Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

13/09/2007

Escoltar

13/09/2007

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

Decret

7396/2007 de 7 de setembre

Assumpte:

Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 13 de setembre de 2007

Òrgan:

ALCALDIA

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 13 de setembre de 2007, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions: constitutiva del dia 16 de juny de 2007, extraordinària del dia 28 de juny de 2007 i ordinària de 19 de juliol de 2007.

2 DESPATX OFICIAL

ALCALDIA

3 Donar compte Decrets d'Alcaldia de nomenament de personal eventual de l'Ajuntament de Mataró.

4 Ratificació Decret d'Alcaldia núm. 6905/2007, de 2 d'agost, d'acceptació de la renúncia presentada pel Sr. Emili Muñoz Martínez com a director de l'Institut Municipal d'Educació.

5 Proposta de nomenament de la Sra. Montserrat Taberner i Durán com a directora de l'Institut Municipal d'Educació.

6 Canvi de representants del grup municipal del Partit Popular de Catalunya en les Comissions Informatives de Via Pública i de Serveis Personals.

7 Proposta de festes locals a Mataró per a l'any 2008.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

8 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya s/ el retorn dels protocols notarials per part de l'arxiu de la corona d'Aragó a la ciutat.

9 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per exigir el restabliment de la línia de ferrocarril entre Mataró i l'aeroport de Barcelona.

10 Declaració Institucional que presenten els grups municipals Socialista, d'Iniciativa per Catalunya Verds - EUiA, Esquerra Republicana de Catalunya, Convergència i Unió i Partit Popular de Catalunya per la celebració del Dia del Cooperant.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

11 Resolució del dret de superfície concedit a favor de PUMSA, sobre la finca municipal del carrer Carlemany, acceptació de la donació que ha fet PUMSA de dues finques col.lindants, i constitució d'un dret de superfície sobre les tres finques.

12 Aprovació definitiva de la concessió demanial per a la construcció i explotació d'un aparcament al subsòl de la zona verda de la Unitat d'Actuació 48 "Camí Ral-Hospital".

13 Concessió demanial per a la construcció i explotació d'un aparcament públic al carrer Terrassa, 7, a favor de GINTRA.

14 Autoritzar a la Societat Municipal GINTRA a la concertació d'una operació de crèdit per import màxim de 944.640,00 € per al finançament de la construcció de l'aparcament soterrani al C/ Terrassa.

-Servei d'Ingressos-

15 Preus públics per la prestació dels serveis d'activitats de teatre i música adreçats als alumnes dels centres escolars d'educació infantil i primària per al curs 2007-2008

-Servei de Compres i Contractacions-

16 Aprovació del plec de clàusules econòmiques administratives i tècniques particulars que regirà la contractació de les obres incloses al projecte d'execució del polisportiu municipal al carrer Euskadi, de Mataró, mitjançant concurs i procediment obert, i convocar licitació. Import fixat com a màxim per a l'adjudicació del contracte: fins a 6.357.682,24 €, IVA inclòs.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

17 Encarregar a PUMSA l'execució de les obres de millora de les instal·lacions de l'equipament esportiu Estadi Municipal d'Atletisme de la Carretera de Cirera

18 Aprovació definitiva de l'estudi de detall per la legalització de la 4ª planta soterrani de l'edifici del carrer Melendez Valdes 11-17.

19 Aprovació definitiva de l'estudi de detall de regularització de la profunditat edificable de les finques nº 23-25 del carrer Jaume Balmes, nº 56 del carrer Sant Antoni i nº 27 del carrer Damià Campeny.

20 Aprovació definitiva de l'estudi de detall de la zona d'Equipaments del complex esportiu recreatiu del Centre Atlètic Laietania.

21 Aprovació del Text Refós de la modificació del PGOM Sector 5-04 Colón-Toló.

-Serveis i Manteniment-

22 Aprovació inicial del projecte de les obres de rehabilitació pendents de fer a curt i mig termini del cementiri dels Caputxins.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

23 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per la creació d'un WEB propi de l'IMPEM.

24 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la necessitat de preservar el Centre Històric de la ciutat.

25 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per la modificació de les "Normes de redacció, fotografia, maquetació i publicitat del Butlletí Municipal MésMataró".

26 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular per commemorar els 300 anys de la batalla d'Almansa i Homenatge el patriota Josep Moragues.

27 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs.

28 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió a favor de la instal·lació d'un mastil amb la bandera de Catalunya al centre de la ciutat.

29 Proposta de Resolució que presenta els grups municipals de Convergència i Unió i Candidatura d'Unitat Popular de suport al Correllengua 2007.

30 Prendre coneixement de la renúncia presentada pel Sr. Antoni Guirao Motis com a regidor de l'Ajuntament de Mataró.

PRECS I PREGUNTES

31 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la celebració del segon torneig de futbol platja calle 17.

32 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la suspensió del campionat de força del Super Home.

33 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les inundacions provocades arrel de la reurbanització del carrer Cooperativa.

34 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la celebració del festival Cruïlla de Cultures.

35 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la manca de personal als caps durant els mesos d'estiu.

36 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la reurbanització de la Ronda Pintor Estrany.

37 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la no retirada de vehicles abandonats durant un llarg temps al Pla d'en Boet.

38 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la denúncia d'actes vandàlics als voltants de la Plaça Onze de Setembre.

39 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el funcionament dels Organismes Autònoms Municipals.

40 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la celebració de la Trobada de Ciència Ficció.

41 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'estat de les bandes reductores de velocitat.

42 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les obres de la nova escola Anxaneta.

43 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les inundacions a locals privats causades per la reurbanització del carrer Cooperativa.

44 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'estat i el Pla d'Usos de la Nau Gaudí.

45 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'existència de "punts negres" a les carreteres de l'entorn de Mataró.

46 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la situació del turisme i la promoció de Mataró.

47 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la Fundació Privada Turística Costa de Barcelona Maresme i l'Ajuntament de Mataró.

48 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'estat de la xarxa elèctrica a la ciutat de Mataró.

49 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la manca de sales d'exposició cinematogràfica al centre de la ciutat.

50 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el servei d'ocupació de l'IMPEM.

51 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a la situació de la nau de Can Fàbregas i de Caralt.

52 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al nomenament de Caps d'Àrea i Directors d'Organismes Autònoms.

53 Pregunta que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular sobre la presència de Mossos d'Esquadra antiavalots a l'anada a ofici.

54 Pregunta que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular en relació a l'aparcament il·legal del Sr. Dorda.

55 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte les instal·lacions de la vella escola bressol de Cirera.

56 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les indicacions de l'Alcalde als representants de l'Ajuntament a entitats i institucions.

57 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les indicacions de l'Alcalde als Presidents dels Consells d'Administració de les empreses municipals.

58 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les condicions d'insalubritat d'una vivenda al carrer Sant Joan Bosco.

59 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la dimissió de Toni Guirao.

60 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'estat de deixadesa de Can Xammar.

61 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent als canvis al govern municipal.

62 Pregunta que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular sobre pressupostos participatius 2008.

63 Pregunta que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular sobre els barracons del Parc Central.

64 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la innundació del CEIP Anxaneta.

L'ALCALDE

Joan Antoni Baron Espinar

En dono fe,

EL SECRETARI GENERAL

Manuel Monfort Pastor

ACTA NÚM. 12/2007 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 13 DE SETEMBRE DE 2007.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tretze de setembre de dos mil set, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D'ALCALDE (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAN MORA BOSCH REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)

CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

ISABEL MARTINEZ CID REGIDORA (CIU)

FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENÇ GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA REGIDOR (PP)

M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA (PP)

ANTONI GUIRAO MOTIS TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D'ALCALDE (ERC)

SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)

 

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS: CONSTITUTIVA DEL DIA 16 DE JUNY DE 2007, EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 28 DE JUNY DE 2007 I ORDINÀRIA DE 19 DE JULIOL DE 2007.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

2 - DESPATX OFICIAL

  • No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial

ALCALDIA

3 - DONAR COMPTE DECRETS D'ALCALDIA DE NOMENAMENT DE PERSONAL EVENTUAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent Decret :

Decret

6747/2007 de 24 de juliol

Assumpte:

Nomenament de personal eventual de l'Ajuntament de Mataró.

Òrgan:

ALCALDIA

L'article 10.3 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de Personal al servei de les entitats locals, disposa que el personal eventual cessarà automàticament sense observança de cap més formalitat, en el moment de l'expiració del mandat de l'autoritat o entitat que el va nomenar.

L'article 9 del Decret abans esmentat, disposa que és personal eventual el que, en virtut de lliure nomenament i en règim no permanent, ocupa un lloc de treball no reservat a funcionaris, i que figura com a tal a la relació de llocs de treball de l'entitat local. El personal eventual al que fa referència aquest expedient té la condició de personal de confiança o assessorament especial i el seu nomenament correspon a l'Alcalde.

Prèviament, el nombre, les característiques bàsiques i les retribucions del personal eventual els han de determinar el Ple de la Corporació en començar el seu mandat, dels crèdit pressupostaris consignats o que s'habilitin a aquest efecte. El nomenament i el règim de les seves retribucions i de la seva dedicació s'han de publicar al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat i al tauler d'anuncis de l'entitat, de conformitat amb el que disposa l'article 10.1, del Decret 214/1990, de 30 de juliol.

En aquest sentit el Ple de la Corporació celebrat el dia 28 de juny de 2007 va aprovar el nombre, les característiques bàsiques i les retribucions del personal eventual de l'Ajuntament de Mataró.

D'altra banda, per Decret d'Alcaldia núm. 5434/2007 de 18 de juny, es va resoldre prorrogar el nomenament del personal eventual que havia prestat serveis durant el mandat 2003-2007 per tal de donar continuïtat al funcionament administratiu dels serveis. En aquesta Resolució també es van prorrogar les retribucions aprovades pels mateixos càrrecs pel mandat esmentat.

A la vista de tot això, de conformitat amb les facultats que em confereix l'article 9.1 del Decret 214/1990 de 30 de juliol,

RESOLC :

Primer.-

Nomenar a les següents persones com a personal eventual de confiança o d'assessorament especial a l'Ajuntament de Mataró :

Càrrecs

· Cap de l'Àrea de Presidència Sr. Pere Robert i Font

· Cap de l'Àrea de Via Pública Sr. Joan Soler Serratosa

· Cap de l'Àrea de Serveis Territorials Sra. Angelina Català i Serra

· Cap de l'Àrea de Serveis Centrals Sr. Ramon Viader Bosch

· Cap de l'Àrea d'Innovació i Promoció de Ciutat Sr. Ricard Bonastre Verdaguer

El nomenament tindrà efectes des del dimarts 24 de juliol de 2007.

Segon.- Les retribucions d'aquestes persones seran les que ha determinat el Ple de la Corporació en sessió de data 28 de juny de 2007.

Tercer.-

Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri.

Quart.-

Publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de la Província per a general coneixement."El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, denuncia el fet que el Govern tripartit compti amb un elevat nombre de càrrecs de confiança i, a més, dedicacions exclusives de tants membres o regidors del seu equip. Això va en contra de l'eficiència i del que hauria de ser bona praxis política i, per tant, CiU no hi està d'acord.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que cada any repeteixen el mateix discurs perquè el Govern continua fent el mateix. El PP no està d'acord amb el fet que hi hagi d'haver tants càrrecs de confiança en lloc de promocionar treballadors de la casa que podrien desenvolupar bé aquestes tasques.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa que al seu entendre els càrrecs de confiança no són persones que hagin seguit els tràmits correctes per aconseguir el lloc que ocupen i, per tant, no s'hi està d'acord.

El senyor Alcalde aclareix que allò que s'està fent és procedir al nomenament de 5 càrrecs de confiança, que és quelcom que contempla la llei. D'altra banda el nombre de càrrecs d'aquesta mena que hi ha a l'Ajuntament de Mataró és petit, especialment si es compara amb alguna altra població costanera on governa algun dels partits de l'oposició i que compta amb una cinquantena d'aquests càrrecs eventuals.

4 - RATIFICACIÓ DECRET D'ALCALDIA NÚM. 6905/2007, DE 2 D'AGOST, D'ACCEPTACIÓ DE LA RENÚNCIA PRESENTADA PEL SR. EMILI MUÑOZ MARTÍNEZ COM A DIRECTOR DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta a ratificar el següent Decret:

Decret

6905/2007 de 2 de agost

Assumpte:

Acceptació de la renúncia presentada pel senyor Emili Muñoz com a director de l'IME.

Òrgan:

ALCALDIA

Expedient:

259/2007

Relació de fets

1. El Ple de l'Ajuntament de Mataró va aprovar, en sessió de data 6 de juliol de 2000, els Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME), organisme autònom d'aquest Ajuntament constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.

2. L'article 3 dels Estatuts de l'IME estableix que, entre els òrgans de govern, d'administració i gestió de l'IME hi haurà una Direcció.

3. L'article 6 dels Estatuts atribueix al Consell Plenari la funció, entre altres, de sotmetre al Ple de l'Ajuntament la proposta de nomenament o cessament de la Direcció de l'IME.

4. El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió de data 2 d'octubre de 2003, va aprovar el nomenament del senyor Emili Muñoz Martínez, com a personal eventual, que ha exercit les funcions de director de l'Institut Municipal d'Educació fins a l'actualitat.

5. En data 23 de juliol de 2007, el senyor Emili Muñoz Martínez presenta escrit de renúncia de la continuïtat en el càrrec de director de l'Institut Municipal d'Educació a partir de l'1 de setembre de 2007.

Fonaments de dret

1. L'article 9 del Decret 219/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, disposa que és personal eventual el que, en virtut de lliure nomenament i en règim no permanent, ocupa un lloc de treball no reservat a funcionaris, i que figura com a tal a la relació de llocs de treball de l'entitat local. Aquest personal eventual cessa per revocació de l'autoritat que l'ha nomenat o automàticament, per expiració del mandat corporatiu.

2. Correspon al Ple de l'Ajuntament el nomenament del personal eventual, d'acord amb el que estableixen els articles 33.2.f) i 104.1 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

Per tot el que s'ha exposat , i en ús de les atribucions que tinc conferides,

En virtut de tot això, RESOLC

1. Elevar al Ple municipal l'acceptació de la renúncia del senyor Emili Muñoz Martínez de les seves funcions com a director de l'Institut Municipal d'Educació, amb efectes a partir de l'1 de setembre de 2007, tot agraint llur dedicació durant aquests darrers anys a aquest Organisme Autònom de l'Ajuntament de Mataró.

2. Notificar aquest acord a les persones interessades.

3. Ratificar aquest decret en el proper Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró."

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

5 - PROPOSTA DE NOMENAMENT DE LA SRA. MONTSERRAT TABERNER I DURÁN COM A DIRECTORA DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

Vist el decret de la presidenta de l'Institut Municipal d'Educació número 1027 / 2007, de 30 d'agost, que en la seva part resolutiva estableix literalment el següent:

"1. Elevar a l'aprovació del Ple municipal el nomenament de la senyora Montserrat Taberner i Durán, com a directora de l'Institut Municipal d'Educació.

  1. La retribució anual serà de 55.503,38 EUR bruts, que s'aplicarà a la partida del pressupost de l'Institut Municipal d'Educació número 01000 422000 11000, del projecte 422000 5001 € despeses generals.
  2. Notificar aquest acord a les persones interessades.
  3. Donar compte d'aquest decret en el proper Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació."

Vist el que disposen els articles 6 i 11 dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME), pel que es refereix al nomenament de la Direcció de l'IME.

Per tot el que s'ha exposat , i en ús de les atribucions que tinc conferides,

En virtut de tot això, PROPOSO

  1. Nomenar la senyora Montserrat Taberner i Durán, com a directora de l'Institut Municipal d'Educació.

  1. La retribució anual serà de 55.503,38 EUR bruts, que s'aplicarà a la partida del pressupost de l'Institut Municipal d'Educació número 01000 422000 11000, del projecte 422000 5001 € despeses generals.
  2. Notificar aquest acord a les persones interessades.
  3. Donar compte d'aquesta moció en el proper Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 12, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

6 - CANVI DE REPRESENTANTS DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA EN LES COMISSIONS INFORMATIVES DE VIA PÚBLICA I DE SERVEIS PERSONALS.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Per acord plenari de 28 de juny de 2007 es va aprovar la composició de les Comissions Informatives Municipals.

En data 23 d'agost de 2007, el grup municipal del Partit Popular de Catalunya comunica el canvi del seus representants en les Comissions Informatives.

En la CMI de Via Pública el Sr. José Manuel López González substitueix a la Sra. Mª Lluïsa Corominas Lozar.

En la CMI de Serveis Personals la Sra. Mª Lluïsa Corominas Lozar substitueix al Sr. José Manuel López González.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal PPC, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció del següent acord :

Primer.- Modificar la composició de la Comissió Informativa Municipal de Via Pública en el sentit de substituir la vocalia de la Sra. Mª Lluïsa Corominas Lozar pel Sr. José Manuel López González, ambdós regidors dels grup municipal Popular.

Segon.-

Modificar la composició de la Comissió Informativa Municipal de Serveis Personals en el sentit de substituir al Sr. José Manuel López González per la Sra. Mª Lluïsa Corominas Lozar, ambdós regidors dels grup municipal Popular."

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

7 - PROPOSTA DE FESTES LOCALS A MATARÓ PER A L'ANY 2008.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Vist l'Ordre TRE/197/2007, de 28 de maig, publicada al DOGC núm. 4907 de 19 de juny de 2007, del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'estableix el calendari oficial de festes laborals a Catalunya per a l'any 2008.

Atès que d'acord amb l'article 46 del RD 2001/83 de 28 de juliol, la proposta de festivitats local és competència del Ple.

En ús de les atribucions que la llei em confereix, proposo a l'Ajuntament PLE l'adopció dels següents acords :

Primer.-

Proposar al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya com a festes locals, retribuïdes i no recuperables en el municipi de Mataró per a l'any 2008, les següents :

  • 12 de maig, dilluns de Pasqua Granada, Fira a Mataró.
  • 28 de juliol, dilluns festa major de Les Santes.

Segon.-

Comunicar-ho al Departament de Treball, Serveis Territorials a Barcelona, al servei de Comunicació de l'ajuntament de Mataró i a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, per al seu coneixement i publicació als mitjans habituals i als sectors econòmics i socials de la ciutat."

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

8 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA S/ EL RETORN DELS PROTOCOLS NOTARIALS PER PART DE L'ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ A LA CIUTAT.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :

"Durant la Guerra Civil, els serveis del Patrimoni de la Generalitat van rescatar a Mataró tot un seguit de documents que corrien perill per la situació del moment, sobre tot tenint en compte que el darrer Alcalde de l'època, Ramon Molist havia pres la decisió de cremar els arxius de documents del municipi. L'arxiu contenia protocols notarials i altres documents de caràcter més administratiu que daten des del s. XV fins el s. XIX. Els documents en qüestió van ser dipositats al Monestir de Pedralbes. Entre 1940 i 1941 es van ingressar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) i en aquí resten fins a la data.

Entre 1944 i 1952, Tarragona, Lleida i Girona van crear els seus propis arxius provincials i, per tant van passar a gestionar els seus propis fons tasca que fins aleshores havia fet l' ACA.

No només les províncies sinó que diversos municipis van començar a reclamar aquests documents que s'han anat retornant al llarg dels anys. Mataró, però, no ha fet aquesta reclamació tot i que l' historiador Joaquim Llovet va esperonar l' anterior Alcalde, Manel Mas a fer-ho.

Sense voler fer cap comparativa amb el cas que ens ocupa, cal recordar que l'octubre de 2004 es va aprovar per majoria absoluta una proposta de resolució en que les forces polítiques de Mataró reclamaven el retorn dels Papers de Salamanca a la Generalitat perquè es considerava que era de justícia fer-ho.

Com a representants de la ciutat, es la nostra responsabilitat i deure moral reclamar ara el retorn a Mataró dels documents als que fem referència.

Per tot lo exposat, el Grup Popular proposa al Ple l' adopció dels següents

ACORDS

  1. El Govern Municipal iniciarà els tràmits per reclamar els documents pertanyents a Mataró que van ser recollits per el Servei de Patrimoni de la Generalitat a finals de la Guerra Civil i que estan actualment encara l'Arxiu de la Corona d'Aragó. "

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el vot en contra de la seva formació. En aquesta proposta que presenta el PP no es fa esment a una documentació espoliada, sinó a una documentació rescatada en un context de guerra i destrucció. Per tant, és pervers comparar-ho amb l'espoli dels papers de Salamanca. La CUP donaria per bo el retorn dels documents pertanyents a Mataró que custodia l'Arxiu de la Corona d'Aragó, situat a Barcelona, però d'aquells que són posteriors al s. XVIII, moment en què l'entitat político-administrativa va deixar d'existir.

Malgrat tot, la proposta del PP no sembla rigorosa sinó més aviat orientada a reforçar les paranoies espanyolistes enclaustrades en les "unidades de archivo". Si realment es vol assolir un consens en aquesta qüestió, caldria estudiar-la a fons, amb l'ajut dels tècnics del Patronat Municipal de Cultura i del suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat.

La CUP no planteja la restitució de relíquies per a un eventual museu però sí que demana que es redactin protocols o convenis de col·laboració entre l'Ajuntament de Mataró, l'Arxiu de la Corona d'Aragó i l'Arxiu Històric Comarcal de Mataró, que garanteixi una bona conservació de tota aquesta documentació, la seva digitalització, el seu accés per part dels experts, etc., sense descartar un possible traspàs d'originals sempre que es reuneixin les condicions esmentades.

Atesa l'ambigüitat i nefasta argumentació de la proposta, la CUP emplaça a reformular-la en els termes esmentats o bé hi votaran en contra.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que es tracta d'una proposta amb rerefons polític, com palesa la menció als papers de Salamanca, però que ve carregada de tecnicismes que no es poden resoldre llegint un únic full i prenent una decisió. CiU demana al PP que deixi la proposta sobre la taula i que el Govern s'avingui a facilitar un llistat de quins són aquests documents que es reclamen.

També s'ha creat a principis d'any un patronat per regular tot això i potser seria el moment que aquest actués. Alhora, els experts ens haurien d'explicar què diuen les lleis que existeixen sobre documentació relativa a arxius, quin és el contingut de l'Arxiu Històric Comarcal del Maresme i com s'hi pot accedir, etc. Hi ha prou qüestions que requereixen la intervenció dels tècnics com per justificar que la proposta es quedi sobre la taula i se n'elabori un expedient abans de prendre decisions. Si no és així, CiU s'hi abstindrà.

El senyor Sergi Penedès, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, recorda que l'any 37, per causa de la Guerra Civil i per raons de seguretat, es van dipositar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a instàncies dels Serveis de Patrimoni de la Generalitat, els protocols notarials dels s. XV al s. XVIII i altres documents pertanyents a la ciutat conservats a l'Arxiu Municipal de Mataró. L'Arxiu de Mataró disposa d'una relació dels documents traslladats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó en acabar la Guerra.

Per aquest motiu, la sèrie documental referent als protocols notarials de la ciutat està repartida en dues ubicacions arxivístiques: a Mataró, a l'Arxiu Comarcal, que conserva els fons notarials del districte de Mataró, i a Barcelona, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que conserva els protocols notarials dels s. XV al s. XVIII. En constituir-se els ajuntaments democràtics, dins la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Mataró es va crear una comissió per reclamar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó els fons dipositats l'any 37. En aquell moment l'ens va respondre que Mataró no tenia les instal·lacions adequades per conservar-los, cosa que era certa.

Per aquest motiu, els esforços de l'Ajuntament es van orientar a resoldre el dèficit d'instal·lacions arxivístiques de la ciutat i es va signar un conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per crear l'Arxiu Històric Comarcal de Mataró l'any 84. Més endavant, i amb el suport de la Direcció General del Patrimoni, es va restaurar i habilitar l'edifici de Can Palauet com a nova seu de l'Arxiu de Mataró, equipament que es va inaugurar l'any 96.

En paral·lel a aquest procés, s'han fet gestions i consultes al respecte, juntament amb els responsables del Servei d'Arxiu de la Generalitat, però que no han fructiferat a causa del complex competencial que ha viscut l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Aquest és de titularitat estatal amb fons que afecten quatre comunitats autònomes, amb reclamacions pendents de totes elles i, alhora, de facto és també l'Arxiu Històric Provincial de Barcelona, àmbit en què la Generalitat és competent. Aquesta complexa situació no ha permès constituir fins fa un any el Patronat que ha de gestionar aquest arxiu, tal com es preveu al vigent Estatut d'Autonomia.

Dit això, val la pena aclarir que aquesta situació no té res a veure amb l'espoliació dels papers de la Generalitat i actualment retinguts des de l'abril de 1938 a l'Archivo General de la Guerra Civil que hi ha a Salamanca. Res a veure amb aquests protocols notarials de la ciutat que es van dipositar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a instàncies de la Generalitat per raons bàsicament de seguretat. Alhora, en aquest afer dels papers de Salamanca, el posicionament polític del PP al País Valencià, sobretot part de la Corona d'Aragó, no és precisament favorable al retorn dels documents.

Així doncs, en relació a la proposta presentada, el Govern municipal creu que la reclamació té fonament de dret i l'Ajuntament de Mataró té la documentació que l'acredita. Amb la constitució del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és un bon moment per reprendre, juntament amb els responsables de la matèria de la Generalitat, les gestions per a la recuperació del fons notarial mataroní. Per tant, el Govern votaria favorablement a la proposta si no és que es deixés sobre la taula.

El senyor Pau Mojedano aclareix que no recorda haver patit cap estadi de bogeria transitòria en el moment de redactar la proposta, referint-se a les paraules del Sr. Safont-Tria.

En relació amb la intervenció del Sr. Fernàndez, dir que no hi ha cap interès polític més enllà del fet de recuperar uns papers que són propietat de Mataró. En cap moment, s'ha volgut comparar aquesta situació €ni per la manera, ni per les causes€ amb l'espoliació dels papers de Salamanca.

El Sr. Mojedano agraeix la predisposició del Govern a recolzar la iniciativa, que afavoreix el fons historiogràfic local, i, per tant, el PP no creu oportú deixar la proposta sobre la taula.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, puntualitza que es tracta d'una proposta a fi d' "iniciar els tràmits" per a la recuperació d'aquest fons documental. Per tant, es poden iniciar els tràmits, demanar un informe complert als responsables arxivístics de l'Ajuntament de Mataró i, amb l'informe en mà, es pot anar a la Junta de Portaveus per decidir si se n'inicia la reclamació formal.

El senyor Joaquim Fernàndez reitera que CiU preferiria poder emetre el seu vot un cop disposi de més informació. Cal recordar que aquest grup municipal no es va assabentar de la proposta fins dilluns a la tarda, sense temps per poder aprofundir-hi. Es manté l'abstenció, doncs.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4),
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.
Abstencions: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

9 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER EXIGIR EL RESTABLIMENT DE LA LÍNIA DE FERROCARRIL ENTRE MATARÓ I L'AEROPORT DE BARCELONA.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Les alteracions del servei ferroviari generades per les obres d'entrada del tren de gran velocitat a la ciutat de Barcelona van comportar, entre d'altres, la supressió fa gairebé dos anys, de la línia de tren entre Mataró i l'Aeroport de Barcelona.

Hores d'ara ningú garanteix que aquesta línia, molt important tan per l'ús dels mataronins com per a la promoció de la ciutat, es restableixi. Contràriament, tot fa pensar que Mataró haurà perdut permanentment la seva connexió amb un dels aeroports més importants de l'Estat.

Situació que s'afegeix als greus problemes d'aglomeracions i de baixa qualitat del servei a Catalunya que estem patint ens els dos darrers anys, fets que han comportat que molts usuaris hagin optar per utilitzar altres mitjans de comunicació en detriment del transport públic.

En conseqüència, el Grup Municipal de CiU proposa al Ple l'adopció del següent,

ACORD:

Primer.-

L'alcalde de la ciutat es dirigirà a totes les autoritats competents en temes d'infrastructures i comunicacions per exigir que es restableixi, tan aviat com sigui possible, la línia directe de ferrocarril que unia Mataró amb l'Aeroport de Barcelona.

Segon.-

Enviar còpia d'aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris presents al Parlament de Catalunya, a la Ministra de Foment, als grups parlamentaris presents al Congrés dels Diputats i al Senat i a la presidència de RENFE."

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta que el seu vot serà afirmatiu en relació a la proposta.

És evident que Catalunya rep un tracte diferencial de l'estat espanyol pel que fa a les infraestructures i és hora que els catalans comencem a demanar que aquestes vagin millorant. Des de la CUP es creu que la solució definitiva passa per anar constituint una infraestructura pròpia de transport públic català. Això vol dir tenir les nostres pròpies infraestructures i la gestió del transport públic.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el vot afirmatiu de la formació a la proposta. De fet, aquest mateix matí, en el ple de la Diputació, s'ha produït una moció de reprovació a la ministra de Foment, a la qual s'ha sumat el PP a través de la intervenció del seu portaveu.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que en l'esmentat ple de la Diputació el portaveu del PP ha anunciat que el partit presentarà una proposta en relació al tema de les infraestructures, però encara no se sap exactament com anirà. Per tant, això ara no es tindrà en compte, sinó únicament el posicionament expressat pel Sr. Mojedano.

El senyor Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista, anuncia el vot afirmatiu del Govern a la proposta de CiU; malgrat val la pena recordar que molts dels problemes que estem tenint són fruit de les obres endegades per l'arribada de l'AVE a Barcelona, que arrenca dels acords del 2002.

De totes maneres, el Govern vol explicitar la seva exigència de millora del transport de la ciutat i del restabliment de l'accés Mataró-aeroport. Ara bé, d'acord amb l'article 169 de l'Estatut, un cop traspassat a la Generalitat el servei de Rodalies, i a partir dels nous dissenys de xarxes i millores de les inversions en infraestructures, tan bon punt sigui possible tècnicament disposar d'aquest servei directe, serà l'hora d'exigir-lo. Cal, per tant, donar el temps necessari perquè s'estudiï el transport de l'àrea metropolitana, de manera global, abans de prendre les decisions d'explotació més adients.

El senyor Joan Mora celebra la receptivitat del Govern i expressa que no ens podem permetre el luxe que davant d'un estudi d'aquest caire al final el Govern se'n posicionés de manera contrària, ja que això faria que Mataró estigués molt més lluny d'aquest futur aeroport internacional que tots volem. Demana que aquest tema es porti amb contundència.

El senyor Francesc Melero, sense ànim d'entrar en cap polèmica perquè en realitat s'està d'acord, recorda que cap línia de Rodalies ni de tren regional arribarà directament a l'aeroport. De moment, només hi ha garantida la línia directa de la C-10 que surt de l'estació de França i arribarà a l'aeroport; i a Sants serà on finalitzaran la gran majoria d'aquestes línies. Estarem a una distància en temps d'aproximadament 7 minuts més enllà, per causa d'aquest transbord.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

10 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS - EUIA, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, CONVERGÈNCIA I UNIÓ I PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA CELEBRACIÓ DEL DIA DEL COOPERANT.

El senyor Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista, presenta la següent Declaració Institucional :

"Amb motiu de l'establiment del dia 8 de setembre com a Dia del Cooperant,

el Ple de l'Ajuntament de Mataró

DECLARA:

  • Que la lluita contra la pobresa i la desigualtat en el món és un dels grans reptes que té la nostra societat en aquests moments. Acabar amb la pobresa és un compromís ètic de primer ordre i una de les condicions bàsiques per aconseguir un món més just i pacífic.
  • Que la lluita contra la pobresa té un programa comú assumit per tota la comunitat internacional que es concreta en el compliment dels Objectius del Mil·leni l'any 2015.
  • Que el compromís de milers de persones amb la cooperació al desenvolupament és un exemple per a tota la societat i per a totes les institucions i ha de ser reconegut i valorat.
  • Que el reconeixement del treball dels cooperants és un deure per a tota la societat al qual hem de contribuir des de les institucions democràtiques.

Per aquestes raons,

Els sotasignants PROPOSEN AL PLE, l'adopció de la següent DECLARACIÓ INSTITUCIONAL:

1.- Assumim el reconeixement del treball dels cooperants, explicitat pel Govern de l'estat en declarar el dia 8 de setembre com el Dia del Cooperant.

2.- Volem fer extensiu el reconeixement del treball de les entitats i dels seus membres amb el trasllat de l'aprovació d'aquesta Moció a les entitats de solidaritat i cooperació internacional de la ciutat.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot afirmatiu a la proposta.

Les tasques altruistes que realitzen els cooperants dignifiquen la condició humana, són un exercici de solidaritat i de creixement i benestar personal. Tanmateix, no podem pretendre que aquest voluntariat supleixi les greus mancances dels governs en matèria de cooperació, més quan són els mateixos estats capitalistes els qui generen les greus desigualtats d'arreu del món.

Tal com diu el text, acabar amb la pobresa és un compromís ètic de primer ordre, però caldria, abans d'això, amb l'extrema riquesa que acumulen un nombre cada vegada més reduït de persones.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta una esmena a la proposta en el sentit d'incorporar un tercer punt a la Declaració Institucional, que digui el següent :

"3.- l'Ajuntament de Mataró es compromet a donar suport a les iniciatives que en el futur puguin sorgir per reconèixer i difondre el treball dels cooperants i, en aquest, impulsarà, a través del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat Internacional, la celebració d'actes que persegueixin aquesta finalitat."

