06/10/2005

Dia: dilluns, 16 gener 2006
Hora: 00:00 h
Lloc: Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

ACTA NÚM. 12/2005- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 6 D'OCTUBRE DE 2005.
====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia sis d'octubre de dos mil cinc, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt 3 de l'ordre del dia

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt 3 de l'ordre del dia

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRA QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 7 D'ABRIL DE 2005 I EXTRAORDINÀRIA DEL 5 DE MAIG DE 2005.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

2 - DESPATX OFICIAL

No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

S'incorporen a la sessió el Sr. Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, i la Sra. Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible.

DICTAMENS
ALCALDIA

3 - CONCESSIÓ DE LA MEDALLA DE LA CIUTAT AL COL.LEGI SALESIÀ SANT ANTONI DE PÀDUA PER L'OBRA SALESIANA A MATARÓ.

El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, presenta la proposta següent :

"VIST
l'escrit presentat al Registre General de l'Ajuntament amb data 24 de maig de 2005 pel Sr. Francesc d'A. Xalabardé i Bonet, com a president de l'Associació d'Antics Alumnes i Antigues Alumnes de Don Bosco dels Salesians de Mataró, en el qual sol·licita i argumenta la concessió de la Medalla de la Ciutat a l'obra salesiana a Mataró, petició que compta amb el suport de diverses entitats i persones de la Ciutat que s'hi han adherit per escrit.

ATÈS
que per decret de l'Alcaldia 7754/2005 de 27 de setembre, s'ha iniciat l'expedient d'atorgament de la Medalla de la Ciutat al Col·legi Salesià Sant Antoni de Pàdua per l'obra salesiana a Mataró i s'ha nomenat com a instructor al Sr. Josep Comas Valls, conseller delegat d'Educació.
ATÈS
que en aquest expedient queden degudament documentats els fets i les circumstàncies de la fundació del Col·legi Salesià Sant Antoni de Pàdua el 24 d'abril de 1905, a partir de la deixa que per a aquesta finalitat feren el senyor Antoni Cuyàs i Sampere i la seva esposa, senyora Maria de Segarra

ATESA
la rellevància de l'obra duta a terme d'aleshores ençà per la comunitat salesiana a Mataró, que s'ha expressat tant en la continuïtat de la seva acció educativa envers moltes generacions d'infants i joves, com en l'activitat constant desenvolupada en els àmbits cultural, esportiu i de lleure, religiós i social, irradiada al conjunt de la Ciutat i duta a terme significadament en els barris de Cerdanyola i de La Llàntia.

ATÈS
que enguany se celebra el centenari de la fundació del col·legi salesià.

El conseller delegat d'Educació com a instructor de l'expedient proposa al Ple l'adopció dels següents acords:

Primer:
Atorgar la Medalla de la Ciutat al Col·legi Salesià Sant Antoni de Pàdua per l'obra salesiana a Mataró, d'acord amb les circumstàncies i fets expressats en la part expositiva del present acord.

Segon:
Exposar al públic els presents acords per un termini de 20 dies des del dia següent a la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin presentar les al·legacions, aportacions i suggeriments que s'estimin pertinents.

Tercer:
Aprovar definitivament l'atorgament de la Medalla de la Ciutat al Col·legi Salesià Sant Antoni de Pàdua si finalitzat el termini d'exposició pública, no s'ha presentat cap al·legació, aportació o suggeriment. "

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu acord total i absolut amb la concessió d'aquesta medalla.

Preguen que, en una altra ocasió, es pugui comentar perquè la Junta de Portaveus de l'Ajuntament va tenir coneixement de l'escrit només en revisar l'ordre del dia tenint en compte que l'escrit estava presentat amb data 24 de maig. El prec va dirigit al Govern municipal perquè no es torni a produir un retard similar i les entitats tinguin l'atenció que es mereixen.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, se suma efusivament a la decisió presa perquè la tasca de l'entitat salesiana a la ciutat així s'ho mereix.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

4 - DONAR COMPTE DECRET ALCALDIA 7516/2005 DE 20 DE SETEMBRE, DESIGNACIÓ DE LA SRA. ALICIA ROMERO LLANO COM A REPRESENTANT DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ EN LA XARXA DE MERCATS MUNICIPALS.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent Decret :

"La Diputació de Barcelona va aprovar inicialment el 25 de febrer de 2005 i definitivament el 14 d'abril de 2005 la creació de la "Xarxa de Mercats Municipals" per tal de facilitar la cooperació entre els municipis de la província, donant suport a la gestió integral dels mercats i promovent l'actuació conjunta per obtenir millores d'eficiència operant agrupadametn.

En data 8 de juny de 2005, es va aprovar el conveni d'adhesió a la Xarxa de Mercats Municipals, a subscriure entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Mararó.

D'acord amb el text del conveni, l'Ajuntament de Mataró es compromet a designar un representant del municipi que actuarà com a membre en el Consell General de la Xarxa de Mercats Municipals.

A la vista de l'exposat, RESOLC :

Primer.-
Designar a la Sra. Alicia Romero Llano com a representant de l'Ajuntament de Mataró en la Xarxa de Mercats Municipals.
Segon.-
Donar compte d'aquesta resolució en el proper Ple que es celebri."

El Ple municipal es dóna per assabentat.

5 - NOMENAMENT NOVA PATRONA EN LA FUNDACIÓ SANT JAUME I SANTA MAGDALEN DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"La Fundació Hospital presenta certificació informant que en compliment dels articles 10è. i 12è. dels seus Estatuts, de la Llei 5/2001 de 2 de maig de Fundacions, modificada per Llei 7/2004 de 16 de juliol, de la Llei 50/2002 de 26 de desembre de Fundacions i normativa concordant, es proposa per majoria dels patrons, en data 12 de juliol de 2005, l'acceptació d'un canvi de patró i un nou nomenament.

El càrrec de vocal és honorífic, voluntari i gratuït i te una durada de quatre anys, el canvi aprovat i que es proposa és el següent: El Sr. David Salat Foix, no pot continuar per motius personals l'activitat com a Patró de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena i ha estat proposada com a nova Patrona, la Sra. Bego Pérez Blázquez.

Per tot això es proposa que s'elevi al Ple de l'Ajuntament l'aprovació del següent acord:

ACORD:
Primer.-
Nomenar com a nova patrona de la Fundació Hospital la Sra. Bego Pérez Blázquez en substitució del Sr. David Salat Foix.
Segon.-
Informar d'aquest acord a la Fundació Hospital."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

6 - DESIGNAR NOU REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA AL CONSELL DE L'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"El Ple extraordinari celebrat el dia 1 de juliol de 2003 va establir el nou cartipàs municipal, dintre del qual és peça destacada la designació dels membres dels diferents òrgans plenaris dels Organismes Autònoms Municipals, en representació dels grups municipals de l'Ajuntament.

L'article 6 dels Estatuts de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró estableix que el Consell estarà format entre d'altres, per representants dels grups municipals amb representació al Consistori.

En data 27 de setembre de 2005, el grup municipal del Partit Popular comunica el canvi de representant al Consell de l'IMPEM.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal del PPC, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Primer.-
Designar a la Sra. Lluïsa Corominas Lozar com a representant del grup municipal del Partit Popular de l'Ajuntament de Mataró al Consell de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, en substitució del Sr. José Carrerras.

Segon.-
Comunicar el present acord a l'IMPEM.""VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

7 - MODIFICACIÓ COMPOSICIÓ COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Per acord plenari de 13 de maig de 2004 es va aprovar la composició de les Comissions Municipals Informatives.

En data 30 de setembre de 2005, el grup municipal del Partit Popular de Catalunya ha presentat una proposta de modificació de membres en la Comissió Especial de Comptes, en el sentit de substituir al Sr. José Manuel López González pel Sr. Paulí Mojedano i Singla.

Aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.- Modificar la composició de la Comissió Especial de Comptes que quedarà integrada de la següent manera :

Comissió Especial de Comptes.

Presidenta: Pilar González Agapito (PSC)

Vicepresident : Jaume Graupera Vilanova (ICV-EUiA)

Vocals: Esteve Terradas Yus (PSC)
   Alícia Romero Llano (PSC)
   Joaquim Fernàndez i Oller (CiU)
   Josep Lluís Martí i Julià (CiU)
   David Rovira i Suñé (PP)
   Paulí Mojedano i Singla (PP)
   Maria Rosa Cuscó i Alberó (ERC)

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).
DECLARACIONS INSTITUCIONALS

8 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ CONJUNTA QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS PER SOL.LICITAR LA CREU DE SANT JORDI PER ELISABETH EIDENBENZ.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, presenta la proposta següent :

"La Maternitat d'Elna, localitat propera a Perpinyà, funcionà entre els anys 1939 i 1944, coincidint amb el final de la Guerra Civil espanyola i el desenvolupament de la II Guerra Mundial. Prop de sis-cents infants, la majoria fills d'exiliades del nostre país, recloses en camps de concentració francesos durant l'ocupació alemanya, hi van néixer.

Elisabeth Eidenbenz, que resideix actualment a Viena amb una salut precària als seus 93 anys, en fou la seva precursora i directora. La Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la seva tasca i per agrair-la en nom del pais i dels catalans i catalanes que se'n van beneficiar, té previst de fer una sèrie d'actes.

Per aquest motiu els Marxaires Mataró-Canigó i els Amics del Camí del Nord, així com altres entitats, després d'assistir a l'acte de presentació del Camí del Nord o del Canigó GR-83 celebrat el passat diumenge 21 d'agost a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, i que va coincidir amb la presentació del resultat de la investigació sobre la Maternitat d'Elna realitzada per la historiadora Assumpta Montellà en el mateix acte, han fet saber que reclamen per a la senyora Eidenbenz la màxima distinció que el Govern atorga, la Creu de Sant Jordi, coincidint amb els actes esmentats.

En relació als antecedents exposats, els Grups Municipals sotasignants proposen al Ple Municipal l'adopció dels següents,

ACORDS
:

Sol·licitar al Govern de la Generalitat la concessió de la Creu de Sant Jordi per Elisabeth Eidenbenz, en reconeixement a la seva tasca com a precursora i directora de la Maternitat d'Elna i convidar a totes les entitats locals a sumar-se a aquesta iniciativa.

Encarregar al Patronat Municipal de Cultura l'organització d'un acte públic per tal de donar a conèixer la labor que la Sra. Elisabeth Eidenbenz va realitzar a la Maternitat d'Elna entre els anys 1939 i 1944.

Enviar aquests acords a l'Hble. Sra. Caterina Mieras, Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a les entitats Marxaires Mataró-Canigó i els Amics del Camí del Nord. "

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, es mostra molt satisfet pel reconeixement. La vida de la Sra. Eidenbenz és un exemple per a tots i ha contribuït a dignificar la vida de moltes persones.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

9 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA PER TAL D'INSTAR AL CONGRÉS DE DIPUTATS A APROVAR INTEGRAMENT EL NOU PROJECTE D'ESTATUT APROVAT PEL PARLAMENT DE CATALUNYA.

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, retira la seva proposta i llegeix una proposta consensuada pels grups municipals Socialista, de Convergència i Unió, d'Iniciativa per Catalunya Verds €EUiA i d'Esquerra Republicana de Catalunya.

"Atès que el Parlament de Catalunya, després de més de 18 mesos de treball, aprovà el passat 30 de setembre el Nou Estatut per àmplia majoria amb el suport de 120 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya.

Atès que la reforma de l'Estatut és una demanda cívica i política present en la majoria de programes electorals dels partits amb representació al Parlament de Catalunya.

Atès que el nou Estatut és un exercici de llibertat de la nació catalana i neix amb la voluntat de marcar un horitzó nacional comú per vies democràtiques i pacífiques i amb un ampli consens.

Atès que el nou Estatut representa la voluntat i el desig de la societat catalana de disposar d'un major nivell d'autogovern i d'un sistema de finançament just.

Atès que el nou Estatut, representa un increment de competències, i per tant, d'autogovern. I en especial a l'avanç que fa en aspectes socials i econòmics.

Atès que el nou Estatut incorpora un model de finançament bo i ambiciós per a Catalunya que ens ha de permetre seguir creixent i progressant com a país.

Atès que el nou Estatut aprovat pel Parlament ha de ser debatut i aprovat en els propers mesos pel Congrés dels Diputats.

En relació als antecedents exposats, els sotasignats proposem al Ple l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Manifestar
el total suport de l'Ajuntament de Mataró al projecte de nou Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.

Segon.- Manifestar
que aquest projecte de nou Estatut suposa un avenç molt significatiu per a l'autogovern de la nació catalana i un finançament just que sustenti polítiques socials més ambicioses.
Tercer.-
Manifestar solemnement que el projecte aprovat constitueix la voluntat del poble català que oferim als altres pobles d'Espanya per tal d'acordar-ho a les Corts Generals.
Quart.-
Expresar el desig de l'Ajuntament de Mataró que el nou Estatut pugui plesbiscitar-se a Catalunya l'any 2006.
Cinquè.- Adherir-se
a les campanyes cíviques i institucionals que en un futur es puguin organitzar en suport del nou Estatut.
Sisè.- Sol·licitar
al President del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que compleixi el seu compromís solemne d'aprovar l'Estatut "que aprovés el Parlament de Catalunya".
Setè.- Demanar
als grups polítics que han donat suport al nou Estatut que mantinguin la unitat d'acció al Congrés dels Diputats.

Vuitè.- Fer arribar
el present acord als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la mesa del Parlament, al President de la Generalitat, als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats, a la mesa del Congrés dels Diputats i al President del govern espanyol."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, comença dient que se sorprèn pel fet que els socialistes hagin votat el punt 6è dels acords, tot i que reconeix que la proposta portada a votació li sembla més continguda que aquella presentada inicialment per ERC.

La posició del PP de Catalunya respecte l'Estatut no és favorable perquè, malgrat aquest grup municipal és el primer que pretén millorar l'autogovern de Catalunya, creu que el text respon a interessos partidistes i, especialment, nacionalistes. Una reforma estatutària hauria de centrar-se en els problemes i els interessos dels ciutadans a fi de solucionar-los de la manera més efectiva possible i aquest Estatut no ho fa.

El grup municipal del PP es mostra d'acord en què l'estatut del 79 és millorable perquè l'escenari socioeconòmic actual és diferent €la immigració, les noves tecnologies€ però la reforma presentada sembla que només s'enfoqui en termes d'interès polític.

Un d'aquests interessos és allunyar Catalunya, políticament i sentimentalment, de la resta d'Espanya. El PP no hi vol accedir perquè considera que l'Estatut defineix Espanya com a quelcom absolutament diferent d'allò que diu l'estatut del 79, a banda de considerar-lo un text intervencionista €per exemple, el capítol de drets i deures€, que conté més articles que les constitucions de Xina, Corea del Nord o Cuba. No entén que els socialistes hi estiguin d'acord.

L'Estatut planteja, per a afrontar els nous reptes del futur, justament el contrari d'allò que és tendència. S'estan tancant portes enlloc d'obrir-les fins al punt que forces moderades políticament s'han radicalitzat recolzant iniciatives tradicionalment més separatistes. El PP hi votarà en contra.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, es mostra favorable a la proposta d'Estatut perquè no pot ser d'altra manera. Està d'acord amb tots els punts del text i declara que la negociació ha estat amable i cortès.

D'altra banda, es mostra satisfet pel fet que l'Ajuntament de Mataró sigui el primer ajuntament en pronunciar-s'hi després de l'aprovació del text pel Parlament de Catalunya, en representació del 90% de la població. És un moment de celebració.

Segons el seu parer, és un text ambiciós que permetrà atendre les necessitats d'aquest país a fi de dur a termes les millores socials necessàries en els camps de l'educació, la cultura, la seguretat social i el treball, així com gestionar el fenomen de la immigració o la millora de les infraestructures.

És l'Estatut de tots aquells que no van podar votar l'anterior i no s'hi val a comparar aquest Estatut amb les constitucions de dictadures d'altres països.

El Sr. Bassas reconeix que tots plegats haguessin volgut un estatut més àgil però que no se'n pot jutjar el valor i allò que representa només per aquest motiu.

És un Estatut que avança cap a un nou sistema d'autofinançament, no només bo per a Catalunya sinó per a la resta de comunitats autònomes; avança cap al federalisme dins d'una Espanya amable, de relació cordial entre comunitats, perquè respecta les normes del joc.

El Sr. Bassas també és conscient de la responsabilitat que s'acosta, del procés de negociació que s'obre però se'n mostra optimista i preparat per a negociar i cercar aliances positives. És un repte en el qual es compta amb el recolzament del President del Govern, Jose Luís Rodríguez Zapatero. Finalment, cal rebaixar el clima de tensió, perquè la proposta d'Estatut no respon a cap amenaça real, tot substituint la por pel diàleg.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, es mostra molt convençut pel text. Es tracta d'un Estatut de màxims i no de mínims, que deixa constància de l'esforç dels grups per a arribar-hi.

El Sr. Fernàndez recorda que el text arrenca d'una proposta d'ERC, que després es retira i finalment es redacta novament amb l'ajut i col·laboració de tots els partits. El redactat final és positiu per als catalans, fet que marca un estil que és l'únic que pot fer possible que sigui aprovat. Les esmenes futures hauran de ser per a millorar-lo però mai per a retallar-lo.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, subscriu òbviament el text i les intervencions dels seus companys tret de la del Sr. Mojedano.

Al llarg de l'elaboració de l'Estatut, des de la Conselleria de Participació Ciutadana, s'està molt satisfet pel resultat final. És un document que neix des de la legalitat, des del país, i que ha seguit tots els passos que fan que sigui un document que no pot ser discutit llevat des del prisma de l'opinió.

El Sr. Graupera recorda que la normalitat democràtica ens ha permès viure bé durant molt anys i, especialment, a nivell d'autonomia i es mostra convençut que un cop se superin els esculls seguirem vivint en aquesta mateixa harmonia. Aquesta és una proposta d'Estatut que ha sortit del Parlament i de la legalitat malgrat que és conscient de tots els tràmits que cal afrontar.

Finalment, el Sr. Graupera demana que es mantingui el document amb fermesa i el necessari recolzament.

El senyor Paulí Mojedano recorda que el seu grup no és inamovible i que el PP també ha participat en la ponència de l'Estatut i en la seva elaboració. A més, el seu posicionament contrari al text no s'ha fet efectiu fins que no se n'ha posat de manifest la inconstitucionalitat, tant des del Consell consultiu com del Tribunal Suprem de Justícia o del mateix Govern. Com a exemple posa el preàmbul de l'Estatut, del qual diu que no serà acceptat tal com està.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.
Abstencions: Cap.
CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ
-Servei de Gestió Econòmica-

10 - EXTINCIÓ DEL DRET A L'OCUPACIÓ DE LA VIVENDA DE MESTRES SITUADA AL CARRER MADOZ, 28-30, ÀTIC C ESCALA B, DE MATARÓ, OCUPADA PER CARMEN PLASÍN CHAMORRO.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Per decret núm. 4688/2005, de 27 de maig s'inicià procediment per declarar extingit el dret a l'ús de la vivenda situada en el pis àtic C, escala B, del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, del qual n'és adjudicatària la Sra. Carmen Plasín Chamorro.

El dia 8 de juny de 2005, la Sra. Plasín, adjudicatària d'aquest pis en virtut del concurset del dia 17 de juliol de 1973 d'abril de 1988, va comparèixer davant d'aquest Ajuntament, i dintre del termini conferit per fer al.legacions, va fer les manifestacions que s'exposen resumidament:

Que al pis, resideix ella amb el seu fill, la seva jove i la seva neta, i que davant la situació econòmica de precarietat que estan passant, atès que el seu fill s'ha quedat a l'atur, sol·licita l'habitatge per al seu fill, encara que sigui pagant una renda social. També manifesta que ha contribuït a la conservació i manteniment del pis durant tots els anys de què ha gaudit i al pagament de totes les despeses dels serveis en general, la qual cosa demana que es tingui en compte per valorar la seva petició.

