver estudiat aquests serveis de llum, aigua i gas. En segon lloc detecten un relaxament excessiu per part dels responsables tècnics i polítics ja que s'està parlant d'una obra emblemàtica d'Antoni Gaudí declarada tota la seva obra com a patrimoni de la humanitat. Per tant des de l'abril de 2004 fins el 10 de gener de 2005 no hi ha cap explicació concreta del que ha passat, només hi ha una visita per part del Sr. Alcalde al mes de juliol. Durant aquests 8 mesos sembla que les obres funcionin i tot plegat s'arriba al dia 10 de gener en el que el grup municipal presenta un Prec i és llavors quan els serveis jurídics s'assabenten que l'empresa ha desaparegut. Respecte a l'execució de la fiança hi haurà una pèrdua inicial per part de l'Ajuntament de 20 milions de pessetes, a més s'haurà d'afegir els costos extres d'emmagatzemats i els deutes de l'empresa contractada que hagi deixat de pagar a la subcontractada per les obres que han fet, per tant no quedarà en 20 milions sinó que hauran unes pèrdues extres derivades d'aquest fet. Volen saber quan tornaran els arcs a la ciutat perquè són patrimoni de la ciutat. També s'ha de tenir en compte la seguretat de l'edifici de la nau Gaudí, ja que si resultés malmès estarien obligats a depurar responsabilitats derivades d'una possible actuació negligent greu; ja que el patrimoni històric és un bé jurídic la protecció del qual té acollida en el vigent Codi Penal, motiu pel qual aquest Consistori es veuria en el deure de denunciar aquests actes dolosos o de negligència greu que comporti la causació de danys al patrimoni històric de la nostra ciutat. Per acabar el nivell de gestió ha estat baix, en conseqüència volen saber si hi hauran responsabilitats tècniques. Així mateix volen mantenir el Prec que van presentar al mes de gener per tornar-lo a debatre en un altre moment.

            La senyora Montserrat López respecte al problema no previst de desplaçar serveis que estaven a la vorera de la plaça, explica que quan es va destapar l'obra van descobrir unes afectacions diferents a les que en el seu moment havien donat, per això van concedir aquesta pròrroga completament justificada. Pel que fa a la relaxació dels tècnics i polítics en quant als terminis abril 2004 € desembre 2004 destaca que durant aquest temps s'han vingut mantenint reunions i ja es sabia dels problemes que tenia l'empresa. En aquestes reunions el responsable davant dels seu representant legal es comprometia a què seria capaç de remuntar la situació i engegar la maquinària. Finalment no ha estat així i per tant ens hem vist obligats a la rescissió del contracte. En quant a les pèrdues econòmiques de 174.000€, indica que està tot inclòs, és a dir, els treballs de reparació dels arcs, manteniment dels elements, el tancat, la neteja de l'espai. Pel que fa als arcs la voluntat del govern és que tornin el més aviat possible, però la situació és molt complicada perquè tenim una relació amb l'empresa contractada CIO,SL i no amb l'empresa subcontractada i entremig hi ha un problema de diners que s'ha de resoldre. Els serveis jurídics del servei de Compres i Contractacions està estudiant la manera de poder recuperar aquests arcs, i mentre es farà un seguiment continu perquè els arcs estiguin ben cuidats. Per últim comparteix el neguit del Sr. Martí, la voluntat del govern municipal és que tot això es resolgui de la millor manera possible i aviat es puguin reprendre els treballs.

            El senyor Josep Lluís Martí manifesta que efectivament estava justificada la pròrroga, però una obra d'aquest tipus planificada fa 5 anys que es realitzarà en 3 fases : la Plaça més construcció d'edificis, la nau Gaudí més l'entorn, i per últim el carrer Cooperativa, li estranya molt i dubta que els tècnics municipals no sapiguessin quines eren les afectacions de línies que estaven al costat de la nau Gaudí. Valora que s'hagi fet un seguiment acurat des del mes d'abril 2004 fins al gener 2005 ja que després del juliol 2004 les obres van quedar paralitzades, i la prova d'això és l'informe de la lletrada del servei d'Obres en el que reconeix de data 10-1-2005 s'ha tingut coneixement de què l'empresa "Societat Catalana d'Instal·lacions i Obres, SL" ha tancat. Si s'hagués fet un seguiment després de l'estiu s'hauria comprovat l'inactivitat de l'empresa, per tot això dubta del seguiment acurat i evidentment existeixen negligències importants.