El senyor alcalde sotmet a votació la proposta, que amb la incorporació de l'esmena de CiU a la Declaració Institucional, queda de la següent manera:

"Amb motiu de l'establiment del dia 8 de setembre com a Dia del Cooperant, el Ple de l'Ajuntament de Mataró

DECLARA:

  • Que la lluita contra la pobresa i la desigualtat en el món és un dels grans reptes que té la nostra societat en aquests moments. Acabar amb la pobresa és un compromís ètic de primer ordre i una de les condicions bàsiques per aconseguir un món més just i pacífic.
  • Que la lluita contra la pobresa té un programa comú assumit per tota la comunitat internacional que es concreta en el compliment dels Objectius del Mil·leni l'any 2015.
  • Que el compromís de milers de persones amb la cooperació al desenvolupament és un exemple per a tota la societat i per a totes les institucions i ha de ser reconegut i valorat.
  • Que el reconeixement del treball dels cooperants és un deure per a tota la societat al qual hem de contribuir des de les institucions democràtiques.

Per aquestes raons,

Els sotasignants PROPOSEN AL PLE, l'adopció de la següent DECLARACIÓ INSTITUCIONAL:

1.- Assumim el reconeixement del treball dels cooperants, explicitat pel Govern de l'estat en declarar el dia 8 de setembre com el Dia del Cooperant.

2.- Volem fer extensiu el reconeixement del treball de les entitats i dels seus membres amb el trasllat de l'aprovació d'aquesta Moció a les entitats de solidaritat i cooperació internacional de la ciutat.

3.- l'Ajuntament de Mataró es compromet a donar suport a les iniciatives que en el futur puguin sorgir per reconèixer i difondre el treball dels cooperants i, en aquest, impulsarà, a través del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat Internacional, la celebració d'actes que persegueixin aquesta finalitat."

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

11 - RESOLUCIÓ DEL DRET DE SUPERFÍCIE CONCEDIT A FAVOR DE PUMSA, SOBRE LA FINCA MUNICIPAL DEL CARRER CARLEMANY, ACCEPTACIÓ DE LA DONACIÓ QUE HA FET PUMSA DE DUES FINQUES COL.LINDANTS, I CONSTITUCIÓ D'UN DRET DE SUPERFÍCIE SOBRE LES TRES FINQUES.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"L'any 2001, aquest Ajuntament va constituir un dret de superfície sobre un terreny municipal situat al carrer Carlemany, a favor de PUMSA per fer un edifici de vivendes protegides.

PUMSA va promoure la total edificació sobre l'esmentat terreny i sobre dues finques més col.lindants amb aquesta, de la seva propietat.

Per poder declarar l'obra nova de l'edifici projectat, en el Registre de la Propietat, PUMSA ha proposat unificar el règim de propietat del sòl, de manera que tots els terrenys ocupats per aquest nou edifici passin a ser municipals. Un cop obtinguda una única finca resultant -de propietat municipal-, la referida empresa proposa constituir un dret de superfície al seu favor, sobre la total finca obtinguda.

Amb la finalitat de poder inscriure en el Registre de la Propietat aquest nou edifici, es creu oportú accedir a la proposta de PUMSA, i a l'efecte realitzar les operacions hipotecàries objecte d'aquesta proposta.

Resulten d'aplicació els articles 82 de la Llei hipotecària, 44 del Reglament hipotecari i 31 del Decret 336/1988 (Reglament de patrimoni dels ens locals).

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.-

EXTINGIR i DEIXAR SENSE EFECTE EL DRET DE SUPERFICIE CONSTITUIT A FAVOR DE PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA, AMB NIF A-59323642, EN ESCRIPTURA DE 20/3/2001, ATORGADA DAVANT EL NOTARI ALFONSO RODRIGUEZ DIEZ (PROTOCOL 1085), SOBRE LA FINCA:

PORCIO de terreny a Mataró, amb front amb el carrer Carlemany, que forma part de l'assenyalada amb el número 2 del total conjunt de que forma part. Te una superfície de 773,10 metres quadrats. Limita: al front, Oest, amb el carrer Carlemany; per la dreta entrant, Sud, en línia trencada, amb finca de tercers; per l'esquerra, Nord, amb fina de tercers, pel fons, Est amb la resta de finca de la que es va segregar.

REFERENCIA CADASTRAL: 1990405DF5919S0001LP.

VALOR: 248.812,63 euros (atribuït a la finca en el moment de la constitució del dret).

INSCRIPCIO DEL DRET: Volum 3331, Llibre 220, Foli 129, Finca 15892, inscripció 2a.

I DEMANAR LA SEVA CANCEL·LACIÓ EN EL REGISTRE DE LA PROPIETAT.

SEGON.-

ACCEPTAR la cessió gratuïta del domini (la donació) de les següents finques, que proposa l'empresa PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA:

A) DESCRIPCIÓ: SOLAR

edificable radicat en el terme de la ciutat de Mataró i partida o paratge anomenat "Cau de la Guineu", avui carrer Carlemany, número 6, vecindari de Cerdanyola, de superfície cent cinquanta-un metres cinquanta decímetres quadrats.

LIMITA: Est, resta de finca matriu; Nord, en línia de 14,77 metres, amb resta de finca matriu; Sud, amb el carrer Carlemany; i Oest, amb Domingo Viada i finca de Silvestre Girabal Gras.

TÍTOL: Propietat de PUMSA per compra en escriptura atorgada el 22 de maig de 2002, davant del Notari Rafael Bonete Bertolín.

INSCRIPCIÓ: inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Tom 1556, Llibre 536 de Mataró, Foli 37, Finca 23.158V.

REFERÈNCIA CADASTRAL: 1990406DF5919S.

VALORACIÓ: 185.984,25 euros

CÀRREGUES: Una afecció fiscal.

Es grafia en puntejat en el plànol que s'adjunta com a annex I.

B) PARCEL·LA DE TERRENY

, edificable, a Mataró, vecindari de Cerdanyola, partida "Cau de la Guineu", de trenta-tres metres quadrats. LIMITA: Nord i Est, resta de finca matriu; Sud, el senyor Antonio Carbonell; Oest, germans Sans.

TÍTOL: Propietat de PUMSA per compra en escriptura atorgada el 22 de maig de 2002, davant del Notari Rafael Bonete Bertolín.

INSCRIPCIÓ: inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Tom 3488, Llibre 302 de Mataró, Foli 16, Finca 20.675.

REFERÈNCIA CADASTRAL: Forma part de la finca cadastral 1990403DF5919S.

CÀRREGUES: Una afecció fiscal.

VALORACIÓ: 14.109,15 euros

Es grafia en ratllat en el plànol que s'adjunta com a annex I.

Amb la finalitat que sobre les mateixes i sobre la finca municipal que s'agruparà juntament amb aquestes, es constitueixi un dret de superfície a favor de PUMSA.

TERCER.-

Agrupar les finques descrites i acceptades al punt segon anterior, amb la finca descrita al punt primer anterior, objecte de l'acord d'extinció del dret de superfície, per formar una nova finca independent, que es descriu a continuació:

C) URBANA: PORCIO DE TERRENY,

de forma irregular, amb front al carrer Carlemany, números 6, 8, 10 i 12 de Mataró, que te una superfície de nou-cents cinquanta-set metres amb seixanta decímetres quadrats. LIMITA: al Nord-Oest, amb finques cadastrals 1991506 a 1991508; al Nord-Est, amb finques cadastrals 1990407, 1990403 i 1990404; i al Sud, amb el carrer Carlemany.

TÍTOL: Pertany a l'Ajuntament per cessions gratuïtes i posterior agrupació.

REFERÈNCIA CADASTRAL: formada per les finques cadastrals 1990405DF5919S0001LP, 1990406DF5919S, i una part de 1990403DF5919S.

VALORACIÓ: 1.262.332,82 euros.

CÀRREGUES: Les que li corresponen, per la seva procedència.

Es grafia en el plànol que s'adjunta com a annex II.

QUART.-

Constituir un dret de superfície sobre la finca agrupada resultant, descrita a la lletra C) anterior, a favor de l'empresa municipal PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA (d'ara endavant, PUMSA), amb NIF A-59.323.642, i domicili al carrer Pablo Iglesias, 63, de Mataró, en les següents condicions:

FINALITAT: Aquest dret es constitueix per a la construcció d'un edifici plurifamiliar d'habitatges de protecció oficial, en execució del PLA 1999-2000 d'edificis d'habitatges de lloguer a Mataró, i de l'estudi definitiu d'habitatges públics de lloguer per a joves i altres col·lectius a Mataró.

PREU: La concessió del dret es fa amb caràcter gratuït, atès que la destinació efectiva de la cessió per és per atendre necessitats d'habitatge de caràcter social. Tampoc s'imposa al superficiari que hagi de satisfer cap cànon a la propietat.

TERMINI DEL DRET DE SUPERFÍCIE: S'atorga per 99 anys, a partir de la data d'atorgament de l'escriptura de constitució del dret. Al extingir-se aquest dret, l'Ajuntament farà seva la propietat de tot l'edificat a la parcel·la objecte de la cessió, sense que el superficiari tingui dret a cap indemnització.

TERMINI DE L'EDIFICACIÓ I CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LA CONSTRUCCIÓ:

L'edifici es composarà de pisos en règim de protecció oficial, que es destinaran a vivendes, més aparcament en plantes soterrani i un local destinat a equipament, i haurà d'esgotar l'edificabilitat segons les disposicions del vigent pla general d'ordenació urbana de Mataró. L'edifici i els diferents departaments hauran d'estar dotats dels accessos i elements constructius que es requereixin a la normativa vigent, per tal de complir el seu destí com a habitatges de protecció oficial.

L'edificació i posada en funcionament de l'edifici s'haurà de realitzar en el termini màxim de dos anys, a comptar de la data de l'atorgament de l'escriptura pública de constitució del dret de superfície, constituint-ne causa resolutòria del mateix l'incompliment d'aquesta condició.

Serà mitjà suficient per acreditar la condició resolutòria esmentada l'aixecament d'un acta notarial de presència a la qual es consigni la concurrència d'aquest supòsit, com a fruit de la percepció €per qualsevol mitjà- del fet.

La construcció objecte del dret s'estén a la totalitat de la finca, sens perjudici de les limitacions urbanístiques aplicables.

DISPONIBILITAT: Aquest dret no serà transmissible ni gravable més enllà del seu termini de vigència. Per tant, la finca haurà de quedar lliure de tot gravamen en el moment de l'extinció del dret de superfície, a excepció de les càrregues existents al dia d'avui i que s'han esmentat.

FORMALITZACIÓ: El dret de superfície que s'atorga s'haurà de formalitzar en escriptura pública i s'haurà d'inscriure al Registre de la Propietat.

Es demanaran les bonificacions i exempcions tributàries pertinents, per a la liquidació dels impostos que meritin aquestes operacions, per raó de la destinació de la construcció a habitatge de protecció oficial.

DESPESES: PUMSA assumirà totes les despeses de qualsevol naturalesa que es generin per a la formalització i perfeccionament de tots els acords aquí adoptats.

El superficiari podrà establir el règim de la propietat horitzontal del nou edifici.

CINQUÈ.-

Autoritzar la consellera delegada de Serveis Centrals, Montserrat López Figueroa, o a qui pugui substituir-la en el càrrec, per tal que signi la corresponent escriptura pública, així com qualsevol altra documentació necessària per a la formalització, perfeccionament i execució d'aquest acord.

SISÈ.-

Sol·licitar al Sr. Registrador del Registre de la Propietat competent la inscripció de les exposades operacions hipotecàries.

SETÈ.-

Rectificar l'inventari de béns municipal, en la propera modificació que tingui lloc, per tal d'incloure les operacions del present acord.

VUITÈ.-

Notificar el present acord a PUMSA, al Servei d'Urbanisme i al Servei d'Ingressos."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

12 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA CONCESSIÓ DEMANIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN APARCAMENT AL SUBSÒL DE LA ZONA VERDA DE LA UNITAT D'ACTUACIÓ 48 "CAMÍ RAL-HOSPITAL".

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"El 3 de maig de 2007, el Ple municipal va acordar atorgar provisionalment una concessió demanial del subsòl de la parcel·la de zona verda de la UA 48 "Camí Ral-Hospital, a favor de GINTRA, amb submissió al plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació, que també s'aprovà de forma provisional. El referit plec de condicions es sotmeté al tràmit d'informació pública per trenta dies, amb caràcter previ a la seva aprovació definitiva, per tal de complir amb el procediment de tramitació fixat a la normativa aplicable.

En el període d'exposició pública, GINTRA ha presentat una al·legació al referit plec, proposant que s'ampliï el contingut de la servitud de pas de vehicles i persones continguda al punt 4.3.16 del plec, per tal que també abasti el pas de les instal·lacions, serveis i subministres necessaris, per permetre el funcionament conjunt dels dos aparcaments que es construeixen en aquesta unitat d'actuació (cal recordar que en aquesta unitat d'actuació es va plantejar la construcció conjunta dels aparcaments soterranis projectats -un públic i un altre privat-, i per tal d'aprofitar al màxim la seva rendabilitat, es preveié l'aprofitament comú de les rampes, accessos i zones de pas).

Es creu adient acceptar l'al·legació formulada, ja que es considera oportú facilitar la disposició de les instal·lacions, serveis i subministres de forma conjunta, atesa la utilització conjunta de les zones públiques i privades de l'aparcament que s'ha previst.

Per tot l'anterior, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.-

Acceptar l'al·legació formulada per l'empresa GINTRA, en escrit de 8 de març passat, i modificar el plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació rector de la concessió demanial de l'ús privatiu del subsòl del terreny municipal de domini públic situat a la zona verda de la Unitat d'Actuació 48 "Camí Ral € carrer Hospital", de Mataró, per a la construcció d'un aparcament subterrani i l'explotació del servei d'aparcament, en el seu punt 4.3.16, en el sentit de substituir l'actual redactat, pel nou redactat, que es transcriu a continuació:

"Constituir una servitud de pas recíproca que ha de permetre l'entrada, sortida, circulació i maniobra de vehicles i persones, així com el pas de les instal·lacions, serveis i subministres necessaris, entre aquest aparcament i qualsevol altre aparcament o ampliació que es prevegi fer en un futur en els terrenys adjacents, tot això, al marge dels accessos de vianants que es puguin disposar. Així, aquest aparcament públic es podrà constituir en predi servent (i si s'escau, en predi dominant) dels aparcaments que es puguin fer en un futur adjacents a aquest, els quals es constituiran a la seva vegada en predis servents (i si s'escau, predis dominants) respecte d'aquest aparcament públic, tot això quant a les zones d'ús comú que continguin (passadissos per la circulació i maniobra de vehicles i accessos de vianants i rodats) i a les instal·lacions, serveis i subministres necessaris, per permetre el funcionament conjunt de l'aparcament conjunt a construir."

SEGON.-

Aprovar definitivament el Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la concessió demanial del subsòl del terreny municipal de domini públic situat a la zona verda de la Unitat d'Actuació 48 "Camí Ral-carrer Hospital", de Mataró, amb la modificació exposada, el text final del qual, s'adjunta com a annex A.

TERCER.-

Aprovar definitivament l'atorgament de la concessió demanial del subsòl del terreny municipal de domini públic situat a la zona verda de la Unitat d'Actuació 48 "Camí Ral-carrer Hospital", de Mataró, a favor de l'empresa Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL, amb submissió al referit Plec.

QUART.-

Formalitzar l'atorgament de l'esmentada concessió demanial, mitjançant la subscripció del document administratiu corresponent.

CINQUÈ.-

Sol·licitar al senyor Registrador de la Propietat la inscripció registral de la concessió demanial referida a favor de l'empresa Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

13 - CONCESSIÓ DEMANIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN APARCAMENT PÚBLIC AL CARRER TERRASSA, 7, A FAVOR DE GINTRA.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"I.- CREACIÓ DEL SERVEI D'APARCAMENTS

L'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va acordar crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació. A l'esmentat acord, es determinà, alhora, que el servei es prestaria mitjançant gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal, encarregant-se la gestió del Servei a l'empresa Promocions Urbanístiques de Mataró, Societat Anònima.

Igualment, s'aprovà el Reglament regulador del servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació, i el Projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei de estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

Per a la prestació del servei, s'establí un cànon d'acord amb la següent fórmula €que podrà ser revisada anyalment- : "Benefici màxim de la societat gestora del servei = ( 2 € ( rendibilitat lletres del tresor del període anual expressada en % ) x Capital invertit en el servei), en la que els indicadors es reflecteixen a l'informe del servei d'ingressos, i de forma que qualsevol benefici superior a aquest serà reintegrat directament a l'Ajuntament en concepte de cànon per prestació, fins recuperar la pèrdua d'ingressos, i que assumirà tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei.

Aquest cànon assumeix tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei (drets de superfície, cànon aparcaments,) i inclou tots i cadascun dels conceptes pels que es presta el servei: Aparcaments es superfície, aparcament en zones d'estacionament reservat i serveis de recolzament."

El ja referit projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, aprovat en el punt sisè del referit Ple de 7 de juny, exposava a la seva pàgina 11:

  1. El projecte contempla construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, via públiques, zones verdes, equipaments, etc.), i per tant, inexcusablement, vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. Es evident que esta empresa serà responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que es a ell a qui haurà de revertir les infrastructures un cop esgotat el període de concessió.

II.- GESTIO per GINTRA

En execució de l'acordat als Plens d'11 d'abril de 2002 i de 4 de juliol de 2002, actualment, l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. és l'encarregada de gestionar aquest servei.

III.- CANONS I TARIFES

El cànon aplicable a la concessió ve fixat genèricament al reglament del servei d'aparcaments municipal, la fórmula del qual consta concretada a l'acord del Ple de 7 de juny de 2001 reproduït parcialment a l'inici d'aquesta proposta.

IV.- FINCA OBJECTE DE CONCESSIÓ

En execució dels acords anteriors, correspon ara constituir una concessió demanial a favor de GINTRA, en relació a la finca de domini públic situada al carrer de Terrassa, 7, d'aquesta ciutat.

Quant a la regulació de la concessió demanial o concessió administrativa de domini públic, resulten d'aplicació la Ley 33/2003, del patrimonio de las administraciones públicas, els articles 217 i 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, els articles 57 a 71 del Reglament de patrimoni (Decret 336/1988), i normativa concordant. A les operacions hipotecàries, li són d'aplicació els articles 31, 60 i 61 del Reglament hipotecari.

Per tot l'anterior, i vistos els informes tècnic i jurídic de l'expedient, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER:

Atorgar provisionalment a favor de l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. (GINTRA), amb NIF B-63081194, una concessió demanial de la següent finca, per tal de fer un aparcament en subsòl, que tindrà entrada a nivell de carrer, pel carrer Terrassa:

URBANA: PORCIÓ DE TERRENY situada a Mataró, amb front al Carrer Terrassa -a on li correspon el núm. 7. És de forma sensiblement rectangular i té una superfície de 1.978,66m2. LIMITA: pel Nord-Est, amb finques de referència cadastral 3299317, 3299318, 3299319, 3299320, 3299321, zona verda (Plaça Cristina Kaufmann) i estació transformadora; pel Sud-Est, amb Estació Transformadora i Carrer Terrassa; pel Sud-Oest, amb Pavelló Teresa Mª Roca Vallmajor; i pel Nord-Oest, amb instal·lacions de Futbol-7. Es destina a equipament (pàrquing en el nivell inferior i a camp de Futbol-7 en el nivell superior).

TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, amb CIF P0812000H, per segregació, segons certificat expedit pel Secretari General de l'Ajuntament en data 20 de juliol de 2007.

REFERÈNCIA CADASTRAL: formada per part de les finques amb referència cadastral 3299514DF5939N0001BP i 3299522DF5939N0001LP.

VALORACIÓ DE LA FINCA OBJECTE DE CONCESSIÓ: 969.820,41 euros

DADES REGISTRALS: Finca 24.385, inscrita al Volum 3728, Llibre 415 de Mataró, Foli 219, del Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró.

A l'annex I del Plec s'identifica gràficament, en superfície, la finca objecte de la present concessió.

La finca resta qualificada urbanísticament com a sistema d'equipaments comunitaris, clau E.

SEGON:

Aprovar provisionalment el Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial, que s'adjunta com a annex A, el qual porta adjunt plànol de l'aparcament en superfície.

TERCER:

Sotmetre el Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.

QUART:

Aprovar provisionalment les tarifes màximes de l'aparcament soterrani de la ronda Rafael Estrany, que es reprodueixen a continuació:

  • Concessió de places a 50 anys (preu per plaça): 18.000 euros + IVA

  • Arrendament mensual:

Cada plaça: 90 euros/mes + IVA

CINQUÈ:

De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el Plec es considerarà aprovat definitivament, la concessió demanial es considerarà atorgada definitivament amb submissió al referit Plec i les tarifes proposades es consideraran aprovades definitivament.

SISÈ:

Eximir l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARÓ, S.L. de prestar la garantia definitiva prevista al Plec de condicions que ara s'aprova provisionalment, si es consolida l'atorgament definitiu de la concessió a dita empresa en base al referit Plec.

SETÈ:

Autoritzar l'Il·lm. Sr. Alcalde per subscriure tots els documents necessaris per al perfeccionament dels presents acords.

VUITÈ:

Demanar al Sr. Registrador del Registre de la Propietat competent, la inscripció registral de la present concessió demanial, un cop s'hagi aprovat definitivament la present concessió i consti instrumentada en el corresponent contracte."

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

14 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL GINTRA A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT PER IMPORT MÀXIM DE 944.640,00 € PER AL FINANÇAMENT DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'APARCAMENT SOTERRANI AL C/ TERRASSA.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat Municipal Gestió Integral de Trànsit SL, per la qual demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per a la concertació d'una operació de crèdit d'import màxim (equivalent al 64% de la taxació de la concessió demanial) 944.640,00 euros davant l'entitat financera Caixa Estalvis Laietana, per finançar la construcció de l'aparcament soterrani al carrer Terrassa.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:

  1. Autoritzar a la Societat Municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL perquè concerti una operació de préstec d'import màxim (equivalent al 64% de la taxació de la concessió demanial), 944.640,00 euros davant l'entitat financera de Caixa Estalvis Laietana, per a finançar la construcció de l'aparcament soterrani al carrer Terrassa amb les condicions financeres següents:
  2. Capital màxim

    944.640 euros (64% del valor de taxació)

    Interès

    Primer any: 4,60%

    Resta d'anys: IRPH + 0,25%

    Termini

    30 anys + 2 anys de carència

    Comissió d'obertura

    0,50%

    Comissió de cancel·lació

    0,00%

     

  3. Comunicar el present acord a la Societat Municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL."

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei d'Ingressos-

15 - PREUS PÚBLICS PER LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS D'ACTIVITATS DE TEATRE I MÚSICA ADREÇATS ALS ALUMNES DELS CENTRES ESCOLARS D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA PER AL CURS 2007-2008

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Vistos els estudis de costos elaborats pel director de l'IME, l'informe jurídic de la cap del servei de Gestió Econòmica i Administrativa de l'IME i de l'assessora jurídica dels organismes autònoms de l'Ajuntament de Mataró, i l'informe de la Intervenció de Fons Municipals sobre la determinació del preu públic per la prestació dels serveis d'activitats de teatre i música adreçats als alumnes dels centres escolars d'educació infantil i primària per al curs 2007-2008.

De conformitat amb el disposa l'art. 47 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refòs de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Atès que la Presidenta de l'IME aprovà per decret els preus públics per la prestació dels serveis d'activitats de teatre i de música adreçats als alumnes dels centres escolars d'educació infantil i primària per al curs 2007-2008.

Qui subscriu, La Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

ÚNIC.- Aprovar els preus públics per la prestació dels serveis d'activitats de teatre i de música adreçats als alumnes dels centres escolars d'educació infantil i primària per al curs 2007-2008

 

MÚSICA

 

Música i expressió

14,00 euros/mes

Iniciació a la música

14,00 euros/mes

Iniciació als instruments

25,00 euros/mes

TEATRE

 

Iniciació al teatre

14,00 euros/mes

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei de Compres i Contractacions-

16 - APROVACIÓ DEL PLEC DE CLÀUSULES ECONÒMIQUES ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES PARTICULARS QUE REGIRÀ LA CONTRACTACIÓ DE LES OBRES INCLOSES AL PROJECTE D'EXECUCIÓ DEL POLISPORTIU MUNICIPAL AL CARRER EUSKADI, DE MATARÓ, MITJANÇANT CONCURS I PROCEDIMENT OBERT, I CONVOCAR LICITACIÓ. IMPORT FIXAT COM A MÀXIM PER A L'ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE: FINS A 6.357.682,24 €, IVA INCLÒS.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, presenta la proposta següent:

"Vista la sol·licitud efectuada pel cap del Servei d'Obres d'aquest Ajuntament, de data 5/07/2007, per a la tramitació de l'expedient de contractació de les obres incloses al projecte d'execució del polisportiu municipal al carrer Euskadi, de Mataró, per un import fixat com a màxim per a l'adjudicació del contracte de fins a 6.357.682,24 €, IVA inclòs.

Vist l'informe emès pel secretari general de data 27/08/2007, sobre l'adequació dels plecs de clàusules administratives i tècniques particulars que han de regir el contracte a la normativa legal vigent en matèria de contractació pública i als plecs generals d'obres aprovats per aquesta Corporació.

Atès que existeix crèdit adequat i suficient a càrrec de la partida 40220/45231G/62200 del pressupost municipal aprovat per la present anualitat i es preveu consignar crèdit adequat i suficient del pressupost que s 'aprovi pels anys 2008 i 2009.

Atès el previst als arts. 67, 69, 78, 120 i concordants del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques.

En virtut de les competències delegades a aquesta Junta de Govern Local per resolució de l'Alcaldia de data 16 de juny de 2007 qui subscriu, Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació, PROPOSA l'Excm. Ajuntament en Ple, l'adopció dels següents acords:

Primer.

Iniciar l'expedient de contractació de les obres incloses al projecte d'execució del polisportiu municipal al carrer Euskadi, de Mataró, atesa la utilitat pública de les mateixes segons consta al projecte i d'acord amb el previst a l'art. 67 del RDL 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, amb un pressupost fixat com a màxim per a l'adjudicació del contracte de fins a 6.357.682,24 €, IVA inclòs.

Segon.

Aprovar el plec de condicions econòmiques administratives i tècniques particulars que regiran la contractació de les obres incloses al projecte d'execució del polisportiu municipal al carrer Euskadi, de Mataró, mitjançant concurs i procediment obert.

Tercer.

Autoritzar l'import de 6.357.682,24 €, IVA inclòs, a càrrec de la partida núm. 40220/45231G/62200 del pressupost municipal de la següent manera:

Any 2007: 540.000,00.-EUR, IVA, inclòs (operació A núm. 36734)

Any 2008: 3.400.000,00.-EUR, IVA, inclòs (operació AFUT núm. 36735)

Any 2009: 2.417.682,24.-EUR, IVA, inclòs (operació AFUT núm. 36736)

 

Quart.

Convocar licitació, amb la forma de concurs i procediment obert, per a l'adjudicació del contracte a què fa referència l'apartat primer de la part resolutiva d'aquest acord, i obrir als efectes un termini de 52 dies naturals, a comptar des de la data de la remissió de l'anunci del contracte a l'Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, per a la presentació de proposicions pels interessats.

Cinquè.

D'acord amb el previst a l'art. 69.4 del RDL 2/2000, de 16 de juny, es condicionen els efectes del present acord a l'existència de crèdit adequat i suficient en la partida núm. 40220/45231G/62200 del pressupost municipal que s'aprovi per a l'exercici pressupostari de l'anualitat del 2008 i 2009. "

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta el desacord de la seva formació a la proposta perquè s'entén que s'està deixant perdre una oportunitat d'habilitar espais per fer-hi diversos tipus d'activitats. Aquest pavelló seria un espai ideal per poder-hi celebrar activitats no exclusivament esportives sinó també per realitzar-hi activitats culturals, com ara balls, festes populars, concerts, etc.; atès que la inversió no és petita.

S'aprofita l'avinentesa per reivindicar la proliferació d'espai polivalents.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença anunciant l'abstenció de CiU davant la proposta presentada, perquè es creu que cal aprofitar la construcció d'aquesta gran instal·lació per solucionar els problemes d'aparcament que arrossega el barri. En aquest cas concret, i a data d'avui a les 11h del matí, els veïns no han rebut cap notificació per part del "regidor-solucions" sobre la possibilitat de construir més places d'aparcament a la zona, que es va dir que podria comportar la construcció d'aquest espai. Si, per tant, el projecte no ha de servir per solucionar aquest problema, perquè ha omès aquesta qüestió, CiU s'hi abstindrà. Des d'aquest partit es demana una explicació per justificar que no es construeixi més aparcament; és més, el fet que hi hagi sòl rocallós en l'emplaçament no sembla cap inconvenient, sinó al contrari, perquè la roca proporciona construccions més duradores.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, explica que un o dos dies després de l'últim ple en què es va tractar aquest tema, va enviar una carta mitjançant correu certificat als veïns. En tornar de les vacances aquesta va ser retornada i, per tant, es va tornar a enviar. Finalment, el Sr. Melero va parlar amb el president de l'Associació de Veïns, qui li va comunicar que no l'havien rebuda i és per això que aquest mateix matí els hi ha fet arribar de nou per fax.

Respecte a la resta, ja es va debatre en el seu moment en el si del ple i no val la pena tornar-hi a entrar.

El senyor Ivan Pera recorda que aquest pavelló és prioritariament per a ús esportiu, precisament perquè a la ciutat manca una instal·lació d'aquesta mena a causa de la demanda que hi ha, tal com preveu el Pla d'instal·lacions esportives. A més, l'Acord de Govern ja recull la planificació d'un equipament on precisament siguin compatibles les activitats esportives amb d'altres de caràcter cultural i lúdic.

El senyor Joan Mora afirma que la manera prudent de procedir hagués estat comunicar-se amb els veïns i intentar explicar-los la situació, ja que en aquests moments se senten decebuts i una mica enganyats.

El senyor Francesc Melero explica que, al marge d'altres comunicacions escrites, allò que els expressava la comunicació enviada era el resultat d'una reunió que van mantenir totes dues parts abans. Per tant, estaven al corrent de tot plegat.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.
Abstencions: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

17 - ENCARREGAR A PUMSA L'EXECUCIÓ DE LES OBRES DE MILLORA DE LES INSTAL·LACIONS DE L'EQUIPAMENT ESPORTIU ESTADI MUNICIPAL D'ATLETISME DE LA CARRETERA DE CIRERA

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, presenta la proposta següent:

"L'actual estadi d'atletisme de Mataró, ubicat a la carretera de Cirera, esta en funcionament i en bones condicions de manteniment. Disposa de 6 carrers a la pista, diferents elements per realitzar les diverses especialitats d'atletisme i varis equipaments que donen servei a aquesta instal·lació esportiva.

El solar on es troba aquest equipament esportiu queda limitat a l'oest per la carretera de Cirera, al sud pel carrer Josep Trueta i a l'est amb la Riera de Ciera.

Però, les dimensions de les pistes i equipaments no compleixin amb les normatives establertes per la Federació Espanyola d'Atletisme, per poder celebrar competicions a nivell estatal.

Per aquest motiu l'Ajuntament ha decidit introduir les millores necessàries i exigides per tal de assolir les condicions tècniques que es demanen i d'aquesta manera poder celebrar tot tipus de competicions.

En data 18 de juliol de 2007 PUMSA, mitjançant escrit amb entrada de registre 200700028397 ha presentat per triplicat un exemplar del projecte constructiu per a la seva tramitació i aprovació.

Examinat el " Projecte constructiu de millora de l'estadi d'atletisme de Mataró. Terme municipal de Mataró(Maresme)", promogut per l'empresa pública municipal PUMSA i redactat pels enginyers José Ignacio Plaza Álvarez i Noelia Cuadrado García del despatx professional GLOBAL PM CONSULTORES, que te per objecte la descripció i valoració de les actuacions que s'han de realitzar per poder portar a terme el nou estadi municipal d'atletisme, amb un pressupost d'execució per contracte de 1.463.194,79 € IVA inclòs i de 2.128.305,16 € IVA inclòs de pressupost per a coneixement de l'Administració.

El projecte compren una primera fase constructiva del futur estadi en la qual es defineix la pista central amb l'increment de vuit carrils, l'enjardinament central de la pista, un carril perimetral de 2 m. d'amplada i una franja perimetral de 2,80 metres de gespa artificial.

Per tal d'habilitar l'espai suficient per a donar cabuda a les esmentades instal·lacions se procedirà a l'enderroc de totes les edificacions que actualment estan incloses dins de l'ámit de l'actuació, com son:

  • petites edificacions destinades a magatzem de material, vestuaris.
  • estructures.