Consta a l'expedient administratiu document que acredita que la Sra. Plasín està jubilada (ofici de la Delegació territorial de Barcelona-II Comarques del Departament llavors d'Ensenyament de la Generalitat). Aquest fet no ha estat desmentit per la interessada. Aquesta situació administrativa ha de donar lloc a l'extinció del dret al pis de mestres, per un doble motiu, tal com consta a l'informe jurídic unit a l'expedient:

a) Per incompliment de les condicions del dret de casa-habitació:

La jubilació porta aparellada la pèrdua de la condició de funcionari -i per tant de la de mestre, en tant que funcionari docent-, tal com recull l'article 61 de la Llei 17/1985, de la Funció Pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

La falta del requisit subjectiu de la condició de mestre funcionari en la interessada, fa que l'ocupació de la vivenda de mestres per la Sra. Plasín no estigui emparada pel dret de casa-habitació regulat a l'article 176 i següents de l'estatuto del Magisterio (Decreto de 24 d'octubre de 1947), exclusiu per al col·lectiu docent públic de l'ensenyament primari, que s'interpreta d'acord amb el seu esperit i la seva finalitat, segons el disposat a l'article 3 del Codi Civil, amb vocació de subministrar vivenda per utilitzar-se com a residència permanent per a mestres.

Entra en joc igualment l'obligació de l'exercici dels drets conforme a les exigències de la bona fe, segons disposa l'article 7 del Codi Civil.

b)
Per incompliment de les condicions contractuals de la relació d'ocupació:

La jubilació consta com a causa resolutòria al pacte 10è, punt 3r, del contracte d'ocupació del pis del carrer Madoz, subscrit per la interessada.

També, segons el referit informe, la petició de la Sra. Plasín no ha de prosperar, perquè la situació per ella exposada no és susceptible de gaudir de l'empara del dret de casa-habitació, tal com està configurat; i això perquè:

No s'ha acreditat que la sol·licitud de la Sra. Plasín sigui a favor de cap persona que gaudeixi la condició de mestre de l'ensenyament públic primari;

L'ús de la vivenda com a residència permanent o domicili de persones que no pertanyin al col·lectiu abans expressat és incompatible amb la qualificació jurídica del bé;

Si hagués concorregut la condició de mestre de l'ensenyament públic primari en algun membre de la família de la interessada, hauria d'entrar en joc l'aplicació del criteri d'adjudicació, previst a l'article 185 del referit "estatuto": l'ordre d'escalafó.

Resulten d'aplicació el "Estatuto del Magisterio", Decreto de 24 de octubre de 1947, que regula el dret a la "casa-habitació" dels mestres (declarat subsistent per la D.T. 9a de la Llei 14/1970, de 4 d'agost), el Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament del patrimoni dels ens locals (article 152 i següents), i els articles 3 i 7 del Codi Civil.

Per tot l'exposat, proposo, al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Desestimar les al·legacions formulades per la Sra. Carmen Plasín Chamorro, amb NIF 17.930.834-B, en base als fonaments exposats a la part dispositiva d'aquesta resolució.

SEGON.- Declarar extingit el dret a l'ús de la vivenda àtic C, escala B, del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, de què és beneficiària la Sra. Carmen Plasín Chamorro, sense que procedeixi el reconeixement de cap indemnització al seu favor, perquè aquesta senyora ha perdut la condició de mestra de l'ensenyament públic primari, amb la seva jubilació.

TERCER.- Desestimar la sol·licitud de la Sra Plasín, en la que demana l'adjudicació del pis per a la família del seu fill, encara que sigui abonant una renda social, perquè no consta acreditat que concorri en cap membre de la unitat familiar la condició bàsica per accedir a aquest pis, de ser mestre de l'ensenyament públic primari, i àdhuc prenent en consideració que l'adjudicació hauria de respectar, en tot cas, l'ordre d'escalafó normativament imposat.

QUART.- Requerir a la Sra. Carmen Plasín Chamorro per tal de que cessi en l'ocupació del pis àtic C, escala B, del bloc núm. 28-30, del carrer Madoz d'aquesta ciutat, i a l'efecte, en el termini màxim de cinc mesos a comptar de l'endemà de la notificació d'aquesta resolució, desallotgi voluntàriament la vivenda abans referida, i la deixi lliure i a disposició de l'Ajuntament, amb advertiment de que en cas contrari, aquest Ajuntament procedirà al desnonament administratiu, segons els articles 160 i següents del Decret 336/1988 (reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya), fins al llançament.

CINQUÈ.- Notificar aquesta resolució a l'interessat."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

11 - MUTACIÓ DEMANIAL DE EQUIPAMENT CULTURAL "CAN XALANT" I DE LA MASIA "CAN TRISACH DE DALT", I ADSCRIPCIÓ DE L'EQUIPAMENT CULTURAL "CAN XALANT", DEL CAMP DE FUTBOL "CAN XALANT" I DE LA MASIA "CAN TRISSAC DE DALT", AL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA, AL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS I A PUMSA, RESPECTIVAMENT

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"1r.- EQUIPAMENT CULTURAL "CAN XALANT"

L'Ajuntament és propietari de la finca que afronta al carrer Pablo Iglesias, 85, de Mataró. Te la referència cadastral 2879101DF5927N0001DK. La finca consta inscrita a l'inventari de béns municipal (fitxa 631). El sòl està qualificat de sistema de parcs i jardins urbans, verd equipat, clau Ve. Aquesta finca resta qualificada de bé de domini públic, afecte a l'ús públic. Es tracta de la finca registral inscrita al Registre de la Propietat núm. 3, al Tom 2976, Llibre 34 de Mataró, Foli 136, Finca 1971.

L'Ajuntament ha previst destinar una part d'aquesta finca a fins culturals, tal com consta documentat a l'expedient administratiu. Actualment, és previst que aquest ús es circumscrigui a la masia situada a l'interior de l'esmentada finca, coneguda com "Can Xalant", i a una porció del terreny adjacent. Aquest espai destinat a usos culturals s'identifica al plànol que s'acompanya.

El Patronat municipal de Cultura és l'organisme autònom gestor de les competències municipals en matèria cultural, tal com figura als seus estatuts.

Les obres d'adequació del referit equipament han finalitzat, i actualment es troba en estat de fer-se servir, d'acord amb la finalitat cultural prevista.

A efectes d'assignar aquest equipament a l'entitat responsable, per al compliment dels seus fins, procedeix acordar en primer lloc, la mutació demanial de la finca, per tal que passi d'estar qualificada de bé demanial afecte a l'ús públic, a gaudir de la qualificació de bé demanial afecte al servei públic, i procedir alhora a seva adscripció al Patronat municipal de Cultura.

2n.- EQUIPAMENT ESPORTIU "CAN XALANT"

L'Ajuntament també és propietari de la finca situada a l'illa formada entre els carrers Pablo Iglesias, Francesc Layret i Puig i Pidemunt. La part destinada a equipament public te la referència cadastral 2781601DF5928S0001DB. La finca consta qualificada de bé de domini públic afecte al servei públic.

Es tracta d'una part de la finca registral inscrita al Volum 2.976, Llibre 34 de Mataró, Foli 131, Finca 1966, del Registre núm. 3. A aquesta finca hi ha un camp de futbol. La naturalesa de l'equipament te una marcada vocació esportiva, per la qual cosa es creu adient adscriure'l al patronat d'Esports, en tant que organisme gestor de les competències municipals en matèria esportiva.

3r.- MASIA "CAN TRISACH DE DALT"

Aquesta casa és de propietat municipal, en virtut de les cessions obligatòries i gratuïtes del Sector "Les Hortes del Camí Ral". Està qualificada de "sistemes de parcs i jardins urbans. Verd equipat". Gaudeix de la qualificació de bé de domini públic afecte a l'ús públic.

Forma part de la finca inscrita al Registre de la Propietat núm. 3, al Tom 3181, Llibre 84 de Mataró, Foli 12, Finca 5309. La seva referència cadastral és: 2477002DF5927N0001JK.

PUMSA, que te encarregada l'execució de les obres de remodelació i reconstrucció, demana que li sigui adscrita aquesta masia.

És voluntat municipal que aquesta finca es destini a instal·lacions esportives de la societat columbòfila, a on tinguin cabuda altre entitats vinculades amb el món esportiu avícola, per tant l'adscripció ha de quedar vinculada a aquesta destinació.

Per assignar a aquesta casa la destinació especificada, procedeix acordar la corresponent mutació demanial, per tal que la casa passi a gaudir de la qualificació patrimonial de bé demanial afecte al servei públic.

Consten a l'expedient administratiu informes de valoració de les finques i informe jurídic relatiu a l'adscripció.

Resulten d'aplicació el Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (capítol 1r del Títol 19); el Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya (articles 27, 92 i 94), i el Decret 179/1995, pel qual s'aprova el Reglament d'obres activitats i serveis dels ens locals (art. 204, 214 i 215).

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Acordar la mutació demanial de les següents finques de domini públic afectes a l'ús públic:

-finca que afronta al carrer Pablo Iglesias, 85, de Mataró, amb la referència cadastral 2879101DF5927N0001DK, que es delimita al plànol adjunt, com a annex I;

-casa que afronta al carrer de la Repuntadora, s/núm. De Mataró, coneguda com "Cal Trisach de Dalt", amb la referència cadastral 2477002DF5927N0001JK, que s'identifica al plànol adjunt com a annex III;

per tal que passin a gaudir de la qualificació de béns de domini públic afectes al servei públic.

SEGON.- Adscriure els immobles relacionats a continuació, segons el detall especificat, per al compliment dels fins que els hi són propis, d'acord amb la informació i les valoracions que consten a l'expedient, conservant en tot cas la qualificació jurídica originària que els correspon:

BÉ A ADSCRIURE VALOR ADREÇA i REF. CADASTRAL ORGANISME RECEPTOR I DESTINACIÓ

Equipament cultural "Can Xalant"

Sòl:

Superf: 1.581,26 m2

Valor: 53.541,46 e.

Edifici:

Valor: 573.650,25 e

Valor Total:

627.191,71 e

Carrer Pablo Iglesias, 85, Mataró

Ref: 2879101DF5927N0001DK

Porció identificada al plànol adjunt

(annex I)

Patronat municipal de Cultura

Equipament cultural

Equipament esportiu "Can Xalant"

Sòl:

Superf:

553.667,04 e

Instal.lacions:

Valor: 490.699,60 e

Valor Total:

1.044.366,64 e

Carrer Puig i Pidemunt, 5, Mataró

Ref. 2781601DF5928S0001DB

Porció identificada al plànol adjunt

(annex II)

Patronat municipal d'Esports

Equipament esportiu

Masia "Can Trisach"

Sòl:

Superf: 190 m2

Valor: 16.923,30 e.

Edifici:
En ruïna
Valor:
es desestima
Valor Total:

16.923,30 e.

Repuntadora, s/núm, Mataró

Ref. 2477002DF5927N0001JK

Edifici identificat al plànol adjunt

(annex III)

Promocions Urbanístiques de Mataró, SA

Per la societat columbòfila missatgera de Mataró i entitats vinculades amb el món de les aus (branca esportiva)

S'imposa als patronats municipals mencionats i a l'empresa PUMSA l'obligació de comunicar al Servei de Gestió Econòmica d'aquest Ajuntament qualsevol previsió de fer modificacions en les destinacions, destinataris i formes de gestió dels referits immobles, per tal d'obtenir la corresponent autorització a efectes patrimonials i d'inventari.

TERCER.- Anotar la corresponent modificació a l'inventari de béns municipal, a la propera actualització de l'inventari que es dugui a terme, i al Registre de la Propietat.

QUART.- Notificar el present acord al Patronat municipal de Cultura, al Servei d'Urbanisme, al Servei d'Obres i al Patronat municipal d'Esports, a Promocions Urbanístiques de Mataró, SA, i a l'Àrea de Serveis Personals."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei de Recursos Humans-

12 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT D'UNA SEGONA ACTIVITAT DE TIPUS PROFESSIONAL AMB L'EXERCICI DEL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL, SOL·LICITADA PEL SR. DIEGO BELMONTE CHAMORRO.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"VISTA la declaració de segona activitat presentada pel funcionari de carrera de l'Ajuntament de Mataró, Sr. DIEGO BELMONTE CHAMORRO, en la que demana la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració, Aquesta segona activitat que demana és per exercir lliurament la seva professió de periodista.

ATÈS que la segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionari a l'Ajuntament de Mataró.

CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat.

VIST l'informe jurídic de l'assessora jurídica del servei de Recursos Humans.

Proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ,

ACORDS

PRIMER.- Declarar la compatibilitat entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor DIEGO BELMONTE CHAMORRO, administratiu, adscrit al servei de Participació Ciutadana, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar €exercici lliure de la professió de periodista -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal.

SEGON.- La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l' interessat haurà de comunicar.

TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

13 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT D'UNA SEGONA ACTIVITAT DE TIPUS PROFESSIONAL AMB L'EXERCICI DEL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL, SOL·LICITADA PER LA SRA.IMMACULADA PRUNA RIBAS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"VISTA la declaració de segona activitat presentada per la funcionària de carrera de l'Ajuntament de Mataró, Sra. IMMACULADA PRUNA RIBAS, en la que demana la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració. Aquesta segona activitat que demana és per exercir funcions tècniques de suport, col·laboració i auxili al Consell Comarcal del Maresme.

ATÈS que la segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionària a l'Ajuntament de Mataró.

ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat.

VIST l'informe jurídic de l'assessora jurídica del servei de Recursos Humans.

Proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ,

ACORDS

PRIMER.- Declarar la compatibilitat entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora IMMACULADA PRUNA RIBAS, amb la categoria de TAG, adscrita al servei de Compres i Contractacions, en el lloc de treball de Cap de Compres i Contractacions, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar €funcions tècniques de suport, col·laboració i auxili a l'entitat Consell Comarcal del Maresme -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal.

TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

14 - APROVACIÓ MODIFICACIÓ RELACIÓ LLOCS DE TREBALL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

Per acord del Ple de 3 de febrer de 2005 es va aprovar una modificació de la Relació de llocs de treball, així com del manual de valoració, de les taules complementàries i del conjunt de normes que utilitza aquest Ajuntament per assignar els complements específics i de destinació de cada lloc de treball.

Prèviament, aquestes modificacions es van pactar i negociar amb la representació sindical corresponent. Aquests acords es van recollir en acta el dia 19 de gener de 2005, incorporant-se a l'Acord sobre determinació de condicions de treball del personal funcionari i al Conveni de personal laboral.

En virtud de l'aplicació de l'article 6 d'aquests acords, un cop aprovada la nova relació de llocs, es va establir un període extraordinari de 4 mesos per corregir possibles disfuncions tècniques, sense necessitat que els treballadors i treballadores o els òrgans de representació i les seccions sindicals haguessin d'interposar cap recurs administratiu.

Durant aquest termini, efectivament s'ha detectat alguna disfunció tècnica, alhora que alguns treballadors i treballadores han presentat al·legacions i recursos. D'acord amb el que disposa l'article 110.2 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú, aquestes sol·licituds s'han d'entendre recursos de reposició, sense perjudici que a partir del present acord de ple, qualsevol persona pugui adreçar al servei de Recursos Humans sol·licituds sobre el seu lloc de treball, acollint-se a l'article 1 dels esmentats acords de data 19 de gener de 2005.

L'objecte d'aquest acord de ple, es la modificació de la relació de llocs de treball, com a conseqüència de l'estimació o desestimació dels recursos interposats contra l'acord de ple de 3 de febrer de 2005 i dels acords de ple de modificació de la plantilla de 7 de juliol de 2005.

Les propostes de canvi en els complements específics i de desti d'un determinat lloc tipus, d'acord amb la política retributiva d'aquest ajuntament, es fan extensius a tots els treballadors i treballadores el lloc de treball dels quals es trobi adscrit a aquest mateix lloc tipus, amb independència que existeixin o no al·legacions i sol·licituds al respecte.

Aquests acords, es fonamenten en els informes elaborats pels tècnics del servei de Recursos Humans i lliurats als òrgans de representació sindical que, segons recull l'acta de data 15 de setembre de 2005, es donen per informats, d'acord amb el procediment previst per l'article 6 dels acords de 19 de gener de 2005.

S'incorporen a aquesta proposta plenària com a annexos, tots els informes tècnics del servei de Recursos Humans, l'informe del Servei de Prevenció de Riscos Laborals sobre l'aplicació del factor complementari de 'perillositat' a alguns llocs de treball, l'acta de la reunió amb la representació sindical del personal laboral i funcionari, de 15 de setembre de 2005 i el detall de l'aplicació econòmica per als treballadors/es afectats/des.

Fonaments de dret

Atès el que disposen els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, a on es regulen les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació.

Atès el contingut dels informes elaborats pels tècnics del servei de recursos humans, i l'acta de 15 de setembre de la sessió paritària de Recursos Humans amb la representació sindical del personal funcionari i laboral,

Vist l'informe jurídic de l'assessora jurídica del Servei de recursos humans.

Atès el que disposa l'article 89.5 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en relació a l'acceptació d'informes i incorporació dels mateixos al text de la resolució.

Atès que per part d'aquesta conselleria es comparteixen els raonaments i fonaments de les propostes tècniques emeses respecte els recursos formulats pel personal funcionari i laboral.

Al Ple PROPOSO l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Estimar els recursos de reposició i al·legacions presentades pels treballadors que a continuació es relacionen, en el sentit següent:

Sr. Bonaventura Daví, coordinador d'atenció ciutadana per internet, de data 17 de març de 2005, i Sra. Helena Crosas, coordinadora d'atenció ciutadana presencial, de data 24 de març de 2005, modificant el complement específic del lloc tipus 27 de IX a X.

Sra. Núria Garcia, Sr. Daniel Ribas, Sra. M. Dolors Viader, Sra. Eva M. Llovet, Sra. Francina Ontiveros, Sra. M. Àngels Cañete, Sra. M. Teresa Cuquerella, Sra. M. Purificació Nogueras, presentats tots ells en data 17 de març de 2005, la Sra. Mònica Domingo presentat en data 22 de març de 2005 i la Sra. Francesca Tuxans, el dia 18 de març de 2005, tots ells especialistes d'atenció ciutadana, modificant el complement específic del lloc tipus 33 de VII a VIII.

Srs. Joan Herrera, David Calvo, Antonio Podadera, Josep Martínez, Antonio Molina, Antonio Pavón, Francisco Rodríguez, Brígido Caballero, Tomàs Fernàndez, Manuel Angel Lizcano i la Sra. M. Angels Nieto, presentats el dia 8 de febrer de 2005, tots ells caporals de la Policia Locall, modificant el complement específic del lloc tipus 44 de XIII a XIV.

Sr. David Baena, presentat el dia 17 de març de 2005, cap de colla de cementiri, proposant que s'extingeixi aquest lloc de treball i es crei el lloc tipus de capatàs de cementiri amb codi 36, que podrà proveïr-se amb places de grup C, amb un complement de destinació 18 i complement específic de XI.

Sres. Assumpta Aniento i Dolça Cuadras i Sr. Antoni Serra, presentades el dia 21 de març de 2005, administratius de gestió econòmica; Sr. Josep M. Clariana Pont i Sra. Montserrat Soriano, de dates 27 i 26 de maig de 2005 respectivament, administratius de la secció de gestió de personal del servei de Recursos Humans; Sra. M. Carme Esteban de data 13 d'abril de 2005, Responsable de Client de la secció de Gestió Tributària del servei d'Ingressos; Sres. Montserrat Estrader i Assumpta Paris de data 31 de març de 2005, administratives del servei de Tresoreria; Sra. Mercè Manté, de 21 de març de 2005, administrativa de la Unitat Jurídic-Administrativa del servei d'Ingressos; Sra. M. Assumpció Serra, de data 11 de maig de 2005, administrativa del servei de Serveis Socials. Tots aquests llocs de treball es troben adscrits al lloc tipus 31 'Administratiu 2' i es proposa modificar el complement específic de VI a VII.

Sr. Oriol Bellavista, presentat el dia 18 de març de 2005, administratiu del servei de Joventut i Dona, modificant la seva adscripció del lloc tipus 63 al 31, amb complement de destinació 17 i complement específic VII.

Sr. Albert Cot presentat el dia 18 de març de 2005, auxiliar d'informació del servei de Joventut i Dona, proposant que aquest lloc quedi 'a extingir' i creant el lloc tipus 86 'tècnic/a especialista de serveis personals', que podrà proveir-se amb places de grup C, amb un complement de destinació 17 i complement específic VII.