            El senyor Alcalde considera que és un deure del govern municipal resoldre aquest problema, i s'han de comprometre davant el Ple de què aquest element simbòlic i emblemàtic no es perdi per a la ciutat de Mataró i que aviat la ciutat pugui disposar de la nau Gaudí.

            37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PROGRAMA DE FIRES PER A L'ANY 2005.

            El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

            "En la darrera reunió del consell d'administració de l'Institut municipal de promoció econòmica (IMPEM) es va presentar un programa de Fires/2.005 que engloba un total de 17 fires de les quals 11 són organitzades per l'IMPEM i 6 per entitats privades.

            A la vista d'aquest programa s'observen alguns canvis, com per exemple nous certàmens, canvis de dates, canvis de gestors, canvis de durada ...etc...

            En aquest sentit sembla destacar la Setmana del Mar com a novetat organitzada per l'IMPEM que substitueix a la Fira del Volant recenment desapareguda.

            Donats aquests canvis, el grup municipal de CiU presenta la següent

            PREGUNTA

            Primer.- Quins criteris s'han emprat des de l'IMPEM per a confeccionar el calendari de fires d'enguany ?.

            Segon.- Quines són les novetats i els canvis concrets d'aquest calendari ? Quines són les expectatives que es poden generar amb aquest nou calendari ?

            S'ha previst o executat alguna externalització en algun servei o en la gestió d'alguna de les fires ? Si així és, amb quina figura contractual administrativa ?.

            Tercer.- S'ha previst alguna marca paraigua per les fires de Mataró, en relació i consonància amb el Programa de Promoció de ciutat recenment aprovat ?

            Quart.- Quin és el pressupost global de les fires i quin es preveu que serà el seu resultat econòmic final ? "

            El senyor Antoni Civit, conseller delegat de Promoció Econòmica, respon que els criteris emprats des de l'IMPEM per confeccionar el calendari han estat diversos. Destaca 2 elements : un Calendari perquè hi hagi fires organitzades per l'IMPEM o pel sector privat i que hagi un equilibri durant tot l'any; i un segon element el Programa amb dos esdeveniments firals potents un a la primavera i un altre a la tardor. Respecte a les novetats i canvis concrets del calendari, es manté l'estructura dels 3 blocs de fires que configuren el model : fira d'atraccions, fira de mercats i fira monogràfiques o temàtiques. Informa que hi haurà una variació en les fires de mercat, en concret la Fira de la Rajola en compte d'un 1 dia durarà 2 dies i la Fira d'Artesans de la Plaça que fins ara es feia al mes de novembre passarà al mes de març, atenent que al mes de novembre hi ha la Fira del Bolet i la Fira d'Artesania de regals de Nadal. Informa d'una altra novetat, fer una Fira d'Atraccions infantil i altres elements per Nadal. Així mateix es canvien els continguts en les fires temàtiques o monogràfiques que responen a tot una sèrie de criteris i reflexions que s'han derivat de les anàlisis de les fires que han existit fins el moment i de les aportacions que fa el Pla de Promoció de la Ciutat : Fira de la Setmana vinculada al mar que es celebraria per Sant Joan, i l'altra seria la reconversió que fins ara es deia Fira Habitacle i Maresme i que tindrà un nom diferent i una transformació important en quant a continguts. En suma aquestes serien les novetats principals. En quant a les expectatives d'aquest nou calendari són positives i superiors a les que tenien fins ara. Pel que fa a l'externalització d'algun servei s'han tingut converses amb algú operador privat de cara a la possibilitat d'assumir la gestió de les fires mercat, però en aquests moments les converses estan aturades. Respecte si s'ha previst alguna marca paraigua per les fires de Mataró, contesta que a través del Pla de Promoció de Ciutat s'ha de trobar elements per anar referenciant aquelles actuacions que es facin des d'aquest Pla i des de l'IMPEM, però en tot cas s'ha de tenir present que tot el bloc de fires és molt heterogeni per poder trobar una marca paraigua que sigui punt de referència de totes les fires. Finalment el pressupost global de les fires està al voltant de 320.000€ i la previsió d'una variació de benefici/dèficit és molt petita ja que existeix un equilibri en el pressupost.