També esta previst la instal·lacions de les xarxes de serveis necessària pel desenvolupament de les infrastructures previstes. Així com la compra de casetes prefabricades destinades provisionalment a vestidors i sala d'antidopatge, ja que les existents queden afectadas per la nova ubicació de la pista d'atletisme.

La durada per executar les millores que contempla el projecte es de 5 mesos.

El projecte ha estat informat pel Cap del Servei d'Obres i pel Cap de la Secció d'Activitats respectivament, que han fixat una sèrie de condicions que s'hauran de complimentar abans de l'aprovació definitiva del projecte i d'iniciar-se les obres.

Atès que el projecte reuneix el requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'obres i serveis dels ens locals, pel que fa a la documentació mínima que han de contenir els projectes d'obres locals ordinàries.

Atès que l'article 37 del ROAS i l'article 219. 2 de la Llei 8/87, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya determinen el procediment que s'ha d'observar per aprovar els projectes municipals d'obres.

Atès que el projecte ha superat el tràmit previst en l'article 36 del ROAS, sobre l'examen previ d'aquest documents tècnics, quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

Atès que el ple de l'Ajuntament del proper dia 13 de setembre acordarà encarregar a PUMSA l'execució de les obres contemplades en aquest projecte en base a la seva posició de colindant amb el sector Carretera de Cirera Pla Parcial, que actualment desenvolupa..

El conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, en virtut de les competències delegades a aquesta Junta de Govern Local, per resolució de l'Alcaldia de data 16 de juny de 2007, proposo l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar inicialment el " Projecte constructiu de millora de l'estadi d'atletisme de Mataró. Terme municipal de Mataró(Maresme)", promogut per l'empresa pública municipal PUMSA i redactat pels enginyers José Ignacio Plaza Álvarez i Noelia Cuadrado García, que consisteix en resituar les pistes de l'estadi, ampliant-les de 6 carrers actuals fins a 8, urbanització de l'espai central de la pista, construcció d'un carril perimetral de 2 m. d'amplada i una franja perimetral de 2,80 m. amb acabat de gespa artificial.

El pressupost d'execució per contracte és de 1.463.194,79 € IVA inclòs i el pressupost pel coneixement de l'Administració és de 2.128.305,16 € IVA inclòs, que inclou, a més, la pavimentació i equipament de les pistes d'atletisme, els serveis afectats, la compra de casetes pel control antidopatge i vestidors, el control de qualitat i els honoraris del projecte.

Abans de l'aprovació definitiva del projecte i d'iniciar-se les obres s'hauran de complimentar les diferents condicions establertes pels serveis tècnics municipals en els seus respectius informes, Servei d'Obres, Secció de Llicències d'Activitats i Patronat Municipal d'Esports.

Segon.-

Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei municipal 8/87, de 15 d'abril, de règim local de Catalunya, i l'article 37 del ROAS, durant el qual es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents.

Tercer

.- Autorizar a PUMSA per executar les obres contemplades en el projecte, que no podran iniciar-se fins que subsani les discrepàncies fixades pels serveis tècnics municipals en els seus respectius informes adjunts.

Quart.-

Notificar els anteriors acords al Patronat Municipal d'Esports, als serveis municipals de Gestió Econòmica, Urbanisme i Manteniment als seus efectes."

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el vot afirmatiu de la seva formació, perquè s'entén que es tracta d'una reforma necessària i bona per a tots aquells que practiquen atletisme. Ara bé, es demana que durant tot el temps que durin les obres, els nens i les nenes que fan ús de les instal·lacions puguin continuar practicant l'esport de base amb les millors condicions possibles.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, també se suma a la proposta però recorda que fóra millor abordar totes les reformes alhora, i no per fases, a fi que el tema no s'allargués en excés, tot i que fos una mica més costós.

D'altra banda, mentre durin les obres al llarg d'aquests sis mesos, es demana molta cura en procurar que els nens que entrenen, especialment de nit, i que ho fan a la zona del Cros, tinguin totes les garanties de seguretat, tenint en compte que ara mateix no hi ha llum i que s'ha patit algun acte vandàlic darrerament.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa el vot afirmatiu del seu grup a la proposta i que es tingui especial cura amb els terminis d'execució i amb els materials a utilitzar, perquè siguin adequats i duradors.

El senyor Ivan Pera recorda que, tal com va passar amb l'anterior remodelació de la pista actual, per als atletes federats es buscaran altres estadis, com ara el de Granollers o Calella, i pel que fa als atletes de base, es dividiran en dos grups, perquè evidentment no poden entrenar alhora. D'una banda, els de llançament i, de l'altra, la resta. S'està pensant en l'esplanada del Circuit del Cros, condicionant l'espai amb bona il·luminació i reposant allò que manca des del furt que hi va haver la setmana passada.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que s'ha d'escometre l'obra per fases perquè precisament les obres són d'ampliació de l'estadi i la construcció dels vuit carrers de la pista així ho requereix. Quan es va fer el tartan l'any 91 es va fer sobre els 6 carrers preexistents de terra batuda. Ara, en canvi, sí que es pot ampliar l'estadi comptant amb els terrenys de Can Serra, una de les zones on hi ha els vestidors actuals. És a dir, primer s'hauran de traslladar els vestidors nous per després poder enderrocar els vells i fer el moviment de terres cap a la muntanya.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

18 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL PER LA LEGALITZACIÓ DE LA 4ª PLANTA SOTERRANI DE L'EDIFICI DEL CARRER MELENDEZ VALDES 11-17.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"L'objecte de la present Proposta és l'aprovació definitiva de l'Estudi de Detall per possibilitar la construcció d'una quarta planta soterrani, d'aparcament conjunt de les parcel·les situades al c/ Meléndez Valdés 11,13 i 15-17. L'Estudi de detall es va redactar en compliment de l'obligació prevista a l'art. 101.4 del Text refós de les Normes urbanístiques del Pla General d'Ordenació i va ser aprovat inicialment per la Junta de Govern Local en sessió de 30 d'abril de 2007.

La Junta de Govern en el mateix acord també va resoldre el següent:

  • sotmetre l'Estudi de detall a un període d'informació pública de 20 dies, prèvia publicació d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de més divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals.

  • sol·licitar informe a la societat municipal Aigües de Mataró, SA.

  • notificar els acords a tots els interessats que es relacionen a l'informe tècnic del Servei d'urbanisme i a l'arquitecte redactor de l'Estudi de Detall.

Consta a l'expedient el compliment de tots aquests requisits. També consta informe del responsable de la societat municipal Aigües de Mataró, SA, remès el 31 de maig de 2007.

En data 4 de juny de 2007 s'ha presentat escrit d'al·legacions per part del Sr. Ivan Gómez Garcia, en el qual demana que es denegui la construcció de la quarta planta soterrani que l'Estudi de detall permet, en base als següents motius:

1. Que la construcció d'una quarta planta soterrani constitueix una infracció de l'article 101.4 del Text refós de les Normes urbanístiques del Pla General d'Ordenació; que aquesta quarta planta soterrani no es justifica per cap interès públic, que suposa un interès abusiu del subsòl, i només hi concorre interès privat.

2. Que la construcció d'una quarta planta soterrani suposa un perill per a l'estabilitat dels edificis veïns.

El servei Tècnic del Servei municipal d'Urbanisme proposa la desestimació d'aquestes al·legacions pels següents motius:

Primer:

L'article 101.4 de les Normes Urbanístiques del Pla General diu:

"La regulació de les plantes soterrani s'ajusta als següents criteris:

  1. El límit de plantes soterrani no sobrepassarà el de tres nivells equivalents a nou metres (9m) de profunditat. Excepcionalment es podrà ampliar a més plantes soterrani prèvia aprovació d'un Estudi de Detall o Pla Especial on es justifiqui que no es produeixen perjudicis per a l'ús del subsòl.

(...)"

Així doncs, la condició per a poder realitzar una quarta planta soterrani és la redacció d'un estudi de detall on es justifiqui que no es produeixen perjudicis pel subsòl. En aquest sentit, juntament amb l'Estudi de Detall s'aporta un Estudi Geotècnic per tal de demostrar que no es produeixen interferències amb el nivell freàtic ni s'intercepten cursos d'aigua. Amb la mateixa voluntat, s'ha sol·licitat informe a Aigües de Mataró perquè es pronunciï sobre possibles afectacions. L'informe d'aigües de Mataró, S.A. indica que no els consta cap servei existent o servitud en el conjunt de parcel·les afectades per la construcció de la quarta planta soterrani. És per tot això que es pot dir que l'estudi de detall compleix amb directrius de l'article 101.4 de les Normes Urbanístiques del Pla General.

No obstant això, la memòria de l'estudi de detall també justifica l'interès públic de crear places d'aparcament en un barri ja prou mancat de places d'aparcament.

Segon:

Lluís Grau i Molist, arquitecte, tècnic redactor de l'Estudi de Detall, aporta un informe justificatiu on s'indica com a conclusió "(...) que l'execució de 4 plantes soterranis a les finques 11-13 i 15-17 del carrer Meléndez Valdés de Mataró no implica cap augment significatiu de la inseguretat respecte del que plantejaria una obra amb tres plantes soterrani".

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposa la Disposició Transitòria Novena del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, segons la qual és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat , i per tant, el Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7-, i en virtut del Decret de 11 de maig de 2004 de delegació de competències de l'Alcalde a altres òrgans municipals, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de Detall presentat per GRET MAI SL i la societat municipal PUMSA relatiu a la construcció d'una quarta planta soterrani per aparcament conjunt de les parcel·les situades al c/ Meléndez Valdés 11,13 i 15-17, en compliment de l'obligació prevista a l'art. 101.4 del Text refós de les Normes urbanístiques del Pla General d'Ordenació.

Segon

.-

Desestimar les al·legacions presentades el 4 de juny de 2007 per part del Sr. Ivan Gómez Garcia

pels motius que consten en la part expositiva del present acord.

Tercer.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província i les corresponents Normes Urbanístiques de l'Estudi de Detall, si s'escau.

Quart.-

Notificar els precedents acords a tots els que consten com interessats a l'expedient i al Servei Municipal de Ciutat Sostenible € secció de llicencies d'obres- i al Servei d'Ingressos €Cadastre-.

Cinquè.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta el seu vot contrari a la proposta. Des de la CUP s'entén que hi ha una manca d'aparcament a la ciutat en relació amb l'elevat nombre de vehicles privats. Si des de l'Ajuntament es fes una aposta decidida pel transport públic, aquesta necessitat minvaria. D'altra banda, també creiem que cal anar en compte amb les obres que es pretenen realitzar, perquè són properes a La Riera i això podria portar problemes.

De totes maneres, els motius pel vot en contra són:

La finca que hi ha al c/Melendez Valdés, 11-13, porta temps enderrocada, mentre la del 15-17 encara es manté dempeus en condicions precàries. Aquesta darrera, però, no és una finca qualsevol, sinó un edifici emblemàtic del patrimoni històric de la Unió de Cooperadors conegut com "L'Estrella". A l'Estrella s'hi aixoplugaven fins fa poc, quan van ser obligats a traslladar-se a d'altres locals de lloguer, diversos col·lectius cooperativistes de treball que seguien practicant vuitanta anys després les mateixes tasques i amb els mateixos objectius que els seus predecessors als quals, per cert, la ciutat de Mataró deu un merescut homenatge. Durant el franquisme, l'Unió de Cooperadors i el seu patrimoni van travessar èpoques molt magres i fruit del creixement de la ciutat, aquests edificis patrimonials, cèntrics, es van convertir en un objectiu apetitós. L'any 2003, un ple de l'Ajuntament va aprovar la constitució de la fundació privada Unió de Cooperadors pel Foment de l'Economia Social i la Rehabilitació Urbana, la finalitat de la qual és la defensa i promoció de l'economia social. Per a la transformació urbana sí que ha servit aquest patrimoni, no exempt de més especulació per a la rehabilitació; però per a l'economia social, aquest ha servit poc. Acceptar l'enderrocament de L'Estrella, ja sigui amb tres o quatres plantes de soterrani i per construir-hi un edifici d'habitatges, significa trair l'esperit i criteris fundadors de la Unió de Cooperadors de Mataró, de l'any 1927.

L'Estrella s'hauria de rehabilitar i transformar en un dels motors de l'economia social i participativa de Mataró i comarca. És per això que la CUP no recolzarà la proposta.

El senyor Ramon Bassas aclareix, en primer lloc, que l'actuació prevista està recollida en el Pla General i que no permetre fer allò que et demanen en un estudi de detall seria prevaricar, a no ser que hi hagués aspectes tècnics objectius que impedissin l'actuació. En segon lloc, l'informe tècnic garanteix la possibilitat d'actuació i, en tercer lloc, aquest és un dels fruits d'un principi d'acord amb la Unió de Cooperadors després d'anys de contenciós, i no és l'únic, doncs el Cafè de Mar s'està rehabilitant com a equipament públic, tal com es desitjava. A més, no es pot oblidar el fet que la finca L'Estrella anirà dedicada a habitatge per a la Borsa Jove de Lloguer, que és una necessitat primordial per a la ciutat.

El Sr. Xavier Safont-Tria constata que els mataronins teníem una riquesa patrimonial molt gran en edificis de la Unió de Cooperadors, que mostraven una història i manera d'entendre el treball, i que ara s'està perdent. És cert que es manté el Cafè de Mar, però hi ha tot un seguit d'habitatges que provenen d'aquesta tradició cooperativista que han anat caient. Per tant, no és un cas aïllat.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que en tot cas els passos que s'estan fent és en base als acords assolits amb la Unió de Cooperadors i la seva Fundació.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 26, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4), i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.
Abstencions: Cap.

19 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE REGULARITZACIÓ DE LA PROFUNDITAT EDIFICABLE DE LES FINQUES Nº 23-25 DEL CARRER JAUME BALMES, Nº 56 DEL CARRER SANT ANTONI I Nº 27 DEL CARRER DAMIÀ CAMPENY.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per acord de la Junta de Govern Local de 14 de maig de 2007 es va aprovar inicialment l'Estudi de Detall referent a la profunditat edificable de les finques 23-25 del Carrer Jaume Balmes, 56 del carrer Sant Antoni i 27 del carrer Damià Campeny, presentat per Miguel Àngel Davila Moreno, en representació de CONSTRUCCIONES CASA VIVA, S.L. i redactat per l'arquitecte Rafael Jiménez Atienza.

El document presentat proposa la regularització de la fondària edificable de la parcel·la situada al carrer Damià Campeny, com a resultat de l'agrupació de les finques que la formen. S'ha redactat d'acord amb l'article 78 de les Normes Urbanístiques del PGOM/96, segons l'apartat 4 del qual l'ajust de la fondària edificable, quan aquesta sigui possible, requerirà la redacció i tramitació d'un Estudi de Detall.

En aquest cas es proposa ajustar la nova fondària edificable respecte al carrer Damià Campeny fins a la fondària màxima edificable per a aquest carrer que és de 14m.

Consta a l'expedient, des de l'inici del procediment, l'informe tècnic del Servei d'Urbanisme favorable a la tramitació de l'Estudi de Detall.

Durant el període d'informació pública obert amb l'aprovació inicial de l'Estudi de Detall no s'han presentat al·legacions.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposa la Disposició Transitòria Novena del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, segons la qual és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat , i per tant, el Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7-, i en virtut del Decret de 16 de juny de 2007 de delegació de competències de l'Alcalde a altres òrgans municipals, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de Detall referent a la profunditat edificable de les finques 23-25 del Carrer Jaume Balmes, 56 del carrer Sant Antoni i 27 del carrer Damià Campeny, presentat per Miguel Àngel Davila Moreno, en representació de CONSTRUCCIONES CASA VIVA, S.L. i redactat per l'arquitecte Rafael Jiménez Atienza

Segon

.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província i les corresponents Normes Urbanístiques de l'Estudi de Detall, si s'escau.

Tercer.-

Notificar els precedents acords a tots els que consten com interessats a l'expedient i al Serveis Municipals de Ciutat Sostenible € secció de llicencies d'obres- i d'Ingressos € Cadastre -.

Quart.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el vot contrari del seu grup.

Des de la CUP s'està veient amb preocupació que, a través de maniobres per part de promotors, s'estiguin comprant diversos grups de finques veïnes per tal d'augmentar, trampejant la legalitat, les profunditats edificables. Aquesta és una mala pràctica que va en detriment de la qualitat de vida, perquè converteix la ciutat en un eixample dissenyat amb patis que s'enderroquen i es tornen en nous pisos.

La CUP està per la rehabilitació de la ciutat, cosa que no té res a veure amb aquestes petites però constants activitats que contribueixen a la massificació i pèrdua d'aquests espais interiors.

El senyor Ramon Bassas aclareix que no és cap truc legal, sinó allò que diu el Pla General d'Ordenació Urbana. Per tant, si convé, que la CUP presenti les seves propostes de canvi de Pla General en el si del ple perquè siguin sotmeses a votació.

D'altra banda, aquest fantasma que es posa sobre la taula de canvi del teixit urbà de la ciutat no és real, perquè només s'està parlant d'un cas en què hem obert un carrer. S'ha dignificat una zona d'una manera brutal i el Govern se'n mostra satisfet.

El Sr. Xavier Safont-Tria matisa que la CUP veu bé la dignificació que ha tingut el carrer i el que es denuncia és aquesta pràctica abusiva d'anar enderrocant patis interiors per construir-hi habitatge, perquè són part del patrimoni de la ciutat.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, referma que es farà allò que diu el Pla General, que és l'ordenació legal vigent en aquesta ciutat, i per majoria del ple.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 26, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4), i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: Cap.

20 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE LA ZONA D'EQUIPAMENTS DEL COMPLEX ESPORTIU RECREATIU DEL CENTRE ATLÈTIC LAIETANIA.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per Decret de 7 de juny de 2007 es va aprovar inicialment l'Estudi de Detall de la zona d'equipaments del Complex Esportiu Recreatiu del Centre Atlètic Laietània, redactat per Jordi Buscà Colell, enginyer industrial i referit al solar situat al C/ Torrent de la Llebreta nº 27 i Montnegre nº 54 de la urbanització La Cornisa, amb el benentès de que, abans de l'aprovació definitiva del document, s'incorporarien al mateix les prescripcions que consten a l'informe del serveis tècnics municipals.

També es va acordar obrir un període d'informació pública de 20 dies, prèvia publicació d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de més divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals.

La finalitat d'aquest Estudi de Detall és la d'implantar un nou local auxiliar dins el complex esportiu. S'ha redactat d'acord amb art. 279.3 de les Normes urbanístiques del PGO i, per tant, justifica l'edificabilitat, defineix la volumetria general de la implantació, els accessos i aparcaments previstos, l'adequació del tractament de façanes, la coberta respecte de l'entorn i els tractaments dels espais lliures.

Durant el període d'informació pública no s'han presentat d'al·legacions. El 29 de juny de 2007, el representant del Centre Atlètic Laietania ha presentat els documents de l'Estudi de Detall amb les correccions indicades en la Resolució de la seva aprovació inicial. En aquest sentit consta a l'expedient l'informe del servei tècnic del Servei Municipal d'Urbanisme favorable a l'aprovació definitiva.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposa la Disposició Transitòria Novena del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, segons la qual és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat , i per tant, el Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7-, i en virtut del Decret de 16 de juny de 2007 de delegació de competències de l'Alcalde a altres òrgans municipals, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de Detall de la zona d'equipaments del Complex Esportiu Recreatiu del Centre Atlètic Laietania, referit al solar situat al C/ Torrent de la Llebreta nº27 i Montnegre nº 54 de la urbanització La Cornisa i redactat per Jordi Buscà Colell.

Segon

.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província i les corresponents Normes Urbanístiques de l'Estudi de Detall, si s'escau.

Tercer.-

Notificar els precedents acords a tots els que consten com interessats a l'expedient i al Serveis Municipals de Ciutat Sostenible € secció de llicencies d'obres- i d'Ingressos € Cadastre -.

Quart.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 26, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4), i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

21 - APROVACIÓ DEL TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIÓ DEL PGOM SECTOR 5-04 COLÓN-TOLÓ.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament, en sessió de 12 d'abril de 2007, va acordar aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta el sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia", redactat pel Servei Municipal de Desenvolupament Urbà, que inclou un conveni de col·laboració urbanística tramitat conjuntament.

El document aprovat provisionalment va ser tramès a la Direcció General d'Urbanisme el 4 de maig de 2007 pel tràmit d'aprovació definitiva.

Els tècnics de la Direcció General d'Urbanisme, en la seva ponència tècnica, van demanar que algunes determinacions que figuren a la memòria del document, fosin incloses també a la seva Normativa Urbanística.

La inclusió d'aquestes determinacions a la Normativa Urbanística del document no comporta cap mena d'alteració als objectius, abast i determinacions de la modificació doncs ja estaven incloses a la seva memòria.

Per aquest motiu, a través del Decret de 20 de juny de 2007 l'Ajuntament va resoldre refer puntualment el redactat de la Normativa Urbanística del document esmentat i tramitar-la davant la Direcció General d'Urbanisme, per tal de continuar amb el tràmit de l'aprovació definitiva. Concretament en l'esmentat Decret es disposa el següent:

Primer:

Incorporar les determinacions que es detallen a continuació, a l'apartat de "Determinacions Normatives" del document tècnic de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta el sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia", aprovat provisionalment pel Ple municipal el 12 d'abril de 2007:

DETERMINACIONS INTRODUÏTS A L'APARTAT DE DETERMINACIONS NORMATIVES DEL DOCUMENT DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PLA GENERAL "COLÓN-TOLÓ"

Substituir literalment els següents paràgrafs de la Normativa:

L'article 5 apartats 1 i 3

1. El sostre destinat a habitatge és de règim de protecció pública.

3. El nombre màxim d'habitatges vindrà regulat per la normativa del Pla general, però s'haurà de garantir el nombre d'habitatges protegits resultants, estimats en 15 unitats, de sostre 1.154 m2 equivalent al 20% del sostre residencial per habitatge de la UA-82.

Per

1. Es situarà en aquesta finca la reserva del 20% de sostre d'habitatge de protecció pública de la UA-82, equivalent a 1.154 m2st, amb una densitat a raó d'1 habitatge cada 75 m2 de superfície construïda.

Per tant els 4 paràgrafs inicials es convertiran en 3.

El següent paràgraf de l'apartat c de l'Annex Normatiu, i s'afegeix també paràgraf que constati la densitat del sostre residencial

· Es destinarà com a mínim un 50% de la superfície de la planta baixa a comerç o usos no residencials, amb façana a vial.

Per

· El sostre residencial i nombre màxim d'habitatges per règim, de la Unitat d'actuació serà:

5.228 m2st per 63 habitatges de règim lliure

581 m2st per 7 habitatges de règim concertat

· Es destinarà com a mínim un 50% de la superfície de la planta baixa dels dos blocs dels carrers Colón i Toló (zona 3b33) a comerç o usos no residencials, amb façana a vial; concretament 590 m2 es destinaran a locals comercials i els 589 m2 restants es destinaran a habitatge. Pel que fa als 110 m2 de sostre de la planta baixa del carrer Floridablanca (zona 1c) es destinaran a accés al parquing.

Afegir un tercer paràgraf a l'apartat b.Objectius de l'Annex Normatiu de la UA-82 que digui:

· Situar en els blocs residencials del carrer Colón i Toló, la totalitat dels habitatges lliures i la reserva del 10% del sostre residencial per habitatges concertats, quantificats en sostre i nombre a l'apartat c d'aquesta normativa.

Segon:

Notificar la present resolució a la Direcció General d'Urbanisme i trametre així mateix tres exemplars del document tècnic, per tal que es continuï amb el tràmit de l'aprovació definitiva.

Tercer:

Procedir a ratificar el present Decret en la propera sessió ordinària del Ple Municipal que es celebri, donant-ne compte a la Direcció General d'Urbanisme.

 

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en la sessió de 21 de juny de 2007, va adoptar l'acord de resolució de l'expedient de Modificació puntual PG "Colon-Toló" aprovat provisionalment per Ple de l'Ajuntament, informant favorablement el document si bé condicionat a l'elaboració i tramitació d'un Text refós que incorpori la documentació tramesa per l'Ajuntament per Decret de 20 de juny de 2007, amb la correcció d'una errada material observada en el càlcul de densitat del polígon.

Per aquest motiu el Servei de Desenvolupament Urbà de l'Ajuntament ha elaborat un Text refós que ajusta el document aprovat provisionalment a les prescripcions de la Resolució del Conseller de Política territorial i Obres Públiques de la Generalitat, amb les modificacions que s'han detallat anteriorment, les aprovades per Decret de 20 de juny de 2007, i la correcció de l'errada material. Aquesta errada suposa modificar la densitat d'habitatges passant de 70 habitatges a 68 habitatges, dels quals 61 seran en règim lliure i 7 en règim concertat.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposa el Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol i el seu Reglament aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, així com els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents,

ACORDS

Primer.-

Aprovar el Text Refós de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta el sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia", el qual incorpora les prescripcions requerides a la Resolució de 21 de juny de 2007 de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona.

Segon:

Trametre tres exemplars i suport informàtic del Text Refós de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta el sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia", a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, junt amb la fotocòpia de l'expedient administratiu, perquè es procedeixi a la seva aprovació definitiva.

Tercer:

Notificar aquest acord als interessats segons resulti de l'expedient."

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, avança el sentit negatiu del seu vot.

El passat ple la CUP ja va denunciar que des de l'Ajuntament s'estan tirant endavant unes pràctiques poc consensuades amb la ciutadania, és a dir, les contínues modificacions puntuals del Pla General d'Ordenació Municipal del 1996. En aquest cas, en l'espai Colón-Toló tornem a tenir un espai qualificat d'usos industrials que s'ha transformat en usos residencials. Es continua amb aquesta política de massificació urbana dins la ciutat i, alhora, es desaprofita una gran oportunitat per repensar unes zones industrials que demanen canvis. La CUP no comparteix aquesta política de desmantellament de totes les zones industrials situades a la zona est de la ciutat. Caldria aprofitar aquests espais €com el de Colón-Toló€ per ubicar-hi noves iniciatives empresarials o bé de serveis.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció de la formació perquè el PP no està d'acord amb les contínues modificacions puntuals de Pla General.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, respon al Sr. Safont-Tria que no s'està parlant del que diu ell. El Pla General també recull que s'actuï en aquesta zona i, en qualsevol cas, el que es porta avui a aprovació és una petita rectificació d'un text d'acord amb la normativa vigent. Sembla que la CUP s'oposi a aquestes millores integrals de la ciutat que inclouen l'ampliació de serveis i la construcció d'habitatge públic, com és el cas d'aquesta zona que convé potenciar.

El Sr. Xavier Safont-Tria reitera que la CUP sí que està a favor de millorar les diferents zones de la ciutat però el punt de desacord rau en com intervenir-hi. El que és evident és que amb aquesta nova remodelació, s'augmenta el nombre d'habitatges i nosaltres pensem que la qualitat de vida dels ciutadans passa per un altre model de ciutat.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) .
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.
Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista.

-Serveis i Manteniment-

22 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE DE LES OBRES DE REHABILITACIÓ PENDENTS DE FER A CURT I MIG TERMINI DEL CEMENTIRI DELS CAPUTXINS.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

"Vist l'informe emes pel Cap del Servei de Manteniment i Serveis.

Vist el "Projecte de les obres de rehabilitació pendents de fer a curt i mig termini del cementiri dels Caputxins", redactat per l'arquitecte Sr. Agàpit Borràs i Plana, per un import de 1.740.237.- € (IVA inclòs), d'acord amb les prescripcions del Pla Director aprovat el 12/12/96 i la clàusula 14-b del Capítol III del Plec de Clàusules Administratives, Tècniques i Econòmiques que regeixen el contracte de gestió dels cementiris municipals aprovat pel Ple Municipal del 1 de juny del 2006, i el Pla de Seguretat i Salut de les mateixes, redactat per l'Arquitecte Tècnic Sr. Jaume Graupera i Segura.

Vist que el projecte contribueix amb la voluntat municipal de millorar la gestió dels cementiris.

Atès que el present Projecte reuneix els requisits previstos en els articles 24 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals, que disposen els documents que han de contenir els projectes que es refereixen a la realització d'obres.

Atès igualment que el projecte s'ajusta a l'establert en l'article 219.1 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, i que la seva aprovació està subjecta als tràmits previstos en el punt 2 d'aquest.

El conseller delegat de Servei de Manteniment i Serveis que signa, proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.-

Aprovar inicialment el " Projecte de les obres de rehabilitació pendents de fer a curt i mig termini del cementiri dels Caputxins, redactat per l'arquitecte Sr. Agàpit Borràs i Plana, per un import de 1.740.237.- € (IVA inclòs), i el Pla de Seguretat i Salut de les mateixes, redactat per l'Arquitecte Tècnic Sr. Jaume Graupera i Segura", a realitzar en cinc anualitats successives a partir d'aquest any 2007, prèvia aprovació per part de l'Ajuntament del projecte executiu de la part de les obres corresponent a cada fase i amb la corresponent actualització de preus.

SEGON.-

Aprovar les obres de la primera fase (any 2007) contemplades en el mateix projecte per un import de 564.430,57 € (IVA inclòs).

TERCER.-

Autoritzar a l'empresa contractada per Cementiris Metropolitans CGC SL, a la iniciació dels treballs de les obres de la primera fase, a partir de la data d'aprovació definitiva del projecte, prèvia presentació del full d'assumpció de la direcció facultativa i el nomenament del coordinador de seguretat. Les obres es realitzaran a càrrec d'aquesta empresa d'acord amb el que preveu la clàusula 14 del Plec de condicions que va regir l'adjudicació de la concessió dels serveis integrals del cementiri.

QUART.-

Sotmetre el projecte a informació pública pel termini de trenta dies, inserint el corresponent anunci en el BOP perquè es puguin presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin adients, amb el benentès que de no presentar-se'n cap, esdevindrà aprovat definitivament.

CINQUÈ.-

Sol·licitar informe del Consell del Patrimoni sobre el projecte de les obres de rehabilitació pendents de fer a curt i mig termini. Aquest informe s'emetrà dins del termini d'informació pública, i abastarà tot l'àmbit del projecte, de forma que doni les línies d'actuació de tota l'obra, no requerint per tant l'informe en cada una de les fases d'execució.

SISÈ.-

Delegar en la Junta de Govern local l'aprovació dels projectes de cada una de les fases següents, dins del marc del projecte que es porta a aprovació.

SETÈ.-

Facultar el conseller delegat de Servei de Manteniment i Serveis per signar els documents que calguin en ordre a l'eficàcia dels anteriors acords.

VUITÈ.

- Comunicar els anteriors acords a la Secció de Patrimoni i a Cementiris Metropolitans CGC SL als seus efectes."

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

FORA DE CONVOCATÒRIA

El Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s'han presentat una proposta d'aprovació del Compte General exercici 2006, que per tràmit d'urgència convindria tractar en aquesta sessió plenària :

La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (26).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista.

22bis - APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ DE L'EXERCICI 2006

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"La Comissió especial de Comptes, en sessió celebrada el dia 6 de setembre del 2007, ha emès un informe favorable.

No s'ha observat, en el tràmit d'exposició pública de l'Expedient del Compte General de l'Ajuntament de Mataró corresponent a l'exercici 2006, cap reclamació.

D'acord amb el que estableix el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en els seus articles 208 a 212.

PROPOSO:

PRIMER.-

Aprovar el compte General de l'Ajuntament de Mataró de l'exercici 2006, que consta de:

  1. El Compte General de l'Ajuntament
  2. Els Comptes Generals dels Organismes Autònoms següents:

  • Patronat Municipal de Cultura
  • Escola Universitària Politècnica de Mataró
  • Patronat Municipal d'Esports
  • Institut Municipal de Promoció Econòmica
  • Institut Municipal d'Educació

  1. Els Comptes Generals de les Societats Mercantils següents:

  • Aigües de Mataró, SA
  • Mataró Energia Sostenible, SA
  • Promocions Urbanístiques de Mataró, SA
  • Gestió Integral de Trànsit de Mataró, SL
  • Societat Municipal Prohabitatge de Mataró, SA
  • Porta Laietana, SA

  1. El Compte General del seu ens públic Empresarial següent:

  • Mataró Audiovisual

SEGON.-

Donar compte del informe de fiscalització plena de l'exercici 2006, d'acord amb el que estableix l'apartat b del títol II de la Segona part de les Bases d'execució del Pressupost.

TERCER.-

Remetre la documentació completa del Compte General al Tribunal de Comptes, d'acord amb el que estableix l'article 212.5 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, avança que per coherència hi votaran en contra.

Val a dir que el Govern no és cap desastre a l'hora de fer pressupostos, hi ha bons tècnics a la casa, i, per tant, les discrepàncies i el debat del PP amb el Govern rau en la destinació de les inversions i en allò a què es dóna prioritat; així com amb la política fiscal municipal.

Cal felicitar, doncs, una vegada més, el cos tècnic de la casa, començant per l'interventor, i a tot el personal pel seu treball i la seva gestió.