Srs. Jordi Gonzalbez, Helios López i Sra. Antonia Sabio, de data 21 de març de 2005, vigilants de centre d'acollida, proposant que quedi 'a extingir' i reconvertint aquests llocs de treball en 'treballador/a familiar' (lloc tipus 49), que pot ser proveït amb places de grup D, amb un complement de destinació 11 i complement específic II.

Sr. Francisco Muñoz, responsable de reprografia, mitjançant entrevista amb la tècnica de Recursos Humans, modificant la puntuació del lloc tipus 53 'Responsable funcions subalterns', fet que no suposa canvi dels complements que té assignats.

Sr. Manuel Malpesa, cap de colla de jardineria, mitjançant entrevista amb la tècnica de Recursos Humans, proposant que es creï el lloc tipus 13 'Cap de colla de jardineria zona parc central', que podrà proveir-se amb places de grup C, amb un complement de destinació 17 i complement específic IX. Aquesta modificació s'aplicarà amb efectes de l'1 de juny de 2004.

Sr. Jordi Bertran, tècnic del servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions. La modificació proposada afecta la valoració del lloc tipus 20, 'Tècnic/a mitjà/na' i no suposa canvi dels complements que té assignats.

Sres. M. Rosa Sierra, Alícia de Vilar, Mercè Montserrat i Carme Litran, secretàries de coordinador/a d'àrea. Es proposa modificar el complement específic del lloc tipus 62 'Secretari/a coordinador/a d'àrea', passant de V a VI.

Sra. Glòria Battesttini, secretària de l'Alcalde. Es proposa modificar el complement específic del lloc tipus 25, passant de X a XI.

Sr. Joan Francesc Clariana, assessor jurídic d'Intervenció. Es proposa adscriure'l al lloc tipus 2 'Assessor/a jurídic/a 2', amb complement de destinació 24 i complement específic XIV.

Sr. Joan Montero, presentat el dia 18 de març de 2005, cap de secció de Patrimoni del servei de Gestió Econòmica. Es proposa crear el lloc tipus 89, que podrà ser proveït pels grups A i B, amb complement de destinació 25 i complement específic XVI i adscriure-hi el lloc de 'Cap de secció de Patrimoni'.

Sr. Pere Grivé, presentat el dia 22 de març de 2005, delineant de la secció de Patrimoni. Es proposa adscriure aquest lloc de treball al lloc tipus 29 'Tècnic/a de gestió de serveis, instal·lacions i subministraments B/C', amb complement de destí 19 i complement específic IX.

Sra. M. Jesús Valle, administrativa de Relacions públiques i Protocol. Es proposa modificar la valoració del lloc tipus 83, al qual es troba adscrit. Aquesta modificació no canvia els complements específic i de destinació.

Sra. Assumpta Lluch, Tècnica de salut pública. Es proposa modificar el nom del lloc tipus 14 'Psicòleg/oga de Serveis Socials' pel de 'Tècnic/a superior de promoció sòcio-econòmica i de la salut pública', mantenint els complements de destinació 23 i específic XIII i adscriure el seu lloc de treball a aquest lloc tipus.

Sr. Josep M. Rota, Cap de la secció de gestió pressupostària i comptable, el dia 3 d'abril de 2005. Es proposa modificar el complement específic del lloc tipus 81 de XVIII a XX.

Srs. Jesús Reyes, Leonardo Ávila, Juan Fco. Nieto Quesada, sotsinspectors de la policia local, el dia 28 d'abril de 2005. Es proposa modificar el complement específic del lloc tipus 65 'Sotsinspector/a de la policia local' passant de XXI a XXIII.

Srs. Gerard Reverté , Xavier Posadas i Sra. Helena Solano, tècnics analistes d'informació sòcio-econòmica i tècnic mitjà coordinador de plans i estudis. Es proposa modificar la puntuació de la valoració del lloc tipus 21. Aquest canvi no afecta als complements específic i de destinació.

Sr. Joan Miquel Prohom i Sra. Montserrat Abril, delineants del servei d'Urbanisme; Srs. Joan Cuenca i Josep Soler, delineants del servei de Manteniment; Sr. Jesús Nieto, delineant de la secció d'informació de base i control de projectes; Sr. Joan Baena, delineant del servei de Mobilitat; Sr. Jordi Ribas, delineant del servei d'Ingressos; Sres. Susanna Martínez i Núria Cot, delineantes del servei d'Obres, tots ells de data 15 de març de 2005. Es proposa modificar els llocs tipus 40 i 41, passant a ser 'Tècnic/a especialista en delineació 1 i 2' i amb complements específics VII i VIII respectivament. En el cas del Sr. Joan Baena, aquesta modificació s'aplicarà amb efectes 1 de juny de 2004.

Sr. Diego Belmonte, administratiu de Centre Cívic, servei de Participació Ciutadana, el dia 4 de maig de 2005. Es proposa crear el lloc tipus amb codi 88 'Administratiu/va d'atenció al públic', que pot ser proveït per places de grup C i amb complement de destinació 17 i complement específic VII i adscriure-hi el seu lloc de treball.

Sra. Àngela Gasull, administrativa de l'oficina del Defensor del Ciutadà, el dia 16 de març de 2005. Es proposa modificar la seva adscripció del lloc tipus 63 al 88, 'Administratiu/va d'atenció al públic', amb complement de destinació 17 i específic VII.

Sr. Jordi Payà, Cap de secció de Llicències d'Activitats, el dia 31 de maig de 2005. Es proposa modificar el complement específic del lloc tipus 79, de XV a XVI.

Sr. Lluís Briansó, administratiu de la secció de Gestió Urbanística, el dia 31 de maig de 2005. Es proposa modificar la seva adscripció del lloc tipus 63 al 31, amb complement de destinació 17 i específic VII.

Sr. Francesc Sanchez Buyo, administratiu de la Unitat Administrativa de Manteniment i Serveis Municipals, el dia 18 d'abril de 2005. Es proposa modificar la seva adscripció del lloc tipus 63 al 31, amb complement de destinació 17 i específic VII.

Segon .- Desestimar els recursos de reposició i al·legacions presentades pels treballadors que a continuació es relacionen:

Sra. Glòria Bosch, oficial sanitària del servei de Salut Pública, del dia 8 de febrer de 2005.

Sra. Pilar Pujol, tècnic/a mitjà/na de gestió en participació ciutadana, del dia 17 de març de 2005.

Sra. Mireia Bermejo, assessor/a jurídic/a de la secció de patrimoni, servei de Gestió Econòmica, del dia 24 de març de 2005.

Sr. Manuel Gallardo, conserge de l'oficina d'atenció ciutadana, del dia 21 de març de 2005.

Sr. Luís López, oficial primera conductor de la retroexcavadora, del dia 5 de maig de 2005.

Sra. M. Eugènia Serra, tècnic/a mitjà/na de salut pública, del dia 1 d'abril de 2005.

Srs. Adolfo Zapater, oficial segona, Manuel Martínez, oficial primera, José Manuel López, peó, Ramon E. Carbonell, peó especialista i Juan José López, peó, tots ells del cementiri, del dia 28 d'abril de 2005.

Sr. Daniel Daví, administratiu/va de gestió econòmica, del dia 21 de març de 2005.

Sr. Xavier Rubí, responsable de padrons de la secció de gestió tributària, del dia 21 de març de 2005.

Sra. Anna Ramirez, coordinadora de contractació del servei de Compres i Contractacions, del dia 26 de juliol de 2005.

Srs. Antoni Sans i Jordi Catarina, tècnics en prevenció de riscos laborals de nivell superior, del servei de Recursos Humans, del dia 31 de maig de 2005.

Srs. Jesús Bueno, Fco. Javier González i Sra. M. del Mar Corrales, tècnics especialistes d'inspecció fiscal, del dia 31 de maig de 2005.

Sra. Carme Domínguez, cap d'unitat administrativa del servei de Mobilitat, del dia 31 de maig de 2005.

Sra. Maria Calvo, tècnica mitjana de gestió mediambiental del servei de Ciutat Sostenible, del dia 31 de maig de 2005.

Srs. Francesc Gómez, Xavier Obradors i Sra. Beatriz Mínguez, que van demanar revisió del lloc de treball de 'tècnic/a de llicències' el dia 30 de maig de 2005.

La Sra. Lluïsa Boatell, cap de secció de l'oficina agenda 21, del dia 31 de maig de 2005.

El Sr. Joaquim Tarragó, cap de secció del viver municipal, del dia 23 de maig de 2005.

El Sr. Joaquim Sendra, cap de secció de planificació del servei de Manteniment, del dia 20 de maig de 2005.

El Sr. Xavier Castellà, cap de projectes del servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions, del dia 2 de maig de 2005.

El Sr. Joan Banús, administratiu de l'arxiu municipal, del dia 5 d'abril de 2005.

El Sr. Joaquim Fernández, responsable de la unitat d'informació del servei de Ciutat Sostenible, del dia 30 de maig de 2005.

El Sr. Francesc Sánchez, auxiliar tècnic d'inspecció de la secció de residus i neteja, del dia 10 de juny de 2005.

Sr. Humbert Batlles, capatàs de jardineria, del dia 16 de juny de 2005.

Sr. Pere Mora, tècnic mitjà del servei de Manteniment, del dia 13 de maig de 2005.

Sr. Pere Esquerra, conserge de Serveis Centrals, Sr. Rafael Bachs, conserge de Via Pública, Srs. Josep Imbernon i Joaquim Codolà, conserges de centre cívic de Rocafonda i Pla d'en Boet respectivament i Sr. Joan Roig, conserge del servei de Joventut i Dona, tots ells del dia 31 de maig de 2005.

Sr. Joan Baena, delineant del servei de Mobilitat, del dia 31 de maig de 2005.

Tercer.- Modificar l'adscripció a llocs tipus dels següents llocs de treball:

Responsable de la unitat administrativa de manteniment i serveis municipals, ocupat per la Sra. Montserrat Alcolado, al lloc tipus 21 'Tècnic/a mitjà/na de gestió general', amb complement de destinació 20 i complement específic IX.

Administrativa del servei Jurídic Administratiu de la Via Pública, ocupat per la Sra. Rosario Gonzàlez, al lloc tipus 31 'Administratiu 2', amb complement de destinació 17 i complement específic VII.

Administrativa de la secció d'Informació de Base i Control de Projectes, servei de Serveis d'Informació i Telecomunicacions, ocupat per la Sra. Montserrat Viñolas, al lloc tipus 31 'Administratiu 2', amb complement de destinació 17 i específic VII.

Tècnic Especialista en Salut Pública, ocupat pel Sr. Miquel Alís, al lloc tipus 43 'Tècnic/a especialista de salut pública', amb complement de destinació 18 i complement específic VII.

Administratives de Centre Cívic, secció Xarxa d'Equipaments, servei de Participació Ciutadana, lloc ocupat per les Sres. Lídia Polo, Yolanda Pina, Montserrat Figueras; administratives de la Unitat d'Informació del servei de Ciutat Sostenible, ocupat per les Sres. Cristina Samsó, Carme Bertran i Assumpta Triadò, al lloc tipus 88 'Administratiu/va d'atenció al públic', amb complement de destinació 17 i específic VII.

Assessora jurídica de de la secció de Llicències d'Obres, del servei de Ciutat Sostenible, ocupat per la Sra. Elisabet Masso, al lloc tipus 'Assessor/a jurídic/a 2', amb complement de destinació 24 i específic XIV.

Secretària del cap de la policia local, ocupat per la Sra. Mercè Claramunt, al lloc tipus 62 'Secretari/a coordinador/a d'àrea', amb complement de destinació 16 i complement específic VI.

Quart.- Crear els següents llocs de treball amb els efectes que es detallen:

Tècnic/a de programes al servei de Joventut i Dona, lloc tipus 24, amb complement de destinació 20 i complement específic X; adscriure la Sra. Pilar Catà i amb efectes de l'1 de setembre de 2005.

Tècnic/a especialista de manteniment, a la secció d'obres del servei de manteniment, lloc tipus de nova creació amb codi 90 'tècnic/a especialista de manteniment i serveis municipals', que pot ser proveït per places de grup C, amb complement de destinació 17 i específic VI.

Tècnic/a mitjà/na de sistemes d'informació territorial, al servei de Serveis d'Informació i Telecomunicacions, lloc tipus 20 amb complement de destinació 20 i específic X.

Cinquè .- Modificar el nom del lloc de treball del Sr. Joan Salrach, que passa a dir-se 'Tècnic/a especialista d'informació urbanística i llicències', fet que no suposa modificació dels complements assignats.

Sisè .- Modificar el complement específic del lloc tipus 64 'Sergent', passant de XVII a XIX.

Setè.- Modificar la forma de provisió del lloc de treball de 'Conserge de centre cívic', per que pugui ser ocupat per personal en situació de segona activitat.

Vuitè.- Modificar el nom dels llocs tipus 15 i 24 pels de 'Tècnic/a de protecció de la salut pública' i 'tècnic/a mitjà/na de promoció sòcio-econòmica i de la salut pública' respectivament, mantenint els complements de destinació i específic.

Novè .- Aplicar el factor de valoració 'perillositat', d'acord amb l'informe dels tècnics de la secció de prevenció de riscos laborals del servei de Recursos Humans, en el sentit següent:

Crear el lloc tipus 84 'Tècnic/a mitjà/na de promoció sòcio-econòmica i de la salut pública de primeres acollides', que pot proveir-se amb places de grup B, amb complement de destinació 20 i complement específic XI i adscriure les Sres. Lucia Irzo, Laura Bosch i Neus Serra.

Crear el lloc tipus 85 'Responsable centre d'acollida', que pot proveir-se amb places de grups B i C, amb complement de destinació 19 i complement específic VIII i adscriure la Sra. Marta Daví.

Modificar la puntuació del lloc tipus 49 'Treballador/a familiar', fet que no suposa canvi en els complements que tenia assignats.

Crear el lloc tipus 87 'Conserge de centre d'acollida', que pot ser proveït per places de grup E, amb complement de destinació 11 i específic II i adscriure la Sra. Marina López.

Desè.- Aplicar el factor de valoració 'flexibilitat', d'acord amb l'article 8 de les incoporacions a l'acord i el conveni de personal, de data 19 de gener de 2005, en el sentit de crear el lloc tipus 69 'tècnic/a superior de comunicació (periodista)', que pot ser proveït amb places de grup A, amb complement de destinació 23 i específic XIV i adscriure la Sra. Eva Mancera.

Onzè.- Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball com a conseqüència dels punts anteriors.

Dotzè.- Aplicar a les partides pressupostàries corresponents el cost que es desprèn de les modificacions contingudes als presents acords, des de l'1 de juliol de 2004 a excepció dels casos on expressament s'indiqui una altra data, de conformitat amb l'article 6 de les noves incorporacions de l'acord sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari i el conveni de personal laboral.

Tretzè.- Publicar el corresponent anunci al BOP i notificar aquesta resolució a les persones interessades , en la part que els hi afecti, així com els seus caps jeràrquics corresponents, a Intervenció de fons i Nòmina."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, recorda que el seu grup ja va fer, uns plens enrere, una valoració crítica sobre els acords de modificació de plantilla. Ja aleshores van dir que l'aposta inicial del Govern per la participació dels òrgans de representació en els temes laborals havia quedat només en la intenció així com la conveniència de millorar la política de gestió de recursos humans per complicat que sigui.

La queixa principal del Sr. Mojedano rau en el fet que considera que el Govern tripartit no ha assolit els compromisos adoptats amb els representants sindicals el 19 de gener d'enguany, tal com fa palès l'informe del Comitè Laboral (el qual no ha estat ni respost ni inclòs en l'expedient presentat al Ple).

A més, critica que no s'apliquin els mateixos criteris de selecció a tots els treballadors, fet que vulnera la normativa perquè porta a situacions de desigualtat susceptibles d'acabar en mans dels tribunals. Tot plegat provoca en la ciutadania la sensació que el Govern només negocia amb el Comitè Laboral quan hi ha una necessitat puntual amb motius polítics al darrere.

El PP hi votarà en contra.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

S'absenten de la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, i la Sra. Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular.

-Servei de Compres i Contractacions-

15 - ADJUDICACIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE DOS ESTACIONAMENTS SUBTERRANIS AL SUBSÒL DEL PARC DE CERDANYOLA I DE LA PL. OCCITÀNIA A L'EMPRESA INMUEBLES FÉNIX 92, SL

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Examinat l'expedient de contractació per a l'adjudicació, mitjançant concurs, procediment obert i amb la modalitat de concessió, del servei públic de construcció, explotació i conservació de dos aparcaments subterranis al subsòl del Parc de Cerdanyola i de la Pl. Occitània.

Atès l'informe emès pel director tècnic de GESTIÓ INTEGRAL DE TRÀNSIT MATARO, SL., en endavant GINTRA, en el que es conclou que la proposta efectuada per la mercantil INMUEBLES FÉNIX 92, SL., s'ajusta al plec de condicions econòmiques administratives i tècniques particulars aprovades pel Ple Municipal en la data de 07/07/2005.

Atès que segons el previst a la clàusula segona de l'expressat plec de condicions econòmiques administratives i tècniques particulars GINTRA te encomanada la gestió del servei públic d'aparcaments per acord del Ple d'11 d'abril de 2002, per la qual cosa correspondria delegar al seu favor les competències inherents a la gestió del servei públic d'aparcaments davant l'adjudicatari/s-gestor/s dels serveis.

Qui subscriu, Presidenta de la Mesa de Contractació, en virtut de les facultats que li han estat conferides, PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

Adjudicar el concurs celebrat per a la contractació de la concessió del servei públic de construcció, explotació i conservació de dos aparcaments subterranis al subsòl del Parc de Cerdanyola i de la Pl. Occitània a l'empresa INMUEBLES FÉNIX 92, SL. Ambdues concessions tindran una durada per a la seva explotació de 50 anys, a comptar des del dia en el que es presenti al registre general de l'Ajuntament la certificació final de les obres. Les concessions es portaran a terme d'acord amb el previst al plec de condicions econòmiques administratives i tècniques particulars i segons les propostes efectuades per Inmuebles Fénix 92, SL.

L'empresa municipal GESTIÓ INTEGRAL DE TRÀNSIT MATARO, SL., amb NIF B-63081194, i adreça al c/ Pablo Iglesias núm. 63, 2a pl., dptx. 10, que te encomanada la gestió del servei públic d'aparcaments per acord del Ple d'11 d'abril de 2002, actuarà com Administració en les concessions del servei dels aparcaments de la plaça Occitània i del parc de Cerdanyola, pel que fa a la inspecció i control de les obres, i pel que fa a la prestació del servei en sí i a la percepció del corresponent cànon, a excepció de les actuacions que constitueixin l'exercici de competències municipals indelegables, per raó de portar aparellat l'exercici d'autoritat. En aquest últim cas, GINTRA actuarà com intermediari davant l'Ajuntament, al qual presentarà les propostes que consideri oportunes.

GINTRA farà les vegades de l'Administració, en especial, pel que fa al disposat a les clàusules 14; 19.1; 21 paràgraf 8è, lletra d); 23.2 paràgraf 6è; 25 paràgraf 2n, punt 3r; 26; 27 punt 4t; 28 lletres d) i e); 29 lletres b) i k); 31 lletres a) i f); 32 paràgraf 3r; i quant a la clàusula 36, pel que fa a la tramitació del procediment sancionador, fins el moment anterior a la resolució.

Requerir a l'empresa adjudicatària a fi que en el termini màxim de 15 dies naturals, a comptar des de l'endemà a la rebuda de la notificació del present acord, constitueixi a favor de l'Ajuntament una garantia pels imports que a continuació s'esmenten:

102.240'00.-EUR., en concepte de garantia de les obres per a la construcció de l'estacionament subterrani a la Pl. Occitània, segons l'import de les obres pressupostades per l'entitat adjudicatària.

120.320'00.-EUR., en concepte de garantia definitiva de les obres per a la construcció de l'estacionament subterrani a la Pl. Cerdanyola, segons l'import de les obres pressupostades per l'entitat adjudicatària.

4. Requerir a l'empresa adjudicatària el pagament dels imports següents, en concepte de despeses d'anuncis de publicació de la licitació pública per al present concurs:

Per la publicació al BOP: 347'55.-EUR.

Per la publicació al Punt: 438'48.-EUR.

Per la publicació a La Vanguardia: 727'32.-EUR.