            El senyor Josep Lluís Martí agraeix al Sr. Civit l'explicació donada, però vol fer unes reflexions, respecte a la Comissió de Fires que no ha funcionat i pregunta quin grau de consens hi ha en el sí del Consell d'Administració. I pel que fa a aquesta pregunta formulada per CiU en data 21-1-2005 li podia haver contestat de forma prèvia abans del Ple ja que s'han assabentats que avui mateix havien presentat el nou calendari als mitjans de comunicació.

            El senyor Antoni Civit respon que el funcionament de la Comissió tècnica de Fires no ha estat l'adient per falta de quòrum en les reunions, de totes maneres les propostes plantejades en aquestes reunions s'han recollit i s'han fet arribar al sí del Consell de l'IMPEM. I respecte l'explicació als mitjans de comunicació, el va semblar oportú fer aquesta roda de premsa ja que des de l'IMPEM existeix unes previsions per explicar esdesveniments, i part de les respostes que s'han donat avui en el Ple no les trobarà en la roda de premsa.

            38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL CARTELL DE CARNESTOLTES.

            Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm.34 de l'ordre del dia.

            39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A LA TRAMITACIÓ DE L'EXPEDIENT DE DISCIPLINA URBANÍSTICA Nº 20020865MAJ DEL CARRER TETUAN, 8-10, 12.

            El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

            "A instància d' un veí afectat per la construcció d' un edifici d' habitatges al C/ Tetuan nº 8-10-12, i previ l' examen dels antecedents obrants a l' expedient de disciplina urbanística núm. 20020865 MAJ en el qual aquest afectat hi consta com a part interessada, s'ha pogut constatar el següent:

            • Que en el mes de juliol de 2003 el veí afectat presentà escrit a l' Ajuntament demanant que es revisés la profunditat de l' edificació que s' estava construint en els solars esmentats del C/ Tetuan. Sembla ser que la fondària sobrepassava les previsions urbanístiques i de la llicència concedida.

            • Els serveis tècnics de l' Ajuntament constaten que l' edificació no s' ajusta a la llicència (18-09-2003) sobrepassant 1,84 m, i el 13-10-2003 ordena la suspensió immediata de l' obra i el seu enderroc.

            • El 31 d'octubre de 2003 l' Ajuntament informa que les obres no s' han aturat.

            • El 4-11-2003 l' Ajuntament informa que l' edificació s'ha excedit en la sota-coberta de 6'20 m a 8'30 m., i ratifica la suspensió immediata de l' obra

            • El 21 de novembre de 2003 es dicta decret del Conseller-Delegat d' Urbanisme en base al qual s' acorda l' aixecament de la suspensió expressant que " s' ha procedit a l' enderroc de les obres ajustades a llicència".

            • Tanmateix per part d' un tècnic designat per l' interessat es comprova que l' únic que s' enderrocà han sigut les bigues verticals del sota-coberta que encara no havien sigut denunciades per la seva il·legalitat mantenint-se la resta de la construcció que excedia de la volumetria i edificabilitat permesa. Es constata que l' excés edificat en contra de les previsions de la llicència, en data 29 de gener de 2004, és de 32 ms 2 en planta baixa, 123, 60 ms 2 en planta pis i 84 ms2 en planta sota-coberta, és a dir un total de 239,60 ms2 d' excés de volum. Tanmateix els informes tècnics d' aquest Ajuntament informen que l' obra actualment executada malgrat no s' ajusta estrictament a la normativa urbanística d' aplicació consideren l' escassa entitat de la infracció urbanística, i en base a aquest criteri el departament d' Urbanisme d' aquest Ajuntament decreta no ser procedent la mesura d' enderroc demanada per l' interessat afectat.

            És en base a l' exposat que formulem les següents

            Preguntes:

            1.- Quines són les mesures que ha adoptat el departament d' urbanisme per a evitar que les obres objecte d' aquest expedient continuessin endavant malgrat les ordres de suspensió dictades?

            2.- S' ha realitzat una comprovació real i directa per a determinar quin és el volum i superfície de l' edifici objecte d' aquest expedient i per a determinar si s' ha produït un excés d' edificació en contra de les previsions de la llicència.

