Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

03/03/2005

Escoltar

03/03/2005

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

ACTA NÚM. 04/2005- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 3 DE MARÇ DE 2005.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tres de març de dos mil cinc, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 2 de l'ordre del dia

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

ANTONI CIVIT I REY TINENT D'ALCALDE (ERC)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

No assisteix el Sr. Joan López Alegre, regidor del grup municipal del Partit Popular.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - DESPATX OFICIAL

  • No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

2 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PER SOL.LICITAR MECANISMES COMPENSATORIS PER LA SITUACIÓ DERIVADA DE LA REGULARITZACIÓ D'IMMIGRANTS.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la Moció següent:

"L'inici d'un procés extraordinari de regularització d'immigrants il·legals provocarà un increment de la pressió migratòria sobre la nostra societat, per efecte, tant de la reagrupament familiar com de l'efecte crida €vinculat aquest alhora a la regularització en si mateixa i al manteniment de l'arrelament com mecanisme permanent de regularització -

Sigui quina sigui la valoració que aquest procés ens mereix, és evident que ara mateix ja patim al nostre municipi un fort creixement de la població beneficiària dels serveis socials, educatius i sanitaris. En relació als serveis socials, els ajuntaments €en funció de la seva població- tenen importants responsabilitats, compartides amb l'Administració Autonòmica. Tampoc podem oblidar els problemes que aquest creixement de la immigració provoca en la gestió urbanística, en les polítiques d'habitatge o en la seguretat ciutadana.

Els ajuntaments han de gestionar aquesta complexa realitat que engloba qüestions com l'habitatge (degradació urbanística), el treball, l'educació o les relacions cíviques de convivència.

S'ha afirmat amb raó que els governs locals són els principals agents quotidians de la gestió dels processos d'integració de la població, de tota la població (autòctona i nou vinguda).

En aquest sentit hem de recordar el compromís del Govern Zapatero de proporcionar a les corporacions locals recursos addicionals per atendre les noves necessitats provocades pel creixement de la immigració.

La realitat hores d'ara és molt diferent. De cada 100 euros que dediquen els ajuntaments a la integració de l'Estat només 1 euro procedeix de l'Estat.

Considerem que els ajuntaments no poden assumir aquestes noves responsabilitats sense recursos addicionals, que no poden procedir d'un increment de la pressió fiscal local, donat que els impostos locals són fiscalment regressius, i a més no s'acoblen fàcilment al creixement econòmic que es una preocupació que tenim ara tots els mataronins.

Si volem garantir uns serveis socials, un urbanisme i una política d'habitatge de qualitat i més seguretat per a tots, és indispensable que tant l'Estat com la Generalitat proporcionin més recursos als ajuntaments.

Per tot això aquest grup municipal, presenta la següent

PROPOSTA D'ACORD:

  1. L'Ajuntament de Mataró en Ple acorda instar l'Estat i la Generalitat a establir mecanismes de compensació interterritorial i cooperació supramunicipal, per posar a l'abast dels ajuntaments el recursos econòmics necessaris, per atendre les noves necessitats generades per la immigració, sense que això repercuteixi en un increment de la pressió fiscal local, ni en una retallada de la qualitat o de l'abast dels serveis assistencials.
  2. Fer arribar aquest acord al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals, així com a la presidència del Govern de Catalunya i a la presidència del Govern d'Espanya."

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que el seu grup municipal sempre ha donat importància als temes de caire social, posant èmfasi en dues grans qüestions: l'envelliment de la població i la immigració. Són conscients de la problemàtica social actual que suposa el fenomen de la immigració i afirma que cal acceptar-la com a una realitat que anirà en augment al llarg dels propers anys i que cal afrontar amb el màxim consens.

Tanmateix, recorda que, històricament, l'Ajuntament de Mataró sempre ha demostrat la voluntat de solucionar o, si més no, apaivagar aquesta problemàtica amb la màxima eficiència i diligència.

En aquesta línia, i en resposta a la moció presentada pel PP de demanar més recursos per a l'Ajuntament de Mataró a fi d'administrar millor aquesta situació, el Sr. Esperalba admet que seria lògic votar-hi favorablement però creu que caldria aprofundir-hi molt més. La moció, diu, tracta aquesta problemàtica de manera parcial i, en canvi, hauria d'aglutinar totes les forces polítiques i tractar-se com una política d'estat, de totes les administracions, per tal que no estigui subjecte a canvis cada quatre anys.

El Sr. Esperalba afirma que la prioritat de l'Estat davant d'aquesta problemàtica sempre ha estat el control de fronteres i que, en poques altres qüestions, hi ha hagut un consens real. No voldria perpetuar aquest model. Reconeix que el fenomen de la immigració cal tractar-lo des de moltes més perspectives i que l'Ajuntament hi té pocs recursos.

Continua dient que la problemàtica de la immigració a Mataró és una problemàtica real que afecta tots els àmbits de la vida social i democràtica i, per tant, diu sí a la sol·licitud de més recursos però no a limitar-se a un debat parcial. Aquesta moció només pretén demanar diners i, des del seu grup, creuen que deixa de banda altres qüestions molt importants relacionades amb la gestió dels serveis assistencials i organitzatius per fer front al fenomen. Per tant, mentre no s'abordin totes aquestes qüestions, no hi votaran favorablement.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, explica el procés de normalització d'immigrants que el Govern central ha posat en marxa per intentar frenar i controlar aquesta problemàtica. Recorda que aquest procés que ha iniciat al mes de febrer i finalitza el 7 de maig, és un procés que permetrà la normalització de les persones que ja viuen en la ciutat. Per tant, aquest procés plasma en un reglament, una realitat que en el nostre àmbit local és la següent: en 8 anys, la població immigrant ha passat de representar el 3% al 12% de la població mataronina).

Tanmateix, el procés de normalització que es contempla en aquest reglament de la Llei d'Estrangeria ha de contribuir a regularitzar al màxim aquesta situació i recorda que ha estat aprovat amb grans acords i buscant sempre el consens més ampli entre tots els grups.

També afegeix que encara no podem saber quines seran les conseqüències que es derivaran de l'efecte del reagrupament familiar. La percepció local és que no n'hi haurà tantes perquè moltes famílies senceres ja viuen entre nosaltres i a elles va dirigit aquest procés de normalització.

Per tant, el Sr. Batista opina que les demandes socials de la població nouvinguda no canviaran massa i que continuaran sent aproximadament les mateixes. Un punt positiu de tot aquest procés és que es regularà la situació de totes aquestes persones, inclosa la seva situació laboral i que, per tant, podran començar a cotitzar a la Seguretat Social i continuar rebent les ajudes sanitàries i educatives que rebien fins ara.

El Sr. Batista afirma que no votaran favorablement a la moció presentada pel PP perquè ja hi ha hagut elements que s'han introduït en els pressupostos generals de l'Estat i la Generalitat de Catalunya de suport als municipis i que contemplen la consolidació dels àmbits de l'estat del benestar. Es remet a una partida dels pressupostos generals de l'Estat de 120 milions d'euros per als municipis amb un alt percentatge d'immigració, dels quals, 50 milions serien destinats a Catalunya. Creu que fóra bo esperar per veure quina aportació arribarà a Mataró.

També esmenta un increment del 8% del Pla Concertat del Ministeri d'Assumptes Socials que reben les Comunitats Autònomes i la meitat del qual és per als ajuntaments. Sense oblidar el fet que la Generalitat de Catalunya també preveu increments de les ajudes en els camps de l'educació, la sanitat, i el benestar i la família.

El Sr. Batista recorda que els ajuntaments sempre han estat treballant en aquest sentit, participant en la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i que han estat convocats per la Diputació de Barcelona i el Subdelegat del Govern per abordar aquest procés de normalització. I que, per tant, és massa aviat per entrar en valoracions i prendre cap decisió, tot just ara que s'han endegat totes aquestes iniciatives i ajudes i, sobretot, tenint en compte que el procés de normalització d'immigrants no es tancarà fins al 7 de maig.

El senyor Paulí Mojedano, en referència a la intervenció del Sr. Esperalba, expressa que el seu partit no vol fer cap utilització política de la moció presentada, com demostra el fet que totes aquelles qüestions relacionades amb l'àmbit de la immigració s'han pres amb total consens. No obstant això, diu que els grups municipals no haurien de ser tan políticament correctes i, en canvi, més previsors. La seva intenció no era presentar una tesi doctoral sinó recollir una preocupació ciutadana que és l'impacte polític, social, territorial, educatiu, etc., que tindrà tot aquest procés de normalització i el flux d'arribada d'immigrants a la ciutat en els propers anys.

Per tant, reitera que la moció presentada és necessària perquè l'Ajuntament es pugui avançar a allò que vindrà i la manera més directa de fer-ho és dotar la institució dels recursos necessaris per a fer-hi front. El Sr. Mojedano recorda que de cada 100 ptes que es gestionen per al tema de la immigració, només 1 pta prové de l'Estat.

En resposta a la intervenció del Sr. Batista, el Sr. Mojedano recorda que el procés de normalització engegat pel Govern central ha rebut crítiques per part d'altres països europeus que, fins i tot, l'han qualificat d'imprudent. Tanmateix, creu que tot el tema s'ha portat amb una claredat informativa insuficient, especialment, de cara als ajuntaments.

Acaba la seva intervenció felicitant els tècnics per la seva eficiència en l'expedició dels certificats d'empadronament i recordant que de la partida de 120 milions d'euros encara no se'n sap res. Avui dia, afirma, allò que és únicament cert és que els recursos de l'Ajuntament són del tot insuficients.

El senyor Joaquim Esperalba admet novament que seria lògic recolzar la moció presentada pel PP però que allò que el seu grup voldria és portar al ple una proposta de moció sobre aquesta qüestió amb el màxim consens possible i que tracti el tema d'una manera àmplia, generosa i concreta. De manera que quan aquesta es presenti davant d'entitats superiors estigui recolzada per l'experiència recollida a la ciutat de Mataró en aquest sentit, el consens total i la capacitat de previsió d'allò que passarà en els propers anys.

L'únic desacord amb el Sr. Batista, diu el Sr. Esperalba, és que el seu grup sí que creu que canviaran les necessitats (a nivell sanitari, educatiu, etc.), dels nouvinguts després del reagrupament familiar. Demana ser més imaginatius a l'hora de fer una petició formal a les institucions que calgui expressant les necessitats concretes de la ciutat de Mataró perquè, a més, està convençut que tenen l'experiència de la història recent i la capacitat de previsió per a fer-ho. És partidari d'elaborar una proposta conjunta que es presenti al ple però que aglutini tot allò que necessita la ciutat de Mataró i, aleshores, votar-hi favorablement.

El senyor Paulí Mojedano expressa el seu acord amb el senyor Esperalba per tal de consensuar posicions i fer una moció conjunta de tots els grups que expressi les necessitats de Mataró pel que fa al tema de la immigració.

El senyor Batista mostra el seu acord amb els senyors Mojedano i Esperalba i l'únic que demana és que l'elaboració de la proposta conjunta comenci a partir del 7 de maig, que és quan s'acaba el procés de regularització d'immigrants i ja es tindran dades concretes sobre l'estat de la qüestió, i en el marc del pla per a la nova ciutadania que ja existeix.

El senyor Mojedano decideix deixar la proposta damunt la taula en espera d'arribar a un consens de tots els grups.

El senyor Alcalde a la vista de l'exposat considera deixar la proposta sobre la taula fins que acabi el procés de regularització d'immigrants.

3 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS EN RELACIÓ AL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA DEL 8-3-2005.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, presenta la següent Declaració Institucional :

"Cada any la Diada del 8 de març, ens permet fer memòria i parlar de les dones que ens han precedit en la lluita per la igualtat. Però sobretot, ens permet parlar en veu alta de les dones d'ara mateix. Les dones què ara, volen viure la diferència i reflectir la riquesa de la pluralitat, del saber i del fer de les dones. La diada és un plataforma per reclamar la justícia i la igualtat d'oportunitats, per fer ben visibles les desigualtats encara vigents a molts àmbits de la societat i de la vida quotidiana. Viure la democràcia i en democràcia és la forma de convivència suprema que regeix en la nostra societat. La democràcia es fonamenta en dos grans principis: la llibertat i la igualtat de les persones. Hem de fer un món on el fet de ser dona no signifiqui desigualtat i injustícia.

Per això continuem denunciant les discriminacions en l'àmbit laboral (on la taxa d€ocupació deles dones està molt per sota que la dels homes, on les diferències de salaris requereixen polítiques específiques i transversals per el·liminar aquests obstacles i permetre una integració real i global de la dona), el sexisme en la publicitat i molts mitjans de comunicació, la feminització de la pobresa, les dificultats per conciliar la vida familiar i laboral, la violència de gènere vers les dones.

Volem un societat cohesionada, solidària sense violència i sense discriminacions. Volem viure i conviure a una societat on es valorin tots els treballs, també els no remunerats amb una igualtat laboral efectiva. Volem viure en pobles i ciutats on es reconeguin i es tinguin presents les aportacions i les necessitats de les dones. Sense la participació de les dones no hi ha futur per a ningú. Per tant, és imprescindible que, des dels centre educatiu, es fomenti la igualtat entre sexes per la importància que aquesta tindrà en el desenvolupament de l'infant.

Per això, tot i reconeixent que, des de les administracions públiques, s'ha donat els darrers anys un impuls per acabar amb les desigualtats i les injustícies vers les dones, alhora, cal manifestar que no és suficient i que cal continuar apostant per les polítiques d'igualtat home-dona. Les administracions implicades han de renovar, cada any, el compromís de prioritzar les polítiques integrals de gènere a cada territori.

ACORDEM

1.- Adherir-nos al Manifest del 8 de març, del Dia internacional de la Dona, aprovat per la Diputació de Barcelona.

2.- Comunicar a la Diputació de Barcelona i a totes les entitats membres del Consell municipal d'Igualtat d'Oportunitats l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró al Manifest del dia 8 de març."

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, fa al·lusió a les constants notícies sobre violència de gènere contra les dones i les desigualtats i discriminacions que pateixen les dones arreu del món, a diferents nivells. També comenta que se segueixen, des dels àmbits públics i privats, perpetuant conductes discriminatòries malgrat es facin declaracions de principis tot sovint. Els homes i les dones viuen les emocions de manera diferent i s'enfronten als problemes de la vida també de manera contraposada però, tot i ser diferents, homes i dones estan condemnats a entendre's. Les dones d'avui dia han de seguir demostrant la seva vàlua perquè siguin respectades, lluiten per a ser reconegudes en una societat que es regeix per les lleis dictades pels homes. El canvi està en les generacions futures que s'espera no hagin d'estar constantment reivindicant els seus drets com a dones. La regidora espera que arribi el dia en què no calgui celebrar el Dia Internacional de la Dona perquè voldrà dir que homes i dones tenen els mateixos drets i els apliquen en igualtat de condicions.

La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, diu que el Dia Internacional de la Dona serveix per a fer balanç sobre la situació de la dona al món en general, analitzar dades i continuar reivindicant la igualtat de sexes. Tanmateix comenta el paper essencial de les administracions a l'hora de vetllar pel compliment de la llei contra la violència de gènere i per a protegir les dones, i garantir una educació igualitària que no perpetuï els rols d'homes i dones que discriminen i menystenen les dones.

La senyora Alícia Romero convida tots els regidors i regidores a tots els actes organitzats pel Consell d'Igualtat d'Oportunitats en commemoració del Dia Internacional de la Dona.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

ALCALDIA

4 - RATIFICAR DECRET DE L'ALCALDIA NÚM. 1201/2005 DE 14 DE FEBRER, NOMENAMENT CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A LA FUNDACIÍÓ TECNOCAMPUS.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta a ratificar el següent Decret :

"DECRET

1201/2005 de 14 de febrer

Assumpte:

Nomenament canvi representant del grup municipal CiU a la Fundació Tecnocampus.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2005 - AL

El Ple extraordinari celebrat el dia 1 de juliol de 2003 va establir el nou cartipàs municipal, dintre del qual és peça destacada la designació de representants municipals en entitats alienes a la Corporació, en representació dels grups municipals de l'Ajuntament.

En data 10 de febrer de 2005, el grup municipal de Convergència i Unió comunica el canvi de representant a la Fundació Tecnocampus.A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal de Convergència i Unió, i en virtut de les competències que em confereix la legislació vigent,

RESOLC :

Primer.-

Designar al Sr. Pere Solà i Montserrat com a representant del grup municipal de Convergència i Unió de l'Ajuntament de Mataró a la Fundació Tecnocampus, en substitució del Sr. Joan Mora i Bosch.

Segon.-

Comunicar el present acord a la Fundació Tecnocampus.

Tercer.-

Ratificar el present decret d'Alcaldia pel Ple Municipal de l'Ajuntament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

5 - PROPOSTA DE NOMENAMENT CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ AL CONSELL DE L'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la següent Proposta :

"El Ple extraordinari celebrat el dia 1 de juliol de 2003 va establir el nou cartipàs municipal, dintre del qual és peça destacada la designació dels membres dels diferents òrgans plenaris dels Organismes Autònoms Municipals, en representació dels grups municipals de l'Ajuntament.