TOTAL: 1.513'35.-EUR.

5. Publicar la present adjudicació en el BOP, de conformitat amb allò que disposa l'art 93.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

S'incorporen a la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, i la Sra. Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
- Servei d'Urbanisme-

16 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE L'EDIFICI COMERCIAL CAN XAMMAR.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern Local de 13 de juny de 2005 va aprovar inicialment l'Estudi de detall

de regularització de la profunditat edificable de l'edifici comercial situat a can Xammar, presentat per la societat municipal PUMSA i redactat pels arquitectes Brullet i Associats SL i Rosa Brullet i Coll.

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment. La societat municipal PUMSA, a través dels tècnics redactors del document, ha presentat les petites correccions al document que es van requerir amb l'acord d'aprovació inicial juntament amb el suport informàtic del document.

Consta a l'expedient informe de l'arquitecte municipal favorable a dites correccions i proposant a l'aprovació definitiva del document.

Recordem que l'objecte del present Estudi de Detall és la modificació de la volumetria indicativa de l'edificació singular de can Xammar situada al carrer Baixada de les Espenyes, establerta en el document de Modificació del Pla General de Can Xammar, aprovat definitivament en data 13/11/2002. El mateix document contempla la possibilitat de variar la volumetria flexible d'aquest edifici per tal de millorar la seva integració a l'entorn mitjançant un estudi de detall, sempre i quan no s'augmenti el sostre màxim.

Aquest Estudi de detall es redacta en base a l'article 13 de les NN.UU. del PGOM/96 i la disposició transitòria quarta de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya i la seva Llei de modificació 10/2004, avui Disposició Transitòria Novena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i per tant, es d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat.

A la vista de que s'ha exposat PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:
Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de detall de l'edifici comercial situat a CAN XAMMAR, presentat per la societat municipal PUMSA i redactat pels arquitectes Brullet i Associats S.L. i Rosa Brullet i Coll .

Segon.-

Publicar l'acord i la normativa de l'Estudi de detall en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Notificar la present resolució a la societat PUMSA, als tècnics redactors i als propietaris de les finques veïnes, com a possibles interessats.

Quart.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, aprofita l'avinentesa només per recordar que la plaça de Can Xammar és un espai molt nou però molt emblemàtic de la ciutat perquè té molta història al darrere. D'ara endavant, cal tenir-ne cura, sobretot pel que fa al manteniment.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

17 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL DE L'ENTORN DEL "MAS MIRALLES".

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El 7 de juliol de 2005, el Ple Municipal va acordar aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal que afecta l'àmbit de l'entorn del "Mas Miralles" (unitat d'actuació 05-carrer del Mar i unitat d'actuació 47-carrer Garrotxa). L'aprovació puntual d'aquesta modificació puntual del PG quedava supeditada a la publicació del Text Refós de les normes urbanístiques del PGOM aprovades pel Ple el dia 3/2/2005.

Aquest document es va publicar en el DOGC 29/6/2005.

També es va aprovar la proposta de conveni entre l'Ajuntament i els propietaris de les UUAA 04, 05 i 47, incorporant-se com annex al document tècnic de la modificació.

Una vegada publicat l'acord en el BOP i notificat l'acord als propietaris afectats i altres veïns de l'àmbit considerats afectats per la modificació proposada i esgotat el període d'informació pública, resulta que no s'ha presentat cap al·legació al contingut del document aprovat inicialment.

Consta a l'expedient manifestació expressa de les senyores Asunción i Isabel Garcia Comas

que indiquen, expressament que no interposaran cap tipus d'al·legació al contingut

del document aprovat inicialment.

El document tècnic no ha sigut objecte de modificació respecte a l'aprovació inicial, si be s'ha de fer constar que les referències que el document tècnic fa a les lleis 2/2002 d'Urbanisme i 10/2004 que la modifica, s'han d'entendre fetes al Text Refós de la Llei d'Urbanisme (decret legislatiu 1/2005 de 26/7), publicat en el DOGC el 28/7/2005, moment en el que el document tècnic de modificació del Pla General ja estava redactat i aprovat inicialment.

El document de modificació puntual del Pla general que es presenta a aprovació provisional,

desenvolupa els objectius de la nova ordenació originalment plantejats consistents en :

La recuperació per a futur sistema d'equipaments comunitaris, de la casa pairal situada a l'àmbit de la UA-47 vigent i actualment qualificada entre sistema d'espais lliures i sòl d'aprofitament privat.

La millora de la relació entre la casa pairal (futur equipament) i la volumetria resultant de l'aprofitament privat del carrer Garrotxa.

El traspàs de sostre entre la UA-47 i la UA-05

El desdoblament en dos blocs de l'aprofitament privat que es concentra en la UA-05, per incorporar el sostre traspassat, millorant la tipologia edificatòria, adaptant-se a la topografia de l'àmbit i la estructura de l'espai urbà, tot creant una nova plaça a la confluència dels carrers Penedès i del Mar.

Generar un nou eix cívic pel barri de connexió dels espais de la plaça de Tomàs Ribas i Julià a l'avinguda Puig i Cadafalch, fins a la plaça de Canyamars, concatenant espais de caràcter preferent pels vianants, espais lliures i equipaments públics, per exemple el "bosquet" de la finca de la unitat actuació 04, el nou equipament que constituirà la casa pairal mas Miralles, el CAP de Cerdanyola i la nova plaça a la confluència dels carrers Garrotxa, Penedès i del Mar que actuarà de ròtula d'aquest nou eix.

També està previst un projecte d'urbanització unitari que inclogui els àmbits de la UA-04, la UA-05 i la UA-47 i la seva zona d'influència, que permeti mantenir una bona part de l'arbrat que actualment el caracteritza, que doni prioritat a un recorregut de vianants que culmini amb la creació d'una nova plaça a la confluència dels carrers Penedès, Pla d'en Bages i del Mar, i que contempli el tractament de la mitgera de l'edifici del carrer Pla d'en Bages 37 amb elements propis d'una façana que dóna a un espai públic.

S'ha seguit el procediment aprovat en el programa de participació ciutadana inclòs en el documents dels treballs preparatoris.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposa el Decret Legislatiu 1/2005, de 26/7 pel que s'aprova el Text Refós de la Llei d'Urbanisme i la part que resulta aplicable del reglament que desplega parcialment la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14/3, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 que afecta a "l'entorn del Mas Miralles (UA 05 € UA 47)".

SEGON:

Notificar els presents acords als interessats que en resulten de l'expedient, al Servei Municipal de Gestió Tributària-Cadastre i al Servei de Llicències.

TERCER:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, copia de l'expedient administratiu, tres exemplars del document tècnic i un document tècnic en suport informàtic, per tal que es procedeixi a tramitar l'aprovació definitiva de la modificació del Pla General aprovada provisionalment."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).
- Servei d'Obres-

18 - PARTICIPACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ EN LA CONVOCATÒRIA PRE/2300/2005, DE 22 DE JULIOL DE CONCURS PÚBLIC PER A LA CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS PER A LA CONSTRUCCIÓ O EL CONDICIONAMENT D'EQUIPAMENT ESPORTIUS EN EL PERÍODE 2005-2008, PRESENTANT L'ACTUACIÓ MUNICIPAL D'UN NOU POLIESPORTIU AL CARRER EUSKADI.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, presenta la proposta següent :

"En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 4437 de 29 de juliol de 2005 es publica la Resolució PRE/2300/2005 de 22 de juliol del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a la construcció o el condicionament d'equipaments esportius en el període 2005-2008.

Igualment i en el mateix diari es publica la Resolució PRE/2242/2005 de 21 de juliol de 2005, per la qual s'aproven les bases per a la concessió de les anteriors subvencions.

L'objecte d'aquestes subvencions és el desplegament de la primera etapa del Pla director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya en el període 2005-20008, i s'adrecen exclusivament a obres directament relacionades amb la construcció o el condicionament d'equipaments esportius.

En l'annex 3 de les bases de la convocatòria apareix la relació d'instal·lacions deficitàries de la xarxa bàsica segons els estudis de localització aprovats per resolucions dels representants territorials de l'Esport, de data 19 de juliol 2005, pel que fa a cadascun dels àmbits territorials respectius.

En la relació apareix el municipi de Mataró, en el qual, entre d'altres mancances, figura la relativa a la construcció d'un poliesportiu.

Atès que la construcció d'un nou poliesportiu al carrer Euskadi, reuneix els requisits previstos a les bases d'aquesta convocatòria per a presentar-la com una actuació municipal subvencionable.

Examinada la documentació tècnica i administrativa que s'ha confeccionat per presentar aquesta actuació dins del programa Xarxa bàsica, construcció de noves instal·lacions esportives.

Vist que la base cinquena de la convocatòria regula la manera de formalitzar la presentació de les sol·licituds i la necessitat d'acomodar-les als models normalitzats que facilita el Consell Català de l'Esport.

Vist que en la base setena s'anomena la documentació que és necessari adjuntar a l'hora de presentar la petició de subvenció per a la construcció o el condicionament d'equipaments esportius en el període 2005-2008.

La consellera delegada d'Obres proposa al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.-
Presentar davant el Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, la corresponent sol·licitud de subvenció per un import de 1.987.500,00 € destinada a la construcció d'un nou poliesportiu al carrer Euskadi, quantitat que suposa el 50% del pressupost previst pels tècnics municipals per construir aquesta instal·lació, això a resultes de les Resolucions PRE/2300 i 2242, de 22 i 21 de juliol respectivament, dictades pel president del Consell Català de l'Esport, per les qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a la construcció o el condicionament d'equipaments esportius en el període 2005-2008, segons l'anunci que apareix publicat en el DOGC núm. 4437 de data 29 de juliol de 2005, optant per la línia de crèdit de l'Institut Català de Finances com a mitjà de finançament de les obres.

Segon.-
Facultar a l'alcalde president, a la consellera delegada d'Obres i al president del Patronat Municipal d'Esports per signar i formalitzar la documentació normalitzada que cal aportar conjuntament amb la petició de subvenció, segons estableix la base setena de la convocatòria.
Tercer .-
Comunicar els anteriors acords als serveis municipals d'Ingressos, Gestió Econòmica, Intervenció de Fons municipals i al Patronat Municipal d'Esports, als seus efectes."VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

19 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT ALS AJUTS I ACTUACIONS PER A PROMOURE LA INSTAL·LACIÓ D'ASCENSORS ALS PISOS ANTICS DE MATARÓ.

El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, retira la seva proposta, i accepta la proposta consensuada per tots els grups municipals.

"Amb la voluntat de prioritzar el desenvolupament d'una política de rehabilitació d'habitatges, i especialment el foment de la instal·lació d'ascensors a edificis vells, pensant en aquells ciutadans i ciutadanes que presenten problemes de mobilitat, es proposen mesures per a assolir amb més celeritat els objectius marcats en aquest sentit per Prohabitatge.

El passat dia 22 de juliol, el conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Salvador Milà i Solsona, i l'alcalde d'aquest Ajuntament, Joan Antoni Barón i Espinar, van signar el conveni d'encàrrec de gestió relatiu a l'Oficina Local de l'Habitatge de la Generalitat.

En aquest sentit, i en relació amb l'exercici de les competències que els són pròpies, els municipis i altres ens locals tenen un important paper a desenvolupar en la programació i execució de les diverses polítiques públiques sobre habitatge que es puguin impulsar des del seu àmbit. Des de Mataró, l'empresa municipal de Prohabitatge serà la responsable d'executar els serveis de la nova Oficina de l'Habitatge a Mataró.

Així doncs, considerem aquesta nova Oficina de l'Habitatge com a instrument idoni i eficaç per assolir els objectius d'adaptació i rehabilitació d'un major nombre d'edificis d'habitatges amb la instal·lació d'ascensors.

Es per tot l'exposat que proposem l'adopció dels següents ACORDS:

L'Oficina Local d'Habitatge oferirà a aquelles comunitats interessades en instal·lar ascensors en el seu edifici però amb dificultats d'execució per motius econòmics, les màximes facilitats d'ajuts en el finançament per a la realització de les obres, arribant acords amb empreses instal·ladores per a abaratir costos, realitzant convenis amb entitats financeres, i avançant els diners de l'import subvencionable per la Generalitat.

Que allà on sigui inviable tècnicament instal·lar ascensors i hi visquin persones amb problemes de mobilitat, es prioritzi la possibilitat d'arribar a acords amb aquestes persones per a poder facilitar-los la seva reubicació en altres pisos que disposin d'ascensor."

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, afirma que és una proposta consensuada a la qual el PP s'afegeix gratament tot recordant que es tracta d'una demanda antiga del Sr. Joan López de fa dos mandats.

També expressa que fóra bo que es donés prioritat a solucionar les disputes sobre la instal·lació d'ascensors en determinades comunitats.

El Sr. Bargalló, portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, agraeix l'esforç de tots els grups municipals per arribar al consens obtingut.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 20 i 27 per venir referits a temàtiques coincidents.

20 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA CONVOCATÒRIA D'UN CONCURS PÚBLIC PEL CARTELL DE LES SANTES.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"El debat sobre la forma de decidir a quin artista s'encarrega el cartell de la Festa Major de la nostra ciutat no és nou. Polítics, artistes i ciutadans s'hi han referit en diverses ocasions. El Patronat Municipal de cultura, fins ara, ha triat cada any un artista local, que ha dissenyat el Cartell de les Santes a canvi de l'encàrrec d'un altre cartell per l'Onze de Setembre, aquest darrer, remunerat.

Enguany, la tradicional polèmica entorn del disseny del cartell, hem de sumar-hi el plagi, la còpia, la inspiració, segons lo rigorosos que volguem ser, ha fet que comencem la festa un cert desprestigi que els ciutadans i ciutadanes de Mataró no ens mereixem.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple Municipal l'adopció del següent,

ACORD:

Encarregar al president del Patronat Municipal de Cultura que, en la propera reunió de la seva Junta:

Primer.-
Faci una proposta per a l'elaboració d'unes bases per la convocatòria, a partir de l'any 2006, d'un concurs públic per a decidir d'ara en endavant el cartell que anunciarà la Festa de les Santes.

Segon.-
Fixi una quantitat econòmica com a premi al Concurs Públic per a l'elecció del cartell de Les Santes.

Tercer.-
Que es desvinculi, des d'aquest any, l'encàrrec del cartell de l'Onze de Setembre del de les Santes.

Quart.-
Que doni compte del resultat de les propostes anteriors en un proper Ple Municipal."

27 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ EL CARTELL DE SANTES SIGUI ESCOLLIT MITJANÇANT CONCURS OBERT.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :

"Aquest any, el cartell de les Santes ha estat envoltat per la polèmica en fer-se públic que l'artista encarregat del disseny, havia descarregat la imatge d'internet.

El nostre Grup Municipal ha reivindicat històricament que el disseny de la Festa Major de la nostra ciutat, no s'encarregui a un artista en concret sinó que l'elecció la facin els mataronins/es mitjançant la celebració d'un concurs obert. Per tal de donar oportunitats a tothom, des del Grup Popular pensem que seria bo que l'Ajuntament alternés la celebració d'aquest concurs de manera que un any es fes entre artistes mataronins, d'altre entre les escoles de la ciutat, etc. D'aquesta manera, tothom un any o altre podria participar de l'elaboració i elecció de la imatge per excel·lència de la nostra festa.

PREC

El Govern Municipal promourà la creació del cartell de les Santes, a partir de l'any vinent, mitjançant la celebració d'un concurs obert.

Els cartells seran exposats unes setmanes abans de la festivitat i el guanyador serà escollit per tots aquells mataronins/es que visitin l'exposició, on podran votar per un o altre cartell.

El cartell guanyador serà premiat amb una quantitat econòmica que haurà de ser destinada a algun tipus d'acció solidària. "

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, comença recordant que al mes de juliol es va comprometre, d'entrada i com a pas previ a la proposta de resolució de CiU i al prec del PP, a explicar com es va dur a terme l'elecció de l'artista del cartell de Les Santes d'enguany.

En una reunió de la Junta Municipal del Patronat de Cultura es va aprovar un document de criteris per Les Santes que va donar pas a la constitució d'una comissió de caràcter tècnic formada per 6 representants: 3 representants de diferents entitats, un artista d'anys anteriors, un representant de comissions anteriors i una persona que hagués guanyat el premi de Joves Creadors. Enguany, els representants foren el Sr. Antoni Luís, el Sr. Contreras, el Sr. Domènec Montserrat, el Sr. Pere Coll, el Sr. Calsapeu i la Sra. Marta Petit. En la pràctica, si s'acceptés el prec o aprovés la proposta de resolució, aquesta comissió podria formar un jurat neutre que podria jutjar els cartells de Les Santes a concurs.

El primer que es va discutir en la reunió del Patronat fou els criteris que adoptaria la comissió per poder fer la proposta d'artistes d'enguany i, en primer lloc, es va acordar que es tractaria d'un dissenyador gràfic i jove, i així es va arribar a la tria de Morales. La mecànica fou la mateixa que en anterior ocasions i ell en va acceptar els termes.

És evident que en els moments de polèmica més encesos es va parlar de plagi de la imatge del cartell presentada però es tracta d'una queixa que no s'ha concretat mai jurídicament. El que sí que hi va haver fou una lleugeríssima manipulació d'una imatge d'Internet, lliure de drets, i poc afortunada òbviament per al dissenyador en concret. Però sense implicacions legals.

Pel que fa a la proposta de resolució presentada per CiU, el Sr. Graupera avança que el tripartit no la recolzarà i, quant al prec del PP, aquest serà desestimat.

Aquesta decisió ve motivada, d'una banda, pel fet que el Govern està convençut que no és bo sostraure poder de debat i decisió a organismes com ara el Patronat de Cultura que, en qualsevol cas, seguirà portant al Ple totes les explicacions i consideracions que es derivin de les seves decisions. I, de l'altra, perquè no està demostrat enlloc que la celebració d'un concurs obert pugui servir per a millorar allò que s'està intentant corregir.

Recorda que, al llarg de la història de Les Santes, un any ja es va fer un concurs i que aquest va quedar desert (finalment s'hi va utilitzar una fotografia d'en Robafaves).

El Sr. Graupera tampoc veu adient un concurs com el que proposa el PP.

D'allò que el Sr. Rovira ha esmentat es desprèn que es tractaria d'un concurs que un any se celebraria entre artistes mataronins, un altre, entre escoles de la ciutat, etc. Suposa una proposta certament poc ferma a banda del fet que no es pot obligar ningú a acceptar un premi que haurà de destinar forçosament a alguna entitat solidària.

Finalment, el Sr. Graupera destaca, de la proposta de CiU, que el fet que es desvinculi el cartell de Les Santes del cartell de l'11 de setembre, és contrari a la tradició que tothom sempre ha respectat. Com a opinió personal, no trobaria just que s'acceptés aquesta desvinculació a partir de l'any vinent i el dissenyador d'enguany, que prou pena ja deu tenir arran de les acusacions fetes, no pogués preparar el cartell de l'11 de setembre.

El Govern vota en contra de la proposta de resolució de CiU i desestima el prec del PP.

La senyora Maria José Recoder no es mostra sorpresa per la decisió expressada pel Sr. Graupera però creu que el Govern ha perdut una oportunitat d'or per a resoldre la problemàtica del cartell de Les Santes. D'altra banda, reconeix que les persones integrants de la comissió d'enguany serien un jurat perfectament vàlid per a la tria dels cartells. L'únic que CiU proposa és que no es triï l'autor sinó el cartell a través d'un concurs obert, si cal, dotat amb euros i reconeixement.

La Sra. Recoder no està d'acord amb què un concurs obert no hagi de millorar la situació, sobretot perquè, vist allò succeït, és millorable molt fàcilment. Recorda que aquest any, els cartells de Mataró han aparegut en dues ocasions en mitjans com a blanc de crítiques, fet que ens ha deixat a tots plegats en ridícul.

Finalment, llegeix unes frases d'un article publicat a La Vanguardia per Carles Catalan sobre el cartell de Les Santes en què expressa que amb la imatge presentada i la imatge original ben bé s'hi pot jugar al joc de les diferències.

Ha estat una vergonya per a la ciutat de Mataró, que hauria d'incentivar-nos a tots plegats a l'hora de trobar un sistema millor.

