Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

07/11/2006

Escoltar

07/11/2006

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

ACTA NÚM. 15/2006- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 7 DE NOVEMBRE DE 2006.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia set de novembre de dos mil sis, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 4

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSE RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 4

JOSEP VICENT GARCIA CAURIN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PPC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 15

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT CONSELLER DELEGAT (ERC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 5

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

 

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 3-10-2006 I ORDINÀRIA DEL DIA 5-10-2006.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

2 - DESPATX OFICIAL

  • No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

DICTAMENS

-Alcaldia-

3 DONAR COMPTE DEL DECRET DE L'ALCALDE NÚM. 8972/2006, DE 11 D'OCTUBRE, DE DELEGACIÓ EN LA VICEPRESIDÈNCIA DEL PATRONAT DE LA FUNNDACIÓ CENTRE TIC I SALUT.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del decret següent :

 

 

"DECRET

8972/2006 de 11 d'octubre

Assumpte:

Delegació en la vicepresidencia del Patronat de la Fundació Centre Tic i Salut.

 

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 - AL

El Ple de l'Ajuntament de 6 de juliol de 2006, va ratificar el decret núm. 4774/2006 de 24 de maig, d'aprovar l'entrada de l'Ajuntament de Mataró com a membre del Patronat de la futura Fundació Tic i Salut, Fundació Privada, i contribució municipal a la Fundació.

D'acord amb l'article 16 dels estatuts de la Fundació Centre Tic i Salut, l'Alcalde de l'Ajuntament de Mataró o persona en qui delegui serà Patró de la Fundació i vicepresident primer del Patronat.

Per aquesta alcaldia es considera convenient delegar aquestes funcions a la Sra. Pilar González Agàpito, 1ª tinent d'Alcalde i consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació.

En virtut de les competències delegades per la legislació vigent,

RESOLC :

Primer.-

Delegar en la Sra. Pilar González Agàpito, 1ª tinent d'Alcalde i consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, la representació de l'Ajuntament de Mataró en la Fundació Centre Tic i Salut en els termes que figuren a l'article 16 dels estatuts de la Fundació.

Segon.-

Donar compte d'aquesta resolució en el proper Ple Municipal."

 

En aquests moments s'incorporen a la sessió la Sra. Alicia Romero, regidora del grup municipal Socialista i el Sr. Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

4 ATORGAR LA MEDALLA DE LA CIUTAT AL COL·LEGI MARE DE DÉU DE LOURDES DE MATARÓ.

El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, presenta la proposta següent :

"VIST

l'escrit presentat al Registre General de l'Ajuntament amb data 6 d'abril de 2006 pel Sr. Jaume Vicent, com a president de l'Associació de Mares i Pares del Col·legi Mare de Déu de Lourdes de Mataró, en el qual sol·licita la concessió de la Medalla de la Ciutat a aquesta institució escolar pels motius expressats en el mateix escrit, al qual s'han sumat entitats de la ciutat i d'altres persones a títol particular manifestant la seva voluntat d'adhesió a la sol·licitud esmentada.

ATÈS

que per decret de l'Alcaldia 8037/2006, de 13 de setembre, s'ha iniciat l'expedient d'atorgament de la Medalla de la Ciutat al Col·legi Mare de Déu de Lourdes de Mataró i s'ha nomenat com a instructor el Sr. Josep Comas Valls, conseller delegat d'Educació.

ATÈS

que enguany se celebra el centenari de la fundació a Mataró del Col·legi Mare de Déu de Lourdes per part de la Congregació de les Germanes de la Misericòrdia de Moissac.

ATÈS

que cent anys representa un període suficientment apreciable per a qualsevol projecte col·lectiu i ho és encara més quan es consagra a una funció cabdal com és l'educació d'infants i joves, per la importància que té a la nostra societat.

ATÈS

que ha quedat acreditat que al llarg dels seus cent anys d'existència el Col·legi Mare de Déu de Lourdes ha dut a terme una tasca rellevant a la ciutat, sobretot en l'àmbit educatiu, però també en l'esportiu, social, religiós i fins i tot el sanitari; tasca que ha estat desenvolupada amb un esperit de modèstia, senzillesa, tolerància i solidaritat.

El conseller delegat d'Educació, com a instructor de l'expedient, proposa al Ple l'adopció dels següents acords:

Primer:

Atorgar la Medalla de la Ciutat al Col·legi Mare de Déu de Lourdes de Mataró, d'acord amb les circumstàncies i fets que s'ha acreditat.

Segon:

Exposar al públic aquests acords per un termini de 20 dies des del dia següent a la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin presentar les al·legacions, aportacions i suggeriments que s'estimin pertinents.

Tercer:

Aprovar definitivament l'atorgament de la Medalla de la Ciutat al Col·legi Mare de Déu de Lourdes de Mataró si, finalitzat el termini d'exposició pública, no s'ha presentat cap al·legació, aportació o suggeriment."

 

El senyor Josep Comas recorda que enguany se celebra el centenari de la fundació a Mataró de l'escola Mare de Déu de Lourdes, fundada l'any 1906 per un orde religiós vingut del Llenguadoc.

En el context de la celebració del centenari, l'associació de mares i pares de l'escola va sol·licitar a l'Ajuntament, amb el suport d'un seguit d'entitats locals, que es concedís al centre la medalla de la ciutat.

Es tracta d'una escola que ha tingut una presència continuada a la ciutat, fruit, com a mínim de tres factors d'atzar:

En primer lloc, la pròpia fundació de l'orde €perquè és un orde molt petit, fundat el 1806 i poc estès€ .

En segon lloc, a començaments del s. XX, l'estat de l'ensenyament a França dificultava l'exercici de la docència a determinats ordes religiosos, fet que va provocar que alguns d'ells, com el de la Misericòrdia de Moissac, es traslladessin al territori espanyol.

En tercer lloc, en aquell moment, es van voler constituir a Girona, però el bisbe de l'època no ho va considerar oportú, i això féu que la Congregació de Moissac s'establís a Mataró.

En aquests cent anys de vida de continuïtat de l'activitat educativa, el Col·legi de Les Franceses €conegut popularment€, ha dut a terme una tasca significativa, però, alhora, en el camp esportiu, social, religiós i sanitari. És, per tant, un orde religiós molt senzill que sempre ha treballat des de la modèstia, tot establint un vincle molt important entre la pròpia institució de l'escola i la comunitat a la qual serveix.

Aquest últim tret ha estat una constant en la trajectòria de l'orde, tal com ha pogut constatar el mateix Sr. Comas en la visita feta, en representació de l'Ajuntament, a Moissac, al Llenguadoc. A més, actualment, la congregació està reorientant la seva activitat cap a temes de caire social, com ara l'atenció de dones maltractades, nouvinguts sense papers o persones drogoaddictes, etc.

Finalment, el Sr. Comas destaca la generositat de la Congregació que, a Mataró, tot i la seva decisió d'abandonar la docència com a vessant de l'orde religiós i després de tancar moltes altres escoles, ha fet donació de tot el seu patrimoni i, per tant, de la titularitat de l'escola, a una fundació que es diu Mme. Gényer, la fundadora, amb uns estatuts que expressen la seva voluntat de continuar amb el vincle amb la ciutat.

Per tot plegat, el Sr. Comas té l'honor de proposar l'atorgament per unanimitat de la medalla de la ciutat al Col·legi Mare de Déu de Lourdes.

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Francesc Teixidó, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

5 APROVACIÓ MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA 2006 DE L'AJUNTAMENT I INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2006 del Patronat Municipal de Cultura.

Fonaments de dret

  1. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.
  2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
  3. Bases d'execució del pressupost municipal.
  4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
  5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

  1. Incorporar la subvenció nominativa a la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró per import de 30.000,00 €, partida 451290 48902.
  2. Incorporar la subvenció nominativa a Art Trànsit Dansa per import de 100.000,00 €, partida 451290 48902, en el benentès que 50.000,00 €, queden supeditats a rebre la subvenció de la Generalitat de Catalunya.

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

"Relació de fets

El pressupost del 2006 es va confeccionar amb les premisses conegudes en aquell moment i des d'aleshores s'han produït fets i necessitats diferents als previstos segons informes presentats pels serveis gestors, el que implica la necessitat de dotar de crèdit pressupostari determinades partides segons les necessitats exposades. El seu finançament prové de baixes de crèdits que s'estimen reductibles o anul·lables sense pertorbació del servei d'acord amb l'article 11è de les bases d'execució del pressupost.

D'acord amb els informes presentats pels diferents serveis i analitzades les necessitats de crèdit per actuacions específiques a realitzar en l'exercici 2006, el Govern Municipal ha decidit que s'incoï el present expedient de modificació de crèdit del pressupost de 2006.

Fonaments de dret

  1. Article 177 del RDL 2/2004, de 5 de març.
  2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
  3. Bases d'execució del pressupost municipal.
  4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
  5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
  6. DL 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.
  7. En virtut de tot això, la sotasignant proposa al Ple que adopti el següent acord:

     

    1. Ratificar els Decrets següents: 8916/2006, de 10 d'octubre, 9079/2006, de 18 d'octubre i 9194/2006, de 23 d'octubre.
    2. Aprovació de l'expedient de modificació de crèdit en els termes que es detallen a continuació:
      1. Crèdit extraordinari:

     

    Partides a augmentar:

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import

    60560

    313000

    13100

    Unitat de suport adm. I gestió

    1.866,67

    60560

    313000

    16001

    Unitat de suport adm. I gestió

    616,00

    10004

    121910

    20900

    Lloguer altre immobilitzat Presidència

    3.000,00

    10120

    121430

    22602

    Actes electorals

    3.195,96

    20100

    513310

    22706

    Concessions zones blaves

    1,00

    31002

    422310

    22706

    Treballs realitzats altres empreses.Estudis i Planificació.

    12.000,00

    31002

    722230

    22706

    Treballs realitzats altres empreses.Estudis i Planificació.

    12.000,00

    31002

    322230

    22706

    Treballs realitzats altres empreses.Estudis i Planificació.

    11.901,60

    30540

    121210

    45400

    Convenis gestió RH altres ens públics autonòmics

    3.570,00

    60550

    313230

    48001

    Ajuts individualitzats S.Socials

    50.000,00

    30000

    451820

    48901

    Aportació Patronat Sagrada Familia

    1.879,83

    40220

    22213N

    63200

    Inversió edifici via pública

    8.000,00

    40543

    31331C

    63200

    Inversió nova casal d'avis - Eixample est

    9.000,00

    40543

    31324C

    63200

    Rehabilitació habitatges Pasqual Madoz

    924,68

    40220

    800210

    74400

    Aportació a societat mpal. PUMSA

    1.347.346,71

    TOTAL

    1.465.302,45

     

     

    Finançament:

    Baixes per anul.lació

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import

    10130

    463730

    22602

    Divulgació web

    3.000,00

    20100

    513210

    22609

    Despeses diverses

    1,00

    30540

    121210

    22706

    Estudis i treballs tècnics Recursos Humans

    3.570,00

    60000

    460310

    22706

    Contractació serveis

    2.482,67

    31002

    121120

    22706

    Treballs realitzats altres empreses.Estudis i Planificació.

    35.901,60

    10130

    463730

    22706

    Maneniment i millores als web municipal

    3.195,96

    30201

    011110

    31002

    Interessos per operacions de tresoreria

    51.879,83

    40220

    51111B

    60100

    Inv.noves jurb. Eixample oest

    1.347.346,71

    40220

    45183J

    62500

    Inversió monument Antoni Sors

    8.000,00

    30821

    31324C

    63200

    Rehabilitació habitatges Pasqual Madoz

    924,68

    40543

    46325Z

    63300

    Inversió rep.maquinària c.civics,casals i altres

    9.000,00

    TOTAL

    1.465.302,45

      1. Suplement de crèdit:

    Partides a augmentar:

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import

    30500

    121010

    15100

    Gratificacions funcionaris

    12.000,00

    30500

    121010

    16200

    Formació personal funcionari

    3.450,00

    40513

    121810

    21200

    Conservació i manteniment edificis mpals.

    3.000,00

    30401

    222130

    22100

    Consum elèctric Policia Local

    28.700,00

    30401

    511150

    22103

    combustible obres i serveis

    15.000,00

    30401

    222130

    22200

    consum telèfon via pública

    3.100,00

    30401

    121610

    22201

    Tramesa de correspondència

    15.000,00

    30401

    222120

    22201

    Notificacions via pública

    9.332,00

    10004

    111110

    22601

    Atencions protocolàries i representatives

    3.000,00

    10120

    121910

    22602

    Actes protocolaris divulgació imatge ciutat

    2.681,36

    10004

    121910

    22602

    Divulgació i imatge de la ciutat

    8.000,00

    10120

    121130

    22602

    Difusió Serveis Centrals

    2.000,00

    10120

    121610

    22602

    Divulgacio programes serveis generals

    16.062,95

    10120

    121910

    22602

    Actes protocolaris divulgació imatge ciutat

    2.000,00

    30401

    222130

    22700

    Neteja edifici via pública

    2.000,00

    60000

    800110

    41001

    Aportació PM Cultura

    345.799,31

    30000

    800110

    41002

    Aportació PM Esports

    75.000,00

    30000

    800110

    41003

    Aportació IMPEM

    186.875,68

    30000

    121310

    46500

    Aportació Consell Comarcal Maresme

    2.227,76

    10010

    451950

    46700

    Aportació al Consorci de Normalització Lingüística

    8.000,00

    30000

    422430

    48900

    Aportació fundació Tecnocampus

    10.000,00

    10020

    460110

    49000

    Aportació països subdesenvolupats

    9.820,86

    20100

    51321L

    60500

    Inv.nova circ. Semàfors i senyalització

    6.300,00

    40220

    22213N

    62310

    Inversió intal·lacions edifici via pública

    4.500,00

    30620

    12132Z

    62600

    Inversió en maquinari sistemes

    1.854,00

    30620

    12132Z

    62600

    Inversions en maquinari sistemes

    3.318,64

    40543

    31331K

    63200

    Adequació centre gent gran c/Colòmbia

    33.900,00

    30610

    43121Z

    64000

    Mecanització llicències d'obres i activitats

    10.000,00

    60000

    80011Z

    71001

    Transferència Patronat de Cultura

    40.000,00

    TOTAL

    862.922,56

    Finançament:

    Baixes per anul.lació

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import

    30821

    611410

    20200

    Local patrimoni

    5.000,00

    10020

    460110

    20300

    Lloguer de maquinària

    800,04

    40004

    422160

    20500

    Mobiliari i estris EB al c/Herrera

    4.000,00

    10020

    460110

    20900

    Lloguer altre immobilitzat

    426,78

    40004

    451830

    22000

    Material d'oficina no inventariable

    4.000,00

    30401

    433130

    22100

    Consum enllumenat públic

    63.800,00

    10020

    460110

    22300

    Despeses de transport de cooperació

    922,38

    10020

    463920

    22300

    Transports agermanaments

    2.000,00

    30821

    422430

    22600

    Cànon cessió ús Pg. Del Callao

    30.000,00

    10020

    460110

    22601

    Atencions protocolàries cooperació al desenv.

    1.315,50

    10120

    622210

    22602

    Presència institucional a fires

    6.000,00

    10120

    222150

    22602

    Divulgació programes via pública

    9.062,95

    40100

    432320

    22603

    Despeses jurídiques urbanisme

    4.000,00

    10020

    460110

    22606

    Reunions i conferències de cooperació

    820,00

    10020

    460110

    22609

    Atres despeses ajudes al desenvolupament

    300,63

    30821

    313240

    22609

    Despeses diverses habitatges socials

    5.000,00

    30821

    611410

    22609

    Altres despeses patrimoni

    10.000,00

    31002

    121120

    22706

    Treballs realitzats altres empreses.Estudis i Planificació.

    10.000,00

    10010

    451950

    22706

    Empreses externes política lingüística

    2.000,00

    10020

    460110

    22706

    Contractació de serveis

    5.235,53

    20400

    222120

    22706

    Contractació gestió expedient administratius

    9.332,00

    10110

    463720

    22706

    Empreses externes de comunicació

    3.000,00

    10120

    442210

    22706

    Nou contracte recollida brossa

    2.000,00

    10020

    460210

    22707

    Formació educació cívica

    6.000,00

    10100

    463710

    22707

    Despeses gestió ràdio municipal

    18.450,00

    30201

    011110

    31001

    Interessos préstecs de l'interior

    335.634,35

    30201

    011110

    31002

    Interessos per operacions de tresoreria

    44.268,40

    60000

    800110

    41004

    Aportació IME

    180.000,00

    30821

    12181Z

    62300

    Inversió nova maquinària serveis generals

    40.000,00

    40220

    45183J

    62500

    Inversió monument Antoni Sors

    4.500,00

    20220

    22213Z

    62600

    Software vehicle disciplina viària

    1.854,00

    30821

    12181Z

    63300

    Inv.reposició maquinària s.generals (magatz)

    36.900,00

    30610

    12131Z

    64000

    Inversió programari aplic.corporatives cartografia

    10.000,00

    20100

    51313Z

    77000

    Subvenció autotaxi adaptat

    6.300,00

    TOTAL

    862.922,56

     

    1. Aprovació de modificació de les Bases d'Execució del Pressupost 2006:

    Article 25è € Tramitació d'aportacions i subvencions

    AJUNTAMENT

    • Incorporar la subvenció nominativa a la Universitat Jaume I de Castelló per import de 3.570,00€, partida 30540 121210 45400.

    • Incrementar la subvenció nominativa a la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena en 7.766,93 €, partida 60300 462210 48900.

    • Incrementar la subvenció nominativa al Consell Comarcal del Maresme en 4.216,33 €, partida 60550 313410 46500.

    • Incrementar la subvenció nominativa a la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena en 27.000,00 €, partida 60540 313330 48900.

    • Minorar la subvenció nominativa a Caritas Diocesana de Barcelona (Centre Sant Pau) en 1267,88 €, partida 60550 313230 48900.

    • Minorar en 2.080,00 €, la subvenció nominativa a l'AMPA CEIP La Llàntia, partida 60300 313120 48900.

     

    INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

    • Incorporar la subvenció nominativa a Visual Sonora SCCL, per import de 29.000,00 €, partida IMPEM 622510 48900.

     

    PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA

    • Incorporar la subvenció nominativa a la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró per import de 30.000,00 €, partida 451290 48902.

    • Incorporar la subvenció nominativa a Art Trànsit Dansa per import de 100.000,00 €, partida 451290 48902, en el benentès que 50.000,00 €, queden supeditats a rebre la subvenció de la Generalitat de Catalunya.

     

    PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS

    • Minorar la subvenció nominativa a la Fundació Club Esportiu Mataró en 25.000,00 €, partida F0100 452260 48902.

    • Suprimir la subvenció nominativa a la U.D. Cerdanyola per import de 6.400,00 €, partida F0100 452320 48905."

     

    "Relació de fets

    Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació del pressupost per a l'exercici 2006 del Patronat Municipal d'Esports.

    Fonaments de dret

    1. Article 177 RDL 2/2004, de 5 de març.
    2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
    3. Bases d'execució del pressupost municipal.
    4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
    5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

    Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa al Ple que adopti el següent acord:

    1. Minorar la subvenció nominativa a la Fundació Club Esportiu mataró en 25.000,00 €, partida F0100 452260 48902.
    2. Suprimir la subvenció nominativa a la U.D. Cerdanyola per import de 6.400,00 €, partida F0100 452260 48905.

     

    Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

    INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ

    "Relació de fets

    El pressupost del 2006 es va confeccionar amb les premisses conegudes en aquell moment i des d'aleshores s'han produït fets i necessitats diferents als previstos segons informes presentats per aquest OA., el que implica la necessitat de modificar el crèdit pressupostari de determinades partides segons les necessitats exposades. Es proposen baixes de crèdits que s'estimen reductibles o anul·lables sense pertorbació del servei d'acord amb l'article 11è de les bases d'execució del pressupost.

    D'acord amb l'informe presentat per l'OA. IME, així com l'expedient de modificació de crèdit de l'Ajuntament a aprovar pel Ple de mes de novembre i analitzades les necessitats de crèdit per actuacions específiques a realitzar en l'exercici 2006, el Govern Municipal ha decidit que s'incoï el present expedient de modificació de crèdit del pressupost de 2006 de l'IME.

