03/11/2005

ACTA NÚM. 14/2005- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 3 DE NOVEMBRE DE 2005.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tres de novembre de dos mil cinc, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt 4 de l'ordre del dia

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LES SESSIONS ORDINÀRIES QUE TINGUEREN LLOC EL DIA 5 DE MAIG DE 2005 I EL 25 DE JUNY DE 2005.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

2 - DESPATX OFICIAL

No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

DICTAMENS

ALCALDIA

3 - MODIFICACIÓ EN LA COMPOSICIÓ COMISSIÓ MUNICIPAL INFORMATIVA DE VIA PÚBLICA.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Per acord plenari de 13 de maig de 2004 es va aprovar la composició de les Comissions Municipals Informatives.

En data 18 d'octubre de 2005, el grup municipal de Convergència i Unió ha presentat una proposta de canvi de regidor en la Comissió Municipal Informativa de Via Pública. El Sr. Joaquim Fernàndez i Oller substituirà al Sr. Josep Vicent Garcia i Caurin.

Aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Únic.- Modificar la composició de la Comissió Municipal Informativa de Via Pública en el sentit de substituir al Sr. Josep Vicent Garcia Caurin pel Sr. Joaquim Fernàndez i Oller, ambdós regidors dels grup municipal de Convergència i Unió."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26)

S'incorporen a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER RECLAMAR EL QUART CINTURÓ.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent, consensuada amb el grup municipal Socialista.

"La construcció de Catalunya ha vingut determinada històricament per la capacitat de connectar-se i relacionar-se amb d'altres pobles i civilitzacions.

L'horitzó dels nous temps assenyala la necessitat de disposar d'una xarxa desenvolupada d'infrastructures potent de transport de béns i persones i de telecomunicacions que ens permeti seguir sent una zona estratègica en l'arc mediterrani del sud d'Europa.

Però si és important disposar d'una xarxa d'infrastructures per tal de connectar-nos amb altres pobles i civilitzacions encara més important és disposar d'una xarxa d'infrastructures interna que permeti una major i millor mobilitat entre municipis.

Una d'aquestes infrastructures es tracta del Quart Cinturó. Es tracta d'una via que ha d'unir la localitat d'Abrera a Granollers i Mataró, passant per Terrassa i Sabadell.

El IV Cinturó constitueix una peça indispensable per al desenvolupament econòmic de la regió metropolitana de Barcelona i de Catalunya.

Aquest, conforma un eix vertebrador que permetrà la ràpida intercomunicació transversal de la segona corona metropolitana i alliberarà les vies d'accés radial nord-sud cap a la conurbació de Barcelona.

A més en connectar l'arc Baix Llobregat-Vallès-Maresme, que és el cinturó industrial de la regió metropolitana, donarà servei a un important tràfic de mercaderies que actualment congestiona ciutats com Terrassa, Sabadell i les carreteres del Vallès.

En definitiva, el Quart Cinturó comportarà una ampliació de la capacitat del viari de la Regió Metropolitana de Barcelona, la xarxa viària de la qual ha arribat a una situació de saturació, a causa del destacat creixement de la mobilitat intercomarcal.

Les vies alternatives al Quart Cinturó suporten actualment els alts nivells de trànsit i tenen pràcticament esgotades les possibilitats d'ampliar les seves necessitats.

Ara, el Govern Central en els pressupostos de l'estat del 2006 ha previst una partida de 45 milions d'euros per licitar el primer tram del Quart Cinturó al 2006. Segons el projecte la futura autovia tindria tres carrils per sentit i entraria en servei al 2008.

Atès que el Quart Cinturó suposa doncs, una infrastructura vital per a la ràpida intercomunicació de la segona corona metropolitana, un avenç important en les comunicacions i una infrastructura que ajudarà a descongestionar les carreteres de la segona corona metropolitana.

Atès que en els pressupostos de l'estat hi ha prevista una partida destinada a la construcció del primer tram del Quart Cinturó

És per això que el Grup Municipal de CiU proposa al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- Donar

suport a la construcció del Quart Cinturó ja que suposa una infrastructura vital per a la comunicació del nostre municipi amb la resta.

Segon

.- Expressar la satisfacció  per la signatura del conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Fomento que inclou , per l'any 2006, l'inici dels treballs d'execució de l'autovia orbital ( ó B-40 ) entre Abrera i Terrassa.

Tercer.- Sol·licitar

al Govern de la Generalitat que doni suport a la construcció del Quart Cinturó i ho consideri una actuació prioritària per al desenvolupament de la segona corona metropolitana i que vetlli per la incorporació de totes les mesures necessàries per minimitzar el seu impacte ambiental en tot el seu traçat.

Quart.-

Manifestar el recolzament a la posada en marxa del serveis ferroviaris per a passatgers entre Martorell, Rubí, Sant Cugat, Cerdanyola a través de la línia C-7 i demanar al Govern de la Generalitat que acceleri els treballs d'estudi sobre el nou traçat ferroviari orbital que relacionarà les comarques del Garraf, Alt Penedès, el Baix Llobregat, les comarques del Vallès i el Maresme.

Cinquè.- Comunicar

l'adopció d'aquests acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, a tots els grups polítics del Congrés dels Diputats i del Senat, al Govern Central, a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya."

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, anuncia la posició contrària del seu partit a la proposta de resolució perquè no considera la construcció del 4t cinturó una qüestió prioritària per al Govern de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, recorda que tampoc està recollida al Pacte del Tinell.

Concretament, els motius per a la votació en contra són, en primer lloc, el fet que l'esmentada infraestructura no respon a les necessitats de mobilitat de la comarca del Vallès, que són d'accessibilitat i no de circulació. Tanmateix, el trànsit de pas ha d'anar per l'AP-7 i, en un futur, per l'Eix Transversal.

En una altra línia, ERC proposa donar prioritat a la utilització del transport públic urbà i ferroviari per damunt del transport privat i, especialment, recolza la creació del 2n cinturó ferroviari que ha d'unir les ciutats de Vilanova i la Geltrú i Mataró. També es mostra favorable a la millora de la xarxa de carreteres ja existent o les línies ferroviàries actualment en funcionament, com la de Rodalies, tot construint passos a nivell o rehabilitant estacions en estat de degradació.

A més, la proposta del tram Abrera-Terrassa és inacceptable mediambientalment, tal com corrobora el fet que, entre d'altres, l'alcalde de l'Ajuntament d'Abrera estigui negociant amb el Ministeri de Foment la modificació del seu pas pel barri del Rabato per a reduir-ne l'impacte.

En definitiva, les propostes d'ERC contemplen la construcció del cinturó ferroviari Mataró-Vilanova, el tren de Cerdanyola a Mollet, el desdoblament de la C-243 de Martorell a Terrassa, l'enllaç entre l'A-2 i la AP-7 a Castellbisbal, l'ampliació a tres carrils de la C-58 entre Sant Quirze i Terrassa, l'addició d'un carril a l'enllaç de la C-58 i l'AP-7 a Barberà i la supressió dels peatges de Mollet i les Fonts.

Finalment, ERC considera que la proposta de destinar una partida dels Pressupostos Generals de l'Estat a la construcció de l'autovia B-40 hauria de passar al capítol "Transferències de la Generalitat" per atorgar al Govern de Catalunya la capacitat de decidir com vol solucionar els seus problemes de mobilitat. El Sr. Bargalló no entén que CiU, juntament amb el Partit Socialista, recolzin aquesta proposta perquè la considera un pas enrere en la demanda d'autogovern i finançament de Catalunya. En demanen la retirada o, en cas que no es retiri, hi votaran en contra.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, s'afegeix a la major part dels arguments esmentats pel Sr. Bargalló.

D'entrada hi ha errors en la part expositiva de la proposta que convé aclarir.

En primer lloc, es diu que hi ha prevista una partida dels Pressupostos Generals de l'Estat de 45 milions d'euros mentre que, en realitat, s'han previst cinc petites partides que sumen 27 milions d'euros; un error que per si sol justificaria la retirada de la proposta.

En segon lloc, el Sr. Graupera recorda que sempre que el Govern de la Generalitat havia abordat el tema del 4t cinturó el presentava com a una infraestructura que havia de ser orbital a Barcelona i havia d'unir Abrera, Granollers i Mataró passant per Terrassa i Sabadell. En aquest sentit, la inauguració de l'autopista de Mataró-Granollers al mes de juliol de 1995 ja va constituir l'obertura d'un tram del 4t cinturó. En canvi, allò que va aprovar el Ministeri de Foment l'1 de desembre del mateix any va ser l'estudi informatiu d'una autovia que anava d'Abrera a Sant Celoni, passant pel damunt de l'actual autopista. És a dir, una infraestructura que no soluciona els problemes de mobilitat del Vallès perquè suposa fer el tancament orbital d'un tram que ja existeix a través de l'actual A-7.

D'altra banda, hi ha una oposició històrica recolzada per 287 entitats del territori que han plantejat solucions alternatives, algunes de les quals ja han estat apuntades pel Sr. Bargalló.

Cal recordar que en la part expositiva de la proposta es diu que les vies alternatives al 4t cinturó, l'actual A-7, suporten alts nivells de trànsit, fet que és cert si considerem les hores punta, però l'experiència demostra que l'eixamplament de la capacitat d'aquest tipus de vies només contribueix a augmentar-ne la circulació en detriment de l'ús del transport públic.

La primera proposta de resolució, presentada per CiU, no feia referència a la línia de tren Papiol-Granollers, que està prevista en el Pla d'Infraestructures de la Generalitat. El Partit Socialista s'ha afegit a aquesta moció tot incorporant la línia ferroviària esmentada i modificant el punt en què es demana donar suport als Pressupostos Generals de l'Estat.

En realitat, però, aquesta línia de tren no cal construir-la perquè ja existeix des del 5 d'octubre de 1982. Té tot el seu traçat desenvolupat malgrat mai no ha estat inaugurada oficialment: hi passen només trens de circulació de mercaderies. Posar en funcionament aquesta línia, tal com defensen les entitats opositores al 4t cinturó, equivaldria a estalviar un trànsit de 87.000 cotxes i 3.000 camions de gran tonatge.

A més, el Sr. Graupera recorda que l'acord del Tinell preveu desenvolupar els estudis per a la posada en funcionament d'aquesta línia de tren que, repeteix, ja existeix.

Una altra solució de congestió del trànsit, que seria factible i molt més efectiva si s'hi destinessin els diners de la construcció del 4t cinturó, és l'alliberament dels peatges de l'autopista ja existent.

Finalment, assenyala que entre les 287 entitats que van començar la lluita contra la construcció del 4t cinturó, hi ha dues associacions, vinculades a CDC i al Partit Socialista, de dues poblacions (Sant Pere Vilamajor i Franqueses del Vallès) que haurien de suportar els inconvenients d'aquesta infraestructura.

Per tots aquests motius, Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA votarà en contra de la proposta si no és que finalment se'n decidís la retirada.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que el seu partit se sumarà a la proposta perquè entén que es tracta d'una infraestructura necessària per al país, imprescindible per al progrés econòmic i social. És necessari el nou traçat ferroviari així com també la millora de les comunicacions per carretera perquè és sorprenent que un partit, al segle XXI, digui que s'hagi de renunciar a la millora de les vies de comunicació.

El Sr. Mojedano lamenta que per una qüestió d'interessos del tripartit que governa la Generalitat, una proposta com la que es presenta hagi de romandre paralitzada tot i comptar amb el suport del Govern central, que ja s'hi va comprometre des del mandat del Partit Popular, i amb el vist-i-plau de moltes entitats institucionals.

Finalment, emplaça els Srs. Alcaldes, tant de Mataró com de tots els municipis afectats, a que defensin amb fermesa, davant la Generalitat de Catalunya, que es tiri endavant el projecte.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, comença agraint la predisposició de CiU a arribar a un acord per tal que aquesta infraestructura, tant important per al país, es pugui posar en funcionament. Tanmateix, recorda el posicionament sempre favorable del seu partit pel que fa a aquest projecte, que afavorirà sens dubte l'increment de l'ocupació, de la competitivitat, actuarà com a descongestionant del trànsit de l'àrea metropolitana de Barcelona i, finalment, impulsarà també la utilització del transport públic perquè la via no serà d'ús exclusiu del transport privat òbviament.

En relació al Pacte del Tinell, el Sr. Bassas recorda que hi ha algunes infraestructures acordades, com ara la millora de la comunicació entre el Baix Llobregat i el Vallès, que cal tirar endavant i que dependran finalment de la decisió final del Govern de l'Estat. Fa pocs dies, des del Ministeri de Foment s'ha tancat un conveni amb la Generalitat per a millorar l'eficàcia de les inversions en aquest sentit i fóra bo, doncs, aprofitar aquesta conjuntura.

Finalment, no cal oblidar que el govern de la Generalitat ha de completar l'estudi per a millorar la comunicació entre els dos Vallès, que també aposta per la millora de la comunicació ferroviària, especialment de la línia que uneix el Garraf i el Maresme.

En definitiva, es tracta de projectes molt importants per a Catalunya i per a Mataró i, per tant, cal recolzar.