El senyor David Rovira recorda que el seu avi sempre li deia que "allò barat surt car". Tenir dos cartells pel preu d'un potser acaba sortint massa car a la ciutat. Es pregunta si enguany ha sortit barat o car aquest sistema tradicional.

Tanmateix, el Sr. Rovira afirma que quan es fa un prec és per buscar el consens a través del debat i no per agafar certs arguments pels pèls a fi de poder-lo desestimar.

Reitera que fer que les escoles preparin el cartell de Les Santes i, a partir d'aquí, se'n triï el millor és una bona manera de resoldre la problemàtica. Insinuar que les escoles tinguin problemes en acceptar que el premi tingui una destinació solidària és inadequat i, de totes maneres, aquest punt està obert al debat.

Finalment, pel que fa al comentari del Sr. Graupera que un concurs obert no és garantia de millora, no hi podria estar menys d'acord perquè justament un concurs obert és sinònim, com a mínim, de participació i igualtat.

El senyor Jaume Graupera respon al comentari del Sr. Rovira de si el sistema surt barat o car tot preguntant-se si la participació en els cartells de tots els artistes dels últims anys ha sortit cara o barata. No es pot jutjar el sistema tradicional a partir d'un únic cas.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: Cap.

21 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA RETOLACIÓ EN CATALÀ ALS ESTABLIMENTS COMERCIALS.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, retira la seva proposta, i accepta la proposta consensuada pels grups municipals de CiU, PSC, ICV-EUIA i ERC.

"La llengua catalana és un element fonamental de la formació i la personalitat nacional de Catalunya, un instrument bàsic de comunicació, d'integració i de cohesió social dels ciutadans i ciutadanes, amb independència del lloc on s'hagi nascut, i el lligam privilegiat de Catalunya amb les terres on es parla català, amb les quals forma una comunitat lingüística que ha aportat al llarg dels segles, amb veu original, una valuosa contribució a la cultura universal. A més, ha estat el testimoni de fidelitat del poble català envers la seva terra i la seva cultura específica.

Com a ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenim un deure amb el nostre país, i com a tal ens correspon promocionar i consolidar la llengua i cultura catalanes per garantir el reconeixement de la nostra identitat nacional.

La Llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística, regula l'ús de la llengua catalana i en el capítol V regula l'activitat socioeconòmica, fent menció en els articles 31, 32 i 34 a que les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics han d'emprar, com a mínim el català en:

La retolació i les notificacions per megafonia
Les comunicacions i notificacions escrites
L'atenció als consumidors i consumidores
La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis
L'etiquetatge i embalatge

La Llei, doncs, adopta mesures de regulació de la presència de la llengua catalana i de foment de l'ús d'aquesta llengua en tots els camps en què, per raons de mercat o d'altres, no es garanteixen prou. D'aquesta manera, les empreses públiques, les concessionàries i les de serveis públics s'incorporen activament al procés de normalització lingüística, amb la finalitat de garantir els drets lingüístics dels consumidors i consumidores. L'objectiu és aconseguir, en el món econòmic, una situació d'equitat entre les dues llengües de manera progressiva, a mesura que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya vagin adquirint un coneixement complet de la llengua catalana, i sempre per mitjà de la concertació social propiciada des de la Generalitat.

El 29 de gener de 2003 va expirar el termini d'adaptació de les disposicions de la Llei de Política Lingüística en relació al Capítol V sobre l'activitat socioeconòmica. Des de llavors, són molts els casos d'incompliment de l'esmentada Llei, i és per aquest motiu que des d'aquest Ajuntament cal adoptar les mesures necessàries per tal que els drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya siguin garantits, d'acord amb les tendències actuals del mercat.

En relació als antecedents exposats es proposa al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- Ampliar
l'actuació d'inspecció i de gestió de llicències d'activitats per aquelles que actualment només requereixen una comunicació prèvia per tal de garantir progressivament la retolació en català.

Segon.- Divulgar
la normativa lingüística entre les empreses instal·ladores i tècnics tal com es va fer amb la normativa urbanística de rètols.

Tercer.- Comunicar
els acords a les Associacions de Comerciants, de Serveis i Gremis de Mataró."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, comença agraint la Sra. Guirao per la seva disposició i esforç en la gestió d'aquesta qüestió.

El posicionament del PP, però, no és favorable a la proposta.

Els membres del PP són uns apassionats del català però també de la llibertat, és a dir, entenen que els ciutadans han de ser lliures per a utilitzar tant el català com el castellà en la seva condició de llengües co-oficials, tal com ens recorda el marc legal vigent.

El castellà a Catalunya no és com el francès i és utilitzable davant de la justícia sense que se'n pugui exigir la traducció. La posició del PP de Catalunya en aquesta matèria és clara: exigir l'obligació de la utilització d'una d'elles no és constitucional a banda que és contradictori. Si en un tribunal es pot usar qualsevol de les dues, aquesta mateixa llibertat ha de prevaler a l'hora de posar un rètol.

Es mostren a favor de la llibertat del ciutadà.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, respon al Sr. Paulí Mojedano que l'Ajuntament ha d'aplicar la llei de normalització lingüística. No es tracta d'una llei sancionadora en cap cas perquè actua com a mesura pedagògica mitjançant el diàleg, la comunicació i l'explicació. Aquesta proposta no pretén espantar ningú.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

22 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVEGÈNCIA I UNIÓ PERQUÈ EL LLOC WEB I LES ADRECES DE CORREU DE L'AJUNTAMENT ADOPTIN EL DOMINI ".CAT"

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"La consecució d'un domini propi de primer nivell d'Internet (TLD) ha estat des de fa anys una aspiració de la comunitat internauta catalanoparlant. En la mesura que Internet influeix cada cop més en l'activitat econòmica, social i cultural de tots els col·lectius humans, es fa evident la necessitat que la nostra llengua i la comunitat humana que l'empra tinguin una presència pròpia a la xarxa. I que aquesta presència sigui fàcilment identificable.

L'Associació PuntCAT formada per entitats que volen ser una associació representativa de la societat civil catalana, perquè la llengua i la cultura catalanes són una comunitat que vol ser identificada a internet amb domini propi, va presentar el 16 de març de 2004 a la ICANN (Internet Corportion For Assigned Names and Numbers) la candidatura per obtenir el domini ".CAT".

L'aprovació del domini ".cat" per part de la ICANN és una notícia d'una extraordinària importància, ja que per primer cop la comunitat cultural catalana podrà disposar d'un domini propi a Internet.

Amb aquesta aprovació, doncs, s'ha donat resposta a la voluntat expressada per la societat catalana mitjançant l'Associació Puntcat, entitat impulsora del reconeixement internacional de la realitat catalana.

Sota el domini ".cat" s'hi podran registrar dominis d'aquelles entitats, empreses i persones que s'expressin en llengua catalana i/o es dediquin al foment de la cultura catalana.

Per això, atès que la ICANN va autoritzar el passat divendres 16 de setembre la creació del domini ".cat" per a la comunitat cultural i lingüística catalana a la xarxa.

Atès que el nou domini ".cat" pot ser utilitzat per qualsevol institució, empresa, o particular que formi part de la comunitat cultural catalana.

Atès que el Plenari de l'ajuntament de Mataró va manifestar, en la Sessió celebrada el 15 d'abril de 2004, el seu recolzament unànime a la Campanya per un domini .CAT per a la comunitat lingüística i cultural catalana, adherint-se a l'associació PuntCAT.

Entenent que la substitució no es podrà realitzar de forma immediata, sinó que necessitarà passar els tràmits preceptius per a la incorporació d'aquest nou domini.

En relació als antecedents exposats, el grup municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ proposa al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer. Tant bon punt sigui possible, l'Ajuntament de Mataró en el seu conjunt (empreses municipals, fundacions i patronats) adopti el domini ".cat" als llocs web municipals, esdevenint aquest el domini de referència en la presència del consistori a la xarxa.

Segon.
Donar trasllat d'aquest acord a les associacions municipalistes de Catalunya, amb el prec de que n'informin als ajuntaments que en són socis, i a la Fundació PuntCAT."

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, diu que el Govern votarà a favor de la proposta perquè, des del 16 de setembre en què la ICANN va admetre el domini .CAT, ja des de l'Ajuntament es van posar en marxa tots els mecanismes per a l'acceptació dels dominis: "ajmataro.cat" i "mataro.cat".

No és menys cert, però, que no se'n pot fer cap reserva mentre el domini encara no entri en vigor €previst per a finals d'aquest any o principi del vinent€ i, per tant, caldrà esperar.

Des de Presidència, es compromet a anar informant sobre els procediments al respecte.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, confirma el vot favorable del seu grup perquè, recorda, aquesta és també una vella iniciativa del seu partit. Anys ençà demanaren la reserva del domini "mataro.com" però el partit socialista hi va votar negativament.

El Sr. Rovira proposa que l'Ajuntament ocupi tants dominis de primer nivell com sigui possible en referència al propi organisme i a la ciutat perquè això contribuiria a obrir el ventall de persones que fos redireccionat cap al web de l'Ajuntament.

Finalment, doncs, el PP encoratja el Govern a acumular la legitimitat de tots els dominis relacionats amb Mataró amb la diligència necessària per tal que ningú no s'hi avanci.

El senyor Esteve Terradas no recorda la votació a la qual es refereix al Sr. Rovira però sí que el domini "mataro.com" fa un temps estava ocupat i no era possible tenir-lo.

El senyor David Rovira lamenta la mala memòria del Sr. Terradas. En aquells moments hi va haver, als òrgans pertinents en matèria de propietat intel·lectual de la WIPO, un debat sobre qui tenia i deixava de tenir la titularitat de "barcelona.com" €una empresa nord-americana€ contra qui lluitaven els socialistes.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 23 i 25 per venir referits a temàtiques coincidents.

23 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A FAVOR DEL MANTENIMENT DEL LABORATORI CLÍNIC DEL MARESME A MATARÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, la retira en favor de la proposta conjunta de tots els grups municipals.

25 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ EL LABORATORI CLÍNIC DEL MARESME ES QUEDI A MATARÓ.

La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, la retira en favor de la proposta conjunta de tots els grups municipals.

En definitiva, la proposta de resolució consensuada per tots els grups municipals és la següent :

"En els darrers dies, ens hem pogut assabentar de que l'Institut Català de la Salut (ICS) vol tancar el Laboratori Clínic El Maresme, situat a la ciutat de Mataró, que ofereix servei d'analítica de qualitat a la població del Maresme, entre Tordera i Premià, des de fa més de 30 anys.

L'existència d'aquest centre facilita l'obtenció, ràpida i eficaç, d'anàlisis per a la pràctica totalitat de les àrees bàsiques de la salut (ABS) de la comarca.

La supressió d'aquest laboratori clínic per part de l'ICS suposarà que els anàlisi demanats pels ABS de la comarca del Maresme s'hagin de realitzar a Barcelona, el que evidentment perjudica el desenvolupament d'aquest servei. Els pacients que requereixen proves especials, als que ens aquests moments se'ls hi fan les extraccions al mateix laboratori de Mataró, hauran de traslladar-se a Barcelona, igualment, les extraccions d'anàlisis urgents no es podran fer a Mataró, i s'hauran de realitzar per part dels hospitals, podent-se donar casos de colapse en els seus serveis d'urgències. Per altra banda, el transport de les mostres requereix de rapidesa per tal de mantenir la qualitat de les mateixes, el propi Departament de Sanitat recomana un temps màxim de dues hores i preferiblement més curts a partir del moment de l'obtenció de la mostra, requisit que no es complirà amb el transport a Barcelona, ja que actualment, aquest ja és el temps que tarden les mostres de Tordera a Mataró.

És evident que la supressió del servei perjudica directament als usuaris del servei i pacients que utilitzen la sanitat pública. La ubicació estratègica del Laboratori de Mataró, centrat en el territori de la nostra comarca, ofereix un servei analític més personalitzat del que podrà donar-se si es trasllada el servei a Barcelona, fa més assequible la informació clínica entre el personal sanitari i el transport de les mostres és molt més curt i eficaç, en definitiva, garanteix una més gran qualitat en el servei.

En relació als antecedents exposats, el Grup Municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ considera una decisió equivocada el tancament de l'esmentat laboratori i proposa al Ple Municipal l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.-
Manifestar a l'Institut Català de la Salut i al Servei Català de la Salut la necessitat i la conveniència de mantenir a Mataró el Laboratori Clínic El Maresme i que aquesta solució es plantegi en el marc del Pacte per la Salut, del pla sanitari del maresme i del futur Govern Territorial de Salut.

Segon.-
Notificar aquest acord a la Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, al Servei Català de la Salut, a l'Institut Català de la Salut, a la Gerència de la Regió Sanitària del Barcelonès Nord i Maresme, a la Direcció del Laboratori Clínic El Maresme de Mataró i al Consorci Sanitari del Maresme."

En aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula a la Sra. Maria Rosa Mejía, en nom de la Federació de Veïns, per a protestar pel tancament del Laboratori. Un Laboratori que ha donat servei als ciutadans del Maresme de manera molt satisfactòria i eficient des de la seva obertura en els anys 70.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, comença dient que el problema que avui es tracta no és nou perquè no és el primer tancament proposat des de l'Institut Català de Salut.

Tan bon punt se n'ha tingut coneixement, l'Ajuntament s'ha posat en contacte amb l'Institut Català de la Salut (ICS), la Regió Sanitària del Barcelonès Nord i Maresme i el director del Servei Català de la Salut a fi que se'n reconsideri el trasllat. El proper 11 d'octubre hi ha prevista una reunió amb els màxims responsables de l'Institut Català de la Salut i de la Regió Sanitària del Barcelonès per tractar aquesta qüestió.

El Sr. Batista recorda que fa uns mesos es va signar el Pacte per la Salut entre l'ICS, el Servei Català de la Salut i 13 ajuntaments del territori de la part central del Maresme a fi de constituir una corporació territorial que donarà pas al futur Govern Territorial de la Salut. Un dels objectius del Pacte era assegurar la satisfacció de les necessitats en matèria de salut, tant recents com futures, de la ciutadania mitjançant una planificació i coordinació de tots els recursos disponibles a la comarca. Un dels criteris importants era la proximitat.

Per tant, qualsevol reordenació futura sanitària hauria de fer-se respectant el marc del Pacte per la Salut i del futur Govern Territorial de Salut, subscrit, recorda, per l'ICS i el Servei Català de la Salut.

Finalment, es mostra satisfet per l'acord assolit per tots els grups municipals a fi de presentar una única proposta amb més pes que serveixi per refermar la conveniència de mantenir l'esmentat Laboratori a la ciutat de Mataró. Se'n mantindrà la part expositiva i, pel que fa als acords, seran aquells expressats per la Sra. Adela Rodríguez en l'exposició introductòria feta en aquest punt.

El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, manifesta públicament el seu desacord tant amb la decisió presa per l'Institut Català de la Salut, en un moment en què s'està optant per la descentralització en matèria sanitària mitjançant la creació dels governs territorials, com amb les formes adoptades, perquè l'Ajuntament se'n va assabentar a través de la premsa.

El Sr. Alcalde recorda que fóra bo plantejar en la propera reunió del dia 11 altres temes preocupants i prioritaris com ara el trasllat de Rda. Prim, del CAP de Gatassa, entre d'altres. Caldria, doncs, aprofitar l'avinentesa per posar sobre la taula totes aquestes qüestions per a la millora dels recursos sanitaris de Mataró.

El senyor Joaquim Fernàndez constata la coincidència de tots els grups municipals i la lògica preocupació de tots, inclosos els treballadors del centre afectat.

La senyora Adela Rodríguez agraeix i deixa constància de l'acord assolit així com de la preocupació del seu partit des que es va tenir coneixement de la notícia. El Sr. Joan López la va traslladar immediatament al si del Parlament de Catalunya.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

24 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER DEMANAR LA GRATUÏTAT DELS LLIBRES DE TEXT.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

"La Constitució Espanyola de 1978, en el seu article 27-4, estableix literalment "L'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït", i la Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) en el seu article 5 disposa que "l'educació primària i l'educació secundària obligatòria constitueixen l'ensenyament bàsic".

Atès que ningú no pot ser privat d'accedir al sistema educatiu per motius econòmics, i que per tant hem d'adequar un sistema de beques i ajuts als estudis capaç de donar resposta a les demandes immediates de la societat. I que per fer-ho, la millor manera és que el govern de l'Estat Espanyol transfereixi l'actual sistema de beques i ajuts a la Generalitat de Catalunya, acompanyada dels recursos econòmics corresponents a la població escolar catalana.

Donat que les noves demandes socials i educatives que sorgeixen han de ser sufragades totalment o en part per recursos públics, i que actualment una d'aquestes demandes més reclamada, va encaminada a la gratuïtat dels llibres de text.

Pensant que hem d'avançar cap la consecució d'aquest objectiu específic de la gratuïtat dels llibres de text, encara que sigui de forma gradual, començant per les famílies amb menys recursos.

Entenent que la gratuïtat de l'ensenyament escolar obligatori a tots els nois i noies de Catalunya té com a objectiu la igualtat d'oportunitats. I que aquesta igualtat d'oportunitats ara s'ha d'aconseguir vetllant no només amb els llibres de text, sinó també amb l'accés a les noves tecnologies.

Atès que les competències en educació ho són de la Generalitat de Catalunya.

Atenent la campanya impulsada per la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) a favor d'una legislació que faci possible la gratuïtat dels llibres de text a l'ensenyament bàsic i obligatori.

En relació als antecedents exposats, EL Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS
Primer.- Manifestar
que garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés al coneixement i molt especialment en allò que fa referència a l'educació considerada obligatòria cal que sigui un esforç permanent de l'Administració competent, i de tots els sectors implicats en l'educació dels infants i dels joves.
Segon.- Sol·licitar
que el material didàctic i els llibres de text d'ús corrent siguin gratuïts per l'alumnat i siguin propietat del centre educatiu i estiguin a disposició del conjunt de l'alumnat, i per tant, que s'estableixi com a dotació bàsica necessària per al funcionament dels centres educatius d'educació bàsica (primària i secundària obligatòria).

Tercer.- Manifestar
que la Generalitat de Catalunya és l'administració competent de l'educació obligatòria, i que això, inclou les beques i recursos econòmics que en aquests moments exerceix l'Estat. Per tant reclamem al Govern de l'Estat Espanyol la corresponent transferència a les Comunitats Autònomes de la gestió de les beques i dels recursos econòmics necessaris per a portar-ho a terme com també dels recursos econòmics necessaris per poder garantir la gratuïtat dels llibres de text.

Quart.-
Manifestar que fins que això no s'aconsegueixi, l'Ajuntament creï un programa d'ajuts a l'adquisició de llibres (entenent que el cost del llibre serà equivalent al preu mitjà dels llibres al mercat i que l'import que pagarà l'ajuntament no serà superior a la quantitat que la família hauria de pagar per aquest nen, nena) per poder complementar les beques atorgades per altres Administracions i per aquelles famílies amb mes dificultats econòmiques, i a les famílies en general.

Cinquè.- Comunicar
l'adopció d'aquests acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya. "

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa la voluntat del seu grup d'assolir un acord amb CiU a fi d'aconseguir que la proposta tiri endavant atès que la gratuïtat dels libres de text és un bé que beneficia la ciutadania.

Els punts que demanen siguin modificats són els següents:

D'una banda, el tercer punt, sobre el trasllat a les Comunitats Autònomes de la gestió de les beques i dels recursos econòmics perquè, segons el PP i basant-se en l'experiència d'altres comunitats, no és necessari.

I, de l'altra, el fet que es doni una importància excessiva a la gratuïtat en lloc de fomentar la reutilització dels llibres de manera que s'aprengui a donar als mateixos el seu just valor.

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, en nom del Govern, vol manifestar la quasi coincidència amb la proposta del Sr. Garcia Caurin perquè, en la part expositiva, tots els principis i consideracions són compartits. També mostra el seu acord amb allò que s'expressa en les propostes d'acord 1,2, 3 i 5, especialment amb l'enfocament dels llibres de text vinculant-los al plantejament de material didàctic, amb el fet que la competència en aquesta matèria sigui de la Generalitat i amb el fet que es comuniqui a qui correspongui.

Ara bé, el Sr. Comas no comparteix la proposta que sigui l'Ajuntament qui se'n faci responsable mentrestant.