Parlem de política pressupostària, però també parlem de fiscalitat, d'endeutament €aquest s'ha més que doblat des de l'any 97 i, concretament, l'endeutament consolidat aquest any té un increment del voltant del 8,5%€, parlem de política de recursos humans €de contractació€, parlem de l'increment continuat any rere any de la despesa corrent i parlem del finançament per endeutament i pressió fiscal. I al final, la ciutat, a través de la seva política pressupostària, no va a millor.

El Sr. Mojedano esmenta l'informe de l'interventor perquè fa constar temes reiterats i importants. Aquest cita que cal intentar evitar la contractació per via d'absència de procediment o procediment inadequat i els de fraccionament de l'objecte contractual, així com la necessitat del compliment dels formalismes legals i reglamentaris. En relació a les subvencions, diu l'informe que cal controlar la justificació de les mateixes. En els resums dels punts més significatius, s'esmenten les contractacions de personal, pel que fa a patronats, que no consten motivades en la seva urgència, i en l'apartat de compres i contractacions, es parla de contractes negociats dels quals no hi ha constància de sol·licitud d'ofertes o que aquestes es presenten fora de termini, o deficiències en les fiances d'incompliment de terminis en la tramitació del contracte.

A causa d'aquestes deficiències que es reiteren cada any i que el PP ja ha denunciat anteriorment, el vot de la formació serà negatiu.

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció de la seva formació en aquest punt.

L'informe final de les auditories confirma que s'incorre en defectes de forma significatius, com ara els mecanismes de contractació o el compliment de la llei de contractes, així com l'alt nivell d'endeutament bancari que tenen els organismes autònoms i també el nivell de despesa amb el qual estem hipotecant els anys futurs.

Per tant, CiU no valora tant les xifres concretes sinó en base a què s'arriba a aquestes xifres i la seva repercussió.

La senyora Montserrat López diu que és obvi que els grups de l'oposició i el Govern municipal tenen discrepàncies pel que fa a les polítiques de desenvolupament de la ciutat, així com a la política fiscal, però val la pena recordar que tant la passada legislatura com aquesta, quant a política fiscal, s'ha treballat perquè els impostos sempre es mantinguin per sota de l'IPC, llevat de la brossa, i, en relació amb l'endeutament que forma part de l'exercici pressupostari 2006, aquest és més baix que el que teníem l'any 2005: un 67% davant d'un 75%.

A banda d'això, l'Ajuntament té una font molt clara d'ingressos que són les transferències i subvencions d'altres administracions cap a la ciutat. La participació en tributs de l'Estat ha suposat 26 milions d'euros o l'esforç molt important de la Generalitat de Catalunya, amb 5 milions, per poder construir noves escoles d'infantil i primària. També s'ha de destacar l'esforç de la Diputació amb els seus fons de cohesió que destinarem al Pla Integral de Rocafonda. Aquests són ingressos que apliquem per millorar la qualitat de vida de la ciutat.

D'altra banda, les recomanacions de l'informe de l'interventor a què s'ha fet referència es tindran molt en compte, tot i que recordem que aquest començava que d'entre la gran quantitat d'expedients que s'han auditat, s'han trobat deficiències molt petites. Continuarem avançant i millorant, però l'avaluació s'ha de fer en la seva justa mesura.

El senyor Pau Mojedano reitera que l'endeutament consolidat és un 8,41% més elevat enguany que no pas l'any anterior.

Pel que fa a les subvencions rebudes per a escoles, etc., cal recordar que quan el Govern presenta el pressupost compta aquestes inversions com a pròpies.

La senyora Montserrat López aclareix que no són pròpies sinó que vénen d'altres administracions. Quan s'han produït aquestes subvencions o transferències, sempre s'ha explicat, perquè el que fan és ajudar a tirar endavant els projectes que són de la ciutat.

La senyora Carolina Soler referma que CiU no valora l'origen dels ingressos sinó com es fa la despesa: aquest Govern no és auster i aquest grup municipal no es cansarà de repetir-ho.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que pocs dies abans de les eleccions va sortir un estudi en què Mataró apareix en la posició 250 i escaig en el rànquing de fiscalitat de ciutats espanyoles. És constatable que la fiscalitat ha crescut per sota de l'IPC i de manera constant en els últims 12 anys i a això cal sumar les subvencions rebudes per part de l'Estat i la Generalitat.

Pel que fa a l'estat de la ciutat, és evident que no estem en el millor dels móns possibles, però es treballa per anar millorant i aquesta visió la deuen compartir els ciutadans que han donat el seu recolzament a aquest Govern.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions: 8, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

23 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER LA CREACIÓ D'UN WEB PROPI DE L'IMPEM.

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

"El passat dia 13 de juliol l'IMPEM (Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró) va presentar davant l'opinió pública un web i un butlletí electrònic del Servei d'Internacionalització del propi IMPEM, que permet a les empreses de Mataró i el Maresme d'accedir a la informació sobre els serveis que ofereix l'IMPEM a empreses en matèria d'internacionalització.

Altrament, existeixen altres serveis que es contextuen dins l'àmbit de l'IMPEM, com per exemple la incubadora d'empreses de base tecnològica, o tot el que fa referència al turisme, a la marca "Mataró, ciutat Mediterrànea", que tenen un web propi. Fins i tot, aquest últim apartat disposa d'un baner en la pàgina d'inici del web de l'Ajuntament.

El que resulta altament sorprenent és que el propi IMPEM no disposi d'un web propi, o d'un enllaç des del propi web de l'Ajuntament, en el qual s'expliqui què és aquest organisme autònom, quina finalitat té, i quins serveis ofereix.

Resulta sorprenent i també resulta absolutament contradictori amb l'idea tan estesa per part del govern municipal €idea que altrament comparteix el grup municipal de CIU- de potenciar les noves tecnologies com a mitjà útil de comunicació i interacció entre els ciutadans, empreses i entitats de la ciutat amb el propi Ajuntament.

I resulta també paradoxal que un organisme autònom de l'Ajuntament de Mataró radicat en l'àrea d'Innovació i Presidència no disposi de web propi o d'un enllaç propi de l'IMPEM.

Des del Grup Municipal de CIU entenem que no es pot oferir un bon servei als ciutadans de Mataró sinó existeixen els elements adequats per fer-ho, i òbviament entenem que el ciutadà ha de tenir un marc de referència per saber què és L'IMPEM i quins serveis ofereix.

Els mateixos Estatuts de l'IMPEM, en el seu art. 3, ens recalquen genèricament que la finalitat d'aquest organisme autònom municipal és millorar la posició competitiva de Mataró a nivell socio-econòmic. És evident que avui en dia, aquesta finalitat no pot obviar de cap manera, la informació als ciutadans del què és i què ofereix l'IMPEM. La competitivitat a nivell socio-econòmic no només es pot aconseguir amb la creació de webs específics en relació a un tema concret, sinó que aquests temes concrets han de tenir un marc de referència clar, i senzill d'utilitzar. Un bon web propi de l'IMPEM, amb els enllaços corresponents ha de ser una eina útil i senzilla a la mateixa vegada per a les empreses i ciutadans de Mataró que busquin un servei, unes ajudes, que l'IMPEM, en el marc de les seves competències, pot oferir.

Altres organismes autònoms municipals i empreses municipals de l'Ajuntament de Mataró disposen del seu propi web o en tot cas d'un enllaç des del web principal de l'Ajuntament de Mataró on s'explica què són, quines finalitats té, què s'engloba dins del seu àmbit, què ofereix etc.. Per exemple l'IME, que al mateix temps, dins del seu web, té els enllaços necessaris que expliquen què és, finalitats, programa d'actuació i també disposa de "links" o enllaços que el connecten directament amb els àmbits que són de la seva competència, com les Escoles Bressol, per exemple.

Des del Grup Municipal de CIU considerem necessari que tots els serveis que depenen de l'IMPEM s'englobin dins d'un web o d'un enllaç propi del mateix IMPEM.

Sense dubte, d'aquesta manera, tant els ciutadans, com les empreses i institucions de la nostra ciutat disposaran d'una eina molt més propera, més senzilla i més útil per conèixer què és L'IMPEM , quines funcions i finalitats té, així com els serveis que ofereix dins de les seves competències. I d'aquesta manera també, s'aconsegueix centralitzar totes les activitats de l'IMPEM en els seus diferents àmbits, en un sol web.

Conseqüentment, el Grup de Convergència i Unió, fa la següent proposta D'ACORD:

PRIMER-

Que el govern municipal adopti les mesures adequades per a la creació d'un web propi de l'IMPEM, en el qual s'hi ha d'incloure com a mínim, informació del què és aquest institut municipal, perquè serveis, finalitats del mateix, i englobi així mateix, tots els àmbits depenents del mateix IMPEM: Empresa, ocupació, treball, promoció de ciutat, promoció econòmica etc.. amb els enllaços o "links" corresponents a àmbits de la seva competència i que ja tenen el seu propi web (incubadora, servei d'internacionalització de les empreses).

SEGON-

Que el web principal de l'Ajuntament de Mataró faci un enllaç o link directe amb el web de l'IMPEM per així facilitar informació directe de totes les activitats i serveis que realitzi l'esmentat Institut municipal."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que no està en desacord amb allò que acaba d'exposar el Sr. Martinez però dubta de si un web propi és realment el millor per a l'IMPEM. Potser fóra bo que ho parléssim entre tots a fi d'arribar a un acord consensuat, perquè és un tema de sentit comú.

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, expressa que la proposta de resolució de CiU sembla que va una mica més enllà de l'estricta creació d'un web propi de l'IMPEM, perquè aporta consideracions sobre mataro.cat, l'actual web de l'Ajuntament, que val la pena tenir en compte i més en aquest moment. Mataro.cat és un web que es va posar en funcionament l'any 2002, amb una mitjana de visites de 2.400 diàries i que s'ha posicionat com una de les primeres d'Espanya, però que requereix un procés de reforma que tingui a veure amb les noves tecnologies, amb més incorporació d'imatge i so, etc.

Cal treballar també amb les tres línies que preveu el Pla de Comunicació per al web: la participació de la ciutadania, la comunicació amb la ciutadania i la promoció de la ciutat. El web ha de ser una finestra al món que mostri la ciutat de Mataró.

Com ja va explicar a la darrera comissió informativa d'Innovació i Presidència, en aquests moments el Govern municipal disposa d'uns primers informes sobre aquestes propostes de reforma del web de l'Ajuntament. Avui podem prendre el compromís que a la comissió informativa del 22 d'octubre ja estaríem en disposició de fer una presentació d'aquestes propostes i, per tant, seria oportú que aquesta proposta de resolució de CiU quedés sobre la taula per al futur debat de reforma del web mataro.cat.

El senyor Marcel Martínez accepta la proposta de deixar sobre la taula aquesta iniciativa per poder-ne parlar a fons a la comissió informativa del 22 d'octubre. L'únic que demana CiU és que aquesta proposta de web sigui ambiciosa, potent i que interconnecti el ciutadà amb l'Ajuntament.

Malgrat tot, queda un tema pendent que és el web de l'IMPEM, una eina necessària i de sentit comú, tal com ha dit el Sr. Mojedano.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia que el seu vot seria afirmatiu en cas que la votació tirés endavant. És important promoure aquells instruments €en aquest cas, les pàgines web€ que facilitin la comunicació amb els ciutadans i, de retruc, puguin disminuir la burocràcia que suposen les infraestructures municipals.

El senyor Esteve Terradas reivindica mataro.cat, perquè està fet amb sentit comú i ambició. La idea és presentar un projecte innovador i interessant.

D'altra banda, no és oportú ara entrar a fer un debat de si a l'IMPEM li cal o no un web propi, etc., millor deixar-ho per a la comissió informativa i, en tot cas, també caldrà escoltar la veu de la pròpia institució.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que ja a través del web municipal es poden fer molts tràmits, fins i tot en l'àmbit d'ocupació i empresa.

Així, doncs, la proposta de resolució es deixa sobre la taula.

24 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA NECESSITAT DE PRESERVAR EL CENTRE HISTÒRIC DE LA CIUTAT.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"D'un temps ença, el govern ha endegat diverses línies d'actuació per tal que Mataró esdevingui un destí turístic. L'acord de govern signat entre el PSC, ERC i ICV-EUiA diu textualment "el comerç i el turisme són dos elements de dinamització de la vida social i econòmica de la ciutat mediterrània que volem potenciar per tal que generin atracció de visitants".

No obstant, ni en el capítol que parla del turisme, ni en la resta de l'acord de govern, hi ha cap proposta que promogui la preservació del centre històric de la ciutat. En els moments actuals de globalització, en que la tendència a la uniformització es cada vegada més forta, conservar allò que ens fa diferents hauria de ser una prioritat de qualsevol institució.

Els centres històrics de les ciutats, el nostre també, han de ser considerats una "obra d'art col·lectiva" que, a poc a poc, hem anat construint. Són espais amb unes característiques semblants, però diferents a cada poble i a cada país i això és el que els dóna el seu valor. Són construccions irrepetibles que es converteixen en objectes de consum en si mateixes, esdevenint obres d'art capaces de competir en l'oferta turística d'espais urbans. Aquelles ciutats que sàpiguen salvar el seu centre històric conservant-ne allò que té d'essencial i particular, seran ciutats competitives en el futur i podran projectar la seva identitat.

Malauradament, a la nostra ciutat, massa sovint es prioritza la substitució d'edificis del centre històric en detriment de la seva rehabilitació. Aquest enfocament porta a la substitució dels elements que el caracteritzen per altres que li són aliens i provoquen que la seva configuració formal, pròpia d'un casc antic, quedi desfigurada i perdi bona part de la seva idiosincràsia. En perdre-la, estem perdent, no només, espais simbòlics i imatges amb les quals els mataronins sempre ens hem identificat, sinó també la possibilitat que la nostra ciutat sigui un indret d'interès per visitar. No oblidem que ningú es desplaça d'una ciutat a una altra per passejar, comprar, prendre un refresc i contemplar un barri residencial de nova creació.

Hem de preservar el nostre centre històric com aposta de futur; perquè només mantenint i reforçant la seva identitat, evitarem el fenomen de la despersonalització i esdevindrem una ciutat atractiva als ulls dels nostres visitants.

En conseqüència, els sotasignats proposen al Ple l'adopció del següent,

ACORD

El govern de Mataró defensarà, impulsarà i executarà una concepció de millora del centre històric, entenen com a tal l'espai situat entre les antigues muralles de la ciutat, la qual garanteixi la rehabilitació dels edificis i asseguri la seva preservació mitjançant la reconstrucció i el restabliment d'allò antic o primitiu, de recuperació de l'essència d'allò que caracteritza la nostra ciutat històrica. Per fer-ho, adoptarà les següents mesures:

Primera.-

Declarar el Centre Històric de Mataró i els seus entorns, conjunt urbà protegit pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró per a conjunts o perímetres de la ciutat, en el grau que els informes tècnics recomanin i la Consell del Patrimoni Arquitectònic acordi.

Segona.-

Revisar el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic eliminant, pel que fa a les obres de rehabilitació als edificis amb nivell de protecció "A", la possibilitat que s'admetin augments de volum.

Tercera.-

Estudiar la creació d'una Oficina Tècnica de tutors o conservadors que, en compliment d'allò que preveu el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, tingui cura de vetllar per la correcta conservació del Centre Històric de Mataró i els seus entorns, que donaria comptes al consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental.

Quarta.-

Aprovar un ambiciós i potent Pla d'ajudes a la conservació del Centre Històric de Mataró i entorns que, mitjançant recursos econòmics, agilitat en els tràmits, facilitats per a la operativa i mesures fiscals per fomentar la rehabilitació, permeti als propietaris dels edificis situats en el conjunt protegit, complir amb l'obligatorietat de mantenir els edificis en condicions de seguretat, salubritat i vistositat; i que contempli, a més d'ajudes a la rehabilitació integral dels edificis, línies específiques per a la rehabilitació de façanes, teulades, interiors dels habitatges, escales, patis i baixos comercials.

Cinquena.-

Facultar al Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental perquè, un cop catalogat, retiri la protecció als edificis del Centre Històric i entorns que, com a conseqüència de la manca de legislació al respecte, s'han construït, del franquisme ença, desvirtuant l'estil i l'ambient estètic del conjunt; amb la finalitat que tant bon punt sigui possible, es procedeixi al seu enderroc i a la construcció d'edificis que retornin al conjunt els trets que caracteritzen la nostra ciutat històrica. "

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot afirmatiu.

En primer lloc, dóna la benvinguda al Club als representants municipals de CiU, perquè la mateixa CUP, el passat maig del 2006, va portar a l'Ajuntament una iniciativa en aquest sentit, tot proposant una moratòria de llicències d'enderroc d'edificis d'arquitectura tradicional i, alhora, que es tiressin endavant mesures per rehabilitar aquests edificis i declarar-los béns d'interès local pels seus valors paisatgístics, històrics, d'identitat, socials, turístics, arquitectònics, etc.

Tot i així, la CUP troba que l'argumentació en què es basa la proposta és essencialment un tema de competitivitat i prou, de destinació turística. La CUP opina que l'argument de més pes és la qualitat de vida dels mataronis i mataronines i la pròpia conservació d'aquest llegat tan important.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, no se suma a la proposta. El PP comparteix la necessitat que Mataró tingui un centre històric en condicions i que sigui atractiu des del punt de vista de la neteja, de la seguretat, del comerç, del patrimoni, etc. Aquest debat s'ha mantingut vigent en els darrers anys i el PP sempre hi ha apostat, fins i tot ara que estem immersos en el Consell Territorial que ha de debatre en aquest mandat quines són les accions que s'han de portar a terme.

Però davant tot plegat, al final, un arriba a la conclusió que el mètode és igual i que allò important és tenir una idea clara de quin és el centre de ciutat que volem, quines característiques ha de tenir i posar-se a treballar.

Pel que fa al Govern, el que cal dir-li novament és que té poca visió global perquè les actuacions que es fan, es fan a pedaços perquè sembla que no se sàpiga quina ciutat volem.

Als companys de CiU val la pena dir-los que tot i compartir aquest esperit de voler protegir i rehabilitar el centre de la ciutat, al final, si no sabem quin model de ciutat volem, tot això és un pas en fals. El PP creu que tota decisió passa primer per debatre i replantejar-se entre tots el Pla General, a banda que la iniciativa de CiU, tot i que bona en essència, és una proposta maximalista.

El Sr. Xavier Safont-Tria lamenta profundament que els representants del PP tinguin aquests prejudicis sectaristes que els porten a votar en contra de qualsevol proposta que la CUP consideri oportuna. Demostren moltes mancances.

Recentment també el Sr. Mojedano no ha acceptat asseure's al costat del Sr. Safont-Tria i aquest se'n lamenta perquè aquest no és el tarannà de la CUP. Aquesta formació ja va deixar clar, en entrar a l'Ajuntament, que pretén el bé comú de tots els mataronins i que tiraria endavant qualsevol proposta que anés en aquesta línia, la signés qui la signés.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, puntualitza que el bé col·lectiu de tots els ciutadans és un desig de tots els membres presents en la sala de plens perquè, si no fos així, no hi serien. Una altra cosa és mantenir discrepàncies sobre quin és aquest bé col·lectiu, però per això existeix el debat polític.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, anuncia el vot contrari del Govern a la proposta però no sense fer una reflexió prèvia.

Es tracta d'un tema rellevant, perquè té a veure amb el model de ciutat que volem, amb el nostre bé comú i, per tant, cal parlar-ne. En aquest cas, quelcom que no sembla en principi negatiu, sí que podria tenir conseqüències negatives per al model de ciutat que estem dibuixant segons el Pla General d'Ordenació Urbana.

En primer lloc, Mataró té definida la seva política respecte al patrimoni arquitectònic i garantida la seva protecció a través del Catàleg i del Pla General, que ja preveu determinades zones d'especial protecció i que consta de tots els elements catalogats en diferents graus: a Mataró hi ha 455 elements catalogats, entre els quals 241 estan ubicats al centre històric de la ciutat.

És cert que respecte al Pla General del 77, que va donar a l'Eixample unes edificabilitats molt altes i va produir un increment de la subsituació de les cases antigues, el Pla General del 96 rebaixa aquesta edificabilitat. Però justament aquests desajustaments, que podrien ser criticables en el seu dia, no es donen en el centre històric, sinó a l'Eixample. I justament allà les cases ja tenen unes alçades considerables en relació a l'amplada dels carrers més coincidents.

En segon lloc, l'Ajuntament és proactiu en la rehabilitació del nostre conjunt patrimonial d'interès arquitectònic, amb les rehabilitacions ambicioses com les prospeccions arqueològiques €l'antiga muralla que hem recuperat o Can Xammar€, la rehabilitació de La Confiança, etc., mitjançant una política d'ajuts als privats, una política de reforma urbana que vetlla per la qualitat específica dels elements, com paviments de pedra, la qualitat dels fanals del mobiliari urbà, entre d'altres, i tot plegat amb la participació ciutadana a través del Pla Integral del Centre.

En tercer lloc, aquesta proposta tindria greus conseqüències €a banda de les econòmiques per al pressupost municipal€ sobre les rendes de les famílies que són propietàries, perquè de la nit al dia perdrien el valor patrimonial. Val la pena ressaltar que en el centre històric hi ha la major concentració de famílies d'un sol membre, gran i amb rendes no massa elevades. A més, també caldria reformar el Pla General.

La proposta també tindria conseqüències sobre l'activitat cívica i econòmica del centre, perquè en rebaixaríem la massa crítica i la vida quotidiana, real, més enllà de l'aparença de monumentalitat.

Darrerament, hi ha hagut un debat molt interessant als mitjans de comunicació sobre la confusió que es dóna als debats actuals sobre el patrimoni entre allò vell i allò antic, que no és ben bé el mateix: el conservadurisme histèric no és bo.

El Govern, per tant, opina que la proposta empitjoraria la qualitat del centre històric de la ciutat, perquè respon al paradigma d'un cert "parc temàtic" d'allò antic, ometent el seu procés de transformació. Mataró està feta de capes superposades que s'han configurat al llarg de 2.000 anys, tal com assenyala el llibre del prestigiós urbanista Manel de Torres publicat recentment: "A vegades s'ha emprat aquesta metàfora, concebent les diferents capes del pergamí de la ciutat, com si es tractés de capes components d'un projecte unitari d'un teixit urbà o projecte homogeni. Des d'aquest punt de vista, cada capa conceptual, cada escriptura, cada temàtica de reconeixement existeix per sobre de la realitat objectiva i encara entre elles no hi ha un procés d'adaptació, sinó d'impacte i tensió creativa. [...] Són les capes del palimpsest escrites per gent diferent, escrites en llenguatges diferents o temàtiques disciplinàries independents les unes de les altres. Entre elles no hi ha processos d'adaptació que impliquen interrelacions existents, sinó superposicions, tensions, acumulació, violència o contradiccions. Precisament el projecte pot ser creatiu en obrir-se la consideració de temàtiques diferents que no depenen d'una llei de formació única. No hi ha un projecte de reestructuració global del nucli, sinó una sèrie de projectes intermedis amb petites unitats d'intervenció. Són decisions que potser costen d'entendre a qui està acostumat a una sèrie de certeses tradicionals urbanístiques, però s'ajusten molt bé a les exigències actuals i a les qualitats del centre sobre el qual s'intervé". La Roma barroca es va construir sobre la Roma clàssica i, de vegades, amb les seves mateixes pedres i així contínuament, i aquest és el model que volem per al centre de Mataró.

D'altra banda, la major part de les cases del centre històric estan construïdes en parets de tàpia €de vida útil limitada€, cosa que fa inevitable la seva substitució des del punt de vista estructural.

Finalment, el centre històric no és només el centre romà o barroc, sinó també el centre del Mataró del futur i, per tant, hem d'aprendre a compaginar usos i qualitats arquitectòniques.

Per tot plegat, el Govern no accepta la proposta presentada.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, explica que quan es presenta una proposta d'aquest estil, la voluntat que hi ha al darrere és deixar-la en mans de la gent que més hi entén, com en aquest cas són els experts del Consell del Patrimoni, perquè l'estudiïn.

Si bé és cert que tenim un Catàleg del Patrimoni, amb diferents elements catalogats, també entenem que no hi fem cap diferència entre allò que és el circuit entre muralles i la resta, mentre sí que hi ha una petita diferència. Quan el Govern parla del centre històric com a "parc temàtic", des de CiU s'entén com una llicència, però la veritat és que justament aquest caràcter històric fa que Mataró sigui més atractiu. Potser si s'estudiés aquesta qüestió amb més calma, tindríem la possibilitat de deixar-la en mans dels tècnics i parlar-ne més endavant.

Per tant, el Sr. Mora prega que en lloc de rebutjar la proposta, se'n continuï parlant. Els representants de CiU estarien disposats a deixar-la sobre la taula i posposar el debat per a quan se'n faci un estudi més profund. Deixem que els tècnics es pronunciïn sobre quin tipus de catalogació especial €de la zona entre muralles€ fóra més convenient.

El Sr. Xavier Safont-Tria diu que el Sr. Bassas ha dit que la ciutat ja compta amb un Catàleg del Patrimoni que s'encarrega de protegir els edificis històrics, però el que és evident és que aquesta catalogació és una mica de goma perquè no acaba de garantir realment que aquests edificis acabin formant part, no només de la nostra història, sinó del nostre passat i de la consciència col·lectiva del nostre futur.

És cert que hi ha edificis molt importants per a la ciutat, però allò que manca sobretot és una visió global i una protecció global d'un model de ciutat. Tenim el cas de les cases de cós del Centre-Eixample, que són tractades individualment però no de manera global. Poc a poc es va desdibuixant un paisatge que era propi de la ciutat, digne d'admiració.

El senyor Ramon Bassas explica que aquest és un debat polític antic que l'última vegada que es va dur a terme va ser en l'últim debat d'aprovació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, amb la participació dels experts i des de les diferents sensibilitats polítiques. Es va arribar a un model que el Govern creu que no s'ha de variar. Ara bé, també s'està obert a modificacions puntuals si s'assoleix un consens respecte a algun dels elements arquitectònics de la ciutat. S'està disposat, doncs, a parlar-ne, a estudiar tècnicament cadascuna d'aquestes peces i, si s'escau, a modificar, ampliar, intervenir, etc., sempre en elements puntuals; però no es tirarà endavant una proposta integral d'aquestes característiques.

El senyor Joan Mora retira la proposta perquè entén que no hi ha voluntat per part del Govern municipal de tirar-la endavant o d'estudiar-la.

El senyor Alcalde constata que la proposta queda retirada.

25 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER LA MODIFICACIÓ DE LES "NORMES DE REDACCIÓ, FOTOGRAFIA, MAQUETACIÓ I PUBLICITAT DEL BUTLLETÍ MUNICIPAL MÉSMATARÓ".

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Segons consta en el primer capítol del document Normes de Redacció, Fotografia, Maquetació i Publicitat del Butlletí Municipal mésmataró, Antecedents i principis generals, "les propostes sobre la creació de nous mitjans de comunicació municipals s'enmarquen també en la línia d'incrementar els instruments i canals de participació de la ciutadania, que s'estan fent realitat amb la recent creació del Consell de Ciutat, els nous consells territorials o la revisió del reglament de participació ciutadana".

Al capítol tercer, Normes del butlletí, apartat 3.1. Normes de redacció, el mateix document defineix com "espai dels grups municipals", el que "Contindrà tants articles com grups municipals amb representació municipal hi hagi d'acord amb el ROM, a cadascun dels quals es designarà una pàgina. Cada pàgina estarà identificada amb el logotip i el nom amb el qual van obtenir representació a l'Ajuntament i els articles estaran titulats i signats sempre per càrrecs electes de la Coorporació".

És precisament en base al que diuen els principis generals d'aquestes normes, que el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l'adopció del següent,

ACORD:

Modificar el text del capítol tercer, Normes del butlletí, en el seu apartat 3.1. Normes de redacció, allà on el document defineix el concepte"espai dels grups municipals", en el sentit següent:

"Contindrà tants articles com grups municipals amb representació municipal hi hagi d'acord amb el ROM, a cadascun dels quals es designarà una pàgina. Cada pàgina estarà identificada amb el logotip i el nom amb el qual van obtenir representació a l'Ajuntament i els articles estaran titulats i signats sempre per càrrecs electes de la Corporació o representants d'aquests grups en els organismes autònoms, empreses municipals, fundacions o consells municipals de participació".

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, celebra que mica en mica es pugui anar obrint el butlletí municipal MésMataró. No obstant això, convé ressaltar que encara és una proposta tímida i cal anar més enllà perquè aquest també hauria d'estar obert a les entitats que participen del dia a dia actiu de la ciutat. El vot serà afirmatiu.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença la intervenció recordant la posició contrària de la seva formació a la creació d'alguns dels mitjans de comunicació que ha endegat darrerament el Govern €el butlletí o la ràdio. Però, ja que es disposa d'aquest mitjà, més val aprofitar-lo de la millor manera possible. L'aportació de CiU és una manera que tothom €des de grups municipals, consells municipals de participació, etc.€ es pugui sentir més involucrat aportant també les seves idees i visions. El PP hi està d'acord.

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, manifesta el seu acord amb la proposta de CiU. De fet, aquest era un tema que ja s'havia parlat amb el portaveu de CiU.

Potser l'única cosa que cal acabar d'encaixar és que les normes i reglamentació del butlletí municipal van ser aprovades a la Junta de Govern i hauria de ser aquest mateix òrgan qui les modifiqui. El dia 1 d'octubre, que hi ha Junta de Govern, s'hi portaria doncs l'acord assolit.

El Sr. Terradas també recorda al portaveu del PP que aquest ja va votar a favor d'aquestes normes a la Junta de Govern que les va aprovar i que va permetre l'inici del butlletí.

En relació a les paraules del Sr. Safont-Tria, val la pena explicar que MésMataró no va néixer com a un instrument de participació de l'associacionisme, entitats de la ciutadania, sinó com un instrument per donar a conèixer la informació municipal. Aquesta decisió va ser fruit d'un procés llarg de debat entre molta gent i amb els mitjans de comunicació local, amb qui no es volia entrar en competència. De tota manera, el Sr. Terrades queda a la disposició del representant de la CUP per parlar d'aquesta qüestió.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt del punt de l'ordre del dia núm. 26 i un Prec d'urgència per venir referits a temàtiques coincidents.

26 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PER COMMEMORAR ELS 300 ANYS DE LA BATALLA D'ALMANSA I HOMENATGE EL PATRIOTA JOSEP MORAGUES.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"INTRODUCCIÓ

 El 25 d'abril de 1707, a la població manxega d'Almansa, els exèrcits borbònics, comandats pel duc de Berwick, van derrotar la coalició austriacista en una batalla sagnant.

 Arran d'aquesta derrota, les tropes francocastellanes ocuparen els Regnes d'Aragó i de València i una part de les terres de ponent del Principat de Catalunya.

Aquell mateix any, Xàtiva, Vila-real i Lleida foren saquejades i incendiades com a mesura de càstig ordenada per Felip V de Borbó, que el 29 de juny de 1707, signà els Decrets de Nova Planta per a l'Aragó i València, que més endavant també promulgà a Mallorca (1715) i Catalunya (1716).

En el Decret de 1707, el rei Borbó exposà les seves intencions en els següents termes: "He juzgado por conveniente (...) mi deseo de reducir todos los reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla". Per tant, la dinastia dels Borbó fou la responsable de la liquidació de les institucions sobiranes dels Països Catalans i des d'aleshores passàrem a ser considerats com a un territori ocupat i s'inicià un procés de castellanització de la nostra nació que encara avui dia patim.

A les comarques del País Valencià la derrota de 1707 és recordada popularment amb la dita "Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança", expressió ben certa si tenim en compte que sense aquell fatídic 25 d'abril mai s'hauria esdevingut l'11 de setembre de 1714. No en va, fórem ocupats però mai vençuts, atès que durant 300 anys la resistència als Estats espanyol i francès ha estat constant i, avui dia, malgrat tot, continuem lluitant per recuperar la nostra sobirania nacional.

El coneixement i la divulgació dels fets històrics és una eina important pel desvetllament d'una consciència nacional crítica i participativa. En aquest sentit, és urgent recordar i homenatjar els personatges exemplars com va ser el General Josep Moragues, lluitador infatigable que el març de 1715 fou detingut, torturat, mort i esquarterat i que el seu cap fou exposat públicament dins d'una gàbia fins el 1727 per escarni de tots els catalans.

Amb el propòsit de commemorar els 300 anys de la derrota d'Almansa i les conseqüències de l'ocupació dels Països Catalans, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) proposa al Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró l'aprovació de la següent resolució:

RESOLUCIÓ

1.- Que l'Ajuntament de Mataró organitzi un acte públic que commemori els 300 anys batalla d'Almansa i expliqui les conseqüències polítiques, socials, lingüístiques i nacionals que tingué per als territoris catalans.

2.- Ubicar una placa o monument commemoratiu a la plaça de Josep Moragues.  

3.- Que l'Ajuntament de Mataró retiri o col·loqui cap per avall el quadre del Borbó que presideix la Sala de Plens, atès que es tracta d'un descendent de Felip V i que és el representant d'una monarquia lliberticida i anticatalana, responsable de l'abolició dels nostres furs i constitucions.