El senyor Joaquim Esperalba, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, apunta breument tres qüestions.

En primer lloc, comparteix l'entusiasme mostrat pel Partit Socialista pel projecte del 4t cinturó i pel benefici que suposarà per a la ciutat de Mataró. A banda del fet que el Pacte del Tinell no és excloent d'altres acords que es puguin tancar.

En segon lloc, CiU està d'acord amb què assumir els reptes de futur i la modernitat té algunes penyores, però fet amb consciència, tot plegat és compatible. La necessitat de mobilitat és real.

En tercer lloc, d'acord amb allò expressat pel Sr. Graupera, el Sr. Esperalba creu que el posicionament en aquesta qüestió ha de ser polític a fi de defensar tots aquells projectes d'un país que ha d'estar a l'avantguarda.

El senyor Genís Bargalló recorda que s'està discutint sobre prioritats i no tant sobre la millora en termes de modernitat d'endegar la construcció del 4t cinturó. ERC creu que s'ha de donar prioritat el tren i al transport públic en general.

El senyor Jaume Graupera només pregunta si estar en un país modern vol dir optar per afavorir un sistema de transport que per a transportar 100 persones consumeix 6,19 kg de petroli contra els 1,46 kg dels autobusos o els 3,15 kg dels trens. Un sistema de transport que, pel que fa a la mortalitat, es tradueix en 7.818 morts l'any 1992 contra 30 en el cas del ferrocarril i 28 ferits greus de l'autobús.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6), corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5).

Vots en contra: 5, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: Cap.

5 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA PER A L'APROVACIÓ DE LA LLEI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent, consensuada pels grups municipals Socialista, Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA i Esquerra Republicana de Catalunya.

"Atès que enguany es commemora el seixanta cinquè aniversari de l'afusellament i la mort del President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, per part de l'exèrcit franquista, com a conseqüència de la sentència dictada en consell de guerra.

Atès que Lluís Companys és uns dels líders catalans més destacat de la nostra història. Va ser President del Parlament de Catalunya i ministre de Marina, i sobretot va ser elegit President de la Generalitat el gener de 1934, única raó per la qual fou perseguit i comdemnat a mort, ja que és la figura que representava les llibertats i el poble català.

Atès que les democràcies com la catalana, i els Ajuntaments que la representem, hem de reconèixer perennement l'exemple dels seus fills més il·lustres, entre el quals Lluís Companys. I hem de fer el possible perquè el seu record i la seva lluita en defensa de les llibertats de Catalunya siguin presents als nostres municipis.

Atès que l'assassinat del President de la Generalitat exemplifica la voluntat dels vencedors de la Guerra Civil de posar fi a la realitat nacional de Catalunya.

Atesa l'existència d'un document judicial, recollit en el llibre de l'historiador Josep Benet, El President Companys, afusellat, on textualment diu: " se hace constar por medio de la presente (diligencia), que a las seis del día de hoy ha sido ejecutada por fusilamiento la pena de muerte en la persona del reo Luis Companys Jover, en los fosos de Santa Eulàlia, del Castillo de Montjuich"

Atès que el Ple del Congrés dels Diputats va aprovar el passat 8 de juny del 2004 una Proposició no de Llei sobre el reconeixement de les víctimes de la guerra civil, del franquisme i d'aquells que van defensar la democràcia i van lluitar per al restabliment de les llibertats durant la transició; va aprovar també una altre Proposició no de Llei sobre reconeixement i ajut a les víctimes del franquisme i relativa a la reparació moral a totes les persones que varen ser represaliades durant la dictadura franquista i al reconeixement de la important contribució de tots aquells que van participar en la lluita i resistència antifranquistes per a la instauració d'un règim democràtic a l'Estat Espanyol.

Atès que s'ha aprovat també una Proposició no de Llei sobre mesures encaminades a la conservació i catalogació en els arxius civils i militars dels expedients i sumaris instruïts contra els represaliats de la Guerra Civil espanyola.

Atès però, que després de la commemoració del 64è aniversari de l'afusellament del President de la Generalitat Lluís Companys i Jover, el Govern Central va anunciar l'aprovació d'una llei de la memòria històrica.

Atès però que un any després només s'ha creat una comissió que, presidida per la vice-presidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, s'encarregarà de l'estudi de la situació de les víctimes de la guerra i de la dictadura franquista.

Atès que es tractava d'una llei urgent que es pretenia tenir enllestida per la commemoració del 65è aniversari de l'afusellament.

Els sotasignants proposem al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- Donar

suport a les proposicions no de llei aprovades al Congrés de Diputats que pretenen acabar amb les injustícies comeses per la dictadura franquista i reconèixer la feina d'aquells que van lluitar per la instauració de la democràcia.

Segon.-

Instar el Govern espanyol per a que l'informe sobre els drets reconeguts a les víctimes de la Guerra Civil i als perseguits i represaliats pel règim franquista al que s'ha compromès inclogui un estudi jurídic que plantegi la nul·litat de ple dret dels dictàmens injustos emesos en els judicis sumaríssims franquistes en tant que comportaven la vulneració dels drets humans i que ni tan sols assolien el caràcter d'un procediment legal amb les degudes garanties processals.

Tercer.- Demanar

al Govern espanyol que en el compliment de les seves promeses, aprovi la llei per a la memòria històrica tal i com va anunciar.

Quart.- Demanar

al Govern de la Generalitat que segueixi treballant per a la recuperació de la memòria històrica i pressioni perquè el Govern espanyol aprovi l'esmentada Llei.

Cinquè.- Comunicar

l'adopció dels següents acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al President del Govern espanyol, a la Mesa del Congrés i del Senat, a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya. "

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que el seu partit votarà a favor de la proposta, com ja ha fet en d'altres ocasions. És bo restituir l'honor de totes les persones víctimes de processos judicials sumaríssims i de totes les persones anònimes que foren assassinades per discrepàncies ideològiques.

El PP votarà a favor de la proposta perquè creu fermament en l'esperit que va presidir la transició democràtica espanyola.

Malgrat tot, el Sr. Mojedano afegeix que cal tenir cura de no caure en l'obsessió per treure a la llum la memòria històrica com a instrument de condemna sistemàtica d'un dels dos bàndols de la Guerra Civil. No s'ha d'insistir en buscar bons i dolents perquè no porta enlloc i, en canvi, cal lluitar per fer front comú tot refermant la democràcia.

Tot i que al text hi ha algun punt que és discutible -com ara que el Sr. Lluís Companys, amb els seus clars i obscurs, sigui posat com a exemple paradigmàtic de responsabilitat com a polític-, votaran a favor de la proposta.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, recorda que van ser unes eleccions democràtiques les que van donar a Companys la victòria en la presidència de la Generalitat i que la història no és el resultat només de les victòries sinó també de les derrotes. És tant important la presència de guanyadors com l'existència de perdedors, perquè ambdues constitueixen el pòsit de la nostra història i cultura.

No es pretenen obrir ferides sinó restituir la figura i dignitat de l'ex-president, tot i que se li pugui atribuir indirectament alguna part obscura, com ara la relacionada amb els 8.700 morts insinuats pel Sr. Mojedano. El Sr. Graupera recorda que els morts des de la victòria van fer molt més mal.

Finalment, accepta el text de la proposta íntegrament.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, agraeix l'esperit de consens en aquesta proposta i, en general, en la importància de recuperar la memòria històrica, especialment en relació a les víctimes de la Guerra Civil i l'exili. Val la pena recordar tots aquells valors pels quals tantes persones perderen la vida.

Se suma a l'objectiu de la proposta, que busca la nul·litat legal d'aquest procés judicial i que compta amb el compromís del President del Govern, José Luís Rodríquez Zapatero.

El senyor Paulí Mojedano respon al Sr. Graupera que comparteix les seves darreres paraules en relació a la Dictadura. Explica que forma part d'aquesta herència de derrota esmentada i que, precisament per això, valora la importància de la llibertat i considera que el crim més greu d'un dirigent polític és atemptar contra la legalitat del propi país.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

6 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS- EUIA DEMANANT QUE S'ATURIN LES MESURES REPRESSIVES ENVERS LES PERSONES SUBSAHARIANES QUE INTENTEN TRASPASSAR LA FRONTERA DE CEUTA I MELILLA.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, presenta la moció següent, consensuada pels grups municipals Socialista, Esquerra Republicana de Catalunya, Convergència i Unió i el Partit Popular de Catalunya.

"Atès que a l'Ajuntament va impulsar al juny del 2001 el pacte per la nova ciutadania en que ens proposàvem la integració de les persones nouvingudes, la millora de la prestació de serveis i la promoció de la cohesió i convivència.

Atès el compromís expressat en diverses ocasions en la defensa dels drets del les persones i dels pobles i que les actuacions del pla de nova ciutadania, són accions locals poc útils si no van acompanyades d'accions de les administracions superiors.

Atès que en la lluita per la millora de les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes no ens podem limitar a resoldre-ho allunyant-ho dels nostres carrers i tancant els ulls al que pot passar més enllà de la tanca que separa Europa d'Àfrica.

Atès que fa més de deu anys que contingents de persones procedents dels estats subsaharians més empobrits, i en alguns casos sotmesos a situacions d'extrema violència, estan fent intents desesperats d'arribar a països de la Unió Europea com a única alternativa de supervivència.

Atès que en els darrers mesos s'ha incrementat el nombre d'aquestes persones que cerquen l'acolliment de la Unió Europea, a través de l'Estat Espanyol, pel que han de superar les tanques i filferrades que separen el Marroc de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Atès que aquestes tanques representen l'obstacle que separa el món ric del món pobre que pateix situacions de fam, malalties, manca de respecte dels drets humans i conflictes violents propis de règims no democràtics o que tenen dificultats per a desenvolupar la seva democràcia.

Atès que els estats de la Unió Europea traspassen al Marroc la responsabilitat de la contenció i el control d'aquests moviments migratoris irregulars. Que els fets indiquen que l'estat marroquí s'ha demostrat manifestament incapacitat per a gestionar aquests afers. Aquestes actituds, que no són noves al món desenvolupat, com per exemple el paper repressor de Mèxic en relació als anomenats espaldas mojadas que intenten arribar als Estats Units d'Amèrica.

Atès que aquesta incapacitat, massa sovint pren formes que vulneren els drets humans més elementals. Que en aquest sentit és significatiu que s'ha sabut que més de dos milers de persones subsaharianes han estat abandonades en ple desert, sense els elements necessaris d'aigua i aliments per a poder-hi sobreviure.

Atès que segons el Reglament de la Llei d'Estrangeria no es poden expulsar els immigrants sense papers sense que es cobreixin qüestions bàsiques, com el dret d'asil i l'assistència jurídica. Una llei que entra en contradicció amb el conveni de repatriació signat amb el Marroc l'any 1992

Atès que les ONG que treballen sobre el territori, informen de les limitacions que tenen per a poder actuar, davant el patiment de les persones que s'acumulen a un costat i l'altra de les fronteres de Ceuta i Melilla, i demanen el suport actiu de les institucions i la ciutadania de l'estat espanyol.

Es proposa al Ple l'adopció dels següents acords.

PRIMER.- Demanar al Govern de l'Estat Espanyol que vetlli perquè els drets humans de les persones subsaharianes immigrades que intenten creuar les fronteres espanyoles, no siguin vulnerats, i que s'investiguin els fets que han ocasionat la mort d'algunes d'aquestes persones en els darrers dies a les fronteres de Ceuta i Melilla.

SEGON.- Demanar que es consideri la revisió del Conveni bilateral de repatriació de les persones subsaharianes, vigent entre el Marroc i l'Estat Espanyol, de manera que l'estat pugui tenir informació permanent sobre la situació de les persones que hi ha al voltant del territori espanyol i en territori marroquí.

TERCER.- Demanar al Govern de l'Estat Espanyol i a les institucions de la Unió Europea i de les Nacions Unides, l'aplicació de les mesures d'ajut d'emergència i ajut al desenvolupament necessàries per resoldre la situació de pobresa i d'injustícia dels països africans que són la veritable causa de la desesperació de les persones immigrades que decideixen marxar cap a la Unió Europea.

QUART.- Donar trasllat d'aquests acords als Grups Polítics de l'Ajuntament, al Ministeri d'Afers Exteriors, al Ministeri de l'Interior, a l'Ambaixada del Marroc, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats i als Grups Parlamentaris de Parlament Europeu, a les Nacions Unides, a les tres Federacions Catalanes d'ONG de Desenvolupament, Drets Humans i Pau, i a SOS Racisme. "

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que estem davant d'un drama terrible però en relació al redactat actual de la moció hi ha punts que el seu partit no entén. La proposta, després de la modificació a què ha estat sotmesa, ha quedat pràcticament en res; desvirtua el text inicial.

Malgrat tot, el PP hi votarà a favor, però planteja al Sr. Graupera si la proposta hauria estat modificada si el partit en el Govern no fos el Partit Socialista sinó el Partit Popular.

El senyor Jaume Graupera lamenta que el Sr. Mojedano no entengui res i que els seus esforços per sumar el PP a la proposta no es vegin valorats, sobretot pel que fa a qüestions de dignitat humana i que busquen fer costat als més febles. Anticipa que en properes ocasions miraran de mantenir les seves propostes íntegrament i no renunciar a posicions ideològiques.