    Fonaments de dret

    1. Article 177 del RDL 2/2004, de 5 de març.
    2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
    3. Bases d'execució del pressupost municipal.
    4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
    5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
    6. DL 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.
    7. En virtut de tot això, la sotasignant proposa al Ple que adopti el següent acord:

      INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ:

      Aprovació de l'expedient de modificació de crèdit en els termes que es detallen a continuació:

      Baixes per anul·lació

      Org.

      Func.

      Econ.

      Descripció partida

      Import

      02000

      422330

      22602

      Publicacions i difusió activitats educatives IME

      14.000,00

      02000

      422320

      22707

      Suport activitats educatives

      109.654,00

      02300

      423100

      13000

      Retrib. Bàs. Per. Laboral educació social, com i adults

      18.346,00

      02110

      422100

      13000

      Retrib. Bàs. Per. Laboral escoles bressol,

      38.000,00

      TOTAL

      180.000,00

       

       

      Ingressos:

      Baixa aportació municipal prevista en el pressupost de l'organisme:

      Org.

      Func.

      Econ.

      Descripció partida

      Import

      01000

      800110

      40000

      De l'Ajuntament de Mataró

      180.000,00

      TOTAL

      180.000,00

       

       

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el vot contrari de la seva formació.

      D'altra banda, aprofita l'avinentesa per fer referència a una qüestió sobre la qual el PP ha demanat reiteradament informació en el si de la Comissió de Serveis Centrals en relació amb la signatura del conveni amb la companyia Trànsit de dansa.

      En un principi semblava que el conveni se signaria de manera imminent, però finalment no ha estat així. No obstant això, el més important de tot és que hi ha hagut una certa manca de sensibilitat i eficàcia per part del Sr. Graupera i del Patronat de Cultura per haver mantingut els membres de la companyia desinformats sobre la situació, a banda del fet que estan treballant en una situació força precària. Tot plegat l'únic que fa és causar desmotivació entre els mateixos membres, fet que és una llàstima perquè el projecte era molt engrescador.

       

       

      El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció de la seva formació.

       

      El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, comença afirmant que s'ha estat treballant amb la Maria Rovira, de la companyia Trànsit, al llarg de molt de temps. Des del començament, el compromís va ser demanar plegats recursos a la Generalitat de Catalunya i un cop s'aconseguís l'ajut de la institució, a través dels seus programes de residències de dansa, l'Ajuntament de Mataró també hi contribuiria amb la mateixa quantitat obtinguda. Actualment, s'estan proveint 50.000 euros de part de cadascun dels dos ens, que és la quantitat màxima que la Generalitat atorga a aquesta mena de projectes.

      La signatura del conveni, com no pot ser d'altra manera, s'haurà d'esperar fins que es garanteixi la provisió de fons en l'assentament pressupostari; fet que es produirà tan bon punt s'aprovi aquesta partida en l'acta d'avui.

      D'altra banda, s'ha concretat amb la companyia la possibilitat de fer un avançament per la feina que s'ha estat fent sobre la base de facturació.

       

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

      Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

      Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

       

       

       

       

      6 CESSIÓ A PRECARI DE L'ÚS DE LA FINCA MUNICIPAL DEL PASSEIG DEL CALLAO, 6, A L'ASSEMBLEA LOCAL DE LA CREU ROJA

      La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

      "1r.- L'entitat Assemblea Local de la Creu Roja és una associació sense ànim de lucre, inscrita al Registre municipal d'entitats amb el núm. 245, dedicada

      2n.- Actualment, aquesta finca està cedida a l'Assemblea Local de la Creu Roja, en virtut de conveni subscrit el 3 d'octubre de 2002. La cessió finalitza el proper 31 de desembre.

      3r.- L'Assemblea Local de la Creu Roja ha sol·licitat se li cedeixi novament l'ús de la finca per continuar mantenint les activitats d'interès municipal que vé desenvolupant en aquesta finca.

      4t.- Segons s'ha informat des del Servei de Protecció Civil, un cop extingida la cessió d'ús anteriorment relatada, resulta oportú tornar a posar la casa a disposició de la mateixa entitat, per tal de desenvolupar les tasques que es recullen a l'informe tècnic de la cap del Servei, en tant que el projecte que desenvolupa dita entitat resulta d'interès per a la ciutat.

      5è.- Amb aquesta línia de col·laboració que manté l'Assemblea Local de la Creu Roja amb l'Ajuntament, la qual s'instrumenta en els convenis que es subscriuen anualment entre ambdues entitats, es proposa cedir a l'entitat Assemblea Local de la Creu Roja la casa del passeig Callao, 6, de Mataró.

      6è.- Consta incorporat a l'expedient l'informe tècnic que acredita l'oportunitat de la cessió, l'informe de valoració del bé objecte de cessió i l'informe jurídic relatiu a l'adequació a dret de l'operació.

      7è.- Resulten d'aplicació els articles 1750 del Codi Civil, l'article 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, així com els articles 72 a 77 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.

      Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

      PRIMER.- Cedir a precari, de forma merament tolerada i sense contraprestació, l'ús de la casa del passeig del Callao, núm. 6, d'aquesta ciutat, a l'entitat "ASSEMBLEA LOCAL DE LA CREU ROJA A MATARO, amb NIF Q2866001G, en les condicions recollides a l'esborrany de contracte de cessió que s'adjunta a la present proposta. Aquesta cessió, que desplegarà els seus efectes a partir del dia 2 de gener de 2007, es condiciona a que l'Assemblea Local de la Creu Roja retorni prèviament la possessió de la referida finca a l'Ajuntament, amb motiu de l'extinció de la cessió de l'ús de la referida finca, de què gaudeix fins el 31 de desembre de 2006, i a la superació del tràmit d'exposició pública de l'expedient, segons s'acorda al punt segon d'aquesta proposta.

      SEGON.- Sotmetre l'expedient a informació pública per un termini de vint dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que les persones interessades puguin comparèixer en l'expedient i formular les al·legacions i reclamacions que estimin oportunes, amb caràcter previ a la resolució definitiva.

      De no formular-se al·legacions o reclamacions durant el tràmit d'informació pública, aquest acord quedarà aprovat definitivament en els seus exactes termes.

       

      TERCER.- Notificar aquest acord als interessats.

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (26).

       

       

      7 SEGREGACIÓ I DESAFECTACIÓ DE PART D'UNA FINCA MUNICIPAL SITUADA A LA UNITAT D'ACTUACIÓ 48 (CAMÍ RAL/C. HOSPITAL), PER RAÓ DEL SEU ÚS PER A APARCAMENT EN SUBSÒL

      La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

      "1r.- La finca situada al Camí Ral, cantonada carrer de l'Hospital, de Mataró, grafiada al plànol que s'adjunta com a annex I d'aquesta proposta, és propietat de l'Ajuntament.

      La finca està qualificada de bé de domini públic, tant per raó de la seva procedència (sòl de cessió obligatòria i gratuïta), com per raó de la seva destinació (plaça pública amb aparcament públic en subsòl).

      2n.- L'empresa GINTRA ha presentat proposta a la qual planteja un disseny dels aparcaments soterranis de la unitat d'actuació 48, que té per finalitat optimitzar l'aprofitament del subsòl tant públic, com privat, a partir de l'especial configuració que el planejament urbanístic ha donat a les finques d'aquest sector, tal com és de veure als plànols aportats per la referida empresa a la proposta plantejada.

      3r.- Per satisfer la referida proposta cal alterar la qualificació de dues parts de la finca municipal descrita al punt 1r, anterior, per tal que passin a qualificar-se de patrimonial. Al plànol que s'adjunta d'annex II de la present proposta, consten delimitades les zones objecte de desafectació. Aquesta operació requereix també la prèvia segregació de les finques a què afecta, per tal que passin a formar finques registrals independents, tot això, en execució del planejament urbanístic.

      4t.- S'ha obtingut informe tècnic de valoració de les finques i informe jurídic relatiu a l'adequació a dret de l'operació projectada.

      5è.- És d'interès municipal poder disposar d'un aparcament soterrani a la Unitat d'Actuació 48, d'aquesta ciutat, per contribuir a cobrir les necessitats d'aparcament del barri, i la fórmula proposada per l'empresa GINTRA s'ha considerat adequada per a la consecució òptima dels objectius municipals.

      Pel que fa a la desafectació, resulten d'aplicació els articles 81 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, l'article 204 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, l'article 20 i següents del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya, i pel que fa a la segregació interessada, resulta d'aplicació l'article 47 del Reglament Hipotecari, en concordància amb el Real Decret 1093/1997, pel qual s'aproven les normes complementàries al Reglament per a l'execució de la Llei Hipotecària sobre inscripció al Registre de la Propietat d'actes de naturalesa urbanística.

      En virtut de tot l'exposat, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

      PRIMER.- En execució del vigent planejament urbanístic, i per tal d'adaptar la realitat registral al desplegament urbanístic assolit amb el desenvolupament de la Unitat d'Actuació 48 "Camí Ral € carrer Hospital", de Mataró, SEGREGAR de la finca que es descriu a continuació, a la lletra A):

      A) DESCRIPCIÓ: URBANA: Parcel·la assenyalada amb V/Ca en el plànol d'ordenació de parcel.les resultants del projecte de reparcel·lació de la Unitat d'Actuació UA-48 Camí Ral-Hospital, de forma irregular i amb una superfície de 994 metres quadrats. LIMITA: Al Nord: en línia recta, amb la UA-26 Can Xammar i en línia recta de distància de 16 metres, amb la parcel·la resultant núm 1(cadastral 4190763); al Sud: en línia recta amb la parcel·la resultant núm. 2 (cadastral 4190765), i en línia recta de 26,4 metres amb la parcel·la de sistema viari; a l'Est: en línia recta de 33,43 metres amb la parcel·la resultant núm. 1 (cadastral 4190763), en línia recta de 10,57 metres amb la parcel·la resultant núm. 3 (cadastral 4190762) i en línia recta de distància 8,10 metres amb el carrer de l'Hospital; a l'Oest: en línia recta en part amb la UA-26 Can Xammar i en part de 82,79 metres, amb la parcel·la resultant núm. 2 (cadastral 4190765) .

      TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament per cessió obligatòria i gratuïta, segons certificat del Secretari general de l'ajuntament de Mataró, expedit el 10 de gener de 2006.

      Referència cadastral: 4190764.

      DADES REGISTRALS: Inscrita al Volum 3664, Llibre 390 de Mataró, Foli 212, Finca 15.213, del Registre de la Propietat núm. 2.

      La finca es delimita gràficament amb doble línia contínua, en el plànol que s'adjunta com a annex I.

      Resta qualificada de bé de domini públic.

      Les finques que es descriuen a continuació, a les lletres B) i C), i descriure el reste resultant a la lletra D), tot això a fi d'ajustar la realitat registral a la configuració física i urbanística actual:

      B) DESCRIPCIÓ: URBANA: SOLAR situat a Mataró, de forma triangular, amb front a la zona verda de la Unitat d'Actuació 48 Camí Ral-Hospital, de Mataró, amb una superfície de setanta-dos metres amb deu decímetres, tots quadrats. LIMITA: pel Nord, amb la finca registral 15.213, del Volum 3664 del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró; pel Sud, en part amb la mateixa finca registral 15.213, i en part amb la parcel.la cadastral 4190765; per l'Est, amb la mateixa finca registral 15.213; i per l'Oest, amb la parcel.la cadastral 4190765.

      TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, per cessió obligatòria i gratuïta segons certificat del Secretari general de l'Ajuntament de Mataró, expedit el 10 de gener de 2006, i posterior segregació.

      REFERÈNCIA CADASTRAL: forma part de la finca cadastral 4190764.

      VALORACIÓ: 11.039,48 euros.

      CÀRREGUES: Lliure.

      Assenyalada amb la lletra (B), en el plànol que s'adjunta com a annex II (grafiada en punjetat).

      Té la qualificació jurídica de bé de domini públic.

      C) DESCRIPCIÓ: URBANA: SOLAR situat a Mataró, de forma gairebé rectangular, amb front a la zona verda de la Unitat d'Actuació 48 Camí Ral-Hospital, de Mataró, amb una superfície de seixanta-tres metres amb trenta decímetres, tots quadrats. LIMITA: al Nord i a l'Est, amb la finca registral 15.213, del Volum 3664, del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró; a l'Oest, amb la plaça de la Muralla, i al Sud, amb la parcel.la cadastral 4190765.

      TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, per cessió obligatòria i gratuïta segons certificat del Secretari general de l'Ajuntament de Mataró, expedit el 10 de gener de 2006, i posterior segregació.

      REFERÈNCIA CADASTRAL: forma part de la finca cadastral 4190764.

      VALORACIÓ: 12.585,30 euros.

      CÀRREGUES: Lliure.

      Assenyalada amb la lletra (C), en el plànol que s'adjunta com a annex II (grafiada en puntejat).

      Té la qualificació jurídica de bé de domini públic.

      DESCRIPCIÓ DE RESTE: URBANA: Parcel·la assenyalada amb V/Ca en el plànol d'ordenació de parcel·les resultants del projecte de reparcel·lació de la Unitat d'Actuació UA-48 Camí Ral-Hospital, de forma irregular, que després de dues segregacions té una superfície de vuit-cents cinquanta-vuit metres amb seixanta decímetres, tots quadrats,. LIMITA: Al Nord: en línia recta, part amb la UA-26 Can Xammar i en línia recta de 16 metres, amb la parcel·la cadastral 4190763; al Sud: en part amb finca que s'ha segregat d'aquesta, i en part, amb el Camí Ral; a l'Est: en part, amb la parcel·la cadastral 4190763, en part, amb la parcel·la cadastral 4190762, i en part €en línia recta de 8,10 metres- amb el carrer de l'Hospital; a l'Oest: en línia recta, en part amb la plaça de la Muralla, i en part de 82,79 metres, amb la parcel·la cadastral 4190765.

      TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, per segregació i descripció de reste.

      CÀRREGUES: Lliure.

      REFERÈNCIA CADASTRAL: 4190764.

      VALORACIÓ: 132.443,95 euros.

      Té la qualificació jurídica de bé de domini públic.

      Assenyalada amb la lletra D, en el plànol que s'adjunta com a annex II (grafiada amb quadrats).

       

      SEGON.- Sol·licitar al Sr. Registrador del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró la inscripció de les exposades operacions de segregació i descripció de reste, interessant-se expressament la inscripció de les finques segregades com a finques noves i independents, així com la inscripció de la descripció de reste.

      TERCER.- Aprovar inicialment la desafectació del domini públic de les finques segregades al punt primer, descrites amb la lletra B) i C), per tal que passin a gaudir de la qualificació jurídica de béns patrimonials, i sotmetre l'expedient a informació pública per un termini de vint dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que les persones interessades puguin comparèixer en l'expedient i formular les al·legacions i reclamacions que estimin oportunes.

      Si durant el període d'exposició pública, no es presenta cap al·legació o reclamació, aquesta desafectació es considerarà aprovada definitivament.

      QUART.- Disposar l'assentament de les operacions que aquí s'acorden a l'inventari de béns municipal, un cop siguin definitives.

      CINQUÈ.- Notificar el present acord a GINTRA."

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (26).

       

      -Servei de Recursos Humans-

      8 DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL.

      La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

      "VISTA la declaració de segona activitat presentada pel funcionari de carrera de l'Ajuntament de Mataró, amb la categoria de caporal de la Policia Local, Sr. DAVID CALVO GARCIA, en la que demana la compatibilitat d'una activitat pública secundària amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració. Aquesta segona activitat que demana és per exercir funcions com a docent a l'Escola de Policia Local de Catalunya.

      CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

      ATÈS que la segona activitat pública que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionari a l'Ajuntament de Mataró.

      CONSIDERANT que d'acord amb l'article 324.2 lletra c) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, es considera que concorre l'interès públic per tenir un segon lloc de treball en el sector públic i per tant es pot declarar compatible, la realització habitual de funcions docents per a la formació, la selecció o el perfeccionament del personal en centres de formació de funcionaris.

      Vist que la sol·licitud de compatibilitat que es demana entra dins del límit de la legalitat vigent, tant pel que fa a l'activitat docent, com jornada i percentatge de retribucions i atès que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat.

      Proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ,

      ACORDS

      PRIMER.- Declarar la compatibilitat entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor DAVID CALVO GARCIA, funcionari de carrera, amb la categoria de caporal de la Policia Local, amb la segona activitat de caràcter públic que sol·licita desenvolupar - funcions de docència a l'Escola de Policia Local de Catalunya -, en virtut del que disposa l'article 324.2 c) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals. .

      SEGON.- La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l' interessat haurà de comunicar.

       

      TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada."

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (26).

       

      9 MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L'ANY 2006.

      La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

      "Relació de fets

      L'objecte d'aquest acord de ple, es la modificació de la relació de llocs de treball. De conformitat amb l'article 1 de la pròrroga de l'acord sobre determinació de les condicions de treball, el dia 6 d'octubre de 2006, s'ha informat a la representació sindical i les persones que ocupen els llocs de treball afectats.

      S'incorporen a aquesta proposta plenària com a annexos, l'informe tècnic del servei de Recursos Humans, els informes dels coordinadors d'àrea i/o de servei corresponents i la documentació comptable.

      Fonaments de dret

      Atès el que disposen els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, a on es regulen les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació.

      De conformitat amb el conveni i l'acord de condicions de personal laboral i funcionari.

      Atès el contingut de l'informe elaborat per la tècnica del servei de recursos humans,

      Vist l'informe jurídic de l'assessora jurídica del Servei de recursos humans.

      Atès el que disposa l'article 89.5 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en relació a l'acceptació d'informes i incorporació dels mateixos al text de la resolució.

      Atès que per part d'aquesta conselleria es comparteixen els raonaments i fonaments de les propostes tècniques emeses,

      al Ple PROPOSO l'adopció dels següents

      ACORDS

      Primer.-

      Modificar els complements del lloc tipus 94, que passen a ser CD= 26 i CE= XXXIV. Aquesta modificació afecta al lloc de treball de sotscap de la Policia Local i els canvis retributius s'aplicaran amb efectes d'1 de maig de 2006.

      Segon

      .- Modificar els complements del lloc tipus 96, que passen a ser CD= 28 i CE= XXVII. Aquesta modificació afecta al lloc de treball de Cap del servei de Participació Ciutadana i els canvis retributius s'aplicaran amb efectes d'1 de gener de 2006.

      Tercer.-

      Modificar el nom del lloc de treball de 'vigilant/a de centre d'acollida', pel de 'treballador/a de centre d'acollida', mantenint els complements que tenien ja assignats els seus ocupants i que ja recollien la necessitat que fossin ocupats per places de grup D, categoria de treballador/a familiar. (lloc tipus 49, CD=14; CD=IV). Aquesta modificació no suposa cap canvi retributiu.

      Quart.-

      Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball com a conseqüència dels punts anteriors.

      Cinquè.-

      Aplicar a les partides pressupostàries corresponents el cost que es desprèn de les modificacions contingudes als presents acords.

      Sisè.-

      Publicar el corresponent anunci al BOP i notificar aquesta resolució a les persones interessades , en la part que els hi afecti, així com els seus caps jeràrquics corresponents, a Intervenció de fons i Nòmina."

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

      Vots en contra: Cap.

      Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

       

       

      10 APROVACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ PER A L'ANY 2007

      El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

      "S'ha promogut l'expedient 323/2006 d'aprovació de la plantilla de l'Institut Municipal d'Educació (IME) per a l'any 2007 en el que es preveuen les següents altes i baixes:

      1. Augmentar en la plantilla de personal laboral les següents places:

      • una plaça de professor/a titular B (Grup B) amb jornada completa
      • deu places d'educador/a 1r cicle d'educació infantil (Grup B/C) amb jornada completa
      • dues places d'educador/a 1r cicle d'educació infantil (Grup B/C) amb jornada parcial
      • una plaça de conserge (Grup E)

       

      FONAMENTS DE DRET

      L'art. 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals expressa la necessitat d'acompanyar la relació de llocs de treball a l'expedient de pressupost.

      Els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals regulen les característiques bàsiques de les relacions de llocs de treball i determinen que el ple de la Corporació és l'òrgan competent per fer-ne l'aprovació i per modificar-la.