4.- Traslladar i donar coneixement  dels acords presos a la Mesa del Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació Catalana de Municipis."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reconeix que la seva temptació primera ha estat la de no intervenir en aquest punt de l'ordre del dia per algunes de les barbaritats que contenen la proposta, però per cortesia i perquè no són sectaris, respondrà.

Discutir sobre història és complicat perquè la història és dura i difícil, i en aquest ple ja se n'ha parlat altres vegades. Convindria aprendre les lliçons de la història sobretot quan implica qüestions de sang. Com deia Paul Valéry, "la guerra és una massacre entre gent que no es coneix i es mata, a benefici de gent que sí que es coneix però no es mata", i els errors estan normalment en les dues bandes.

La història és complicada perquè sempre es presta a interpretacions interessades, com és el cas. El fet de fer un constant exercici de reivindicació i revisió històrica amb finalitats polítiques és negatiu per a tots, pel país en general. Fóra bo fixar-se més en la societat actual, el marc legal en què vivim, les llibertats de què gaudim, etc., i no mirar enrere. A més, el Sr. Safont-Tria defensa un règim polític que no defensa aquestes llibertats.

Aquesta és la primera lliçó que hauríem d'aprendre tots plegats, l'odi no perdona ni renúncia, però alguns no aprenen i torna a ser present per dir-nos que la història és el que hom vol que sigui des d'un punt de vista interessat.

S'han dit moltes coses sobre la història de la Guerra de Successió d'Espanya, però, per exemple, en paraules del prestigiós historiador local al Capgros, el Sr. Reixac: "molt s'ha dit i manipulat en els darrers anys sobre la Guerra de Successió espanyola barrejant mentides intencionades amb veritats amagades".

La pèrdua dels furs catalans va ser responsabilitat, evidentment, de qui va derrotar militarment els catalans que estaven al bàndol contrari. Per tant, va ser producte d'una derrota militar, però, també, de personatges ambiciosos de Catalunya que hi van contribuir, tenint en compte, a més, que el rei Borbó, l'any 1701, davant del Parlament de Catalunya, va jurar respectar els privilegis i constitucions catalanes; fet que el va convertir també en rei català. És més, el Consell de Cent, quan va decidir mantenir la resistència, va dir convidant als assistents que estava disposat a: "vessar gloriosament la sang i vida pel seu rei, el seu honor, per la pàtria i les llibertats de tota Espanya i de tots els espanyols".

Des de 1978 tenim una Constitució que permet que els ciutadans tinguem dret i que siguin ells qui decideixin el futur d'aquest país. Seria un detall que els que representen l'opció política de la CUP respectessin la lliure voluntat dels valencians que s'expressen una i altra vegada a les urnes votant el que creuen més convenient.

Per tant, tinguem sentit comú i contribuïm en positiu a la millora de la vida d'aquest país.

 

El senyor Antoni Guirao, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, confessa que sent por quan sent parlar els polítics d'història, perquè acaben donant versions interessades d'aquesta. És evident que des de l'11 de setembre de 1714 els catalans commemorem cada any uns fets històrics importants, però des d'ICV-EUiA ens apuntem a totes aquelles iniciatives que realment contribueixen a què recordem aquelles persones que han contribuït a la creació de la identitat catalana, és a dir, que han guanyat les batalles, que han lluitat per les institucions culturals, polítiques, etc. catalanes... persones com Valentí Almirall o els Cors Clavé o Prat de la Riba, així com Albert Bastardes, Pere Coromines o Rovira i Virgili. De ben segur, tots ells mereixen tantes o més plaques que el general Moragues.

També val la pena recordar la gent que va lluitar des del Govern per la identitat catalana, com ara el president Macià, o els que van defensar la identitat catalana en moments de repressió com, per exemple, Comorera. Es mereixen també una menció els nostres poetes a l'exili.

Per tant, trivialitzar sobre els fets o no centrar-se en els fets positius viscuts pels catalans és portar la cosa on no toca. Des d'ICV-EUiA animem la CUP a retirar la resolució i que parlessin de la segona proposta.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, confessa que no és capaç d'aportar res de nou al debat que no hagi esmentat ja el company Toni Guirao.

D'altra banda, no sap fins a quin punt la ciutadania valora com a positiu, o com a negatiu, el temps que estem dedicant a això en aquesta cambra. Valdria la pena centrar-se en allò que afecta la ciutat i, per això, demana a la CUP que consideri la seva proposta.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, explica que des del seu punt de vista hi ha un element €el punt 3 que parla de "posar cap per avall el quadre"€ que distorsiona la proposta i fa que el debat s'encengui. Recordar només que la història sempre l'escriuen els vencedors i al final sempre acaba sent allò que el que els passa als catalans és culpa dels catalans, i potser en part és així, però no sempre.

Per tant, si la CUP retirés aquest punt, CiU sí que pensa que fóra positiu que es parli de la història per tal que els mataronins la coneguin. Ara bé, emplaça al Sr. Safont-Tria a abstenir-se de portar aquesta mena d'iniciatives al ple a fi d'evitar situacions com la d'avui.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia el vot contrari a la proposta però creu que el prec presentat és molt més raonable. Mataró no té cap inconvenient a restituir la memòria històrica de Moragues, de fet, la ciutat ja ha tingut algun detall, però als polítics municipals no els paguen per fer debats d'història i menys en aquests termes.

El Sr. Xavier Safont-Tria aclareix al Sr. Mojedano que des de la CUP no s'està a favor de cap guerra.

És curiós comprovar com des de la perspectiva de qui ostenta el poder, es té per costum menystenir aquells fets històrics que poden sacsejar alguna consciència. És sabut que la història sempre l'expliquen els vencedors i, en aquest cas, la CUP considerava que es tractava d'un fet important que la ciutadania havia de conèixer a fi de situar-se històricament.

Pel que fa al jurament del rei Borbó esmentat pel Sr. Mojedano, convé recordar que tots aquests juraments vinguts de Castella no s'acostumen a complir en el cas dels catalans.

En referència a la proposta de penjar cap per avall el quadre del Borbó, és cert que és un acte simbòlic, però sincerament la CUP no pot arribar més enllà i d'això n'és conscient. Els representants de la CUP són republicans i, com a tal, els indigna la presència del Borbó.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.
Vots en contra: 24, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7)
Abstencions: 2, corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PER RECORDAR EL PATRIOTA JOSEP MORAGUES

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta el prec següent :

"INTRODUCCIÓ

El coneixement i la divulgació dels fets històrics és una eina important pel desvetllament d'una consciència nacional crítica i participativa. En aquest sentit, és urgent recordar i homenatjar els personatges exemplars com va ser el General Josep Moragues, lluitador infatigable que el març de 1715 fou detingut, torturat, mort i esquarterat i que el seu cap fou exposat públicament dins d'una gàbia fins el 1727 per escarni de tots els catalans.

Amb el propòsit de commemorar els 300 anys de la derrota d'Almansa i les conseqüències de l'ocupació dels Països Catalans, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) proposa al Govern Municipal de l'Ajuntament de Mataró l'aprovació de el següent prec:

PREC

 

1.- Que l'Ajuntament de Mataró organitzi un acte públic que commemori els 300 anys batalla d'Almansa i expliqui les conseqüències polítiques, socials, lingüístiques i nacionals que tingué per als territoris catalans.

2.- Ubicar una placa o monument commemoratiu a la plaça de Josep Moragues. "

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, respon que el Govern estaria disposat a aprovar parcialment el prec, atès que el Consell del Nomenclàtor va aprovar donar el nom de Josep Moragues a una futura plaça de la ciutat. Alhora, l'associació Club d'Opinió Jaume Llavina ha sol·licitat al Patronat Municipal de Cultura que estudiï aquesta possibilitat. Per tant, acceptaríem d'instal·lar-hi algun monòlit o placa commemorativa que glossi en Josep Moragues.

Recordar també que la línia mantinguda per aquest Govern ha estat d'aprovar propostes raonables de glossar figures de diferent signe de la ciutat.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, constata que el Govern accepta la segona part del prec presentat. Irònic diu que espera que aquesta placa estigui escrita en català i no digui res del que diu la seva famosa placa al c/Major de Sort.

27 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR D'HOMENATGE A LLUÍS MARIA XIRINACS.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"Lluís Maria Xirinacs i Damians

, nascut a Barcelona el 1932, fou un polític pacifista i exsacerdot català, va intervenir en la caputxinada a finals dels anys 60 i fou un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya al final del franquisme. Senador per Barcelona entre 1977 i 1979, el període de redacció de la Constitució Espanyola de 1978, a la qual proposà un conjunt d'esmenes que constituïen un model alternatiu recollit en el seu llibre «Constitució, paquet d'esmenes». L'any 1979 encapçalà una candidatura al Congrés de Diputats per Barcelona sota la coalició Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), tot reivindicant els quatre punts programàtics de la llavors extinta Assemblea de Catalunya. L'any 1980 encapçalà la candidatura del BEAN per Barcelona en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després del franquisme.

Candidat al premi Nobel de la pau els anys 1975, 1976 i 1977, destacà per la defensa dels drets humans, les seves vagues de fam i mètodes de protesta no violents, sobretot per la seva manifestació diària davant la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos per reclamar l'amnistia pels presos polítics.

Autor de diverses obres, la més coneguda és la trilogia de memòries polítiques «La traïció dels líders», publicada entre 1993 i 1997, on critica el paper dels polítics postfranquistes durant la Transició. També ha escrit «El Terror la Pau i el Sagrat» (2003).

Als 65 anys va doctorar-se en Filosofia, després d'una brillant carrera de llicenciatura, on va obtenir matrícula d'honor en totes les assignatures

L'any 2000 va tornar a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume per demanar la independència dels Països Catalans.

L'11 de setembre de 2002, en el marc d'un acte reivindicatiu celebrat al Fossar de les Moreres de Barcelona, pronuncià un polèmic discurs pel qual el processà l'Audiència Nacional espanyola que el va condemnar, el març de 2004, a 2 anys de presó i 4 d'inhabilitació. L'estiu del mateix any, Xirinacs va ser guardonat amb el Premi Canigó que atorga cada any la Universitat Catalana d'Estiu.

Malgrat hi havia una sentència condemnatòria, de resultes de la qual pesava damunt seu una ordre de recerca i captura, mai no se'l va detenir, però als 74 anys, el 25 d'octubre de 2005 va ser detingut per la Policia Nacional espanyola a una comissaria de Ciutat Vella (Barcelona), quan anava a renovar el seu DNI. En ser detingut va exercir l'objecció lingüística en negar-se a signar la seva declaració en castellà. Dos dies més tard, el 27 d'octubre de 2005, va ingressar a la presó Model de Barcelona, per ordre de l'Audiència Nacional, tot i que el mateix dia va ser traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat). Tan bon punt es va conèixer el seu empresonament, diverses persones i col·lectius van reclamar-ne l'alliberament al·legant raons humanitàries per motiu d'edat. La fiscalia va ordenar-ne l'alliberament aquella mateixa tarda.

L'11 d'agost de 2007 van trobar el seu cos sense vida en un bosc del Ripollès, volent passar els seus últims dies amb "la meva soledat i el meu silenci". Una voluntat reflectida en un escrit que va deixar al seu despatx, on també recordava haver viscut 75 anys en uns Països Catalans ocupats i recriminava la "covardia" dels líders polítics catalans. El dia 16 d'agost de 2007, fou homenatjat en un acte al Fossar de les Moreres, el lloc on cinc anys abans havia fet el parlament que el va portar per darrer cop a la presó, acte al que hi van assistir milers de catalans.

El testimoni vital d'en Lluís Maria Xirinacs enllaça la lluita antifranquista amb la lluita per la recuperació de la sobirania nacional del poble català. Per això, i amb la voluntat de contribuir al record de la seva vida, del seu tarannà no-violent i compromès amb les lluites populars, el Grup Municipal de la Candidatura d'unitat Popular (CUP) proposa al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'aprovació de la següent

RESOLUCIÓ

1.- Donar el nom de Lluís Maria Xirinacs a una plaça o carrer significatiu de la ciutat de Mataró.

2.- Facilitar que des de la societat civil (organitzacions, associacions locals, partits, etc.) s'organitzin actes públics d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs, coincidint, per exemple, amb el Dia Internacional de la No-Violència i la Pau (30 de gener)."

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que és cert que aquesta és una d'aquelles propostes que encenen les passions de tots a la Sala de Plens i recorda el vot negatiu de la CUP a la proposta de posar el nom de Miguel Ángel Blanco a un carrer de la ciutat. Ara se'ns demana que posem el nom de Xirinacs a un carrer, ell que precisament es va declarar "amic dels botxins de Miguel Ángel Blanco".

D'altra banda, agraeix al Sr. Safont-Tria que hagi retirat una part de la primera proposta de resolució, però no es pot estar de reproduir algunes de les paraules per les quals el Sr. Xirinacs va ser condemnat:

"L'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent", com podem parlar d'algú que predica la violència amb aquestes paraules? Com? "ETA mata els que considera els seus enemics, no els tortura", això li podríem preguntar al Sr. Ortega Lara, a qui van tancar dos anys. O bé, "ETA posa bombes en un lloc on es pot ferir gent que no sigui militar o no sigui relacionada amb els opressors, però avisa [...]", això que els ho diguin a les 21 víctimes de l'atemptat de l'Hipercor de Barcelona.

Per tots aquests motius, el PPC no hi votarà a favor.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta alternativa que fa juntament amb el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

PROPOSTA ALTERNATIVA QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU I D'ERC.

"Lluís Maria Xirinacs i Damians

, nascut a Barcelona el 1932, fou un polític pacifista i ex-sacerdot català, va intervenir en la caputxinada a finals dels anys 60 i fou un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya al final del franquisme. Senador per Barcelona entre 1977 i 1979, el periode de redacció de la Constitució Espanyola de 1978, a la qual proposà un conjunt d'esmenes que constituïen un model alternatiu recollit en el seu llibre «Constitució, paquet d'esmenes». L'any 1979 encapçalà una candidatura al Congrés de Diputats per Barcelona sota la coal·lició Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), tot reivindicant els quatre punts programàtics de la llavors extinta Assemblea de Catalunya. L'any 1980 encapçalà la candidatura del BEAN per Barcelona en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després del franquisme.

Candidat al premi Nobel de la pau els anys 1975, 1976 i 1977, destacà per la defensa dels drets humans, les seves vagues de fam i mètodes de protesta no violents, sobretot per la seva manifestació diària davant la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos per reclamar l'amnistia pels presos polítics.

Autor de diverses obres, la més coneguda és la trilogia de memòries polítiques «La traïció dels líders»,[2] publicada entre 1993 i 1997, on critica el paper dels polítics postfranquistes durant la Transició. També ha escrit «El Terror la Pau i el Sagrat» (2003).

Als 65 anys va doctorar-se en Filosofia, després d'una brillant carrera de llicenciatura, on va obtenir matrícula d'honor en totes les assignatures

L'any 2000 va tornar a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume per demanar la independència del país.

L'11 de setembre de 2002, en el marc d'un acte reivindicatiu celebrat al Fossar de les Moreres de Barcelona, pronuncià un polèmic discurs, amb el que no tots ens hi sentim identificats, pel qual el processà l'Audiència Nacional que el va condemnar, el març de 2004, a 2 anys de presó i 4 d'inhabilitació. L'estiu del mateix any, Xirinacs va ser guardonat amb el Premi Canigó que atorga cada any la Universitat Catalana d'Estiu.

Malgrat hi havia una sentència condemnatòria, de resultes de la qual pesava damunt seu una ordre de recerca i captura, mai no se'l va detenir, però als 74 anys, el 25 d'octubre de 2005 va ser detingut per la Policia Nacional espanyola a una comissaria de Ciutat Vella (Barcelona), quan anava a renovar el seu DNI. En ser detingut va exercir l'objecció lingüística en negar-se a signar la seva declaració en castellà. Dos dies més tard, el 27 d'octubre de 2005, va ingressar a la presó Model de Barcelona, per ordre de l'Audiència Nacional, tot i que el mateix dia va ser traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat). Tan bon punt es va conèixer el seu empresonament, diverses persones i col·lectius van reclamar-ne l'alliberament al·legant raons humanitàries per motiu d'edat. La fiscalia va ordenar-ne l'alliberament aquella mateixa tarda.

L'11 d'agost de 2007 van trobar el seu cos sense vida en un bosc del Ripollès, volent passar els seus últims dies amb "la meva soledat i el meu silenci". Una voluntat reflectida en un escrit que va deixar al seu despatx, on també recordava haver viscut 75 anys en uns Països Catalans ocupats i recriminava la "covardia" dels líders polítics catalans en matèria de nacionalisme. El dia 16 d'agost de 2007, fou homenatjat en un acte al Fossar de les Moreres, el lloc on cinc anys abans havia fet el parlament que el va portar per darrer cop a la presó, acte al que hi van assistir milers de catalans.

Xirinacs, tot i que no se li coneix cap lligam especial amb la nostra ciutat, passarà a la història d'aquest país com un lluitador pacífic per les llibertats individuals i per la sobirania del poble de Catalunya. És per això que els sotasignants consideren que l'Ajuntament de la ciutat té el deure de contribuir a difondre la seva personalitat i en aquest sentit, proposem al Ple l'adopció del següent,

ACORD:

Transmetre a la Comissió del Nomenclàtor l'encàrrec d'incloure el nom de Lluís Maria Xirinacs i Damians entre els noms a tenir en compte per donar al seu nom a un carrer o plaça de Mataró."

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, recorda que Xirinacs va ser un símbol sobretot dels anys 70 per als joves cristians i independentistes, i un referent d'un temps i d'un país que probablement ja no existeixen.

Finalment, la seva trajectòria, tant la seva vida com la seva mort, ha estat incòmode, tal com va admetre el portaveu de la Generalitat, qui parlava de Xirinacs com el "testimoni d'una manera determinada d'entendre la política fora del circuits habituals, crític amb la seva condició de sacerdot, amb el funcionament del país i, fins i tot, amb la seva pròpia forma de viure".

El senyor Antoni Guirao, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, basant-se en com era Xirinacs, creu que és millor retirar les dues propostes presentades perquè el polític sempre deia que l'important són les idees, no les persones, i ell lluitava per assolir unes idees en concret. Per tant, si aquestes no es retiren, el grup s'hi abstindrà.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia el seu vot en contra a totes dues propostes.

Tot i el reconeixement a la trajectòria de Xirinacs, a la seva lluita per les llibertats durant la dictadura o a la seva posició quan estava a les institucions polítiques catalanes, el PSC no pot passar per alt que hi ha unes declaracions fetes al seu dia, que estan condemnades. Xirinacs no es va retractar de les seves paraules de recolzament a ETA, cosa que constitueix delicte. És un personatge que es mereix tot el respecte, però algú que es declara "amic d'ETA" no es mereix un carrer de la ciutat. I no oblidem que molts dels presents som possibles objectius de la banda terrorista.

La CUP ha estat valenta presentant aquesta proposta amb tot el que implica i posicionant-se obertament, però el PSC mai no podrà recolzar que algú que és amic d'assassins tingui un reconeixement d'aquesta mena. D'altra banda, la proposta de la CUP és més clara i sincera que no pas la de CiU, que respon més a un altre tipus de debat intern fruit d'interessos personals. Demana el Sr. Bassas que retirin la proposta.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, lamenta que es banalitzi o es faci demagògia sobre les reflexions que va fer el Sr. Xirinacs. Cal recordar que quan ell va fer aquestes declaracions, i així ho va dir, parlava sobre unes reflexions que el mateix Ghandi va proclamar: "Davant d'un conflicte violent, la posició del pacifista no pot ser neutral, sinó que la posició del pacifista ha d'estar en contra d'aquell qui és l'agressor i declarant-se amic d'aquell qui és l'oprimit". D'aquestes reflexions en va sortir la resta.

La CUP està totalment d'acord en què no cal fer un acte institucional però sabem que hi ha molts mataronins que s'estimaven el Sr. Xirinacs i el sentit de la proposta era que el Govern donés totes les facilitats necessàries si des de la societat civil es mostrava inquietud per retre alguna mena d'homenatge a la seva figura.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa la seva indignació per les paraules del Sr. Bassas quan deia que hi ha representants municipals que estan més amenaçats que els altres i que potser en funció d'això votaríem una o altra cosa. CiU ha estat sempre inequívocament de la banda dels no-violents, condemnant la violència i això està fora de tot dubte.

Prega al Sr. Bassas que reflexioni sobre el que ha dit i no torni a passar.

El senyor Sergi Penedès, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, explica que ha compartit moltes hores amb el Sr. Xirinacs, en diferents entitats. El Sr. Xirinacs que ell va conèixer no voldria cap homenatge però hi ha molts episodis de la seva vida a ressaltar i només ens hem fixat en un trist episodi del final de la seva vida. Per això, sí que es mereix un carrer a la ciutat.

El senyor Xavier Safont-Tria aclareix que la CUP votarà a favor de les dues propostes, perquè en un futur pugui formar part de la nostra història més recent.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que per les mateixes raons morals per les quals no estaven a favor de la proposta de la CUP, tampoc no recolzaran la proposta de CiU; proposta que els ha sorprès venint d'un partit democràtic com el seu. No es pot demanar un carrer per a algú que defensava els assassinats que malauradament fa tants anys que patim en aquest país.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la Proposta de Resolució presentada pel grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Vots en contra: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4),
Abstencions: 11, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la Proposta Alternativa presentada pel grup municipal de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

Vots en contra: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4), Abstencions: 2, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa .

28 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A FAVOR DE LA INSTAL·LACIÓ D'UN MASTIL AMB LA BANDERA DE CATALUNYA AL CENTRE DE LA CIUTAT.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"En un moment en que molts ciutadans d'aquest país senten la necessitat de manifestar públicament la seva catalanitat com a conseqüència de les agressions que rep la nostra nació, seria bo que des de les institucions catalanes s'adoptessin iniciatives que, juntament amb aquelles que puguin néixer de la mateixa societat civil, contribuïssin a expressar el sentiment i l'orgull d'ésser català.

A Europa, les nacions fortes, petites o grosses, mostren, tant com poden, el seu sentiment de país. Nosaltres, i amb més motius, també hem de fer-ho; sobretot ara en que alguns ens volen fer creure que hem d'entrar en una etapa postnacional.

Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l'adopció del següent,

ACORD:

Primer.- L'Ajuntament de Mataró acorda la instal·lació d'un màstii o pal, on onejarà la bandera de Catalunya, a la plaça de Santa Anna, principal lloc de trobada de la ciutat.

Segon.- S'encarregarà, als serveis tècnics corresponents, un projecte per tal de trobar el lloc més adient a la plaça i crear l'entorn adequat."

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, s'hi abstindrà €no perquè no vulguin que la bandera catalana onegi a la pl. Sta. Anna€, sinó perquè no entenen bé que aquesta proposta sigui com a conseqüència de les agressions que rep la nostra nació; no s'ha d'anar per aquí. Davant d'aquestes agressions i a fi de reforçar la nostra catalanitat, el que convé és que es prenguin des del Govern iniciatives cap al sobiranisme, cap a la creació d'un Govern fort que no depengui de l'Estat.

Una bona iniciativa seria demanar que en tots els estaments públics que formen part de la ciutat de Mataró s'hi pengés la bandera catalana i es retiressin tots els símbols espanyols.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que la seva formació tampoc no està en contra que es pengi la bandera catalana, però cal fer unes puntualitzacions.

Diu que assistim perplexos a aquesta cursa de nacionalisme exagerat, pel motiu que sigui, però que és curiós. Sembla que hi ha una certa rivalitat per un espai polític, ara que també hi ha la CUP, i la cursa es fa més intensa provocant intercanvis de parella ideològics que sorprenen.

Ja s'ha dit abans que Mataró té altres prioritats i si hem de trencar-nos el cap a debatre sobre sentiments o banderes o nacionalismes, acabarem en un contrasentit. El tema de les banderes segueix una normativa, té una legalitat, i la bandera ha d'estar on ha d'estar i hi ha d'haver les banderes que hi ha d'haver. Ningú que intenti saltar-se la legalitat, té autoritat moral per parlar després de temes de banderes.

El senyor Esteve Terradas, regidor de Presidència, presenta una proposta alternativa al punt primer de la proposta inicial que diu el següent: "El Ple de l'Ajuntament de Mataró encarrega a l'àrea de Presidència la realització dels projectes necessaris per trobar un espai adient per a la instal·lació d'una bandera de Catalunya. Aquests estudis hauran de preveure una proposta d'ubicació amb criteris de visibilitat, centralitat i d'encaix amb l'entorn proposat, així com el projecte tècnic i una proposta sobre el seu ús. La proposta es presentarà a la Junta de Portaveus en un període no superior als tres mesos".

Aquesta proposta, que ja s'ha pogut parlar amb el Sr. Mora, no té l'afany d'endarrerir la seva, sinó que simplement la complementa perquè al Govern li semblava una mica precipitada.

El senyor Joan Mora confirma que se n'ha parlat, d'aquesta contraproposta, i que ha estat rebuda amb satisfacció. Si es remarca en la proposta que sigui un lloc d'elevada concurrència i dins el centre històric és probable que arribem a un bon acord. CiU accepta la proposta alternativa presentada pel Sr. Terradas.

El Sr. Xavier Safont-Tria finalment també s'hi suma.

El senyor Pau Mojedano demana que se li aclareixi si s'està votant la proposta del Sr. Terradas amb la menció a remarcar expressada pel Sr. Mora. Així és.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

29 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR DE SUPORT AL CORRELLENGUA 2007.

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"En l'actual context d'arribada de persones d'arreu del món, el Correllengua ha de servir per evidenciar que el marc del bilingüisme ja està superat i que ens trobem en una situació de multilingüisme, amb més de 300 comunitats lingüístiques arreu dels Països Catalans, tot remarcant els valors positius que suposa la diversitat lingüística i el fet que les llengües no són simples eines de comunicació, sinó maneres originals d'interpretar l'entorn. Per tant, i per aportar el nostre granet de sorra a aquesta diversitat, ens cal fer del català el punt de trobada de totes aquestes comunitats lingüístiques, és a dir, la llengua comuna de totes i tots els catalans, nascuts aquí o vinguts de fora. Només d'aquesta manera podrem fer del català una eina d'integració i de cohesió social.

Atesa la marginació que rep el català per part de les institucions estatals i comunitàries.

Atesa la necessitat d'assolir la plena normalitat del català arreu del territori, convertint-la en la llengua vehicular i comuna de la nostra societat, i en l'element d'integració de les persones nouvingudes.

Atesa la consolidació que després de deu anys està assolint la iniciativa cívica del Correllengua gràcies al suport d'ajuntaments, consells comarcals, associacions i societat civil en general, Atesa la voluntat de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), organitzadora del Correllengua, de ratificar i augmentar aquest suport i arribar a tots els municipis i comarques de parla catalana, Atès el compromís amb la llengua catalana que sempre ha caracteritzat aquest municipi.

És per tot això que els sotasignats proposen al Ple l'adopció del següent,

ACORD:

  1. Donar suport al Correllengua 2007 com a instrument reivindicatiu de la societat a favor de la plena normalització de l'ús social de la llengua arreu dels territoris de parla catalana i a favor de la seva unitat.
  2. Donar suport a les entitats i grups del municipi interessats en organitzar el Correllengua i aportar la infraestructura i l'ajuda necessària pel bon desenvolupament de les activitats programades.
  3. Fer pública aquesta iniciativa i estendre-la a tots els àmbits que siguin propis d'aquesta corporació.
  4. Fer una aportació econòmica general per a l'organització dels actes i el bon funcionament del Correllengua 2007.
  5. Fer arribar aquest acord a la seu nacional de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), al carrer Santa Perpètua,15 baixos 08012 de Barcelona, i als organitzadors del pas del Correllengua pel municipi."
  6. El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, explica que el seu grup ha participat també en aquesta proposta de resolució tan important.

    La llengua catalana necessita el consens del conjunt de tota la ciutadania i ha de ser la llengua de tots els ciutadans d'aquest país, vinguin d'on vinguin. Aquest ha estat un consens històric de tots els partits, que cal que sigui tan ampli com sigui possible i que cal també que es traslladi a la societat civil. Aplaudim la iniciativa.

    El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda al Sr. Safont-Tria que el consens ja hi era i que es diu "constitucional", aprovada per la majoria del país, inclosos els ciutadans de Catalunya.

    Aquest és un tema en què seria fàcil posar-se d'acord, perquè el nostre sistema de bilingüisme afavoreix el consens: tots estem d'acord en què la llengua vehicular de les institucions i les escoles és el català, i està bé, però també hi ha d'haver respecte per l'altra llengua que existeix a Catalunya i que és el castellà. El problema ve quan des d'algunes entitats, com el cas que estem parlant, es pretén que a Catalunya hi hagi un monolingüisme que fuig de la realitat social i lingüística que té la Catalunya d'avui. La majoria de catalans es declaren alhora catalans i espanyols.

    Per tant, si fóssim capaços d'exercitar aquest sentit comú, ens podríem posar fàcilment d'acord en temes com aquest, però per ara s'ha de lamentar que no pugui ser així.

    El senyor Sergi Penedès, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, agraeix la feina feta pels diferents grups municipals per haver arribat a una proposta de resolució conjunta. Des de les escoles ja fa temps que es recolza aquesta iniciativa, així com des del Patronat Municipal de Cultura, que recentment ha signat un conveni amb la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) per a la seva realització.

     

    VOTACIÓ: Ordinària
    Vots favorables: 23, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .
    Vots en contra: Cap.
    Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

    -Grups Municipals-

    30 - PRENDRE CONEIXEMENT DE LA RENÚNCIA PRESENTADA PEL SR. ANTONI GUIRAO MOTIS COM A REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

    "El regidor municipal Sr. Antoni Guirao Motis ha presentat en data 5 de setembre de 2007 la renúncia a l'acta de regidor d'aquest Ajuntament.

    En virtut del que disposa l'article 9 del Reglament d'Organització i Funcionament de les entitats locals, la renúncia ha de fer-se efectiva per escrit davant el Ple de la Corporació, a qui correspondrà prendre raó de la mateixa.

    A la vista de l'exposat el Ple municipal pren coneixement de la renuncia presentada pel Sr. Antoni Guirao Motis al càrrec de regidor d'aquest Ajuntament.

    Així mateix es sol·licita a la Junta Electoral Central que proveeixi la vacant de regidor que resulti de la candidatura electoral del partit Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa Entesa pel progrés municipal (ICV-EUiA-EPM) a les Eleccions Municipals de 2007, que correspon a la Sra. Quiteria Guirao Abellán."

    El senyor Antoni Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, manifesta el seu agraïment:

    "No llegiré cap poesia perquè els poetes necessiten espais més adequats per ser llegits i escoltats. En tot cas, sí que vol recollir l'esperit de tots aquells que a través de la ploma i del pensament, al llarg del temps, ens han dit que les coses poden canviar; per recollir l'esperit del romanticisme quan ens diu que tot allò que és sòlid se sosté en l'aire, que tot allò que ens sembla que té molts bons fonaments, pot arribar a caure. Aquesta frase explica que les societats poden canviar, tant perquè els homes i les dones ho decidim així, o també serveix per explicar qüestions tan personals com que les nostres vides poden canviar d'un moment o d'un dia per l'altre. Aquesta mateixa vida de vegades ens fa prendre decisions difícils i complicades, com m'ha passat a mi.

    No vull marxar sense donar les gràcies a tothom amb qui he tingut contacte en aquesta breu etapa, gràcies per haver gaudit del privilegi d'haver treballat per la ciutat des d'un partit d'esquerres i ecologista, gràcies al Sr. Alcalde per la relació de confiança i personal que hem pogut mantenir, gràcies a tots els membres del Govern per haver pogut gaudir de la seva companyia i pel seu recolzament i gràcies als grups de l'oposició i, en especial, als caps de grup perquè hem tingut la possibilitat de parlar obertament de tots els temes.

    Però, sobretot, vull recordar les persones que he tingut més a prop: la Conxita €companya de grup€, els tècnics de la casa i d'AMSA pel seu ajut i la seva vàlua, l'Angelina Català, en Ricardo Baró, la Carme Cañizares, l'Isabel Fortes, l'Antònia Vinarès, en Rafael Montserrat, i encara més especialment, la Lluïsa Boatell i la Maria Calvo, a les que trobaré a faltar tant pel tracte dispensat com per la seva competència professional.

    Finalment, gràcies al partit d'ICV-EUiA i a tots els ciutadans i ciutadanes que m'han recolzat. Moltes gràcies a tothom."

    El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa el respecte de tot el seu grup cap al Sr. Guirao, perquè la nostra pàtria és l'amistat. Estarem a la seva disposició per tot allò que calgui. Molta sort i moltes gràcies.

    El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el Sr. Guirao ens quedarà a tots en el record com una gran promesa de la política, perquè ens ha deixat un molt bon gust de boca. A més, en aquest temps han pogut forjar una bona amistat i ell s'ha sabut guanyar el respecte de tot el grup de CiU per la seva manera de parlar i la sinceritat expressada en el llenguatge. El dia que el Sr. Mora se'n vagi espera poder-ho fer amb la mateixa dignitat que el Sr. Guirao.