Finalment, agraeix el vot favorable del PP.

El senyor Paulí Mojedano respon al Sr. Graupera que en principis ningú guanya el PP. El seu partit no ha presentat mai contradiccions a l'hora de defensar determinats règims que no defensen la debilitat d'algunes persones.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

7 - ADHESIÓ A LA DECLARACIÓ AMB MOTIU DEL DIA DE LES PERSONES SORDES.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presenta la proposta següent :

"Atès que el passat 8 d'octubre es va commemorar el dia mundial de les persones sordes. La Diputació de Barcelona conjuntament amb la federació d'Associacions Catalanes de pares i persones sordes (Federació ACAPPS) i la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) van elaborar una declaració institucional amb la voluntat que la població tingui el màxim coneixement i sensibilitat respecte la situació i necessitats de les persones sordes i perquè en un futur es segueixi avançant en la plena igualtat d'oportunitats per aquest col·lectiu.

Atès que aquesta declaració pretén, per una banda que les persones sordes gaudeixin de la plena ciutadania, i d'altra promoure compromisos dels municipis de cara anar assolint aquesta igualtat d'oportunitats.

Atès que recentment l'Ajuntament de Mataró i la Diputació de Barcelona han acordat mitjançant la signatura d'un conveni, el disseny i la posta en marxa d'un Pla d'accessibilitat universal a través del qual es pretén que totes les persones amb discapacitat accedeixin a tots els serveis i béns de la ciutat de forma normalitzada, i que la declaració demanda aquesta voluntat de forma explícita.

El ple de l'Ajuntament pren el següents acords:

1. Adherir-se a la Declaració amb motiu del dia mundial de les persones sordes. El contingut de la qual és:

"DECLARACIÓ AMB MOTIU DEL DIA MUNDIAL DE LES PERSONES SORDES"

La celebració anual d'aquest Dia Internacional ha de servir per donar a conèixer la realitat de les Persones Sordes d'arreu del món. A la província de Barcelona gairebé 50.000 persones, l'1% de la població, té dificultats de relació amb el seu entorn com a conseqüència dels trastorns d'audició.

Quan es parla de persones sordes no es fa referència només a les que no hi ha senten gens, sinó també a aquelles que pateixen diferents graus de pèrdua auditiva. La gravetat de cada pas depèn del tipus de sordesa, la qual es pot classificar segons el moment de l'aparició: pre-locutives, quan són congènites o es produeixen abans d'adquirir el llenguatge, i sordeses post-locutives, quan s'ha perdut l'audició totalment o parcial després d'haver adquirit la parla.

Les persones sordes utilitzen, com a mitjà de comunicació, la llengua oral o la llengua de signes. Ambdues modalitats requereixen suports tècnics (audiòfons, emissores FM, bucles magnètics€) i humans (intèrprets de llengua de signes, logopedes,€) per a l'eliminació de les barreres de la comunicació.

Tanmateix, els avenços de la tecnologia digital han permès un increment en l'autonomia i la qualitat de vida que fa uns anys obligava les persones sordes a dependre d'una persona oïdora.

Parlem, doncs, de persones amb dificultats de sentir-hi i de comunicar-se que reclamen a la societat respecte, respostes i compromís per aplicar les mesures oportunes que garanteixen la seva plena accessibilitat social i la garantia de drets en igualtat d'oportunitats.

Un cop més, i en el marc d'aquest Dia Internacional, demanem la complicitat dels municipis per afrontar la diversitat de les realitats personals i familiars que impulsa la societat i per refermar el compromís de progrés dels governs locals amb la millora de les condicions de vida de tots els ciutadans sense exclusions.

Volem també, aprofitar l'oportunitat per fer palesa la nostra voluntat de contribuir a la igualtat social, a la llibertat individual i familiar, a la solidaritat i a facilitar la comunicació entre persones sordes i oients.

Demanem fer realitat amb els recursos de recolzament i els efectius necessaris la Llei 51/2003, de Igualtat d'Oportunitats, No Discriminació i Accessibilitat Universal de les Persones amb Discapacitat. Aquesta llei reconeix des de l'àmbit estatal la diversitat existent entre la població sorda i el dret de les persones sordes a comunicar-se oralment o amb llengua de signes.

Voldríem que s'agilités, al màxim, la tramitació de la Llei General Audiovisual que estableix la incorporació efectiva i el calendari d'implantació de la subtitulació, la llengua de signes i l'audiodescripció en els diferents canals de comunicació i especialment la televisió. Així com, que el Congrés dels Diputats aprovi l'avantprojecte de llei pel qual la llengua de signes catalana i espanyola adquiriran rang legal com la resta de llengües i reconeix els diferents sistemes de comunicació de les persones sordes.

Finalment, volem mostrar el nostre suport al punt 6 de l'article 48, sobre "El foment i la difusió del català" que recull la proposta de reforma de l'Estat d'Autonomia de Catalunya, que insta el poders públics a garantir l'ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d'ésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte.

Per totes aquestes raons en el Dia Mundial de les Persones Sordes, la Federació d'Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes (Federació ACAPPS), la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) i l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona es comprometen a difondre entre la ciutadania aquesta declaració com a mirall de les nostres esperances.

Barcelona, 30 de setembre de 2005"

2. Treballar en la línia que apunta la declaració de la plena igualtat d' oportunitats de les persones sordes en el marc del pla d' accessibilitat universal.
3. Notificar aquests acords a la Diputada-presidenta de l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, a la Federació d'Associacions catalanes de Pares i Persones Sordes, a la Federació de Persones Sordes de Catalunya, així com al Centre de Sords del Maresme a Mataró, com a entitat que representa al col·lectiu en el nostre territori."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

COMISSIÓ ESPECIAL D'ORGANITZACIÓ

8 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 96 DEL REGLAMENT ORGÀNIC MUNICIPAL SOBRE NOMENAMENT I CESSAMENT DEL DEFENSOR DEL CIUTADÀ DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"El Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLMC), regula la figura del Síndic de Greuges, com a reconeixement de la figura anàloga que molts municipis ha creat durant aquests últims anys en virtut de la seva potestat d'autoorganització. En aquest sentit la figura del Defensor del Ciutadà de Mataró, creada per una modificació del Reglament Orgànic Municipal (ROM) de 1997 es troba en un d'aquests casos. L'article 59 TRLMC estableix el següent :

"Article 59

Síndic o sindica municipal de greuges

59.1 Per a poder ésser elegit síndic o sindica municipal de greuges, s'han de complir les condicions següents :

1. Ésser major d'edat i gaudir de la plenitud de drets civils i polítics.
2. Tenir la condició política de català, d'acord amb el que estableix l'article 6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. 

59.2 El síndic o sindica municipal de greuges és escollit pel Ple de l'Ajuntament per una majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, en primera votació; si no s'assoleix aquesta majoria, en la segona votació és suficient la majoria absoluta. Correspon a l'alcalde o alcaldessa de nomenar el síndic o sindica municipal de greuges.

59.3 El càrrec de síndic o sindica municipal de greuges té una durada de cinc anys; només pot cessar per renúncia expressa, per mort o per incapacitat sobrevinguda o per condemna ferma per delicte dolós.

59.4 La funció de síndic o sindica municipal de greuges és defensar els drets fonamentats i les llibertats públiques dels veïns del municipi, per la qual cosa pot supervisar les activitats de l'Administració municipal. El síndic o sindica municipal de greuges exerceix la seva funció amb independència i objectivitat."

La introducció de la figura del Síndic o Sindica de Greuges per l'article 59 TRLMC imposa algunes modificacions sobre la regulació del Defensor del Ciutadà de Mataró.

Vist l'informe emès pel Secretari General de la Corporació sobre vigència i renovació del càrrec de Defensor del Ciutadà de Mataró.

Reunida la Comissió Especial d'Organització celebrada el dia 17 de desembre de 2004 va aprovar la proposta de modificació de l'article 96 del Reglament Orgànic Municipal (ROM) sobre nomenament i cessament del Defensor del Ciutadà de Mataró, la qual es trasllada al Ple de l'Ajuntament per tal de seguir els tràmits legals de modificació del ROM.

El Ple de l'Ajuntament de Mataró va aprovar inicialment la reforma del Reglament Orgànic Municipal pel que fa a l'article 96 en sessió celebrada el dia 22 de desembre de 2004.

L'esmentada modificació del Reglament Orgànic Municipal ha estat sotmesa a informació pública per un període de 30 dies per a la presentació d'al·legacions i suggerències, sense que en l'esmentat període s'hagi presentat cap.

La Comissió Especial d'Organització en sessió celebrada el dia 28 d'octubre de 2005,

dictamina favorablement de portar al proper Ple municipal l'aprovació definitiva de la modificació del Reglament Orgànic municipal en el seu article 96.

Per tot això, es sotmet a l'aprovació del Ple de l'Ajuntament la següent proposta :

Primer.-

Aprovar definitivament la modificació del Reglament Orgànic Municipal pel que fa a l'article 96, amb la següent redacció :

"Article 96. Nomenament i cessament.-

1. El Defensor del Ciutadà és elegit pel Ple de la Corporació per majoria de les 4/5 parts, del nombre legal de membres de la Corporació. Si la elecció del Defensor no assolís aquesta majoria en la primera votació, serà suficient la majoria absoluta en segona votació. El seu mandat és de cinc anys, però seguirà exercint les funcions del seu càrrec fins al nomenament del seu successor.

2. Per a poder ésser elegit Defensor del Ciutadà han de tenir la condició política de català i ser major d'edat, gaudint del ple ús dels drets cívics i polítics. És incompatible la condició de Defensor del Ciutadà amb qualsevol mandat representatiu, càrrec polític o funció administrativa al servei de l'Ajuntament, i els seus organismes autònoms o empreses amb participació municipal. S'exceptua de les incompatibilitats assenyalades, la presidència de la Junta Local d'Arbitratge.

3. L'acord de nomenament del Defensor del Ciutadà determinarà el nivell de dedicació exigible a la seva tasca, els mitjans que se li assignen i les compensacions econòmiques que puguin correspondre-li.

4. El Defensor del Ciutadà de Mataró no està subjecte a cap mandat imperatiu. No rep instruccions de cap autoritat i compleix les seves funcions amb autonomia i segons el seu criteri.

5. El Defensor del Ciutadà només pot cessar per finalització del mandat, per renúncia expressa, per mort, per incapacitat sobrevinguda i per condemna ferma per delicte dolós."

Segon.-

Publicar íntegrament les modificacions del Reglament Orgànic Municipal en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Compres i Contractacions-

9 - APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DELS COEFICIENTS QUE CONFORMEN L'ESTRUCTURA DE COSTOS D'OPERACIÓ I APROVACIÓ DEL PRESSUPOST DE SUBVENCIÓ PER LA PRESTACIÓ DURANT L'ANY 2006 DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT URBÀ COL·LECTIU DE VIATGERS A LA CIUTAT DE MATARÓ, ADJUDICAT A L'EMPRESA CTSA MATARÓ BUS.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Vist el contingut de l'expedient relatiu a la contractació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, essent l'empresa gestora del servei CTSA MATARÓ BUS, així com el plec de condicions de clàusules administratives i tecnicoeconòmiques que regeixen la contractació, aprovat pel Ple d'aquesta Corporació de data 19/09/97.

Atès el previst a les clàusules 34 a 41 del plec de condicions de clàusules administratives i tecnicoeconòmiques que regeixen la prestació del servei, relatives al seu finançament, el sistema de subvencions, els costos d'operació, els criteris d'actualització del preu per km., i resta de previsions econòmiques aplicables.

Atès l'informe efectuat per l'enginyer del Servei de Mobilitat d'aquesta Corporació, amb el vist i plau del Cap de l'expressat servei, de data 14/10/2005, en el que es proposa:

• l'aprovació de la revisió dels coeficients que integren l'estructura de costos d'operació;
• l'aprovació del pressupost de subvenció per la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers de la ciutat per a l'anualitat del 2006 en l'import de 1.875.564'96.-EUR, IVA, inclòs, pressupost del que el 80 % - equivalent a 1.500.451,97.-EUR, IVA, inclòs - correspon abonar a l'empresa prestadora del servei en pagaments mensuals, a raó de 11 mensualitats d'import de 125.037'66.-EUR. cada una i una mensualitat a raó de 125.037'71.-EUR.;
• la previsió de reservar a càrrec del pressupost municipal que s'aprovi per al 2006 la quantitat total de 1.968.868'52.-EUR., en concepte de la liquidació prevista per l'exercici 2005 i el pagament de les quotes corresponents al 80 % de la subvenció de 2006.

Atès que es preveu consignar crèdit adequat i suficient a la partida pressupostària núm. 20100/513110/47000 del pressupost municipal que s'aprovi per a l'exercici del 2006, a fi de poder atendre les obligacions que es preveu meritarà la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers de la ciutat durant l'esmentat exercici pressupostari.