En relació al marc actual en què es produeix aquesta proposta de gratuïtat dels llibres de text, el Sr. Comas puntualitza el següent:

En primer lloc, ja s'han produït alguns canvis en la línia apuntada per la proposta perquè el projecte de llei aprovat pel Govern de l'Estat, que se sotmetrà a discussió per les Corts, diu que la regulació bàsica serà de l'Estat però la capacitat normativa i executiva residirà en les comunitats. A més, en el marc nacional de Catalunya sembla bastant imminent que es pugui arribar a tancar el Pacte Nacional per l'Educació que donarà peu a la desitjada Llei Catalana de l'Educació. Una de les mesures primeres, apuntades a l'esmentat Pacte, és la generalització del programa cooperatiu pel foment i la utilització dels llibres de text. Per tant, si això s'ha de produir s'està en la línia d'avenç adequada.

Per últim, des del passat mes de maig, la Generalitat ha posat en funcionament, experimentalment i via convocatòria, el programa cooperatiu pel foment de llibres de text i material didàctic complementari que explicita que un objectiu principal és avançar a fi de fer efectiva la gratuïtat de l'ensenyament obligatori i també dels llibres de text. El Sr. Comas recorda que cinc centres de la ciutat s'hi han pogut acollir.

Finalment, doncs, el Govern estaria a favor de tot allò que cita la proposta de CiU tret del punt 4 en què s'esmenta que mentrestant se'n responsabilitzi l'Ajuntament, perquè no seria factible.

Abans d'acabar, però, el Sr. Comas insisteix en altres punts de coincidència amb CiU com ara en les fonts del dret en què es basen. D'una banda, l'article 21, del capítol I, del nou Estatut, que recorda la gratuïtat de l'ensenyament obligatori i l'article 131, apartat 2, en referència als recursos dels centres docents i educatius, en què s'indica que cal que la Generalitat en sigui l'òrgan competent.

El senyor Vicent Garcia Caurin recorda que avui dia s'està fent un gran esforç a les escoles pel que fa a aparells audiovisuals i informàtics €cada aparell informàtic val tant com dotar tota una classe de llibres de text. Potser caldria coordinar millor el repartiment dels recursos.

En relació a la intervenció del Sr. Comas, el Sr. Garcia Caurin, en nom de CiU i a fi d'assolir un acord majoritari, accepta retirar el punt 4 en què es demanava que fos l'Ajuntament de Mataró qui es responsabilitzés de la gratuïtat dels llibres. Tot i així, emfasitza que l'únic que es demanava des de CiU era que se'n fes càrrec en aquells casos de persones amb més dificultats per accedir als llibres i només transitòriament.

En relació a la intervenció del Sr. López, el regidor de CiU comenta que no es pot acceptar que les comunitats tinguin les competències però que els recursos els gestioni l'Estat.

El senyor José Manuel López constata que sense aquest imperatiu de la gestió de les beques i els recursos ja hi ha més d'una comunitat que ha introduït la gratuïtat.

El senyor Josep Comas estableix que fer comparacions entre comunitats no és pertinent. Alhora, és ben sabut per tots que els ajuntament catalans han assumit moltes càrregues i serveis que no els corresponien i, avui dia, en què el Govern de Catalunya proposa endreçar la situació, val la pena recolzar la iniciativa. Tot i així, és evident que en casos concrets, com ara la no capacitat d'assolir llibres de text d'alguns ciutadans, sí que se'n podrien encarregar els serveis socials de la ciutat.

El senyor José Manuel López afegeix que el seu grup se suma a la proposta, sense el punt 4, a fi que aquesta tiri endavant.

Finalment el Sr. Alcalde posa a votació la proposta que, tret el punt Quart quedaria en la seva part dispositiva de la forma següent :

Primer.- Manifestar
que garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés al coneixement i molt especialment en allò que fa referència a l'educació considerada obligatòria cal que sigui un esforç permanent de l'Administració competent, i de tots els sectors implicats en l'educació dels infants i dels joves.
Segon.- Sol·licitar
que el material didàctic i els llibres de text d'ús corrent siguin gratuïts per l'alumnat i siguin propietat del centre educatiu i estiguin a disposició del conjunt de l'alumnat, i per tant, que s'estableixi com a dotació bàsica necessària per al funcionament dels centres educatius d'educació bàsica (primària i secundària obligatòria).

Quart.- Comunicar
l'adopció d'aquests acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya. "VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

25 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ EL LABORATORI CLÍNIC DEL MARESME ES QUEDI A MATARÓ.

Aquesta proposta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 23.

26 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA, SOBRE L'ESTAT I AMPLIACIÓ DE LES ACTUACIONS EN EL MARC DEL PLA DE NOVA CIUTADANIA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent:

"El Grup Municipal del PPC ha manifestat en diverses ocasions, fins i tot en aquest Ple Municipal, la necessitat de millorar i ampliar els recursos, humans i materials, per tal de facilitar la rebuda, acolliment i la integració dels nouvinguts, així com per millorar la prestació de serveis i la cohesió social. Sovint, aquesta tasca es torna molt complicada per diferències culturals força òbvies.

Una de les obligacions de l'Administració Pública és facilitar aquests processos de manera que la integració d'uns i l'acceptació d'altres es faci de la manera millor possible.

En aquests moments, la nostra ciutat compte amb un elevat número d'immigrants, el 14% de la població total, amb un increment espectacular els darrers cinc anys des de que es va signar per primera vegada el Pacte per a la Nova Ciutadania. Aquest increment es obvi que dibuixa un escenari diferent, amb repercussions diverses sobre la vida de la ciutat i dels ciutadans/nes inclosos els mateixos nouvinguts.

El Pla Municipal per a la Nova Ciutadania va néixer amb l'objectiu de fer més fàcil la integració dels nouvinguts i va ser redactat i aprovat sota el consens de totes les forces polítiques del consistori. Però passat més d'un any des de la seva posada en funcionament i tot el bon resultat de les seves actuacions, aquest Grup Municipal considera que ja és temps de plantejar-se i analitzar en quina situació estem. Al menys de que hi hagi una valoració política de les forces (totes les de l'Ajuntament), que varen signar el Pla. I es possible que sigui necessari també ampliar el seu àmbit d'actuació per així cobrir d'una manera més detallada aspectes importants derivats de la actual situació del fet de la immigració. Cal tenir en compte, que fa uns mesos va tenir lloc un procés de regularització extraordinari que ha incrementat considerablement el número de nouvinguts a la nostra ciutat i que fa preveure una nova afluència per el reagrupament familiar. I creiem que aquest és un fet prou important com per valorar-lo en aquest marc.

D'altra banda, també és necessari fer una valoració de les actuacions posades en marxa des de l'aprovació del Pla en alguns àmbits, per analitzar-les i treure conclusions que ens ajudin a millorar-les si es que és necessari.

A aquest Grup Municipal el preocupa la situació que es podria derivar si en aquest moment no afrontem aquest nou escenari que tenim, i no portem a terme les accions necessàries. I estem especialment preocupats per totes aquelles actuacions dirigides a la integració laboral de la dona, l'educació dels adolescents, i pel correcte funcionament del procés d'acollida i recepció. Creiem també que alguna mena d'iniciativa hem de tenir des de l'Ajuntament per compensar el sentiment negatiu d'una part de la població respecte al fet immigratori.

Per això, aquest Grup Municipal presenta la següent

PROPOSTA D'ACORD

1.- El Govern Municipal procedirà en breu termini a reunir a la representació dels partits polítics que varen signar el Pacte per a la Nova Ciutadania per fer un balanç polític del Pla, així com per revisar el seu contingut si fos necessari per els objectius previstos."

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, creu que l'objecte de la proposta presentada pel Sr. Mojedano no era fer un discurs sobre l'estat de la qüestió en matèria d'immigració, tot i que declara que el Govern accepta que es procedeixi en breu a una reunió per a parlar-ne.

El Sr. Mojedano, malgrat no en el moment i lloc adequats, ha posat sobre la taula tot un seguit de problemàtiques que tots els regidors comparteixen i a qui els ciutadans fan arribar. El Govern és conscient de la magnitud de la problemàtica i del fet que calen nous mecanismes per a resoldre-la, des del marc del Pacte per a la Nova Ciutadania, que és l'eina que permetrà afavorir i salvaguardar la convivència i la cohesió socials.

Tanmateix, recorda que no fa pas gaire la Diputació de Barcelona citava Mataró com a bon exemple pel que fa a l'acollida d'immigrants.

L'Alcalde participa personalment en la xarxa per a la Nova Ciutadania i constata que les problemàtiques esmentades pel Sr. Mojedano es reprodueixen arreu.

Finalment, l'Alcalde reitera que votaran a favor de la proposta però només en la part dispositiva perquè en la part expositiva hi té alguna discrepància sorgida del comentari fet pel Sr. Mojedano sobre un procés de regulació extraordinari d'immigrants que ha augmentat el nombre de nouvinguts a Mataró. El Sr. Alcalde desmenteix taxativament que se'n produís cap. Ara bé, sí que és veritat que caldrà abordar els temes del reagrupament familiar i les taxes dels certificats d'adequació de l'habitatge.

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que el seu grup també se suma a la proposta del PP. Ara que s'ha acabat el procés de regulació d'immigrants, és un bon moment per reunir-se i analitzar la situació; la complexitat i la preocupació de la ciutadania pel tema de la immigració així ho requereixen. Recorda que cal molta pedagogia i la importància que tots els grups municipals tinguin accés a la mateixa informació.

El senyor Paulí Mojedano replica al Sr. Alcalde que allò que per a ell és una situació exempta de problemàtica, per a la majoria dels ciutadans és un tema de màxima preocupació. Tanmateix recorda que cal donar prioritat al problema de l'amuntegament d'immigrants.

Finalment, el Sr. Mojedano insisteix en què cada vegada que discrepin amb el Govern ho denunciaran perquè creu que hi tenen dret.

El senyor Alcalde hi està d'acord però confirma al Sr. Mojedano que ell no creu que no hi hagi cap problemàtica o que la situació sigui idíl·lica. Ans al contrari, la seva voluntat és resoldre totes aquelles qüestions més problemàtiques des de la decisió i la pedagogia, especialment, que és la que permetrà acabar amb la rumorologia tan nefasta i perjudicial. Pretén anar avançant en la normalització de la immigració i personalment ho fa a través de la xarxa per a la Nova Ciutadania. Ha treballat temes com ara l'impacte dels nouvinguts sobre els serveis socials.

Pel que fa a la reunió que es farà, recorda que l'Ajuntament està esperant que la Generalitat els confirmi amb quins recursos compta la ciutat, en relació a unes subvencions previstes en els pressupostos 2005, per a programes relacionats amb la immigració. Cal assolir la igualtat de drets i deures.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

S'absenta de la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

PRECS I PREGUNTES

27 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ EL CARTELL DE SANTES SIGUI ESCOLLIT MITJANÇANT CONCURS OBERT.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 20.

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA POLÍTICA DE FIRES DEL GOVERN MUNICIPAL.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Els darrers cinc anys la política de fires del govern municipal ha estat del tot erràtica i decebedora. L'any 2000 es va eliminar la fira tradicional multisectorial, per donar pas a un anomenat model sectorial, centrat en una aposta per dues fires que complementaven a la Fira d'Atraccions de Mataró.

En aquell moment es va apostar per la Fira de l'Oci i per la Fira del Volant. La primera només va durar un any, perquè no se li va donar l'oportunitat de consolidar-se, quan en realitat el seu fracàs va ser degut al mal temps. Va ser substituïda per Habitàclia. Tant la Fira del Volant com especialment Habitàclia han estat certàmens força criticats i contestats per determinats sectors de la societat. La principal crítica global ha estat que ambdues fires no promocionaven la ciutat, sinó solament dos sectors prou exitosos de la nostra societat, com són els automòbils i la venda de pisos, que en realitat no necessitaven cap ajuda de l'Administració per tirar endavant.

En l'actual mandat, l'any 2004 el Govern decideix suprimir la Fira del Volant sense tenir alternatives sobre la taula. Posteriorment, i a cuita corrent s'inventa a principis del 2005 la Fira del Mar. La gestió prèvia d'aquesta fira no es desenvolupa i el mateix IMPEM decideix anul·lar-la pocs dies abans.

El proppassat 20 de juliol es celebra a l'IMPEM una reunió ordinària del seu consell d'administració on es presenta en el punt 3.1 la modificació del programa firal, que consisteix en suprimir Habitàclia i mantenir les Fires mercat que s'han vingut realitzant fins a l'actualitat.

Per tant, es pot constatar que en cinc anys s'han suprimit quatre fires: Multisectorial, Oci, Volant, Habitàclia, i una darrera: la Fira del Mar, que no ha arribat -de moment- a néixer. Tot plegat s'ha fet sense tenir alternatives sobre la taula i sense realitzar el debat al qual es va comprometre el Govern quan va acceptar el prec de CiU de crear una Comissió de Fires. En l'actualitat l'element firal ha de ser un àmbit important d'actuació dins del Pla d'Actuació de Promoció de Ciutat (PAPC) i quan ja fa més d'un any de l'aprovació del PAPC, el més calent és a l'aigüera.

Donada l'actual situació desdibuixada i de manca de concreció i d'ambició per part del Govern municipal i de l'IMPEM respecte del tema firal, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA

Primer.- Quines són les raons que porten al govern a suprimir Habitàclia?. Per què s'ha canviat el model, desapareixent la promoció comercial de determinats sectors concrets?.

Segon.- Quin serà, a partir d'ara, el model firal de Mataró?. Quin serà en concret el paper que jugarà el model firal dins del PAPC ?. Quina relació s'establirà amb el sector privat, amb el món empresarial?.

Tercer.- Es pensa reactivar la creada però fallida Comissió de Fires, per tal de reobrir de forma seriosa el debat al voltant del fet firal?."

La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, en resposta a la primera pregunta plantejada, explica que Habitàclia decideix suprimir-se perquè el sector de la construcció és un sector que creix cada vegada més, que no necessita el recolzament de l'administració per fer la seva promoció comercial i, doncs, s'ha considerat que no calia dedicar-hi més recursos públics. Un altre motiu, que també ha afectat el model firal en general, ha estat l'aprovació del Pla de Promoció de Ciutat, que demana la canalització de molts recursos.

La decisió de suprimir Habitàclia no es va fer ni en solitari ni de sobte: el 14 de juny ja se'n va parlar al consell de l'IMPEM, el 21 de juny es va parlar amb Habitàclia i encara hi va haver una última reunió amb els expositors, de la qual tampoc se'n va desprendre l'interès per part seva de continuar amb la fira amb fons privats i el suport de l'Ajuntament. Finalment, doncs, el 20 de juliol, amb tots els elements damunt la taula, es decideix suprimir Habitàclia.

En resposta a la segona pregunta, la consellera delegada diu que el model firal ha canviat perquè el pas del temps ha anat modificant el sector firal -les grans ciutats aglutinen les grans fires i els ciutadans tenen més mobilitat, per exemple- i, especialment, l'aprovació del Pla de Promoció de Ciutat. Es tracta d'un Pla ambiciós que requereix concentrar esforços, recursos i distingir amb criteri quins són els projectes que cal recolzar en l'àmbit firal.

Perquè una fira sigui apta per a ser inclosa en el Pla cal que sigui un instrument real de promoció de la ciutat, que pertanyi a un sector productiu, com ara el de les noves tecnologies, i que estigui en sintonia amb les estratègies de ciutat previstes. També se seguirà treballant la vessant de les fires-mercat perquè són necessàries així com donant suport a les fires promogudes pel sector privat, com ara el saló Boda, entre d'altres.

Pel que fa a la Comissió de Fires, la Sra. Romero explica que l'espai idoni per al debat firal és el del Mirador, conjuntament amb el Consell de l'IMPEM. Ambdós òrgans serien els més adients per a tractar aquestes qüestions però sense descartar que, si es considerés necessari, es podria tornar a reobrir l'esmentada Comissió.

El senyor Josep Lluís Martí felicita la Sra. Romero perquè està aconseguint que la política firal finalment s'emmarqui dins d'un gran Pla de Promoció de Ciutat.

Pel que fa a l'espai del Mirador, el Sr. Martí no descarta que podria exercir com a seu per al debat firal però, en tot cas, proposa una reunió per a valorar-ho amb més profunditat.

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA POLLANCREDA DEL PLA D'EN BOET.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Els veïns del Pla d'en Boet fa molt de temps que estan queixosos sobre l'estat de La Pollancreda, un dels pulmons verds d'aquella zona. Aquest Grup Municipal va presentar ja el febrer de 2004 una altra pregunta sobre les deficiències de La Pollancreda: neteja, poda d'arbres, mobiliari urbà, cotxes abandonats, excrements d'animals, etc. Ara, el tema que ens torna a dur a insistir sobre la zona fa referència a la ocupació de l'espai els caps de setmana per part de grups de persones que l'usen per les seves reunions, especialment xerrar i beure. Des d'aquests Grup Municipal creiem que cal tenir cura de l'espai i tallar d'arrel els comportaments que puguin arribar a causar problemes de civisme. D'aquesta forma evitarem que "el botellón" es pugui estendre a d'altres espais públics de la ciutat.

Per això, Convergència i Unió fa la següent

PREGUNTA:

Quines accions ha emprès el govern per netejar La Pollancreda els caps de setmana?

Quina activitat policial es duu a terme per evitar les actuacions incíviques a La Pollancreda?

Quins desperfectes (mobiliari urbà, arbres...) s'han trobat al lloc i com es pensen solucionar?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, exposa que la Pollancreda té un protocol de neteja de dilluns a divendres dut a terme pel Centre Especial d'Ocupació. El dilluns 5 de setembre es va detectar una acumulació de deixalles més gran del normal que va provocar una neteja extraordinària i que la policia hi intervingués, sobretot per a evitar aquesta concentració de gent. Tanmateix es va detectar una marquesina trencada del servei Mataró Bus, que està pendent de reparació pròximament.

Respecte les actuacions policials, s'ha tingut constància de comportaments incívics en aquesta zona i més amunt, que han motivat actuacions tant de violència preventiva com el manteniment d'una ordre de servei específica que no cessarà fins que es resolgui el problema, especialment als vespres. Les identificacions que acabin en denúncies seràn tramitades seguint el procediment habitual.

D'altra banda, s'està duent a terme una campanya intensiva de control de criança d'animals en aquesta zona.

Finalment, la intenció del Govern és evitar que se segueixin produint aquestes actuacions incíviques preocupants tot i que creu fermament que quan es reurbanitzi l'espai de Porta Laietana molts d'aquests problemes desapareixeran.

La senyora Maria José Recoder només indica que, pel que fa al tema dels animals de companyia, ja es va fer una queixa en el seu moment sobre el mateix problema a la plaça Lluís Gallifa, tampoc urbanitzada, i recorda que encara no se n'ha donat sortida. Tanmateix, en la zona de més amunt de La Pollancreda, a la zona del monument de Lluís Companys, joves es reuneixen tocant els bombos sense permetre que els veïns puguin dormir.

30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER L'ESTAT DE DEIXADESA I BRUTICIA QUE PRESENTA EL CENTRE DE LA CIUTAT.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

"Aquest Grup Municipal ha rebut les queixes de diversos ciutadans/es denunciant quelcom que es fàcil de comprovar a primera vista, l'estat de deixadesa i brutícia que presenta el centre de Mataró, centre neuràlgic de la nostra ciutat. Alguna d'aquestes persones, també, han expressat (no és nou) el seu malestar pel comportament mostrat pels indigents que acostumen a estar en el centre de la Plaça i que sovint procedeixen a fer les seves necessitats fisiològiques en aquest entorn públic. A banda d'això, també cal denunciar el comportament incívic d'altres persones que passejant les seves mascotes per aquesta zona de la ciutat permeten que l'animal defequi i després no ho recullen.

La Plaça Santa Anna concretament, és un punt de trobada per a molts mataronins/es i una zona molt transitada donat que és el punt d'unió de dos centres comercials com són La Riera i el C/ Barcelona. Per aquest motiu, cal recordar que no és el primer cop que el nostre Grup Municipal es preocupa per l'estat de deixadesa del centre de la ciutat, donat que fa poc més d'un any el nostre Grup va presentar una seguit d'iniciatives relatives al centre i en concret una sobre la situació brutícia de la Plaça Santa Anna.