    El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, recorda que va començar a alternar amb el Sr. Guirao amb motiu de la negociació de govern i després han coincidit en l'àrea de Serveis Territorials. Destaca que, en aquest poc temps, el Sr. Guirao és una persona honesta, prudent, raonable, intel·ligent i discreta. En definitiva, una bona persona.

    Molta sort, des del grup d'ERC, en aquesta nova etapa professional que ara enceta i que a tots consta li fa una grandíssima il·lusió.

    El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, desitja molta sort al Sr. Guirao, del qual destaca el tracte fàcil en les relacions personals. Segur que ha estat una decisió difícil però sort en el camí.

    El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, comenta que els regidors també som persones i que és clar que la vida ens va presentant oportunitats o atzucacs que no triem i que ens fan decidir, com és el cas d'avui. Per sort, el sistema democràtic preveu la substitució en aquests casos i el Sr. Guirao serà substituït per una regidora amb experiència.

    D'altra banda, agrair la contribució ferma del Sr. Guirao, tant a l'Acord de Govern, com al PAM i al Pressupost 2008 que està a punt de sortir del forn i que ell ja no podrà gaudir malauradament. Molta sort en aquesta nova aventura.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que coneix el Sr. Guirao de fa molts anys perquè van coincidir en el Patronat del Museu, a la darreria dels 80, i va poder apreciar ja aleshores els seus coneixements tècnics i la seva determinació.

    En aquesta nova i breu etapa al capdavant del grup d'ICV-EUiA, el Sr. Alcalde ha pogut constatar de nou la fermesa de les seves conviccions, la seva capacitat negociadora i la seva voluntat d'entendre's.

    Li agraeix, com a tots els regidors de la sala, la seva disposició a l'hora de treballar per la ciutat; així com el treball fet en aquest poc temps. La seva petja quedarà a l'Acord de Govern amb què s'iniciava la legislatura, al PAM i al Pressupost 2008.

    Per últim, cal destacar del Sr. Guirao la seva lleialtat personal i institucional i el més absolut respecte a la seva decisió. Nosaltres no som esclaus de res i lliurement també hem de poder decidir deixar el nostre càrrec en pro d'una nova tasca, que en aquest cas és dins l'àmbit de l'educació.

    De ben segur, el Sr. Guirao i el Sr. Alcalde se seguiran trobant. Moltíssimes gràcies en nom de tot l'Ajuntament i de tota la ciutat.

    PRECS I PREGUNTES

    31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CELEBRACIÓ DEL SEGON TORNEIG DE FUTBOL PLATJA CALLE 17.

    La senyora Mª Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

    "El passats 20, 21 i 22 de juliol i emmarcat en els actes de festius de les Santes esportives va tenir lloc a la Platja del Callao de Mataró el II Torneig de Futbol Platja Calle 17. La celebració del torneig va ser un èxit. Les bases del torneig només permetien la participació de 16 equips però molts es van quedar amb ganes de poder jugar.

    Tot i que el torneig es va celebrar entre un ambient de cordialitat i esportivitat, aquest Grup Municipal considera que com durant la resta de l'any es fa amb la resta d'activitats esportives el torneig hauria d'haver comptat amb el suport de l' Ajuntament mitjançant presència policial, si més no esporàdicament perquè es garantís el correcte desenvolupament del torneig. El Patronat d' Esports era totalment coneixedor de la realització del torneig i va col·laborar en la seva celebració.

    El nostre Grup Municipal ha estat coneixedor que durant les semifinals i finals va tenir lloc algun incident violent entre gent del públic que podria haver tirat per terra tot l'esforç dels organitzadors de l'acte.

    PREGUNTA

    1. Per què el torneig de Futbol Platja no va contar amb presència policial durant la seva celebració? "
    2. El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, explica que tant el torneig com les altres activitats que es van dur a terme a la platja per Les Santes esportives, sí van tenir presència policial. Com es fa cada any, a partir del moment en què queda configurat el programa de Santes esportives, es fa arribar una còpia a tots els departaments implicats en la seva execució i seguiment, així com a Via Pública i a Protecció Civil. En tots els casos, la Policia té constància de què s'està realitzant, qui hi participa i en quines circumstàncies.

      Pel que fa als actes esportius al Front Marítim, la vigilància la va dur a terme la Policia de Platja, que regularment passaven pels diferents torneigs: handbol, vòlei i futbol-sala. En qualsevol cas, si es considera necessària la presència policial en un moment donat, els organitzadors truquen a la Policia directament.

      Pel que hem pogut esbrinar, a les finals del torneig de Futbol Platja es van produir petits incidents aliens al joc €aldarulls per part de membres del públic, que ells mateixos van apaivagar€, i a la Policia no li consta cap incident.

      32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SUSPENSIÓ DEL CAMPIONAT DE FORÇA DEL SUPER HOME.

      El senyor Juan Carlos Ferrando Casaseca, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

      "El propassat 27 de juliol estava previst que tingués lloc dins del calendari de les Santes esportives el Campionat de Força del Súper Home. Pocs dies abans de la seva celebració el CE Súper Home va emetre un comunicat en el que anunciava la suspensió del Campionat per manca d'un espai suficient i necessari per la realització del Campionat. Sembla que aquest havia de tenir lloc a les instal·lacions del Port de Mataró però que no es va poder arribar a un acord.

      Aquests tipus de campionats tenen molta afició en diverses regions tant del país com d' Europa. La seva suspensió va representar un dur cop tant pel club que l'organitzava com pels aficionats mataronins que no van poder gaudir d'aquest espectacle.

      PREGUNTA

      1. Pot informar el Govern Municipal per quins motius exactes no es va poder dur a terme aquest campionat?
      2. Es va oferir des del Patronat d' Esports algun altre espai alternatiu a banda del Port on poder celebrar el campionat? "
      3. El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, en resposta a la primera pregunta, aclareix que el campionat no es va poder celebrar perquè l'organització no va trobar adient l'espai cedit, que era el terreny de pàrquing que va de la zona de terra on hi ha l'equipament fins a l'entrada de la zona pesquera. Des de l'inici, la demanda dels organitzadors va ser celebrar el campionat únicament el 27 de juliol per la nit i al Front Marítim. Per tant, tot i saber la dificultat de tirar endavant aquesta empresa i el poc marge de maniobra, el PME va decidir apostar per la iniciativa i es va asseure a parlar amb el Port per intentar aconseguir un espai adient.

        En resposta a la segona pregunta, val a dir que, després de parlar amb el Servei de Mobilitat per veure si hi havia la possibilitat d'oferir l'espai de Can Mai Tanquis, es va aconseguir l'espai però amb la condició que els organitzadors comencessin a muntar l'escenografia a partir de les 15:00h i la desmuntessin un cop finalitzat l'espectacle €per necessitat del propi Servei de Mobilitat i dels ciutadans€, però foren ells qui van declinar l'alternativa.

        El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 33 i 43 per venir referits a temàtiques coincidents.

        33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES INUNDACIONS PROVOCADES ARREL DE LA REURBANITZACIÓ DEL CARRER COOPERATIVA.

        El senyor Juan Carlos Ferrando Casaseca , regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

        "El passat mes de juliol, el Govern Municipal va procedir a la inauguració del c. Cooperativa. Pocs dies després veïns del c. Thos i Codina presentaven un escrit a registre i feien públic el seu malestar per les conseqüències que aquesta reurbanització ha tingut per ells i altres carrers dels voltants.

        Arran de les obres dutes a terme al c. Cooperativa aquest ha pujat de nivell fet que ha provocat que amb els aiguats del mes d'agost el c. Thos i Codina quedi inundat i que molts veïns s'hagin vist afectats.

        Segons els responsables de l'Ajuntament aquest problema es solucionarà amb la reurbanització del c. Thos i Codina però és clar que fins aleshores s'hi de trobar una solució per evitar més desperfectes als veïns d'aquest carrer.

        PREGUNTA

        1. Ha pensat el Govern Municipal algun tipus de solució per evitar que el c. Thos i Codina quedi inundat quan plou fins que es dugui a terme la seva urbanització ?.

        43 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES INUNDACIONS A LOCALS PRIVATS CAUSADES PER LA REURBANITZACIÓ DEL CARRER COOPERATIVA.

        El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

        "Les pluges del pastat mes d'agost han ocasionat importants inundacions i filtracions als locals de la cantonada del carrer Thos i Codina amb Cooperativa, que han sofert els efectes de les obres de reurbanització del darrer. L'aigua va quedar estancada i va inundar els baixos de l'immoble. Concretament, els dies 6 i 12 d'agost, amb els aiguats més intensos, l'aigua es va filtrar i va entrar a l'interior de l'edifici.


        Sembla que la causa de tot és el nou nivell del carrer Cooperativa, que arran de les obres que s'hi ha dut a terme queda més alt. Hem pogut llegir a la premsa que un responsable municipal va visitar l'immoble i va assegurar que el problema es resoldrà un cop s'hagi reurbanitzat el carrer Thos i Codina.

        És per tot això que aquest Grup Municipal presenta les següents,

        PREGUNTES:

        Primera.-

        Es van tenir en compte, durant l'execució del projecte, els efectes que podia causar la modificació del nivell del carrer Cooperativa a locals i edificis de la zona?

        Segona.-

        Quin és el calendari previst, pel Govern Municipal, per a tenir enllestides les obres de reurbanització del carrer Thos i Codina?

        Tercera.-

        Quines mesures prendrà, el Govern Municipal, per evitar que tornin a succeir fets com els dels passats dies 6 i 12 d'agost i com es compensarà als afectats pels danys que hagin pogut patir?

        Quart. €

        La Nau Gaudí, que es troba en aquell carrer i en la que s'hi estan fent obres de rehabilitació que inicialment estava previst que estiguessin acabades amb anterioritat a la reurbanització del vial, han resultat afectades?"

        El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, en resposta a la primera pregunta de CiU, explica que cal dir que sí, que durant les obres es van col·locar unes reixes als embornals, al punt baix del c/Thos i Codina, però que van resultar insuficients davant les pluges perquè es van tapar amb plàstics.

        Pel que fa al punt dos, el c/Thos i Codina es convertirà en prioritat invertida amb les obres de la rda. Barceló. Aquest projecte gestionat per PUMSA ha estat aprovat inicialment per la Junta del Govern Local el 19 de març de 2007 i està pendent d'aprovació definitiva. Paral·lelament, PUMSA està treballant també en la redacció del projecte executiu d'un aparcament soterrat a la rda. Barceló, obra que condicionarà també l'inici de les obres d'urbanització de la pròpia ronda i del c/Thos i Codina.

        En resposta a la pregunta tres de CiU i a la del PP, un cop detectat el problema AMSA va substituir aquestes reixes per uns embornals de tipus bústia que milloren la capacitat de captació de les aigües, evitant obturacions. Aquesta reparació va ser molt immediata.

        Pel que fa a les reclamacions, evidentment, com sempre s'atendran totes les reclamacions que arribin seguint els procediments reglamentaris de la casa.

        Per últim, les obres de la Nau Gaudí no estan afectades per les pluges ja que l'aigua del carrer no ha entrat dins l'edifici i les aigües caigudes s'han evacuat mitjançant el sistema de sanejament actual.

        34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CELEBRACIÓ DEL FESTIVAL CRUÏLLA DE CULTURES.

        El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

        "Recentment el director del Cruïlla de Cultures, Sr. Jordi Herreruela ha fet balanç de la tercera edició del festival que ha obert tot un seguit de dubtes sobre la viabilitat econòmica i l'encaix de l' actual model de la celebració del Cruïlla a Mataró.

        La reflexió d' Herreruela no fa més que confirmar el que ja va exposar el nostre Grup Municipal a l'últim Ple Municipal i és que la nostra ciutat no disposa dels equipaments necessaris per poder acollir un esdeveniment d'aquestes característiques ni cap altre de similar. En el cas del Cruïlla la majoria dels concerts es van haver de fer al Parc Central amb la conseqüent protesta dels veïns del Camí de la Geganta, de la Plaça Espanya i del mateix Parc.

        Tenint en compte les declaracions del director del festival i que l' Ajuntament ha aportat un quantitat gens menyspreable de 92.000€ per la seva celebració caldria fer un exercici de reflexió al respecte d'aquesta qüestió.

        PREGUNTA

        1. Quin balanç fa el Govern Municipal del festival Cruïlla de Cultures?
        2. S'han iniciat converses amb els impulsors del projecte de cara a solucionar els problemes que s'han donat aquest any com ara les protestes veïnals pel soroll dels concerts?
        3. Creu el Govern que l' aposta municipal per aquest projecte que es materialitza sobre tot en una important subvenció anual segueix essent positiva pels ciutadans en les condicions actuals?"
        4. El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, comença reconeixent que la majoria de concerts es van haver de fer al Parc Central, però que el número de concerts massius al Parc ha disminuït respecte a edicions anteriors. De la totalitat de concerts del festival, 17, només 2, el dia 5 i el dia 18 de juliol, han estat massius.

          Pel que fa a la segona pregunta, el Sr. Penedès recorda que conjuntament amb els promotors del festival es treballa amb la intenció de minimitzar les molèsties als veïns. Per tant, les converses pels problemes de soroll amb els promotors i els representants dels veïns s'han continuat durant aquest mes.

          Amb els promotors hi ha previst mantenir una reunió de balanç aquest mes de setembre, tot i que es pot afirmar que el Govern troba el festival positiu. Val la pena recordar que es tracta d'una iniciativa privada que compta amb el suport del Govern, entre d'altres institucions, i que, per tant, la valoració final es produirà quan s'hagi parlat amb els promotors.

          La possible correcció de la planificació de la concepció del festival, es farà quan sigui el moment, després de l'anàlisi i visió de l'edició d'enguany, a partir de les dades objectives que tenim i que estem elaborant. Des del Govern es considera una iniciativa positiva, que només té tres anys i que, per tant, cal anar millorant en cada edició.

          El senyor Pau Mojedano insisteix en què la qüestió essencial aquí és que una iniciativa privada com aquesta, que se sustenta amb diner públic, ha estat promocionada com una gran aposta del Govern, mentre que un dels seus promotors ha manifestat públicament els seus dubtes més que seriosos sobre el festival i la seva viabilitat.

          A més, com a iniciativa subvencionada a nivell municipal, és el Govern qui ha de respondre si se li requereixen explicacions i ha d'aportar la seva valoració si se li demana.

          El senyor Sergi Penedès reitera que el balanç del festival es farà prèviament amb els promotors i amb els veïns, amb aquests darrers a fi de decidir els emplaçaments. I, en tot cas, constatar que el director del festival té dubtes sobre la viabilitat econòmica de l'esdeveniment €com s'ha pogut llegir a la premsa€ i que, per tant, cal entendre que en un procés on s'han de renegociar els acords, cadascuna de les parts utilitzi els mitjans per a la renegociació.

          El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta que ha de quedar clar que el debat es farà en una taula de negociació i no davant la premsa. I quan se'n tingui una valoració final, aleshores serà el moment d'abordar els dubtes que s'escaiguin.

          35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA MANCA DE PERSONAL ALS CAPS DURANT ELS MESOS D'ESTIU.

          El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

          "A finals del mes de juliol passat es va fer pública una denúncia del Sindicat de Metges de Catalunya, segons la qual una bona part de les baixes que es produeixen durant els mesos d'estiu, quan metges i infermeres gaudeixen de les seves vacances estivals, queden per cobrir, sobretot a zones que no són preferiblement turístiques. I són aquestes poblacions que reben un fort allau d' estiuejants les que reben els metges i infermers/es de reforç que es contracten durant els mesos estivals. Des del Grup Popular entenem que la nostra ciutat no forma part d'aquestes poblacions i que per tant no hem rebut aquests reforços.

          Segons l' esmentat Sindicat les plantilles han quedat reduïdes a pràcticament la meitat d'efectius. Fet que ha estat reconegut per la Sra. Luz Batallé, Directora de Recursos Humans de l' ICS, que fins i tot va reconèixer que es podrien produir situacions tenses als CAPS, segons va dir literalment.

          PREGUNTA

          1. Té dades de quina ha estat la situació als CAPS de la nostra ciutat?
          2. Ha estat informat o han demanat informació els responsables de Sanitat de l' Ajuntament de Mataró sobre aquesta situació prèviament a la presentació d'aquesta pregunta?"
          3. La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, explica que, en resposta a la primera pregunta, tant pel que fa a l'Institut Català de la Salut com al Consorci Sanitari del Maresme €les dues entitats que gestionen l'atenció primària a la ciutat€, el nivell de cobertura del personal de vacances, durant els mesos d'estiu, ha estat idèntic al d'altres anys, és a dir, per sobre del 75% de cobertura. No s'ha produït cap incidència de la qual hi hagi constància.

            Amb relació a la segona pregunta, val a dir que els responsables de Salut Pública de l'Ajuntament i els d'atenció primària han constituït una taula de coordinació i seguiment des de fa alguns anys per debatre tots aquests temes: incidències assistencials, àmbits de col·laboració en temes de salut pública etc. Es reuneixen periòdicament i en la reunió prèvia a les vacances, no va sorgir cap incidència perquè no es va produir.

            El senyor José Manuel López entén que, segons les dades aportades, la cobertura dels CAPS ha estat un 25% per sota del que és la resta de l'any.

            La senyora Carme Esteban així ho constata.

            36 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA REURBANITZACIÓ DE LA RONDA PINTOR ESTRANY.

            El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

            "El setembre de 2006 el Govern Municipal va inaugurar la nova urbanització de la Ronda Pintor Estrany. A banda del retràs que varen patir les obres un cop acabades en lloc de representar un benefici pels vehicles que circulen per aquella via, els embussos que generen l' elevat número de semàfors així com la seva manca de coordinació es cada dia més alt.

            Aquesta situació s'ha vist empitjorada arrel del tall de circulació per obres entre la Pl. Pintor Cusachs i la Pl. Rocafonda que fa que molta gent utilitzi la Rda. Pintor Estrany com a vial alternatiu. En hores punta la circulació per la Ronda genera grans retencions ja durant el mes d'agost, quan el trànsit és menor. Un cop la gent torni de vacances i els col·legis es posin en marxa, la situació d'aquest vial serà molt complicada. La Ronda Pintor Estrany no és l' única que es veu afectada per les obres de l' Avda. Perú sinó que d'altres vials com ara el C/ Mèxic també han d' absorbir un elevat número de trànsit.

            PREC

            1. El Govern Municipal estudiarà la modificació dels semàfors d'aquesta ronda de manera que els temps de pas pels vehicles s'allargui durant els mesos que durin les obres de l' Avda. Perú.
            2. El Govern Municipal estudiarà la possible modificació i coordinació dels semàfors de la Ronda Pintor Estrany coneguts els problemes de retencions i embussos que s'estan donant en aquest vial des de la seva reurbanització.
            3. El Govern Municipal vetllarà per la ràpida finalització de les obres de l' Avinguda Perú per disminuir l' impacte que aquestes puguin tenir en els comerços d'aquest carrer. "
            4. El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, comença fent la següent constatació.

              Les obres de l'av. Pintor Estrany, que van tenir un procés participatiu llarg, es van fer pensant en què convertirien la secció d'aquest carrer, en una gran part d'aquest carrer, en un tram de prioritat invertida, i no perquè els cotxes hi passin més ràpid i en més quantitat. Així sempre es va dir i anunciar. Això ha permès que s'hagi reduït el 50% del seu trànsit i, per tant, s'ha convertit en una ronda més permeable, vist que la zona està plena d'equipaments amb gran ús, com ara el CAP, el parvulari i el camp de futbol.

              En resposta a la primera part del prec, el Sr. Melero explica que ja s'ha fet una modificació dels temps del cicle semafòric, en marxa des d'aquesta mateixa setmana, per minimitzar el període d'obres de l'av. del Perú. També s'han instal·lat uns cartells informatius abans d'arribar-hi indicant el caràcter de prioritat invertida d'aquesta ronda i assenyalant un recorregut alternatiu pel polígon Mata-Rocafonda.

              Pel que fa a la segona part del prec, el Govern controlarà i farà el seguiment dels semàfors de l'avinguda de manera que es garanteixi tant a vianants com a vehicles el temps necessari de pas durant el període d'obres.

              I, en resposta a la tercera part del prec, dir que la programació de les obres de l'av. Perú es va realitzar intentant destorbar el menys possible la circulació €també ho permetia la secció del mateix carrer. Vam intervenir en un principi en les voreres sense tocar el vial, amb l'aplicació de les conseqüents mesures de seguretat, i la programació va preveure que dels tres mesos, un i mig coincidís amb el període vacacional. A l'octubre s'enllestiran les voreres i s'obrirà el carrer al trànsit, malgrat les obres no estaran del tot acabades.

              En aquests moments, les obres de l'avinguda Perú continuen amb el ritme previst i se'n preveu l'acabament cap a finals de desembre.

              El senyor José Manuel López recorda que, en el seu moment, el grup municipal del PP va votar favorablement a la reurbanització de la ronda Pintor Estrany perquè creien que suposaria un benefici important per al barri. Avui dia, vist el resultat, segurament el vot hagués estat contrari.

              Al Sr. López li resulta curiós que l'únic lloc on no hi ha semàfors de prioritat per als vianants sigui allà on els nens poden aparèixer de manera més freqüent i descontrolada, la porta del Poliesportiu €que, d'altra banda, segueix oberta a les nits tot i que es va dir que això no passaria.

              37 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA NO RETIRADA DE VEHICLES ABANDONATS DURANT UN LLARG TEMPS AL PLA D'EN BOET.

              El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

              "Aquest Grup Municipal s'ha fet ja ressò en d'altres ocasions de queixes i/o denúncies de ciutadans que manifestaven el seu malestar pel fet que a la zona on resideixen hi ha vehicles en estat d'abandonament durant un llarg període de temps. Concretament havíem traslladat les queixes de veïns de la zona de Països Catalans i també de la zona de Pintor Estrany.

              En aquelles ocasions com en aquesta, varem demanar als responsables municipals la retirada d'aquests vehicles que aquesta es fes amb el mínim temps possible, ja que al fet d'ocupar durant un llarg període de temps una plaça d'aparcament no es permetia a d'altres veïns fer servir aquesta plaça. A més es donava el fet que alguns d'aquests vehicles eren una font de brutícia i fins i tot un perill ja que la canalla els feia servir com a element pels seus jocs.

              En aquest cas demanem que es faci una actuació semblant a les ja esmentades anteriorment a la zona del Pla d'en Boet, més concretament al C/Sant Cugat a l'alçada del Pavelló Eusebi Millan i també al solar que hi ha a la part de darrera de la Comissaria dels Mossos d' Esquadra, on s' ens ha fet arribar que hi ha vehicles al carrer fins i tot sense la placa de matrícula durant un període de temps prou considerable com per que haguessin esta retirats de la via pública.

              PREC

              1. El Govern Municipal procedirà a la retirada dels vehicles que es trobin en estat d'abandó amb la màxima celeritat possible."

              El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, aclareix, en primer lloc, que, segons la llei, perquè un vehicle sigui considerat legalment abandonat ha de reunir dues circumstàncies:

              Primer ha d'haver estat estacionat al mateix lloc per un període de més de 30 dies i, segon, aquest ha de presentar símptomes evidents de deficiències que mostrin que no es pot moure per mitjans propis.

              Allò on diu el Sr. López, s'ha verificat que hi ha vehicles presumptament abandonats: al c/Sant Cugat, entre el c/Sant Valentí i l'av. President Companys, a l'estacionament situat al costat del clos arqueològic del c/Roma i al c/Castaños, Sant Valentí i el camí del clos arqueològic. Aquí s'ha observat 9 vehicles que porten més d'un mes al carrer, però que no tenen cap desperfecte que es pugui incloure en aquest segon requisit i que, en canvi, s'han observat 2 vehicles que sí que els compleixen, perquè tenen una roda punxada, i per als quals s'ha posat en marxa el procediment de retirada.

              Finalment, ressaltar que és una prioritat de l'Ajuntament i de la Policia la retirada de vehicles, ja que des de l'1 de gener al 30 d'agost se n'han retirat 303 i es continuen i es continuaran fent controls exhaustius.

              El senyor José Manuel López lamenta haver de contradir el Sr. Bassas. S'ofereix a acompanyar el Sr. Bassas demà mateix per mostrar-li on hi ha cotxes abandonats, amb rodes punxades i vidres trencats, des de fa temps. I, a més, estan molt a prop de la zona del Poliesportiu on juguen nens i que s'ha mencionat en el punt anterior.

              El senyor Ramon Bassas farà encantat la visita a aquesta zona perquè té el màxim interès en resoldre el problema.

              38 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA DENÚNCIA D'ACTES VANDÀLICS ALS VOLTANTS DE LA PLAÇA ONZE DE SETEMBRE.

              El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

              "Aquest Grup Municipal ha rebut queixes per part d'alguns veïns del C/ Mare de Déu del Corredor i els voltants de la Pl. Onze de Setembre sobre l'actuació d'un grup de joves que segons els veïns els fan la vida impossible. Aquests joves es dediquen a realitzar actes tals com trencar miralls de cotxes, petits furts a altres joves, assetjament a noies i joves, agressions tant a joves com a fins i tot a una persona disminució física qui els va recriminar la seva actuació i finalment amb amenaces a algun pare d'aquests joves que va sortir en defensa dels seus fills.

              El problema ha arribat a tal extrem que hi ha persones grans i joves que no volen sortir de casa. I fins i tot s'han produït enfrontaments físics entre algun veí i aquest grup de joves, durant el qual va haver-hi presència policial. Així mateix ens consta que en nombroses ocasions s'ha requerit mitjançant trucada telefònica la presència de la policia local.

              Les mateixes persones ens han manifestat que tenen por de represàlies i que per això no volen presentar denúncia sobre aquests fets.

              La nostra sensació és que s'està produint un deteriorament important en la convivència que pot degenerar en un conflicte de caire greu. De fet ens consta que hi ha hagut persones grans que han marxat de la zona degut a enfrontaments amb aquest grup de joves conflictius.

              No és la nostra intenció generar alarmisme però de l'entrevista amb el grup de veïns comprovant l'angoixa i la situació personal dels mateixos ens sembla urgent prendre mesures amb immediatesa per normalitzar la situació i resoldre aquest problema.

              PREC

              1. El Departament de Via Pública prendrà les mesures necessàries per augmentar la presència policial a la zona i evitar qualsevol tipus d'acte vandàlic dels anteriorment esmentats, entre d'altres que pugui derivar en enfrontaments més greus.
              2. El Departament de Serveis Socials de l' Ajuntament procedirà a l'estudi de la situació familiar i social d'aquests joves per veure quin tipus de mesures es poden prendre per restablir una situació de convivència normal."
              3. El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, expressa el seu acord rotund amb la primera part del prec. Per tant, queda acceptat.

                Respecte a aquesta problemàtica, l'objectiu és recuperar aquesta plaça per als veïns; no es pot permetre que un grup, per molt que es tracti de menors, malmeti la vida de la resta de ciutadans. L'Ajuntament no cessarà fins que s'acabi el problema, com ja ha fet en altres indrets amb una problemàtica similar.

                És evident que, en aquest cas concret, cal fer més coses que les que hem fet fins ara; però també fóra bo no ser massa alarmistes.

                Des de l'1 de gener fins al 31 d'agost s'han dut a terme 4 ordres de servei diferents i aquesta plaça va ser inclosa en l'anomenada "Operació Calma", que pretén intensificar la seguretat, en períodes de bon temps, en diferents places de la ciutat, conjuntament amb els Mossos d'Esquadra. Fruit d'això, s'han detectat 4 baralles a la via pública, s'ha produït 1 identificació, 1 acte per possessió d'estupefaents, etc. També, hi ha hagut 3 molèsties per persones, 1 per animal, 5 identificacions de persones, 1 detenció per resistència i desobediència a l'autoritat, 2 detencions per un presumpte delicte contra la salut pública, entre d'altres. A més, hi ha hagut actes per estupefaents, com ara l'operació, en aquella zona, de tancament de la plaça per procedir a aquestes inspeccions de possessió de droga. S'han fet algunes coses més com, per exemple, la intervenció del Servei de Mediació Comunitària per incitar aquelles persones que no cometen delictes a què trobin maneres alternatives de passar el seu temps lliure.

                De totes maneres, si tot plegat ha estat insuficient, el que farem és actuar-hi més sovint, tot i que amb una certa discreció. El compromís és, doncs, sense causar alarma social, solucionar aquest problema posant-hi tots els mitjans. Segur que ens sortirem.

                La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, en referència a la segona part del prec, informa que Benestar Social treballa de manera coordinada amb el Servei de Policia Local, per tal d'identificar els joves de la pl. Onze de Setembre i a partir d'aquí realitzar una diagnosi.

                En altres casos amb què s'han trobat, les actuacions, en general, han estat els treballs transversals. D'una banda, es treballa amb les famílies d'aquests joves a través d'entrevistes a fi de detectar els seus problemes, possibles solucions i oferir-los ajut a l'hora d'exercir les seves tasques parentals. Però també es treballa amb els joves directament establint itineraris d'inserció social i laboral personalitzats, per tal de reconduir-ne la situació. Es detecten els interessos d'aquests menors i es potencien les seves capacitats mitjançant tallers.

                Alhora, el servei de Benestar Social també està coordinat amb la resta de serveis aplicant protocols de coordinació i seguiment: hi ha implicats la Policia, Joventut, Educació i Nova Ciutadania.

                El senyor José Manuel López es mostra escèptic, perquè no entén que si realment s'apliquen totes aquestes mesures s'hagi pogut arribar a la situació que tenim i que arrenca de fa mesos ja. És una situació coneguda al barri. Demana que hi posin tots els mitjans per solucionar-ho al més aviat possible pel respecte als ciutadans que viuen en aquesta plaça.

                El senyor Ramon Bassas ressalta que probablement aquest problema no es resoldrà d'avui per demà, perquè tot passa per determinar els delictes, les faltes, posar-ho en mans de la justícia, etc. Però es compromet a incrementar totes les intervencions policials fins que s'eradiqui el problema, amb la màxima brevetat possible.

                El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, reitera que entre tots farem tot el que calgui perquè cap espai de la ciutat sigui segrestat per cap col·lectiu. Aquest és el compromís del Govern i, de ben segur, compartit per la resta de forces.

                39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS ORGANISMES AUTÒNOMS MUNICIPALS.

                El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                "Els punts 2 i 3 de l'apartat C. L' AJUNTAMENT AL SERVEI DE LES PERSONES, subapartat C.1. EFICÀCIA I TRANSPARÈNCIA DE L'ADMINISTRACIÓ de l'Acord de govern 2007/2007, textualment, diuen:

                2. Reformularem els actuals organismes autònoms municipals.

                3. Revisarem les actuals fórmules jurídiques dels organismes autònoms plantejant-ne de noves per millorar l'eficiència i eficàcia dels recursos existents.

                En el mandat 2003/2007, la Junta del Patronat Municipal de Cultura es va constituir el dia 23 de juliol de 2003 i durant aquest mandat els seus membres, així com els del Patronat Municipal d'Esports ja han estat nomenats. Una cosa similar passa amb l'Institut Municipal d'Educació, que també, es constituí el 23 de juliol en el mandat anterior.

                Per altra banda, durant les properes setmanes s'hauran de reunir els Consell Territorials i Sectorials, que tampoc s'han constituït, per tal de poder debatre les propostes al Programa d'Actuació Municipal pel proper exercici.

                Finalment, durant el mandat passat es va encarregar un estudi sobre el funcionament dels consells municipals a l'empresa Espai Públic, SL, el qual no ha estat lliurat als grups municipals representats en aquest Ajuntament.

                És per tot això que aquest Grup Municipal presenta les següents PREGUNTES:

                PRIMERA.-

                Quin és el calendari previst, pel Govern Municipal, per a la constitució de tots i cadascun dels organismes autònoms i consells de participació municipals?

                SEGONA.-

                Per quina raó fins ara no s'ha lliurat l'estudi sobre el funcionament dels consells municipals, encarregat a l'empresa Espai Públic, SL, als grups municipals representats en aquest Ajuntament?

                TERCERA.-

                Quines fórmules jurídiques està estudiant el Govern Municipal per aplicar als actuals organismes autònoms?"

                La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, se centrarà en allò que té a veure amb els organismes autònoms.

                La voluntat d'aquest equip de Govern, expressada en l'Acord de Govern signat al juny d'enguany, és dotar la nostra administració del necessari per afrontar els nous reptes de la ciutat. La nostra obligació és sempre millorar els serveis que prestem als ciutadans i, per això, sempre estem repensant les fórmules de gestió municipals a fi de saber si realment donen resposta a les necessitats i demandes actuals. Volem, per tant, analitzar els objectius pels quals foren creats els nostres organismes autònoms, per tal de determinar si són les fórmules més adients i, en tot cas, adaptar-les a les noves expectatives.

                Així, doncs, després d'haver fet una primera anàlisi interna amb els implicats, ara creiem que cal aprofundir en la definició d'aquest nou model i, per això, s'ha demanat assessorament a una consultora externa, amb la intenció que a principis d'any tots puguin estar constituïts. S'aniran constituint en aquest termini, paulatinament:

                L'IMPEM es constituirà la setmana vinent i l'IME ho farà en breu. Com sempre, es donarà compte d'aquesta feina a la comissió informativa corresponent.