Qui subscriu, Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació, PROPOSA a l'Ajuntament Ple l'aprovació dels següents acords:

Primer.- Aprovar la revisió dels coeficients que conformen l'estructura de costos d'operació, els quals quedaran fixats amb els següents pesos:

• a = 0'6493.
• b = 0'1405.
• c = 0'0637.
• d = 0'1465
• a + b+ c +d = 1.

Segon.- Aprovar el pressupost de subvenció per la prestació del servei de transport urbà de viatgers Mataró Bus per a l'any 2006 per l'import de 1.875.564'96.-EUR., IVA. inclòs, import del que el 80 % equivalent a 1.500.451'97.-EUR., correspon abonar a l'entitat adjudicatària del servei, Corporación Española del Transporte, SA, en concepte de subvenció, mitjançant l'abonament de 11 mensualitats d'import 125.037'66.-EUR., i una mensualitat de 125.037'71.-EUR.

Tercer.- Preveure i reservar en el pressupost municipal que s'aprovi per al 2006 l'import total de 1.968.868'52.-EUR. a favor de la mercantil Corporación Española de Transporte, SA., corresponent a la previsió de liquidació pel servei prestat durant el 2005 (el qual s'ha calculat en l'import de 468.416'55.-EUR.) més l'import de 1.500.451'97.-EUR. corresponent al 80 % del pressupost de subvenció calculat per la prestació del servei durant l'anualitat del 2006.

Quart.- Autoritzar i disposar l'import de 1.968.868'52.-EUR, IVA, inclòs a favor de Corporación Española del Transporte, SA, del que l'import de 468.416'55.-EUR. s'atendrà a càrrec de la partida núm. 20100/513110/47000 (doc. comptable ADFUT núm. 52796) i l'import de 1.500.451'97.-EUR. s'atendrà a càrrec de la mateixa partida abans esmentada partida (doc. comptable ADFUT núm. 54137) del pressupost municipal que s'aprovi per a l'anualitat del 2006.

Cinquè.- Es condicionen els efectes del present acord a l'existència de crèdit adequat i suficient a la partida núm. 20100/513110/47000 del pressupost municipal que s'aprovi per a l'exercici 2006, a fi de poder atendre les despeses que la prestació del servei Mataró Bus meriti durant l'esmentat exercici pressupostari. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei de Recursos Humans-

10 DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT D'UNA SEGONA ACTIVITAT DE TIPUS PROFESSIONAL AMB L'EXERCICI DEL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Les senyores MONTSERRAT HERNANDEZ PADIAL i CARME PUERTA LOPEZ, treballadores d'aquest Ajuntament, han presentat declaració de segona activitat i demanen compatibilitzar les funcions que exerceixen en aquest Ajuntament amb una altra activitat. En concret, la senyora Montserrat Hernández demana la compatibilitat per exercir com a docent a l'Escola de Policia de Catalunya i l'exercici lliure de la professió de psicòleg, i la senyora Carme Puerta demana la compatibilitat per exercir la professió d'arqueòloga.

Aquesta segona activitat que sol·liciten es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupen com a personal de l'Ajuntament de Mataró.

FONAMENTS DE DRET

La normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

L'article 324.2 c) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament de personal al servei de les entitats locals, estableix que el personal pot tenir un segon lloc de treball o una segona activitat en el sector públic si es tracta de la realització habitual de funcions docents per a la formació, la selecció o el perfeccionament del personal en centres de formació de funcionaris.

L'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

L'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

L'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

L'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

L'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, estableixen que correspon al Ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

ACORDS

PRIMER.- Per aplicació del que disposa l'art. 324.2 c) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament de personal al servei de les entitats, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta a la senyora MONTSERRAT HERNANDEZ PADIAL, - com Tècnic Superior d'Organització i Qualitat al servei de Recursos Humans de l'Ajuntament de Mataró -, amb la segona activitat a l'Escola de Policia de Catalunya, atès que l'activitat secundària té directa relació amb la formació, la selecció o el perfeccionament del personal en centres de formació de funcionaris, és a temps parcial i no supera la seva retribució els límits que estableix l'article 344 del Decret 214/1990, de 30 de juliol..

SEGON.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta a la senyora MONTSERRAT HERNANDEZ PADIAL, - com Tècnic Superior d'Organització i Qualitat al servei de Recursos Humans de l'Ajuntament de Mataró -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de la professió de psicòleg -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on desenvolupa la seva activitat principal.

TERCER.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora CARME PUERTA LOPEZ, - Tècnica mitjana de gestió, adscrita a la unitat de suport de Via Pública -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de la seva professió d'arqueòloga -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si comporta la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'Ajuntament de Mataró; o si està directament relacionada amb la què es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on treballa.

QUART.- La declaració de compatibilitat del present acord, quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com del de segona activitat, que els interessats hauran de comunicar.

CINQUÈ.- Notificar el present acord a les persones interessades."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

- Servei d'Urbanisme-

11 - APROVACIÓ DE LA RECTIFICACIÓ D'ERRORS DEL TEXT REFÓS DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA DEL PLA GENERAL.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va donar la conformitat al Text Refós de les Normes Urbanístiques del Pla General de Mataró per Resolució de 16 de març de 2005.

Aquest text redactat en compliment de la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 10/2004 de modificació de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya (actual Disposició Transitòria Vuitena del text refós de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya, DL 1/2005), recull les normes urbanístiques del Pla general de Mataró aprovat definitivament el 12 de desembre de 1996, amb els corresponents annexes normatius així com les modificacions efectuades d'ençà la seva aprovació i pendents de publicació.

Un cop publicat el text refós de les normes urbanístiques del Pla General s'ha detectat una errada de transcripció, errada per tant material, a l'art. 321 de les normes, en l'apartat dels paràmetres referits a la finca de la zona verda de valor agrícola, clau 7, concretament al paràmetre referit a la finca mínima.

El text transcrit de forma incorrecte és el següent:

"3 Hes en sòls de regadiu i 3 Hes en sòls de secà"

El text correcte que s'haurà de substituir en el cos del text refós i publicar en el DOGC és el següent:

"2 Hes en sòls de regadiu i 3 Hes en sòls de secà

", que és el que consta en el text normatiu del Pla General vigent, aprovat definitivament el 12-12-1996.

En conseqüència, vist l'informe de l'arquitecte del Servei d'Urbanisme PROPOSO al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords:

Primer

:

Aprovar la rectificació de l'art. 321 de les Normes Urbanístiques del Pla General de Mataró-20005, publicades en el DOGC núm. 4414 de 28 de juny de 2005, en el següent sentit:

Substituir el redactat "3 Hes en sòls de regadiu i 3 Hes en sòls de secà" per aquest altre: "2 Hes en sòls de regadiu i 3 Hes en sòls de secà".

Segon:

Comunicar a la Direcció General d'Urbanisme el precedent acord de correcció per a la seva conformitat i publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya."

El Sr. David Rovira, portaveu del grup municipal del Partit Popular, molt breument avança que el seu partit s'hi abstindrà.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

12 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA RELACIÓ DE BÉNS I DRETS EN L'EXPROPIACIÓ DE LES FINQUES SITUADES A LA UNITAT D'ACTUACIÓ 57, A LA ROTONDA VISTA ALEGRE.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per Decret 5425/2005 de 21 de juny, l'Alcalde va aprovar inicialment la relació de bens i drets de l'expropiació de les finques de l'àmbit de la Ua 57 Vista Alegre, segons la descripció que figura en l'annex del Decret.

Al mateix temps es va designar a la societat municipal PUMSA beneficiària de l'expropiació i administració actuant als efectes d'obtenir la totalitat del sòl del sector, inclòs el municipal per a l'executar de la unitat d'actuació "Ua 57 - Rotonda Vista Alegre" i la construcció dels habitatges, en el marc de l'ordenació global del PEMU Vista Alegre, reservant-se l'Ajuntament les aprovacions dels tràmits de l'expropiació i tots aquells actes que comporten l'exercici d'autoritat.

Aquests acords van ser publicats en el BOP de 5 de juliol de 2005 i notificats als interessats, els quals van mantenir una reunió en el mes de juliol passat amb el servei tècnic municipal i de la societat municipal PUMSA per informar i clarificar els termes de l'àmbit físic de l'expropiació, i el procediment a seguir per un possible mutu acord.

L'estructura de la propietat de l'àmbit d'actuació correspon a dues parcel·les, una de les quals, de 45 m² és de propietat municipal per raó de la seva adquisició segons consta a l'expedient GE 2/55 del Servei d'Urbanisme.

L'altre parcel·la és d'una comunitat de propietaris formada per quatre finques registrals en règim de propietat horitzontal. Per tant, cal tenir en compte que l'expropiació afecta jurídicament a la comunitat de propietaris en tant ho son de la totalitat del sòl en les seves respectives quotes. Ara bé l'afectació física de l'expropiació afecta exclusivament a un departament de la comunitat de propietaris, concretament el local del carrer Vista Alegre 75 esc.1 bx, propietat del Sr. Juan Antonio Martín Duarte, (finca que te les següents dades registrals: Tomo 2979, Llibre 55 de Mataró, Foli 130, Finca 3360 del registre de la Propietat núm. 4 dels de Mataró).

En el període d'informació pública no s'han presentat al·legacions.

Per tot això, vist l'informe jurídic i el que disposen els articles 9 a 31 de la Llei d'Expropiació Forçosa, en relació amb els articles concordants del Reglament de la Llei d'Expropiació Forçosa, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció dels següents

A C O R D S

:

PRIMER

:

Aprovar definitivament la relació de bens i drets afectats pel present expedient expropiatori seguit per a l'execució de la Unitat d'actuació Ua 57 Rotonda Vista Alegre, amb la mateixa descripció que la aprovada inicialment i amb l'aclariment de que malgrat l'expropiació afecta a la totalitat de

la comunitat de propietaris, l'afectació física de l'expropiació va referida només al Departament Ú de la propietat Horitzonal, corresponent al local del carrer Vista Alegre 75 esc.1 bx,, propietat del Sr. Juan Antonio Martín Duarte, (finca que te les següents dades registrals:

Tomo 2979, Llibre 55 de Mataró, Foli 130, Finca 3360 del registre de la Propietat núm. 4 dels de Mataró).

SEGON:

Reiterar que l'acord de necessitat d'ocupació, està inclòs en el planejament urbanístic que dona suport a l'expropiació.

TERCER:

Publicar els acords en el Butlletí Oficial de la Província i en els taulers d'edictes municipals.

QUART:

Requerir als interessats perquè en el termini de 20 dies, a comptar des del següent al de la recepció de la notificació presentin full d'apreuament dels bens objecte d'expropiació. La valoració que es presenti, haurà de ser motivada i avalada per un perit.

CINQUÈ:

Assabentar als interessats que durant la tramitació de l'expedient, d'acord amb el que preveu l'article 24 de la LEF, es pot convenir per MUTU ACORD, l'adquisició dels bens objecte d'expropiació, amb el que es donaria per conclòs el mateix.

SISÈ:

Elevar a definitiu l'acord de designar a la societat municipal PUMSA beneficiària de l'expropiació i administració actuant als efectes d'obtenir la totalitat del sòl del sector, inclòs el municipal per a l'executar de la unitat d'actuació "Ua 57 - Rotonda Vista Alegre" i la construcció dels habitatges, en el marc de l'ordenació global del PEMU Vista Alegre, reservant-se l'Ajuntament les aprovacions dels tràmits de l'expropiació i tots aquells actes que comporten l'exercici d'autoritat.

SETÈ

:

Comunicar els precedents acords a la secció de Patrimoni del Servei Municipal de Gestió Econòmica als efectes de que es procedeixi a la transmissió a favor de PUMSA la propietat de la finca muncipal compresa en l'àmbit per al compliment de les finalitats previstes en el Pla Especial que es desenvolupa.

VUITÈ:

Notificar els precedents acords als interessats."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

13 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL D'ORDENACIÓ DE VOLUMS DE LES EDIFICACIONS SITUADES A L'ILLA A-1 - A-1' DEL PLA PARCIAL DE ROQUES ALBES.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern Local de 19 de setembre de 2005 va aprovar inicialment l'Estudi de detall

d'ordenació de volums de les edificacions situades a l'illa A1-A1' de la Modificació del Pla parcial de Roques Albes, redactat i presentat per Alonso-Balaguer i arquitectes associats.

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment.

El document no ha sofert cap modificació des del tràmit de l'aprovació inicial, essent en el seu moment informat favorablement. Els redactors també han presentat el document en suport informàtic.

Recordem que l'objecte del present Estudi de Detall és la modificació de la volumetria establerta pel document de Modificació del Pla Parcial de Roques Albes aprovat definitivament en data 16/10/96, de l'edificació corresponent a la illa A1-A1' situada entre els carrers Passatge Jeroni Boada, Via Europa i Passatge Angeleta Ferrer i Sensat, per a l'obtenció d'uns habitatges amb unes superfícies ajustades més compensades tant a la torre com al bloc lineal, segons permet el Pla General vigent.

Aquest Estudi de detall es redacta en base a l'article 13 de les NN.UU. del PGOM/96 i la disposició transitòria quarta de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya i la seva Llei de modificació 10/2004, avui Disposició Transitòria Novena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i per tant, és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat.