      Per tot això, elevo a la consideració de l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció dels següents,

      A C O R D S

      Primer.- Aprovar definitivament la relació de llocs de treball de l'IME de l'exercici 2007 que va ser aprovada per Decret d'Alcaldia número 6759/2006, de 17 de juliol, i ratificada pel Ple de l'Ajuntament en sessió ordinària realitzada el dia 7 de setembre de 2006 amb les següents variacions:

      • Augmentar a la relació de llocs de treball els següents llocs de treball de personal laboral:

      • Un lloc de treball de professor/a titular B a jornada completa (Grup B) de l'IES Miquel Biada, Servei d'Educació Secundària de l'Institut Municipal d'Educació, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.

      • Deu llocs de treball d'educador/a 1r cicle d'educació infantil a jornada completa (Grup B/C) per a les escoles bressol municipals, dins de l'Àrea d'Ensenyaments bàsics de l'IME, Servei d'Educació Infantil i Primària, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.
      • Dos llocs de treball d'educador/a 1r cicle d'educació infantil a jornada parcial (Grup B/C) per a les escoles bressol municipals, dins de l'Àrea d'Ensenyaments bàsics de l'IME, Servei d'Educació Infantil i Primària, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.
      • Un lloc de treball de conserge a jornada completa (Grup E) del Centres d'Educació Infantil i Primària, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.

      Segon.- Aprovar definitivament la nova relació de llocs de treball de l'IME per al 2007 amb les modificacions esmentades al primer acord i reflectides a l'annex 1 incorporat a aquesta proposta. (Veure annex 1 adjunt)

      Tercer.- Publicar-ho al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

      Vots en contra: Cap.

      Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

      11 APROVACIÓ DE L'EQUIPARACIÓ DE LES RETRIBUCIONS DEL PERSONAL DE L'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA AMB LES DE L'AJUNTAMENT I APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA I LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L'INSTITUT

      La senyora Alicia Romero, presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, presenta la proposta següent :

      "L'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró ha arribat a un acord amb el comitè d'empresa que incorpora l'equiparació retributiva del personal laboral de l'IMPEM al personal laboral de l'Ajuntament de Mataró.

      La directora de l'IMPEM emet un informe en data 10 d'octubre, en el que proposa aprovar la proposta retributiva derivada de l'equiparació al personal laboral de l'Ajuntament, la modificació de la plantilla i de la relació de llocs de treball de l'any 2006.

      Qui subscriu, la Presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords:

      Primer.- Aprovar la proposta retributiva que s'acompanya en document annex, derivada de l'equiparació del personal laboral de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica al personal laboral de l'Ajuntament de Mataró i que és el resultat acordat amb la representació dels treballadors de l'IMPEM, aplicant els criteris del Manual de Valoració dels llocs de treball de l'Ajuntament de Mataró, signat el dia 19 de gener de 2005.

      Segon.- Aplicar els efectes econòmics de l'equiparació des de l'1 de gener de 2005, condicionat a la prèvia aprovació del corresponent expedient de modificació del pressupost, per un import total de 226.011,63 €, 66.965.66 € corresponents a l'any 2005 i 159.045,97 €, corresponents a l'any 2006.

      Tercer.- Aprovar la modificació de la plantilla de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica per aquest any 2006, aprovada pel Ple de l'Ajuntament el 27 d'octubre de 2005 i el Consell de l'IMPEM el 18 d'octubre de 2005 , en el següent sentit:

      - 1 plaça de tècnic/a mitjà/na de control de costos i pressupost en 1 plaça de tècnic/a superior economista.

      - 1 plaça de tècnic mitjà/na de promoció de ciutat en 1 plaça de tècnic/a superior de gestió.

      Quart.- Com a conseqüència dels punts anteriors, es procedeix a la modificació de la Relació de Llocs de Treball de l'IMPEM

      Cinquè.- Notificar la present resolució a les persones interessades i publicar aquesta modificació al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

      Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

      Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

       

      CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

      -Servei d'Obres-

      12 APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU D'EDIFICI D'EQUIPAMENTS AL CAL COLLUT-ESCORXADOR, PROMOGUT PER PUMSA I AUTORITZACIÓ PER EXECUTAR OBRES.

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

      "Examinat el "Projecte bàsic i executiu d'edifici d'equipaments a Cal Collut-Escorxador", redactat pels arquitectes Moisès Campdepadrós Cullell i Llorenç Campdepadrós Cebrià, promogut per Promocions Urbanístiques de Mataró, SA, que té per objecte la construcció d'una edificació aïllada de planta soterrani i planta baixa amb 792,00 m2 de superfície útil, al carrer Herrera, dins el recinte de l'antic escorxador, amb un pressupost d'execució per contracte de 1.669.920,02 € IVA inclòs i de 1.878.720,02 IVA inclòs pel coneixement de la administració.

      El projecte consisteix en la ubicació, dins del recinte de l'antic escorxador, d'un edifici d'equipaments municipals, que dóna per façana sud al carrer Herrera i per ponent amb el futur pati de de l'equipament escolar del carrer Pacheco i per llevant i nord amb el recinte de l'escorxador. D'aquesta manera es soluciona el desnivell i accessos que es produeixi entre l'escorxador i el carrer Herrera, completa la façana del carrer el projecte de l'escola bressol, avui dia en construcció.

      L'edifici s'ajusta als límits del solar i s'estructura a l'entorn d'una sala principal, que constitueix el nucli que vertebra l'edifici, la seva planta quadrada de triple alçada queda relacionada amb l'espai lliure de l'escorxador a través d'un pati.

      El projecte d'equipament contempla també la creació d'altres espais destinats al desenvolupament d'usos culturals i socials.

      Vist que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals sobre l'examen previ dels projectes d'obres quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

      En concret, el cap del servei d'Obres, en data 29 de setembre de 2006, ha informat favorablement l'esmentat document tècnic, assenyalant una sèrie de consideracions, que no impedeixen procedir a l'aprovació inicial del projecte, però que s'hauran de tenir en compte durant l'execució de les obres, i són les següents:

      • La parcel·la de titularitat municipal no s'ajusta a les dimensions de la parcel·la del projecte pel que fa a la rampa graonada del pati. Aquest s'haurà d'ajustar als límits de la propietat.
      • S'haurà d'eliminar el vestíbul sobresortint de la planta baixa i integrar les portes de sortida en el passadís interior de l'edifici.
      • S'haurà de minimitzar l'impacte del badalot de l'escala d'accés a la coberta..

      Igualment ha estat informat el projecte favorablement, en data 27 de setembre de 2006, pel cap de la secció de Llicències d'Activitats, condicionat al compliment dels paràmetres indicats al vigent reglament d'activitats de Mataró i a la NBE-CPI-96 o Codi Tècnic de l'Edificació.

      Vist que el projecte reuneix el requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals pel que fa a la documentació mínima que han de contenir el projectes d'obres locals ordinàries.

      Vist l'article 37 del ROAS i l'article 219. 2 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, Municipal i de règim local de Catalunya determinen el procediment que s'ha d'observar per aprovar el projectes municipals d'obres.

      Vist l'article 2.d) dels Estatuts fundacionals de PUMSA, que estableix que aquesta societat té per objecte, sempre que siguin d'interès públic, la promoció, construcció i rehabilitació de tota classe de béns immobles, destinats a serveis i usos públics, prèvia delegació expressa del Ple de l'Ajuntament.

      La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

      ACORDS:

      Primer.-

      Aprovar inicialment el "Projecte bàsic i executiu d'edifici d'equipaments a Cal Collut-Escorxador", redactat pels arquitectes Moisès Campdepadrós Cullell i Llorenç Campdepadrós Cebrià, promogut per Promocions Urbanístiques de Mataró, SA, que té per objecte la construcció d'una edificació aïllada de planta soterrani i planta baixa amb 792,00 m2 de superfície útil, al carrer Herrera, dins el recinte de l'antic escorxador, amb un pressupost d'execució per contracte de 1.669.920,02 € IVA inclòs i de 1.878.720,02 € IVA inclòs pel coneixement de l'administració, sota les condicions següents:

      Servei d'Obres :

      Les indicades pel cap del Servei d'Obres en el seu informe de data 29 de setembre de 2006.

      Secció Llicències d'Activitats:

      Les indicades per la Secció de Llicències d'Activitats en data 27 de setembre de 2006.

      les quals s'hauran de complimentar per PUMSA abans de l'aprovació definitiva del projecte.

      Segon.-

      Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de Règim Local de Catalunya i l'article 37 del ROAS, durant els quals es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents.

      Tercer.-

      Encarregar l'execució de les obres contemplades en el projecte a l'empresa pública municipal PUMSA.

      Quart.-

      Comunicar els anteriors acords als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat, Gestió Econòmica, Urbanisme, Participació Ciutadana, al Consell Municipal del Patrimoni

      Arquitectònic i Ambiental de Mataró, al Patronat Municipal de Cultura i a la Colla Castellera Capgrossos de Mataró als seus efectes. "

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

      Vots en contra: Cap.

      Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

       

      - Servei d'Urbanisme -

      13 APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE REGULARITZACIÓ DE LA PROFUNDITAT EDIFICABLE MURALLA DE LA PRESÓ/CARRER ARGENTONA

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

      "La Junta de Govern local de 4 de setembre de 2006, va aprovar inicialment l'Estudi de Detall de regularització de la fondària edificable de les finques situades a la Muralla de la Presó 21-23-27 cantonada amb el carrer Argentona 26-30, com a resultat de l'agrupació de les finques que la formen.

      Consta a l'expedient que s'ha notificat l'acord esmentat al promotor i als veïns de les finques objecte de l'estudi de detall. S'ha sotmès el mateix a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, de 15/09/2006 núm. 221, en els diaris La Vanguardia 14/09/2006 i El Punt Diari de 13/09/2006 i en els taulers d'edictes municipals.

      Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment.

      El document objecte d'aprovació definitiva, presentat per la societat Maresme Park, 2000, SL i redactat per l'arquitecte Miquel Brullet, es tramita en compliment de l'article 78.4 de les Normes Urbanístiques del PGOM/96, segons el qual l'ajust de la fondària edificable, quan aquesta sigui possible, requerirà la redacció i tramitació d'un Estudi de Detall.

      Consta a l'expedient l'informe favorable de l'arquitecte del Servei Municipal d'Urbanisme en el sentit que el document s'ajusta al que preveu l'article 78.3 de les Normes Urbanístiques del PGOM/96, en virtut del qual es permet procedir a la regularització de la fondària edificable d'una parcel·la situada en cantonada quan es produeix una modificació de l'estructura de la propietat resultat d'una agrupació de parcel·les. Així es permet l'ajust de la fondària edificable de la parcel·la agrupada fins la que resulti de perllongar les fondàries assenyalades en les edificacions veïnes (que en el cas present oscil·la de 13 a 15 metres a les parcel·les que conformen l'illa), sempre que aquesta modificació no produeixi una disminució en les condicions de gaudiment del pati d'illa a les parcel·les alienes a l'agrupació.

      En aquest cas es proposa ajustar la nova fondària edificable respecte la muralla de la Presó fins al fons de parcel·la agrupada.

      El document no ha sofert cap modificació des del tràmit de l'aprovació inicial, essent en el seu moment informat favorablement. Els redactors també han presentat el document en suport informàtic tal i com se'ls indicava en l'aprovació inicial del document.

      Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposa la Disposició Transitòria Novena del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, segons la qual és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat , i per tant, el Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7-, i en virtut del Decret de 11 de maig de 2004 de delegació de competències de l'Alcalde a altres òrgans municipals, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

      ACORDS:

      Primer.-

      Aprovar definitivament l'Estudi de Detall de regularització de la fondària edificable de les finques situades a la Muralla de la Presó 21-23-27 cantonada amb el carrer Argentona 26-30, com a resultat de l'agrupació de les finques que la formen, presentat per la societat Maresme Park, 2000, SL i redactat per l'arquitecte Miquel Brullet.

      Segon.-

      Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província.

      Tercer.-

      Notificar el present acord als propietaris de les finques que compren l'estudi de detall, als propietaris de les finques veïnes que consten a l'informe de l'arquitecte municipal i al Servei Municipal de Llicències.

      Quart.-

      Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (26).

      14 APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL EL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL PER REAJUSTAR ELS LÍMITS DE L'EQUIPAMENT DEL CEMENTIRI DELS CAPUTXINS.

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

      "En data 12/12/96 el Ple municipal va aprovar el document del "Pla Director de Recuperació i Restauració del cementiri dels Caputxins i el seu entorn". Aquest Pla analitzava de forma global el conjunt de l'equipament del cementiri establint criteris d'actuació que ordenaven les successives actuacions a fer per tal de recuperar el valor monumental d'aquest important conjunt neoclàssic. Dins aquest document es marcaven pautes que incidien directament en l'estudi i reconsideració dels accessos a l'equipament i la seva relació amb l'església de l'Esperança.

      El motiu principal pel qual es tramita la present modificació de Pla General és facilitar l'estudi i replanteig dels accessos principals a ambdós equipaments: l'església de l'Esperança i el cementiri dels Caputxins, mitjançant el reconeixement dels espais que actualment constitueixen el seu accés principal com a espais servidors, que formen part dels propis equipaments comunitaris.

      Per una altre banda, el novembre del 2003, la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança sol·licità llicència d'obres per tal d'arranjar i adequar l'accés principal a l'església de l'Esperança, en base als estudis previs realitzats en el document de l'esmentat Pla Director. Mitjançant la documentació aportada amb la llicència, es comprovà que la parcel·la que ocupa l'església de l'Esperança, propietat de la parròquia de Santa Maria de Mataró estava qualificada d'equipament a excepció d'una part, concretament la zona de l'escala (accés principal) i uns petits espais laterals que estaven qualificats de sistema viari.

      L'objectiu d'aquesta Proposta de modificació de planejament consisteix doncs en reconsiderar els límits de l'equipament de l'església de l'Esperança i del propi cementiri dels Caputxins qualificant de sistema d'equipament comunitari aquests espais d'accés actualment qualificats de sistema viari, a fi i efecte de:

      a) Reconèixer l'espai d'accés al cementiri dels Caputxins i a l'església de l'Esperança com a part integrant d'aquests equipaments.

      b) Adequar els límits de l'equipament de l'església de l'Esperança a l'estructura real de la propietat.

      En resum la proposta de modificació requalifica 275m2 de sòl actualment qualificats de sistema viari , a sistema d'equipaments comunitaris.

      Segons es fonamenta en el document tècnic, la modificació que es proposa comporta la modificació de paràmetres bàsics de qualificació urbanística i per tant , requereix la tramitació d'una Modificació Puntual del Pla General.

      El tràmit d'aquesta modificació es regirà pel que disposen els articles 83 i 94 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, DL 1/2005,

      Per tot el que s'acaba d'exposar, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

      A C O R D S :

      PRIMER:

      Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 relativa als "Accessos del cementiri dels Caputxins/ Església de l'Esperança" redactada pel Servei Tècnic del Servei Municipal d'Urbanisme.

      SEGON:

      Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació de l'acord precedent a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i

      en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General en relació als "Accessos del cementiri dels Caputxins/ Església de l'Esperança".

      SETÈ:

      Notificar els precedents acords a la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança."

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (26).

      En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

      15 APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA DE MILLORA URBANA DEL SECTOR DISCONTINU "RDA. BARCELO-FÀBRICA FÀBREGAS I DE CARALT".

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

      "La Junta de Govern Local, en sessió de 6 de març de 2006, va acordar aprovar inicialment el Pla de millora urbana de l'àmbit Ronda Barceló- illa Fàbregas i de Caralt, subordinat a l'aprovació definitiva de la Modificació puntual del Pla general del mateix àmbit per la Direcció General d'Urbanisme.

      El Conseller de Política territorial i Obres públiques de la Generalitat ha aprovat definitivament l'esmentada modificació del Pla General a través de la Resolució de 12 de maig de 2006.

      Durant el període d'informació pública del document aprovat inicialment s'han presentat 12 escrits d'al·legacions, concretament per part de Jordi Riera Estrany i 5 més, «Comercial Areu, S.L.», Agustín Pozo Jiménez, Maria Mercè Boba Giralt, Esteve Triadó Llinés i Maria Dolors Aymerich Tarrés, Margarita Viada Devi, Miquel Ramentol Llongueras i Roser Perajordi Oliveras, Raquel Casas Moran, Mª Montasell Carbó, Domènech Viada Espinosa, «Naves Biada, S.A.» i«Inmobiliaria Moure,S.A.».

      La societat municipal PUMSA, administració actuant, ha presentat informe jurídic que analitza les al·legacions presentades, i fonamenta la seva desestimació pels motius que queden exposats en dit informe. També han estat objecte d'estudi aquestes al·legacions per part del tècnic redactor del document, a través del qual es dona resposta a totes elles.

      També durant el període d'informació pública s'han demanat els preceptius informes a tots aquells organisme públics amb competències incidents en la nova ordenació, concretament a: la Secretaria per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l'Administrador d'Infrastructures Ferroviàries (ADIF), Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat, Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya, i Direcció General de Comerç. Tots aquests organisme €excepte el del Demarcació de Carreteres € ha donat resposta i en tots els casos han informat favorablement el document aprovat inicialment.

      Com s'explica en el document, s'introdueixen modificacions d'ofici a nivell d'ajustos tècnics, que en cap cas suposen modificacions de caràcter substancial.

      Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i de conformitat amb el que estableix l'article 68 i concordants del Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya, proposo al PlE de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents

      ACORDS

      Primer:

      Aprovar provisionalment el Pla de millora urbana de l'àmbit Ronda Barceló- illa Fàbregas i de Caralt redactat pel Servei de Desenvolupament Urbà.

      Segon:

      Desestimar les al·legacions presentades durant el període d'exposició al públic de l'acord d'aprovació inicial del pla de millora urbana de l'àmbit Ronda Barceló- illa Fàbregas i de Caralt, pels motius que s'expliquen a l'apartat corresponent del document d'aprovació provisional, del qual se'n donarà trasllat a les persones que han presentat al·legacions.

      Tercer:

      Notificar la present resolució als propietaris del sector, a la societat municipal PUMSA, a la resta d'interessats, i al Servei municipal de Ciutat sostenible.

      Quart:

      Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

      El senyor Arcadi Vilert explica que es tracta de l'aprovació provisional del sector discontinu de la rda. Barceló i Fàbregas i de Caralt que, pràcticament, manté els criteris de l'aprovació inicial exceptuant un error material en la informació. Per tant, allò que s'aprovaria, si s'escau avui, és la incorporació de la correcció o matisació següent:

      A l'article 20 de la normativa del Pla de Millora Urbana, que és on s'hi especifica quines són les zones on hi ha d'anar exclusivament habitatge de règim de protecció pública, es matisa afegint que hi anirà aquest tipus d'habitatge i excepcionalment, per reajustaments de la superfície, habitatge de règim concertat.

      Pel que fa a la resta, aquesta aprovació provisional és pràcticament igual que la inicial. Tanmateix, ja s'han resolt totes les al·legacions que s'han presentat i, per tant, ja és a punt per ser presentada a la Generalitat.

      El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció de la seva formació; si bé es té en compte que quan es va passar el tràmit d'aprovació inicial, CiU va expressar-ne el vot afirmatiu.

      No es tenen grans discrepàncies amb el procés urbanístic que s'ha seguit, però hi ha dos o tres punts que es considera que tenen una mancança, ja sigui de comunicació o en el tarannà.

      Allò que més preocupa CiU és el fet que encara avui no se sap, respecte l'empresa que s'ha d'instal·lar en aquesta illa en qüestió, quina és la seva postura. A més, també queda pendent el tema de la possible descatalogació de l'edifici protegit de l'illa Fàbregas i Caralt. Se sap, però, per informacions indirectes, que s'estan donant uns passos a nivell de patrimoni i que hi ha una oposició per part d'aquest centre al fet d'instal·lar-s'hi, així com que no s'arribi a descatalogar aquesta part d'edifici protegit.

      Tot plegat fa que no se sàpiga massa quin serà el destí final que es donarà a aquesta gran superfície projectada, fet que constitueix el motiu bàsic de l'abstenció.

       

      El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció crítica o en positiu de la seva formació, tal i com ja van formular en l'aprovació inicial. Necessiten més motius de convenciment per donar-hi el vot afirmatiu.

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

      Vots en contra: Cap.

      Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

       

      16 APROVAR ELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL, ÀMBIT EL SORRALL.

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

      "L'objecte de la present Proposta és l'aprovació d'un Avanç de Planejament en el Sector discountinu de El Sorrall, és a dir d'uns objectius i criteris per una nova ordenació, on es recull les conclusions dels estudis previs iniciats fa uns anys pel servei tècnic municipal i Pumsa, dels quals en queda constància al document de l'Avanç (annexa "Estudis Previs 2004-2006"), fins a concretar per una banda la delimitació de l'àmbit del Sector, i de les zones verdes i esportives així com, per una altre banda, donar resposta a les diverses problemàtiques d'ordenació que hi ha en aquest sector de la ciutat.