                El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, explica que, en relació amb l'estudi que va fer l'empresa Espai Públic SL, amb l'Acord de Govern del mandat passat 2003-07, es va fixar, com un dels objectius de l'àmbit de Participació Ciutadana, la revisió dels consells municipals per tal d'aprofundir en els seus processos participatius. La intenció era acostar la ciutadania als mateixos i, amb aquesta finalitat, es va fer necessari revisar-ne la complexitat i funcionament a fi d'optimitzar el treball.

                Un cop realitzat l'estudi per Espai Públic SL, aquest ha estat utilitzat íntegrament per elaborar una proposta de treball que ja està a punt per ésser presentada a la resta de grups en la propera comissió informativa.

                Pel que fa al calendari dels consells municipals, aquesta proposta de treball presenta un procés de constitució d'aquests mateixos consells que finalitzarà el proper mes de desembre i que permetrà endegar aquest nou mandat amb una xarxa de consells consolidada, on es revaloritzi la tasca dels seus integrants i amb espais comuns de coordinació, dotant-los de les àrees necessàries.

                El senyor Joaquim Fernàndez comença dient que ambdues respostes li han generat noves preguntes que espera li siguin respostes o bé ara o bé per escrit.

                En relació amb la intervenció de la Sra. López, el Sr. Joaquim Fernàndez vol saber quina ha estat la fórmula de contractació d'aquesta consulta externa que ha assessorat a Serveis Centrals i quin cost ha tingut.

                Pel que fa a l'estudi d'Espai Públic comentat pel Sr. Carlos Fernández, es prega que aquesta informació/estudi sobre els consells municipals es faci arribar també als grups de l'oposició.

                Finalment, com es lliga la constitució i convocatòria dels consells municipals, ja siguin territorials o sectorials, amb el debat del pressupost? Segons el calendari lliurat fa una setmana, es preveu que el dia 8 d'octubre es convoqui ja un consell de ciutat.

                La senyora Montserrat López aclareix que a nivell intern, com a Ajuntament i amb els organismes autònoms, s'ha fet una primera anàlisi i s'ha plantejat quins són els objectius de futur i quins possibles canvis convindria aplicar. Això ha fet pensar que en alguns casos caldrà anar més enllà i, per tant, contractar una empresa externa; però encara no s'ha produït aquest contracte. Un cop es dugui a terme, òbviament tothom rebrà l'oportuna informació.

                El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que no hi ha cap inconvenient en fer arribar a CiU i a la resta de grups l'esmentat estudi de l'empresa Espai Públic SL.

                Respecte a la pregunta formulada en relació amb els consells, la seva constitució, el PAM i el pressupost, etc., el Sr. Alcalde recorda que aquesta serà contestada més endavant en aquest mateix ple.

                El senyor Joaquim Fernàndez demana el dret de poder intervenir quan arribi aquest punt.

                El senyor Alcalde no hi veu cap inconvenient.

                40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CELEBRACIÓ DE LA TROBADA DE CIÈNCIA FICCIÓ.

                El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                "El dia 15 de desembre, en el decurs de la inauguració de l'exposició "Ciència Ficció: una mirada al futur", a la Biblioteca Pompeu Fabra, el qui era president del Patronat de Cultura va anunciar que la Trobada del Ciència Ficció, relacionada amb l'atorgament dels premis Manuel de Pedrolo als millors relats de ciència ficció, se celebraria passat l'estiu, en lloc del mes de març, que era quan ho feia habitualment. Això va donar peu a una pregunta del Grup Municipal de CiU, a la qual, després d'algunes explicacions sobre la constitució d'entitats per part dels grups organitzadors, es va respondre que: "s'espera que tot plegat es pugui dur a terme cap el mes d'octubre".

                Atès que per a celebrar qualsevol esdeveniment d'aquest caire, hores d'ara ja s'haurien d'estar fent els preparatiu i atès que el Patronat Municipal de Cultura, que fins ara era l'encarregat de l'organització a través d'una comissió creada expressament per aquest tema, amb la participació de totes les persones interessades, no s'ha constituït, aquest Grup Municipal presenta les següents,

                PREGUNTES:

                Primera.- Quina previsió existeix per a la celebració de l'11ena Trobada de Ciència Ficció, que inicialment s'havia de celebrar el març de 2007 a Mataró?

                Segona.- Quin paper hi jugarà el Patronat Municipal de Cultura en la organització de la Trobada del 2007?

                Tercera.- Quina serà la participació del Patronat Municipal de Cultura en l'edició de l'obra guanyadora del Premi de narrativa de Ciència Ficció Manuel de Pedrolo?"

                El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, constata que el PMC, mitjançant la directora de la biblioteca Pompeu Fabra, s'encarrega d'organitzar, conjuntament amb l'Associació Cultural 2001, el 10è Premi Manuel de Pedrolo. El premi de novel·la curta té el suport de l'editorial Pagès, que disposa d'una col·lecció de ciència ficció i pot incloure-hi la novel·la premiada.

                El 7 de maig del 2007, el PMC va aprovar les bases de la convocatòria del 10è Premi Manuel de Pedrolo, amb un import de 4.000 euros, a càrrec de la partida corresponent del pressupost 2007. El PMC col·labora amb l'edició de 150 exemplars que representen un total de 1.500 euros. En aquest moment, s'han rebut les obres i estan en mans del jurat i el veredicte del qual es donarà a conèixer en el marc de la Trobada de Ciència Ficció. La Trobada és previst que es dugui a terme el proper dissabte 27 d'octubre.

                41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'ESTAT DE LES BANDES REDUCTORES DE VELOCITAT.

                La senyora Mª Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

                "Aquest Grup Municipal ha estat informat per diversos ciutadans que en diferents llocs de la ciutat, les bandes reductores de velocitat estan desencaixades i tretes de lloc. Segons ens han explicat l'estat de les bandes dóna la sensació d'abandonament i manca de manteniment donat que es triguen molt dies en tornar a posar a lloc. Molts d'aquests ciutadans han coincidit a comentar-nos que aquesta situació s'ha tornat més accentuada durant l'estiu, quan es possible que els serveis de manteniment de l'Ajuntament estiguin sota mínims per les vacances.

                Donat que no és la primera vegada que es detecta aquest problema i que fins i tot ha estat tractat anteriorment en aquest mateix Ple durant la passada legislatura creiem que el problema pot anar més enllà de la disminució de serveis durant el període vacacional.

                PREGUNTA

                1. Hi ha algun període de temps establert per revisar l'estat de les bandes reductores de velocitat? Si és així, quin és aquest període?
                2. Quin és el període mínim entre que es detecta el problema i s' arranja la banda malmesa? "
                3. El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, comparteix la preocupació expressada. Explica que les bandes reductores són un element important de pacificació del trànsit i que, moltes vegades, són reclamades pels veïns per la seva eficàcia.

                  El manteniment de les bandes, inclòs dins el contracte del manteniment de senyalització horitzontal i vertical de mobilitat, és regular durant tot l'any, tret del període vacacional, concretament del 13 al 17 d'agost.

                  En resposta a la primera pregunta, el Sr. Melero diu que fins ara s'ha mantingut una freqüència mensual de la revisió d'aquestes bandes. De tota manera, enguany finalitza el contracte esmenta i es canviarà la freqüència a fi que les revisions siguin quinzenals.

                  Pel que fa a la segona pregunta, el període entre la detecció del problema i el seu arranjament se situa entorn als dos dies. Aquí el que s'hauria d'establir la capacitat de resposta màxima, perquè el període mínim està dintre del mateix dia si les condicions es donen. I per allò que cal vetllar és el període màxim de reparació de les bandes. D'altra banda, s'està fent un canvi de les bandes reductores, respecte les primeres que es van col·locar, que hauria de millorar la situació.

                  De totes maneres, el Govern es compromet a una major capacitat de resposta.

                  El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 42 i 64 per venir referits a temàtiques coincidents.

                  42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES OBRES DE LA NOVA ESCOLA ANXANETA.

                  El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                  "Les fortes pluges del proppassat mes d'agost han causat la inundació de la part més baixa de l'escola Anxaneta (sala d'actes, vestidors, magatzems...).

                  Si, tinguéssim ací el Sr. Comas, avui no parlaria de l'Apocalipsis, si atenem el que ha passat a l'escola Anxaneta, més bé parlaríem del Diluvi Universal o de les plagues d'Egipte.

                  El grup Municipal de Convergència i Unió en el Ple del mes de maig preguntava:

                  Quan preveu el govern municipal que estiguin acabades les deficiències de les obres?

                  Quina repercussió han tingut aquestes deficiències en el desenvolupament normal de les classes?

                  Qui assumirà la responsabilitat d'aquestes deficiències ?

                  Avui, ens hem de repetir, donat que continuen les deficiències i,

                  És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

                  PREGUNTES:

                  1. Quines actuacions s'han portat a terme per a solucionar aquestes deficiències?.
                  2. Quan preveu el govern municipal que estiguin acabades les deficiències de les obres?
                  3. Quina repercussió han tingut aquestes deficiències en el desenvolupament normal de la realització del CASAL DE SETEMBRE?
                  4. Quina repercussió tindran aquestes deficiències en el desenvolupament normal de les classes?
                  5. Qui assumirà la responsabilitat d'aquestes deficiències ?"

                  64 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INUNDACIÓ DEL CEIP ANXANETA.

                  El senyor Juan Carlos Ferrando Casaseca, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

                  "Amb les intenses pluges patides aquest atípic mes d'agost a la comarca del Maresme, moltes de les seves poblacions en van les seves conseqüències, especialment la nit del 12 al 13 d'agost quan el xàfec enregistrat va batre rècords d'intensitat.

                  Mataró no va restar al marge; diversos carrers es van veure afectats per l'acumulació de sorra i es van tombar arbres.

                  Enmig d'aquests ruixats, un dels edificis afectats va ser el nou CEIP Anxaneta, fet sorprenent donat que es una construcció molt nova inaugurada el passat mes d'abril. D'altra banda, alguns veïns del D/ St. Francesc d' Assís ens han fet saber que les llambordes estan aixecades i que amb la pluja s'inflen i expulsen el fang que s'hi acumula a sota.

                  Tot i que la intensitat de les pluges del mes d'agost es podria considerar excepcional. El que malauradament no resulta excepcional és que obres recent fetes pateixin desperfectes no amb un fort ruixat sinó fins i tot, amb pluges de poca intensitat.

                  PREGUNTA

                  1. Pot informar el Govern Municipal dels danys produïts per les pluges d'agost al nou CEIP Anxaneta?
                  2. Quin tipus de control de qualitat s'exerceix sobre les obres fetes a la ciutat i encarregades des del Govern Municipal? Existeix algun tipus de sanció sobre les obres que no compleixin amb el nivell de qualitat demandat?"
                  3.  

                    La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, comença expressant que de vegades es produeixen pluges intenses però que no cal parlar de Diluvi Universal.

                    Pel que fa a les actuacions a l'escola que s'han dut a terme des del maig, cal destacar que s'han obert noves finestres a les aules del parvulari per millorar-ne la ventilació natural, s'han instal·lat cortines exteriors a les finestres de la façana sud per evitar l'entrada directa del sol a l'interior de l'edifici, s'han instal·lat noves fonts al pati €concretament 4 brolladors al pati infantil i 4 més al pati de primària€, i s'ha fet la preinstal·lació d'una nova font a la part esportiva, que entrarà en funcionament d'aquí a tres setmanes. També s'ha construït un mòdul nou de 4 lavabos amb accés directe al pati de primària, des de la zona del porxo al costat del menjador. Aquests elements no havien estat previstos inicialment, però se n'ha vist la necessitat després i s'ha actuat. Finalment, s'ha completat el mur del pati que delimita amb les finques del camí Ral i s'han instal·lat projectors per a l'enllumenat del pati.

                    Pel que fa a tot allò que encara s'ha de fer, s'està treballant en un seguit de demandes que ara cal anar prioritzant. En aquest trimestre de setembre, es preveu insonoritzar l'aula de música, acondicionar acústicament el gimnàs, crear una zona d'ombra amb tendals a la pista esportiva, obrir una nova obertura al menjador cap al porxo, instal·lar unes jardineres de fusta al voltant dels arbres, protegir les columnes del gimnàs i crear una barana de fusta damunt del nou muret del pati.

                    Respecte a les obres de rehabilitació de l'escola, el que va passar amb les pluges del mes d'agost és que aquestes van provocar inundacions al gimnàs, les quals van afectar els vestidors, el gimnàs i una làmina d'aigua que va cobrir les aules de parvulari. Aquestes inundacions van ser causades, segons el Servei d'Obres, d'una banda perquè la claveguera de la pl. de l'Havana va fer retornar l'aigua d'escorrentia cap a l'escola fent que aquesta sortís per les reixes de les dutxes i lavabos del gimnàs. D'altra banda, es van trencar els colzes dels baixants de la coberta i el vent va moure els morrions de protecció dels desguassos de la coberta i l'aigua en va arrossegar la grava cap a l'interior dels baixants. L'impacte de la grava va trencar els colzes i, a conseqüència, l'aigua va entrar a l'edifici. Finalment, els pendents del pati de sauló va facilitar que la sorra i l'escorrentia d'aigua entressin. Els embornals del pati connectats a la claveguera de Florida Blanca no van absorbir suficientment l'aigua de la pluja.

                    Per corregir aquestes deficiències de la pluja, el departament d'Obres ha instal·lat una vàlvula antiretorn a la zona dels vestidors del gimnàs, s'han reparat i reforçat els colzes dels baixants de la coberta i s'han substituït els morrions de protecció dels desguassos per d'altres de més resistents. També s'ha corregit el pendent del pati per evitar l'escorrentia d'aigua cap a la rampa d'accés als vestidors, mitjançant la construcció d'un muret d'anivellament del sauló. S'ha ampliat, tanmateix, la capacitat de les reixes interceptores de la rampa i s'han construït nous embornals al pati.

                    En aquests moments encara queden una sèrie de treballs a realitzar per la companyia d'Aigües. Una d'elles és la modificació per part d'AMSA de la claveguera de Florida Blanca per millorar-ne la capacitat €abans de finals d'any, s'iniciaran les obres. D'altra banda, també s'ha de dur a terme la millora de la sortida de les aigües de pluja cap a la intersecció del pg. Marítim amb una sobreeixida cap al mar per a tot el sector de l'Havana i es recolliran les aigües fluvials de la pista esportiva amb canals perimetrals connectats a la claveguera. Aquestes obres s'efectuaran en períodes no lectius. Alhora, s'està estudiant la construcció d'un dipòsit soterrat d'acumulació d'aigües de pluja amb bombament cap a la claveguera.

                    Pel que fa a l'impacte de tot plegat en els casals d'estiu, val a dir que no ha tingut cap impacte desfavorable sobre aquests, perquè es va fer un programa de repartiment dels espais que es podien utilitzar i dels que no.

                    En referència a l'inici del curs, la Sra. Calvo constata que això tampoc ha tingut repercussions a l'hora de començar les classes. Uns dies previs a l'inici, es va visitar el centre, amb la Direcció i l'AMPA, a fi de valorar quina era la situació i aquesta era de normalitat.

                    Finalment, en resposta a la darrera pregunta, les deficiències les assumirà, d'una banda, el propi Servei d'Obres €aquelles activitats que són a càrrec de l'obra nova€ i, de l'altra, l'assegurança s'encarregarà de cobrir les despeses de tot el material de l'AMPA fet malbé per l'aigua.

                    El senyor Juan Carlos Ferrando Casaseca, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que a Mataró tenim un problema amb les obres. L'obra de l'Anxaneta, inaugurada al mes d'abril, no ha estat l'única que ha patit totes aquestes deficiències. Els veïns del c/Sant Francesc d'Assís també s'han queixat, arran de les obres de rehabilitació del carrer, que les llambordes s'han deixat anar i cada cop que plou s'esquitxen les portes.

                    No s'hi val a gastar un munt de diners en fer grans obres i rehabilitar espais, si després no controlem la qualitat de les obres o sancionem tot allò que es fa malament... no es va enlloc. A Mataró són de pitjor qualitat les obres noves, que les antigues i això no és de rebut.

                    El Sr. Ferrando formula les seves preguntes, que apareixen al punt 64 (més amunt).

                    El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, comença dient que aquesta visió tan apocalíptica no es correspon a la realitat. És veritat que hi ha hagut problemes amb les obres de l'Anxaneta, però que sempre les obres municipals s'executen en base a un pla de control de qualitat i en les assegurances pròpies, ja vingui la contractació d'un privat o d'una administració pública €fins i tot amb més garanties. El que cal fer ara és veure si aquestes deficiències que s'han donat han estat provocades per deficiències en l'ús dels materials €tot i que cal ressaltar que els materials emprats en aquesta obra han passat els controls de qualitat€ i veure si cal prendre alguna mesura sancionadora. No seria la primera vegada que l'Ajuntament sanciona un promotor o un constructor.

                    El senyor Vicent Garcia Caurin recorda que els aiguats de tardor són habituals al Maresme, així com les improvisacions. Totes les actuacions posteriors a les obres palesen que s'ha estat improvisant. Es pagarà tot amb diner públic perquè l'obra l'ha feta PUMSA.

                    La senyora Conxita Calvo fa notar que una cosa és el disseny que va fer PUMSA en el seu moment, en base a un projecte consensuat que havia de donar resposta a les necessitats de l'escola, i una altra són les mancances detectades a posteriori, pròpies de l'inici de qualsevol obra. Cal diferenciar també entre les demandes noves, que no són gaire rellevants, i les incidències per causes meteorològiques, que sí que han implicat un seguit d'actuacions per evitar que es repeteixi el problema en el futur però que també s'acompanyen d'un factor d'atzar.

                    El senyor Juan Carlos Ferrando Casaseca pregunta al Sr. Melero si és conscient de la problemàtica del c/Sant Francesc d'Assís i si se'n prendran mesures.

                    El senyor Francesc Melero li avançarà al Sr. Ferrando la resposta a aquesta qüestió.

                    El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, recorda que de poliesportius, metros, etc., se n'inunden arreu. Ara el que toca és corregir aquestes deficiències que s'han produït per un cúmul de circumstàncies, perquè afectin el menys possible a la vida de l'escola. Es demana celeritat.

                    43 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES INUNDACIONS A LOCALS PRIVATS CAUSADES PER LA REURBANITZACIÓ DEL CARRER COOPERATIVA.

                    Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 33 de l'ordre del dia..

                    44 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ESTAT I EL PLA D'USOS DE LA NAU GAUDÍ.

                    El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                    "La rehabilitació de la Nau Gaudí ha estat un tema desgraciat des del seu inici. Tot el que ha passat és ben conegut de tothom, per això no cal insistir reproduint tota la història. En tot cas. el que més interessa a la ciutat és quan podrem gaudir d'aquest espai, quin us se'n farà i quin cost tindrà.

                    Convergència i Unió ha fet diverses preguntes per tal de fer un seguiment adequat del tema, que ens segueix preocupant, atès que, ja sigui pel parèntesi electoral o per qualsevol altra raó, no s'ha donat la informació adequada sobre la marxa de les obres i les contractacions realitzades per tal que l'espai pugui estar, el més aviat possible, a disposició de la ciutadania.

                    Per altra banda, hores d'ara encara no està clar el futur de la Nau, que sembla que es disputin des d'un inici, les àrees de cultura i joventut.

                    És per tot això que aquest Grup Municipal presenta les següents,

                    PREGUNTES:

                    Primera.-

                    Quin és el calendari amb el que treballa el Govern Municipal per disposar de la Nau Gaudí com a nou equipament de la ciutat?

                    Segona.-

                    Quin serà el destí final de la totalitat de l'espai de la Nau Gaudí? I tindrà cabuda la seu del Fons Català Roca de fotografia? En quin estat estan les converses amb els hereus del Sr. Francesc Català Roca? Definitivament, vindrà a la ciutat de Mataró el contingut íntegre d'aquest arxiu?

                    Tercera.-

                    Quin preveu, el Govern Municipal, que serà el cost total de la rehabilitació de la Nau? Quina és la desviació respecte la primera adjudicació, respecte la segona i respecte els càlculs en el moment de traspassar a PUMSA la gestió de l'acabament de les obres?"

                    La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, explica que, donat que la primera i tercera preguntes ja van ser explicades per la regidora Montserrat López en el ple del 30 de maig de 2007, se centrarà en la segona, que fa referència al Pla d'Usos, però sense deixar de mencionar les anteriors.

                    En resposta a la primera pregunta, el termini d'execució d'obres es preveu per a finals de març de 2008. Les obres contractades per PUMSA a l'empresa constructora La Cornisa s'estan executant segons el calendari previst. El que encara està pendent és la compra del nou mobiliari i la posada en funcionament de les instal·lacions. La previsió és tenir l'equipament en servei a la tardor del 2008.

                    Pel que fa al destí final de la totalitat de la Nau Gaudí, destacar que s'està treballant una proposta que vol fer possible compatibilitzar els usos adreçats als col·lectius joves relacionats, amb les noves tecnologies de la comunicació i la informació; això relacionat també amb la visita a la Nau. És a dir, el que es pretén és que els ciutadans puguin visitar l'equipament patrimonial quan vulguin, sense interrompre les activitats que s'hi duguin a terme. Atès l'interès patrimonial de l'edifici, s'ha de treballar amb uns usos que permetin mantenir l'espai diàfan i, per tant, una visibilitat de tot ell.

                    Els usos que s'hi preveuen són els següents:

                    Primer, des de la perspectiva dels Serveis de Joventut, la proposta és posar-hi el Telecentre i El Sidral, punt d'informació juvenil. També tindrà un servei de dinamització, que servirà per organitzar conferències i serveis puntuals d'informació especialitzada sobre habitatge, igualtat d'oportunitats, promoció, associacionisme, salut i promoció cultural.

                    En segon lloc, des de la perspectiva del Servei d'Ocupació de l'IMPEM, la proposta és assumir les funcions del Casal de Joves de la pl. Espanya. Al matí, l'ocupació jove, a través d'un portal de feina que neix amb la vocació de ser un programa d'orientació i assessorament professional i laboral per a joves, fomentant l'ús de les noves tecnologies, amb el suport del servei de tècnics d'ocupació de l'IMPEM.

                    En resposta a les preguntes plantejades sobre el Fons Català Roca, la Sra. Barrera declara que ja s'ha fet una primera presa de contacte el passat mes de juliol, en què es va emplaçar el tema a una propera reunió durant el mes de setembre. Fins que no es produeixi aquesta reunió, encara no es disposa de més informació.

                    Pel que fa a la tercera pregunta, contestar que el cost total de rehabilitació és d'1.918.262 euros, més 38.741 euros de protecció dels arcs i construcció de murs, més la rehabilitació dels antics WC, pendents de valoració. El pressupost previst inicialment, aprovat al desembre del 2001, era d'1.505.228 euros; l'augment es deu a l'increment de preus de la construcció entre 2001-07 i a les adaptacions i noves incorporacions al projecte durant aquests anys.

                    El senyor Francesc Masriera pregunta quina és la voluntat de Govern quant a fer possible que el Fons pugui venir a la ciutat.

                    El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, explica que des del PMC s'està analitzant aquest Fons, així com un emplaçament alternatiu al de la Nau Gaudí i el cost que aquest tindria per a la ciutat. S'està en converses però encara cal aprofundir en aquestes qüestions.

                    El senyor Francesc Masriera vol saber quina és la desviació exacta respecte a la primera adjudicació que es va fer sobre el projecte de rehabilitació de la Nau Gaudí, de la segona i del traspàs a PUMSA de la gestió de l'acabament de les obres.

                    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, garanteix que se li farà arribar la informació per escrit.

                    45 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'EXISTÈNCIA DE "PUNTS NEGRES" A LES CARRETERES DE L'ENTORN DE MATARÓ.

                    El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                    "Aquest estiu hem hagut de lamentar la mort d'algunes persones en accidents de circulació dins del nostre terme municipal o en el de poblacions veïnes.

                    Tot i que les causes dels accidents poden ser diverses, segur que tots compartim el desig de poder-les concretar, estudiar solucions i, sobretot, de reduir el nombre d'accidents i de pèrdua de vides humanes.

                    En molts casos, per no dir en tots, la competència sobre les vies en que han tingut lloc els accidents més greus, no són municipals, però no per això ens hem de despreocupar i confiar en que els altres hi trobaran la solució.

                    És per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

                    PREGUNTES:

                    Primera.- Disposa, l'Ajuntament de Mataró, d'un estudi sobre els llocs més conflictius o punts negres de les carreteres que arriben o creuen la ciutat de Mataró?

                    Segona.- En cas negatiu, s'ha demanat alguna vegada a les administracions competents? En cas positiu, de quina data són els estudis o informes de que es disposa?

                    Tercera.- Quines accions o iniciatives s'han pres des de l'Ajuntament de Mataró per sol·licitar o exigir, en els casos més greus, que les administracions, de les quals depenen cadascuna de les vies, realitzin les actuacions necessàries per evitar al màxim el nombre d'accidents a causa del traçat o estat de les mateixes?"

                    El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, passa a contextualitzar el tema de l'accidentalitat a la ciutat.

                    En el període 2003-06 es va assolir un 24,8% de reducció dels accidents. Els primers mesos de l'any 2007, de gener a agost, respecte al 2006, hi ha hagut una reducció d'un 20% dels accidents. Això vol dir que les mesures que s'apliquen s'han de continuar aplicant i millorant: controls de trànsit, alcoholèmia, instal·lació de bandes reductores, pilones per a la protecció de vianants, senyalització, etc.

                    En relació a estudis i estadístiques, es disposa d'un sistema de seguiment de l'accidentalitat en zona urbana (com, per exemple, a la crta. Mata, Via Sèrgia i la N-II), les dades del qual es van explicant periòdicament a la comissió informativa corresponent. Fora de la zona urbana, aquestes dades estan en mans dels organismes competents i, a través dels convenis amb els Mossos d'Esquadra i la Policia Local, es comparteix aquesta informació. Tanmateix, cal destacar l'actitud proactiva de l'Ajuntament, fent propostes de millora i canvis tant a nivell autonòmic, com estatal.

                    En aquest sentit, val la pena recordar el que s'ha fet fins ara:

                    Els casos de circulació en sentit contrari de la C-32, Autopista de Barcelona, des de la Porta Laietana, es van resoldre al seu dia, per part del Ministeri de Foment, mitjançant senyals de direcció prohibida més aclaridors, amb punts de llum i amb una millor distribució de la senyalització informativa que feia incórrer a errors.

                    L'any 2005 es va fer una valoració d'accidents a la Porta Laietana i es van reforçar amb elements d'abalisament, fites de plàstic de color verd, les zones de major risc. El mateix any es va traspassar una demanda ciutadana de millorar el pas de vianants de la crta. de Mata €a l'alçada de Can Quirze€, a la Diputació de Barcelona, i així es va fer. Se'n va millorar la barrera de protecció, com la pintura del pas de vianants, entre d'altres.

                    L'any 2006, al novembre, l'Alcalde de Mataró va adreçar una carta al Secretari per la Mobilitat de la Generalitat fent-se ressò d'un informe demanat pels Mossos d'Esquadra sobre el punt negre de la C-60, que reclamava l'adopció de mesures per evitar més accidents.

                    Aquest passat mes d'agost s'ha tornat a sol·licitar l'aplicació urgent d'aquestes millores de la via i, a més, hi ha hagut trobades en els darrers mesos, amb el Sr. Alcalde, el Servei de Mobilitat i el Director General de Carreteres, en què s'ha assolit el compromís d'arreglar el punt negre, perllongant la via de separació dels carrils prop de l'enllaç de la C-32. Fa pocs dies s'ha rebut un comunicat confirmant la imminent posada en marxa d'aquesta obra.

                    També al febrer de 2007 es va traslladar a la Direcció General de Carreteres una petició de reductors de velocitat per a la Via Sèrgia, en el tram entre la rotonda del Rengle i el c/Josep Calvet, tot i que la valoració municipal era que calia, a més, repintar les marques viàries.

                    Per últim, durant els mesos de juny i juliol del 2007, s'ha col·laborat amb els tècnics del Ministeri de Foment a causa de les incidències que s'han produït en la nova regulació viària de la N-II per buscar solucions als problemes de mobilitat i a fi de garantir la seguretat viària.

                    El senyor Joan Mora agraeix l'extensa resposta i celebra l'adopció d'aquestes mesures, però la seva pregunta era molt més concreta. Quan hom veu que 58.000 euros poden solucionar un problema com aquest, un sempre es pregunta per què no s'ha fet abans.

                    El Sr. Mora demanava més aviat si es tenia una relació dels punts negres de Mataró, a fi de prioritzar quins cal abordar primer, quin cost d'obres de millora suposen, etc., i poder anar-los eliminant tots.

                    El senyor Ramon Bassas respon que evidentment hi ha un mapa d'accidentalitat que reconeix punts negres €a partir de 3 accidents ja es considera com a tal€, i aquest mapa s'actualitza any rere any, a fi d'efectuar les mesures de millora que calguin, a no ser que els accidents estiguin motivats per causes externes a la mobilitat.

                    Per a les vies externes a la ciutat, es treballa a partir de l'intercanvi d'informació entre organismes, com s'ha esmentat abans.

                    De moment sembla que no hi ha cap més punt negre que requereixi actuació.

                    46 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ DEL TURISME I LA PROMOCIÓ DE MATARÓ.

                    El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

                    "El propassat dia 4 de Setembre es va celebrar l'acte de presentació de la Marca Turística "Barcelona - Costa del Maresme" a l' immillorable marc del Castell Jalpí a Arenys de Munt.

                    L'esdeveniment va consistir en un acte acadèmic en el que van intervenir, entre d'altres el President de la Fundació Privada Barcelona Costa Maresme i el Director General de Turisme, i durant el qual es va fer lliurament als assistents d' una bossa amb material de suport gràfic i de promoció de la marca.

                    En les seves intervencions, els oradors varen fer esment a la situació del turisme a Catalunya i al Maresme de forma particular, aportant dades prou interessants i significatives. Tanmateix, varen explicitar quines són les accions que es duran a terme per tal de fer més atractiva la Comarca i la denominació "Barcelona - Costa Maresme".

                    Entre les dades que es van citar hi ha la xifra de turistes que varen fer estada al Maresme l'any 2006, que en concret varen ser 1.100.000 persones.

                    Entre les accions de promoció, es troben les de certificar municipis amb el distintiu de Qualitat de Turisme Familiar, i ja n'hi ha quatre poblacions maresmenques; la de crear un Centre pilot d'Acollida de Turistes que arriben a Catalunya per tal d'informar-los sobre la historia del Principat que es situarà a Teià; i la de creació d'un circuit de BTT.

                    El material de suport gràfic a la campanya consistia en 12 cartells sobre la riquesa cultural, patrimonial, gastronòmica o d'oci de les poblacions de la Comarca.

                    Donat que a Mataró ja fa un temps més que prudencial que es va crear i llençar la marca "Mataró Ciutat Mediterrània", i que tan el Govern com els Grups de l' oposició hem apostat fortament per fer del turisme una activitat important, el Grup Municipal Popular realitza les següents preguntes:

                     

                    PREGUNTA

                    1. Quants d'aquests 1.100.000 turistes que a l'any 2006 varen gaudir de les seves vacances a la nostra Comarca varen visitar Mataró?
                    2. S'ha fet algun tipus d'acció encaminada a atreure aquests potencials visitants cap a la nostra ciutat?
                    3. Quin és el motiu de que la nostra ciutat, que no podem oblidar que és la capital de la Comarca, no sigui seu de cap dels centres de promoció de la Marca Barcelona Costa Maresme?
                    4. Quin és el motiu de que la nostra ciutat no aparegui en els cartells de promoció amb cap element patrimonial, arquitectònic, gastronòmic o comercial tret de la colla dels Capgrossos de Mataró?"

                    La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, començant explicant que no hi ha una forma fiable de saber quants d'aquests 1.100.000 turistes que han pernoctat a la comarca han visitat Mataró. És impossible. S'ha parlat amb l'Observatori Català del Turisme i aquestes dades no hi són. Tampoc les enquestes de què disposa la ciutat, no planteja preguntes als turistes sobre si pernocten en altres ciutats de la zona. A més, també cal puntualitzar que el turista també ho pot ser en un context de no-vacances, perquè es pot pernoctar una nit en una ciutat no pròpia per motius laborals, etc.

                    Allò que sigui que ja s'està fent és reunir tota la informació d'aquesta temporada d'estiu, que finalitza el 15 de setembre, i ja en l'ordre del dia del Consell de l'IMPEM s'inclou un punt per valorar tota aquesta campanya i dades. Encara avui, doncs, no estan disponibles. De totes maneres, segur que la xifra de visitants ha crescut respecte a l'any passat.