A la vista de que s'ha exposat PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de detall d'ordenació de volums de les edificacions situades a l'illa A1-A1' de la Modificació del Pla parcial de Roques Albes, redactat i presentat per Alonso-Balaguer i arquitectes associats.

Segon.-

Publicar l'acord i la normativa de l'Estudi de detall en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Notificar la present resolució als promotors, tècnics redactors i serveis municipals afectats.

Quart.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

• Institut Municipal d'Educació-

14 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ DE L'ANY 2005.

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

"En sessió extraordinària celebrada el dia 28 d'octubre de 2004, el Ple de l'Ajuntament va acordar aprovar la plantilla de personal de l'any 2005 de l'Institut Municipal d'Educació.

Per Decret d'Alcaldia número 6339/2005, de 21 de juliol, ratificat al Ple de l'Ajuntament del 8 de setembre de 2005, s'ha aprovat de forma definitiva l'expedient de modificació de la plantilla de l'IME en el que es preveuen les següents altes i baixes:

1. Augmentar en la plantilla de personal laboral les següents places:

• una plaça de conserge CEIP (Grup E)
• una plaça de professor/a titular A (Grup A)
• una plaça de professor/a titular B (Grup B)
• una plaça d'auxiliar administratiu/va de centre docent a jornada parcial (Grup D)

2. Reduir de la plantilla de personal laboral les següents places:

• una plaça de netejadora de les escoles bressol (Grup E)
• una plaça d'expert docent (Grup B/C)

FONAMENTS DE DRET

L'art. 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals expressa la necessitat d'acompanyar la relació de llocs de treball a l'expedient de pressupost.

Els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals regulen les característiques bàsiques de les relacions de llocs de treball i determinen que el ple de la Corporació és l'òrgan competent per fer-ne l'aprovació i per modificar-la.

Per tot això, elevo a la consideració de l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció dels següents,

A C O R D S

Primer.- Modificar la relació de llocs de treball de l'IME de l'exercici 2005 que va ser aprovada pel Ple de l'Ajuntament en sessió extraordinària realitzada el dia 28 d'octubre de 2004 amb les següents variacions:

• Augmentar a la relació de llocs de treball els següents llocs de treball de personal laboral:

• Un lloc de treball de conserge CEIP a jornada completa (Grup E) de l'Institut Municipal d'Educació, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.
• Un lloc de treball de professor/a titular A a jornada completa (Grup A) de l'IES Miquel Biada, Servei d'Educació Secundària de l'Institut Municipal d'Educació, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.
• Un lloc de treball de professor/a titular B a jornada completa (Grup B) de l'IES Miquel Biada, Servei d'Educació Secundària de l'Institut Municipal d'Educació, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.
• Un lloc de treball d'auxiliar administratiu/a de centre docent a jornada parcial (Grup D) del CFA Can Noè, Servei d'Educació Social, Comunitària i Adults de l'Institut Municipal d'Educació, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.
• Disminuir a la relació de llocs de treball els següents llocs de treball de personal laboral:

• Un lloc de treball de netejadora a jornada completa (Grup E) d'escoles bressol dins de l'Àrea d'Ensenyaments bàsics de l'IME, Servei d'Educació Infantil i Primària, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.
• Dos llocs de treball d'expert docent a jornada parcial (Grup B/C) del Servei d'Educació Social, Comunitària i Adults de l'Institut Municipal d'Educació, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.

Segon.- Aprovar definitivament la nova relació de llocs de treball de l'IME per al 2005 amb les modificacions esmentades al primer acord i reflectides a l'annex 2 incorporat a aquesta proposta. (Veure annex 2 adjunt)

Tercer.- Atendre l'increment de despesa que es desprèn de la modificació de relació de llocs de treball proposada amb càrrec a les partides del capítol I del pressupost de 2005 i que es detallen a l'annex 1. L'efectivitat del present acord restarà condicionada a l'existència de crèdit pressupostari suficient.

Quart.- Publicar-ho al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Patronat Municipal de Cultura-

15 - INCLUSIÓ DE NOUS CARRERS AL NOMENCLÀTOR DE LA CIUTAT

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Vista l'acta 3/2005 de la Comissió Municipal del Nomenclàtor, corresponent a la reunió ordinària celebrada el dia 28 de setembre del 2005, sobre nous vials a nominar de la ciutat de Mataró.

Aquest Conseller-Delegat eleva a l'Ajuntament Ple l'aprovació de la següent

P R O P O S T A

1. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat els nous vials que desenvolupa el Pla Parcial de Can Quirze, previst en el Pla General d'Ordenació de 1996 i que s'està executant en aquests moments, d'acord amb el plànol que s'adjunta (número 1), amb els següents codis numèrics i noms:

Pla Parcial Sector Can Quirze:

1538 PLAÇA DE LA SELVA

1536 CARRER DEL CAPCIR

1537 CARRER DEL VALLESPIR

1539 CARRER DEL CONFLENT

1534 CARRER D'OSONA

1533 CARRER DEL RIPOLLÈS

2. Incloure al Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el nou vial que desenvolupa les obres d'urbanització de la carretera de Barcelona com a resultat del desenvolupament dels plans parcials de les Hortes del Camí Ral i del Rengle, d'acord amb el plànol que s'adjunta (número 2), amb el següent codi numèric i nom:

Carretera de Barcelona i El Rengle:

911 ROTONDA DE LES HORTES DEL CAMÍ RAL

3. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el nou vial que ha desenvolupat les obres d'urbanització del Pla Parcial El Rengle i que ha modificat el Pla General d'Ordenació Urbana, d'acord amb el plànol que s'adjunta (número 2), amb el següent codi numèric i nom:

Carretera de Barcelona i El Rengle:

912 CARRER DE TORDERA

4. Notificar la present resolució al servei de sistemes d'informació i telecomunicacions per tal que procedeixi la corresponent comunicació als serveis municipals que correspongui i notificar la present resolució als membres de la comissió."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, confirma que no té cap objecció a la proposta però recorda al Sr. Graupera que tenen pendent de debat afegir al llistat uns noms suggerits pel seu grup en un ple municipal d'enguany.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que tant pel que fa al c/Osona, com el c/Ripollès i c/de Tordera fóra bo traslladar als Consells Comarcals d'aquestes dues comarques i al municipi de Tordera la iniciativa que ha tingut la ciutat de Mataró perquè en tinguin coneixement.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, en la mateixa línia del Sr. Alcalde, diu que també caldria notificar l'existència dels carrers Vallespir, Capcir i Conflent als organismes corresponents d'aquestes tres regions.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

16 - NOMENAMENT DEL REPRESENTAT DEL GRUP MUNICIPAL ICV-EUIA A LA JUNTA DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

El Patronat Municipal de Cultura és un organisme autònom de l'Ajuntament de Mataró, constituït per a la gestió, organització i administració dels mitjans municipals orientats a la promoció de la cultura com a factor de progrés i de cohesió social de tots els ciutadans i ciutadanes de Mataró.

L'article tercer dels estatuts del Patronat Municipal de Cultura enumera com a òrgans de govern, d'administració i gestió. El Consell Plenari, La Junta executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.

D'acord amb el que regula l'article 4 dels Estatuts del PMC en el que s'estableix que El Consell Plenari serà nomenat pel Ple de l'Ajuntament i estarà format, entre d'altres, per representants dels grups municipals amb representació al Consistori i en el mateix nombre que estiguin a les Comissions Informatives.

Pel que fa a aquesta representació el grup municipal de Iniciativa per Catalunya Verds €Esquerra Unida i Alternativa proposa la substitució del seu representant al Patronat Municipal de Cultura.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal Iniciativa per Catalunya Verds€Esquerra Unida i Alternativa, el Conseller-delegat de Cultura i President del Patronat Municipal de Cultura, proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Designar com a representant del grup municipal Iniciativa per Catalunya Verds€Esquerra Unida i Alternativa al senyor Esteban Martínez en substitució del senyor Joan Fàbregas i Estevez.

Segon.-

Comunicar el present acord als interessats."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

17 - APROVACIÓ DEL CONVENI DE COOPERACIÓ TRANSFRONTERERA PER LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI TRANSVERSAL, XARXA D'ACTIVITATS CULTURALS I APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS.

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en data 3 de febrer de 2005, va manifestar la seva voluntat de constituir i integrar-se en el Consorci Transversal. Xarxa d'Activitats Culturals i aprovar iniciament els estatuts de l'esmentat Consorci.

En data 15 d'abril de 2005, es protocolitzà, a la ciutat de Girona, per part de 13 ajuntaments de Catalunya més l'ajuntament de Perpinyà, el projecte de conveni per la constitució del Consorci Transversal. Xarxa d'Activtats Culturals, entre els quals l'ajuntament de Mataró.

Atès la participació com a municipi fundador, del municipi de Perpinyà es necessari donar compliment a allò disposat en el Real Decret 1317/1990, sobre comunicació prèvia a l'Administració general de l'Estat i publicació oficial dels convenis de cooperació transfronterera de Comunitats autònomes o entitats local amb entitats territorials estrangeres.

El Ministeri d'Administracions públiques, Direcció general de Cooperació local ha emes un informe sobre el projecte de conveni de cooperació transfronterera i els Estatuts aprovats inicialment, del qual es desprenen una sèrie d'observacions de caràcter tècnic.

Per donar compliment a aquestes observacions de caràcter tècnic, es procedeix a introduir una sèrie de modificacions no substancials en el text dels Estatuts.

El Ple de l'ajuntament d'Olot en sessió celebrada el dia 28 de juliol de 2005 va acordar la aprovació del conveni de cooperació transfronterera per la constitució del Consorci ransversal. Xarxa d'Activitats Culturals, així com l'aprovació definitiva dels estatuts del Consorci Transversal. Xarxa d'Activitats Culturals, introduint d'ofici, modificacions en el text aprovat inicialment en sessió plenària de 25 de novembre de 2004, d'acord amb el text del document que s'acompanya.

Per tal de procedir a la constitució definitiva del Consorci, és preceptiu que tots els ajuntaments que en formen part com a membres fundadors, proposin en els seus respectius plens l'aprovació definitiva dels Estatuts del Consorci, amb les modificacions introduïdes, així com l'aprovació del conveni de cooperació transfronterera, fruit de la incorporació del municipi de Perpinyà.

Per tot allò exposat, el President de la Comissió Informàtiva de serveis personals, proposa al Ple de la Corporació, l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Aprovar el Conveni de cooperació transfronterera per la constitució del Consorci Transversal. Xarxa d'Activitats Culturals.

Segon.-

Aprovar definitivament els Estatuts del consorci Transversal. Xarxa d'Activitats Culturals, introduint d'ofici, modificacions en el text aprovat inicialment en sessió plenària del dia 3 de febrer de 2005, que quedaran definitivament redactats en el següent sentit:

• Article 1

Amb la denominació de Xarxa d'activitats culturals "CTXAC" es constitueix un consorci a l'empara del que preveu el Conveni Marc Europeu sobre cooperació transfronterera entre entitats territorials, el Tractat entre el Regne d'Espanya i la República Francesa sobre cooperació transfronterera entre entitats, subscrit a Bayona, 10 de març de 1995, l'article 87 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril reguladora de les bases de Règim Local i pel text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya aprovada pel decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.

• Article 3.2

El present consorci té caràcter local, per tant, el seu funcionament i actuació es regirà pels presents estatuts i per la normativa de règim local, i per la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

• Article 4.2

Atesa la composició múltiple dels municipis fundadors i el caràcter rotatiu de la presidència, aquest domicili podrà variar establint-se sempre en algun dels municipis integrants de la xarxa, excepte el municipi de l'Estat francès, al qual no pot extendre's la rotació del domicili de la seu. El canvi de domicili serà prèviament acceptat per acord del Consell Directiu, caldrà notificar el canvi a tots els ens consorciats, publicar-lo en el BOP i el DOGC i comunicar-ho a la Direcció General d'Administració Local.

• Article 5

La duració del Consorci serà de 10 anys, a comptar de la data de la sessió constitutiva del Consell Directiu.

Article 13 e)

El Gerent, en veu i sense vot, que n'exercirà de secretari.

Article 14 i)

Exercir accions judicials i administratives, amb caràcter ordinari.

Article 17

Els actes administratius que emanen del president, de la Comissió o del Gerent, no posen fi a la via administrativa i seran susceptibles de recurs d'alçada davant el Consell Directiu, d'acord amb les disposicions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Els actes del Consell Directiu posen fi a la via administrativa i s'hi pot interposar, si s'escau, recurs contenciós administratiu.

La jurisdicció competent per conèixer dels litigis sorgit de l'aplicació i funcionament del present Consorci es residenciaran davant dels Tribunals contencios-administratiu d'acord amb la distribució de competències efectuades per la Llei 29/1998, de la jurisdicció contenciosa-adminitrativa.

Article 22.4

La responsabilitat de les parts consorciades per les actuacions derivades del consorci estarà dins el límit de la seva participació financera en el mateix.

Article 24

El règim de comptabilitat i rendició de comptes del consorci serà el de la comptabilitat pública local.