            3.- Havent-se reconegut que el promotor de les obres ha desatès de forma reiterada el requeriment d' aturar les obres realitzades en contra de les previsions de la llicència i l' existència d' una infracció urbanística, s' ha incoat en resposta algun procediment sancionador?

            4.- S' ha fet una comprovació directe "in situ" de les actuacions concretes d' enderroc que l' empresa constructora manifestà haver realitzat constatant la reposició de la construcció a la legalitat urbanística?"

            El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, indica que li passa per escrit l'informe dels serveis tècnics que contesta les seves preguntes, però vol aclarir que quan es detecta la 1ª discrepància de la fondària edificable, quan es construeix els fonaments es paren les obres, s'arregla i continua les obres; quan es detecta la 2ª discrepància de l'alçada, és quan està feta la quarta planta i es torna a parar les obres fins solucionar el tema. En suma per cada una d'elles ha hagut la corresponent ordre de suspensió d'obres. El segon error que fa en el seu plantejament son els metres de més d'edificació, però un cop es corregeix l'alçada de l'obra aquests metres no hi són per tant avui ens trobem amb una obra que compleix estrictament el projecte de llicència que es va donar, després de dos ordres de suspensió i dues mesures de tirar a terra l'obra feta. Per últim encara queda una última inspecció per a la llicència de 1ª ocupació que si es detectés alguna infracció, òbviament s'obriria l'expedient disciplinari que correspongui.

            El senyor Antoni Valls matisa que des del 4 de novembre fins al 21 de novembre no hi ha constatació d'una acomodació de les obres a la llicència urbanística. A l'expedient es constata que es dóna l'ordre de suspensió de les obres i no s'aturen. Com també destaca que hi ha una diferència molt important del que diu el tècnic municipal amb el que diu el tècnic particular.

            El senyor Arcadi Vilert indica que l'error va ser incloure el balcó de la façana posterior que dóna al pati dintre el forjat que va allargar-se fins on havia d'acabar el balcó, això es va detectar i se'ls va dir que la paret de tancament es faria un metre enrera el qual pertocava. Un cop acordat i aclarit que els tancaments de façana posterior seria un metre enrera se'ls va deixar continuar les obres. Al cap d'unes setmanes surt les discrepàncies de la teulada, el que no se'ls ha obligat és a tirar a terra tots els pilars que aguantaven l'edifici perquè consideraven que era desproporcional; el conflicte existent és entre el privat i la promotora però en tot cas el jutge ha validat la interpretació tècnica que feia l'Ajuntament de forma indirecta.

            40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'APARCAMENT A LA CIUTAT DE MATARÓ.

            El senyor Josep Vicent Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

            "En el Ple Municipal corresponent al passat mes de maig, aquest grup municipal va presentar una prec demanant "que el govern municipal, negocií i arribi a l'acord amb les empreses concessionàries dels diferents aparcaments públics de la ciutat per a què també facin el cobrament per trams de cinc minuts". Entenent que la mesura és molt més justa per l'usuari i que pot afavorir l'ús dels aparcaments, basant-se en recents experiències a la ciutat de Barcelona.

            El prec va quedar sobre la taula després de que el Regidor Delegat de Mobilitat facilités informació sobre l'estat de tots i cadascun dels aparcaments de la ciutat que estan funcionant a través d'una concessió municipal, alhora que es va comprometre a seguir negociant en el sentit del nostre prec i tenir-nos informats.

            En el Ple Municipal de l'11 de novembre, amb motiu de l'aprovació de les noves tarifes de l'estacionament de la plaça Santa Anna i a pregunta nostra, el Sr. Regidor va respondre que "aquesta gestió ja es va fer amb SABA, però encara no han donat una resposta definitiva".

            Fa pocs dies, llegíem a la premsa que els aparcaments de la població de Sant Cugat deixen de cobrar per hores per fer-ho per fraccions de cinc minuts. A més, algunes de les empreses que gestionen aparcaments en règim de concessió a aquella ciutat també ho fan a Mataró. És obvi que molts ajuntaments aniran seguint aquest camí, atès que així els vehicles només paguen pels temps que estan ocasionats i el nou sistema tarifari, molt similar al de les zones blaves, afavoreix l'aparcament i redueix l'indisciplina viària.