      Els treballs s'han desenvolupat en dues fases: La primera fase correspon als referits estudis previs d'ordenació del Sector i la segons fase, desenvolupada durant l'any 2006, en la qual s'han elaborat les alternatives concretes més viables i coherents amb les necessitats socials del sector.

      Com queda reflectit en el document de l'Avanç, en aquesta segona fase s'ha seguit un intens procés de participació ciutadana, en el marc del Pla Integral territorial del barri de Cerdanyola i a través del corresponent grup de treball del Consell Territorial del Pla integral que s'ha reunit en cinc sessions durant l'any 2006.

      El document d'Avanç, producte d'aquestes fases d'estudis, ha estat redactat per Xavier Llistosella Arquitectura i Urbanisme SL amb la col·laboració del Servei Municipal de Desenvolupament Urbà, presentat per la societat municipal PUMSA al Registre General el 13 d'octubre de 2006, en virtut de l'encàrrec efectuat pel Ple de la Corporació per a l'execució de l'àmbit de El Sorrall el 4 de febrer de 1999.

      Els Estudis de modificació han partit de la base del planejament vigent això és, el Pla General de 1996 i el Pla Parcial del sector de "El Sorrall" , aprovat definitivament el 22 de març de 2000, no desenvolupat.

      La modificació del Pla General que defineix el document, compren un sector discontinu amb tres àmbits diferents, situats a l'extrem sud-oest del Nucli Urbà, que s'estén paral·lel a la riera d'Argentona i la ciutat.

      Aquests tres àmbits són:

      1.- Sector de El Sorrall propiament dit: està delimitat al sud pel passeig Ramon Berenguer, al nord per el límit del terme municipal d'Argentona i l'autopista C-32, a l'est per la ciutat €Rondes de Bellavista i Tarradellas- i el Turó de Cerdanyola i a l'oest per la carretera de Granollers i la Riera d'Argentona.

      2.- L'àmbit del Mercat: Compren l'àmbit del mercat situat a l'illa compresa entre els carrers Atenes, carrer Mare de Déu de la Cisa i el passeig Ramon Berenguer.

       

      3.- La Zona Esportiva: Compren les instal·lacions esportives municipals del Barri de Cerdanyola. Situat a la façana de l'avinguda del Camí del Mig, entre els carrers Marathon i Estadi i l'avinguda del Cros.

      La proposta de reordenació es planteja per raó de la necessitat de trobar solucions urbanístiques a problemes concrets d'un Sector amb unes característiques especials en tant és límit de ciutat i amb una topografia molt complicada. Els principals problemes que es volen solucionar fan referència a la vialitat, als espais lliures, als equipaments i aprofitaments urbanístics a nivell de barri i a nivell de gestió.

      En consonància amb les necessitats detectades, els objectius i criteris generals de l'Avanç son els següents:

      A nivell territorial

      • Donar continuïtat malgrat les infrastructures de comunicacions existents als espais lliures i d'equipaments a l'entorn de la riera d'Argentona i connectar-los als espais dels turons.
      • Preservar la xarxa de camins i l'antic traçat del tramvia Mataró-Argentona, per afavorir la mobilitat de vianants entre municipis i els diferents equipaments futurs. També els valors naturals actuals: arbrades, vegetació singular, torrents, etc..
      • Determinar amb exactitut el traçat definitiu del ferrocarril orbital, en aquests moments en estudi per part de la Generalitat, de manera que la solució adoptada sigui compatible amb els objectius de l'apartat anterior.
      • Endreçar la façana de la ciutat i intervenir en el seu "sky-line" de la ciutat que, per la seva tipologia, té un impacte visual molt important des de l'arribada per el Vallès (C-60) o des de el Barcelonès (C-32).

      A nivell de ciutat

      • Com entrada a la ciutat des del Vallès, és necessari dignificar-la i millorar les connexions viàries a la xarxa comarcal, amb la millora dels traçats i la reurbanització de les rondes perimetrals i els seus encreuaments.

        • Recuperació per al municipi, com un parc urbà, del turó de Cerdanyola, millorant la integració al teixit urbà.
        • Creació de nous equipaments de ciutat ampliant les zones esportives, creant un nou parc esportiu i potencia l'ús lúdic dels espais lliures a l'entorn de la riera i el nou parc de Cerdanyola.
        • Aconseguir habitatges en règim de protecció dins d'un conjunt de noves zones residencials integrades a l'estructura urbana actual, que donin resposta a les necessitats de creixement dels barris.
        • Implantació de noves activitats econòmiques en els nous teixits residencials, afavorint el comerç i les activitats dels barris a fi d'assegurar una forta dinàmica social.
        • Millorar l'oferta comercial amb la substitució de l'actual mercat de productes frescos.

        • A nivell de barri

        • Millorar la urbanització de l'espai públic en general, definint una nova secció de les Rondes que permeti no només una bona mobilitat viària, sinó també un ús públic i social d'aquestes avingudes (voreres amples, comerç, terrasses, etc€).
        • Revaloritzar l'avinguda Puig i Cadafalch amb la creació d'una nova plaça a l'encreuament amb les rondes, oberta a l'oest i relacionada directament amb els equipaments.
        • Creació de nous equipaments de barri, com són: un centre d'ensenyament secundari i un centre cívic, a l'entorn de la nova plaça o un nou polisportiu en el sector de la zona esportiva actual.
        • Urbanització dels petits espais verds a l'entorn de les rondes, potenciant la creació d'aparcaments públics integrats als espais lliures.

        • A nivell de gestió urbanística

        • El nou pla ha de ser viable econòmicament per poder obtenir els espais lliures i equipaments gratuïtament i la seva urbanització.

      Finalment, com sigui que l'encàrrec a PUMSA per a la gestió íntegre del Sector de El Sorrall no es correspon amb el que es proposa amb aquest nou model d'ordenació i alhora la societat municipal ha adquirit la condició de Entitat Urbanística especial per acord posterior del Ple, també és pertinent assignar a PUMSA la condició d'administració actuant del Sector.

      Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 83 i 94 del text refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, en relació amb l'art. 101 i següents del Reglament de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret núm. 305, de 18 de juliol de 2006, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

      A C O R D S :

      PRIMER:

      Aprovar l'avanç de Modificació Puntual del Pla General 1996, del sector discontinu "El Sorrall € Zona Esportiva i Equipament del Barri de Cerdanyola", presentat per PUMSA i redactat per Xavier Llistosella Arquitectura i Urbanisme SL amb la col·laboració del Servei Municipal de Desenvolupament Urbà.

      SEGON:

      Designar a la societat municipal PUMSA administració actuant del Sector discontinu del Sorrall € Zona Esportiva i Equipament del Barri de Cerdanyola, reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió.

      TERCER:

      Cedir a la societat municipal PUMSA el 10% de l'aprofitament urbanístic del desenvolupament del sector objecte de la modificació del Pla General. El producte del 10% de cessió obligatòria i gratuïta haurà d'integrar el patrimoni municipal del sòl, d'acord amb els arts. 153 i següents de la Llei d'Urbanisme de Catalunya i haurà d'acompanyar anualment, com patrimoni separat, la documentació del Pressupost a presentar davant l'Ajuntament per a la seva comprovació i aprovació.

      QUART:

      Obrir un període d'informació pública de dos mesos, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya, en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web municipal, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.

       

       

      CINQUÈ:

      Notificar els precedents acords als propietaris del sòl objecte de la modificació, a l'Ajuntament d'Argentona, a la societat municipal PUMSA, i a qui resulti segons el programa de participació ciutadana del document. "

       

      A continuació el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Hernández Tello, en representació de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, qui exposa la seva postura respecte la proposta de modificació del Pla General d'Ordenació Urbana de l'àmbit del Sorrall. El Sr. Hernández Tello es queixa pel fet que l'Ajuntament, en aquest debat, ha actuat ometent les recomanacions al respecte expressades pels veïns de la zona i en actitud contrària als seus propis protocols d'actuació. Es demana que es contemplin les sol·licituds i requeriments dels veïns de Cerdanyola a l'hora de tirar endavant les reformes de la zona en qüestió.

       

      El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, a tomb de les paraules del representant veïnal de Cerdanyola, comença explicant que abans de les últimes eleccions municipals, al penúltim ple d'aquella legislatura, el Govern va presentar un document de projecció urbanística, pel que fa a habitatges a la ciutat de Mataró. En aquell document ja es parlava de realitzar modificacions al Sorrall, per part del Govern municipal, i el grup del PP ja es va mostrar en contra de l'ampliació d'habitatges en aquella zona. Ara, la formació reitera la seva postura d'aleshores.

      A Cerdanyola no s'hi ha de posar més pisos, sinó equipaments i zones verdes. Es tracta d'un barri que cal endreçar abans de seguir-hi construint habitatges, perquè ja s'hi registren massa problemes de mobilitat o d'aparcament. Tanmateix, aquest Pla arriba amb retard, perquè ja fa molt temps que la zona necessita millores, i les queixes dels veïns són fonamentades.

      Pel que fa a la proposta en concret que es presenta al Ple, des del PP s'opina que té punts positius i punts negatius però, en el seu conjunt, com a projecte global per al barri de Cerdanyola, és inacceptable. No obstant això, el partit està d'acord amb la instauració de més equipaments i la millora de l'entrada al barri per la zona del Vallès.

      D'altra banda, el Sr. Rovira vol deixar constància que ja fa molts plens que el PP demana que es presenti a la ciutadania, per part del Govern, una visió global urbanística de la ciutat, a fi que es converteixi en objecte de debat, i no de propaganda electoral. Mentre no es dugui a terme aquesta presentació, la formació no donarà suport a cap altra modificació de Pla General.

      A més, el Sr. Rovira recorda que fa uns anys es va discutir a nivell de ciutat un document, amb una gran participació, anomenat Pla Estratègic, liderat per Salvador Milà. Convindria reprendre aquella mena de debats generals i, si més no, que ICV o Esquerra Republicana facin valer les seves posicions davant de possibles desacords amb la regidoria d'Urbanisme, en mans del PSC.

      Per tant, el PP emplaça el Govern a fer debats oberts i participatius, com a mínim, cada vegada que hi hagi una modificació de Pla General, perquè la seva importància així ho requereix. Cal que els ciutadans expressin la seva opinió sobre el Mataró del futur.

      Finalment, el Sr. Rovira anuncia que al proper ple es presentarà una proposta de resolució en la línia d'exigir aquesta mena de debats generals tenint en compte la participació ciutadana.

       

      El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, es mostra satisfet perquè es faci al·lusió a la importància d'incorporar, en aquesta mena de debats, la participació ciutadana.

      Pel que fa a la proposta concreta de modificació del Sorrall, CiU hi veu alguna cosa més que la pura gestió urbanística i creu que s'ha d'anar més enllà. El barri de Cerdanyola ha estat mancat molt de temps de programació en aquest sentit. Les paraules del Sr. Vilert, divendres passat, reconeixent que segurament "no es podria haver fet pitjor", durant els anys en què aquests barris més perifèrics de la ciutat van créixer considerablement i molt ràpid, així ho confirmen. El dèficit d'equipaments per població és enorme i, per tant, la ciutat té un deute amb el barri.

      D'altra banda, és cert que a través de la Llei de Barris s'estan reurbanitzant alguns espais públics, però que no seran suficients per resoldre el problema de molts habitatges obsolets ni la manca d'equipaments d'una determinada envergadura. Tot i així, s'és conscient que les arques municipals no podrien afrontar el creixement zero que es demana, així com reconèixer la responsabilitat que l'Associació de Veïns va tenir en el moment que va posar en joc un espai com el de l'actual camp de futbol del Camí del Mig €gràcies al qual es va poder desencallar en gran mesura la tasca que estaven duent a terme els tècnics€. Malgrat tot, l'únic que ara s'ha fet és treure alguns dels habitatges que inicialment s'havia previst per a la zona del Sorrall a fi de col·locar-los al camp de futbol, però deixant-hi la resta.

      Convergència i Unió pensa que Cerdanyola es mereix l'esforç de pensar-hi més i, per tant, mantenir aquella àrea com a espai d'equipaments i zona verda o, sinó, l'esforç d'intentar trobar noves solucions. No tocava ara haver portat el punt al Ple perquè no està prou madur, tal com demostren les reunions que les diverses entitats i l'Associació de Veïns encara estan mantenint al respecte. Hagués estat més raonable esperar una mica més a fi d'endegar aquest procés amb el màxim consens i plegats.

      Per tots aquests motius, si la votació es fa avui, el vot de CiU serà negatiu. Tot i que si, en el procés que s'inicia ara, es produeixen canvis que millorin el pla previst, el grup es reserva poder canviar el sentit del seu vot.

       

      El senyor Arcadi Vilert insisteix en el fet que el procés tot just s'està iniciant i que retardar-ho no hagués tingut massa sentit, perquè ja hi haurà temps per al debat. És molt més útil fer els debats sobre propostes concretes del Govern ja estudiades i quantificades. Evidentment, com que no hi ha una pressa extraordinària, s'anirà avançant amb pas ferm cada vegada que es vegi que els acords són prous sòlids i majoritaris. Per tant, continua sent higiènic portar a votació avui aquesta proposta, que no deixa de ser un primer esborrany però que permetrà treballar sobre una base prèviament estudiada.

      Pel que fa al dèficit d'equipaments esmentat pel Sr. Fernàndez, és veritat que en manquen, però cal ser conscients que es tracta del peix que es mossega la cua. Si les paraules sobre la manca d'equipaments del portaveu de CiU es refereixen a la pastilla del Sorrall, cal tenir en compte que, d'una banda, agrupar tants equipaments en un sol punt no afavoreix la resta del barri i, de l'altra, si s'hi fessin menys habitatges o equipaments privats i el diferencial d'expropiació l'hagués de pagar el pressupost municipal, això faria minvar la resta d'inversions del barri. Per tant, allò més intel·ligent és alliberar el màxim de recursos en aquesta peça concreta per poder-los aplicar en d'altres operacions que el programa de la Llei de Barris preveu per a equipaments a Cerdanyola.

      En resposta a la intervenció del Sr. Rovira, el Sr. Vilert afirma que es pot debatre com i on es poden col·locar els habitatges de Cerdanyola €perquè l'esborrany deixa marge per al debat€, però és evident que s'hi ha de construir 420 pisos, tal com s'especifica en el Pla de l'Habitatge votat per tots. L'habitatge, amb xifres prudents i ubicacions idònies, és tan o més necessari que qualsevol altre equipament.

      Finalment, el conseller delegat demana un vot de confiança per al que ell espera sigui un procés ric, participatiu i amb el màxim consens.

       

      El senyor David Rovira agraeix el to de la resposta del Sr. Vilert i reconeix la importància que hi hagi habitatges per a tothom i que se'n continuïn construint. Però això no vol dir que es pugui decidir i modificar constantment on i quants habitatges es construeixen a cada lloc en funció dels interessos del moment.

      El Sr. Rovira reitera que no es pot densificar més aquesta zona en qüestió perquè ja està molt atapeïda. Més habitatges farà que no s'hi pugui aparcar i que no es pugui atorgar més qualitat de vida als veïns; només cal passejar-se pel barri per adonar-se d'aquesta realitat.

      D'altra banda, el portaveu del PP afirma que si el Sr. Vilert obre el debat i s'hi fan millores substancials, el sentit del vot del grup també podria canviar, des del contrari a l'abstenció.

       

      El senyor Arcadi Vilert explica, pel que fa a la qüestió de l'aparcament, que tots els nous habitatges tenen un 30% més de places de garatge dels que haurien de tenir pel nombre de pisos. A més, l'aparcament gratuït en superfície que hi ha a la ronda de Tarradelles s'amplia i la nova plaça urbana que es genera al final de Puig i Cadafalch comptarà amb un pàrquing soterrat. Augmentaran, doncs, les places d'aparcament.

      El senyor David Rovira dubta que allò que acaba d'esmentar el Sr. Vilert pugui passar de debò i que se solucioni el problema de l'aparcament.

      El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix que efectivament la idea és millorar la situació gràcies a la creació de més places d'aparcament, a través dels pàrquings dels mateixos immobles, el soterrat i el de superfície, però que, en tot cas, hi haurà temps per parlar-ne.

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

      Vots en contra: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

      Abstencions: Cap.

       

      CMI DE VIA PÚBLICA

      -Mobilitat-

      17 AUTORITZACIÓ A L'AMTU PER PRESENTAR A L'AJUNTAMENT DE MATARÓ COM A INTERLOCUTOR DAVANT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L'AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ ACOMPLINT EL CONVENI DE COL·LABORACIÓ SOBRE EL TRANSPORT URBÀ DE VIATGERS.

      El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

      "Vist el conveni formalitzat en data 27 de juliol de 2006, entre l'Honorable Sr. Joaquim Nadal i Farreras, en qualitat de conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (DPTOP) i del President del Consorci Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i, l'Il·lm. Sr. Josep Mayoral Antigas, en qualitat de president de l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU), i que té per objecte la millora del transport públic col·lectiu urbà dels municipis associats a l'AMTU, mitjançant l'increment dels ajuts a municipis per a la millora del transport urbà que actualment atorga la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit.

      Atès que l'Ajuntament de Mataró és membre associat de l'AMTU, segons acord adoptat pel ple en sessió celebrada el dia 7 de juny de 2001 i segons acord adoptat pel ple en sessió celebrada el 8 de novembre de 2001, d'aprovació de nous estatuts.

      Vist que en el pacte segon, lletra A), primer apartat, de l'esmentat conveni, s'estableix que: "L'AMTU es compromet a: Obtenir dels ajuntaments d'aquests municipis, que tinguin interès en beneficiar-se de les mesures de foment de la Generalitat de Catalunya, l'autorització expressa per a actuar, en representació seva, com a interlocutora única davant la Generalitat de Catalunya i l'ATM, en l'acompliment d'aquest conveni."

      Considerant que l'Ajuntament de Mataró té interès en acollir-se a les ajudes que resulten de l'esmentat conveni i, alhora, i a petició de l'AMTU, entenc procedent l'autorització a que es fa referència en el paràgraf anterior.

      Per tot això, el que subscriu regidor de mobilitat de l'Ajuntament de Mataró proposa al ple l'aprovació dels següents ACORDS:

      Primer.- Autoritzar a l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) per tal que representi a l'Ajuntament de Mataró, al efectes que s'estableixen en el pacte segon, lletra A), paràgraf 1., del conveni formalitzat el dia 27 de juliol de 2006, entre el DPTOP- ATM i l'AMTU (objecte de transcripció en la part expositiva d'aquesta proposta), l'objecte del qual és la millora del transport públic col·lectiu urbà dels municipis associats a l'AMTU. L'expressada autorització s'entén tant amplia en dret com sigui menester, en el marc dels drets i obligacions que es recullen en el conveni de referència.

      Segon.-

      Comunicar l'acord antecedent al DPTOP de la Generalitat de Catalunya, a l'ATM i a l'AMTU."

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (27).

       

      En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya

       

      CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

      PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

      18 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA POSADA EN MARXA D'UNA CAMPANYA INFORMATIVA SOBRE RECOMANACIONS A L'HORA DE LLOGAR O ADQUIRIR UN INMOBLE.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

      "Actualment, l'accés a l'habitatge és un dels principals problemes que preocupen a la nostra societat, sobretot als col·lectius més joves. Tot i que la Constitució reconeix el dret a gaudir d'un habitatge digne i adient, no tothom pot optar a un habitatge d'aquestes característiques, ja no només per manca de recursos sinó per errors en la selecció de la vivenda, la majoria de cops, per desconeixement de la normativa legal.


      Cal tenir en compte, que segons la normativa vigent els edificis d'habitatges han de complir uns requisits mínims d'habitabilitat i que la cèdula d'habitabilitat regulada al Decret 259/03 de 21 d'octubre és el document que certifica que un habitatge té aptitud per ser destinat a residència humana.


      Existeix també una preocupació compartida per tots front un fenomen com és el de l'habilitació com habitatges d'immobles que no reuneixen els requisits legals corresponents per ser destinats a residència humana  i aquest fenomen es podria arribar a donar a la nostra ciutat sinó és que ja es dóna.