Anualment s'elaborarà un Balanç de situació i un Compte de resultat, que seran objecte d'auditoria externa independent.

La contractació del consorci s'adequarà a la legislació de contractes de les administracions públiques, i la prestació de serveis s'atendrà a la normativa reguladora dels serveis públics locals.

Tercer.-

Traslladar el present acord a la resta d'Ajuntaments fundadors del Consorci.

Quart.

- Facultar l'Alcalde per a l'adopció dels actes necessaris per a l'execució del present acord."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE VIA PÚBLICA

-Servei de Mobilitat-

18 - APROVACIÓ TARIFES TAXIS 2006.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Vista la sol·licitud d'augment de tarifes del Servei d'Auto Taxis de Mataró per a l'exercici 2006, presentada en data 23 de setembre de 2005 pel senyor Miguel García Cabrera, en representació del Sindicat del Taxi de Catalunya, on es demana l'increment de tarifes següent:

Tarifa 1
Baixada de bandera	2,40 €
Kilòmetre recorregut	0,95 €
Hora d'espera	17,45€
Avís telefònic	1,10 €
Mínim de percepció	4,45 €
Tarifa 2
Baixada de bandera	1,65 €
Kilòmetre recorregut	0,91€
Hora d'espera	17,15 €
Avís telefònic	1,10 €
Servei urbanitzacions	1,80 €
Mínim percepció	3,45 €
Maletes i animals domèstics	1,40 €

Vist l'informe emès pel Servei de Mobilitat de l'Ajuntament de Mataró on es recalculen les tarifes següents per als diferents conceptes del Servei d'Auto-taxi de la ciutat de Mataró:

	Tarifes s/any	TARIFA 2005	+inc2006	PROP2006	INCREMENT
T1	Baixada de bandera	2,35 €	2.454	2,45€	4,26 %
	Quilòmetre recorregut	0,91 €	0.950	0,95 €	4,40 %
	Hora d'espera	16,70 €	17,438	17,45 €	4,49 %
T2	Baixada de bandera	1,55 €	1.618	1,60 €	3,23 %
	Quilòmetre recorregut	0,87 €	0.908	0,91 €	4,60 %
	Hora d'espera	16,40 €	17,124	17,15 €	4,57 %
	Avís telefònic	1,05 €	1.096	1,10 €	4,76 %
	Servei urbanitzacions	1,70 €	1.775	1,80 €	5,88 %
	Percepció mínima	3,30 €	3.446	3,45 €	4,55 %
	Maletes o paquets 55x35x35	1,35 €	1,410	1,40 €	3,70 %
	MITJANA				4,44 %

Atès que l'informe del Servei de Mobilitat proposa desestimar la proposta del Sindicat del Taxi perquè no està fonamentada en cap argument consolidat.

Atès que la proposta del Servei de Mobilitat es fonamenta en els càlculs de l'estudi de costos i està suficientment raonada.

PROPOSO

, com a Conseller Delegat de Mobilitat, siguin adoptats els següents acords:

Primer.-

Informar per a l'any 2006, les següents tarifes pel Servei d'Auto-taxis en el terme municipal de Mataró:

	Tarifes s/any	PROPOSTA	INCREMENT
TARIFA 1 (1)   (4)	Baixada de bandera	2,45 €	4,26%
	Quilòmetre recorregut	0,95 €	4,40%
	Hora d'espera	17,45 €	4,49%
	Percepció mínima	4,35 €	31,81%
TARIFA 2         (4)	Baixada de bandera	1,60 €	3,23%
	Quilòmetre recorregut	0,91 €	4,60%
	Hora d'espera	17,15 €	4,57%
	Percepció mínima	3,45 €	4,55 %
(2)	Avís telefònic (**)	1,10 €	4,76%
(3)	Servei urbanitzacions (***)	1,80 €	5,88%
	Maleta o paquet superior a 55x35x35 cm	1,40 €	3,70 %
(5)	Suplement nits especials	1,80 €

Tarifa 1 : Feiners de 22 a 6 hores, dissabtes, diumenges, festius( a Mataró són festius els dies 1 de gener, 6 de gener, 14 d'abril, 17 d'abril, 1 de maig, 5 de juny, 24 de juny, 27 de juliol, 15 d'agost, 11 de setembre, 12 d'octubre, 1 de novembre, 6 de desembre, 8 de desembre, 25 de desembre i 26 de desembre) i els dies 25, 26, 28 i 29 de juliol per estar inclosos dins la setmana de la Festa Major de Mataró.

(2) Amb l'excepció següent: El suplement de sol·licitud telefònica de recollida a domicili, no és aplicable als usuaris minusvàlids, ni als serveis sol·licitats des de les urbanitzacions on existeix suplement.

(3) Suplement per Servei a les urbanitzacions Can Quirze, La Fornenca, Can Marquès, Les Sureres, Santa Maria de Cirera, Can Vilardell, La Cornisa i el sector Riera de Mata situat a partir del PK 649,6 de la carretera N-II i fins al final del terme municipal de Mataró.

(4) La percepció mínima no serà aplicable als usuaris minusvàlids. Els mínims de percepció no són acumulables a recorreguts als quals s'hagi aplicat la tarifa ordinària per quilòmetre recorregut.

(5) Suplement per a nits especials:

• Des de les 22 h del 05/01 fins les 6h del 06/01 (Nit de Reis)
• Des de les 22 h del 23/06 fins les 6h del 24/06 (Nit de Sant Joan)
• Des de les 22 h del 24/12 fins les 6h del 25/12 (Nit de Nadal)
• Des de les 22h del 31/12 fins les 6h del 01/01 (Nit de Cap d'Any)"

El senyor Joaquim Fernández, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu partit i lamenta des de CiU que després de molts anys s'aprovi una tarifa de taxis que no hagi estat consensuada amb els professionals del ram.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, subscriu les paraules del Sr. Fernández.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

19 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA CREACIÓ D'UN PLA MUNICIPAL DE VOLUNTARIAT..

La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"El voluntariat és una expressió de solidaritat i una forma de contribució ciutadana a partir del desenvolupament de projectes d'ajut que contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones. En els últims anys, s'ha incrementat considerablement el número de persones que amb molta generositat ajuden o presten un servei als demés ja sigui individual o col·lectivament. Per això, s'ha fet necessari desenvolupar plenament la cultura de la contribució i definir més àmpliament el concepte de voluntariat, de manera que es pugui aplicar a totes les àrees de la vida i incorpori plenament els valors de la tolerància i la solidaritat. Així aconseguirem una implicació total dels ciutadans/es i facilitarà la coordinació entre les iniciatives pública i privada.

Un dels principals motius d'aquesta iniciativa és el de fomentar la responsabilitat i l'autonomia entre els joves de manera que puguin participar activament en la societat. Tot i la important tasca que dur a terme la Fundació Hospital, pensem que Mataró ha de comptar amb una autèntica política de voluntariat promoguda i liderada des de l'Ajuntament, amb l'objectiu de convertir-nos en una ciutat on la persona sigui el mes important. A tal efecte, hem de fomentar també alguna fórmula de relació intergeneracional entre gent gran i joves estudiants similar a la que ja existeix en d'altres municipis com Barcelona, en col·laboració amb alguna entitat financera.

Per tot lo exposat, el Grup Municipal del PPC proposa al Ple l'aprovació dels següents

ACORDS

L'Ajuntament de Mataró crearà un Pla Municipal del Voluntariat per fomentar la cultura de la contribució, principalment entre els joves. Aquest Pla serà gestionat amb la partida pressupostària corresponent per la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena.

L'Ajuntament durà a terme les actuacions necessàries per promoure entre les empreses i els agents socials la seva implicació en el desenvolupament i finançament d'accions i projectes d'ajut social.

Des de l'Ajuntament s'aplicaran bonificacions econòmiques, com ara descomptes en el transport públic del Mataró Bus, en tots aquells aspectes relacionats amb l'exercici del voluntariat.

L'Ajuntament, juntament amb les empreses públiques i els organismes autònoms promouran i facilitaran els mitjans necessaris per a la formació, la motivació i la coordinació entre les persones que exerceixin com a voluntàries en les diverses entitats i associacions de la ciutat. De la mateixa manera, s'enfortirà el treball en xarxa entre les mateixes.

L'Ajuntament, en el marc del Pla Municipal del Voluntariat, atorgarà beques entre estudiants que cursin estudis superiors o mitjans que destinin mitja jornada al voluntariat. De la mateixa manera, oferirà a les empreses privades de la ciutat la possibilitat de participar en l'atorgament de les beques, de manera que algunes d'aquestes beques puguin venir mitjançant capital privat, a canvi de algun tipus de benefici fiscal.

L'Ajuntament de Mataró estudiarà la possibilitat de portar a terme algun programa per l'aplicació de fórmules de relació i convivència intergeneracional similars a la que es porta a terme a Barcelona dins el programa "Viure i Conviure" entre l'Ajuntament i una entitat financera."

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, explica que la proposta presentada pel PP de creació d'un Pla Municipal de Voluntariat ja està recollida en bona part a l'Agenda Local de la Solidaritat, una iniciativa encara més ambiciosa, que ja s'ha començat a treballar a la ciutat de Mataró.

L'Agenda de la Solidaritat és un projecte que ja apareix reflectit al PAM 2005 així com al conveni entre l'Ajuntament de Mataró i la Fundació Hospital Sant Jaume-Santa Magdalena signat el 2005.

L'Agenda Local de la Solidaritat és una proposta semblant a l'Agenda 21 de temes mediambientals. Significa el compromís de Mataró vers la solidaritat.

En aquest cas, però, no es parla de cooperació internacional sinó que allò que es vol promoure és la solidaritat envers els ciutadans de Mataró per a fomentar l'objectiu general de cohesió social a la ciutat i de valors com ara la solidaritat, el voluntariat, la cooperació o la relació intergeneracional, entre d'altres.

També es vol complementar l'esperit de voluntariat amb els serveis públics com, per exemple, l'atenció a la gent gran a través de programes d'acompanyament, etc.

Es tracta, doncs, de construir una bona xarxa de cohesió social entre els diferents col·lectius.

La iniciativa pretén convertir-se en un procés molt participatiu, que aglutini tant entitats de caire social com cultural, esportiu i, fins i tot, empreses privades. El proper mes de desembre, la Comissió Informativa donarà a conèixer el projecte a tots els agents a fi d'enriquir-la tant com sigui possible.

Per tant, s'entén que l'Agenda va més enllà del Pla Municipal de Voluntariat proposat pel Partit Popular.

La Fundació Hospital en aquests moments ja té en marxa un pla de voluntariat, que compta amb més de 125 persones i 25 entitats, que es basa en la promoció de molts cursos de formació per a voluntaris. Cal abordar encara el tema de la concessió de beques, compensacions, etc., per als voluntaris; qüestió que també es podria debatre en ple a fi d'arribar a acords.

Finalment, el Sr. Batista es mostra sorprès pel punt 6 de la proposta del PP, perquè explica que ja es va signar públicament la participació de l'Ajuntament de Mataró en el programa "Viure i Conviure".

Per tot plegat, demana que el PP deixi la proposta sobre la taula, com a mínim, de moment i fins que es reuneixi la Comissió Informativa.

La senyora Adela Rodríguez agraeix l'explicació del Sr. Batista i diu que, en qualsevol cas, allò que s'ha posat de manifest és la necessitat de promoure programes polítics de voluntariat a la ciutat de Mataró. El seu grup estaria disposat a posposar la priorització dels acords aportats a la proposta de resolució en favor de consensuar la creació de l'Agenda Local de la Solidaritat.

De tota manera, la Sra. Rodríguez vol saber si l'Agenda serà objectiva, el temps d'operativitat que tindrà i quins criteris es valoraran per a la implantació dels acords definitius. Finalment, demana que les aportacions fetes pel PP es portin a estudi per a la seva futura inclusió en l'esmentada iniciativa solidària.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, confirma que la proposta queda sobre la taula a condició que s'estudiïn les propostes del PP durant el debat de l'Agenda Local de la Solidaritat.

20 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN PLA ESPECÍFIC D'AUTOPROTECCIÓ PER A ACTES MASSIUS, REVETLLES POPULARS, FESTES I ACTIVITATS SIMILARS.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent, consensuada per tots els grups municipals.

"L'Ajuntament de Mataró els darrers anys ha anat elaborant diferents plans d'actuació en matèria de protecció civil, com per exemple el Pla territorial multirisc o pla bàsic de protecció civil municipal, el Pla d'actuació per Neu, el Pla de Protecció de risc químic, el de sismes, etc, i diferents plans específics com el de la Cavalcada de Reis, el de la Festa de les Santes o aquells que fan referència als actes de barri on hi ha presència de foc i petards al carrer.

En la jornada "La protecció civil als municipis de Catalunya" organitzada per la Federació de municipis de Catalunya celebrada el 30 de juny en la nostra ciutat, es va comentar que en la nostra societat, el tema de la imprevisibilitat ja no és vàlida, que calia elaborar Plans o protocols d'actuació en tots aquells camps on el risc era elevat o manifest. Així mateix es feia una crida a la complicitat dels ciutadans en matèria de protecció civil, en la mesura que enclavats en grups de voluntaris ocasionals municipals podien aportar aquell plus de informació i de prevenció necessari.