L'article 6 dels Estatuts de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró estableix que el Consell estarà format entre d'altres, per representants dels grups municipals amb representació al Consistori.

En data 10 de febrer de 2005, el grup municipal de Convergència i Unió comunica el canvi de representant al Consell de l'IMPEM.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal de Convergència i Unió, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Primer.-

Designar al Sr. Martí Carles i Clausell com a representant del grup municipal de Convergència i Unió de l'Ajuntament de Mataró al Consell de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, en substitució del Sr. Joan Mora i Bosch.

Segon.-

Comunicar el present acord a l'IMPEM."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

6 - PROPOSTA DE NOMENAMENT CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DINICIATIVA PER CATALUNYA VERDS - EUIA AL CONSELL DE L'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la següent Proposta :

"El Ple extraordinari celebrat el dia 1 de juliol de 2003 va establir el nou cartipàs municipal, dintre del qual és peça destacada la designació dels membres dels diferents òrgans plenaris dels Organismes Autònoms Municipals, en representació dels grups municipals de l'Ajuntament.

L'article 6 dels Estatuts de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró estableix que el Consell estarà format entre d'altres, per representants dels grups municipals amb representació al Consistori.

En data 25 de febrer de 2005, el grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € EUiA comunica el canvi de representant al Consell de l'IMPEM.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal d'ICV-EUiA, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Designar al Sr. Antonio Guirao Motis com a representant del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds- EUiA de l'Ajuntament de Mataró al Consell de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, en substitució de la Sra. Raquel de Haro.

Segon.-

Comunicar el present acord a l'IMPEM."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

DICTÀMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ-Servei de Gestió Econòmica-

7 - CONVENI ENTRE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ I EL CONSORCI PORT MATARÓ PER A L'EXECUCIÓ I EXPLOTACIÓ DE LES OBRES DEL PROJECTE DE PASSEIG MARÍTIM DEL PORT DE MATARÓ

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"El 3 de setembre de 2004 aquest Ajuntament aprovà definitivament el projecte constructiu del passeig marítim del Port de Mataró, clau PB-03479 i l'estudi d'impacte ambiental del passeig marítim del Port de Mataró, clau IA-PB-03479, elaborats per encàrrec de l'empresa Gestió d'Infrastructures, SA, dins l'àmbit del domini públic portuari de titularitat de la Generalitat de Catalunya, adscrit al Port de Mataró i gestionat pel Consorci del Port de Mataró.

El projecte resol la urbanització de l'àmbit comprés entre el nou passeig marítim de Mataró per Llevant i el nou accés al port per Ponent, i en el tram comprés entre el mur de tanca de la zona RENFE i la zona comercial actual del port i l'escar.

Les obres referenciades són d'interès municipal, doncs amb la seva execució s'obtindrà una millora en l'ordenació del territori, especialment pel que fa a la zona litoral de la ciutat, i es reportaran beneficis a la ciutat i als seus ciutadans, en tant que permetran el gaudi general de les zones d'ús públic, que quedaran a disposició de la població. Per això, s'ha cregut oportú col·laborar en la seva execució, en els termes del conveni la subscripció del qual es proposa seguidament.

Quant a la col·laboració interadministrativa que aquí es planteja, resulta d'aplicació l'article 6 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Aprovar la minuta del conveni que s'adjunta com a annex I a la present proposta, per tal que sigui subscrit entre aquest Ajuntament i el Consorci Port de Mataró.

SEGON.- Notificar aquest acord al Consorci Port de Mataró i convocar les parts per a la signatura del conveni."

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, explica que allò que es porta a aprovació és el pla d'urbanització final del nou accés al port de Mataró, que ja estava previst, i que representa un arranjament important. I, per tant, hi votaran a favor, tot i que creu que la integració entre port i ciutat s'hagués pogut fer d'una altra manera garantint una major qualitat i amb un valor afegit per a la ciutat. En aquesta línia, presenta una sèrie de reflexions:

El seu partit creu que aquest no és un bon conveni perquè hi ha temes que no queden tancats suficientment. Pel que fa a l'aparcament, en primer lloc, el conveni planteja 470 places d'aparcament urbanitzades adequadament però realment no se sap massa com quedaran, si realment hi tindrien cabuda més places de les que es volen construir i quina qualitat tindran (zona paral·lela a la via del tren). En segon lloc, el conveni planteja un únic aparcament gestionat pel consorci a l'interior i no se sap massa bé a quina part del port es refereix, és a dir, si aquest únic aparcament inclou o no les obres finals del port dins l'espai de concessió "Port de Mataró". En tercer lloc, no es veu clara la relació entre els 180.000 € que cal posar-hi i la indemnització a pagar a RENFE i si existirà una explotació per part de RENFE d'aquestes places d'aparcament. Per últim, el regidor fa referència a un informe de la lletrada del servei de Patrimoni que posa de manifest que el conveni parla de què hi aporta l'Ajuntament indirectament però no esmenta què hi aporta l'Ajuntament com a membre del Consorci en la mesura en què té el 33% de la societat. A més, esmenta un pla de viabilitat financera que no s'ha vist i del qual se'n desconeix l'existència. D'altra banda, l'informe també esmenta que el compromís de negociar amb RENFE és una declaració d'intencions que no garanteix el resultat que se'n pot obtenir. El contracte és poc clar en tots els seus termes. Conclusió: no queda gens clar com es gestionarà el sistema d'aparcament que hi haurà en l'àrea interior del port (llindar que limitarà amb RENFE i fins al braç del port).

El regidor acaba dient que votaran a favor de la proposta però demana que s'aclareixin aquests dos punts clau: gestió de l'aparcament i pla de viabilitat financera.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, manifesta que també hi votaran a favor però mantenint certes reserves en la línia de les expressades pel Sr. Martí. El seu partit creu que l'obra és interessant per a la ciutat però veuen que l'Ajuntament ho haurà d'assumir tot.

La senyora Pilar González manifesta l'interès de la ciutat en aquesta obra i aclareix l'aportació de l'Ajuntament: d'una banda, manteniment i conservació dels serveis que queden allà (espai públic de la ciutat del qual se'n farà el manteniment) i, de l'altra, el 90% d'IBI durant 15 anys. En resposta als dubtes del Sr. Martí en relació amb l'aparcament, la Sra. González explica que hi ha dos aparcaments (un de públic i un altre que quedarà dins l'espai del port). Degut a què RENFE es quedarà sense places d'aparcament arran de les obres, es contempla la possibilitat que aquesta entri en conveni amb el port per tal de gestionar algunes places d'aparcament a millor preu. Si això no es donés, l'Ajuntament decidiria l'aportació monetària a realitzar.

El senyor Josep Lluís Martí mostra la insatisfacció pels aclariments de la Sra. González i demana que se'ls faci efectiu, tan aviat com sigui possible, un pla de viabilitat financera i un informe tècnic que reflecteixi quina serà la distribució de les places internes del port (actuals + futures), la distribució per part de RENFE i l'explotació que s'hi generarà.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Servei d'Ingressos-

8 - APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ ORDENANÇA FISCAL IMPOST D'OBRES, CONSTRUCCIONS I INSTAL·LACIONS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"El text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els articles 15 a 19 el procediment per a l'aprovació i modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.

L'article 16.1 del mateix text legal estableix que aquestes contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el règim de declaració i d'ingrés, així com les dates d'aprovació i d'inici de la seva aplicació.

Així mateix disposa que correspondrà al Ple de la corporació l'aprovació d'aquests nous preceptes d'acord amb l'article 47 del text refós.

En la modificació de l'Ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres s'ha redactat el nou text dels preceptes afectats en els articles 5 i 9, que fa referència a la concessió de benefici fiscal i dels mòduls.

Les modificacions proposades es justifiquen pels següents motius:

a) Justificació de la modificació dels mòduls.

L'article 102 del Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, estableix que la base imposable de l'impost d'obres, construccions i instal·lacions estarà constituït pel cost real i efectiu de la construcció, instal·lació o obra, entenent-se per aquest cost com el d'execució material de l'obra.

Per altra part, l'article 103.1 del text refós, estableix que es practicarà liquidació provisional d'acord amb el pressupost visat, o pels mòduls aprovats a la corresponent ordenança, i que un cop finalitzada l'obra, s'haurà de practicar liquidació definitiva d'acord amb el cost real.

Actualment, la liquidació inicial es practica d'acord amb el pressupost visat, o d'acord amb els mòduls de l'ordenança fiscal preveu, practicant-se posteriorment un cop finalitzada l'obra, la liquidació definitiva en base al cost final declarat i verificat.

Aquestes liquidacions finals són de quantia molt elevada actualment degut sobretot a la desactualització del mòdul que es pren com a base del càlcul de la liquidació provisional. Aquest fet provoca un abonament de l'impost per part dels promotors un cop ja s'ha pràcticament liquidat tota l'obra.

En reiterades ocasions s'ha manifestat per part dels promotors, la necessitat de que la liquidació inicial s'ajustes el màxim possible a la definitiva, per tal de poder incorporar tots els costos de l'obra en el moment de la seva previsió inicial.

Per aquest motiu, es proposa la modificació dels mòduls que es prenen com a referència a l'hora d'efectuar la liquidació provisional, mòduls que s'ajusten d'acord amb els informes tècnics de llicències, al cost actual de la construcció.

b) Justificació de la modificació de la bonificació.

L'article 103.2.a del TR de la LHL estableix una bonificació potestativa a l'impost d'obres, construccions i instal·lacions de fins al 95% per aquelles obres que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstancies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l'ocupació que justifiquin aquesta declaració. Correspondrà al Ple de la corporació prèvia petició de l'interessat, la declaració d'obra d'especial interès o utilitat pública

L'ordenança fiscal corresponent haurà de regular els aspectes substantius i formals d'aquesta bonificació.

La redacció actual de la nostra ordenança al no fixar cap criteri que estipuli prèviament quines obres podran ser considerades d'especial interès o utilitat municipal, deixa absoluta llibertat a que qualsevol obra de qualsevol tipologia promoguda per qualsevol entitat, pugui demanar aquesta bonificació.

Es fa necessari doncs, donar una sèrie de criteris marc que regulin aquesta bonificació, tant des del punt de vista per determinar quines seran les obres que podran ser considerades com d'especial interès o utilitat pública, com de fixar les normes de gestió d'aquesta bonificació.

Per aquest motiu, la modificació proposada busca establir aquests criteris, i establir un mecanisme més àgil de concessió, que l'existent actualment.

Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa que el ple de l'Ajuntament adopti la resolució dels següents ACORDS:

Primer.- Aprovar inicialment per a l'exercici de 2005 i següents les modificacions dels articles 5 i 9 de l'Ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres tal com s'estableix en el redactat següent:

"Article 5.

Bonificacions

  1. L'Ajuntament bonificarà fins a un 95% de la quota de l'impost en favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal, perquè hi concorren circumstàncies socials, culturals, històriques o de foment de treball. Es consideraran declarats d'especial interès o utilitat municipal les obres o instal·lacions que:

  1. S'executin en terrenys qualificats urbanísticament com a equipament i
  2. S'executin per iniciativa pública o s'executin per entitats sense ànim de lucre, i siguin fruit d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i l'entitat, en el que l'Ajuntament hi sigui part activa.

La graduació de la bonificació es farà entre el 0% i el 95% per decret d'alcaldia d'acord amb la valoració concreta de les circumstàncies socials, culturals, històric-artístiques o de foment de l'ocupació, tenint en compte l'oportunitat i els interessos de la ciutat i de la població.

En qualsevol cas, la graduació de la bonificació tindrà en compte el volum de població que es beneficiï de l'obra o instal·lació de què es tracti, això com qualsevol altre criteri d'interès municipal específic que hi concorri i que es vulgui aplicar en aquell cas concret.

Aquesta bonificació s'haurà de sol·licitar per instància, aportant els informes corresponents que justifiquin el percentatge de bonificació sol·licitat, i que s'hauran d'ajustar als que preveu aquesta ordenança.

La bonificació s'haurà de sol·licitar, en qualsevol cas, abans de la finalització de l'obra. Si la sol·licitud s'efectua en un moment posterior a l'inici de l'obra, és a dir, quan s'hagi meritat la liquidació provisional de l'impost, no s'interromprà el procediment de recaptació de la liquidació i el subjecte passiu tindrà dret, si s'escau, a la devolució d'ingressos indeguts corresponent.

2. La construcció d'habitatges de protecció oficial acollida a la normativa específica d'aquest tipus d'habitatge gaudirà d'una bonificació del 50% de la quota de l'Impost.

Article 9. Comprovació

L'Ajuntament, un cop finalitzades les obres, té dret a efectuar les comprovacions i les investigacions necessàries per a verificar el cost real i efectiu de les construccions, de les instal·lacions i de les obres realitzades que constitueix la base imposable de l'impost i practicar, si s'escau, les liquidacions per regularitzar la situació tributària que té caràcter de liquidació definitiva.

Per la comprovació del cost real i efectiu de les obres a que fa referència l'apartat anterior, el subjecte passiu està obligat a presentar, a requeriment de l'Administració, la documentació en què quedi reflectit aquest cost, com el pressupost definitiu, les certificacions d'obra, els contractes d'execució, la comptabilitat de l'obra, la declaració d'obra nova i la resta de documents que, a judici de la inspecció, puguin considerar-se com a vàlids per a la determinació del cost real. Si no s'aporta aquesta documentació o la presentada no és completa o no se'n pugui deduir el cost, la comprovació administrativa es pot realitzar per qualsevol dels mitjans previstos en l'article 57 de la Llei general tributària.

En els casos en què no s'hagi sol·licitat la llicència i s'hagin realitzat les obres, l'Ajuntament ha de realitzar la liquidació provisional un cop tingui coneixement de les obres o les instal·lacions iniciades, a la qual és d'aplicació els terminis d'ingrés establerts al Reglament general de recaptació i la Llei general tributària.

La base imposable de l'autoliquidació a compte es determina d'acord amb la quantitat més alta determinada pels procediments següents:

63

1. Segons el pressupost presentat pels interessats, sempre que aquest estigui visat pel col·legi oficial corresponent, quan sigui requisit necessari el visat.

Segons els següents mòduls, determinats pel tipus d'actuació:

a) Actuacions subjectes a llicència d'obres, el producte de P x T x R x m2 afectats per l'actuació,

essent:

- P, el valor de construcció estimat, incrementat cada any en el percentatge d'augment del preu de construcció interanual al mes de gener.

Els valors corresponents a l'any 2005 són els següents:

- P = 650 euros/m2 per a usos predefinits, sobre i sota rasant, excepte l'ús industrial i l'aparcament col·lectiu.

- P = 340 euros/m2 per a usos no predefinits, l'industrial i l'aparcament col·lectiu, tots ells sobre rasant.

- P = 393 euros/m2 per a soterranis d'ús industrial i aparcament col·lectiu.

- T, coeficient corrector, segons tipologia, amb els següents valors fixos:

- T = 1, en edificis entre mitgeres

- T = 1,1 en edificis en cantonada

- T = 1,2 en edificis aïllats

- R, coeficient corrector, no aplicable a les obres de nova planta, segons la tipologia de la reforma o de la rehabilitació, amb els següents valors fixos:

- R = 0,90, per a rehabilitacions o reformes integrals, conservant exclusivament les façanes.

- R = 0,70, per a reformes o rehabilitacions que afectin elements estructurals.

- R = 0,50, per a reformes i rehabilitacions que no afectin elements estructurals, però sí instal·lacions.

- R = 0,30, per a reformes i rehabilitacions que no afectin ni elements estructurals ni instal·lacions.

b) Actuacions subjectes a llicència d'enderroc, el producte de P x m2 afectats per l'actuació, essent:

- P, el valor d'enderroc estimat, incrementable cada any en el percentatge d'augment de l'IPC interanual al mes de gener.

Els valors corresponents a l'any 2005 són P = 39 euros/m2

c) Actuacions subjectes a llicència per alteració del medi rural, el producte de P x m3 de terres afectats per l'actuació, essent:

6

- P, el valor de manipulació del metre cúbic de terres estimat, incrementable cada any en el percentatge d'augment de l'IPC interanual al mes de gener.

Els valors corresponents a l'any 2005 són de P = 3,90 euros/m3

d) Actuacions subjectes a llicència d'instal·lació de rètols, tendals, aparells d'aire condicionat i altres elements visibles des de la via pública, el pressupost de la instal·lació realitzat per un instal·lador acreditat.

A la vista de les obres realitzades, els Serveis tècnics, mitjançant la comprovació administrativa corresponent, poden modificar la base imposable de l'impost, practicant la liquidació definitiva segons els paràmetres anteriors.

L'impost liquidat només es retorna si concorren les següents circumstàncies:

- S'ha de sol·licitar expressament.

  • S'ha d'haver renunciat a la llicència obtinguda.