       Per això, resulta necessari informar la ciutadania que vol adquirir un habitatge de lloguer o propietat quins són els requisits mínims necessaris d'habitabilitat d'un immoble, a fi i efecte de prevenir aquest tipus de situacions.


      Per tot l' exposat, es proposa al Ple l'adopció dels següents

      A C O R D S

      1.

      L'elaboració i difusió a nivell de ciutat d'una campanya informativa sobre recomanacions a tenir en consideració abans d'adquirir o llogar un immoble com habitatge així com sobre la possibilitat d'informar-se gratuïtament a través dels serveis corresponents d'aquest Ajuntament de la situació urbanística d'una finca."

       

      El senyor Francesc Teixidó i Pont, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, comença reconeixent i compartint que l'accés a l'habitatge és una de les principals preocupacions de la societat actual i, per tant, el Govern accepta la proposta presentada pel PP.

      El Govern de la ciutat és i ha estat sensible a aquesta problemàtica i, per això, bona part de l'activitat de Prohabitatge està orientada a l'assessorament integral de les persones que volen llogar un habitatge a través de la Borsa Jove, etc., tot coordinant-se amb altres regidories implicades, com la de Joventut, Serveis Socials, etc. També s'informa de les polítiques d'habitatge de la Generalitat, es gestiona el servei de sol·licitud, s'inspeccionen cèdules d'habitabilitat, es tramiten ajuts per a rehabilitacions, també per a lloguers, etc. L'equip de Prohabitatge està fent una gran tasca, tal com demostren el gran número de consultes i expedients tramitats €dels més elevats a tot Catalunya€.

      D'altra banda, fruit de l'anàlisi de l'oferta d'habitatges a Mataró, en el ple del mes de setembre, es bo recordar, ja es van presentar un seguit de limitacions pel que fa a la densitat d'habitatges. Aquestes obliguen els promotors i constructors i, per tant, constitueixen un reconeixements dels drets dels usuaris. Aquesta actuació lliga perfectament amb la proposta avui presentada, que el Govern considera excel·lent.

       

      El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot afirmatiu de la seva formació.

      Quan es fa una campanya informativa d'aquesta mena, i especialment en aquesta matèria, cal també ser prudents i aplicar-hi limitacions, perquè no s'acumuli massa paperassa al volum habitual que ja reben els ciutadans, i no suposi una despesa desmesurada. Cal ser prudents.

       

       

      El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, demana que es confirmi que tota la campanya es durà a terme des de Prohabitatge. El Sr. Teixidó així li ho confirma.

       

      El senyor Paulí Mojedano agraeix l'acollida de la proposta per part de la resta de grups. També comparteix la preocupació del Sr. Valls que la iniciativa no comporti una despesa important per a l'Ajuntament. La idea és que el ciutadà, amb aquesta petita informació d'entrada, eviti problemes posteriors. Ningú no pretén substituir els professionals del sector que ja hi ha al mercat.

      El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que a més es compta amb el Butlletí i la ràdio municipal, que poden posar-se al servei de la iniciativa, per reduir la despesa al mínim.

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (26).

       

      En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

       

      19 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A "EL FRONT DE MAR DE MATARÓ, UNA ESTRATEGIA DE DESENVOLUPAMENT".

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

      "ANTECEDENTS

      I.- EL COMPROMÍS

      El Ple Municipal de 13 de gener de 2005, en el context de l'acte administratiu de tancar el procediment per a modificar el vigent Programa d'Actuació Urbanística Municipal, va aprovar, entre d'altres, el següent acord: "Adquirir el compromís de proposar un debat en el sí del futur Consell de Ciutat sobre el que podria ser un marc d'actuació de la Façana Marítima de Mataró, des de la Riera d'Argentona fins al límit amb el terme municipal de Llavaneres. D'aquest debat haurien d'aflorar estratègies i actuacions, en infrastructures, dotacions i altres iniciatives institucionals, en el camp econòmic, cultural, tecnològic, social, agrícola i mediambiental, per tal de rendibilitzar com a ciutat les oportunitats que ens oferirà el planejament urbanístic en tràmit."

      D'altra banda , aquest compromís del Ple era de fet la concreció de tota una sèrie de coincidències entre el Govern Municipal i els grups municipals, amb especial rellevància d'una proposta de resolució de CiU no votada però acceptada, sobre la necessitat de reflexionar i programar les intervencions a la façana litoral de la ciutat i la seva àrea d'influència, i de fer-ho concertadament amb el màxim de forces polítiques i d'agents socials i econòmics que fos possible.

      Finalment, el PAM 2006 inclou l'actuació 2.1.4.57 "Elaboració d'una proposta d'actuació estratègica a la façana marítima de Mataró, des de la Riera d'Argentona fins al límit amb el terme de Llavaneres, que programi les intervencions a la façana i el seu àmbit d'influència."

      Així doncs l'objectiu de la proposta d'actuació estratègica és POSAR EN VALOR LA POTENCIALITAT DEL FRONT DE MAR COM A UN DELS MOTORS DE DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT.

      II.- MARC

      II.1.- La validació del model territorial.

      Mataró s'ha identificat plenament amb el model territorial definit en el Pla General d'Ordenació Urbana de 1996, en el qual es dibuixa una ciutat concebuda a partir de tres terços: L'urbà, el forestal i l'agrícola, als que s'hi suma el mar com a un quart espai característic : Aquest model, que va comportar una àmplia participació ciutadana, s'ha convertit en un element central en la definició territorial de la ciutat i un valor afegit reconegut en planificacions de país.

      Així, amb la definició dels conceptes urbanístics als sectors del Rengle, Iveco-Renfe i la Ronda Barceló, després de les aprovacions definitives dels sectors de Marina de Llevant, Cafè de Mar i Cambra Agrària, quedarien aclarides les grans línies del planejament en el conjunt del Front de Mar de la ciutat. També, l'aprovació definitiva per part de la Generalitat del Pla Urbanístic Director del Sistema Costaner ha acabat de definir la resta de façana del terme municipal en el sòl agrícola de les Cinc Sènies.

       

      II.2.- El Pla Estratègic del Litoral.

      Durant els anys 2004 i 2006 s'han realitzat els treball de definició del Pla Estratègic del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona. Òbviament es tracta d'un document-marc, genèric i molt obert, però que identifica en forma de suggeriments les principals possibilitat d'intervenció sobre problemàtiques més comuns als municipis de la costa urbana. En tot cas, aporta unes diagnosis i metodologies que faciliten la concreció a nivell local.

      II.3.- El Pla de Promoció de la Ciutat.

      També, i després d'una reflexió molt participada, l'IMPEM va aprovar el Pla d'Actuació per a la Promoció de la Ciutat (PAPC). D'aquest document se'n va donar compte al Ple municipal. Una de les idees-força sobre la qual van pivotar moltes de les actuacions del Pla és la característica de Mataró com a ciutat mediterrània, oberta al mar, i utilitzant aquest actiu com un recurs per a bastir-hi activitat econòmica, cultural i ciutadana. Són evidents els punts de contacte entre el mar com a recurs i les actuacions en el territori que conforma el seu espai urbà més proper.

      II.4.- El Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social.

      El PDES ha resultat un esforç de participació dels diferents agents econòmics, polítics i socials per tal de bastir una reflexió de futur estratègica per la ciutat, que ha de guiar les actuacions de futur. A banda de les seves conclusions el valor afegit d'aquest pacte, és la pròpia voluntat d'elaboració del document en si. La participació de tècnics dels diferents àmbits de debat ha resultat altament satisfactòria, atès el resultat final. L'existència d'una dinàmica de Pacte, més enllà dels propis resultats que són molt útils i engrescadors, ha permès un entorn de diàleg i reflexió conjunta d'alt valor per al futur de la ciutat, que cal aprofitar. La pròpia estructura del Pacte, en consonància amb els documents i acords citats anteriorment, obliga a treballar vers una fase més operativa de programes i d'actuacions concretes.

      III.- LES OPORTUNITATS DEL NOU CONTEXT.

      III.1.- Canvis en el model productiu.

      El model productiu de Mataró està evolucionant cap a la diversificació econòmica. Aquesta diversificació avança de forma important en el sector terciari. En aquest sentit, estem assistint a un increment de la activitat econòmica en el sector serveis, en concret en el subsectors del comerç, la restauració, dels serveis a les persones, dels serveis mediambientals i, de manera més emergent, el turisme i la tecnologia. La ciutat ja fa temps que està immersa en la reconversió del seu teixit productiu vers altres tipus d'activitats més portadores de futur, basades en el coneixement i la innovació, amb més capacitat de captar valor afegit, amb menys consum de territori. Elements, aquests, que faciliten la consolidació de l'activitat empresarial i les possibilitats de perdurabilitat en el temps. Aquesta reconversió, a mes té la característica positiva d'evolucionar vers una amplia diversitat de sectors i de mercats, per abandonar el risc inherent a tot monoconreu. Entre aquests nous sectors a desenvolupar s'hi troben moltes iniciatives empresarials que tenen en comú el mar com a factor d'oportunitat; sia com a objecte directe o coadjuvant de la seva activitat, sia com a entorn agradable que pot millorar l'excel·lència de la pròpia activitat.

       

      III.2.- Canvis en l'actitud i percepció ciutadana.

      Mataró, a l'igual que altres ciutats de similars característiques geogràfiques i històriques, ha viscut entre recelosa i escèptica envers el mar. Tant per la inèrcia de molts segles de considerar el mar com a origen de riscos i conflictes, com per un distanciament malfiat de certs models de desenvolupament turístic. Però simultàniament, Mataró també ha tingut una ànima marinera, inclosa la seva vessant comercial i industrial. Caldrà, doncs, fomentar aquesta segona actitud, en el sentit de considerar el nostre litoral com a font de treball, de riquesa, de cultura i d'actiu mediambiental. Sense espoliar de mala manera la seva potencialitat, però sense renunciar a res del que ens pot aportar racionalment.

      III.3.- Un rol en la nova redistribució metropolitana.

      La futura organització territorial en forma de vegueries inclourà al Maresme, i per tant a Mataró, en una de les regions metropolitanes amb més força i projecció de l'arc mediterrani europeu i, conseqüentment, en una de les zones de referència en la nova lògica de la globalització mundial. Aquesta és una gran oportunitat que caldrà, però, gestionar amb prudència. Des de l'aliança estratègica amb les ciutats mitjanes de l'Arc Metropolità (Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú), des de la coordinació oberta i respectuosa amb els municipis veïns del nostre sistema local de ciutats (Argentona, Cabrera, Dosrius, Òrrius, Llavaneres, Vilassar de Mar) des del reconeixement de la força tractora de Barcelona i la seva àrea, des de la concepció de la pròpia identitat com un factor a aportar i no a diluir....Mataró ha de treballar per a identificar el rol que ens convé en la nova, i inevitable, redistribució de rols en aquest territori tant complex en el que estem immersos. El Front de Mar ha de ser un dels components claus en la configuració d'un rol emergent i de capitalitat.

      IV.- LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES.

      IV. 1.- En el camp mediambiental.

      1. Platges, Rieres i Fons Marí. Tres aspectes d'un mateix sistema que caldrà preservar i transformar-lo en un actiu de la ciutat. Caldrà garantir la pervivència del contracte que té el Port de Mataró per al transvasament de la sorra i així mantenir les platges de ponent. Regular els usos de totes les platges incidint clarament en la seva neteja i manteniment. Repensar el sistema de rieres, sobretot la Riera d'Argentona i la de Sant Simó, per tal de guanyar uns espais per al lleure, aflorant la seva dimensió de paisatge fluvial.Vetllar per la preservació i extensió de les praderies del fons marí, com a tresor mediambiental. Reserva d'una franja, on sigui possible, per a la recuperació del sistema de mareny o maresme, que originàriament donà nom a la nostra comarca, amb recuperació de l'orografia de terreny (dunes, aiguamoll, deltes de riera...) i biodiversitat autòctona pròpia d'aquest sistema.
      2. Infrastructures de mobilitat i permeabilitat peatonal. Caldrà estar amatents a l'impacte mediambiental de les necessitats de mobilitat i millora del transport públic, especialment aconseguir potenciar la funció interurbana del transport ferroviari, promovent el desviament de l'actual línia de tren vers a nuclis urbans de l'interior de la ciutat. Mentrestant, en el context del Pla de Mobilitat Urbana, caldrà preveure les noves necessitats d'aparcament i de permeabilitat peatonal entre la trama urbana i el Passeig. Així mateix, s'hauran de centrar actuacions per a potenciar el sistema de corredors ecològics i traçat de camins rurals d'interès paisatgístic i cultural i que suposen la connexió entre els espais rurals, de muntanya i forestals amb el litoral.
      3. Zona d'aprofitament agrícola. Amb el Pla Director del Sistema Costaner aprovat, ara ja es pot concretar urbanísticament la definició de l'espai agrari de les Cinc Sènies, i començar les tasques de neteja d'activitats incompatibles, la gestió dels camins i logístiques agrícoles, el tractament mediambiental de residus i aigües, i la conciliació de l'activitat agrària amb l'aprofitament del gran espai lliure per activitats complementàries, com una forma de riquesa cultural i ciutadana.

      1. Infrastructures de Sanejament. Amb el Pla director del Clavegueram de la ciutat tenim un instrument de planificació que ens porta a que en els propers dotze anys instal·lem dipòsits antiDSU i millorem els sobreeixides de l'interceptor que transcorre paral·lel a la costa, que minvin les descàrregues d'aigües brutes directament a les rieres o al mar. Però s'ha de millorar el tractament que es dóna a l'aigua residual a l'EDAR amb especial atenció a la incorporació del tractament terciari per tal de poder reutilitzar l'aigua per a l'aqüífer de la Riera d'Argentona, així com els olors que es produeixen. A banda hem de mantenir l'aprofitament tèrmic de l'assecat de fangs (calor i biogas) per al servei de climatització mitjançant el Tub Verd.

       

      IV.2. - En el Camp Cívic.

      1. Cohesió social i política d'habitatge. La nova implantació residencial a la façana marítima ha de contemplar una equilibrada proporció d'habitatge a preu amb protecció pública, tant si és de promoció pública com privada. Una part haurà de ser de lloguer. S'ha de preservar el conjunt de cases del Passeig Callao, com a peça urbanística singular de la nostra ciutat representativa d'un antic barri de pescadors.
      2. Equipaments. La convivència d'equipaments de ciutat i equipaments de proximitat ajuda a la cohesió dels barris nous. L'especial centralitat conceptual que volem fomentar, combinat amb la bona comunicació, fa d'aquests espais un lloc idoni per als equipaments de ciutat, o d'àmbit d'influència superior. Però, simultàniament, al voler que siguin sobretot uns espais en vida, els equipaments de barri ajuden a arrelar el fet residencial de caire popular. Hem de fer possible la integració d'aquestes zones d'equipament amb els espais naturals recuperats, en platges i riberes integrant-hi alhora un sistema d'espais verds i horts urbans.
      3. Espais verds. La gran oportunitat que aporta el tractament conjunt del Front de Mar és la possibilitat de configurar un gran parc lineal, un Passeig Marítim de quasi quatre quilòmetres de longitud. Amb les seves especialitats funcionals, característiques paisatgístiques, centralitats d'interès i, especialment, amb la seva lògica connexió amb la trama urbana de la ciutat consolidada. Definitivament, aquesta transformació física serà la que millor contribuirà als canvis de percepció ciutadana, tant pels propis mataronins com, també a factor diferencial d'atractiu per a la resta del país. Així mateix, l'ampla superfície tant del passeig marítim com de les platges pot integrar la reserva d'una franja , bé intermitja al llarg de tot el passeig o bé situada a la proximitat dels deltes de les rieres, per a la recuperació d'espais naturals amb biodiversitat autòctona que s'integrin d'una forma natural amb els espais verds del passeig marítim, de manera que aquest sigui un filtre progressiu, o zona de transició, entre l'estricta duresa de la trama urbana i els espais naturals recuperats del litoral.

      IV.3.- En el camp econòmic.-

      1. El projecte Tecnocampus. El Front de Mar interacciona amb el projecte Tecnocampus als menys en dos grans aspectes: perquè la seu física més visible del projecte estarà a primera línia de mar i perquè els valors de l'obertura al mar són molt apreciats, com a sinònim de qualitat de vida, per a localitzar-hi les activitats econòmiques que utilitzen el coneixement com a principal material de producció. La seu física, al tocar de la Porta Laietana i l'Avinguda Ernest Lluch, serà un espai de transferència entre el coneixement universitari, ciència, i l'empresa, una autèntica força tractora de la qual haurien de néixer unitats empresarials que han de ser la llavor de nous segments d'ocupació d'alta qualitat. El Tecnocampus ha de subministrar continguts a la incubadora de base tecnològica de l'IMPEM, al centre de transferència tecnològica del tèxtil de Cetemmsa, a les produccions audiovisuals de les futures televisions digitals i ha d'afavorir la propera ampliació de l'oferta educativa del IES Municipal Miquel Biada. Caldrà posar les bases i les facilitats, perquè el Tecnocampus sigui per a l'economia i el coneixement local el que en el seu moment va significar el ferrocarril per a la industrialització de la ciutat.
      2. El Parc tecnològic del Rengle. El primer cercle d'influència del TECNOCAMPUS, per pura proximitat, serà el sector terciari del Rengle i, probablement, també altres zones de terciari de la ciutat (Cirera, Cerdanyola, Eixample Est,...). Caldrà impulsar la implantació d'activitats amb alt contingut de coneixement i tecnologia en el sostre de promoció pública i vetllar perquè a la resta li sigui atractiu seguir el fil.
      3. El turisme. No solament les platges i el port, que també, i no solament un turisme de procedència exterior, que també. La dinamització del Front de Mar, a més, pot significar una oferta atractiva per un turisme proper, segurament d'un sol dia , però altament renovable per rotació i amb prou disponibilitat adquisitiva. Aquesta demanda permetrà consolidar una oferta de qualitat , gastronòmica, cultural, esportiva, al preu just, que podria ser per a captar un nou turisme exterior homologable també en qualitat. Així mateix, apostant per uns nous valors basats en la recuperació d'espais naturals, promoció d'activitats esportives aquàtiques i activitats culturals lligades amb el front de mar, conferirà a la nostra ciutat una singularitat que ens permetrà atraure un turisme sensible i de qualitat.
      4. El comerç i els serveis. L'atractivitat de l'espai, en sinèrgia amb les activitats empresarials i turístiques de qualitat, són la base per a implantar un bon teixit d'oferta comercial i de serveis amb vocació supramunicipal. Per a fer això, caldrà facilitar aspectes com la mobilitat, la peatonalització i, de forma imprescindible, la connectivitat del Front de Mar amb la trama urbana dipositària dels centres d'interès comercial, sigui per tradició sigui per especialització. En realitat el Front de Mar requereix ser reconegut i integrat per la pròpia ciutat. No hauria de ser un afegit, malgrat sigui de qualitat, sinó que ha de guanyar-se el rol d'itinerari natural, tot eixamplant el territori assumit com a comercial. I a la vegada, contribuir a dotar la ciutat d'un nou dimensionat del territori capaç de contenir tota la oferta de serveis per a un públic objectiu que depassa els límits locals.
      5. L'ocupació de qualitat. L'excel·lència que busquem en els productes i serveis tenen la seva base en uns treballadors i unes treballadores formats i amb llocs de treball, per altri o bé d'autoocupació, de qualitat. La formació contínua és el repte de tota societat en canvi, així la coordinació i la sinergia amb el mercat laboral serà un element decisiu per a la competivitat del nostre territori que, en el futur, s'impulsarà a través de la tasca que realitzarà el Consorci territorial per l'Ocupació.
      6. Cal preservar l'activitat de pesca com a mitjà econòmic, avui minoritari, però que ha constituït una font econòmica tradicional de la nostra ciutat. Intentar reactivar aquesta activitat aprofitant els nous mitjans tecnològics i de coneixement centrats al voltant del Tecnocampus.

       

      IV.4 En el camp esportiu i cultural.