            És per aquests motius que el grup municipal de CiU presenta la següent,

            PREGUNTA:

            Primer.-

            Quines han estat, des del maig passat, les gestions realitzades pel Departament de Mobilitat d'aquest Ajuntament en aquest sentit?

            Segon.-

            Hi ha alguna possibilitat de que, en poc temps, es pugui arribar a acords concrets per modificar concessions existents i es faci el cobrament per trams de cinc minuts?"

            El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, contesta que és un tema molt complicat i gens fàcil. Des de GINTRA empresa municipal, s'està en contacte permanent amb les empreses concessionàries perquè enviïn propostes, com també amb altres ciutats que disposen d'aparcaments públics. Les empreses són prudents a l'hora de presentar propostes ja que representa un increment de la tarifa i també solen demanar pròrrogues en la concessió. En aquests moments l'empresa CINTRA ha passat una proposta preu/usuari : 1,40/h no fraccionable i dóna 15 minuts de cortesia per abandonar l'aparcament, no ha dit res del tema de pròrroga. L'empresa SABA ha comunicat que en el termini d'un mes i mig podrien tenir una proposta, el preu actual és de 1,60/h i a partir de la segona hora fracció de mitja hora a 0,85 cèntims i dóna 10 minuts de cortesia per abandonar l'aparcament. L'empresa EISA està facturant a fraccions de 15 minuts a un preu de 0,40 cèntims la primera hora i de 0,30 cèntims a partir de la segona hora i 15 minuts per abandonar l'aparcament. Per tant s'ha d'estudiar detingudament les propostes que es presentin i per acabar quan disposi de més informació se'ls comunicarà en la Comissió Informativa.

            41 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL COMPLEX ESPORTIU "EL SORRALL".

            El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, indica que la primera part del prec ha estat respost en una Comissió Informativa de Serveis Personal i la segona part, vist l'informe donat en què l'empresa reclama un augment de tarifes, el grup municipal CiU demana que es destini diners per a la promoció de l'esport, per la qual cosa retiren el prec per poder estudiar l'informe i en tot cas el tornarien a presentar en una altra ocasió.

            42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL MERCAT DEL PILAR.

            Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm.30 de l'ordre del dia.

            43 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PER LA PREVISISÓ D'APARCAMENTS DEL GOVERN MUNICIPAL A LA RONDA PINTOR ESTRANY.

            El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

            "El passat 27 de gener el Govern Municipal va presentar l'avantprojecte que ha de fer possible la transformació de la Ronda Rafael Estrany en una rambla. Amb la transformació de la Ronda, es reduiran el nombre de places d'aparcament passant de les 127 que hi ha actualment a 42. Segons la regidora d'Obres, Montse López aquesta pèrdua d'aparcaments es compensarà posteriorment amb la construcció d'un aparcament en superfície gratuït de 180 places i d'un altre soterrat per a 280 vehicles.

            PREGUNTA

            1. De quina manera ha quantificat el Govern Municipal les places d'aparcament per a aquesta via? "

            La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, respon que el recompte fet ha consistit en dividir l'espai per la mesura standard que ocupa un cotxe. Explica que l'avantprojecte de transformació de la Ronda suposa perdre places d'aparcaments que passarien de 127 a 42, però en contra es proposa construir un aparcament en superfície gratuït a prop de la riera a dos fases : una primera de 180 places que substitueixen a les actuals i una segona de 113 places, com també la construcció d'un aparcament soterrat de 280 places. Per tant el còmput global seria la pèrdua de 85 de la Ronda més 180 de l'esplanada actual que serien de 265. Així mateix s'aconseguirien en superfície 180+113 = 293 places, per la qual cosa aquestes que aconseguim de les que perdem encara surten 28 noves places gratuïtes més les soterrades que són de pagament.

            44 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL NOU POLIESPORTIU QUE LA GENERALITAT HA DE CONSTRUIR ALS ENTORNS DE LA VIA EUROPA.

            El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, retira la pregunta vist que les respostes que dóna el govern a les preguntes que presenta l'oposició són mers tràmits administratius, i anuncia que la presentaran com una Proposta de Resolució pel proper Ple Municipal.