- La construcció, l'obra o la instal·lació no ha d'estar executada.

- Tots aquells supòsits contemplats al RD 1163/90, de 21 de setembre, que regula el procediment de devolució d'ingressos indeguts de naturalesa tributària".

Segon.- Exposar al públic en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament l'anterior acord inicial de modificació dels articles 5 i 9 de l'Ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres modificats, durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l'anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la Província.

Durant el període d'exposició pública de l'Ordenança fiscal reguladora de l'ICIO els qui tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l'article 18 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. En el cas de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la corporació, si transcorregut el període d'exposició pública sense haver-hi presentat reclamacions, els acords restaran definitivament aprovats. "

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, diu que hi votaran negativament perquè, entre d'altres, darrerament l'Ajuntament ja ha intentat incrementar la taxa de residus en un 900% que, posteriorment, ha estat rebaixada fins a un 300-400%, així com també va aplicar una taxa d'ocupació de via pública l'any 2004 que plantejava un increment a 4 anys vista del 130%, sense oblidar l'increment de l'aigua (que afecta comerciants i ciutadans a nivell domèstic) i ara l'impost de construccions. El Sr. Martí recorda que l'Ajuntament no ha arribat a un acord encara amb els empresaris de la construcció pel que fa a increments percentuals o quotes concretes, i acaba queixant-se de l'excessiva pressió fiscal que està exercint l'Ajuntament sobre els diferents agents socials. Recorda que el que s'està portant a aprovació és una revisió de les ordenances fiscals aprovades fa dos mesos i mig, que acordaven uns increments en la construcció del 20%, i que ara es volen situar al voltant del 32%. Pel que fa a allò que afecta més els petits empresaris, les llicències d'enderrocs, passen a incrementar-se també un 30%. El Sr. Martí afirma que amb aquesta excessiva pressió fiscal es posarà en perill el ritme de creixement de l'economia, que podria quedar paralitzada.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, mostra el seu acord amb el Sr. Martí. Recorda que la seva reivindicació de suprimir, primer, i reduir, després, l'impost de construccions i instal·lacions d'obres, perquè el considera potestatiu, és vella i que fins fa poc hi estaven sols.

Està d'acord amb el que diu l'expedient sobre el fet que les liquidacions finals són molt elevades actualment. Cal revisar tota aquesta proposta properament.

Fóra bo també afegir alguna bonificació més en la proposta, cosa que comentaran en el seu moment a tall d'esmena o dictamen.

Conclou dient que no hi votaran a favor i presentaran esmenes.

La senyora Pilar González aclareix que allò que pretén l'Ajuntament (i que, a més, és també una demanda dels mateixos constructors) és augmentar el pagament en la fase inicial de l'obra, és a dir, el pagament en funció dels mòduls. De manera que es redueixin les liquidacions finals que es paguen quan l'obra ha finalitzat i que són, tal com també afirma el senyor Rovira, excessivament elevades. També informa que aquest impost actualment, encara té un marge d'increment legal del 75%.

El senyor Josep Lluís Martí diu a la senyora González que la praxi fins ara pel que fa al pagament d'aquest impost era permetre una sola liquidació inicial que és la que cotitzava i que, a partir d'ara, amb la nova proposta el que es farà és exercir una doble pressió fiscal.

El senyor David Rovira estableix una diferenciació entre gestió tributària €tots els passos burocràtics que implica el pagament fiscal, amb el sobrecost per als ciutadans que aquest comporta-, i la política tributària €allò que el govern municipal decideix en matèria d'impostos i que considera del tot excessiva en aquests moments. Conclou repetint que les liquidacions finals de l'impost de construccions i instal·lacions d'obres són elevades tant pel que fa a gestió com a política tributàries.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Abstencions: Cap.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 14 i 9 per venir referits a temàtiques coincidents.

14 - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE D'URBANITZACIÓ DE LA FORNENCA, PEL QUE FA REFERÈNCIA A LA XARXA DE CLAVEGUERAM I A LA INSTAL·LACIÓ DE L'ENLLUMENAT PÚBLIC I RESOLUCIÓ DE L'AL·LEGACIÓ PRESENTADA A L'APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE.

La senyora Montserat López, conseller delegat d'Obres, presenta la proposta següent:

En data 11 de novembre de 2004 el Ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment el "Projecte d'urbanització de La Fornenca, pel que fa referència a la xarxa de clavegueram i a la instal·lació de l'enllumenat públic", redactat per l'enginyer de Camins, Canals i Ports Eduard Cot, sota la coordinació dels serveis tècnics municipals, que te per objecte la construcció d'una xarxa de clavegueram per recollir les aigües residuals a la urbanització de La Fornenca i la renovació de l'enllumenat públic, amb pressupost d'execució per contracte de 496.934,62 € IVA inclòs.

També acorda imposar contribucions especials per raó de l'execució de les obres als propietaris i residents a la urbanització de la Fornenca.

Iniciat el període d'informació pública dels 30 dies, segons anunci publicat en el BOP núm. 279 de 20/11/04 per tal que les persones interessades poguessin formular les al·legacions o reclamacions que estimin pertinents als acords esmentats, s'ha presentat una sola al·legació que correspon al senyor Quirze Salva Agulló, en nom i representació dels seus pares Francisco Salva Novell i Sebastiana Agulló Güell, amb referència d'entrada en el registre general municipal 200400046431 de 24 desembre.

Aquesta al·legació planteja el següent:

1.- Que la urbanització la Fornenca constitueix la unitat d'actuació 36 del vigent Pla General, que segons les seves prescripcions s'ha d'executar pel sistema de cooperació; preveient-se unes cessions de 10.640 m2 de viari(23,79%) i de 11.866 m2 d'espais lliures (26,53%) i que legalment no es pot aprovar ni executar cap projecte d'urbanització d'una actuació a desenvolupar pel sistema de cooperació, fins que no s'hagi estat aprovat definitivament el perspectiu projecte de reparcelació.

2.- Que el projecte inicialment aprovat, pel que fa al clavegueram afecta greument als terrenys de la seva propietat, quan existeixen alternatives possiblement de menys cost, com passar la canonada pel Camí de Mata, que ni tant sols han estat contemplades i que en tot cas fer passar les canonades pels llindars o límits de la finca sense malmetre-la, en lloc de travessar-la d'un costat a l'altre amb evident perjudici.

Finalment al·lega que el projecte preveu al final del col·lector principal la construcció d' una estació de bombeig prefabricada però que el projecte no contempla el bombeig de les aigües brutes des de Can Quirze fins al polígon Mata Rocafonda amb el gran augment de cabals que suposarà la nova canonada de la Fornenca i si les instal·lacions actuals poden suportar-ho.

3.- Que pel que fa a les contribucions especials preteses resulta radicalment nul·la i contraria a dret la seva imposició, perquè resten excloses d'aquest règim aquelles obres o serveis quin cost ja es objecte de distribució entre els propietaris d'acord amb altres règims, com passa amb les obres afectats a un àrea d'actuació definida per instruments de planejament urbanístic; com ehio és una unitat d'actuació d'un Pla General d'Ordenació Urbana.

En resposta a les anteriors al·legacions, els serveis tècnics municipals han informat el següent:

Respecte a la primera, l'aquitecta municipal de la secció de Planificació Urbanística en data 24 de gener de 2005 ha informat que a conseqüència d'una sentencia dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la revisió del pla general d'ordenació urbana de Mataró, la delimitació de la unitat d'actuació 36 de " La Fornenca" ha quedat sense efecte. Per aquest motiu, la urbanització La Fornenca ja no és un àmbit de planejament pendent d'executar sinó un àmbit de sòl urbà al que li falten algunes infrastructures de serveis bàsics.

En quan a la segona, l'enginyer redactor del document tècnic del projecte ha informat que el trajecte de la canonada previst en el projecte és el més idoni des de el punt de vista tècnic i econòmic i que es farà discorre entre els llindars o límits de la finca de l'interessat, minimitzant els perjudicis que es puguin causar amb la implantació de la instal·lació, que naturalment seran objecte de valoració una vegada finalitzin les obres.

Pel que fa al clavegueram, s'ha previst connectar les aigües residuals a la xarxa de la urbanització de Can Quirze, a través d'una estació de bombament situada a la Fornenca (les aigües pluvials aniran directament al torrent). El projecte de Can Quirze ja preveu la construcció d'una altra estació de bombament per conduir les aigües residuals cap al clavegueram del polígon industrial de Mata-Rocafonda. Segons l'informe d'Aigües Mataró SA el clavegueram de La Fornenca no entrarà en funcionament fins que estiguin acabades les obres de clavegueram i bombament previstes en el sector de can Quirze i aquesta nova aportació d'aigües residuals de la Fornenca, no afecten el dimensionat de la xarxa de clavegueram de can Quirze.

Finalment, la tercera al·legació queda contestada amb l'informe de l'arquitecta municipal de la secció de Planificació urbanística de 24/01/04 tota vegada que la delimitació de la unitat d'actuació 36, ha quedat sense efecte per una sentencia del TSJC i per tant les obres d'urbanització contemplades en el projecte s'executen sobre sòl urbà i no sobre un àmbit de planejament pendent de desenvolupar i en conseqüència la imposició de contribucions especials per raó d'aquestes obres ve emparada per l'article 28 i següents de la Llei 39/1988 de 28 de desembre, reguladores de les Hisendes Locals, que preveu la implantació d'aquest tipus de quotes tributaries, donat l'augment de valor dels bens dels subjectes passius amb motiu de la realització de les obres.

Per tot el que s'acaba d'indicar, i atès el que disposen els articles 24 i següents i 37 del ROAS i l'article 219.2 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya i 59 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, Reguladora de les Hisendes Locals,.

Vistos el anteriors informes, la consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

A C O R D S :

Primer

.- Resoldre les al·legacions formulades pel senyor Quirze Salva Agulló en el sentit que s'indica a la part expositiva del present acord.

Segon.-

Aprovar definitivament el "Projecte d'urbanització de La Fornenca, pel que fa referència a la xarxa de clavegueram i a la instal·lació de l'enllumenat públic", redactat per l'enginyer de Camins, Canals i Ports Eduard Cot, sota la coordinació dels serveis tècnics municipals i amb l'assessorament d'Aigües de Mataró SA, que té per objecte la definició de les obres necessàries per implantar una xarxa de clavegueram i renovar i legalitzar l'enllumenat públic a la urbanització de La Fornenca, amb un pressupost d'execució per contracte de 496.934,62 € VA inclòs.

Tercer -

Imposar contribucions especials per raó de l'execució de les obres contemplades a l'anterior projecte als propietaris i residents de la urbanització de La Fornenca, això d'acord amb el que preveuen els articles 28 i següents de la Llei 39/1988 de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals.

Quart -

Comunicar els anteriors acords al senyor Quirze Salva Agulló, al President de l' AV de la urbanització de La Fornenca, al gerent d'Aigües de Mataró SA, a Promocions Urbanístiques Mataró, SA i als serveis municipals d'Ingressos, Urbanisme, Manteniment, Serveis Públics i Mobilitat als seus efectes."

9 - ACORD D'ORDENACIÓ DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS PER A LES OBRES DE REALITZACIÓ DE CLAVEGUERAM I ENLLUMENAT PÚBLIC DEL SECTOR LA FORNENCA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets.

  1. El Ple de l'Ajuntament, en sessió celebrada de data 11 de novembre de 2004, va aprovar:
    • Primer: Aprovar inicialment el "Projecte d'urbanització de la Fornenca, pel que fa referència a la xarxa de clavegueram i a la instal·lació de l'enllumenat públic" amb un pressupost d'execució per contracte de 496.934,62 € amb IVA inclòs.
    • Segon: Imposar contribucions especials per raó de l'execució de l'obres contemplades al projecte als propietaris i residents a la urbanització, d'acord amb l'article 28 i següents del Real decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora d'hisendes locals.

    2.Vist que les obres descrites al projecte aprovat, beneficien de forma quasi exclusiva als residents a l'urbanització de la Fornenca, essent mínim l'interès per al conjunt dels ciutadans en relació a l'interès particular de l'obra per al conjunt de beneficiaris directes, i que per tant, es justifica plenament l'establiment del percentatge màxim de finançament particular permès en el finançament d'una obra via Contribucions Especials, que és del 90% d'acord amb l'article 31.4 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes locals.

    3.Donat que existeix una relació directa entre el benefici o augment de valor dels béns dels subjectes passius per les obres a realitzar, i la superfície de les finques, i que per tant, es pot optar pel criteri de repartiment segons superfície de les parcel·les afectades.

    Fonaments de dret.

    1. D'acord amb el que disposen els articles 28 i 59 del Real decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora d'hisendes locals, l'Ajuntament pot establir i exigir contribucions especials pe realitzar obres municipals, sempre que es produeixi un benefici o augment de valor en els béns dels particulars i sempre que les obres es realitzin dins l'àmbit de les competències de l'Ajuntament per complir els fins que li són atribuïts.
    2. L'obra consistent en la construcció d'una xarxa de clavegueram a la urbanització La Fornenca, per resoldre el problema que suposa la no existència d'aquest servei i al mateix temps s'aprofita per renovar i legalitzar l'enllumenat públic i la pavimentació dels carrers, té aquesta consideració què s'inclou en una de les enumerades en l'article 29 del text refós de la LHL.

    3. D'acord amb l'article 15.1 de la LRHL, correspon a les entitats locals acordar la imposició i ordenació dels seus tribut. Concretament, pel que fa a les contribucions especials, l'article 34.1 de la LRHL preveu que l'exacció de les contribucions especials requerirà l'adopció prèvia de l'acord d'imposició i ordenació en cada cas concret.
    4. SERVEI D'INGRESSOS

      Carreró, núm. 11-13. 08301 Mataró

      Tel. 93.758.21.67/Fax. 93.758.21.62

      Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa que el ple de l'Ajuntament adopti la resolució següent:

      Primer.- APROVAR l'acord d'ordenació de les contribucions especials pel finançament del projecte d'Urbanització de la Fornenca pel que fa a la xarxa de clavegueram i enllumenat públic d'acord amb les següents condicions:

      a) Base Imposable: La base imposable és el 90% del cost d'execució per contracte de l'obra, dels treballs de redacció de projectes i de direcció de projecte previst inicialment en 525.586,62 €, i del que es dedueix un finançament total via contribucions especials de 473.027,96 €. Aquesta quantitat té el caràcter de mera previsió, ja que, finalitzada l'obra, si el cost real és diferent que el previst, es prendrà aquest cost a efectes del càlcul de les quotes.

      b) Criteri de repartiment: La base imposable serà distribuïda entre el conjunt de beneficiaris de l'obra d'acord amb el criteri de superfície de la seva parcel·la. Del total de superfícies de les parcel·les i del cost del projecte es fixa uns mòduls de 21,13 €/m2.

      c) Relació de contribuents: Els contribuents subjectes passius d'aquesta contribució especial està formada pel conjunt de propietaris de les parcel·les compreses en l'àmbit d'actuació, i que es detallen en la següent relació:

      REF. CADASTRAL

      CONTRIBUENT

      CARRER

      n

      VALOR SOL

      SUP. SOLAR

      QUOTA

      5415101

      ROSA DE LA*CEREZO,DAVID

      ESPIGOL

      3

      20.085,51 €

      547

      11.559,43 €

      5516708

      SUREDA*PIERA,FRANCISCO

      ROMANI

      15

      11.025,00 €

      463

      9.784,31 €

      5516710

      TORREJON*CENTENO,ANTONIO

      FONOLL

      3

      9.834,40 €

      413

      8.727,69 €

      5414307

      VILLA*SUBIRACHS,JOSE

      FARIGOLA

      5

      16.849,90 €

      523

      11.052,25 €

      5316501

      DENGRA*TERUEL,CARMEN

      FONOLL

      2

      29.003,14 €

      624

      13.186,63 €

      5316503

      PUENTES*GONZALEZ,JOSE

      ESPIGOL

      6

      7.096,01 €

      298

      6.297,46 €

      5414302

      CIDONCHA*VALADES,CARLOS

      FONOLL

      12

      12.668,04 €

      378

      7.988,05 €

      5414303

      BADA*DONADEU,MIQUEL

      FONOLL

      14

      14.182,02 €

      441

      9.319,39 €

      5414304

      GOMEZ*LOPEZ,GUILLERMO

      FONOLL

      16

      23.194,71 €

      769

      16.250,83 €

      5414309

      MARTIN*CANO,JOSE

      FARIGOLA

      7

      12.953,78 €

      544

      11.496,03 €

      5415201

      MERA*SANTOS,JUAN

      ESPIGOL

      8

      24.597,90 €

      1.033

      21.829,78 €

      5415202

      RIUS*VILA,MARIA

      FARIGOLA

      4

      21.970,00 €

      856

      18.089,35 €

      5515801

      PARETILLA*MASDEMONT,JORDI

      ROMANI

      2

      16.501,79 €

      452

      9.551,85 €

      5515802

      ESPASA*RUBIO,JOAN

      ROMANI

      4

      26.610,61 €

      972

      20.540,71 €

      5515803

      MARCILLAS*VILASECA,JORGE

      FONOLL

      15

      35.129,02 €

      1.511

      31.931,08 €

      5515805

      SILES*ROMERO,ESPERANCA

      FONOLL

      19

      22.604,12 €

      1.043

      22.041,11 €

      5515806

      VAQUERO*LINARES,JOSE

      ROMANI

      18

      17.673,46 €

      702

      14.834,95 €

      5515807

      RODRIGUEZ*BARRAGAN,ANTONIO

      FONOLL

      21

      14.739,69 €

      619

      13.080,96 €

      5515808

      TORRUS*PEÑA,M ASSUMPCIO

      ROMANI

      12

      13.419,73 €

      489

      10.333,75 €

      5515809

      MARTINEZ*GONZALEZ,ANGEL

      ROMANI

      20

      26.990,75 €

      697

      14.729,29 €

      5516701

      PADILLA*PITA,FCO EMILIO

      FONOLL

      1

      22.050,00 €

      926

      19.568,62 €

      5516702

      ELVIRA*BRIEGA,ELISA

      ROMANI

      3

      13.239,53 €

      556

      11.749,62 €

      5516703

      CASAS*SANCHEZ,MANUEL

      ROMANI

      5

      16.335,10 €

      463

      9.784,31 €

      5516704

      JODAR*CAZORLA,JOSE

      ROMANI

      7

      14.921,19 €

      487

      10.291,49 €

      5516705

      GUIRAO*PEREZ,SALVADOR

      ROMANI

      9

      16.585,13 €

      423

      8.939,01 €

      5516706

      FUENTES*ALBI,PEDRO

      ROMANI

      11

      12.865,97 €

      532

      11.242,44 €

      5516707

      GONZALEZ*VALLCARCE,JOSE

      ROMANI

      13

      9.858,46 €

      453

      9.572,98 €

      5516709

      MORENO*CARRASCO,ESPERANZA

      ROMANI

      17

      21.808,71 €

      693

      14.644,76 €

      5516711

      CASTAN*GRASA,PILAR

      FONOLL

      5

      14.586,61 €

      591

      12.489,26 €

      5516712

      COSTA*CODINA,JOSEP

      ROMANI

      1

      17.980,05 €

      700

      14.792,69 €

      5515804

      TORRUS*PEÑA,M ASSUMPCIO

      FONOLL

      17

      11.810,80 €

      496

      10.481,68 €

      5414306

      CARNOTA*ESPERALBA,DAVID

      FARIGOLA

      9

      27.753,00 €

      398

      8.410,70 €

      5414308

      VILLA*SUBIRACHS,JOSE

      FARIGOLA

      3

      11.429,81 €

      480

      10.143,56 €

      5316502

      MURZUNENKO,SVITLANA

      ESPIGOL

      4

      25.502,76 €

      542

      11.453,77 €

      5414301

      JIMENEZ*AGUADO,ANTONIO

      FONOLL

      10

      27.002,92 €

      720

      15.215,34 €

      5415102

      TORRES*RUEDA,JORGE

      FONOLL

      4

      16.282,33 €

      550

      11.622,83 €

      TOTALS

      657.141,95 €

      22.384

      473.027,96 €

      Segon.- ACORDAR l'emissió d'una única liquidació d'acord amb el cost final de l'obra, que es liquidarà un cop finalitzada obra.

      Tercer.- EXPOSAR l'expedient a informació pública en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i publicar-ho al BOP durant trenta dies hàbils, durant els quals les persones interessades poden examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que creguin oportunes. Durant aquest període d'exposició pública, els propietaris o titulars afectats poden constituir-se en associació administrativa de contribuents.

      Si no hi reclamacions, l'acord inicial esdevé definitiu i es publicarà en el BOP.

      Si hi ha reclamacions, les haurà de resoldre el Ple de la corporació per majoria absoluta abans d'aprovar definitivament la imposició i ordenació de les contribucions especials.

      Quart.- NOTIFICAR individualment a cada subjecte passiu les quotes corresponents, si és conegut i, si no, mitjançant edictes.

      Cinquè.- APLICAR l'Ordenança general de contribucions especials en tot allò que no prevegui aquest acord."

      El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió explica que pel que fa al punt 14 del Ple que hi votaran favorablement, tal com ja es va fer en el seu moment. D'altra banda, el seu grup s'absté pel que fa al punt 9 perquè, tot i que estan d'acord amb les millores previstes al barri de La Fornenca, creuen que s'hauria d'aplicar una bonificació en el tipus que el govern aplica actualment i que és del 90% (màxim permès per la llei). Pensa que atesa la llunyania del barri i la seva situació en desavantatge respecte d'altres barris de la ciutat, és convenient una reducció del tipus així com el fet de permetre als veïns pagaments fraccionats de l'obra enlloc d'una liquidació única final.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular diu que el seu partit votarà en contra del punt 9 perquè considera que les contribucions són excessives i creu que s'hauria de facilitar el pagament de les mateixes als veïns, així com aplicar algun tipus de bonificació. Pel que fa al punt 14 el seu grup s'absté per la manca d'informació als ciutadans implicats.

      El senyor Alcalde sotmet a votació el punt núm. 14 de l'ordre del dia :

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

      Vots en contra: Cap.

      Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

      El senyor Alcalde sotmet a votació el punt núm. 9 de l'ordre del dia :

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

      Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

      Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

      -Servei de Recursos Humans-

      10 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT A UNS TREBALLADORS MUNICIPALS.

      La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

      "FETS

      Els senyors JOAN FRANCESC CLARIANA ROIG, ÁNGEL SÁNCHEZ € FORTÚN GARCIA i JOAN BAENA LÓPEZ, treballadors d'aquest Ajuntament, han presentat declaració de segona activitat i demanen compatibilitzar les funcions que exerceixen en aquest Ajuntament amb una altra activitat. En concret, el senyor Joan Francesc Clariana demana la compatibilitat per exercir com a professor universitari de manera temporal i amb una dedicació de dues hores setmanals; el senyor Ángel Sánche-Fortún, per exercir com advocat; i el senyor Joan Baena, per exercir la seva professió de delineant.

      Aquesta segona activitat que sol·liciten es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupen com a personal de l'Ajuntament de Mataró.

      FONAMENTS DE DRET

      La normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

      L'article 4 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, estableix que pot autoritzar-se la compatibilitat pel desenvolupament d'un lloc de treball dins l'àmbit docent com a professor universitari associat en règim de dedicació no superior a la de temps parcial i amb una durada determinada.

      L'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

      L'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

      L'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

      L'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

      L'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, estableixen que correspon al Ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

      VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

      ACORDS

      PRIMER.- Per aplicació del que disposa l'art. 4 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor JOAN FRANCESC CLARIANA ROIG, - TAG, adscrit al lloc de treball d'assessor jurídic d'Intervenció -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar com a professor a la Universitat de Barcelona, a temps parcial i per un període temporal.

      SEGON.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor ÁNGEL SÁNCHEZ € FORTÚN GARCIA, - animador socio-cultural, adscrit al servei de Participació Ciutadana -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de la professió d'advocat -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si comporta la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'Ajuntament de Mataró; o si està directament relacionada amb la què es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on treballa.

      TERCER.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor JOAN BAENA LÓPEZ, - TAE delineant, adscrit al servei de mobilitat -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de la seva professió de delineant -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si comporta la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'Ajuntament de Mataró; o si està directament relacionada amb la què es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on treballa.

      QUART.- La declaració de compatibilitat del present acord, quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com del de segona activitat, que els interessats hauran de comunicar.

      CINQUÈ.- Notificar el present acord a les persones interessades."

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (26).

      11 - APROVACIÓ MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA.

      La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

      "En sessió ordinària celebrada el dia 28 d'octubre de 2004, el ple de l€Ajuntament va acordar aprovar la plantilla de personal per l€any 2005. Ara es proposen les següents modificacions:

      • ampliar la plantilla de funcionaris amb la creació, dins l'escala d'administració general, d'una plaça de Tècnic Mig de Gestió (Grup B).
      • modificar el nom de les places d'agent fiscal, grup C, pel de tècnic especialista en inspecció fiscal, grup C.

      FONAMENTS DE DRET

      L€art. 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s€aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l€aprovació del pressupost municipal durant l€any de la seva vigència, per respondre a l€establiment de nous serveis, per l€ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per l€exercici següent, com també si respon a criteris d€organització interna.

      Quan la despesa de la modificació per ampliació no es pugui compensar amb la despesa de la modificació per reducció, o per la disponibilitat de consignacions destinades a llocs vacants que no es pretenguin proveir en l€exercici, la modificació de la plantilla requerirà que s€aprovi l€expedient de modificació de crèdits del pressupost.

      Una de les modificacions que avui es presenten per a la seva aprovació, - creació d'una plaça de tècnic/a mitjà/na de gestió -, requereix aquest tràmit de modificació de crèdits del pressupost. En aquests moments el lloc de treball de Responsable de la Unitat Administrativa de manteniment i serveis municipals, que pot ser ocupat indistintament per places de grup C o B, segons consta a la Relació de Llocs de Treball, està ocupat per un/a administratiu/va. Amb la creació d'aquesta plaça, el lloc serà ocupat per un/a tècnic/a mitjà/na de gestió. Per tant, es tracta només de comptabilitzar la diferència del salari base de grup C a grup B.

      Per tot això, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

      A C O R D S

      Primer.- Modificar la plantilla de funcionaris aprovada pel ple en data 28 d'octubre de 2004, en el sentit següent:

      • crear, dins l'escala d'administració general, una plaça de Tècnic Mig de Gestió (Grup B).
      • modificar el nom de les places d'agent fiscal, grup C, pel de tècnic especialista en inspecció fiscal, grup C.

      Segon.- Publicar aquesta modificació al BOP i al DOGC."

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4).

      Vots en contra: Cap.

      Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

      CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

      - Servei d'Urbanisme-

      12 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL RELATIU A LA REGULACIÓ DE LA PROFUNDITAT EDIFICABLE DE LA RDA. PRIM 67-69 CANTONADA AMB EL CARRER MARIÀ ANDREU.

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent

      "La Junta de Govern Local de 29 de novembre de 2004 va aprovar inicialment l'Estudi de detall de regularització de la fondària edificable de la finca núm. 67-69 de la Ronda Prim cantonada amb el carrer Marià Andreu, presentat per PATRIMONIOS Y EDIFICIOS, SA.

      L'aprovació inicial de l'Estudi de Detall es va acordar sense cap condició

      Consta a l'expedient que s'ha notificat l'acord esmentat al promotor i als veïns de les finques objecte de l'estudi de detall. S'ha sotmès el mateix a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en els diaris La Vanguardia i El Punt Diari i en els taulers d'edictes municipals.

      Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació al projecte.

      A la vista d'aquests antecedents i dels informes que es troben a l'expedient, i de conformitat amb el que disposa la Disposició Transitòria Quarta de la Llei d'Urbanisme de 14 de març de 2002, Llei 2/2002, i per tant, l'aplicació de l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

      ACORDS:

      Primer.-

      Aprovar definitivament l'estudi de detall de regularització de les profunditats edificables de les finques de la Ronda Prim núm. 67-69 cantonada amb el carrer Marià Andreu presentat per PATRIMONIOS Y EDIFICIOS, SA.

      Segon.-

      Notificar el present acord a la societat promotora, als propietaris de les finques veïnes i al servei de Ciutat Sostenible (secció de llicències d'obres) i publicar l'acord i la normativa de l'Estudi de detall en el Butlletí Oficial de la Província.

      Tercer.-

      Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA, per tal de que tramitin l'assabentament."

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (26).

      13 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL ÀMBIT PASSATGE CABANELLAS

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent

      "El 7 d'octubre de 2004 el Ple de la Corporació va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 en l'àmbit "Passeig Cabanellas, entorn camp de futbol", amb els objectius d'ampliar el passatge Cabanellas, i definir una nova ordenació de l'edificació que garanteixi una tipologia edificatòria que possibiliti habitatges ben orientats i ventilats, i que alhora mantingui una correcta relació amb la trama urbana existent. Amb aquesta finalitat es constitueix una nova Unitat d'Actuació, Ua 79.

      La documentació que integra la modificació puntual del Pla General en aquest Sector ha estat exposada al públic durant un mes.

      Durant aquest període d'exposició pública s'ha presentat un escrit d'al·legacions per part d'un dels propietaris del Sector, Sr. Joan Antich Blay , a través del qual manifesta la seva disconformitat amb la modificació que es tramita, pels següents motius: entén el Sr. Antich que la modificació que es tramita no té justificació suficient, tota vegada que, segons diu, l'únic objecte de la modificació és l'ampliació del vial del passatge Cabanellas, i aquesta actuació és pròpia d'un sistema general, futur eix cívic que uneix dos equipaments (actual camp de futbol i Llar Cabanellas) per la qual cosa no procedeix assumir-la a través d'una unitat d'actuació; respecte els criteris de ponderació del sòl al·lega el Sr. Antich que son contraris a la Llei.

      Consta a l'expedient informe de l'arquitecte municipal de la secció de planificació d'Urbanisme, que dona resposta detallada a tots els punts que planteja l'al·legació del Sr. Joan Antich en l'escrit d'al·legacions esmentat. Segons queda justificat en l'esmentat informe, al qual es remet íntegrament la present Resolució:

      • En primer lloc, la reordenació volumètrica sorgeix de la necessitat del propi sector, d'una millora de la tipologia edificatòria i de les relacions que estableix aquesta amb l'entorn on es situa i per tant no és només conseqüència de les modificacions que es puguin produir a la zona del camp de futbol i a la zona de la llar Cabanelles.

      A més, atenent a la definició de l'art. 34.1 de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya, l'ampliació del passatge Cabanellas, no pot constituir un sistema general, atès que llur nivell de servei no és d'abast municipal sinó que té caràcter local, es tracta de millorar un vial existent, que actualment té una secció desigual, que en alguns punts és de 6m d'amplada i que resulta insuficient.

      I, en tot cas, la naturalesa de sistema general o sistema local d'un vial no té cap transcendència en el cas que tractem, tota vegada l'art. 35.1 en relació al 44.1 de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya, preveu la possibilitat de la cessió de sòl qualificat de sistema general en l'àmbit d'una Unitat d'Actuació.

      • Per una altre banda, la modificació té per objecte una reordenació del volum edificatori de l'actual PGOM. Queda justificada en l'apartat de "avaluació econòmica de la modificació" que aquesta ordenació permetrà obtenir plusvàlues urbanístiques pels seus propietaris, malgrat hagin de efectuar una cessió del vial i la seva urbanització. La viabilitat econòmica resta garantida i, per tant, la modificació que es tramita s'ajusta al que disposa l'art 7 de la Llei d'Urbanisme sobre el repartiment equitatiu de beneficis i càrregues.

      El document de la modificació estableix que "els drets inicials dels propietaris en la reparcel·lació serà proporcional a l'aprofitament que li assigna el planejament abans de la present delimitació poligonal".

      Aquests paràmetres no són il·legals, venen emparats per la necessitat de garantir el principi de repartiment equitatiu entre tots els propietaris inclosos en un àmbit d'actuació urbanística d'acord amb els criteris generals de la llei d'urbanisme tal i com queda justificat en l'informe tècnic que acompanya la present Resolució.

      En conseqüència del que s'exposa procedeix desestimar les al·legacions presentades pel Sr. Joan Antich Blay.

      El document objecte de la present proposta d'aprovació provisional és idèntic al que es va aprovar inicialment exceptuant l'adaptació que s'ha fet per motiu de l'acord plenari pel qual es va deixar sense efectes la normativa del Programa d'Actuació Urbanística Municipal, inicialment aprovada i l'adaptació del document a la Llei 10/2004, de 24 de desembre (DOGC 30-12-2004) de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme de Catalunya.

      Aquesta adaptació al nou ordenament, tal i com s'explica en la primera pàgina del document de la modificació, no comporta cap modificació de fons. Queda justificat que la nova regulació del tema de la reserva d'habitatge públic i cessió del 10% de l'aprofitament en ús residencial previst a la modificació de la Llei 2/2002 no ha comportat cap canvi respecte de l'anterior regulació que justificava el document inicialment aprovat.

      Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els arts. 94 i 83 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, així com els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

      A C O R D S :

      PRIMER:

      Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 en l'àmbit Passeig Cabanellas, entorn camp de futbol nova Unitat d'Actuació "UA 79- Passeig Cabanellas", redactat pel servei tècnic del Servei municipal d'Urbanisme.

      SEGON:

      Desestimar les al·legacions formulades pel Sr. Joan Antich Blay pels motius que consten en l'apartat expositiu del present acord i justificats de forma detallada en l'informe de l'arquitecte municipal que consta a l'expedient i al qual es remet la present Resolució als efectes de donar completa resposta a les al·legacions.