Estem d'acord en que cal avançar en la rendibilització dels recursos interns i externs, mitjançant una bona coordinació entre els agents socials susceptibles d'actuar quan es produeixen alarmes o situacions d'emergència i és per això que cal avançant en seguir elaborant plans que millorin els protocols actualment existents, documents que a més tinguin el valor afegit de l'homologació oficial de la Generalitat de Catalunya, però donat que no és possible realitzar un pla específic genèric per tots els actes o festes populars, atesa la diversitat i diferents riscos que es generen en cada un.

Per tant es proposta l'adopció del següent,

ACORD

El Govern municipal encarregarà, al Servei de Protecció Civil, l'elaboració dels Plans específics per festa del Carnestoltes, per la festa de Sant Joan i per la Fira d'atraccions, perquè estiguin enllestit abans de la finalització d'aquest mandat."

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, dóna la raó al Sr. Martí en el sentit que des de l'Ajuntament s'ha anat forjant una política de la prevenció a través dels plans que s'han aprovat al llarg dels anys.

En concret, destaca la rellevància del Pla Bàsic d'Emergències que ja ha estat modificat dues vegades i ha donat clares mostres de la seva efectivitat. Però, a més, s'han endegat plans específics que per llei calia implantar així com els plans de protecció de les franges de les urbanitzacions i els plans d'autoprotecció d'enguany, els d'escoles i edificis municipals i aquells que es preveuen per als actes públics, que són els referents a la proposta presentada per CiU.

En aquest sentit, el Sr. Bassas explica que, juntament amb el Patronat de Cultura, s'ha presentat el Pla de Cavalcada de Reis, el Pla de Santes i uns plans concrets per als actes de foc. Aquesta ha estat una prioritat i ho serà durant l'any 2006 per a aquest Govern.

En l'apartat d'actes, les Santes hi té un paper molt destacat però també és interessant endegar plans de prevenció en actes, tal com recull la proposta, com ara Carnestoltes, Sant Joan i la Fira.

En definitiva, el Sr. Bassas demana el compromís de totes les forces abans d'acabar el mandat a fi de poder posar en marxa totes aquestes iniciatives de prevenció.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 21 i 24 per venir referits a temàtiques coincidents.

21 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL FUTUR ÚS DE LA NAU GAUDÍ.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"El passat divendres 14 d'octubre, durant el discurs d'inauguració del curs 2005-06 de la EUPM, l'Alcalde anunciava públicament l'ús que el Govern Municipal havia previst donar a la Nau Gaudí un cop s'hagin finalitzat les obres de rehabilitació: l'edifici serà un espai destinat a les noves tecnologies

La decisió presa pel Govern Municipal s'ha fet d'una manera unilateral, sense contar en cap moment amb l'opinió dels grups municipals a l'oposició. Fins i tot, alguns veïns de la zona ja han manifestat el seu escepticisme respecte al projecte presentat per l'Ajuntament.

Tot i que el nostre Grup Municipal va votar en contra del Pla d'Equipaments Culturals, també vàrem expressar la nostra voluntat de treballar conjuntament en totes aquelles actuacions que per la seva importància així ho necessitessin. En cap moment vàrem tancar la porta al diàleg en aquest sentit. I entenem que el futur ús de la Nau, donada la seva significació arquitectònica i cultural per a la ciutat s'hauria d'intentar consensuar entre tots els grups representats a l'Ajuntament.

Pel contrari, la forma com el Govern Municipal ha pres la decisió no encaixa en res amb la seva tants cops expressada voluntat de diàleg i encara menys si tenim en compte que en el marc del Pacte Econòmic i Social s'estan buscant referents que facin de la nostra ciutat un destí més atractiu. No té gaire sentit destinar la Nau a un espai per a noves tecnologies, amb lo abstracte de la proposta, quan s'acaba d'inaugurar el telecentre el Sidr@l i quan l'antiga seu de la Obrera Mataronense es troba al costat d'un barri de recent creació.

El Grup Popular vol expressar la seva disponibilitat al diàleg sobre l'ús del previst per aquest edifici tant característic i important de la ciutat.

Per això, aquest Grup Municipal presenta la següent

PROPOSTA D'ACORD

1. El Govern Municipal es replantejarà el futur ús de la Nau Gaudí i procedirà a la seva discussió sobre el mateix amb els grups de la oposició. "

24 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS USOS DE LA NAU GAUDÍ.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

"Segons consta en el PAM del 2006 i se'ns va explicar a la Comissió de Serveis Personals del divendres 21 d'octubre, la Nau Gaudí està destinada a convertir-se en un Telecentre i Punt d'Informació Juvenil del Servei de Joventut i compatibilitzar aquestes activitats amb el programa ocupa@ciójove, que és el portal de la feina del Servei d'ocupació de l'IMPEM.

Això ve motivat perquè en un futur no gaire llunyà la seu actual del Sidral, situada a la Plaça Espanya 1, i edifici que pertany a la Generalitat, anirà a terra i estarà vinculat a tota la transformació urbanística de la zona que també comprendrà el Palau d'esports Josep Mora i el Camp de Futbol. Per tant, les activitats que s'hi fan actualment precisen un nou emplaçament i aquest sembla que serà la Nau Gaudí.

Però atès que la ciutat de Mataró no està sobrada d'elements patrimonials i culturals de gran qualitat, al Grup Municipal de Convergència i Unió li sembla que destinar la Nau Gaudí únicament als usos esmentats abans és menystenir la qualitat de l'edifici i del seu autor. Es per això que aquest grup municipal presenta el següent

PREC

:

Que es revisi la proposta d'usos per a la Nau Gaudí, tenint en compte els següents aspectes:

1. Que contempli la necessitat de fer-hi visites turístiques que expliquin l'origen de la Nau Gaudí, per què va ser construïda, quins eren els usos originals, qui era l'autor, etc. Entenem que aquest és un indret que ha de ser inclòs dins del Pla de Promoció de la ciutat i és un reclam turístic de primer nivell.
2. Que contempli la possibilitat d'usar la nau per a activitats culturals. Especialment, que es faci una sala de conferències de format mitjà que pugui ser utilitzada de forma regular, ja que la ciutat està mancada d'espais d'aquestes característiques. I que dins de l'objectiu del Patronat Municipal de Cultura per l'any 2006 de "territorialitzar la cultura", s'utilitzi la Nau Gaudí com a lloc per a desenvolupar-hi activitats culturals."

El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, comença dient que accepta els dos precs presentats per CiU i matisa, en relació al segon, que no només s'hi destinaran activitats culturals sinó també activitats de caire veïnal, formatives, cíviques, comercials, etc. L'estructura així ho permetrà atès que hi haurà una sala d'usos polivalents que tindrà més capacitat que la sala d'actes de Can Palauet.

Quant a la moció presentada pel PP, el Sr. Pera confirma que no la pot recolzar perquè ja existeix una proposta concreta per a la Nau Gaudí. En línies generals, amb la Nau Gaudí es recuperarà un element emblemàtic per a la ciutat, que inclourà serveis de qualitat per als joves i una sala d'usos polivalents no només destinada als joves.

El Govern s'ha decantat per aquesta proposta perquè recull dos condicionants bàsics que es consideraven imprescindibles:

D'una banda, fos quin fos l'ús que s'hi destinés, l'espai havia de mantenir-se diàfan de manera que es permetés contemplar tota l'estructura gaudiniana i, de l'altra, la utilització definitiva havia de tenir continuïtat. Alhora, aquesta proposta permet fer compatible el projecte amb la singularitat arquitectònica i el valor patrimonial de l'espai i aprofitable per a la promoció d'usos polivalents a la ciutat, tant destinats als joves com a d'altres sectors de la població.

En definitiva, la proposta no menysté l'espai sinó que garanteix la vida i la utilització de qualitat de la Nau i en potencia el valor cultural.

En referència a les paraules del Sr. Mojedano d'obrir el debat a totes les forces polítiques, el Sr. Pera explica que el debat està obert perquè la proposta ja està posada en consideració de manera que tothom hi pugui fer les seves aportacions. Recorda que el 6 d'octubre es va presentar la iniciativa a la Comissió Informativa en què també es va presentar el PAM 2006. El 10 d'octubre es va produir l'audiència pública en què la proposta es va incloure en el PAM, el 21 d'octubre la Comissió la va emplaçar a Serveis Personals i el 25 d'octubre, a Serveis Territorials. El 26 d'octubre va tenir lloc una reunió informativa amb veïns i membres del Consell del Pla Integral i, finalment, al proper Consell de Joventut també es portarà a debat la proposta. Per tant, la voluntat és incorporar totes aquelles demandes i propostes que enriqueixin encara més l'espai i la seva futura utilització.

Per tot plegat, no s'accepta la proposta de resolució del PP.

El senyor Paulí Mojedano agraeix la resposta del Sr. Pera i el fet que es mostri obert a possibles aportacions a la iniciativa. Alhora, emfasitza que el Partit Popular l'únic que pretén és garantir que de la Nau Gaudí se'n faci un ús ampli i d'impacte per a la ciutat.

Finalment, demana flexibilitat en l'acceptació de noves propostes, respecte a d'altres usos beneficiosos de l'equipament en qüestió, que puguin sorgir en el debat pel Pacte del Desenvolupament Econòmic i Social.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, no hi té inconvenient i accepta el compromís de parlar-ne però entén que, aleshores, la reacció lògica fóra retirar la proposta presentada.

La senyora Maria José Recoder agraeix que el Sr. Pera accepti els precs de CiU.

D'altra banda, però, està d'acord amb el Sr. Mojedano en què el Govern no va debatre els futurs usos de la Nau Gaudí amb la resta de forces tal i com s'havia compromès a fer a principis d'any arran d'una pregunta plantejada pel Sr. Martí.

La Sra. Recoder reitera la importància de la qualitat de l'espai perquè la Nau està al mateix nivell que la casa Coll i Regàs o la Presó, entre d'altres. També expressa la por del seu grup pel fet que els usos quedin al final un pèl desdibuixats i això perjudiqui el valor arquitectònic de l'equipament.

Finalment denuncia l'actual estat de deixadesa de la Nau €alguns dels arcs han perdut la protecció, a la tanca protectora hi ha brutícia acumulada, etc. Caldria resoldre aquest tema ràpidament.

El senyor Alcalde recorda que el proper dilluns comencen les obres i se n'espera la correcció immediata. Així mateix, la proposta de resolució presentada pel grup municipal del Partit Popular de Catalunya queda retirada.

PRECS I PREGUNTES

22 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CONSTRUCCIÓ D'UNA TORRE DE NOU PISOS ALS TERRENYS DE CAN GASSOL.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"El passat divendres 7 d'octubre, el Govern Municipal va proposar un segon projecte de reurbanització de la zona de Can Gassol que els veïns han tornat a rebutjar. A més, els veïns pensen emprendre accions per tal que la Generalitat no avanci en el procés d'aprovació inicial del projecte. El punt més polèmic d'aquesta qüestió es troba en la construcció d'una torre de nou pisos d'alçada.

A l'esmentada reunió, l'encarregat de presentar el projecte va ser el cap adjunt d'Urbanisme Municipal, l'arquitecte Isidre Molsosa donat que el regidor d'Urbanisme Sr. Vilert no va voler assistir a una reunió amb més de 10 persones.

PREGUNTA

1. Quina és la situació actual d'aquesta qüestió?
2. Per quin motiu el Sr. Vilert no va ser present a la reunió amb els veïns afectats per la reurbanització dels terrenys de Can Gassol? "

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, comença dient que, tal com ja va informar en la passada Comissió Informativa, en relació a l'expedient a la Generalitat per aturar la tramitació, el Govern Municipal es troba en un moment de negociació amb els veïns. En les properes setmanes es preveu arribar a un acord que permetrà reiniciar tot el procés que en aquests moments està aturat.

El conseller delegat afirma que s'ha avançat en aquesta qüestió gràcies a la participació dels veïns i els agents implicats, com ara advocats i arquitectes, en una Comissió de Treball que ha permès posar plànols i identificar exactament el problema a fi de trobar solucions. Els veïns ja saben que el Govern està a l'espera que els redactors del projecte puguin posar en forma de dibuix allò que s'ha acordat per validar que realment s'ha arribat a un acord i, doncs, reiniciar la tramitació.

Pel que fa a la seva no assistència a l'assemblea del 7 d'octubre, el Sr. Vilert explica que es tractava d'una reunió interna €a la qual ell tampoc estava convidat€ i que va comptar amb la presència dels tècnics durant la part expositiva.

El senyor David Rovira desitja que tot se solucioni per bé.

23 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL CRITERI EMPRAT PER CONVIDAR PONENTS I TERTULIANS A ACTES MUNICIPALS.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal, com la resta de companys representats de les formacions polítiques al consistori, va rebre fa uns dies l'agenda d'actes amb motiu de la "4a setmana de les NOVES TECNOLOGIES" que organitzen conjuntament el Tecnocampus i l'Ajuntament de Mataró.