      1. Creiem que cal potenciar els esports aquàtics i subaquàtics, pesca i altres esports de pràctica idònia i preferent a les platges del nostre litoral, sota criteris de sostenibilitat i respecte amb el mediambient, i fomentant l'aproximació dels nens i nenes i jovent dels barris interiors de la ciutat vers aquestes activitats trencant la imatge d'exclusivitat i elitisme que habitualment se'ls hi ha donat a algunes de les mateixes. Així caldrà implicar a les entitats , organismes públics i Patronat Municipal d'Esports a fi de que facilitin i proporcionin els mitjans necessaris per a fomentar aquestes activitats esportives fent-les extensives a uns sectors de la població que mai no se'ls li ha donat l'oportunitat de gaudir-ne.
      2. Cal potenciar, així mateix, diverses activitats culturals relacionades amb el món mariner com la pesca i l'activitat de drassanes o de construcció nàutica esportiva com a activitat cultural, i alhora empresarial i de recerca.

       

      Per tot el que s'acaba d'exposar, PROPOSEM, al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau dels següents

      ACORDS

      PRIMER.- Pel desenvolupament de les línies estratègiques enumerades a l'apartat d'antecedents s'elaborarà un Programa d'Actuacions. Aquest es dissenyarà amb la concurrència del consens dels grups polítics municipals, amb entitats, i amb el suport tècnic necessari, en el format d'una comissió de seguiment especialitzada en les actuacions del Front de Mar, atenent als criteris funcionals i orgànics que es defineixen als acords següents. L'anterior llista de línies estratègiques no és exhaustiva ni tancada, podent-se ampliar a mesura que avanci la tasca desenvolupada per l'esmentada comissió de seguiment especialitzada.

      SEGON.- La Comissió de seguiment especialitzada en les actuacions de Front de Mar, amb el nom específic que se li atorgui , estarà dotada de suport tècnic específic i adscrita orgànicament a l'Alcaldia. Estarà constituïda, com a mínim, per representants dels següents organismes i entitats:

      • Alcalde o Regidor en qui delegui.

      • Grups Municipals.

      • Representants del món econòmic i social, a proposta de la comissió de seguiment del PDES.

      • Consorci del Port.

      • Entitats ciutadanes, a proposta del Consell de Ciutat.

      • Representants de la Comissió de Territori del Consell del Centre-Eixample-Havana.

      • Persones de reconegut prestigi a proposta de la Junta de Portaveus.

       

      TERCER.- Aquesta Comissió de seguiment tindrà coneixement de les propostes d'actuació, en qualsevol dels seus eixos, podent reclamar informació o estudis puntuals i podent proposar temes al Govern. En cap cas substituirà el debat que per la seva idiosincràsia o nivell de detall, hagués de fer-se en els organismes i fòrums pertinents (IMPEM, Consell de Ciutat, Patronat de Cultura, Patronat d'Esports, Consell de Medi Ambient, Consell de Patrimoni Arquitectònic i Ambiental, Comissió de Territori del Consell del Centre-Eixample-Havana, Àgora, Mirador, etc..).En tot cas, tant la Comissió de Seguiment com els fòrums de debat naturals haurien de conèixer les opinions els uns dels altres.

      QUART.- Un cop l'any, com a mínim, la Comissió de Seguiment haurà de presentar un informe al Consell de Ciutat, essent aquest últim el marc natural per a debatre les principals línies d'estratègiques del Programa d'Actuacions del Front de Mar, en tant que és l'organisme de participació més global i pluridisciplinar dels que disposem.

      CINQUÈ.- El Govern Municipal, mitjançant els seus mecanismes propis, farà el debat polític que calgui sobre les actuacions en el Front de Mar, impulsant, si s'escau, el seu tractament en els Consells de Participació sectorial en funció de la temàtica, i organitzant els procediments corresponents per a la presa de decisions operatives."

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que la seva formació no participarà en aquest tema del consens demanat pel Sr. Vilert.

      El problema novament és que si hagués estat considerat com un veritable tema de ciutat, s'hagués generat molt abans un debat general ciutadà que el recolzés, i no ara. Per al PP aquesta proposta és un pur artifici electoral, exactament igual que l'exposició recentment inaugurada anomenada Mataró, millora. Una exposició on s'hi recull: "les principals actuacions que es porten a terme a la façana marítima de la ciutat", a banda del fet que el Sr. Vilert va mencionar a la inauguració de la mateixa, "volem posar de manifest que estem fent política". Per tant, sembla que el Govern estigui fent campanya abans d'hora.

      Atès que l'urbanisme és un poderós instrument a través del qual es dissenya el futur d'una ciutat, és imprescindible recórrer a una revisió del Pla General.

      D'altra banda, si ja s'ha fet aquesta exposició per mostrar les actuacions fetes al front de mar, quin sentit té la proposta que avui es presenta? El PP està d'acord amb el potencial que té la zona per al futur de la ciutat, però no veu clar cap on es va, com tampoc fa sentit plantejar ara una nova comissió €després d'haver desenvolupat altres sectors contigus de la zona, i a pedaços€.

      El document preveu unes línies estratègiques excessivament generals, que abasten pràcticament la totalitat dels àmbits €el medi ambient, l'economia, el turisme, l'esport, el lleure o els residus€. D'entrada, tal com estan plantejades, als ciutadans no els diuen massa, perquè la preocupació dels mataronins són els problemes quotidians. És a dir, abans d'haver començat a desenvolupar aquesta zona de la ciutat, caldria haver buscat solucions concretes per a cada problemàtica concreta en relació amb cadascun dels àmbits.

      Conseqüentment, el PP creu que hi ha mancances respecte al projecte que, d'entrada, no deixa clar quant costarà i com es podrà pagar, així com tampoc no hi ha compromisos clars, llevat d'una referència al medi ambient, en què tots estarien d'acord. Altres carències són la manca de referències al trasllat del soterrament de la línia ferroviària, per exemple, o la manca d'un document estratègic que servís de model de ciutat per saber cap on es va.

      D'altra banda, el Sr. Mojedano diu que ja n'hi ha prou de donar xecs en blanc que després no serveixen per res més que per fer publicitat del Govern entre els ciutadans. La proposta, és simplement un cop d'efecte electoralista, perquè el document en si mateix no conté res de nou. Si es vol realment un debat general, convé anar a la revisió del Pla General.

      El procés que s'hagués hagut de seguir és justament el contrari. Si en el front de mar es volen crear barris, allò més correcte hagués estat debatre primer a nivell estratègic i, en tot cas, després crear una comissió, però no a l'inrevés. Exactament igual que ha passat amb el projecte Tecnocampus: primer s'hagués hagut de presentar el debat entre els ciutadans i, a continuació, actuar; i potser ara no hauríem de lamentar la marxa de Microsoft a Manresa, sense saber-ne els motius.

      En definitiva, el PP no se sumarà a la campanya electoral que ha encetat el govern tripartit en matèria urbanística.

       

      El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença expressant que és complexa la seva intervenció tot just ara.

      Per posicionar el vot afirmatiu de la formació, el Sr. Esperalba, en to irònic, recorda que l'escriptor Vicenç Villatoro va descobrir el gen convergent o de CiU, que consisteix a dir que sí al final d'aquelles qüestions importants de ciutat.

      És molt difícil que des de qualsevol àmbit polític de la ciutat es pugui negar que CiU no hagi estat reivindicant durant els últims 8 anys la necessitat d'una revisió profunda del Pla General i de la instauració d'un pla estratègic global; que no s'ha fet perquè sempre se'ls ha dit que avui dia ja no se'n fan a nivell de ciutat.

      D'altra banda, hi ha un altre gen que Jordi Pujol va etiquetar com "síndrome de Saramago", que consisteix en què, en funció de qui diu les coses, aquestes són o no són acceptades. Aquest gen és àmpliament practicat pel govern del Tripartit.

      No obstant això, CiU votarà a favor d'aquesta proposta de resolució, perquè, tot i que representa una reforma parcial només de la ciutat, és necessària i s'adiu a una reivindicació històrica de la formació. Fa més de vint anys que CiU ha volgut presentar d'una manera integral la reforma del front de mar, contemplant la desaparició de la N-II davant del front, així com la de la via fèrria. Fins i tot durant la etapa del Govern de Felipe González es donava suport a aquesta iniciativa com a punt clau del desenvolupament estratègic de la ciutat. Però l'anterior alcalde de Mataró mai no en va fer cas.

      Finalment la proposició de CiU, presentada reiteradament en el si dels darrers debats del PAM demanant aquesta reforma integral del front de mar, és acceptada i, per tant, seria absurd que ara la formació hi votés contràriament.

      Ara, doncs, atesa la importància de Mataró en la línia geogràfica Barcelona-Marsella, es té l'oportunitat de desenvolupar aquest penúltim eix estratègic de la ciutat, així com la seva connectibilitat a través del mar, l'aire €amb l'aeroport de Girona€ i terra €amb les vies fèrries€, per a convertir-lo en un dels focus del creixement econòmic de Mataró.

      La proposta que presenta el Govern recull bona part dels plantejaments que feia CiU, com ara la creació d'un òrgan que vetllés pel bon desenvolupament d'aquest eix. És cert, en la línia apuntada pel PP, que moltes de les actuacions urbanístiques del front de mar ja estan fetes, però encara no ho està un estudi profund del que representarà aquest eix per al desenvolupament estratègic de Mataró.

      Mai abans s'havia tingut en compte aquesta reivindicació, però ara que s'ha acceptat, cal aprofitar-la; malgrat que hàgim hagut d'esperar a estar a les portes d'unes noves eleccions perquè el Govern en fes cas. És bo que s'hagi decidit crear una comissió de seguiment que s'encarregui d'aquesta qüestió, així com que se'n professionalitzi la gestió a través de la figura del comissari del front de mar €CiU vetllarà perquè així sigui€.

      Ens trobem, doncs, davant d'una oportunitat històrica que ha de permetre que Mataró surti de l'anonimat, així com millorar la seva situació econòmica.

       

      El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix, en al·lusió a la intervenció del Sr. Mojedano, que "Microsoft no ha marxat a Manresa" perquè mai no ha estat a Mataró. Microsoft va decidir, per motius d'estratègia comercial, que Manresa els convenia més i se n'hi van anar. Cal fer-ne l'aclariment semàntic.

      El senyor Paulí Mojedano manifesta que simplement pretenia constatar un fet.

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

      Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

      Abstencions: Cap.

       

       

      20 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL XALET DE CAN MASJOAN, DE L'ARQUITECTE JORDI CAPELL, UBICAT AL NOU PARC CENTRAL.

      El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

      "Dins del nou Parc Central, entre l'Avda. de Mn. Cinto Verdaguer i el Passeig de l'Orfeó Mataroní hi ha el xalet de "Can Masjoan" obra de l'arquitecte Jordi Capell . Aquest edifici està catalogat amb nivell de protecció A, que significa observar la protecció de les seves façanes, la volumetria i l'estructura.

      Aquest espai habitualment presenta una imatge poc adient, per la quantitat de pintades a les seves parets i per l'entorn sovint degradat que presenta. Cal reconèixer que de tant en tant si fa una capa de pintura per dissimular-les, com s'ha fet fa pocs dies. Així mateix es neteja l'entorn força sovint. En l'actualitat però es pot observar com les pedres de la banda de llevant estan tacades de pintura.

      Així mateix, la protecció que presenta la part que dóna a l'Escola Antonio Machado és nul·la, podent-se accedir directament a la balconada principal de l'edifici. Això pot comportar problemes de seguretat, doncs a determinades hores, grups de joves hi juguen amb el perill que això pot comportar.

      La utilitat d'aquest xalet, en l'actualitat es redueix a emmagatzemar estris i materials destinats al servei i manteniment del mateix Parc Central. Des del punt de vista de Convergència i Unió, la utilitat d'aquest espai no s'adiu amb el seu valor arquitectònic, patrimonial i estratègic a nivell territorial.

      CiU considera que s'hauria de posar en valor aquest edifici, observant diferents possibilitats per tal de millorar-ne l'ús i la seva funció representativa, tant dins del mateix Parc com a nivell de barri i ciutat. Per exemple un millor ús podria ser, destinar el xalet a informació i formació al voltant del propi Parc Central, tant del nou com del vell i també del Parc Forestal de Mataró. Un altre ús alternatiu podria ser destinar el xalet a espai per a l'Associació de veïns del Barri. Un tercer ús alternatiu podria ser destinar-lo a activitats cíviques i socials de petit format de la ciutat.

      És per tot això que el grup municipal de Convergència i Unió presenta la següent,

       

      PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

      El Govern municipal estudiarà una alternativa d'ús al xalet "Can Masjoan" de Jordi Capell, amb l'objectiu de dignificar la seva funció representativa i l'espai que ocupa en el nou Parc Central. Aquest nou ús s'adirà amb el seu valor arquitectònic i patrimonial. "

       

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, troba la proposta raonable i, per tant, s'hi sumaran.

       

      La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, en nom del Govern, accepta la proposta i, recorda, que ja s'hi està treballant. És cert que el destí que té la casa actualment era temporal i, de fet, ja s'està estudiant alguna proposta més concreta que, després, se sotmetrà a debat per veure'n la idoneïtat. Recorda també que en el Consell del Patrimoni fou on es va suggerir que potenciar el xalet seria la millor manera de promoure la figura de l'arquitecte.

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (27).

       

      PRECS I PREGUNTES

      El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 21 i 24 per venir referits a temàtiques coincidents.

      21 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA UTILITZACIÓ DELS ESPAIS DEL CENTRE CÍVIC PLA D'EN BOET.

      La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

      "En el Ple Municipal del mes de juliol del 2006, aquest Grup va preguntar sobre la utilització dels espais del Centre Cívic del Pla d'en Boet, mereixent una detallada resposta oral i després per escrit de la regidora responsable de Participació Ciutadana. Segons les dades rebudes, d'aquest Centre Cívic hi ha ocupats de forma permanent:

      • 356,95 m2 (el 18,46%) per part de diversos Serveis de l'Ajuntament (Participació Ciutadana i Territori, Benestar Social i Mataró Ràdio)
      • 154,61 m2 estan ocupats de forma exclusiva per diverses entitats (Gent Gran del Pla d'en Boet, Associació de Veïns, l'Esbarjo d'en Boet)

      Per tant, segons les xifres, queden lliures per a ús compartit o el que convingui 511,56 m2. Però sabem que l'Associació de Veïns del Pla d'en Boet ha iniciat una campanya de recollida de signatures mostrant la seva disconformitat en com s'estan gestionant els espais del centre cívic del barri, ja que consideren que s'està convertint en un espai ocupat per oficines municipals i que no queden espais perquè les entitats hi realizin les seves activitats.

      Es per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

      PREGUNTA:

      1. Han variat les xifres d'ocupació dels espais del Centre Cívic del Pla d'en Boet per part dels diferents Serveis de l'Ajuntament d'ençà el mes de Juliol que expliquin els problemes d'espai que denuncia l'Associació de Veïns?
      2. Quins són els problemes de gestió dels espais que presenta el Centre Cívic del Pla d'en Boet?
      3. Quines activitats programades per les entitats acollides al centre cívic del Pla d'en Boet estan tenint problemes per a ser realitzades per manca d'espais?
      4. Per quan està previst condicionar els 296 m2 que queden pendents (de la superfície útil total de 2250m2 n'hi ha acabats 1934 m2) de l'obra?"

       

       

       

       

      24 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA GESTIÓ DELS ESPAIS AL CENTRE CÍVIC PLA D'EN BOET.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

      "Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor que l'Associació de Veïns del Pla d'en Boet ha expressat el seu malestar per la forma en què s'estan gestionant els espais del nou centre cívic del barri, al carrer Juan Sebastián Elcano.

      Segons els veïns, les sales del centre cívic s'ocupen més en activitats de l'Ajuntament (recordem que, per exemple, els estudis de Mataró Ràdio es troben en aquest espai) que no pas en activitats relacionades amb l'AAVV i la resta d'associacions del barri. Actualment, l'Associació ni tant sols compta amb un petit magatzem on poder desar material.

      Aquesta situació està generant greus inconvenients, principalment, a l'Associació de Veïns.

      El Grup Popular creu que des del Govern Municipal s'ha de prioritzar la utilització d'aquests tipus d'espais entre les associacions de la ciutat i no deixar que aquests acabin per convertir-se en una oficina més de l'Ajuntament.

      PREGUNTA

      1. Té coneixement el Govern Municipal de les queixes expressades per l'Associació de Veïns?
      2. Si és així, quins tipus de mesures pensa prendre al respecte?"

       

      La senyora Maria Rosa Cuscó, consellera delegada de Participació, Cooperació Internacional i Dona, comença responent el Sr. Mojedano.

      Evidentment que el Govern municipal té coneixement de les queixes exposades. En diverses ocasions, hi ha hagut trobades amb l'Associació de Veïns de Pla d'en Boet i que n'hi ha una de prevista per a la setmana vinent.

      En resposta a la primera pregunta plantejada per la Sra. Recoder, la consellera delegada confirma que d'ençà del mes de juliol no s'ha produït cap variació pel que fa a les xifres d'ocupació dels espais del Centre Cívic.

      Abans de continuar responent, la Sra. Cuscó explica què entén que és un centre cívic. Es tracta d'un espai amb funcions, d'una banda, de centralitzar i acostar els serveis municipals al barri i a la ciutadania i, de l'altra, d'oferir espais per a la realitzar activitats socioculturals. L'Associació de Veïns del Pla d'en Boet és una de les entitats que disposa de més espais d'autonomia d'ús, amb claus del centre i codi d'alarma i que, hores d'ara, gaudeix d'espais exclusius i compartits. Pel que fa als exclusius, compten amb un despatx al primer pis i se'ls ha assignat l'ús d'altres espais per organitzar activitats com ara reunions de comissió de festa, preparació de festes populars, setmana cultural, instal·lació del patge real per Nadal, a més de tots els cursos d'activitats socioculturals i formatives.

      A més, a l'equipament cívic de la rda. Francesc Macià, l'Associació hi realitza activitats, com ara la vocalia de Dona, de Joventut, entre d'altres. També disposen d'un espai que s'utilitza com a magatzem per a la comissió de festes, i, a l'antiga escola bressol del Tabalet, tenen cedit un espai per fer reunions periòdiques de comunitats de veïns, etc. Actualment, ADIGSA també els ha cedit els baixos del bloc de pisos de la Rda. Francesc Macià.

      Per tot plegat, aquesta associació, que gaudeix d'una gran diversitat d'espais, s'hauria de considerar privilegiada. A més, en el mateix centre cívic s'hi ubica l'Associació de la Gent Gran del Pla d'en Boet, que també disposa de claus i d'alarma, d'un despatx al primer pis i altres espais compartits.

      Pel que fa a quins són els problemes de gestió que té el centre, la Sra. Cuscó explica que l'únic problema que potser es planteja és gestionar una demanda superior a l'oferta d'alguns espais en determinades franges horàries.

      Quant a la tercera pregunta, la consellera delegada respon que de problema per definició no n'hi ha cap, sempre que les activitats estiguin programades. Ara bé, si es produeixen activitats sobrevingudes o no programades, és possible que hi pugui haver algun problema, tot i que sempre cal respectar l'ordre de sol·licitud.

      Respecte a l'última pregunta de la Sra. Recoder, val a dir que pel que fa a aquests espais, cal preveure una reserva en funció de com puguin anar evolucionant els serveis allà ubicats.

      Finalment, en resposta a la segona pregunta del Sr. Mojedano, la Sra. Cuscó diu que es va parlar amb l'Associació de Veïns del Pla d'en Boet i es va pactar que se'ls cediria un nou espai amb exclusivitat al mateix centre cívic (un espai que és tres o quatre vegades més gran que el tenen actualment). Aquest espai, quan es va inaugurar el centre cívic, ja se'ls va oferir, però en aquell moment, per circumstàncies determinades, no el van voler. Ara el tindran a la seva disposició un cop l'espai es buidi cap a la darreria d'aquest any 2006 o principi del 2007.

       

      La senyora Maria José Recoder agraeix la resposta de la Sra. Cuscó, pel que fa a les activitats que es realitzen al nou centre cívic, però recorda que la situació de l'Associació de Veïns de Pla d'en Boet no ha millorat respecte l'anterior centre. Segueix tenint un despatx €això, sí, més gran€, i, en canvi, en els pisos de dalt és on hi ha els despatxos ocupats per oficines municipals. Fins i tot, se senten veus de que alguns regidors han demanat que se'ls hi traslladi. El Govern no es pot omplir la boca dient que aquest és el centre cívic més gran i després veure que la seva utilització més gran és per part de l'Ajuntament, en lloc dels ciutadans.

      En qualsevol cas, els problemes de gestió sembla ser que no provenien de les activitats no programades, sinó pels canvis constants en l'assignació d'espais per organitzar-hi cursets en determinades franges horàries.