Recentment, el Ple de l'Ajuntament va aprovar l'Ordenança de Civisme que hauria de posar fre a alguns dels comportaments que en aquí denunciem.

Volem tenir la confiança en què el Govern, en l'aplicació de l'esmentada Ordenança lluitarà per combatre aquests comportaments incívics, i vetllarà, d'una manera especial, pel manteniment d'espais com el de la Plaça Santa Anna, sobretot tenint en compte que s'han arreglat i peatonalitzat molts dels carrers que l'envolten amb la idea de fer de la zona un lloc per passejar i conviure amb tranquil·litat.

Dit això, el Grup Municipal Popular creu que el problema de l'aspecte de la nostra ciutat com una ciutat bruta perjudica clarament l'objectiu de fer de Mataró un pol d'atracció de visitants que es per cert una de les fites que s'ha marcat el govern en la campanya "Mataró ciutat mediterrània". I es que pensem que darrera de les polítiques d'aparador hi ha d'haver actuacions concretes que portin a aconseguir els objectius. No n'hi ha prou en gastar-se molts diners en actes publicitaris. Sabem que hi ha, clarament, un element d'incivisme en una part de ciutadans/nes, que no son conscients del valor de mantenir un entorn en condicions higièniques correctes, però també que el govern ha d'actuar i fer polítiques que solucionin el problema.

PREGUNTA

En la seguretat que el Govern Municipal té coneixement d'aquesta situació de brutícia del centre i de la ciutat en general, aquest grup està interessat en saber si el Govern creu que les mesures que ens va anunciar en el seu moment han tingut algun efecte i quines mesures pensa prendre en el futur immediat per solucionar el problema a tota la ciutat?

Quina és la situació de les persones indigents que actualment viuen a la Plaça Santa i entorns i que ens molts casos son les mateixes que quan es va denunciar per primer cop en el Ple el problema? El Govern Municipal ha emprès algun tipus d'actuació per tal de resoldre la seva situació?"

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, en resposta a la primera pregunta, recorda que és ben sabut que, pel que fa a la neteja, hi ha establerta una planificació general que, arran de la problemàtica de la plaça Santa Anna, es va pactar amb veïns i comerciants a fi que tingués una incidència més accentuada.

Fa un any i escaig es va fer una proposta concreta transversal entre el servei de policia local, el servei de manteniment i el servei de benestar social. Es van aplicar conjuntament uns plans específics per a abordar aquesta problemàtica: la policia va incrementar la seva presència, el servei de manteniment va augmentar la seva freqüència i, des de benestar social, va augmentar també l'atenció a les persones indigents a nivell de treball social, tot i que aquestes persones no tenen una sortida fàcil.

No es pot oblidar que la insistència policial, especialment demanant identificacions, ha provocat més d'una denúncia, fet que obliga a no excedir-se en el control i trobar un equilibri.

En definitiva, però, des de Benestar Social la valoració feta durant aquest any és positiva, tal com indica que el cens de persones indigents a Mataró s'hagi reduït en 18 persones. Tanmateix, l'ordenança de civisme és una nova eina de què gaudeix la ciutat des d'aquest mes d'agost i que, de ben segur, contribuirà molt a millorar la ciutat.

Per últim, el Sr. Batista explica que s'ha reunit dilluns passat amb veïns i comerciants de la zona de Santa Anna per tal de fer-ne el seguiment i la valoració també és positiva en general.

31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PLA JOVE X MATARÓ.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"El Pla Jove x Mataró, aprovat al Ple Municipal del mes de ., i impulsat quan la regidora d'aquesta àrea era la Sra. Romero, és un dels projectes més desconeguts del Govern de la ciutat perquè se n'ha fet una promoció molt escassa. Ha estat moltes setmanes sense estar penjat a la web de l'Ajuntament, no n'apareix cap referència a les Notícies de la web de l'Ajuntament, etc.

Creiem que no té cap sentit esmerçar esforços en la redacció d'un Pla Jove x Mataró, on es detallen objectius, accions i instruments per dur-los a terme si, després, els principals beneficiaris, i fins i tot la resta dels ciutadans no se n'assabenten.

Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA
:

Per quina raó no es va penjar immediatament a la web el Pla Jove x Mataró?

Se n'han fet còpies en paper o per s'han tramés per correu electrònic i s'han repartit a les associacions, instituts, etc., on hi ha joves? Quan s'ha fet? A qui s'ha repartit i quants exemplars?

Quines accions es pensen dur a terme per difondre, no només el Pla, sinó sobretot, les accions i propostes que conté?"

El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, en relació a la primera pregunta, respon que va haver-hi dificultats informàtiques -el canvi d'un document Word a un arxiu PDF va provocar que es perdés molta informació. Un cop es va solucionar aquest problema, el Pla Jove x Mataró es va publicar al mes de setembre al web de l'Ajuntament.

En resposta a la segona pregunta, el Sr. Pera explica que les còpies que s'havien fet d'aquest Pla, degut al problema informàtic explicat anteriorment, no van poder ser enviades a temps. Un cop se'n va disposar i se'n va verificar el contingut, les còpies en paper van ser enviades a tots els instituts de la ciutat, als tres espais joves i al Sidral, així com trameses per correu electrònic.

Pel que fa a la darrera pregunta, comenta que l'estratègia de comunicació acceptada des d'un principi era que tots els programes tinguessin un codi gràfic associat com a creat arran de la campanya de presentació. Mentre que en els casos en què els programes siguin compartits amb d'altres serveis la intenció és que s'utilitzi la marca del Pla Jove de l'any passat.

Pel que fa a la difusió tant del Pla Jove com dels programes i accions associades, es preveu la tramesa per correu electrònic del Pla a les entitats juvenils de la ciutat, la tramesa per correu electrònic als membres del Consell de Joves, la difusió periòdica per correu electrònic a tots aquells joves que ho hagin sol·licitat, la informació i difusió a través del Punt d'Informació del Sidral així com als tres espais joves de la ciutat, la informació periòdica de totes les accions del Pla al Butlletí Municipal, també a través del programa "sidral.ies" i a través, també, del Pla Educatiu Entorn per al curs 2005-2006 als instituts.

La senyora Maria José Recoder troba molt greu que no es pengés a temps el Pla Jove al web de l'Ajuntament, tot plegat perquè en passar un arxiu Word a PDF es perdés gran part de la informació. No entén perquè es va perdre tanta informació, com és possible que no se'n fessin còpies de seguretat i que es trigués quatre mesos, des d'abril fins al setembre, en revisar aquestes 200 i escaig pàgines que conté el Pla.

D'altra banda, en critica la manca de continguts i d'informació i exigeix més serietat d'ara endavant.

32 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA INSTAL.LACIÓ DE NOUS JOCS INFANTILS A LA PLAÇA DE LES TERESES.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

"En diferents moments al llarg dels darrers anys s'ha demanat la millora de diferents aspectes de la plaça de les Tereses. Com tothom sap, aquesta és una de les poques places del centre de la ciutat on hi ha espai per jugar els infants, parterres i zona enjardinada i bancs per seure.

La seva dotació, en comparació amb d'altres indrets similars de la ciutat, és inferior i més tenint en compte la seva situació, a l'estar envoltada de col.legis. La densitat de nens per metre quadrat i joc és altíssima. Al darrer mandat, el nostre grup municipal va presentar un estudi complert de tots els espais de la ciutat amb zones de joc infantils, on es demostrava això.

Malgrat que la reurbanització de la plaça pot estar propera €argument que fa cinc anys que es fa servir per evitar fer-hi obres de millora- hem de facilitar les millors condicions d'ús i gaudi pels infants fins el moment d'inici de les obres. La situació de "overbooking" és evident a partir que es comença l'activitat escolar.

Tenint en compte el principi de mínim cost i màxim aprofitament de l'espai en benefici dels seus petits usuaris, i considerant que a la cantonada situada davant del carrer d'en Palmerola existeix un espai infrautilitzat que podria descongestionar l'espai de jocs infantils altament densificat, mitjançant un patrocinador o a càrrec directe del propi Consistori, el grup municipl de Convergència i Unió presenta el següent

PREC

Que es procedeixi a instal.lar en el mínim temps possible, tres o quatre unitats de joc infantil en l'espai abans esmentat, el qual ja té dotació de bancs, amb l'objectiu de millorar les prestacions de la plaça de les Tereses."

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, accepta el prec amb una única puntualització. Com que el lloc idoni proposat pel Sr. Martí, tècnicament presenta discrepàncies, el Sr. Melero emplaça la decisió final a la propera comissió informativa del 25 d'octubre.

33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE DE L'APLICACIÓ D'ACCIONS INCLOSES EN EL PLA DE PROMOCIÓ DE CIUTAT DURANT L'ESTIU DE 2005 I RESTE DE L'ANY.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"El Pla de Promoció de ciutat (PAPC) inclou determinades prioritats i accions a desenvolupar durant tot l'any, però especialment en la temporada d'estiu. Sembla que amb la posada en marxa de l'oficina tècnica de turisme al nou Parc Central, s'ha avançat en la concreció de diversos aspectes continguts en el PAPC.

S'ha endegat la ruta del mar €de la qual la presidenta de l'IMPEM ja n'ha fet un balanç provisional- , s'han realitzat les rutes de patrimoni arquitectònic preexistents; encara que tard, a mitjans del mes d'agost es va anunciar la posada en funcionament de l'oficina provisional de informació turística als baixos de l'Ajuntament, i es va realitzar a principis de juliol una jornada € per substituir la fallida Fira del Mar- per presentar la marca "Mataró: ciutat mediterrània".

Tot plegat podria significar l'inici de la posada en marxa efectiva de les accions contingudes en el PAPC, sinó fos perquè algunes accions han arribat tard o com a resultat de la manca de previsió i de gestió d'altres accions previstes.

Donada la importància del PAPC, que inclou un Pla de Turisme, i donada la importància que aquests documents tindran en un futur immediat, emmarcats en el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social (PDES), el grup municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA

Primer.- Quin és el balanç definitiu que es fa des del Govern, respecte de les diferents rutes realitzades aquest estiu ?. Balanç de usuaris-visitants i econòmic. Quina valoració se'n fa ?.

Segon.- Quina és la proposta definitiva de distribució d'espais de treball (oficina tècnica, de informació i turisme€) que es fa des del Govern, per tal de consolidar una estructura estable que garantitzi el desenvolupament del PAPC ?. Quin paper observa el Govern que pot jugar l'oficina d'informació i turisme del Consorci de promoció turística Costa del Maresme ?.

Tercer.- Quins treballs i/o reunions s'han realitzat fins ara, per concretar les comissions tècniques de seguiment i la creació del Mirador del Turisme ?.

Quart.- Quin és el full de ruta pel que resta d'any ?. Donat el mínim pressupost que s'ha destinat enguany al PAPC, pot comentar la Regidora les seves intencions respecte de les línies mestres i pressupostàries que caldrà aplicar per l'any 2.006, per tal de garantir una bona aplicació del PAPC ?."

La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, inicia la seva intervenció tot fent una prèvia en què expressa que, atesa la concreció de les preguntes expressades, el lloc idoni per a fer el seguiment d'aquestes qüestions és el si del Consell de l'IMPEM i, en el seu cas, l'espai del Mirador concretament.

El Mirador es constitueix el 19 d'octubre i s'aprofitarà l'avinentesa per a donar totes les dades de com ha anat l'estiu, fer balanç de tots els productes que s'han posat en marxa així com establir línies d'actuació futures.

La consellera demana que s'emplaci la resposta concreta a totes aquestes qüestions a aquestes properes dates €el 18 d'octubre se'n parlarà al Consell de l'IMPEM i el 19 novament al mateix espai del Mirador€ a fi d'evitar ara començar a donar un reguitzell de xifres.

La Sra. Romero sí que fa referència, però, al fet que el nivell de satisfacció per la feina feta és important gràcies a l'èxit obtingut amb la Ruta del Mar, les visites rebudes per l'Oficina de Turisme, entre d'altres. Són productes que s'han posat en marxa amb bons resultats però sense oblidar recursos a explotar com ara Les Santes o el Front Marítim, que cal optimitzar tot convertint-los en productes durant el proper 2006.

Pel que fa a l'estructura tècnica, la consellera delegada manté que encara cal valorar quina estructura i quin equip concret es necessita així com la relació que aquest ha de tenir amb el Consorci. S'hi està treballant, per tant, amb prudència i dedicació.

En relació a les reunions, la Sra. Romero explica que el 26 de setembre va tenir lloc la primera reunió de la Comissió Tècnica Municipal, en què es van abordar les actuacions del 2005 i les previsions per al 2007. De cara a la fi del 2005 allò que es preveu fer és tot allò que recull el PAPC a fi d'assolir els compromisos acordats i, en tot cas, al desembre se'n podrà fer balanç.

Finalment, pel que fa a l'any vinent, hi ha diferents eixos d'actuació oberts €de gestió, de productes, etc.- en què s'està treballant així com elaborant els pressuposts. També el Mirador ha de fer les seves pròpies aportacions al respecte.

El senyor Josep Lluís Martí accepta esperar al dia 19 per debatre i analitzar les qüestions plantejades. És bàsic aclarir ben aviat quins han de ser els instruments que han de servir per a promocionar la ciutat, és a dir, establir el paper del Consorci, com funcionaran les oficines, entre d'altres.

Tanmateix, reitera que el pressupost no ha de ser de mínims i s'han de complir els compromisos adquirits.

Per últim, el Sr. Martí recorda que el Mirador no podrà tenir funcions semblants a l'Àgora de Comerç, atès que el seu paper ha de ser el de motor de promoció, juntament amb la Comissió Tècnica, i un element important de lligam amb el sector privat.

34 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CIRCULACIÓ A LA RONDA CROS.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Al barri de Cerdanyola, concretament a la Ronda Cros, el trànsit de vehicles és molt elevat i, el que és pitjor, la velocitat que agafen els cotxes i motos, és excessiva. Això, unit a la manca de mesures de persuasió adients, ha provocat diversos accidents i més d'un ensurt a la zona.

L'augment del trànsit rodat, l'excés de velocitat dels vehicles, la manca de respecte als passos de vianants i semàfors fa que l'alumnat d'ambdues escoles situades a la zona, assumeixi un perill excessiu.

És per això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta el següent ,

PREC
:

Que l'Ajuntament de Mataró actuï a la via esmentada per assegurar una millor i més segura mobilitat dels vianants :

- Establint mesures per controlar la velocitat dels vehicles que hi circulen.

- Fent que els passos de vianants siguin elevats per obligar els conductors a reduir la velocitat.

- Estudiant la possibilitat de construir una rotonda a la cruïlla Ronda Cros amb Ronda Tarradelles i Ramon Berenguer per tal d'obligar a reduir la velocitat dels vehicles i millorar el trànsit. "

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, comenta l'estadística del 2004 pel que fa accidents a la zona (2 a la ronda del Cros amb Ramon Berenguer i 2 més a la ronda del Cros amb Camí del Mig) i al 2005 (2 accidents més a la ronda del Cros amb Camí del Mig); no es té constància d'accidents prop de les entrades a les escoles que hi ha a la zona.

Pel que fa a accions empreses, el conseller delegat explica que s'ha controlat la velocitat a 670 vehicles, 27 dels quals van ser sancionats per excedir el límit de velocitat vigent de 50 km/h.

Actualment, la ronda del Cros té 200 metres, 4 carrils de pujada i 2 carrils de baixada amb una separació enjardinada enmig i compta amb 4 passos de vianants semaforitzats situats a 50 m els uns del altres. Els semàfors situats prop de les entrades de les escoles van a temps.

Així doncs, tècnicament, no té cap sentit elevar 1 pas de vianants en la zona.

Com a proposta, però, i en resposta al prec presentat, el Sr. Manchado exposa que s'hi pot instal·lar un radar, com a mesura de control de la velocitat, a més d'algun aparell òptic, així com reduir la velocitat legal permesa de 50 km/h a 30 km/h i retocar els semàfors a fi d'evitar acceleracions d'última hora.

Per tant, s'accepta el prec amb les modificacions presentades als punts 1 i 2.

El Sr. Joaquim Fernández accepta la resposta i agraeix que el Sr. Manchado sigui sensible a la problemàtica presentada. Alhora, li demana que en la propera comissió indiqui si hi ha denúncies presentades de vehicles que han passat els semàfors en vermell i quines dades té al respecte.

35 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE NETEJA DE L'ESPAI ON S'UBIQUEN ELS CONTENIDORS DE LA BROSSA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

"Mataró, sigui pel que sigui, és una ciutat en que la neteja, si salvem les places i jardins, deixa molt que desitjar.

La brutícia als carrers malmet la imatge de la ciutat, però això, arriba al seu punt de inacceptabilitat per qüestions d'higiene i pudors, que molesten veïns i vianants, quan es tracta dels espais on són ubicats els contenidors de la brossa. Aquests espais sempre són bruts per que no es netegen com cal ni quan cal.

És per això, que el GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta el següent

PREC
:

Que el govern municipal actuï per solucionar aquest tema de neteja i per tant proposem:

L'establiment de mesures per controlar que la gent tiri la brossa dintre dels contenidors o posar-ne més si és que són insuficients.

Què setmanalment passi el camió amb l'aigua a pressió a netejar l'espai dels voltants on són els contenidors"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, comença aclarint, en relació al primer prec, que no és cert que el fet que hi hagi deixalles a terra sigui sinònim que el contenidor és ple fins al límit de la seva capacitat.

En referència al fet d'augmentar el control d'inspeccions, tant amb el personal municipal com amb el servei de policia local, s'està duent a terme una tasca no només sancionadora sinó també informativa. Fins al mes d'agost d'enguany, s'han imposat 190 sancions (el doble de l'any anterior).

En relació al 2n punt, el Sr. Melero explica que en l'actualitat es fa un escombrat manual d'entre 3 i 6 dies i recollides manuals per a les deixalles de gran volum que es dipositen a terra de 2 dies per setmana, així com recollides amb camió. Tanmateix, es disposa d'una hidronetejadora amb què setmanalment es netegen 20 punts negres de la ciutat i 60 grups de contenidors. A més, quinzenalment es produeix una neteja amb un camió rentacontenidors a continuació de la recollida, a banda de serveis específics i puntuals que poden sorgir.

36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA COMPANYIA D'AIGÜES DE MATARÓ

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

"En data 21 de Juliol de 2005, aquest Grup Municipal va presentar una pregunta per escrit al Govern Municipal que feia referència a la aprovació, que va tenir lloc el Desembre de 1998 en aquest Ple, dels preus dels serveis, treballs i subministraments complementaris pel 1999. Fèiem referència també a les boques d'incendi, i a la implantació d'una tarifa anual.

Els imports per aquests conceptes no es varen cobrar durant 1999, sinó que es va començar a informar als ciutadans la tardor de 2000, reclamant, això sí, els imports de l'any corrent i l'anterior.

Sobre aquests fets, i altres derivats, aquest Grup va presentar la dita pregunta per escrit, que ens ha estat resposta per la Presidenta del Consell d'Administració d'Aigües de Mataró i Regidora d'aquest Consistori, Sra. Guirao, entenem que de forma insatisfactoria i incompleta.

En la pregunta es demanaven una sèrie de qüestions com :

1.- Quina es la valoració que fa el Govern d'aquesta situació?. En especial del fet que desprès de la aprovació de les tarifes no es comuniqués als afectats per la quota de servei contra incendis fins la tardor de 2000.

2.- Quants rebuts varen ser remesos?

3.- Quina va ser la quantitat a cobrar inicialment prevista en concepte de cànon anual de subministrament contra incendis i quina quantitat la finalment cobrada?

4.- Els drets de connexió van ser cobrats en tots els casos a les empreses o persones afectades?

5.- La quota retroactiva a cobrar als afectats, va ser retornada a algun d'ells ?

6.- Quantes reclamacions es van rebre d'afectats per la retroactivitat de la quota?

7.- Es va cobrar el mateix import a tothom o es va cobrar una quota inferior en algun cas?.

Per tot això, aquest Grup Municipal, presenta ara al Ple Municipal la següent

PREGUNTA

1.- Pot el Govern Municipal respondre a aquells punts de la nostra pregunta per escrit que no han estat respostos, en especial els punts 5 i 7?"