      TERCER:

      Notificar els precedents acords als interessats que en resulten de l'expedient així com al Servei Municipal de Gestió Tributaria-Cadastre.

      QUART:

      Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

      El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió diu que el seu partit votarà en contra de l'aprovació de modificació del Ptge. Cabanellas perquè no hi ha una necessitat explícita d'ampliar-lo avui dia i perquè entenen que hi hauria d'haver, per part del Govern, una visió global futura sobre tota la zona que afecta el camp de futbol. Critica que el govern no s'hi hagi pronunciat encara i creuen que només es tracta d'una millora fragmentària però que no és necessària en realitat.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular subscriu en gran part tot el que exposa el Sr. Valls i, per tant, critica la falta de visió global. Demana al Govern més claredat i que expliqui quines intencions té pel que fa al futur del sector Cabanellas, camp de futbol inclòs. No hi votaran a favor.

      El senyor Arcadi Vilert està d'acord en què cal un tractament globalitzat de tot el sector però recorda que hi ha una urgència sorgida de la pròpia necessitat dels propietaris d'alguns edificis del passatge que ja han començat a vendre. L'ampliació del carrer, les fondàries edificables i la millora de les façanes en qüestió és positiva tant per a aquests mateixos propietaris i promotors a l'hora de vendre com per motius de comoditat i seguretat per als futurs usuaris i ciutadans en general; independentment del tractament que després es decideixi donar a la resta del sector.

      El senyor Joaquim Esperalba, president del Grup Municipal de Convergència i Unió mostra la seva desaprovació respecte les paraules del Sr. Vilert. Critica que el govern justifiqui aquesta urgència en aprovar l'ampliació del Ptge. Cabanellas amb una necessitat dels promotors immobiliaris mentre que, en altres ocasions, no ha tingut cap problema en congelar llicències. Insisteix en què cal un tractament global de tot el sector i no només d'un carrer i exigeix claredat.

      El senyor Arcadi Vilert recorda al Sr. Esperalba que ja han congelat llicències però que aquestes estan pròximes a la data de caducitat (mes d'abril) i d'aquí, doncs, la urgència en prendre aquesta decisió d'ampliació del passatge, que beneficia tant als promotors com a l'Ajuntament. Està d'acord en què és una proposta arriscada i que hi manca una visió més global però es tracta d'una iniciativa favorable per a tots.

      El senyor Joaquim Esperalba apunta la possibilitat que la suspensió d'aquestes llicències sigui prorrogable i, sobre tot, insisteix en el fet que el Govern no acaba d'explicar les seves intencions sobre el futur d'aquest sector de la ciutat i, d'aquí, els vots en contra.

      El senyor Paulí Mojedano coincideix amb el Sr. Esperalba i li pregunta al Sr. Vilert perquè no s'ha reservat aquesta parcel·la interior per a poder-la tractar de manera més global en el futur juntament amb la resta del sector.

      El senyor Arcadi Vilert emplaça la resposta al Sr. Mojedano per a una propera comissió informativa.

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

      Vots en contra: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

      Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

      - Servei d'Obres-

      14 - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE D'URBANITZACIÓ DE LA FORNENCA, PEL QUE FA REFERÈNCIA A LA XARXA DE CLAVEGUERAM I A LA INSTAL·LACIÓ DE L'ENLLUMENAT PÚBLIC I RESOLUCIÓ DE L'AL·LEGACIÓ PRESENTADA A L'APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE.

      Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 9 de l'ordre del dia.

      - Serveis Municipals i Manteniment-

      15 - RATIFICACIÓ DECRET D'ALCALDIA NÚM. 1092/2005 DE 9 DE FEBRER, PEL QUAL S'APROVA L'ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA I LA SOCIETAT ECOEMBALAJES ESPAÑA SA.

      El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, presenta a ratificar el següent Decret:

      "Per Decret 1092/2005 de 9 de febrer, l'Alcalde va acordar l'aprovació de l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró al conveni de col·laboració entre l'Agència de Residus de Catalunya i la Societat Ecoembalajes España SA amb l'assumpció dels compromisos mínims continguts en el pacte cinquè del conveni i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat pel Ple de l'Ajuntament.

      En conseqüència, el Conseller delegat de Serveis i Manteniment proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent ACORD:

      Únic.-

      Ratificar el Decret d'alcaldia 1092/2005 de 9 de febrer, el contingut del qual és el següent:

      "Vist el contingut del conveni de col·laboració entre l'Agència de Residus de Catalunya i la Societat Ecoembalajes España SA (en endavant ECOEMBES), que regula els compromisos de l'Agència de Residus de Catalunya, dels Ens Locals que voluntàriament s'hi adhereixin i d'ECOEMBES respecte al funcionament del Sistema Integrat de gestió proposat per ECOEMBES a la Comunitat Autònoma de Catalunya amb la finalitat de garantir el compliment de la Llei 11/1997, de 24 d'abril, reguladora d'envasos i residus d'envasos.

      Vist l'informe del Cap de residus i neteja viària, de data vint-i-cinc de gener de 2005 on es manifesta l'interès municipal per adherir-se al conveni i s'especifica les prestacions econòmiques que percebrà l'Ajuntament de Mataró si s'adhereix al conveni.

      Vist l'informe de l'assessora jurídica del Departament de Serveis Municipals i Manteniment, de data vint-i-sis de gener de 2005 on queda palès que aquest conveni s'ajusta a dret.

      Atès el previst a l'article 25.2 l) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local i l'article 66.3 l) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, els quals atorguen la competència sobre els serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus als municipis.

      Per tot això, en virtut de les facultats que m'atorga la legislació vigent,

      RESOLC:

      Primer

      .- Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró al conveni de col·laboració entre l'Agència de Residus de Catalunya i la Societat ECOEMBES amb l'assumpció dels compromisos mínims continguts en el pacte cinquè del conveni.

      Segon

      .-Ratificar el contingut d'aquesta resolució en la propera sessió que celebri el Ple de l'Ajuntament.

      Tercer

      .- Comunicar la resolució resultant a l'Agencia de Residus de Catalunya, a la societat ECOEMBES i al Servei de Gestió Econòmica de l'Ajuntament de Mataró."

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (26).

      CMI DE SERVEIS PERSONALS

      - Patronat Municipal d'Esports-

      16 - PROPOSTA CANVI DE REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA AL CONSELL PLENARI I LA JUNTA EXECUTIVA DEL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS.

      La senyora Alícia Romero, Presidenta del Patronat Municipal d'Esports, presenta la proposta següent :

      "Vista la comunicació del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya notificant el canvi de representant al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports. Vist l'informe del Director del Patronat sobre el procés que es va seguir per nomenar els membres del Consell Plenari i tenint en compte el que disposa l'article 5è dels Estatuts de l'esmentat organisme, es proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents,

      ACORDS:

      1. Acceptar el canvi de representant del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, Sr Bernat Buscà, al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports.
      2. Nomenar com a representant del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports al Sr. Jordi Galdon Mascarell.
      3. Nomenar al Sr. Jordi Galdon Mascarell com a membre de la Junta Executiva en representació del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.
      4. Notificar els presents acords a les persones interessades."

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (26).

      CMI DE VIA PÚBLICA

      -Protecció Civil-

      17 - APROVACIÓ DEL PLA ESPECÍFIC MUNICIPAL PER A LA CAVALCADA DE REIS.

      El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent :

      "L'Ajuntament de Mataró va aprovar en sessió de data 10 de maig de 2001, el text del pla bàsic de protecció civil de Mataró.

      Atès el contingut de l'informe de la cap de Protecció Civil de l'Ajuntament en que es posa de manifest la necessitat de realitzar el Pla específic municipal per a la cavalcada de reis.

      En virtut de les competències atribuïdes pel decret d'Alcaldia de data 19 de juliol de 1999, PROPOSO al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

      PRIMER.- Aprovar el Pla específic municipal per a la cavalcada de reis.

      SEGÓN.- Presentar el Pla aprovat a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per la seva homologació.

      TERCER.- Delegar al Conseller delegat de Seguretat i Prevenció les competències per a incorporar al manual les observacions i suggeriments que manifesti la Comissió de Protecció Civil de Catalunya i aquelles altres resolucions necessàries per a la implantació i activitat del Pla. "

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (26).

      CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

      PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

      18 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS - EUIA PERQUÈ LA BANDERA EUROPEA ONEGI A L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

      El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la proposta del govern :

      "Històricament Catalunya ha estat un país compromès amb el procés de construcció de la Unió Europea. Sabem que el camí de l'europeisme ha estat llarg i no ha estat fàcil. I sabem que per a les comunitats nacionals com Catalunya, tot i el nostre compromís històric amb el continent, les dificultats de ser-hi presents són superiors.

      Sabem també que, si no hi ha una tasca informativa i pedagògica real i efectiva, correm el perill que la Unió Europea es converteixi en un organisme supranacional sense representativitat del poble europeu i allunyat de la ciutadania. Malgrat les dificutats, tanmateix, l'objectiu sempre serà el d'aconseguir una Europa que esdevingui espai de llibertat, pau i justícia i de respecte dels drets humans i dels drets col·lectius.

      Entre altres coses, per consolidar aquest procés d'unificació i fer-lo irreversible cal desenvolupar entre la població un sentiment de ciutadania europea que complementi el de les respectives identitats nacionals.

      En aquest sentit, el paper de la simbologia no és sobrer, i potser un dels passos que ara cal fer és el de crear i difondre símbols comuns en què s'identifiquin tots els ciutadans i ciutadanes de la Unió. Creiem que cal trobar elements mínims d'identificació que vagin més enllà de les diferències polítiques que hi ha entre la diversitat de ciutadans europeus, i un dels símbols més clàssics de qualsevol comunitat humana és, sens dubte, una bandera.

      Malgrat que Mataró forma part d'un estat que des de ja fa anys és membre de la Unió Europea, a la façana de l'Ajuntament de Mataró hi onegen la bandera de la ciutat, l'espanyola i la catalana, però no la bandera d'Europa.

      L'Ajuntament de Mataró ha demostat en diverses ocasions estar a favor del procés de construcció europea i tradicionalment commemora el Dia d'Europa des d'una òptica integradora. Ara proposem de fer un pas endavant perquè els mataronins i mataronines se sentin ciutadans europeus, s'identifiquin amb la Unió Europea i es reconeguin en un dels símbols més coneguts de la UE, la seva bandera.

      Atès que del Reglament de protocols, honors i distincions de l'Ajuntament de Mataró, capítol VII, articles 30 i 31, que fan referència a les banderes, no se'n pot derivar cap interpretació contradictòria amb la possibilitat que la bandera de la Unió Europea s'incorpori al costat de les banderes oficials a l'Ajuntament de Mataró;

      I atès que la Llei 39/1981, de 28 d'octubre, que regula l'ús de les banderes a l'Estat espanyol no apunta cap inconvenient perquè prosperi aquesta possibilitat en un ajuntament com el nostre;

      Per totes aquestes raons, els grups municipals d'Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa proposen al Ple Municipal l'adopció dels següents

      ACORDS

      1. Que la bandera de la UE onegi al costat de les altres banderes a l'exterior de l'Ajuntament i a tots els edificis municipals sempre que hi onegin banderes oficials.
      2. Que la bandera de la UE es col·loqui a la sala de plens de l'interior de l'edifici al costat de les altres banderes oficials.
      3. Comunicar aquests acords al Patronat Català Pro Europa i a les entitats municipalistes catalanes perquè en tinguin coneixement."
      4. El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, mostra el seu acord amb la moció presentada i exposada pel Sr. Civit.

        El senyor Josep Comas, regidor del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, aclareix que la bandera de la qual es parla (blava amb estels) no és la bandera de la Unió Europea sinó la bandera d'Europa i, per tant, simbolitza el conjunt d'institucions europees.

        VOTACIÓ: Ordinària

        Vots favorables: Unanimitat. (26).

        19 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CESSIÓ DE LOCALS MUNICIPALS A LES ENTITATS CÍVIQUES QUE ACTUEN A MATARÓ EN DIVERSOS ÀMBITS.

        La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió presenta la proposta següent:

        "A Mataró hi ha moltes entitats legalitzades dedicades a tota mena d'activitats en favor dels seus conciutadans (culturals, esportives, benestar social, etc.), que no disposen d'espais apropiats per a desenvolupar les seves tasques. A vegades els seus membres es reuneixen als domicilis particulars d'algun d'ells per planificar la seva feina; en d'altres trobem que la seu social és el propi domicili del president de l'entitat; i en altres casos ocupen locals poc apropiats o estan aixoplugats sota d'altres organismes que els cedeixen un espai. En tots els casos, però, la realitat és que realitzen la seva funció en condicions precàries, tenint en compte, a més, que solen treballar de forma voluntària i altruista .

        Per la seva banda, l'Ajuntament de Mataró disposa de cases, locals, o altres espais de tota mena que estan infrautilitzats, que no estan sent utilitzats de cap manera, o fins i tot que no se sap a què s'han de dedicar. El Grup Municipal de Convergència i Unió creu que les necessitats dels uns, i els recursos patrimonials dels altres s'haurien de poder ajuntar i beneficiar al conjunt de la ciutadania de Mataró que és, al cap i a la fi, per qui treballen tant l'Ajuntament com totes les associacions que hi estan ubicades.

        És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió proposen al Ple Municipal l'adopció dels següents

        ACORDS

        :

        1. L'Ajuntament farà un cens de totes les entitats, clubs i associacions de tota mena que hi ha legalment establertes a Mataró i que precisen i/o han demanat un local per poder desenvolupar les seves activitats.
        2. L'Ajuntament farà un llistat dels espais, locals, cases, etc. que són propietat municipal, indicant el seu emplaçament, les condicions d'habilitabilitat o d'ús, l'estructura (p.e. local buit, casa amb cuina i habitacions, etc.), el número de metre quadrats.
        3. L'Ajuntament estudiarà quines podrien ser les condicions de cessió de cadascun d'aquests espais (cessió gratuïta a canvi de manteniment, pagament de lloguer, subvenció a l'entitat en forma de cessió...) es podria fer a les associacions que precisen un lloc per fer les seves activitats en funció de les seves característiques (p.e. no és el mateix un local per fer reunions, que un per impartir cursos i tallers de divers tipus, assajar espectacles, etc.).
        4. L'Ajuntament convocarà les diverses associacions que precisen un espai per desenvolupar les seves activitats, els explicarà quin és el catàleg de llocs municipals dels que disposa, les condicions d'ús i mirarà d'arribar a acords amb cadascuna d'elles per millorar les seves condicions de treball a la ciutat.
        5. Del procés i el resultat de aquestes accions, se'n donarà compte a la CIM de Serveis Personals."

        La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, diu que la proposta de la Sra. Recorder és una mica difícil d'acceptar per part del Govern per la gran quantitat i varietat d'aquest tipus d'entitats cíviques existents (unes 380 enregistrades). L'Ajuntament ja n'ajuda a una part, d'altres necessiten espais propis i, de tota manera, es van estudiant les sol·licituds que van arribant a l'Ajuntament a través dels diferents patronats. Pel que fa a l'elaboració d'un llistat, la Sra. González comenta que l'Ajuntament ja té un inventari informatitzat d'aquests espais/locals (descripció i ocupació). Quant a les condicions de les cessions, la dificultat rau en la gran variabilitat de les diferents entitats i que implica pràcticament treballar-hi de manera personalitzada enlloc de convocar-les a totes i establir condicions iguals també per a totes elles. D'aquí la dificultat.

        La senyora Maria José Recoder diu que no pretén que l'Ajuntament parli amb totes les associacions, ja li està bé que es treballi amb elles de manera personalitzada però que es faci de debò. Si ja tenen a més un llistat dels locals, la Sra. Recoder no veu que hi hagi tanta dificultat en intentar unir les demandes de les entitats amb els espais disponibles. No entén que no es pugui acceptar la proposta.

        VOTACIÓ: Ordinària

        Vots favorables: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

        Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

        Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

        En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular.

        20 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PERQUÈ MATARÓ PRESENTI LA SEVA CANDIDATURA COM A CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA 2007.

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent:

        "El passat mes de juny de 2004, el nostre Grup Municipal ja va presentar una proposta de resolució en la que s'instava al Govern Municipal a que promogués la candidatura de Mataró com a Capital de la Cultura Catalana. Pel nostre Grup aquesta continua sent a dia d'avui una bona oportunitat perquè la nostra ciutat es doni a conèixer arreu i que també els mataronins es puguin identificar amb un projecte de futur, cultural i de ciutat.

        Des del Ple Municipal, el Govern ens va respondre en aquella ocasió, d'una banda que aquesta "no era una iniciativa de solvència suficient perquè sigui un aparador adient", i de l'altre que "aquest tipus d'iniciatives s'havien de debatre en el marc del Pla de Promoció de Ciutat i no en el Ple".