            FORA DE CONVOCATÒRIA

            Conclòs l'ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s'han presentat dues preguntes presentades pel grup municipal del Partit Popular i pel grup municipal de Convergència i Unió pel nomenament del Sr. Sergi Penedés com a càrrec de confiança a la Societat Municipal Prohabitatge, SA, que per tràmit d'urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària.

            La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (26).

            PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PEL NOMENAMENT DE SERGI PENEDÉS COM A CÀRREC DE CONFIANÇA A PROHABITATGE.

            El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

            "Aquest grup municipal ha tingut coneixement que, en el darrer Consell d'Administració de l'empresa municipal Prohabitatge, s'ha informat i decidit la contractació d'una persona com a càrrec de confiança política en la regidoria del Sr. Genis Bargallò.

            És de suposar que aquesta contractació està relacionada amb el nomenament del Sr. Bargalló com a conseller de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Maresme i la consegüent reducció en la seva dedicació a l'Ajuntament de Mataró.

            El Grup Municipal Popular ha manifestat ja en aquest Ple la seva opinió sobre el fet, creiem que sense justificació, que el Govern Municipal estigui format per un nombre excessiu de Consellers-Delegats. Per això, entenem que és positiu que la reducció de dedicació del Sr. Bargallò suposi un estalvi per a les arques municipals. I per tant innecessari que ara s'hagi de contractar, i menys amb aquest procediment i al cost que suposa, a una persona per desenvolupar tasques en aquesta regidoria.

            PREGUNTA

            1.- Quins son els motius pels quals es decideix contractar a aquesta persona i en qualitat de què?

            2.- Quines tasques o funcions tindrà assignades?."

            PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL NOMENAMENT D'UN COORDINADOR D'HABITATGE A L'AJUNTAMENT.

            El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

            "En el darrer consell d'administració de l'empresa municipal PROHABITATGE es va donar compte del nomenament d'un nou càrrec de confiança, el de "Coordinador d'Habitatge".

            El grup municipal de CiU entén que aquest és un càrrec totalment innecessari, que estarà buit de contingut i que si abans era difícil justificar una regidoria com la d'Habitatge, que a l'anterior mandat formava part d'un únic departament que a més aglutinava urbanismes i obres, més difícil és fa justificar la creació d'un càrrec com el que ha nomenat ara el govern.

            Aquest nomenament coincideix amb el fet de que l' actual Regidor d'Habitatge aglutinarà un càrrec en el Consell Comarcal que comporta una previsible impossibilitat de dedicació personal a la seva tasca política en el govern municipal, pel que considerem que aquest nomenament de càrrec de confiança respon a unes exorbitants ànsies per part del grup municipal d' ERC d' aferrar-se en el poder creant un "substitut artificial " del Regidor, passant per alt i prescindint d'una vertadera vocació de servei públic i a l'interès general que ha de presidir en el tarannà dels càrrecs polítics.

            És per això que el grup municipal de CiU presenta la següent,

            PREGUNTA:

            Primer.-

            Com justifica el govern municipal el nomenament d'un coordinador d'habitatge?

            Segon.-

            Quines seran les atribucions d'aquest nou càrrec?

            Tercer.-

            Alhora de nomenar una persona per aquest càrrec, quins criteris s'ha seguit? els d'un perfil personal i laboral o només s'han tingut en compte criteris polítics?

            Quart.-

            Quin han estat, finalment, les raons que han els han fet decidir-se per la persona nomenada?

            Cinquè.-

            Quin serà el cost TOTAL d'aquest nou nomenament? Quin percentatge sobre el que es destina a rehabilitació, de recursos municipals, representa aquesta quantitat?

            Sisè

            .- Com compatibilitzarà l'actual Regidor d' Habitatge la seva tasca política en aquesta regidoria amb el seu càrrec al Consell Comarcal, atesa la previsible manca de temps de dedicació?

            Setè.-

            Atès que la responsabilitat directe en la política d'habitatge recaurà, a partir d'ara, en un càrrec de confiança, per tant nomenat amb criteris polítics, es planteja el govern municipal una modificació del cartipàs per fer desaparèixer la regidoria i convertir-la en una servei adscrit a un altre departament?"