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible comença la seva intervenció afirmant que s'està parlant de l'eficiència exigida a una empresa pública en termes de boques d'incendi i legislació de mesures contra incendis que han de complir tant equipaments com aparcaments, entre d'altres.

Recorda que al 99, el Consell d'Administració va aprovar unes tarifes que significava posar un preus a les esmentades boques. Durant tot l'any 99 va haver-hi una tasca molt important d'acreditació d'on estaven aquestes boques d'incendi, perquè no hi havia un contracte privat entre el client i l'empresa, i de qui hi havia al darrere de les boques, a nivell de persona física o jurídica. Tot plegat va suposar un llarg procés.

En aquests moments, s'està a un 98% de clients que han signat ja el contracte privat i a un 2% de persones que entenen que no han de pagar el servei.

En resposta a la pregunta 5 sobre si les quotes retroactives van ser retornades en algun cas, la Sra. Guirao comenta que al maig del 2003 el Servei Municipal d'Atenció al Consumidor va adreçar una carta a Aigües de Mataró tot indicant que el cobrament de les taxes especificades seguís el mateix modus operandi que per a les administracions municipals d'aquesta mena.

Per tant, totes les quotes que a partir del 2004 es van cobrar dels anys anteriors van ser retornades a tots aquells que en varen sol·licitar la devolució, és a dir, 2 clients.

En resposta a la pregunta de si s'ha cobrat menys de la quota anterior, la Sra. Guirao confirma que no és que s'hagi cobrat menys sinó que és la base de càlcul allò que ha estat modificat €s'ha passat de cada 10 a cada 20 sprinkles a l'hora de demanar la quota€. Se n'han beneficiat també dos clients.

Finalment, de vegades, també cal tenir en compte les circumstàncies desafortunades que juguen males passades i reconeix que el sobre amb les respostes a les preguntes formulades i que havia d'arribar al Ple no va ser enviat a temps pel Servei de Missatgeria. La consellera delegada s'excusa.

El senyor Paulí Mojedano li accepta les excuses però l'important és que en les respostes donades hi ha buits i irregularitats.

Parlant dels antecedents, la qüestió polèmica és que fins la tardor del 2000 no es va comunicar als afectats allò que havia entrat en vigor al gener del 99, perquè els tràmits no es van fer amb diligència, i la conseqüència és que s'han creat greuges comparatius entre les persones.

El Sr. Mojedano critica que hi hagi hagut un error greu i se'l faci pagar al ciutadà.

Pel que fa als sprinkles, recorda que hi ha un moment en què es revisa el cànon anual per al 2004 però que el regidor del PP no entén perquè s'ha fet i qui se n'ha beneficiat, insinua si és PUMSA i demana a la consellera delegada que li respongui de la manera més convenient. Tampoc se sap quin import s'ha cobrat als usuaris als quals s'ha cobrat quotes retroactives i si se'ls ha aplicat la rebaixa que s'aplica a partir del 2004. Tot plegat es tracta d'una situació estranya.

Finalment, el Sr. Mojedano proposa que la companyia retorni els drets de connexió prescrits a tothom, independentment que els afectats els sol·licitin o no, així com també les quotes de servei retroactives del 99 i del 2000 i la meitat de l'import de la gent que va pagar els sprinkles en base als criteris previs.

La senyora Quiteria Guirao proposa al Sr. Mojedano que dimarts vinent assisteixi a la reunió prevista del Consell d'Administració d'Aigües de Mataró on aquesta tema serà tractat i les propostes plantejades seran abordades.

En tot cas, el pas de 10 a 20 del nombre de sprinkles es faria en base a la tarifa del 2004 i no tindria, doncs, un element retroactiu. Pel que fa a la devolució, després d'haver decidit assumir allò expressat pel Servei d'Atenció al Consumidor i aplicar-ho en tant que hi ha una reclamació, la Sra. Guirao hi està d'acord.

El Sr. Paulí Mojedano presenta la pregunta al Ple perquè creu que és exigible una resposta política i la Sra. Guirao l'ha de respondre com a responsable màxima de la companyia d'aigües. Pregunta directament a la consellera delegada si es compromet a fer efectives aquestes devolucions expressades.

El Sr. Alcalde intervé per demanar al Sr. Mojedano que emplaci la pregunta al si del Consell d'Administració d'Aigües de Mataró.

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA NEGOCIACIÓ DE L'IME I EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Avui, no parlarem de la Moció aprovada al mes de febrer del 2003 pel Ple Municipal i per unanimitat de tots els grups polítics, però, si que parlarem de la massificació que s'està produint en els centres educatius de la nostra ciutat i això que estem al començament del curs escolar.

El Grup municipal de Convergència i Unió continua pensant que caldria una actuació decidida que permetés la previsió de les necessitats educatives en la ciutat de Mataró, avui, demanem el consens de totes les forces polítiques en la defensa de l'educació a la nostra ciutat.

Sabem que el President de l'IME, s'ha entrevistat amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya

És per això que aquest grup municipal presenta les següents,

PREGUNTES:
1.-
El Govern Municipal, ha fet saber al Departament d'Educació del perill real de massificació a les aules dels centres educatius de la ciutat? L'IME ha aconseguit del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya l'increment de professorat que cal per no sobrepassar la ràtio d'alumnes a les aules dels centres educatius de la ciutat?
2.-
Quantes inscripcions ha gestionat l'oficina municipal de matriculació aquest curs? Creu el President de l'IME que aquesta oficina ha millorat substancialment el procés de matriculació o pel contrari és una oficina més d'informació que provoca una despesa que podríem destinar a altres necessitat educatives de la ciutat?

3.-
L'IME ha sol·licitat la recuperació de les línies tancades als IES públics i si és així quina ha estat la resposta?"

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, respon a les preguntes concretes, destacant la intenció del Govern d'endegar un pla de xoc amb el suport de tots els grups municipals per fer front a la situació de massificació en les aules. La creació de noves escoles és bàsica.

En relació a la primera pregunta, sí que n'ha parlat, de la problemàtica, en dues situacions concretes: a la taula mixta del 9 de juny, en què es parla amb la Directora Adjunta de Serveis Territorials, la Sra. Zapater, i se'n torna a parlar el 14 de setembre amb el nou Director dels Serveis Territorial, el Sr. Jaume Pallerols.

El compromís és d'obertura de nous grups o unitats si la concentració de matrícula viva es centra a determinats nivells que fan que l'oferta sigui insuficient. És cert que en aquests moments un nivell de saturació important se situa en els grups baixos però també és cert que amb els barracons del parc en aquest moment es gaudeix d'un marge de maniobra que pot ser raonablement prudent.

En relació a l'Oficina Municipal d'Escolarització, cal matisar que si ens referim al nombre de matriculacions rebudes directament per l'entitat dins el termini de preinscripció són poques (120), però en el mateix període de preinscripció es van rebre 1.355 consultes entre presencials i telefòniques.

D'altra banda, en resposta a què passa des del moment que es tanca el període de matriculació normal fins ara i especialment tenint en compte la matrícula viva a la ciutat. Doncs bé, des del tancament fins ara s'han atès 474 noves sol·licituds que venen totes de l'Oficina Municipal, de les quals han estat ateses 374 (no se n'ha atès 100 perquè es tractava de trasllats d'escoles i s'abordaran més endavant). En aquest termini mateix, s'han resolt més d'un miler més de consultes. Per tant, la valoració sobre la tasca de l'Oficina és positiva i cobreix una mancança ciutadana.

L'Ajuntament ha assumit la càrrega en despesa i esforç perquè ha estat necessari. Amb limitacions, l'oficina ha millorat l'atenció i acollida de totes les famílies, especialment de matrícula viva, el temps de resposta i la seva derivació a la Comissió d'Escolarització, tot i que reconeix que potser no se n'ha vist tant la feina perquè és necessari més temps encara per fer aquesta tasca més perceptible.

En resposta a l'última pregunta, és clar que s'ha reclamat la reobertura de les aules d'ESO des d'un primer moment. El problema és que la reobertura, havent-se ja iniciat el curs, d'una aula tancada de forma improcedent, pot portar conseqüències no volgudes. S'ha decidit mantenir la situació de moment per a analitzar com queda tot. Les solucions passarien perquè o bé ja no fos necessària la reobertura o bé s'obrís una nova aula en un institut o bé es desdoblés algun grup existent. Hi ha el compromís ferm de solucionar-ho.

Pel que fa a les dades de ràtios, aquestes són les següents: ara l'Índex de saturació a la ciutat indica que el 26,71% de les aules públiques i concertades d'educació infantil primària i secundària estan per damunt de la ràtio. Es produeix de forma diferenciada depenent de si és educació infantil i primària o és ESO, i diferenciada també depenent de si és del sector públic o concertat.

En referència al 1r d'ESO, concretament, en el sector públic tenim 9 de les 18 aules per damunt de ràtio, en el sector concertat tenim 10 de les 25 aules per damunt de ràtio però, alhora, tenim 36 vacants en el conjunt de la ciutat. Tanmateix, en el conjunt de la ciutat, en aquests moments, hi ha 435 vacants en el sector públic i 22 en el sector concertat d'educació infantil i primària, i 98 vacants a la pública pel que fa al conjunt de l'ESO i 101 al sector concertat.

El Sr. Caurin considera que no s'hi val a fer mitjanes i reitera que la situació és molt preocupant, especialment ara que s'acosta el reagrupament familiar.

El Sr. Comas hi està d'acord però assegura que no n'ha fet, de mitjanes, i que és cert que hi ha un petit marge de joc per poder fer front a la situació de matrícula viva.

38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER HUMITATS APAREGUDES A L'APARCAMENT DEL BLOC 94-100 DE LA RONDA FRANCESC MACIÀ.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, demana que la pregunta sigui contestada per escrit.

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ESFONDRAMENT DE LA CALÇADA A LA BAIXADA SANTA ANNA DE MATARÓ.

El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Davant els fets ocorreguts el passat dimecres, dia 21 de setembre, a la Baixada de Santa Anna: un espectacular esvoranc causat per l'esfondrament d'un antic col·lector després de que, probablement, les fuites provoquessin la descompactació de la sorra al seu voltant.

Després que el grup municipal de Convergència i Unió sol·licités al Sr. Alcalde la compareixença del Director General de l'empresa municipal Aigües de Mataró en el proper Ple Municipal, o bé, en una Junta General Extraordinària d'accionistes de la companyia, per informar dels fets i les solucions plantejades, demanda que no ha estat atesa.

A la vista dels elevats costos de reparació, i de l'enrenou en la circulació dels vehicles privats i també del Transport Urbà i Interurbà de Passatgers pels dies que el trànsit ha estat i restarà tallat en aquella via i, especialment, preocupats pels danys personals que es podien haver ocasionat i que afortunadament no hem de lamentar,

I convençuts de que és a través dels seus representants legítims que la ciutadania ha de poder conèixer els fets que els afecten més directament, el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primer.-
Quina ha estat la causa dels fets succeïts, el passat dia 21 de setembre, a la Baixa Santa Anna?

Segon.-
Quin van ser, en el moment de reurbanitzar aquest carrer de la ciutat el 1999, els treballs de comprovació de l'estat del col·lector enfondrat?

Tercer.-
Quin és, després d'haver-hi pogut accedir, l'estat del col·lector en tot el seu traçat? I quin són els treballs periòdics de control que es realitzen per evitar que això passi, en aquest i d'altres col·lectors de característiques similars?

Quart.-
Quines actuacions té previstes el govern municipal per tal de reparar els danys causats i evitar-ne d'altres?

Cinquè.-
Quina ha estat, a part de la corresponent senyalització viària, la informació que s'ha donat als veïns i comerciants de la zona?

Sisè.-
S'ha realitzat algun projecte per l'execució de la substitució del col·lector? Si és així, quins han estat els serveis encarregats de fer-ho?

Setè.-
Quin serà el cost total de les actuacions realitzades?

Vuitè.-
Quin organisme es farà càrrec de les despeses? Amb càrrec a quina partida pressupostària?

Novè.-
S'han calculat els costos que això representa per serveis municipals com el d'estacionament regulat mitjançant parquímetre i especialment, pel Transport Urbà de Passatgers? Si és així, quin és aquest cost?

Desè.-
S'ha previst compensar, com s'ha fet en altres obres a la via pública, als comerciants de la zona amb descomptes i subvencions en alguna taxa municipal?"

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, comparteix la imprevisibilitat d'aquest tipus de fets i passa a expressar la relació d'allò succeït.

El 21 de setembre va cedir el paviment del primer tram de la baixada de Santa Anna i el 22 ja es varen iniciar les tasques de reparació. S'espera que abans del dia 15 de novembre estigui enllestit i que demà a la tarda s'obri la circulació del Camí Ral.

Tanmateix, la consellera delegada recorda que des de l'any 2000 es va cedir la responsabilitat del manteniment i de la inversió que necessités tot el clavegueram de la ciutat a Aigües de Mataró. La reflexió que va fer en aquell moment tot el consistori, i en concret també el Consell d'Administració d'AMSA, va ser que aquest traspàs de responsabilitats milloraria l'estructura tècnica per a desenvolupar allò que ja s'anomenava el Pla Director de Clavegueram.

D'altra banda, el Pla Director es va estudiar sobre la capacitat hidràulica, basada en el coneixement del subsòl. És cert que l'interrogant del coneixement del subsòl encara no està resol del tot perquè realment es desconeix què hi passa fins que els carrers no es reurbanitzen o s'hi neteja la xarxa de clavegueram tot i que, gràcies a sistemes de càmeres i eines informàtiques, cada vegada se'n té més informació. No es pot oblidar que es tracta d'una xarxa de clavegueram complexa que arrenca de l'època romana i que, en temps de Puig i Cadafalch, també fou urbanitzada.

En resposta a les preguntes concretes formulades, la Sra. Guirao explica que la causa de l'esfondrament va ser que va cedir la galeria i aquesta va anar descalçant el paviment. És un cúmul de causes i no una d'única.

L'any 99 es va comprovar l'existència del col·lector i se'n va comprovar el bon estat i la fortalesa, no se'n van detectar esquerdes tampoc i, a més, en els treballs de reurbanització es van utilitzar eines de poca potència per no malmetre l'estat del mateix.

La inspecció posterior de la zona s'ha fet fins la cruïlla del camí Ral i s'ha comprovat que hi havia defectes importants en la solera i esquerdes a la banda de la muralla d'en Titus. Tenint en compte aquestes dades, la previsió és que les obres s'enllesteixin el 15 de novembre.

Pel que fa a futures actuacions, els Serveis Tècnics preparen un programa d'inspecció de galeries antigues, que serà presentat en la propera comissió informativa de Serveis Territorials.

Quant a la comunicació i informació de l'Associació de Veïns de Mataró Centre i la Unió de Botiguers, s'hi han fet les reunions pertinents, periòdicament, i amb tots els grups afectats (inclosa també l'Escola Pia Santa Anna), gestionades de la mà del Sr. Manchado i la Sra. López.

Actualment, s'està treballant en els esmentats "plecs tècnics" perquè tota la infraestructura del carrer es coneix i, per tant, un cop finalitzi el projecte serà presentat perquè pugui ser aprovat.

Pel que fa al cost total, el pressupost és de 113.500 € que inclou tant la part de dalt que es va fer i que està tapada com la part del Camí Ral.

Aigües de Mataró és l'organisme encarregat de les despeses, que és qui té assignat el Pla Director del Clavegueram i, òbviament, hi ha la partida del pressupost que s'utilitzarà del clavegueram i que té Aigües de Mataró.

En resposta a la novena pregunta, la Sra. Guirao explica que el compromís del Sr. Manchado és que, quan acabin, les obres es calculin els costos sorgits de Parquímetres i Transport Urbà, que es comunicaran quan estiguin a punt.

I, finalment, la consellera delegada recorda que les ordenances fiscals reflecteixen, en aquests casos, una bonificació pel que fa a l'IAE. En aquest tram de la ciutat només hi ha una activitat que ha de pagar IAE, i que paga en relació amb la categoria del carrer, però se'n preveu una reducció perquè es rebaixarà la categoria del carrer en funció de la durada de les obres. Aquesta activitat, doncs, gaudirà de la rebaixa.

URGÈNCIA

El Sr. Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró, dóna pas a l'ordre del dia complementària, (urgència) que es va transmetre el passat dimarts 4 d'octubre, en què hi havia un punt únicament a tractar: L'aprovació del compte general de l'exercici 2004, integrat pels comptes de l'Ajuntament de Mataró, els seus organismes autònoms i societats mercantils.

Urgència, que és aprovada per unanimitat.

APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DE L'EXERCICI 2004, INTEGRAT PELS COMPTES DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ, ELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS I SOCIETATS MERCANTILS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent

"La Comissió especial de Comptes, en sessió celebrada el dia 29 de setembre del 2005, ha emès un informe favorable.

No s'ha observat, en el tràmit d'exposició pública de l'Expedient del Compte General de l'Ajuntament de Mataró corresponent a l'exercici 2004, cap reclamació.

D'acord amb el que estableix el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en els seus articles 208 a 212.

PROPOSO:

PRIMER.-
Aprovar el compte General de l'Ajuntament de Mataró de l'exercici 2004, que consta de:

a) El Compte General de l'Ajuntament

b) Els Comptes Generals dels Organismes Autònoms següents:

Patronat Municipal de Cultura

Escola Politècnica de Mataró

Patronat Municipal d'Esports

Institut Municipal de Promoció Econòmica

Institut Municipal d'Educació

c) Els Comptes Generals de les societats mercantils següents:

Aigües de Mataró, SA

Promocions Urbanístiques de Mataró, SA

Mataró Energia Sostenible, SA

Gestió Integral de Trànsit de Mataró, SL

Societat Municipal Prohabitatge de Mataró, SA

SEGON.-
Donar compte del informes de fiscalització plena de l'exercici 2004, d'acord amb el que estableix l'apartat b del títol II de les Bases d'execució del Pressupost.

TERCER.-
Remetre la documentació completa del Compte General al Tribunal de Comptes, d'acord amb el que estableix l'article 212.5 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, no es mostra sorprès per les paraules de la Sra. Gonzàlez però el seu grup municipal no està d'acord en valorar les xifres presentades de manera tan positiva. El seu posicionament serà contrari perquè no comparteixen ni la gestió pressupostària ni la gestió tributària.

El Sr. Mojedano es remet als informes d'auditoria i a l'informe del fons d'inversió en què es detecten irregularitats, algunes d'elles reiterades.

Basen el seu vot contrari en tres punts: la desviació pressupostària que, per al PP, és remarcable, el nivell d'execució d'inversions, que estimen que no és òptim, i l'endeutament, que els sembla prou important.

Es mostra preocupat perquè en temes importants estratègics de ciutat no s'inverteixi el suficient. Mataró té una despesa estructural gran i no es genera estalvi, a banda del fet que a la ciutat l'increment d'assalariats ha estat nul.

En definitiva, l'activitat econòmica està estancada i, atesa la conjuntura econòmica i social actual, els ingressos de l'Ajuntament es podrien veure greument afectats en el futur. La política del Govern és una política equivocada perquè no en fa, de Mataró, una ciutat més viva i més dinàmica.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, destaca dues qüestions.

D'una banda, revisant les auditories, es mostra satisfet pel rendiment de la maquinària de gestió econòmica de l'Ajuntament i els seus treballadors, que són mereixedors d'una felicitació. Però, de l'altra, explica que CiU no podria votar favorablement a tot l'expedient perquè òbviament hi ha discrepàncies que rauen, sobretot, en les prioritats que estableix el Govern pel que fa a programes i actuacions que cal fer.

La senyora Pilar González, en resposta a la intervenció del Sr. Mojedano diu que les recomanacions que es fan a l'auditoria, justament pel seu caràcter de recomanacions, no s'han de desvirtuar, a banda del fet que n'hi ha que són de tràmit i són, doncs, necessàries. Allò que cal és millorar la gestió en tot cas.

Aprofita l'avinentesa per aclarir que sí que és cert que el nombre d'assalariats no ha crescut però és per l'autocupació que s'està donant en aquests moments.

La consellera delegada demana al Sr. Mojedano un discurs també més realista perquè els ajuts que rep l'Ajuntament, les subvencions i la seva pròpia capacitat d'estalvi no s'han de menystenir.

Finalment, allò que es fa avui és aprovar les xifres.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts de dotze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.