      El senyor Alcalde recorda a la Sra. Recoder que, respecte al centre cívic anterior, l'Associació de Veïns ara disposa de molts més metres. De fet, aquests s'han multiplicat gràcies al gran nombre de sales disponibles, a més de la ubicació també del Casal d'Avis.

       

      El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 22 i 23 per venir referits a temàtiques coincidents.

       

      22 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DE LA NAU GAUDÍ.

      El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

      "En el Ple Municipal ordinari del mes de febrer de 2005, la regidora d'obres acabava la seva intervenció, en resposta a una pregunta del Grup Municipal de CiU sobre la gestió de les obres de la Nau Gaudí, dient: "De tot això s'anirà informant puntualment en la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials, i així també es posa a disposició dels regidors per continuar informant del tema".

      A l'acta del Ple, al final del punt corresponent a la mateix pregunta, hi figura: "El senyor Alcalde considera que és un deure del govern municipal resoldre aquest problema, i s'han de comprometre davant el Ple de què aquest element simbòlic i emblemàtic no es perdi per a la ciutat de Mataró i que aviat la ciutat pugui disposar de la nau Gaudí".

      Allò passava després de rescindir, per incompliment del termini d'execució, el contracte d'obres amb l'empresa a la que s'havia adjudicat, per primera vegada, la rehabilitació de la Nau Gaudí. El passat dia 16 d'octubre, l'alcalde de la ciutat va signar un nou decret iniciant els tràmits per acordar la resolució del contracte d'obres per a la rehabilitació de la Nau Gaudí a la segona empresa a la que s'adjudicà el projecte.

      Tot i la informació rebuda a la CIM de Serveis Territorials, després d'analitzar la documentació sol·licitada, es pot veure que, a l'apartat dels antecedents no hi figuren les gestions realitzades entre novembre de 2005 i maig de 2006 i, aquesta data i el 20 de setembre passat. Dada fonamental per veure quin han estat el seguiment dels endarreriments, atès que al següent apartat, el de desenvolupament de l'obra, es pot apreciar que el retard ha existit des del mateix inici de l'obra.

      Per altra banda, la documentació, que ja figurava a l'expedient el dia de la CIM, ha estat lliurada als grups municipals amb posterioritat als mitjans de comunicació.

      És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

      PREGUNTES:

      Primera.-

      Quines són les gestions realitzades en els períodes del 21 de novembre de 2005 al 25 de maig de 2006 i d'aquest dia al 20 de setembre de 2006?

      Segona.-

      Si els informes dels tècnics ja demostraven un endarreriments en l'obra des dels primers mesos de l'execució, perquè no es va ordenar cap tipus de mesura, tenint en compte els precedents en aquesta obra?

      Tercera.-

      És habitual que l'alcalde, acompanyat dels regidors corresponents, realitzi visites a les obres municipals en execució. Quantes visites s'han realitzat a la Nau Gaudí i quines han estat les valoracions sobre l'evolució de les mateixes?

      Quarta.-

      Inicialment, estava previst que les obres de la Nau Gaudí estiguessin acabades a finals de l'any 2004, després dels endarreriments que han existit, quan es preveu que la ciutat podrà disposar d'aquest nou equipament?

      Cinquena.-

      És evident que, a més de les despeses ocasionades pels problemes en l'execució, en el temps es produeix un encariment dels materials, quines conseqüència tindrà això en el cost definitiu de l'obra respecte els cost previst inicialment?

      Sisena.-

      Com explica, la regidora d'obres, que els grups municipals hagin tardat una setmana en disposar de la informació sol·licitada en la CIM de Serveis Territorials del dia 10 d'octubre?

      Setena.-

      Com explica, la regidora d'obres, que els grups municipals hagin tingut accés a la informació sol·licitada dies més tard que els mitjans de comunicació? Quin servei ha estat el responsable que això hagi succeït?

      Vuitena.-

      Per què, si la regidora d'obres s'havia compromès a mantenir informats als grups municipals, no se'ls hi comunica els problemes existents fins que ja no hi cap altra solució que la de rescindir el contracte?"

       

      23 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES OBRES DE REHABILITACIÓ DE LA NAU GAUDÍ

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

      "Amb data 16 d'Octubre l'Alcalde ha signat un Decret pel que s'inicien els tràmits per acordar la resolució del contracte d'obres de rehabilitació de la Nau Gaudí formalitzat amb l'empresa Secla SA.

      Com ja sabem, aquesta situació no es nova, i ja es va viure amb la primera empresa adjudicatària, que va fer fallida i va deixar l'obra abandonada.

      Vist l'informe tècnic, ens confirma quelcom ja sabut. Que la obra estava patint un retard molt gran sense justificació, ja que s'estaven incomplint les fases previstes en el projecte des de feia mesos.

      La situació es ja de per sí desgraciada, però entenem que el que no pot tenir cap justificació es la desinformació en la que s'ha mantingut a la oposició, que ha hagut de tenir les primeres notícies del que passava directament pels treballadors de l'obra, quan la veritat es que se sabia des de molt temps enrera que les coses no anaven com estava previst.

      Aquest grup municipal ha estat prudent en la seva actuació en aquest tema, perquè pensem que son coses que no fan be a la ciutat, i hem esperat a que el govern ens expliqués la seva versió dels fets abans de fer qualsevol valoració, tot i que teníem coneixement de la aturada de l'obra des de feia setmanes. Però el mes decebedor ha estat de nou precisament la forma com el govern ha gestionat aquesta situació. S'ha informat tard i malament, com si fos un tràmit a passar, s'ha fet arribar l'informe dels tècnics abans a la premsa que no als partits de l'oposició, i en cap moment se'ns ha mantingut al dia de les decisions de futur que es pensaven prendre.

      Tot això en un Govern que no es cansa de repetir que la participació i la transparència son una de les seves prioritats.

      PREGUNTA

      1. Per què el Govern ha esperat tant temps per informar de la situació, en especial als grups de l'oposició?

      2. Quina creu el Govern què es la causa per la que l'empresa no ha complit amb els treballs previstos?

      3. Quines decisions pensa prendre el Govern en relació a l'acabament de les obres de rehabilitació i sobre el futur de la Nau Gaudí?

      4. Quan portem gastat fins a dia d'avui en aquest projecte de rehabilitació des de que es va iniciar?"

       

      La senyora Montserrat López, conseller delegat d'Obres, respon la primera pregunta de CiU dient que les obres han tingut un seguiment setmanal amb visita d'obres cada dijous, amb l'assistència de l'arquitecte Jaume Pujol del despatx d'arquitectura de Manuel Brullet, de l'arquitecte tècnic i coordinador de seguretat i salut Joan Rivas i de l'arquitecte tècnic municipal Ramon Teixidó.

      Des del 17 de novembre de 2005 €data en què se signa l'acta de replanteig i d'inici de les obres€ fins al 25 de maig de 2006 es van realitzar 23 visites d'obra presencials.

      A més, mensualment coincidint amb les certificacions d'obra, hi ha hagut reunió amb el representant de l'empresa constructora per la tramitació de les certificacions.

      Del 25 de maig fins al 20 de setembre es va continuar amb el seguiment setmanal que descomptant les 3 setmanes de vacances del mes d'agost que va fer l'empresa, han suposat 13 visites d'obra.

      En resposta a la segona pregunta, la consellera delegada d'Obres aclareix que l'endarreriment inicial sobre el previst per la pròpia empresa en la seva plica va venir determinat per les complicacions en la contractació dels industrials per desenvolupar els treballs. En tot cas, però, era un retard que acostuma a produir-se en aquestes obres de rehabilitació d'edificis singulars justament per les característiques dels treballs a desenvolupar i plenament recuperable en els mesos posteriors segons la direcció facultativa encapçalada pel Sr. Manuel Brullet.

      L'endarreriment preocupant de les obres un cop s'inicien els treballs de muntatge dels arcs, es detecta al mes de maig de 2006 i quan es fa la visita s'adverteix a l'empresa de l'endarreriment (hi ha un desfasament d'obra executada del 12,43 % respecte a la previsió de la programació). L'empresa constructora es compromet a agilitar els treballs i a finalitzar l'estructura de fusta a finals de juny de 2006 i la coberta (enllatat i teules) per a la darreria de juliol de 2006.

      Després de l'agost de 2006 es requereix a l'empresa la justificació de l'endarreriment i veient que no hi ha resposta tècnica s'inicien els informes i reunions que malauradament provoquen la necessitat de resoldre el contracte.

      Pel que fa a la tercera pregunta, la Sra. López informa que en el cas d'aquesta obra no s'ha realitzat cap visita amb mitjans de comunicació. Com a regidora responsable, la consellera delegada ha fet 4 visites acompanyada del Cap de servei i 2 amb la direcció facultativa, a una de les quals la va acompanyar el regidor de Joventut, el Sr. Pera. A banda d'aquestes visites amb acompanyament tècnic, tant l'Alcalde com els regidors implicats han anat molt sovint a l'àmbit d'obra per seguir-ne el desenvolupament.

      Durant les reunions de treball mensual que fa l'Alcalde amb el servei d'obres, s'ha anat seguint el tema i valorant la situació i les gestions possibles. Sempre aquesta obra ha estat objecte d'una especial atenció per part de l'equip tècnic i polític d'aquest Ajuntament.

      Quant a les preguntes de CiU i el PP, respectivament: Inicialment, estava previst que les obres de la Nau Gaudí estiguessin acabades a finals de l'any 2004? Després dels endarreriments que han existit, quan es preveu que la ciutat podrà disposar d'aquest nou equipament? I quines decisions pensa prendre el Govern en relació a l'acabament de les obres de rehabilitació i sobre el futur de la Nau Gaudí?, la Sra. López contesta que hores d'ara aquest Govern municipal no pot establir amb certesa un nou calendari de finalització de les obres, únicament es pot comprometre novament a solucionar aquesta situació al més ràpidament possible que permetin tots els tràmits administratius que necessàriament hem de portar a terme i per tant, la voluntat decidida d'acabar les obres per tal de poder obtenir un equipament i un espai públic de qualitat per la ciutat i sobretot pels seus veïns i veïnes.

      En aquests moments s'està en el període d'al·legacions que hauran de resoldre's o bé a través d'un acord o per via judicial.

      Davant de la situació actual, que el Govern municipal valora d'excepcional i, fins i tot, d'emergència per les conseqüències produïdes per l'estat de l'obra i així que es recuperi la propietat de l'obra, en lloc de procedir a iniciar un nou tràmit administratiu de licitació d'aquestes obres, es voldria continuar-les per administració a fi de reduir els terminis i poder solucionar més ràpidament les molèsties i problemes que poguessin produir-se al veïnat afectat per les mateixes; atès que les altres 2 empreses que en el seu dia es van presentar al concurs han desestimat l'opció de continuar-les ara.

      De manera immediata, perquè ja s'està fent, i en base a garantir la seguretat de l'obra i la zona més propera així com la preservació del bé catalogat, s'hi està construint una nova tanca de protecció al voltant del recinte en obres, acció que s'ha contractat amb caràcter d'urgència a través de PUMSA, i a continuació es procedirà a protegir els arcs instal·lats i la construcció del mur amb el carrer Cooperativa.

      Respecte al futur ús de la Nau Gaudí, no s'ha produït cap canvi en el projecte aprovat, per això, la intenció del Govern municipal es poder situar un equipament que doni servei als joves de la ciutat i, per tant, on traslladar-hi el Sidral.

      En resposta a les preguntes, també de CiU i el PP, respectivament: És evident que, a més de les despeses ocasionades pels problemes en l'execució, en el temps es produeix un encariment dels materials, quines conseqüències tindrà això en el cost definitiu de l'obra respecte el cost previst inicialment? I quant portem gastat fins a dia d'avui en aquest projecte de rehabilitació des de que es va iniciar?, les xifres són les següents.

      Allò que s'ha gastat fins al moment és 385.517,83 € (a la 1a empresa) més 297.681,69 €, és a dir, un total de 683.199,52 €. Els treballs que responen a accions de seguretat i protecció de l'obra sempre són a càrrec de la fiança dipositada per l'empresa en signar el contracte (57.066 €, la 1a empresa, i 52.100,52 €, l'actual empresa).

      Així doncs, queda pendent per desenvolupar allò que correspondria a un pressupost de 1.004.841,05 €.

      El previst inicialment (2002) era un pressupost de 1.426.660 € i ara entre allò que es porta executat 683.199,52 € i allò que queda 1.004.841,05 € suposarien 1.688.040.57 €. Però, si es pren el preu inicial i s'hi aplica l'IPC d'aquests 4 anys que han passat suposaria al voltant d'1.600.000 €, per tant, la diferència és de 88.000 € i, en cap cas, provocada per l'administració sinó per la gestió de les empreses adjudicatàries de la contracta i per tant amb l'obligació de complir un contracte.

      Pel que fa a la segona pregunta plantejada pel PP, la Sra. López explica que amb tota la prudència i respecte davant la delicada situació, el Govern no pot emetre cap opinió i/o valoració de les causes per les quals l'empresa adjudicatària actua com ho fa, només pot constatar un gravíssim endarreriment en l'execució dels treballs només atribuïble a una manca de planificació i coordinació tècnica que ha provocat un endarreriment en la contractació dels industrials necessaris que els ha suposat un encariment en els costos d'execució que l'Ajuntament de cap manera pot veure's obligat a assumir.

      Quant a la sisena pregunta de CiU, la consellera delegada d'obres aclareix que els grups municipals van tenir la informació sobre la problemàtica d'aquestes obres no durant la CMIST sinó prèviament donat que el regidor Ivan Pera, el Cap del servei d'Obres i ella mateixa es van reunir amb els grups municipals un dia abans de la CMI, el dilluns dia 9. La consellera delegada va informar també que l'endemà mantindria una reunió amb els veïns de la zona i posteriorment amb el consell territorial del Centre-Eixample-Havana.

      A la CMIST de dimarts dia 10 es va informar del tema, es va fer referència a un informe emès per la direcció facultativa, el contingut del qual va ser explicat verbalment tant dilluns com el mateix dimarts. També es va informar que, davant de la manca de resposta de l'empresa i en conseqüència la manca de voluntat d'arribar a un acord amb l'Ajuntament per buscar una solució a la problemàtica, s'havia encarregat al Cap del Servei d'obres un informe tècnic exhaustiu sobre el desenvolupament de les obres per tal de poder prendre una determinació per avançar en el tema i que, tan bon punt es tingués, es trametria als grups municipals conjuntament amb el de la direcció facultativa. Així es va procedir de seguida que es van tenir redactats i signats aquests informes i ella mateixa va ordenar que ràpidament es donés trasllat als grups municipals i al serveis implicats (Secretaria, Compres i contractacions i Comunicació).

      En resposta a la setena pregunta de CiU, la Sra. López explica la següent relació de fets sobre la gestió realitzada per ella mateixa:

      Dilluns dia 9, es reuneix amb els grups municipals; dimarts dia 10, s'informa la Comissió Informativa; divendres dia 13, s'acaben els informes i es trameten als grups municipals; dimarts dia 17, es produeix el trasllat del decret d'alcaldia als grups municipals, i divendres 3 de novembre, el trasllat del decret del regidor Arcadi Vilert per encarregar els treballs pendents i còpia de les al·legacions rebudes.

      Respecte als veïns de la zona, la consellera delegada ha mantingut diverses reunions amb ells:

      El 10 d'octubre, es reuneix la comissió de treball amb els veïns del C/ Cooperativa i de la plaça Nau Gaudí, així com amb l'Associació de Veïns Mataró Centre (amb una participació 14 persones).

      L'11 d'octubre, es produeix una reunió al matí amb una veïna del C/ Cooperativa i, a la tarda, una altra reunió amb les comissions de territori i cultura del consell territorial del Centre-Eixample-Havana (amb una participació de 15 persones).

      El 25 d'octubre, es produeix una reunió amb els veïns per problemes d'incivisme, amb la presència del regidor Ramon Bassas i, el 26 d'octubre, la Sra. López es reuneix amb uns 50 veïns del C/ Cooperativa.

      En cap moment s'ha parlat o traslladat cap mena d'informació als mitjans de comunicació fins que el decret de l'Alcalde no va estar signat i traslladada la notificació a l'empresa afectada (dimecres dia 18), tot i que cal reconèixer que li ho van requerir a partir del dia que es va explicar, és a dir, que el tema va ser públic. La Sra. López lamenta moltíssim la situació produïda, però insisteix en el fet que, malgrat tot, els grups municipals van tenir la informació abans que ningú altre, inclosos els mateixos veïns. Per tant, està en disposició de garantir que tant ella com els components del servei que encapçala, el Servei d'Obres, només han traslladat la informació a qui procedia i en la seqüència que pertocava.

      En resposta a aquestes dues preguntes de CiU i el PP, respectivament: Per què, si la regidora d'obres s'havia compromès a mantenir informats als grups municipals no se'ls hi comunica els problemes existents fins que ja no hi ha cap altre solució que la de rescindir el contracte? I per què el govern ha esperat tant temps per informar de la situació en especial als grups de l'oposició?, la Sra. López explica que el Govern municipal ha informat i ha donat confiança als grups municipals de la situació en què es trobava en el moment necessari. El dilluns dia 9 quan es va informar de la situació, no hi havia res tancat, sinó que es va comunicar que s'estava en un procés de negociació amb l'empresa que, si no donava resultat, obligaria a procedir a una rescissió de contracte, solució extrema que ningú hauria desitjat i on finalment el Govern s'hi ha vist abocat.

       

      El senyor Joaquim Fernàndez agraeix l'àmplia resposta de la Sra. López al capdavant d'aquesta qüestió, però no totes les explicacions satisfan CiU.

      En primer lloc, val a dir que no es va informar els grups polítics fins al 9 d'octubre, però la realitat és que els problemes van començar al mes de maig i es van confirmar a l'agost. De tot això, en aquell moment, no se'n va dir res a ningú, i era l'obligació del Govern informar la resta de forces.

      Pel que fa a la setena pregunta, el Sr. Fernàndez concreta que més que "informació" hauria d'haver especificat "documentació". Un cop el dia 9 es va informar de la situació, es va dir que es tindria accés també, a petició del mateix Sr. Fernàndez, a l'informe o expedient en qüestió, però, aquest va arribar abans a mans dels mitjans de comunicació. Se sap quin servei en fou el responsable i, en tot cas, el portaveu de CiU li ho comentarà off the record a la consellera delegada. No en culpa la Sra. López però li demana que esbrini qui n'ha estat el responsable.

      En referència als costos, la consellera delegada els justifica amb l'IPC dels dos últims anys, però la realitat és que no es compensa perquè significa que la ciutat no ha gaudit d'aquests equipaments en tot aquest temps; i això puja més que l'IPC.

      En relació a l'acabament de les obres de la Nau, el Sr. Fernàndez demana que la consellera delegada li aclareixi si es preveu o no que aquestes obres i les del c/ Cooperativa finalitzin simultàniament.

      Pel que fa a la tercera pregunta, el Sr. Fernàndez posa en dubte que la Nau Gaudí hagi estat objecte d'un especial interès per part del Govern, veient com s'ha gestionat tot plegat. Per tant, l'actuació del Govern no ha estat a l'alçada de les circumstàncies. Tenint en compte que els tècnics han dut a terme correctament la seva tasca, fent un seguiment periòdic de les obres a través d'un nombre determinat de visites, cal exigir responsabilitats al Govern per no haver evitat que es produís aquesta situació o no haver demanat que s'actués de manera diferent, atesos els problemes que anaven sorgint. Cal recordar que al mes de maig els tècnics ja informen que l'endarreriment és greu, del 50%; a l'agost ja se sap que les obres no s'acabaran i no és fins al mes d'octubre que no se n'informa la resta de forces i no es prenen mesures.

       

      El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, aclareix que ell és el responsable del Servei de Comunicació i, com a tal, es responsabilitza de la gestió que s'ha fet a nivell d'informació i comunicació d'aquest afer i envers els mitjans de comunicació de la ciutat. En cap cas s'ha volgut perjudicar la gestió a la Sra. López, sinó que, seguint la seqüència de la informació que aquesta ha detallat i davant d'una demanda que la premsa estava fent insistentment, simplement es va considerar oportú fer arribar als mitjans allò que estava succeint. Per tant, el Sr. Terradas assumeix qualsevol possible disfunció al respecte.