            El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, explica que el dimarts 1 de febrer de 2005 el Consell d'Administració de PROHABITATGE va aprovar la creació d'una plaça de coordinador d'Habitatge per gestionar el Pla de l'Habitatge de Mataró segons s'exigeix en el compliment del Pla d'Actuació Municipal de la ciutat. Les funcions d'aquest coordinador serà la de realitzar tasques de planificació en matèria d'habitatge, coordinar les polítiques d'habitatge amb l'àrea de Serveis Territorials i altres serveis municipals i responsabilitzar-se de la concertació amb els diferents agents socials de la ciutat i altres administracions. Expressa que l'habitatge és una de les principals preocupacions per un gran número de persones a la ciutat de Mataró i a Catalunya i aquesta preocupació va en augment perquè les previsions són que els preus de l'accés a l'habitatge no van a disminuir. El govern municipal té en la política d'habitatge una prioritat, els nous marcs normatius i legislatius com la Llei d'Urbanisme, el Decret pel dret de l'Habitatge i el Decret per a la Rehabilitació obren noves expectatives d'intervenció municipal en matèria d'habitatge. Per una banda l'empresa PROHABITATGE té una estructura executiva i de gestió i per una altra banda la política d'habitatge té un caràcter de transversalitat que afecta a diferents serveis municipals. Destaca que segons es desprèn del Pacte de Govern signat pel tripartit, l'empresa PROHABITATGE es dotaria dels recursos econòmics i de personal necessari per desenvolupar la política d'habitatge. Per tant es feia necessària aquesta figura per coordinar les diferents actuacions. Així en el pressupost pel 2005 ja es va preveure la plaça de director de PROHABITATGE i les circumstàncies han portat que aquest regidor hagi assumit unes competències en el Consell Comarcal i per tant la de compartir aquestes dues tasques. Per últim indica que aquesta situació és un estalvi econòmic per a l'Ajuntament ja que ell ha modificat la seva retribució del càrrec com a regidor passant a ser assistencial.

            En aquests moments abandonen el Saló de Sessions tots els regidors del grup municipal de Convergència i Unió.

            El senyor Paulí Mojedano assenyala que efectivament el Pacte de Govern parla de quins són els objectius per aconseguir habitatge, però també parla de transparència, d'utilitzar bé els recursos públics i de servei als ciutadans, però més enllà de les preguntes concretes fetes, indica al Sr. Bargalló que tenia el deure moral davant la ciutadania de donar una explicació política de quines són les raons d'aquest nomenament, que s'atreveix a qualificar de vergonyós, injustificable i políticament immoral.

            El senyor Genís Bargalló contesta a les preguntes del grup municipal del Partit Popular que els motius pels quals es decideix contractar a aquesta persona, és una designació directa del regidor i per les seves vàlues professionals reconegudes i afinitat personal.

            Contesta a les preguntes del grup municipal de Convergència i Unió, respecte a com justifica el govern municipal el nomenament d'un coordinador d'habitatge, perquè és una prioritat municipal d'impulsar les polítiques d'habitatge i està dintre del Pacte de Govern la dotació de personal i recursos econòmics a tal fi. En quant a quines seran les atribucions d'aquest nou càrrec, són les de planificació en matèria d'habitatge, coordinar les polítiques d'habitatge a l'àrea de Serveis Territorial i altres serveis municipals i la de responsabilitzar-se de la concertació amb els diferents agents socials de la ciutat i altres administracions. En quant als criteris per nomenar a aquesta persona per aquest càrrec, són criteris de valoració professional i afinitat personal. Pel que fa a quin serà el cost d'aquest nou nomenament, indica que és un cost positiu perquè representa un estalvi de 8.780€ anuals. A la pregunta de com compatibilitzarà l'actual Regidor d'Habitatge la seva tasca política en aquesta regidoria amb el seu càrrec al Consell Comarcal, atesa la previsible manca de temps de dedicació, respon que repartirà la dedicació en funció de les necessitats de les dues administracions. I per acabar la responsabilitat directa en la política d'habitatge continua sent del regidor, i evidentment el govern municipal no es planteja una modificació del cartipàs per fer desaparèixer la regidoria.

            El senyor David Rovira manifesta que la manera en què el regidor Sr. Bargalló ha contestat a aquesta pregunta des del punt de vista del grup municipal del Partit Popular i més enllà dels motius de fons, és certament intolerable. I vol que consti en Acta.

            I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts d'onze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.