        Donat que no tenim notícies que aquesta proposta s'hagi portat a debat en el marc del Pla de Promoció de Ciutat, el nostre Grup, donada la importància que el tema ens mereix, es veu en l'obligació de tornar a presentar la proposta, donat que nosaltres sí que pensem que és una iniciativa de solvència necessària ja que ciutats de la importància de Lleida ja han presentat la seva candidatura pel proper 2007.

        Des del Grup Municipal del PP pensem que la obligació del Govern Municipal, entre d'altres, és la de vetllar per la riquesa cultural de la ciutat i aquesta és una bona oportunitat per a demostrar-ho donat que l'Associació organitzadora de la "Capital de la Cultura Catalana" compte entre els seus objectius el de contribuir a ampliar la difusió i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes.

        Per últim, el nostre Grup Municipal creu que el cost que pot suposar la presentació de la candidatura de Mataró com a Capital de la Cultura Catalana pel 2007 és assumible tenint en compte els beneficis que ens reportarà.

        Per tot l'exposat, aquest Grup Municipal proposa a l'Ajuntament de Mataró l'adopció en Ple del següent

        ACORD

        1. L'Ajuntament de Mataró acorda iniciar els tràmits necessaris per demanar a l'Associació Capital de la Cultura Catalana que Mataró sigui designada Capital de la Cultura Catalana 2007. "
        2. La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, confirma que el seu partit hi votarà a favor (com ja va fer anteriorment) perquè tot allò que impliqui fomentar i promocionar Mataró com a ciutat cultural (i no només com a centre comercial) és molt favorable i positiu per a la capital del Maresme.

          El senyor Jaume Graupera, regidor del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, assenyala un desavantatge d'aquesta iniciativa que rau en la continuïtat de la promoció de la ciutat un cop acabat el període de capitalitat cultural. Presenta els seus dubtes, doncs, respecte a aquesta iniciativa pel seu caràcter efímer i de manca de concreció en els resultats reals que d'aquesta es poden obtenir. Hi ha altres necessitats que tenen prioritat a l'hora de dedicar-hi els recursos de l'Ajuntament.

          El senyor Paulí Mojedano no està d'acord amb allò expressat pel Sr. Graupera. Afirma que aquesta continuïtat justament depèn del Govern i es queixa del fet que aquest darrer continua a presentar visions parcials de moltes de les problemàtiques de la ciutat en lloc d'oferir una visió conjunta.

          El senyor Esperalba, president del Grup Municipal de Convergència i Unió, comenta que és difícil pactar res si el Govern no és capaç d'acceptar una proposta tan senzilla i consensuada com aquesta.

          El senyor Jaume Graupera recorda que en d'altres ocasions el Govern ha estat d'acord amb iniciatives presentades per altres grups.

          VOTACIÓ: Ordinària

          Vots favorables: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (3) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

          Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

          Abstencions: Cap.

          El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 21 i 23 per venir referits a temàtiques coincidents.

          En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular.

          21 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ DEMANANT LA DIMISSIÓ DEL REGIDOR D'HABITATGE SR. GENÍS BARGALLÓ I CHECA.

          El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

          "Aquest Grup Municipal, durant el present mandat, ha tingut constància d'una escassa dinamització dels objectius que s'haurien de prioritzar per part de la Regidoria d'Habitatge i l'empresa municipal Pro-habitatge. Hem denunciat en diverses ocasions la feble política seguida pel govern municipal en actuacions de rehabilitació d'habitatges: els ridículs resultats obtinguts en la instal·lació d'ascensors en edificis vells; l'escassa incidència al mercat immobiliari oferint habitatge, suposadament de protecció pública tant de compravenda com de lloguer, a un preu molt elevat equiparable al preu de mercat, provocant les queixes d'un nodrit grup d'arrendataris pels defectuosos acabats i defectes en les instal·lacions dels habitatges llogats per l'empresa municipal esmentada sense que, avui per avui, s'hagi donat solució als seus problemes; l'escandalosa forma en que s'obtingueren dades per a la localització d'habitatges, suposadament desocupats, extraient-les directament de les lectures de consum del subministrament d'aigua dels arxius de l'empresa municipal AAMSA, etc.

          Finalment, per acabar-ho d'adobar se'ns anuncia la creació i nomenament del càrrec de Coordinador d' Habitatge, que recau en la persona d'un destacat càrrec local d'Esquerra Republicana de Catalunya, mateix partit polític en el que milita el Sr. Genís Bargalló, Sr. Sergi Panadès, amb retribució de 51.000 € a l'any, reconeixent el propi Sr. Regidor que el nomenament d'aquest càrrec ve forçat pel fet de que aquest ha d'acomplir un altre càrrec retribuït a la Diputació Provincial de Barcelona, motiu pel qual el Coordinador d'Habitatge supliria l'absència i manca de dedicació del Sr. Genís Bargalló, assumint funcions que correspondrien personalment a aquest regidor.

          Malgrat que l'actual Regidor d'Habitatge hagi intentat justificar que aquest nou càrrec no suposarà cap increment de la despesa pressupostada. El que vertaderament preocupa a aquest Grup Municipal de CiU és que s'hagi creat aquest càrrec de Coordinador d'Habitatge per atribuir-lo a una persona militant del partit d'ERC de confiança i amb ascendent del Sr. Genís Bargalló, com a reconeixement explícit de que aquell suplirà les mancances de dedicació del Regidor d'Habitatge. Tot això amb la voluntat del grup municipal d'ERC de no perdre la titularitat d'aquesta cartera en el govern municipal, i en detriment i perjudici del funcionament correcte del servei públic d'habitatge, i tenint en compte l' anterior "currículum" del Sr. Genís Bargalló de quan la seva dedicació en el càrrec de Regidor d' Habitatge era en exclusiva. Està clar que per l'actual govern municipal es dóna prioritat a la preservació de les cotes de poder que ostenten els grups del tripartit, per davant d'un òptim i correcte funcionament dels serveis públics que s'ha d'oferir als ciutadans.

          És per l'exposat que, en benefici i preservació del servei públic en matèria d'habitatge que ha d'oferir aquest Ajuntament als ciutadans, aquest Grup Municipal

          PROPOSA

          els següents acords:

          1er. Que s'acordi la dimissió o destitució del Sr.GENÍS BARGALLÓ I CHECA com a Regidor d'Habitatge.

          2on. Que s'anul·li el càrrec de Coordinador d'Habitatge, i es rescindeixi la contractació del Sr. SERGI PANADÈS. "

          23 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL NOMENAMENT DEL COORDINADOR D'HABITATGE DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

          El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

          "Recentment el Govern Municipal ha nomenat el Sr. Sergi Penedés coordinador d'Habitatge de l'Ajuntament de Mataró. Aquest nomenament ha aixecat les crítiques del nostre Grup Municipal donat que creiem que la seva designació s'ha fet per "afinitat personal" tal i com va dir el Sr. Bargalló al Ple i no per criteris professionals i atenent a les necessitats de l'empresa.

          PREGUNTA

          1. Té previst el Govern Municipal designar algun altre càrrec de confiança pel que queda de mandat?
          2. Quins criteris ha seguit el Govern Municipal per a designar el Sr. Sergi Penedés coordinador d'Habitatge de l'Ajuntament de Mataró? "
          3. El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, demana la votació per separat als dos punts de la proposta feta per Antoni Valls de Convergència i Unió.

            El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, diu que el Govern municipal continua mantenint la confiança política en Genís Bargalló i es remet als acords de govern assolits al maig de 2004 en matèria d'habitatge. Recorda que es preveia, en els esmentats acords, que els serveis implicats de l'Ajuntament en matèria d'habitatge treballessin de manera coordinada (fet que implicava ja aleshores la possible figura d'un coordinador). A més, el pressupost de Prohabitatge preveu també la dotació del càrrec de coordinador. També afegeix, el Sr. Alcalde, que atès que el Pla d'Habitatge està sent treballat en aquests moments i encara no se n'ha conclòs la redacció, es prorrogui unes setmanes el debat sobre política d'habitatge i sobre si el Sr. Penedès ha complert o no les expectatives exigides pel seu nomenament, moment en què el Pla haurà estat acabat. Així doncs, el Sr. Alcalde no accepta cap de les dues propostes plantejades i, de moment, mostra la seva plena confiança tant en Genís Bargalló com en Sergi Penedès.

            El senyor David Rovira mostra el seu desacord envers les paraules del Sr. Alcalde. Denúncia novament tant la gestió del Sr. Bargalló com el nomenament del Sr. Penedès tot qualificant els fets d'ignomínia. Demana a l'Alcalde una rectificació i pregunta per què cal fer una votació separada dels dos punts proposats per CiU, tal i com planteja el Sr. Graupera.

            El senyor Antoni Valls afirma que allò que es critica és la gestió del Sr. Bargalló, no la tasca del Sr. Penedès que, en qualsevol cas, encara no es pot jutjar. Mostra novament el seu desacord perquè creu que s'ha actuat sense tenir en compte el benefici públic en matèria d'habitatge.

            El senyor Jaume Graupera assegura que l'habitatge és un tema primordial per al Govern. Confia plenament en els mecanismes del Govern per a fer un bon Pla d'Habitatge i es mostra en desacord amb les acusacions llançades pels portaveus de CiU i del PP. Explica que la única motivació per la qual demana una votació per separat és perquè voldrien votar contràriament al primer punt i reservar-se el vot pel que fa al segon.

            El senyor David Rovira agraeix la sinceritat del Sr. Graupera.

            El senyor Alcalde indica que la Proposta de Resolució serà sotmesa a votació en dos parts.

            Votació al punt primer de la Proposta de Resolució :

            VOTACIÓ: Ordinària

            Vots favorables: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

            Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

            Abstencions: Cap.

            Votació al punt segon de la Proposta de Resolució :

            VOTACIÓ: Ordinària

            Vots favorables: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

            Vots en contra: 13, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

            Abstencions: 3, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa.

            PRECS I PREGUNTES

            El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 22, 33 i 24 per venir referits a temàtiques coincidents.

            22 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES NOVES MESURES EN LA CIRCULACIÓ AL CASC ANTIC DE LA CIUTAT.

            El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta el prec següent:

            "Després d'haver estat presentades en la Comissió Informativa les noves mesures de circulació, que afecten principalment al carrer Sant Josep i a la Riera, han estat diversos els ciutadans que han expressat la seva preocupació i, fins i tot, la seva indignació pels canvis, especialment per les pretensions del govern municipal.

            Per molt que vulguem donar suport a la peatonalització del nostre casc antic, sobre tot dels carrers mes comercials, és una realitat que en aquesta zona existeixen des de fa molts anys un seguit de serveis i equipaments, entre ells, escoles d'educació infantil amb alumnes de menys de 5 anys.

            És per això que aquest grup municipal presenta el següent,

            PREC

            :

            Que les noves pilones instal·lades al carrer Sant Josep restin obertes des de les 8:30 h fins a les 18:00 h de forma ininterrompuda de dilluns a divendres i de 8:30 h a 12:00 h els dissabtes."

            33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL FUNCIONAMENT DE LES PILONES QUE RESTRINGEIXEN EL PAS DE VEHICLES AL CENTRE HISTÒRIC DE LA CIUTAT.

            El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta el prec següent:

            "Des del passat dia 13 de febrer es van posar en funcionament les noves mesures en la circulació al centre històric, amb la pretensió de convertir aquest espai en una zona de passeig per a vianants.

            Convergència i Unió ja va tenir, fa pocs dies, ocasió de manifestar el seu suport a que es peatonalitzi el casc antic de la ciutat, però també va demanar que els serveis a les persones es puguin desenvolupar amb normalitat, en aquell cas, que els pares puguin acompanyar els seus fills petits a l'escola sense problemes.

            Recolzarem totes les actuacions a favor de fer les vies urbanes més amables a les persones, però sempre que el remei no sigui pitjor que la malaltia. Durant la primera setmana de funcionament de les noves mesures ja s'han produït queixes per part de la ciutadania, no només dels comerciants, que veuen com a partir de determinada hora baixa considerablement l'afluència de públic, sinó també de persones amb problemes de mobilitat per raons de salut que troben dificultats per arribar a la consulta mèdica.

            No podem creure que cap entitat ni responsable municipal pretengui això quan demana o exigeix la total peotonalització del casc antic, i és per això que presentem la següent,

            PREGUNTA:

            Quines directrius ha rebut la Policia Local en els casos que es pretengui l'accés al casc antic en horari restringit, per accedir a serveis i consultes mèdiques existents, per part de persones malaltes o amb dificultats en la mobilitat?"

            24 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ELS CRITERIS D'ORDENACIÓ DE LA CIRCULACIÓ EN LA ZONA DE VIANANTS DEL CENTRE.

            El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

            "Aquest grup municipal ha estat coneixedor en el seu moment del criteri decidit pel Govern Municipal sobre la ordenació de la circulació en la zona de vianants del centre un cop acabades les obres de peatonalització de la Riera.

            Posats en contacte amb la direcció de l'escola Cor de Maria, així com amb representants de l'AMPA de dita escola, ens han manifestat la seva preocupació perquè els pares dels alumnes que han d'anar amb vehicle a deixar o recollir als seus fills puguin fer-ho sense problemes amb el marge de temps que el Govern ha decidit establir.

            PREGUNTA

            1.- Ha valorat el Departament de Mobilitat les consideracions que els representants dels pares d'alumnes del Cor de Maria han fet sobre els criteris d'ordenació al centre que els afecten per deixar i recollir als seus fills?.

            2.- Pot el Govern estudiar una fórmula més flexible que sense perjudicar els seus criteris, faci viable l'activitat necessària que han de portar a terme els pares diàriament de deixar i recollir els nens/es?"

            El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula el Sr. Trincher, representant de l'Associació de Veïns de Mataró Centre, que defensa el punt de vista de l'entitat que representa sobre la problemàtica de la circulació. Reclama, com ha vingut fent la seva associació des de fa anys, que es declari com a zona de vianants tot l'espai interior a les muralles del centre històric de Mataró, fet que encara no s'ha aconseguit. Aquesta reivindicació no només pretén beneficiar el petit comerç sinó dotar la ciutat i els ciutadans d'un entorn amable. És per això que demana que aquesta zona, per al seu ple gaudi per part dels vianants, segueixi reunint les condicions de zona sense fum, soroll, etc., però íntegrament.

            El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, comença dient que no acceptaran el prec presentat pel Sr. Fernández referent a l'obertura de les pilones perquè el Govern vol fer del centre de la ciutat una zona de vianants digne i controlar al màxim el trànsit. Pel que fa al tema de l'accés policial, recorda que la zona de vianants té un horari de tancament però que no queda barrat i que, per tant, tant policia com ambulàncies hi poden accedir en qualsevol moment, així com els vehicles dels residents. També els ciutadans que s'identifiquen hi poden accedir.

            Pel que fa a la pregunta plantejada pel PP, el Sr. Manchado admet haver mantingut converses amb l'AMPA i el Cor de Maria en referència a l'accés dels pares dels nens a l'escola i s'estan buscant solucions que inclouen "el camí escolar" o bé el transport escolar, entre d'altres. Les reunions seguiran.

            El senyor Joaquim Fernández mostra el seu desacord amb les paraules del Sr. Manchado. Posa exemples per a mostrar que tenir les pilones enlairades i limitar les hores d'accés presenta problemes quan hi ha urgències o necessitat per part dels ciutadans.

            El senyor Fermín Manchado diu molt breument que mai no han tingut cap queixa al seu departament de part de cap ciutadà.

            El senyor Fernández insisteix en què el seu grup sí que ha rebut queixes del mal funcionament del sistema d'obertura de pilones i exigeix al Govern que ho revisin.

            El senyor alcalde, Joan Antoni Baron, invita al Sr. Fernández per a què aporti totes les queixes rebudes al Ple perquè siguin debatudes.

            23 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL NOMENAMENT DEL COORDINADOR D'HABITATGE DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

            Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 21 de l'ordre del dia.

            24 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ELS CRITERIS D'ORDENACIÓ DE LA CIRCULACIÓ EN LA ZONA DE VIANANTS DEL CENTRE.

            Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 22 de l'ordre del dia.

            25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA INTEGRACIÓ LABORAL DELS DISMINUÏTS A L'AJUNTAMENT DE MATARÓ I DEMÉS ORGANISMES AUTÒNOMS.

            El senyor Vicent García Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

            "El Grup Municipal de Convergència i Unió, creu amb la integració social i laboral dels disminuïts físics, psíquics i sensorials i és per això, que pensem que la societat en general i les administracions públiques en particular tenen l'obligació de promoure polítiques d'integració per aquests col·lectius.

            És per això que aquest grup municipal presenta les següents,

            PREGUNTES:

            1.- Quants treballador té l'ajuntament de Mataró i quants d'ells tenen algun tipus de discapacitat?

            2.- Quants treballadors tenen els diferents organismes autònoms i quants d'ells tenen algun tipus de discapacitat?