      La senyora Montserrat López aclareix al Sr. Fernàndez que és obvi que el preu que caldrà pagar com a ciutat és incalculable: no només pel fet de no poder comptar amb l'equipament, sinó també per haver de suportar aquesta situació que ja fa quatre que dura €sobretot els veïns i veïnes que hi viuen a prop€.

      L'objectiu del Govern municipal, des de l'inici de l'adjudicació d'obres, era acabar-les al més aviat possible i amb el nivell de qualitat exigible. Val a dir, però, que s'ha ensopegat dues vegades amb una situació dramàtica i extrema per a l'administració pública, que és rescindir un contracte.

      D'altra banda, l'obligació d'un Govern també és treballar amb les empreses adjudicatàries a fi de resoldre els problemes que sorgeixin en unes obres i poder-les acabar, a fi de no haver-les de deixar inacabades i tornar a començar el procés de nou. Per tant, era preferible un endarreriment en lloc d'una segona rescissió. La Sra. López reitera el respecte als veïns i veïnes de l'entorn.

      Pel que fa al tractament simultani de les obres del c/Cooperativa, la consellera delegada explica que, a causa de la gravetat del problema sorgit, allò que sí s'ha fet és donar llum verda a les obres de rehabilitació del carrer el passat 23 d'octubre. Aquestes obres han començat amb un cert retard perquè no es van poder adjudicar en primera instància i es va haver de negociar amb l'empresa que ara s'hi encarrega.

      La Sra. López, quant a allò que l'administració hagués hagut d'exigir en descobrir la problemàtica de les obres de la nau, afirma contundent que sí que es va requerir per activa i per passiva a l'empresa un canvi de conducta i d'actuació. No és menys cert que el marge de maniobra del Govern és molt petit perquè està subjecte a la Llei de Contractacions i, per tant, es va fer allò que es va poder en funció del que permet la llei.

      Finalment, la consellera delegada es compromet a informar puntualment la resta de forces de tot allò que a partir d'ara sorgeixi al voltant d'aquesta qüestió, així com intentar resoldre la situació al més aviat possible.

       

      El senyor Paulí Mojedano agraeix les explicacions de la Sra. López però afirma que el tema és molt seriós i la inversió, molt elevada €prop d'1.700.000 euros€. De tot plegat es deriva clarament una responsabilitat per part de la regidora i del seu Govern, perquè no s'ha dut a terme una gestió acurada, per segona vegada, i pel retard en la reacció davant de la situació sorgida.

      A més, el Sr. Mojedano reitera que, a nivell d'informació dels grups de l'oposició, no s'ha actuat correctament.

      Finalment, pregunta a la Sra. López, tot i que no n'espera resposta: "què estaria vostè dient avui en un govern que no fos el seu o amb un regidor que no fos del seu partit en un cas com aquest?".

       

      El senyor Alcalde creu que ja s'han donat moltes explicacions, l'oposició es pot mostrar o no satisfeta amb les mateixes, però, en qualsevol cas, el que s'ha fet és explicar la veritat d'allò succeït.

       

      24 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA GESTIÓ DELS ESPAIS AL CENTRE CÍVIC PLA D'EN BOET.

      Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm.21.

       

      25 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE TRANSPORT PÚBLIC A LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA.

      El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

      "La revista Capgros s'ha fet ressò de les queixes dels usuaris que van cada dia a la Universitat Autònoma de Barcelona amb el servei regular existent, pels retards en el servei, el mal estat dels autobusos que fan aquest trajecte i que no hi hagi places pel gran número de persones que es desplacen diàriament a estudiar o treballar a la UAB.

      Simultàniament, fa poques setmanes, s'ha inaugurat una nova línia d'autobusos que servirà l'empresa Sagalés, que uneix Mataró amb Sabadell, amb parada a Granollers, la qual cosa és una bona notícia per tots els ciutadans que han de viatjar entre el Vallès Occidental i el Maresme.

      La UAB està situada al costat de Sabadell, i és per aquesta raó que el Grup Municipal presenta el següent

      PREC:

      Que els responsables de mobilitat de l'Ajuntament de Mataró facin, en la mesura de les seves possibilitats, dues accions:

      1. Parlar amb l'empresa concessionària de la línia que uneix Mataró amb l'UAB per veure si poden resoldre els problemes de servei que presenta la línia C-5, atès que afecta molts ciutadans de Mataró, sobretot joves estudiants amb menors possibilitats econòmiques per agafar els cotxes, i que aquest Ajuntament promou el transport públic.
      2. En el cas de no poder-se solucionar els probles de la línia entre Mataró i l'UAB, parlar amb l'empresa Sagalés perquè estudiïn la possibilitat de solucitar una nova parada a la UAB en el seu recorregut de la línia que uneix Mataró amb Sabadell."

       

      El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, recorda que en aquesta qüestió, l'Ajuntament de Mataró només hi pot actuar com a intermediari, perquè és la Direcció General de Ports i Transports l'únic organisme competent per a exercir d'interlocutor amb les altres concessionàries de línies regulars.

      Evidentment que hi ha una queixa que cal verificar i donar audiència als afectats.

      Quan l'Ajuntament n'ha tingut coneixement, ha demanat explicacions a l'empresa tan aviat com ha estat possible i, simultàniament, ha tramès la queixa a la Direcció General de Ports i Transports, així com les noves informacions i el prec que ara es presenta.

      Per tant, s'accepta la primera part del prec d'adreçar-se a l'empresa Casas, que ja s'ha fet, i les explicacions de la qual es van enviar a la revista Capgros i al mateix Ajuntament. No cal dir que se'n farà el seguiment i es continuarà parlant amb l'esmentada empresa a fi que millorin el servei.

      No obstant això, la segona part del prec no pot ser acceptada perquè no és un assumpte en què l'Ajuntament tingui competència, a banda del fet que la línia Mataró-Sabadell no és la més idònia per efectuar-hi una parada a la UAB, atès que perdria el seu caràcter de línia directa.

       

      El senyor Joaquim Fernàndez agraeix l'acceptació de la primera part del prec, que és el punt més important i que, si es compleix, anul·la la segona.

      Demana al Sr. Manchado que en la propera comissió informativa expliqui quin és l'estat de la qüestió.

       

      El senyor Alcalde recorda que no és la primera vegada que una queixa per aquest tema arriba al Govern municipal. En altres ocasions ja ha calgut adreçar-se a l'empresa Casas i a la Direcció General de Ports i Transports. L'Alcalde mateix explica que ahir va fer arribar la queixa al Secretari General del departament a fi que se solucioni tot plegat.

       

      26 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CENTENARI DEL CINEASTA ENRIC FITÉ.

      La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

      "Durant l'any 2006 se celebra el centenari del naixement del cineasta mataroní Enric Fité, autor de diversos films amateurs amb la col·laboració d'altres il·lustres artistes de divers tipus de Mataró com Josep Punsola i Terri, que formaren amb molts altres el grup CIDASS Films (Companyia Il·limitada d'Artistes Sense Sou). Fité a més fou una de les ànimes de molts dels moviments de represa artística i cultural que es desenvoluparen al Mataró de la postguerra.

      Sabem que la Sra. Encarnació Soler, presidenta de "Cinema Rescat", porta més d'un any establint converses amb el president del Patronat Municipal de Cultura, de tal manera que la figura d'Enric Fité sigui recordada a la seva ciutat tal i com es mereix, però a hores d'ara, no sabem que s'hagi programat cap acte per commemorar aquest centenari i l'any és a punt d'acabar. I creiem que la XXVIII edició de la Mostra de Cinema de Mataró hauria estat probablement un bon moment per fer-li l'homenatge merescut.

      Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

      PREGUNTA

      1. En quin punt estan les converses amb la senyora Soler per organitzar algun acte d'homenatge i reconeixement al cineasta Enric Fité?

      2. Està preparant el Patronat Municipal de Cultura alguna activitat en aquest sentit? I si és així, se'ns pot avançar la programació prevista?

      3. En el cas que encara el PMC no hagi començat a preparar cap activitat, pot indicar-nos si té intenció de fer-ho? I si no en té cap, pot explicar-ne les raons?"

       

      El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, agraeix la menció al CIDASS, de la qual té un record especial.

      És cert que al mes de maig-juny es va tenir una primera reunió amb Encarnació Soler a fi de muntar alguna activitat al voltant del centenari Fité i es va arribar a l'acord de fer-ne una de caràcter patrimonial, que consistiria a contribuir a la restauració d'algunes cintes inèdites del cineasta per part de l'Ajuntament de Mataró. La Sra. Soler va mantenir converses amb la comissió de cinema a fi i efecte que el material es projectés a la Mostra de Cinema però, finalment, pel canvi de format de la Mostra del Monumental, no s'hi va poder encabir la projecció.

      A data d'avui, l'acord per a la restauració d'una o dues pel·lícules del cineasta segueix vigent i s'està pendent que la Sra. Soler es posi en contacte amb el PMC €perquè el PMC ho ha intentat en tres ocasions, via telefònica, i no ha estat possible€ per decidir el punt d'exhibició més adient per a tot aquest material.

       

      La senyora Maria José Recoder expressa que no sap si creure's les paraules del Sr. Graupera, perquè li costa molt pensar que el President del PMC enviï la Sra. Soler a la comissió de cinema a negociar si es podran passar unes pel·lícules en el format que requereix la Mostra, tenint en compte que les cintes són de màxim interès per als mataronins. D'altra banda, la Sra. Soler explica que el Sr. Graupera li diu que no hi ha 3.000 euros per restaurar res.

      Potser valdria més que tots dos es posessin realment d'acord i el PMC prengués la iniciativa de retre homenatge a l'Enric Fité; també sembla poc creïble que no hi hagi manera de contactar la Sra. Soler.

       

       

      El senyor Jaume Graupera recorda que va donar les informacions pertinents a la comissió de cinema perquè es pogués atendre el prec de la Sra. Soler.

       

       

       

      27 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

      El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa decaure aquest prec per integrar-lo com a esmena al Programa d'Actuació Municipal.

       

      28 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER INCORPORAR UN NOU ACCÉS PER A PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA A L'ESTACIÓ DE RENFE.

      La senyora Adela Rodriguez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

      "El passat mes de juliol, la línia C1 que connecta Mataró amb l'Hospitalet va ser la primera del servei de rodalies Renfe en estrenar els combois CIVIA.

      Aquests nous combois no només milloraran la qualitat del servei sinó que també seran més accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.

      Aquesta millora d'accessibilitat ofereix un major grau d' autonomia a totes aquelles persones que per la seva discapacitat, fins ara no han pogut permetre's accedir a aquest transport públic.

      D'altra banda, les dificultats que encara pateixen aquestes persones per accedir a les vies del tren són força elevades. A l'estació de Mataró, per exemple, només hi ha una porta adaptada per a persones amb cadires de rodes, o que porten maletes o cotxets dels nens. Això fa que el fluix de gent que ha d'accedir a l'andana per aquesta sigui molt lent i que s'acabin generant embussos.

      PREC

      1. L' Ajuntament de Mataró manifestarà al Parlament de Catalunya la necessitat que a l'estació de Rodalies Renfe de Mataró es construeixi un nou accés a l'andana per a persones amb mobilitat reduïda a fi i efecte d'agilitzar el pas i evitar embussos.
      2. De la mateixa manera es donarà trasllat d'aquesta iniciativa a la Fundació GIMM i a la companyia ADIF. "
      3. El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, no creu que l'Ajuntament de Mataró hagi de manifestar al Parlament de Catalunya la necessitat d'aquestes millores, atès que la competència és de RENFE Operadora.

        En aquest sentit, el mateix Sr. Manchado ha mantingut una conversa telefònica amb el gerent de Rodalies RENFE, el Sr. Manau, en què aquest últim va explicar que es preveia per a l'any vinent fer un seguit de millores a l'estació de Mataró, entre les quals, posar una doble porta accessible, canviar els ascensors i col·locar monitors.

        Després de la trucada, el Sr. Manchado va enviar al Sr. Manaus una carta per sol·licitar-li formalment el calendari d'aquestes millores, que ha d'arribar en uns 15 dies aproximadament. Tan bon punt arribi aquest calendari, es farà arribar al grup del PP i al GIMM.

         

        La senyora Adela Rodriguez simplement recorda que la proposta va ser iniciada el dia en què es va inaugurar el nou comboi i arran d'una conversa mantinguda personalment amb el representant de RENFE, el Sr. Jesús Pozo, en què es va comprometre a estudiar-la. Agraeix l'interès del Sr. Manchado.

         

        29 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ABOCAMENT D'AIGÜES RESIDUALS A LA RIERA D'ARGENTONA.

        El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

        "L'Associació de Veïns de Cerdanyola ha denunciat un abocament d'aigües residuals a la Riera d'Argentona, suposadament provinents del Complex Esportiu del Sorrall, del que se'n han fet ressò diferents mitjans de comunicació.

        L'entitat denunciant assegura que les instal·lacions no estan connectades a la xarxa de clavegueram de la ciutat, fet que ja ha estat desmentit per la regidora de Ciutat Sostenible. Les declaracions de la regidora apunten diferents motius segons el mitjà que les publica, en alguns es diu que la causa podria ser un problema causat per les obres a l'avinguda Puig i Cadafalch i en d'altres, s'insinua que existeix una sobreeixida de la xarxa de clavegueres, en que es barreja tant aigua bruta com la de la pluja.

        Els denunciants, i també alguns comentaris fets en els diaris digitals de la ciutat, afirmen que no és un cas aïllat. Per altra banda, aquest grup municipal ja s'havia interessat, durant el mandat passat, per abocaments similars a la Riera de Sant Simó, sempre coincidint en dies en que hi havia previsió de pluges, però que algunes vegades s'havien produït abans de que caigués la pluja.

        Es per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents

        PREGUNTES:

        Primera.-

        Per quina raó es produeixen uns abocaments directament a la Riera d'Argentona?

        Segona.-

        Quin és l'origen de les aigües objecte dels abocaments denunciats per l'AV de Cerdanyola?

        Tercera.-

        En quantes ocasions s'han produït els abocament i en quines dates?

        Quart.-

        Es produeix algun altre tipus d'abocament d'aquestes característiques a la ciutat?

        Cinquè.-

        Existeix alguna relació en l'origen de les aigües abocades a la Riera d'Argentona i les que fa un temps van aparèixer a la de Sant Simó?"

         

         

        La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, aprofita la pregunta de CiU per presentar una petita reflexió.

        La Sra. Guirao va haver de parlar amb els mitjans de comunicació sense tenir encara la suposada denúncia de l'Associació de Veïns i trucar el president de la mateixa tres quarts d'hora abans que Mataró Ràdio li formulés les preguntes. En la conversa, la consellera delegada li va avançar que el centre municipal esportiu El Sorrall estava connectat a la xarxa de clavegueram que desemboca directament a la depuradora €perquè és un equipament que treballa majoritàriament amb aigua€, així com que el servei tècnic d'Aigües de Mataró apuntava a una possible sobreeixida per causa d'alguna obturació.

        Al cap de tres o quatre dies li va arribar la denúncia, a la qual va respondre immediatament tot expressant la voluntat de posar-se a disposició de l'associació a fi d'informar de les accions ja en marxa i per a emprendre al barri, pel que fa al clavegueram.

        En tot cas, i en resposta a les preguntes concretes, la Sra. Guirao recorda que tenim un sistema unitari a Mataró, és a dir, que l'aigua de pluja també va a parar al sistema de clavegueram €a part de les aigües grises habituals€. A la ciutat, el sistema té 28 sobreeixides, algunes de les quals aboquen les aigües a la platja i d'altres, a les rieres tant d'Argentona com de Sant Simó.

        És una de les sobreeixides de les 8 que hi ha a Sant Simó aquella que apareixia al web de l'associació €tot i que no se sap a quin dia pertany la imatge; informació important per efectuar les millores a la xarxa€.

        Per tant, els abocaments directes a la riera és possible que es produeixin per una obturació causada per acumulació de material d'obra o bé plàstics o pals, etc. Recordar també que allò que està connectat amb aquesta sobreeixida és la xarxa que ve de Germà Doroteo, l'Av. Puig i Cadafalch i Rda. President Tarradelles.

        En resposta a la tercera pregunta, se'n té constància el 7 de febrer, el 17 de juny i el 12 de setembre, així com durant l'última setmana del mes d'abril.

        Pel que fa a la quarta pregunta, només recordar que a la ciutat hi ha 28 sobreeixides.

        Finalment, la sobreeixida del desviament de Sant Simó recull aigua dels torrents d'en Pregueria, de Les Piques, de la riera de Figuera Major i de Cirera majoritàriament i, per tant, és aigua de pluja. D'altra banda, al llarg de tot el seu recorregut hi ha connexions amb altres punts de la xarxa de clavegueram.

        La Sra. Guirao s'ofereix a fer arribar per escrit les actuacions que s'han practicat en aquesta sobreeixida per controlar-ne el funcionament i detectar-ne els problemes d'estancament.

         

        El senyor Joaquim Fernàndez agraeix la resposta de la Sra. Guirao però insisteix en què CiU no és l'Associació de Veïns i que, en tot cas, la formació simplement és fa ressò d'una informació sorgida a la premsa. CiU no en té cap culpa que la consellera delegada no tingués la denúncia.

         

         

        30 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER CONÈIXER QUINA ÉS LA SITUACIÓ DE LA POSSIBLE INSTAL.LACIÓ DEL PARC DE LES AUS A MATARÓ.

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

        "El passat Ple de juny de 2005, aquest Grup Municipal va presentar una proposta de resolució en la que demanava l'acord del Ple perquè es manifestés la voluntat de la nostra ciutat perquè el Parc de les Aus de Vilassar, amenaçat de tancament per problemes legals, es traslladés a Mataró amb l'objectiu de no perdre una tresor tan valuós per la nostra comarca.

        En aquella ocasió, el Sr. Alcalde va presentar una esmena al punt 1 de l'acord de manera que es manifestés al voluntat del Ple perquè el Parc no tanqués a Vilassar. Posteriorment, el Parc va acabar per tancar les seves portes sense que s'hagués establert cap altre ubicació alternativa que li donés acolliment i on es pogués traslladar.

        El nostre Grup Municipal va presentar aleshores una esmena als pressupostos demanant la redacció d'un projecte que contemplés la creació d'un Parc de les Aus a la nostra ciutat. L'esmena va ser estimada pel Govern Municipal comprometent una partida pressupostària a l'estudi de la viabilitat econòmica i ubicació del Parc adaptat als criteris de promoció econòmica.

        Des d'aleshores, aquest Grup Municipal no ha tingut cap altre més notícia sobre aquesta qüestió. Els rumors sobre la nova ubicació del Parc de les Aus continua i malauradament no apunten a que la ciutat escollida sigui Mataró.

        PREGUNTA

        1. Quines gestions ha fet el Govern Municipal en aquest tema? En quina situació es troba actualment tota aquesta qüestió?
        2. Ha descartat el Govern Municipal la possibilitat de crear un Parc de les Aus a Mataró? Si és així, quins han estat els motius?"

         

         

        El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, comença expressant que el rerefons del discurs del Sr. Mojedano d'agafar una iniciativa per convertir-la en un pol d'atracció per a la ciutat és compartida pel Govern. Aquest és el motiu pel qual se'n va aprovar la resolució i es van incorporar al PAM 2006 els estudis pertinents que ho analitzessin. Per tant, de moment s'està avançant en l'estudi del que són els parcs temàtics i les seves possibles problemàtiques.

        No és cert, doncs, que s'hagi abandonat la idea.

        En resposta a les preguntes formulades, el Sr. Vilert explica que, en el seu moment, es va posar en contacte amb la família que gestionava el parc, van poder veure el seu pla d'empresa i, fins i tot, ocasió d'adaptar-lo a un projecte més ambiciós amb l'ajut d'una empresa de consultoria externa. Tant és així que ja s'ha parlat d'un augment d'ocupació del doble d'hectàrees de les previstes, a fi que el parc fos un element de gaudi per als mataronins i els visitants.

        Per adaptar el pla d'empresa, calien, d'una banda, sòl, i, de l'altra, diners. El sòl ja està identificat i, per a la inversió, ja s'han establert contactes amb un grup amb experiència en el camp i ganes de créixer. De moment, s'està en plena negociació i encara es desconeixen els resultats de les converses.

        En el moment en què hi hagi o no acord, se n'informarà tothom i es passarà o no al següent pas.

        I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a les deu hores i vint minuts de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.