Curiosament, la majoria de convidats en conferències i taules rodones relacionats amb el món de la política són persones relacionades amb l'entorn polític del PSC, com ara el Sr. Joan Majó o el Sr. Miquel Iceta. L'única excepció que trobem és la presència del Sr. Manuel Pimentel, exministre de Treball i Afers Socials en el Govern del PP.

PREGUNTA

1. Quins criteris segueix el Govern Municipal a l'hora de convidar ponents i tertulians en el diversos actes que organitza l'Ajuntament?"

La senyora Pilar González llegeix el nom d'alguns dels participants a la 4a Setmana de Noves Tecnologies. La Sra. González considera, a la vista de les persones que ha esmentat, que els criteris de selecció emprats han estat els coneixements especialitzats de cadascun d'ells en els temes que s'hi han portat a debat.

El senyor David Rovira entén que la Sra. González no li ha contestat la pregunta perquè ell feia referència al color polític d'unes determinades persones, sense posar mai en dubte els coneixements dels participants en les seves àrees d'especialització.

La senyora Pilar González afirma que ha respost perquè els criteris han estat els coneixements dels participants i en cap cas l'afiliació política, a més perquè les seves ideologies respectives els són totalment desconegudes.

24 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS USOS DE LA NAU GAUDÍ.

Aquest prec ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 21 de l'ordre del dia.

25 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A QUÈ L'AJUNTAMENT DE MATARÓ INTERVINGUI A FAVOR DELS DISMINUÏTS PSÍQUICS DE MATARÓ I MARESME DAVANT LA FUNDACIÓ EL MARESME.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"La ciutat de Mataró té la sort de comptar amb la Fundació Pro-Persones amb Disminució Psíquica del Maresme. Aquesta Fundació atén persones amb discapacitats psíquiques que treballen o estan ateses a diferents tallers segons el grau de discapacitació, és a dir, compta amb el Servei de Teràpia Ocupacional, el Servei Ocupacional d'Inserció i el Centre Especial d'Ocupació.

A dia d'avui i ja fa més d'un any que aquesta Fundació té totes les places cobertes amb la conseqüent llista d'espera. Això vol dir, que hi ha més de 30 persones amb discapacitats psíquiques que no són ateses a cap centre, amb el deteriorament psíquic i la problemàtica familiar que això comporta.

La Fundació El Maresme, ja fa més d'un any, que té un projecte per a la creació d'un taller del Servei de Teràpia Ocupacional. Per a tirar-ho endavant necessitava l'aprovació del projecte per part del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, i això ja s'ha produït cosa que ens satisfà moltíssim.

Ara el Projecte està encallat a la mateixa Fundació El Maresme, institució que rep subvencions de la Generalitat de Catalunya i del mateix ajuntament de Mataró i on és membre del Patronat el Regidor de Benestar Social.

És per això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta el següent

PREC:

Que, des de la Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Mataró, es realitzen les gestions oportunes davant la Fundació El Maresme per tal d'accelerar al màxim la burocràcia que ens permeti, el més aviat possible, tenir aquest taller que farà, que cap persona disminuïa psíquica de Mataró i comarca estigui desatesa pels professionals que necessita. "

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, vol deixar constància que no és veritat que la Fundació Maresme tingui encallada la creació del taller.

Un cop enderrocat l'edifici el passat mes de juliol es van endegar els projectes tant d'obres com d'instal·lacions, així com sol·licitar la llicència de construcció i de medi ambient a l'Ajuntament d'Argentona, que actualment s'estan tramitant.

A banda dels aspectes més tècnics, durant l'estiu també es van treballar els temes financers €per a construir el futur centre, la Fundació Maresme compta amb el 50% del finançament procedent de subvencions de la Generalitat però encara es necessita finançar l'altre 50%. Algunes de les gestions realitzades en aquest sentit són la presentació del projecte a la Delegació de Barcelona a Caja Madrid així com una nova presentació a la Fundació Caixa Laietana. També s'ha reiterat la sol·licitud de subvenció a la Fundació La Caixa. De moment, les entitats hi han mostrat una molt bona predisposició.

Tanmateix, s'han fet gestions sol·licitant el Pla Internacional 2003-2005 que atorga la ONCE a través de la Federació catalana per a persones amb retard mental. La sol·licitud d'ajuda econòmica ha estat d'un 25% del pressupost, és a dir, de 248.500 €.

A principis de setembre també es va rebre l'informe encarregat a CENER (Centre d'Energies Renovables), que proposava la incorporació d'algunes millores en relació a l'estalvi energètic i a la sostenibilitat.

El Sr. Batista recorda que l'Ajuntament de Mataró no només treballa constantment amb la Fundació Maresme sinó que també ha fet gestions amb l'Ajuntament d'Argentona a fi que tota la tramitació segueixi el seu curs.

En definitiva, el projecte s'està tramitant amb normalitat. De fet, gràcies a les llums verdes que s'han rebut, aquest es troba en una fase avançada i podrà convertir-se en una realitat ben aviat. Per tant, el conseller delegat no admet el prec.

El senyor Vicent Garcia Caurin entén que el Sr. Batista ja ha fet les gestions que es demanaven amb el prec. Així doncs, el retira.

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INVERSIÓ DE L'AJUNTAMENT DE L'IES MIQUEL BIADA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, indica que d'acord amb el regidor Sr. Josep Comas es deixa aquest tema sobre la taula, donat que el govern no ha iniciat actuacions en aquest sentit i per tant en els propers dies se'ls informarà de quina és la situació exacta.

27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA REOORDENACIÓ DEL PLA GENERAL EN L'ENTORN DE LA RIERA DE CIRERA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Recentment, la Federació d'Associacions de Veïns i l'Associació de Veïns de Cirera han fet saber mitjançant un comunicat a l'Ajuntament que no estan d'acord amb el Pla de reordenació de la Riera de Cirera, espai que actualment ocupa la fàbrica Abanderado.

Donada la importància que aquesta reordenació pot tenir per al barri i vista l'experiència tinguda amb els veïns de l'entorn de Can Gassol , el nostre Grup Municipal considera que és necessari iniciar el diàleg amb els veïns de Cirera per tal de poder arribar a un acord que sigui beneficiós per a tots.

PREGUNTA

1. Té previst el Govern Municipal iniciar una ronda de diàlegs entre la Federació i l'Associació de Veïns de Cirera? "

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, explica que el diàleg ja està iniciat.

El dia 23 de març del 2004 es va mantenir una reunió amb l'Associació de Veïns per a establir els criteris d'una modificació del Pla General.

El 13 de juliol d'enguany ja es van aportar els primers esbossos o idees recollint els criteris acordats a fi de proporcionar informació directa dels treballs preparatoris, presentats al Ple de setembre.

Durant el mes de setembre es va notificar oficialment que s'havien iniciat els esmentats treballs tot adjuntant l'expedient del projecte a les Associacions de Cirera, Rocafonda i Camí de la Serra -a banda de publicar la informació als taulells i butlletins habituals, web de l'Ajuntament i a través d'anuncis als diaris El Punt i La Vanguardia.

Finalment, darrerament s'ha dut a terme una convocatòria oficial a les Juntes de les Associacions de Veïns de Rocafonda, Cirera i Camí de la Serra, Molins-Torner i Federació d'Associacions de Veïns per a una reunió tècnica i de treball, prevista per al 10 de novembre, i una assemblea informativa amb els veïns el dia 24.

El Sr. Vilert afegeix que coneix bé la problemàtica i que es troba, doncs, en fase de negociació.

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES OBRES D'URBANITZACIÓ DE LA RONDA RAFAEL ESTRANY.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El passat 24 d'octubre van començar les obres del "Projecte d'urbanització de la Ronda Rafael Estrany". Des d'un bon començament aquestes obres estaven lligades a la construcció dels accessos a l'autopista C-32 en la vessant Mataró-Barcelona al Polígon Industrial de Mata-Rocafonda. Tot i que des d'aquest Grup entenem que la reurbanització de la Ronda suposa una gran millora pel barri, en aquest sentit ens preocupa la repercussió que aquestes poden suposar pel trànsit de les principals vies de Rocafonda, com ara l'Avinguda Perú.

PREGUNTA

1. En quina situació es troben les obres d'entrada i sortida a l'autopista C-32 Mataró-Barcelona pel Polígon de Mata-Rocafonda?
2. Quines seran les repercussions de les esmentades obres en el trànsit de la zona, especialment a L'Avda. del Perú i pel Polígon de Mata-Rocafonda?

S'ha contemplat que l'aparcament lliure que substitueixi a l'actual tingui uns accessos que no suposin greus entrebancs pels usuaris i estiguin convenientment il·luminats durant la nit per garantir la seguretat dels mateixos?."

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, comença dient que la Generalitat té fet l'encàrrec a GISA tant pel que fa a la redacció del projecte executiu com de les posteriors obres d'entrada i sortida de la C-32.

En aquest moment l'encàrrec del projecte està en fase d'adjudicació i, un cop estigui fet, es passarà a la fase de licitació i contractació per a l'execució de les obres. S'espera que tots els tràmits i la iniciació de les obres siguin efectius durant el proper 2006.

Respecte a la segona pregunta, les obres no aniran lligades amb les de la Ronda Rafael Estrany i, doncs, durant tres mesos, la ronda romandrà tallada al trànsit en direcció pujada. Només es podrà baixar i estacionar al costat de baixada així com efectuar-hi tasques de càrrega i descàrrega.

Pel que fa al trànsit de pujada se'n recomanarà la desviació pel Polígon de Mata-Rocafonda per als turismes i, en el cas dels camions, tindran l'obligació, tant de pujada com de baixada, de circular pel c/Foneria. Les indicacions es faran amb els corresponents plafons indicatius situats en els punts clau.

En relació a la repercussió, òbviament se'n preveuen els problemes habituals d'aquest tipus d'obres, com ara l'augment del trànsit per l'interior del barri tot i que s'intentarà posar tots els mitjans necessaris per a alleujar-ne el flux circulatori.

Pel que fa a l'aparcament, en aquests moments és de 127 places al vial i de 180 més al solar habilitat als c/Josep Goday i c/Frank Marshall, amb un total de 307 places lliures. La proposta d'urbanització redueix la capacitat del vial en 85 places (de 127 a 42), però que es recuperaran un cop retirades les línies de mitja tensió. A més, s'ampliarà el solar esmentat, s'hi posarà il·luminació i se'n mantindrà l'accés actual. S'espera doncs que el nombre de places finals superi les d'ara.

El senyor José Manuel López reitera que la seva preocupació és com estacionaran les persones que hagin de fer ús d'aquest aparcament durant els mesos que durin les obres.

El Sr. Manchado diu que ho faran tal com acaba d'explicar.

El senyor López fa un retret al Sr. Manchado en relació a la manca d'informació als veïns sobre el fet que la Ronda Estrany romandria tallada al trànsit. Hauria estat bé informar-ne els afectats de la zona.

29 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A QUÈ L'IME GESTIONI LA DEMANDA D'UN MENJADOR ESCOLAR PROPI PEL CEIP JOSEP MANUEL PERAMÀS.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

"La demanda en l'ús del servei de menjador per part de les famílies del CEIP JOSEP MANUEL PERAMÀS ha anat creixent al llarg del temps. Això, el nostre Grup, ho entén com una necessitat social a la que les escoles han de donar resposta.

Aquest servei el CEIP JOSEP MANUEL PERAMÀS el comparteix amb els CEIP's JOSEP MONTSERRAT i TOMÀS VIÑAS i en aquests moments ha quedat totalment desfasat donat la massificació del menjador que actualment està ubicat al CEIP TOMÀS VIÑAS.

Segons les direccions dels centres educatius no es pot donar resposta a la demanda esmentada en les mateixes condicions de qualitat que es feia en un principi: l'espai ha quedat petit, cal fer torns i això dificulta el treball dels hàbits propi d'aquest servei, no només per manca d'espai sinó també de temps.

Si tenim en compte que el CEIP JOSEP MANUEL PERAMÀS està creixent cap a dues línies i que és l'escola que aporta major nombre d'usuaris al menjador escolar.

Atès que el CEIP JOSEP MANUEL PERAMÀS ha demanat poder tenir el servei de menjador dintre el recinte del propi centre, per les raons que hem exposat, i que encara no ha tingut resposta de l'administració educativa.

És per això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta el següent,

PREC:

Que des de l'IME es facin les gestions oportunes per tal que la demanda sigui atesa per part de l'administració educativa. "

Al senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, li plau comunicar l'acceptació del prec en els termes exactes en què n'han estat formulades les motivacions.

El menjador escolar ha esdevingut un servei complementari cabdal per al servei públic d'escolarització perquè fa una funció social molt important i es tracta d'una demanda ja plantejada a la Direcció General de Centres Educatius i a Serveis Territorials tant per a aquest centre com per a l'Escola Camí del Mig. Alhora, referma els termes establerts en l'acord marc existent entre el Departament d'Educació de la Generalitat i les entitats municipalistes pel que fa a manteniment, reforma, adequació i millora dels edificis escolars.

Finalment, el Sr. Comas agraeix l'interès constant del Sr. Caurin, en representació de CiU, envers els temes relatius a l'educació.

I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts de deu de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.