            3.- Pensa el govern municipal aplicar polítiques d'inserció laboral per a disminuïts físics, psíquics i sensorials en les properes ofertes laborals? "

            La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, diu que l'Ajuntament té 6 persones discapacitades contractades (n'hi hauria d'haver 11, si es respectés el 2% marcat per la llei). Per tal de compensar aquesta mancança de personal en aquesta situació, l'Ajuntament s'ha acollit al Real Decret 27/2000 que permet contractar centres especials d'ocupació per a la prestació de determinats serveis. Gràcies a la subcontractació que actualment exerceix l'Ajuntament amb aquest tipus d'establiments, s'assoleix allò estipulat per la llei.

            Pel que fa als organismes autònoms, tant l'IMPEM com el Patronat d'Esports, com que les seves plantilles respectives estan per sota dels 50 treballadors, no tenen l'obligació de donar compliment a aquesta llei. Sí que s'incompleix, però, a Cultura, l'IME i la Politècnica. La Sra. González conclou dient que el Govern sí té intenció d'aplicar polítiques d'inserció laboral; en aquest sentit volen aplicar noves mesures en l'oferta d'ocupació 2005.

            El senyor Vicent García Caurin reitera que hi hagi voluntat per part del Govern de tirar endavant totes aquestes polítiques d'inserció i integració laboral, i que no n'hi ha prou amb el contractes amb els CEO (que creu que accedeixen al concurs públic de contractació en igualtat de condicions que altres empreses). També recorda que hi ha altres tipus de disminuïts com ara els físics, que queden marginats perquè no gaudeixen del tracte rebut pels CEO.

            La senyora Pilar González aclareix que els CEO accedeixen a concurs públic en una situació especial respecte d'altres empreses que no tenen aquestes condicions.

            26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'AVALUACIÓ I EL SEGUIMENT DEL PROJECTE EDUCATIU DE MATARÓ.

            El senyor Vicent García Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

            "El Projecte Educatiu de Mataró ha estat fruït del treball de la nostra comunitat educativa durant dos cursos escolars. Desprès de l'aprovació del document final del PEM el 20 de febrer de 2003, restava la successiva aplicació de les propostes així com el seguiment i avaluació del mateix.

            Pel seguiment i avaluació del Projecte Educatiu es van considerar dos organismes de la ciutat, el Consell Escolar Municipal i la Comissió de Seguiment del PEM.

            Expressament, el PEM manava en el seu funcionament, que la Comissió de Seguiment es reunís dos cops a l'any per tal d'avaluar les actuacions fetes.

            El Grup Municipal de Convergència i Unió continua pensant que amb l'esforç fet per la comunitat educativa, Mataró, es va dotar d'un bon Projecte Educatiu.

            És per això que aquest grup municipal presenta les següents,

            PREGUNTES:

            1.- Quantes sessions ha destinat el Consell Escolar de Mataró a avaluar i/o fer el seguiment del Projecte Educatiu?

            2.- Quantes vegades s'ha reunit la Comissió de Seguiment del Projecte Educatiu?

            3.- El Govern Municipal i l'IME, creuen que el Projecte Educatiu de la Ciutat és una bona eina per l'educació a Mataró, o pel contrari, pensen que és un document que ja ha caducat?"

            El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, respon les preguntes.

            Pel que fa a la primera, diu que a fi pròpiament d'avaluar i/o fer el seguiment del Projecte Educatiu no s'ha destinat cap sessió. Però sí s'han dedicat dues sessions (novembre 2003 i abril 2004) a tractar aquesta qüestió: en la primera, a instar i promoure la Comissió que havia de fer el seguiment del Projecte Educatiu i, en la segona reunió, a informar que s'havia establert i reunit la Comissió. Però no hi ha hagut més continuïtat.

            Pel que fa a la voluntat de seguiment és evident que hi és: la valoració del Projecte Educatiu de la Ciutat que es va fer en el seu moment creu que és molt positiu per a Mataró per diferents motius: perquè dóna prioritat als temes educatius en el debat polític i social, també perquè conceptualitza l'educació des d'una perspectiva més àmplia i, finalment, perquè constitueix una metodologia i participació de consens.

            El Sr. Comas també recorda que Mataró forma part del Projecte Educatiu 2a. Generació (rere Barcelona i Sabadell), i que és una Ciutat Educadora modèlica, la qual en més d'una ocasió ha exposat, davant d'altres instàncies, la seva experiència.

            També en el marc del Pacte Nacional de l'Educació s'està impulsant la dinamització dels debats sobre educació amb la col·laboració dels representants del consell escolar municipal i els participants en l'elaboració del Projecte Educatiu de Mataró.

            El Sr. Comas acaba dient que la voluntat del Govern és millorar encara més l'estat de la qüestió i pretén donar compte en properes sessions de l'estat del PEM i de futures actuacions que inclouen també la continuïtat del seu seguiment. També agraeix la proposta de no perdre de vista les persones que formaren part, en el seu moment, del Consell Directiu del Projecte Educatiu de Mataró per si volen encara formar part d'algun grup de treball del Consell Escolar Municipal.

            El senyor Vicent García Caurin insta al regidor a que convidi representants de tots els grups municipals a les sessions de la Comissió de Seguiment.

            El senyor Josep Comas hi està totalment d'acord i compta amb la presència del Sr. García Caurin.

            27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL FUTUR DEL PACTE ECONÒMIC I SOCIAL.

            El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

            "El Pacte Econòmic i Social és un tema capital per a Mataró. El nostre Grup Municipal ja fa temps que ve mostrant la seva preocupació per aquest tema i presentant iniciatives al respecte, com va ser la pregunta sobre el futur econòmic de la ciutat del passat mes de maig.

            Des del Grup Popular pensem que assegurar el creixement econòmic de la ciutat ha de ser l'objectiu prioritari d'aquest Govern i que això s'ha de fer amb el consens de les forces polítiques de l'oposició i de la resta d'agents socials de la ciutat. Si les decisions que es prenen en el marc del Pacte Econòmic i Social no són consensuades, i capaces d'il·lusionar a tots els mataronins i mataronines, dificilment obtindrem un resultat positiu i satisfactori d'aquest procés.

            En aquest sentit, sempre hem pensat que l'Alcalde de la ciutat havia de ser el màxim responsable d'aquest projecte assumir-ne el lideratge. En aquest moment però, ja hi ha un dels dos grups municipals de l'oposició que ha manifestat la voluntat de retirar-se del procés negociador del pacte.

            PREGUNTA

            1. Davant d'aquesta situació, què pensa fer l'Alcalde? Té previst prendre alguna iniciativa al respecte?"

            El senyor alcalde, Joan Antoni Baron, comença aclarint que òbviament no té la patent de la veritat ni tampoc la dels encerts. Com tots els grups polítics, el seu partit encerta però també es pot equivocar, tot i que si hagués de fer una valoració global sobre la situació actual del pacte econòmic i social, la valoraria més positivament que negativa.

            En referència al tema del consens al qual el Sr. Mojedano fa referència, el Sr. Alcalde explica que no només cal consensuar el pacte sinó també concertar polítiques amb els diferents agents econòmics i socials, i destaca la gran importància d'aquesta segona vessant del pacte (la seva aplicació) respecte els ciutadans en general.

            Pel que fa al seu programa d'actuacions, el Sr. Alcalde afirma amb contundència que segueix treballant en el pacte i que, de fet, el dilluns següent al Ple té una reunió de la qual ha de sorgir un primer document de pacte. Admet que seria perfecte consensuar al 100% del document de pacte però és conscient que és molt complicat pel mateix antagonisme ideològic existent entre alguns partits. Segons ell, ja fóra bo posar-se d'acord amb el 60, el 70, el 80 o el 90% del mateix: la voluntat del Govern és arribar al màxim consens possible per al bé del pacte i la satisfacció ciutadana.

            Per a aconseguir-ho, el Sr. Alcalde pretén mantenir l'oferta de diàleg i consens feta als diferents partits i que ha regnat en totes les sessions de treball mantingudes sobre el pacte. Mostra el seu agraïment per la participació de tots els grups municipals en les mateixes, gràcies a la qual s'ha pogut avançar amb peu ferm pel que fa als continguts, i a la participació d'altres agents socials.

            També recorda que les sessions han tractat sobre temes oberts com ara la metodologia, el calendari o els experts que s'han d'escollir per a cadascun dels àmbits d'interès perquè el govern pretén posar sobre la taula qualsevol qüestió per a debatre-la i arribar al màxim consens.

            La voluntat doncs és de continuar treballant en aquesta línia amb la participació de tots els grups polítics per tal d'arribar a acords amplis i debatre qualsevol aportació.

            28 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIU AL MAL ESTAT EN QUÈ ES TROBA EL PARC CENTRAL.

            La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent:

            "Els usuaris del Parc Central de Mataró han expressat les seves queixes pel mal estat que aquest presenta. En concret es queixen de la manca d'il.luminació de l'espai o de la brutícia, sovint generada per les accions incíviques d'alguns joves. Alhora, això genera una situació d'inseguretat entre els usuaris, la majoria gent d'edat avançada amb nens petits.

            PREC

            El Govern Municipal vetllarà pel manteniment d'aquest espai i organitzarà controls policials habituals per erradicar les accions incíviques. "

            El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, expressa la seva disconformitat amb part del discurs de la Sra. Rodríguez. En primer lloc, l'enllumenat del parc central nou funciona correctament (és aquell que es va dissenyar inicialment) i, pel que fa a la part antiga, s'hi vol canviar l'enllumenat d'acord amb el projecte aprovat (a la Junta de Govern) al desembre de 2004 i que actualment es troba en fase de licitació.

            Pel que fa a la vegetació, s'hi manté la cura adequada (tallar gespa, plantació anual d'arbres, poda corresponent, etc.); la neteja és correcta, diària, i quan es detecten actuacions incíviques, es prenen les mesures pertinents.

            A més, el PAM d'enguany preveu la creació d'una rampa d'accés que uneixi la zona de jocs del parc central històric amb l'avinguda Velòdrom per escurçar el camí dels usuaris.

            I, en referència al control, s'hi han detectat algunes incidències: 38, l'any 2004, i unes 7, en el període gener-març 2005 (pintades, gossos passejant sols, robatoris, entre d'altres). El Govern en té constància i seguirà vetllant per la seguretat al Parc Central.

            29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA REMODELACIÓ DEL CAP DE LA RONDA PRIM.

            La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

            "Al mes de setembre, aquest Grup Municipal del PP formulava un prec per la millora de l'accessibilitat al CAP de la Ronda Prim. El regidor de Sanitat Sr. Oriol Batista ens va contestar en aquella ocasió que l'Institut Català de la Salut ja preveia una remodelació total de l'edifici que resoldira aquest problema però que atentent la demanda de millora inmediata encetada des de l'Ajuntament es procediria a la instal.lació d'unes portes d'accés al centre automàtiques i l'habilitació d'un elevador per a persones amb mobilitat reduïda. Es preveia que a finals de desembre del passat any aquestes modificacions estarien enllestides però a març de 2005 encara no s'han iniciat les obres.

            PREGUNTA

            1. En quina fase es troba el projecte de millora d'accessibilitat al CAP de la Ronda Prim?"

            El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, explica que el seu departament ha rebut una notificació per part de la divisió de recursos físics del Servei Català de la Salut amb una nova proposta en què es demana que les obres d'accessibilitat es facin a través del c/Velázquez i d'una manera més funcional. La proposta és, de moment, provisional fins que no se'n faci la inversió definitiva. El projecte es començarà pròximament, se'n preveu l'acabament enguany i la inversió de remodelació de l'equipament es farà entre el 2006-2007.

            La senyora Adela Rodríguez prega al regidor que li faci arribar per escrit la documentació pertinent i la proposta rebuda pel Servei Català de Salut.

            El Sr. Oriol Batista confirma que li farà arribar el document del Servei Català de Salut.

            30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA CELEBRACIÓ DEL FESTIVAL DELA RUMBA CATALANA.

            La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

            "El passat mes de setembre el nostre Grup Municipal presentava una proposta de resolució en la que instava el Govern Municipal a celebrar un festival de la rumba catalana com a extensió de l'homenatge fet a l'artista local Peret. La proposta va ser rebutjada perquè segons el Sr. Graupera això condicionaria el treball que ja s'estava portant a terme des del Patronat amb l'Associació Cultural Gitana.

            PREGUNTA

            1. Quin és l'estat del treball iniciat des del Patronat Municipal de Cultura a aquest respecte? Té fixada el Govern Municipal alguna data concreta per a la seva presentació?"

            El senyor Jaume Graupera, President del Patronat de Cultura, explica que se segueix treballant amb l'Associació Cultural Gitana i que pot anticipar els següents punts:

            1. La dificultat a organitzar un festival amb aquest nom, pròpiament, donat el poc gruix d'artistes que es dediquen a aquest gènere i que no justificaria que se celebrés un festival.
            2. La voluntat d'organitzar una nit de rumba catalana de manera continuada, com a part de l'homenatge a l'artista Peret, i amb la intervenció de dos grups per sessió. Això satisfaria el treball fet per l'Associació. La idea és que tot plegat s'iniciï durant les properes Santes 05 i s'hi trobi una ubicació fixa.

            La senyora Adela Rodríguez mostra el seu desacord amb les paraules del regidor pel que fa a la celebració de la nit de rumba catalana. La Sra. Rodríguez no creu que es pugui equiparar un "concert" amb la celebració d'un festival, ho considera insuficient. Creu que la política duta a terme pel Sr. Graupera limita les possibilitats culturals de la ciutat i que seria molt important que Mataró pogués allotjar el festival de rumba catalana. Insta al regidor a aprofitar l'avinentesa i fer d'aquest projecte, un festival atractiu per als ciutadans, per a la projecció externa de la ciutat i com a eina de comunicació i cultura. No n'hi ha prou amb un únic concert.

            El senyor Jaume Graupera reitera que el Sr. Rafael Salazar, guitarrista del grup "Ay, ay, ay" i membre de l'Associació Cultural Gitana, és qui manté converses amb ell i qui li diu que actualment no hi ha un gruix d'intèrprets suficient com per a organitzar un festival de rumba catalana. Aparentment, el gènere no està en auge.

            31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL NOU POLIESPORTIU QUE LA GENERALITAT HA DE CONSTRUIR ALS ENTORNS DE LA VIA EUROPA.

            El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

            "El passat 28 de gener, l'alcalde de Mataró i el secretari general de l'esport de la Generalitat de Catalunya van formalitzat un protocol de col·laboració per a la construcció d'un nou pavelló poliesportiu i una sala esportiva annexa entre els carrers d'Euskadi, de Suècia i Nou de la Mercè, com a conseqüència de la darrera revisió del Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius (PIEC), encara que sense cap compromís pressupostari concret.

            El grup municipal de Convergència i Unió, com no podia ser d'altra manera, rep amb satisfacció les inversions que altres institucions puguin fer a la ciutat, però també està convençut de la necessitat de que els organismes municipals corresponents hi diguin la seva, especialment per les necessitats d'equilibri territorial, en la ubicació de noves instal·lacions.

            La zona on s'ha anunciat la construcció del nou pavelló, és un sector majoritàriament de nova construcció mancat, com ja hem denunciat en altres ocasions, de diferents serveis, especialment educatius, però també és una zona propera al Poliesportiu de Cirera existent i al que s'ha de començar a construir properament al seu costat. Es tracta d'una zona que tindrà un ràpid accés a la nova zona esportiva al sector de l'Hospital de Mataró.

            Hi ha altres sectors, amb més densitat de població, que tenen també dèficits històrics d'equipaments, entre ells els esportius.

            És per tot això que el grup municipal de CiU presenta les següents,

            PREGUNTES:

            Primer.-

            Quins criteris s'han emprat per decidir la ubicació? Existeix algun estudi que recomani la situació escollida com a prioritària?

            Segon.-

            Per què no s'ha tingut en compte altres zones amb dèficits històrics i amb més densitat de població?


            Tercer.- Està prevista, pel finançament de la nova instal·lació esportiva, alguna aportació econòmica amb càrrec al pressupost municipal? Si fos així, en quin exercici? I de quin import?

            Quart.-

            Disposa l'ajuntament d'algun projecte o avantprojecte de la instal·lació?

            Cinquè.-

            Quin és el calendari previst per a l'execució de l'obra? Quin pressupost tindrà?

            Sisè.-

            Si l'Ajuntament considera prioritària per al seu municipi, durant el quatrienni 2004-2007, la construcció d'un pavelló polisportiu i d'una sala esportiva, com s'expliquen les declaracions de la presidenta del Patronat d'Esports en el sentit de que encara no sap a que destinarà aquest nou equipament?"

            La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, en resposta a la primera pregunta plantejada pel Sr. Esperalba, explica que ja en les primeres reunions dutes a terme per tractar aquesta qüestió va sorgir la preocupació pel dèficit d'infraestructures i instal·lacions esportives a la ciutat i, en general, als municipis catalans (assenyalat pel Pla d'Instal·lacions Esportives de Catalunya). El Govern de la Generalitat, per tal d'impulsar la creació de noves infraestructures en aquesta línia, va decidir organitzar una nova convocatòria prevista per a la primavera del 2005 a fi de promoure subvencions per a diferents ciutats. Per a Mataró es preveu la creació d'un pavelló poliesportiu i una sala esportiva, però amb dues condicions que han influït en la decisió de la ubicació final d'aquestes dues instal·lacions:

            1. Que el solar per al poliesportiu i la sala sigui propietat de l'Ajuntament ja a l'abril de 2005.
            2. Que el solar tingui les dimensions suficients per a allotjar ambdues instal·lacions.

            Ateses les esmentades condicions, es va creure oportú destinar el solar que hi ha a Cerdanyola Nord/La Llàntia a aquesta finalitat: es tracta de la zona de la ciutat més deficitària en matèria d'infraestructures esportives i que reuneix les condicions exigides per a la Generalitat per poder rebre les subvencions.

            Pel que fa a la resta de preguntes del Sr. Esperalba, en referència al finançament, calendari, etc., la Sra. Romero explica que ja s'ha signat un protocol d'actuació però que, en realitat, estan a l'espera que surti la convocatòria prevista per a la primavera per tal de concretar totes aquestes qüestions. L'únic que sí que ja pot avançar és que hi ha un compromís ferm de tenir enllestides aquestes dues instal·lacions abans que s'acabi el 1r. trimestre de 2007.

            La consellera delegada reitera que aquesta és una qüestió prioritària i que ja hi ha un estudi en marxa per establir quins són els esports que més necessitaran aquests espais. Un cop acabat l'estudi, aquest passaria a votació.

            El senyor Joaquim Esperalba agraeix les explicacions donades per la Sra. Romero, mostra la seva satisfacció per la creació d'aquestes instal·lacions esportives però critica la falta de previsió del Govern municipal, el qual, segons ell, o bé no té un rumb definit i afronta els temes de manera improvisada o bé no acaba d'explicar els plans que té. Demana concreció per part de l'Ajuntament, una idea més definida d'allò que es vol que sigui la ciutat, és a dir, un pla estratègic (que òbviament sempre és modificable).

            El senyor alcalde, Joan Antoni Baron, en resposta al discurs plantejat pel Sr. Esperalba, li recorda que tots els temes que han de definir el futur de la ciutat estan concretats per escrit en un munt de documents que estan a l'abast de tots els grups municipals i que són públics. Una altra cosa és que es tracti de propostes que s'han de debatre, aprovar, etc., però tot aquest conjunt de propostes, al cap i a la fi, constitueixen la foto d'allà on es vol anar. Finalment recorda que els plans de l'Ajuntament es regeixen per l'Acord de Govern i insta a tots els grups a participar a posar negre sobre blanc les propostes que tenen a veure amb el futur de Mataró.

            32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL COMPLEX ESPORTIU DEL SORRALL.

            El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

            "En el Ple Municipal corresponent al passat mes de novembre, aquest grup municipal ja va presentar una pregunta sobre el complex esportiu del Sorrall que va posar de manifest l'incompliment, per part de l'empresa concessionària, dels terminis d'execució de l'obra.

            El senyor Alcalde, en la seva resposta, va informar de que la inversió feta fins aquell moment era de 6.416.274 € dels quals 4.448.885 € són inversió de l'empresa NUSCAMPS i 1.967.388 € corresponen a la inversió municipal. Tot això, va explicar, estava establert en el Plec de Condicions que en el seu moment va guanyar el concurs l'empresa NUSCAMPS. Pel que fa a l'execució del projecte, tot i donar una breu explicació, es va comprometre a que en una propera Comissió Informativa de Serveis Territorials es portés un informe complert de l'estat del Sorrall, atès que a més d'acabar-se la primera fase del projecte, resta pendent també una segona fase.

            Havent passat més de dos mesos, i no tenint cap resposta tal com s'havia compromès el Sr. Alcalde, aquest grup va presentar un nou prec el dia 26 de gener, reclamant l'informe de la situació del complex esportiu. El prec va ser retirat en el mateix Ple de febrer després que s'hagués presentat un informe en la CIM de Serveis Personals del dia 28 de gener.

            De la lectura del document es dedueixen un seguit d'incompliments pel que fa als compromisos que l'empresa concessionària va adquirint en diverses reunions respecte a l'inici de les obres que falten executar per completar la primera fase del projecte. Obres que finalment s'han iniciat la setmana del 14 al 20 de febrer, amb un nou incompliment, atès que el darrer compromís era iniciar-les el primer dia del mes de febrer. Malgrat tot, es manté que les instal·lacions estaran acabades abans del proper estiu, és a dir: com a molt tard haurien d'estar durant la primera quinzena de juny.

            També hem pogut llegir, encara que en l'informe s'hi passa molt per sobre, que l'empresa NUSCAMPS demana una revisió de les tarifes i una prolongació de la concessió administrativa, que actualment ja és de 40 anys.

            En cap cas, ni a l'informe ni en el comunicat anunciant que comencen les obres de l'exterior del complex, hem pogut observar cap referència a la segona fase, que compren tres camps de futbol-7, dues pistes de tennis, una de paddel, i un altre aparcament per a vehicles, i el dibuix que l'acompanya mostra un disseny que no es correspon al projecte inicial, almenys segons la documentació de que disposa aquest grup municipal.

            És per tot això, que aquest grup municipal presenta les següents,

            PREGUNTES:

            Primera.-

            Quin és el calendari definitiu de l'execució de les obres de l'exterior del complex? Quina era el calendari previst inicialment?

            Segona.-

            Existeix algun canvi en el projecte inicial aprovat pel Ple Municipal l'any 2000? En cas afirmatiu, quin procés s'ha seguit per la seva modificació?

            Tercera.-

            Contemplen també les obres que s'estan executant, la construcció de dos aparcaments en superfície com estava previst en el projecte?

            Quarta.-

            Existeixen queixes dels usuaris pel que fa a l'estat del vestidors i altres punts de la instal·lació, preveuen les obres actuals la solució d'aquests problemes?

            Cinquena.-

            Quina previsió existeix per l'inici i el calendari d'execució de la segona fase del complex?

            Sisena.-

            Quina és la inversió per part de l'ajuntament i per part de l'empresa NUSCAMPS, en les obres actuals? En quina anualitat està consignada aquesta inversió?

            Setena.-

            Quina és la posició del govern municipal pel que fa a les pretensions de la concessionària, tan pel que fa a la revisió de les tarifes, com a la prorroga de la concessió?

            Vuitena.-

            S'han complert totes les previsions pel que fa al nombre d'usuaris que es preveia que podia tenir el complex, passats gairebé dos anys de la seva inauguració?

            Novena.-

            HI ha previst algun tipus de cessió o possibilitat d'utilització de les instal·lacions per part d'entitats i clubs del barri de Cerdanyola?

            Desena.-

            Hi ha algun compromís, per part de la concessionària, d'inversió en campanyes pel foment de l'esport?"

            La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, en resposta a les preguntes formulades pel Sr. Fernández diu:

            1. Que s'està seguint el calendari previst i, doncs, el termini global per a les obres (a càrrec de Dragados) és de 10 mesos, i de 5 mesos i mig per a la piscina exterior i entorns.
            2. Que sí que hi ha una modificació al projecte inicial aprovat pel Ple Municipal de l'any 2000 però que es tracta d'una modificació que ja es va aprovar l'any 2002. Des de llavors, no hi ha hagut cap altre canvi.
            3. En relació a l'aparcament, les obres inicials (i, doncs, les que s'estan executant) no preveien cap zona d'aparcament però donada la necessitat que hi ha, de moment, el Govern preveu (a la part dreta de les instal·lacions) una zona d'aparcament que ja es veurà com s'executa finalment.
            4. Que no hi ha hagut queixes rellevants per part dels usuaris (sorgides de les converses de Nuscamps i el Patronat d'Esports). Sí que hi ha hagut alguna queixa pel que fa a l'estat del vestuari de dones i que ha fet intensificar-ne la neteja, la col·locació de més prestatges per al sabó a les dutxes, entre d'altres millores.
            5. En aquests moments, s'està executant el pla tal com es va aprovar, després de ser modificat, l'any 2002. L'Ajuntament, doncs, segueix allò previst i, per tant, no hi ha una segona fase.
            6. La inversió total de les obres és de 7.350.336 € d'acord amb el projecte aprovat l'any 2002, dels quals ja n'hi ha certificats més de 6 milions. Queda, per tant, executar una part corresponent a 974.062 €. L'aportació municipal havia de ser i ha estat del 30,66%, percentatge del qual, en diners, queda aportar 286.404 €.
            7. Que s'estan estudiant per part de l'Ajuntament l'augment de les tarifes i l'ampliació de la concessió plantejat per la Concessionària i caldrà veure si s'ajusten a la llei .
            8. Que es preveia que el primer any hi hagués 3.700 usuaris i, durant el segon, 5.000. Encara no s'ha tancat el segon any i el nombre d'abonats ja ascendeix a 5.059, per tant, les previsions s'han vist fins i tot superades.
            9. Pel que fa a l'ús o cessió de les instal·lacions per part d'entitats del barri de Cerdanyola, la Sra. Romero explica que no se'n preveia la cessió en un principi però sí que era una qüestió sorgida en diverses reunions i vista favorablement.
            10. Que Nuscamps es va comprometre a partir del 3r. any a fer una aportació del 20% del benefici anual que tingués. Aquest cànon que entrarà a l'Ajuntament serà destinat a millores en les instal·lacions esportives de la ciutat.

            33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL FUNCIONAMENT DE LES PILONES QUE RESTRINGEIXEN EL PAS DE VEHICLES AL CENTRE HISTÒRIC DE LA CIUTAT.

            Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 22 de l'ordre del dia.

            34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LES DEFICIÈNCIES HIGIENICO-SANITÀRIES DEL MERCAT DEL PILAR.

            La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

            "Aquest Grup Municipal va fer palès en el passat ple del mes de febrer la seva preocupació pel mal estat en el que es troba el mercat del Pilar. A banda de la denúncia feta pels veïns per les deficiències estructurals que presenta a aquestes cal afegir les deficiències higienico-sanitàries.

            Tot i que el servei de Benestar Social de l'Ajuntament en data 28 d'octubre de 2004 va fer un requeriment als propietaris del mercat perquè es resolessin els problemes sanitaris, les queixes de les vuit comunitats de veïns que l'envolten persisteixien, en veure el mercat com un problema de futur de salut pública de no prendre's les mesures adients per erradicar les incidències detectades.

            PREGUNTA

            1. Quin és l'estat de la situació actualment? Des del Servei de Benestar Social, Salut i Consum de l'Ajuntament s'ha procedit a la realització de proves analítiques que verifiquin la no existència d'agents biològics perjudicials per la salut?
            2. Des del Centre d'Atenció Primària s'ha tingut notícia de problemes de salut derivats dels possibles agents biològics del mercat? "
            3. El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, aclareix, en relació a la primera pregunta formulada per la Sra. Rodríguez, que les proves analítiques i inspeccions al mercat del Pilar s'han dut a terme correctament per part dels organismes, de l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, que se n'encarreguen respectivament.

              Amb data 28 d'octubre 2004 es va imposar una sanció als propietaris del mercat per deficiències higièniques i sanitàries. Posteriorment, un escrit per part de l'administració del mercat en destacava les millores però una inspecció posava de manifest que aquestes millores només eren parcials i es va procedir a una nova sanció per a eliminar els problemes existents. En cap cas, però, s'ha plantejat el tancament del mercat.

              El Sr. Batista aclareix que, pel que fa a les anàlisis biològiques i mediambientals per a detectar un cert tipus de fongs (Aspergillus) i bacteris, etc., només es duen a terme si es certifiquen infeccions provocades per aquests gèrmens en concret, i no és el cas. Per tant, no s'han dut a terme aquestes anàlisis, d'acord amb la política de la Direcció General de Salut Pública.

              Ara bé, l'Ajuntament sí que ha posat en marxa i preveu una sèrie d'inspeccions que garanteixin que el mercat arriba als mínims sanitaris exigibles.

              D'altra banda, al CAP de la Rda. Prim no consta cap cas d'infecció o problemes de salut sorgits del mercat del Pilar, tal i com ha confirmat el Director del centre.

              La senyora Adela Rodríguez insta al Sr. Batista a què es reuneixi amb els veïns de la zona, perquè poden estar preocupats, per a explicar-los totes les mesures que s'han dut a terme per a controlar l'estat higiènic i sanitari del mercat.

              El Sr. Batista confirma que les reunions s'han fet i se seguiran fent a fi d'informar i tranquil·litzar tots els veïns.

              35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A L'EXPEDIENT DE CONCESSIÓ DE LLICÈNCIA D'OBRES, EXP. 200221300 DEL CARRER SANT BRU, 13 DE MATARÓ.

              El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

              "A requeriment d' un veí afectat del núm. 11 del C/ Sant Bru, el qual denuncià davant aquest Ajuntament que les obres realitzades a la finca veïna del núm. 13 superaven l'alçada màxima permesa a la normativa urbanística, hem examinat l'expedient administratiu de llicència d'obres i els diferents escrits de denúncia administrativa obtenint les següents dades:

              • Que el 19/01/2004 es presentà per part del veí afectat un escrit de denúncia davant aquest Ajuntament, posant en coneixement la realització d'unes obres al C/ Sant Bru núm. 13, que comportaven augment de volum i alçària, i per les quals no s'havia sol·licitat la corresponent llicència.

              • Que el promotor de les obres, arrel de la denúncia presentada, sol·licità llicència per l'ampliació i construcció de golfes a sotacoberta.

              • Que es constatà a la segona planta i la sotacoberta un excés de volum disconforme amb la llicència i que comportava un excés de l'alçària permesa a la normativa urbanística. A l'expedient es fa constar que es van fer enderrocar les obres que estaven fora de la legalitat. Tanmateix el veí afectat indicà al departament d'urbanisme que, veritablement, no s'havia rectificat el volum i l'alçària disconforme amb la llicència.

              • Que en una conversa mantinguda entre el veí afectat i el Sr. Regidor d'Urbanisme, aquest últim li manifestà que s'havia constatat aquesta discrepància i que ordenaria l'enderroc immediat, i si no es podia enderrocar pel fet de que les obres ja estiguessin consumades, s'imposaria una sanció administrativa al promotor.

              • Tanmateix, el departament d'Urbanisme certificà posteriorment que les obres s'ajusten a la modificació de la llicència, sense haver ordenat cap mesura d'enderroc ni la incoació de cap expedient sancionador.

              • Actualment es pot comprovar que l'esmentada edificació sobrepassa l'alçària permesa en més d'un metre (entre 1 i 3 mestres d'excés).

              És per l'exposat que aquest Grup Municipal de Convergència i Unió es veu en la necessitat de fer les següents preguntes:

              1.- Quines han estat les mesures de control i enderroc específiques realitzades a la construcció del C/ Sant Bru, 13 ?

              2.- Ha constatat el departament d'Urbanisme que l'esmentada construcció supera en l'actualitat l'alçària permesa?

              3.- Ha incoat aquest departament d'Urbanisme el corresponent expedient sancionador per la realització d'obres sense haver demanat la preceptiva llicència o per haver executat obres disconformes amb la normativa urbanística?"

              El Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, explica, en resposta a la primera pregunta plantejada, que segons l'expedient tècnic elaborat al respecte, en la zona en qüestió s'han realitzat nombroses inspeccions i, en un principi, es va concloure que les obres no s'ajustaven a la llicència que hi havia en el seu moment (però no a la normativa, és a dir, modificant la llicència, les obres eren perfectament legalitzables). Tot i així, s'hi van aplicar mesures de correcció com ara l'enderroc de la paret lateral de la construcció fins a assolir el nivell permès.

              Pel que fa a la segona pregunta, segons el responsable tècnic, l'alçada de la construcció és la que hi havia i també s'ajusta a la normativa tot i que hi ha hagut una modificació de llicència enmig.

              En relació a la tercera pregunta, el Sr. Vilert aclareix que no s'hi ha aplicat cap expedient sancionador perquè no s'ha incorregut en cap disconformitat amb la normativa urbanística; allò que incorria en infracció, respecte a la llicència, ja es va corregir en el seu moment. El promotor, doncs, finalment ha adaptat les obres a la nova llicència i, en conseqüència, a la normativa urbanística vigent.

              El Sr. Vilert recorda que hi ha moltes tensions veïnals i que és ben probable que calgui buscar les arrels de les queixes i d'aquesta problemàtica en problemes personals.

              El Sr. Valls manté que té 50 fotografies en què es veu amb claredat que la paret de l'edificació en qüestió supera la del veí i, per tant, sembla que excedeixi allò permès. Insta al Sr. Vilert a què ho investigui.

              El Sr. Vilert confirma que també té fotografies i recorda que no es pot confondre l'alçada reguladora amb la regulació dels cossos sortints sobre l'alçada reguladora, als quals sí que se'ls permet superar l'alçada reguladora i, per tant, no entren en contradicció amb la normativa. En posa algun exemple.

              I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts d'onze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.