                    En resposta a la segona pregunta, evidentment que es fan accions per atraure visitants a la zona de l'Alt Maresme. Des del Govern no hi ha l'interès que la ciutat tingui molts hotels, perquè els hotels són els de l'Alt Maresme; i, per tant, el que interessa és que els visitants d'aquesta zona de la comarca, vinguin a Mataró una tarda, un matí o un dia. S'estan fent campanyes a la comarca, la darrera de les quals ha estat "Troba el teu dia d'estiu a Mataró", de difusió comarcal, a través de totes les oficines de turisme de la comarca, així com als càmpings i hotels, i amb mitjans publicitaris d'abast nacional, com ara la ràdio, etc.

                    Pel que fa a la tercera pregunta, convé aclarir que la Direcció General de Turisme segueix els seus criteris per designar centres diferents, com el de Teià. Tampoc no hi ha hagut opció a què altres ciutats presentéssim una proposta per ser seu i la decisió ha estat de la Direcció exclusivament. Però es mantenen els contactes per intentar aprofitar oportunitats.

                    Quant a la quarta pregunta, la Sra. Romero lamenta dir al Sr. Mojedano que hauria de traslladar-la a la Fundació privada que s'acaba de constituir, perquè des de l'IMPEM no s'ha tingut potestat per decidir res sobre aquests cartells promocionals €tot i que la tria dels Capgrossos de Mataró tampoc no sembla una mala elecció. És important, però, que entenguem que el concepte Costa Barcelona Maresme és un concepte de territori, que no ven individualitats o ciutats. Ara bé, en les properes setmanes sí que s'ha previst mantenir una reunió amb la Fundació per explicar-los quines són les polítiques municipals i els seus objectius pel que fa a l'àmbit turístic.

                    47 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA FUNDACIÓ PRIVADA TURÍSTICA COSTA DE BARCELONA MARESME I L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

                    El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                    "Ahir, dimarts 4 de setembre, va tenir lloc al Castell de Can Jalpí d'Arenys de Munt l'acte de presentació oficial de la Fundació Privada Turística Costa de Barcelona Maresme.

                    A l'acte de presentació, que coincideix amb la recent redenominació de la marca turística "Costa del Maresme" per "Costa de Barcelona Maresme", hi assistiren el president del Consell Comarcal, Sr. Josep Jo, el president del Consorci de Promoció Turística del Maresme, Sr. Josep M. Juhé i el director general de Turisme, Sr. Joan Carles Vilalta, a més del president de la Fundació, el Sr. Joan Campolier.

                    Convergència i Unió no té coneixement de que l'Ajuntament de Mataró hagi signat cap adhesió o suport a la Fundació Costa de Barcelona-Maresme, entitat privada que impulsa la nova marca turística i que ja està realitzant un seguit d'iniciatives, entre elles la publicació d'un conjunt de cartells que compten amb la participació de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró.

                    En un moment en que la ciutat, a través del seu Ajuntament, sembla que ha fet una aposta pel desenvolupament d'una activitat econòmica al voltant del turisme, seria imperdonable quedar al marge d'iniciatives com aquesta, a la que s'han sumat altres ajuntaments de la comarca que, per fer-ho, ho han aprovat a través del seu Ple Municipal.

                    Tot i haver creat una marca pròpia: "Mataró, ciutat mediterrània", des de Convergència i Unió considerem imprescindible, des d'una vocació comarcal i de capitalitat, estar al costat de les iniciatives d'àmbit supramunicipal al Maresme, a més dels beneficis que això pugui comportar al teixit econòmic de la ciutat.

                    PREGUNTES

                    Primera.-

                    L'Ajuntament de Mataró, dóna suport a la Fundació Privada Turística Costa de Barcelona-Maresme?

                    Segona.-

                    En cas afirmatiu, en quin òrgan de Govern s'ha aprovat aquest suport de l'Ajuntament de Mataró a la Fundació Privada Turística Costa de Barcelona-Maresme? En cas negatiu, per quina raó, el Govern Municipal, ha decidit no fer-ho?

                    Tercera.-

                    Com valora, el Govern Municipal, l'existència d'una marca turística que promocioni la nostra comarca?"

                    La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, agraeix la col·laboració desinteressada del Sr. Mora.

                    En resposta a la primera pregunta, cal dir que des del Govern sempre es dóna suport a iniciatives públiques i privades que, en aquest cas, volen millorar la competitivitat del turisme a la comarca. Però aquest suport ha de venir donat formalment, en aquest cas, pel Consorci de Promoció Turística del Maresme, pel seu abast comarcal.

                    Ara bé, la Sra. Romero explica que ella mateixa va formar part d'unes converses entre uns quants ajuntaments, conjuntament amb membres d'aquesta Fundació, per exemple, amb qui ara n'és el president; així com va anar a veure, amb una delegació, a l'anterior Directora General de Turisme, justament per recolzar aquesta proposta que feien agents privats a la nostra comarca per tal de canviar la denominació d'aquesta (Costa Barcelona).

                    Per tant, tant en aquesta reunió com en les altres que s'han mantingut amb el Consorci de Promoció Turística, tots han coincidit que es tracta d'una bona aposta, gràcies a la proximitat de Barcelona i la seva capacitat d'atracció, malgrat l'adhesió formal hagi de ser a través del Consorci.

                    A més, la carta rebuda l'1 d'agost pels membres de la Fundació, el que demanava no era tant una adhesió formal a la mateixa €perquè és una institució privada€, sinó un recolzament a la marca.

                    En l'ordre del dia del Consell de l'IMPEM del dia 19 €que estarà molt farcit€ s'hi portarà també el recolzament a aquesta marca. També el Consorci de Promoció Turística té la intenció de canviar i modificar la seva pròpia marca per anar paral·lels amb aquesta política. De ben segur que un cop es constitueixi l'organisme, es durà a terme aquest canvi. A més, la Fundació també ha comunicat ja la seva intenció de fer-se membre del Consorci.

                    Per tant, tot el nostre suport €a través del Consell de l'IMPEM€ a una marca que ens sembla a tots plegats que és un element de dinamització i promoció important, perquè és una marca que ven la nostra costa i que ens fa més visibles fora de les nostres fronteres. Deia un dia el Sr. Bassat, el gran publicista, en una trobada, que sempre diu al Sr. Laporta que quan viatgi pel món sempre utilitzi "Barcelona" i no pas "Barça", com a marca per anar pel món.

                    El senyor Joan Mora es mostra satisfet per la voluntat de Govern que aquesta marca tiri endavant.

                    48 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ESTAT DE LA XARXA ELÈCTRICA A LA CIUTAT DE MATARÓ.

                    El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                    "La darrera setmana del passat mes de juliol, a la ciutat de Barcelona, es va produir un greu incident elèctric que deixà 350.000 abonats sense servei i l'endemà 110.000 usuaris es van llevar sense tenir el subministrament restablert. La causa va ser la caiguda d'un cable de distribució de 110 kV a la subestació de Collblanc, incident que va portar una caiguda en cadena de cinc subestacions, amb un espectacular incendi al transformador del passeig de Maragall. El foc, a més, obligar a desallotjar unes hores un centenar de persones.

                    No cal que insistim més en el relat dels fets, dels quals la premsa nacional n'ha parlat durant tot el mes d'agost, ha estat causa de reunions extraordinàries al Parlament de Catalunya i hores d'ara encara resta pendent d'explicacions definitives per part de les distribuïdes.

                    Entre les mesures adoptades, la Generalitat està preparant l'avantprojecte d'una Llei de Garantia i Qualitat del Subministrament Elèctric que obligar a las companyies que operen en Catalunya, REE i Endesa, a invertir en el mallat i la racionalizació de la xarxa. El nou text, per les notícies que han donat el mitjans de comunicació, sembla que contemplarà el principi per el qual cap abonat ha de estar connectat únicament a una subestació, això suposarà intensificar el mallat de la xarxa, amb més subestacions i una major densitat de línies elèctriques.

                    Però el que realment ens interessa des de la responsabilitat de l'Ajuntament de Mataró, a la vista dels fets succeïts, és la situació a la nostra ciutat. És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

                    PREGUNTES:

                    Primera.- Disposa, l'Ajuntament de Mataró, de la informació corresponent a l'estat de la xarxa de subministrament elèctric i l'estat de les estacions i subestacions transformadores?

                    Segona.- En cas negatiu, s'ha demanat alguna vegada a les empreses distribuïdores? En cas positiu, de quina data són els informes de que es disposa?

                    Tercera.- Es podria donar, a Mataró, una situació com la que ha viscut tot el mes d'agost la ciutat de Barcelona? En cas d'un incident amb un origen similar, quins són els mitjans i previsions existents per donar-hi una resposta adequada i ràpida?

                    Quarta.- La xarxa elèctrica de Mataró, disposa d'un mallat que garanteixi el que pretén la Llei que està preparant la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya?"

                    El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, rectifica que l'accident que va tenir lloc al c/Maragall va ser en una subestació similar a la de crta. Mata, però no es tractava d'un transformador.

                    Des de l'Ajuntament i des de fa temps, s'hi està treballant. S'han posat d'acord amb els distribuïdors de serveis, titulars de serveis públics, i, per tant, hi ha dues tasques a fer: la de planificació i la del dia a dia.

                    Pel que fa a la planificació, i fruit del disseny de la ciutat, FECSA va construir una nova subestació situada a Les Hortes del Camí Ral, l'any 2004, de fins a 90 megawatts de potència màxima. Aquesta està connectada a l'estació receptora de Mataró, situada a la crta. de Mata, que és de 120 megawatts i que, al seu torn, està connectada a la de Sant Mateu, situada a Premià de Dalt, mitjançant cables subterranis de 110 kilowatts. És a dir, a Mataró estem en una anella des de fa quatre anys i no en dependència d'una única estació, per tant, amb major capacitat de resposta.

                    En resposta a la primera pregunta, el Servei de Manteniment té la responsabilitat i la concessió i seguiment de les llicències de rases de les companyies de serveis, fet que permet aquest seguiment €la resta és racionalitzar l'ús de l'espai públic, vetllar pel compliment de les ordenances, etc.€, i dóna la possibilitat de saber com està la xarxa de la ciutat.

                    Arran del control i coneixement que es té, es va demanar una reunió especial amb els responsables de FECSA-ENDESA de la zona Maresme-Vallès per parlar, entre d'altres, de les mancances detectades. Aquesta primera reunió va tenir lloc el 14 de desembre de 2006. D'aquesta en va sorgir el compromís de fer una segona reunió, presidida pel Sr. Alcalde, i a la qual van assistir el propi Sr. Melero, el coordinador de l'àrea municipal, el cap del Servei de Manteniment i, per part de FECSA-ENDESA, del Sr. Josep Maria Esteve, Director General Adjunt, i del Sr. Alexandre Fàbregas, director de la zona Maresme-Vallès. Una de les coses que es va decidir és que la companyia de serveis subministraria a l'Ajuntament, d'acord amb l'estat de les estacions transformadores, un pla d'actuació i necessitats per col·laborar i facilitar la seva modernització al màxim. També es va tractar el tema de l'actualització de la xarxa urbana de distribució i possibles sistemes, constituint-se un grup de treball.

                    El 7 de març de 2007 es va reunir el grup a fi de formalitzar les línies d'actuació. Una d'elles era la ubicació de les estacions transformadores que calia planificar, la seva actualització i la creació d'uns troncals per iniciar el procés d'actualització i racionalització de la xarxa aèria.

                    El 15 de maig, el coordinador de Manteniment i Serveis es va posar en contacte amb el director de la zona Maresme, interessant-se pels estudis compromesos i van confirmar que hi estaven treballant.

                    Pel que fa a la segona pregunta, val a dir que les dades i informació que es desprenen d'aquest primer punt es mereixen la nostra confiança. S'espera que FECSA-ENDESA compleixi el seu compromís i puguem disposar d'ells dintre del primer trimestre.

                    Quant a la tercera pregunta, el Sr. Melero diu que un accident similar al de Barcelona sí que es podria produir a Mataró, com ha succeït a grans ciutats d'arreu del món. Estem en una bona posició però no podem dir que n'estiguem exempts i més parlant d'una xarxa que no controlem nosaltres.

                    Pel que fa als mitjans per solucionar-lo en cas que es produís, l'Ajuntament està preparat per donar subministrament elèctric als centres neuràlgics de la ciutat en situacions d'emergència, però l'empresa de serveis seria l'encarregada i responsable, com ha passat a Barcelona, de restablir el subministrament a la resta de ciutadans amb les condicions que siguin.

                    En resposta a l'última pregunta, el projecte de Llei esmentat encara està en fase d'elaboració. Quan aquest es faci públic, serà el moment d'interessar-s'hi i fins i tot millorar-lo si és possible.

                    49 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA MANCA DE SALES D'EXPOSICIÓ CINEMATOGRÀFICA AL CENTRE DE LA CIUTAT.

                    El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                    "Com tothom sap, ja fa molts anys que, exceptuant les projeccions en dies puntuals del Teatre Monumental i més recentment del Foment Mataroní, Mataró no te cap sala de cinema al centre de la ciutat. Aquesta situació, incomprensible en una ciutat de 120.000 habitants, i més tractant-se d'una capital de comarca, sembla que, avui per avui, no te vies de solució. A més, el problema es va agreujar, aviat farà un any i mig, amb el tancament dels Cinemes Oscar, que tot i que no s'ubicaven al centre i eren propers.

                    D'altra banda, de tots és conegut que la presència de cinema en català a la nostra ciutat és gairebé inexistent. Tot i que, segons informes elaborats per la Generalitat de Catalunya, la presència del català en el mon del cinema ha anat augmentat progressivament al llarg dels anys (tant pel que fa a l'oferta com al nombre d'espectadors) a Mataró aquesta tendència no s'ha visualitzat en absolut.

                    La instal·lació d'una sala d'exposició cinematogràfica al centre de la ciutat podria, si s'enfoca correctament, solucionar les dues problemàtiques anteriorment exposades: revitalitzaria, d'una banda, l'oferta d'oci, lleure i cultura al centre de Mataró, i augmentaria, de l'altra, la presència del cinema català i en català a la nostra ciutat.

                    És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

                    PREGUNTES

                    Primera.-

                    Ha fet el govern municipal, al llarg dels darrers anys i principalment del tancament dels Cinemes Oscar ença, gestions encaminades a facilitar l'arribada d'alguna empresa d'exhibició cinematogràfica al centre de la nostra ciutat ?

                    Segona.-

                    Davant la pràctica inexistència del català en el cinema que es projecta a Mataró, ha fet el govern gestions amb la finalitat de canviar aquesta situació ?

                    Tercera.-

                    Més enllà de les gestions que hagin pogut fer-se, i ja que, com és evident, no han donat els resultats que la ciutat necessita, com encararà el govern ambdós problemes per tal de donar una solució definitiva als mateixos?"

                    El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, manifesta que les pel·lícules programades a la temporada estable al Monumental són en versió original subtitulada, noves i encara formant part de les cartelleres barcelonines. Per això al Monumental es poden fer preestrenes.

                    En el cas de la indústria catalana, programem els títols que no han estat exhibits al circuit de cinemes comercials i sempre depenent de les poques còpies disponibles per a una sola sessió. En molts casos hi ha la versió en castellà, que s'ha programat a les sales comercials, i en moltíssims són pel·lícules amb pressupost de producció de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i es passen ja per TV3.

                    Dir també que el PMC programa tota una temporada de cinema infantil en català, aquest sí.

                    Pel que fa a l'altra pregunta, es comparteix la importància que hi hagi al centre de la ciutat una sala exhibidora. Respecte a la instal·lació d'una sala d'aquesta mena, tot i que ens movem en el terreny dels operadors privats, el Govern Municipal està pendent de qualsevol oportunitat que pugui sorgir. S'està treballant perquè es donin les condicions objectives que puguin atraure alguna empresa exhibidora a la ciutat. Aquest encaix s'hauria de poder produir en alguna de les properes operacions urbanístiques previstes al centre i l'eixample de Mataró.

                    El senyor Francesc Masriera demana que se li aclareixi si hi ha alguna oportunitat a l'abast de la mà o no.

                    El senyor Sergi Penedès, mantenint-hi certa discreció, admet que el Govern municipal creu que en una de les properes operacions urbanístiques es poden donar les condicions perquè una iniciativa com aquesta tiri endavant en el centre-eixample de la ciutat. Insisteix, però, que es tracta d'operadors privats i que no depèn exclusivament del Govern.

                    50 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL SERVEI D'OCUPACIÓ DE L'IMPEM.

                    La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                    "Durant el proppassat mes d'agost, vam tenir notícies del naixement d'una associació per a la recerca del treball que té per objectiu fer de la recerca de feina un procés fàcil, àgil i eficaç.

                    La seva activitat se centrarà en tots aquells col·lectius que tenen especial dificultat en la recerca de feina, però considerem que aquesta tasca hauria de ser liderada per el servei d'ocupació de l'IMPEM, donat que rep subvencions específiques per a ajudar a determinants col·lectius en la recerca activa de feina i en el disseny dels itineraris professionals.

                    El que realment ens preocupa és que la existència d'aquesta associació ve a reflectir les mancances del servei d'ocupació de l'IMPEM i la poca efectivitat com a plataforma de les ofertes laborals de la nostra ciutat així com de gestor de les mateixes. És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

                    PREGUNTES:

                    Primera.- Ha existit algun tipus de contacte entre la mencionada associació i l'IMPEM, per conèixer què fa i complementar serveis?

                    Segona.- En cas afirmatiu, donat que ambdues parts orienten les seves accions a determinats col·lectius, existeix algun protocol d'actuació conjunt per evitar la duplicitat de serveis i la correcta orientació dels usuaris? En cas negatiu, existeixen protocols d'actuació actius amb d'altres associacions que fan d'intermediaris entre els usuaris i les empreses?

                    Tercera.- Quines accions està duent a terme l'Ajuntament a través de l'IMPEM per dotar-nos un servei d'ocupació més eficient i de més qualitat?"

                    La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, aclareix que sempre que l'IMPEM té coneixement que una entitat es crea a la ciutat, i més encara si aquesta té com a objectiu treballar en qualsevol àmbit lligat a l'ocupació, s'hi inicien contactes.

                    En aquest cas, la constitució d'aquesta empresa apareix en premsa a mitjan agost i aquesta comunica que es posarà en marxa a partir del 3 de setembre. Per tant, un cop s'ha iniciat l'activitat postvacacional a l'IMPEM, ha estat el moment en què s'hi han iniciat els contactes, per tenir-hi una trobada i veure si hi ha possibilitats de treballar plegats.

                    En resposta a la segona pregunta, des de l'IMPEM no es pot dir hores d'ara si es dupliquen serveis perquè no s'ha produït la reunió encara amb l'empresa en qüestió. L'únic que se'n sap és que tenen un web penjat a Internet, amb 28 ofertes que no són de la ciutat i tampoc se'n coneix la qualitat. En tot cas, el Servei d'Ocupació de l'IMPEM, que ja fa molts anys que vetlla per la millora de la qualitat de l'ocupació, fa temps que impulsa programes de responsabilitat social dirigits a diferents àmbits, com ara la conciliació, la igualtat d'oportunitats, etc.

                    L'IMPEM evidentment disposa de protocols d'actuació per treballar consensuadament amb les entitats. Són protocols debatuts, reflexionats i dissenyats en el si del Pacte Local per l'Ocupació, conjuntament amb les entitats, són els que posem en marxa en ocasions com aquesta. Cal recordar que el Pacte Local per l'Ocupació va ser signat per l'Ajuntament amb els sindicats i la patronal, i que compta amb l'adhesió de 65 entitats.

                    En concret, des del grup de treball d'igualtat d'oportunitats, qui és qui va desenvolupar aquest protocol, es treballa també amb la derivació d'usuaris €en el cas que siguin de determinats col·lectius específics€ a d'altres entitats que treballen per la seva especificitat, com ara la Fundació Maresme o el SIL, per exemple.

                    Si aquesta entitat s'avingués amb allò amb què treballa l'IMPEM i amb els seus criteris establerts al Pacte, de ben segur s'hi podran establir protocols de treball conjunt, a fi de sumar esforços.

                    Pel que fa a la tercera pregunta sobre les actuacions de l'IMPEM, la Sra. Romero comença ressaltant i agraint la tasca de professionalitat de tots els tècnics de l'entitat, sempre recercant subvencions, intentant millorar, solucionant les situacions de precarietat de la gent, etc.

                    El Servei d'Ocupació de l'IMPEM es va crear l'any 98, treballant conjuntament amb el Consell Comarcal del Maresme, amb els objectius següents: aprofundir en la qualitat i l'augment de l'ocupació, afavorir la igualtat d'oportunitats, aconseguir un mercat inclusiu i augmentar i millorar les competències del capital humà del nostre territori, a fi d'aconseguir, promoure la formació al llarg de tota la vida. L'IMPEM intenta donar resposta a les persones que estan en edat laboral, treballin o no, tinguin interès en canviar de feina, millorar la seva situació, etc.

                    El Pacte Local per l'Ocupació és l'instrument del qual ens hem dotat per tal de concertar les polítiques d'ocupació amb els agents socioeconòmics. Des de l'any 98, hem anat consensuant totes aquestes accions. Justament enguany s'acaba el pacte que es va signar i, per tant, l'any 2008 caldrà treballar per preparar un nou pacte per l'ocupació que s'espera tingui un abast més territorial, més enllà de la nostra ciutat.

                    Dins d'aquest Pacte s'adhereixen 65 entitats de la ciutat, amb 4 grups de treball que es van reunint periòdicament per treballar cada programa i projecte.

                    Alguns programes nous que s'han encetat aquest 2007 i que milloren l'eficiència i gestió del Servei d'Ocupació són: la millora qualitativa en l'atenció als usuaris a partir de l'adopció d'un model italià aportat per la Diputació de Barcelona; la posta en funcionament de l'espai Ocupació Jove al Sidral, mitjançant un projecte pioner que utilitza les noves tecnologies per assessorar els joves; s'està promovent en l'àmbit de responsabilitat social el fet que les pimes de Mataró intentin impulsar aquesta millora en la qualitat de l'ocupació; s'ha estat pioners €rere Barcelona€ en portar a terme el Porta 22, el nou club de feina que és un portal ambiciós, costós, que està constantment actualitzant-se sobre noves ocupacions al mercat, etc. També s'impulsa la igualtat d'oportunitats gràcies a diferents estudis que ens fan saber quins són els factors que dificulten la inserció de la dona en el mercat laboral; així com s'està aplicant el pla de xoc del tèxtil, a través del Pla Estratègic que es va impulsar, i que ha donat com a resposta l'atenció a 331 persones, de les quals el 52% ja estan inserides. També s'ha pogut treballar amb 81 persones per a la recol·locació, és a dir, amb empreses que abans de tancar ens permeten entrar per intentar ajudar aquells treballadors que es quedaran sense feina. S'ha pogut consolidar l'IMPEM com un centre de formació ocupacional contínua i d'emprenedoria. Es du a terme una selecció de candidats amb perfils professionals molt concrets per intentar ofertar les millors persones a les empreses i també s'és molt exigent amb les ofertes que aquestes presenten €a banda del fet que també existeix una llista negra de les empreses que practiquen la discriminació de treballadors per les raons que siguin.

                    També s'ha tirat endavant una proposta innovadora, vinguda de la mà del PP, que és la Setmana de la Informació i l'Orientació Professional que l'any passat va tenir força èxit. Per tant, tenim molts projectes sobre la taula perquè ens importen les persones.

                    Des de l'IMPEM, per les subvencions que rebem tant catalanes com europees, ens obliguen a fer enquestes als nostres usuaris. La Sra. Romero passa a donar les dades de les últimes enquestes, de l'any 2005: les persones usuàries del Servei d'Ocupació de l'IMPEM ens han donat una nota d'un 7,82 sobre 10, i les empreses, d'un 7,60; cosa que palesa un nivell d'atenció notable.

                    Pel que fa a l'any 2006, s'ha rebut 2.800 persones al Servei d'Ocupació a l'IMPEM, amb un índex d'inserció d'un 53%, s'han fet 12.720 hores de formació, etc.

                    La Sra. Romero no vol allargar-se més a causa de l'hora, però es mostra disposada a reunir-se amb el grup de CiU per explicar-los els projectes previstos per al 2008. Confessa que ha volgut ser exhaustiva en la resposta perquè li ha sabut greu el to amb què se li ha formulat aquesta pregunta.

                    La senyora Carolina Soler agraeix la no-breu resposta de la Sra. Romero. Per l'exposició feta, sembla que s'està fent tot, però el que a ella li preocupa és si s'està fent bé. La pregunta estava orientada a saber si s'aprofiten bé les oportunitats que poden anar sorgint a fi de millorar l'ocupació de col·lectius específics.

                    La senyora Alícia Romero recorda que els índexs de satisfacció no els dóna ella, sinó els usuaris i són ells els qui els han donat un notable.

                    D'altra banda, des de l'IMPEM s'està encantat que hi hagi iniciatives privades que fomentin i vulguin inserir laboralment les persones desocupades a la nostra ciutat. La suma enriqueix i, per això, aquestes entitats s'acaben adherint a nosaltres. Tot i així, encara s'està a l'espera de reunir-se amb aquesta entitat que s'acaba de constituir.

                    La senyora Carolina Soler expressa l'acord del seu grup a aquesta voluntat de sumar esforços entre tots.

                    51 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA SITUACIÓ DE LA NAU DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

                    El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                    "Des de que, el passat dia 18 de desembre de 2006, el Consell del Patrimoni Arquitectònic de Mataró va aprovar, en votació secreta i sense el debat previ desitjable i necessari, el canvi de catalogació de la fàbrica "Fàbregas i de Caralt" es van anar produint un seguit de manifestacions i declaracions contraries a aquest fet que no han estat tingudes en compte pel govern municipal.

                    El passat dia 28 de març, el Sr. Alcalde va anunciar, en una reunió extraordinària de la Junta de Portaveus, la situació del desenvolupament de l'illa de Can Fàbregas i de Caralt i dels entorns del carrer de Miquel Biada, després que el Secretari del la Corporació donés la raó al Grup Municipal de CiU en les al·legacions presentades el 14 de març, on es posava de manifest les irregularitats de procediment en la votació secreta realitzada el dia 18 de desembre de 2006 en el Consell del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, informe que hores d'ara no ens ha estat lliurat.

                    Posteriorment, el Ple Municipal Ordinari, corresponent al mes d'abril de 2007, aprovava, només amb els vots del Govern Municipal, "Encarregar a la societat municipal PUMSA, en la seva qualitat d'administració actuant del Sector "Ronda Barceló-Fàbregas i de Caralt", que realitzi, a través de tècnics competents en la matèria, juntament amb els serveis tècnics municipals, els treballs i estudis necessaris per tal de buscar una alternativa al tractament que s'ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, que contempli, si s'escau, el seu trasllat a un emplaçament proper, en connexió amb els estudis que també s'han de realitzar en relació al sector veí de Torrijos".

                    El passat mes de juliol, quan ja havien passat més de tres mesos i amb un nou Govern Municipal, encara que format per les mateixes forces polítiques, a l'acord de govern de les quals no es fa cap referència a quina serà l'actitud en referència a la nau de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, el Grup Municipal de CiU va presentar una pregunta referent a l'estat dels estudis per tal de buscar una alternativa al tractament que s'ha de donar a la nau catalogada, el seu cost i la forma en que s'han designat els tècnics que l'han de realitzar.

                    Atès que el Govern va manifestar que seria pel mes de setembre quan tindria els documents, atès que no en tenim cap coneixement i a la CIM de Serveis Territorials celebrada el dimarts dia 4 de setembre, el regidor d'urbanisme va assegurar que encara no en disposava i atès que ja es va adjudicar l'operador que ha de construir un nou centre comercial al lloc on ara hi ha la nau catalogada, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

                    PREGUNTES:

                    Primera.-

                    Quina és la data exacta, atès que ja ens trobem en el mes de setembre, en que el govern disposarà dels estudis que s'estan realitzant per tal de buscar una alternativa al tractament que s'ha de donar a la nau catalogada? I quin serà el procés per donar a conèixer el resultat dels estudis?

                    Segona.-

                    Quin comprimís de terminis amb l'operador al qual es va adjudicar la construcció i explotació del nou centre comercial per tal que pugui disposar de l'espai objecte del concurs?

                    Tercera.-

                    Existeix algun compromís ferm amb l'operador de que podrà disposar de tot l'espai, inclòs el que ocupa actualment la nau catalogada?"

                    El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, recorda que efectivament en la darrera comissió informativa va ser plantejada aquesta mateix pregunta, la resposta de la qual és el mes de setembre. Els responsables de l'estudi tenen com a termini per lliurar-lo aquest mes i esperem que no s'allargui.

                    El procés a seguir a partir d'ara és el següent:

                    Un cop es rebin els estudis, aquests es donaran a conèixer en una comissió informativa, i fóra bo també que es presentessin en el Consell d'Administració de PUMSA, i després, si s'escau, caldrà procedir als acords oportuns.

                    Paral·lelament, el Sr. Bassas intentarà obrir consultes amb els grups municipals per treballar plegats amb tota la informació i buscar el màxim consens.

                    En resposta a la segona pregunta, convé referir-se al plec de condicions de l'operació, on es parla d'un seguit de previsions, per part de l'Ajuntament de Mataró, per a les modificacions que calen a fi de procedir a aquesta cessió. El Sr. Bassas llegeix que aquesta està condicionada al projecte de reurbanització de la ronda Barceló, que havia d'estar al voltant del setembre de 2007 €per tant, hi ha un retard d'un trimestre€, però que és l'operador qui es compromet a continuar amb tot el procediment, pas a pas, la presentació del projecte en tres mesos, etc. Per tant, l'Ajuntament més enllà d'aquesta previsió, no hi té vinculats terminis o compromisos.

                    La tercera pregunta serveix per recordar que el compromís de disposar de tota la finca ja hi era en el plec de condicions esmentat, tot i que estava condicionat a aquestes modificacions citades. En el moment en què es duguin a terme les modificacions, es podrà tirar endavant, sinó s'haurà de tirar enrere el concurs que es va fer al seu dia.

                     

                    52 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL NOMENAMENT DE CAPS D'ÀREA I DIRECTORS D'ORGANISMES AUTÒNOMS.

                    El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

                    "En un pregunta anterior, aquest Grup Municipal ha posat de manifest el retard en la constitució dels diferents organismes autònoms i consells de participació, essent les empreses municipals les úniques que s'han constituït formalment.

                    Pel que fa als caps o responsables de les diferents àrees en que s'ha organitzat el Govern Municipal, només a la CIM de Serveis Centrals s'ha informat sobre el nomenament d'un nou cap d'àrea.

                    Atès que el cartipàs municipal es va presentar fa més de dos mesos i considerem que ha existit temps suficient per a l'organització de les diferents àrees, departaments i serveis, el Grup Municipal de CiU presenta el següent,

                    PREC:

                    Primer.-

                    Què el Sr. Alcalde doni compte, en aquest Ple municipal, dels nomenaments o ratificacions realitzades o previstes pel que fa a caps d'àrea, directors d'organismes autònoms, entitats públiques empresarials i empreses municipals i, també, empreses participades (com és MESSA), així com d'altres nomenaments de directius o de coordinació.

                    Segon.-

                    En la mateixa línia, que es doni compte de les possibles modificacions a l'organigrama municipal que puguin afectar a algun departament municipal, com és el cas del d'Habitatge, i com això efecte als càrrecs de responsabilitat.

                    TERCERA.-

                    Què, a més de donar-ne compte al Ple, es faci arribar informació escrita als grups municipals presents al Consistori que inclogui també la descripció de cadascun d'aquests llocs de treball."

                    La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, avança que el Govern Municipal no pot acceptar el prec, perquè, pel que fa als nomenaments dels Caps d'Àrea, ja se n'ha donat compte avui mateix; pel que fa als Directors d'Organismes Autònoms i Entitats Públiques, Empresarials i Empreses Participades, se'n dóna compte en funció d'allò que es diu als seus Estatuts. Alguns d'ells es fa en el ple, com ha estat el cas de l'IME, i d'altres en les seus dels mateixos organismes.

                    En relació amb les modificacions de l'organigrama municipal, s'hi està treballant i properament se'n donarà compte a la comissió especial d'organització, que es convocarà a tal efecte i on s'explicarà la proposta als grups municipals. L'expedient contindrà la descripció dels diferents llocs de treball afectats, document a què tindran accés tots els grups.

                    53 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE LA PRESÈNCIA DE MOSSOS D'ESQUADRA ANTIAVALOTS A L'ANADA A OFICI.

                    El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

                    "Enguany s'ha tornat a viure amb sorpresa i indignació la presència de Mossos d'Esquadra antiavalots a l'anada a ofici de Les Santes. La presència d'antiavalots desllueix el caràcter cívic i pacífic de la Festa Major de Mataró i lluny de garantir la convivència contribueixen a crear un clima violent i hostil.

                    Per tot plegat, des del Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) preguntem:

                    Què motiva i qui ha decidit que en un acte festiu i pacífic, com és l'anada a ofici de Les Santes, hi hagi un desplegament ostensible i intimidatori de policies armats? "

                    El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, en referència a la presència dels Mossos d'Esquadra antiavalots a l'anada a ofici de Les Santes 07, aclareix que aquesta unitat de la policia de la Generalitat va prestar el seu suport com a unitat de "suport regional"; és a dir, només exercint una tasca preventiva amb el desenvolupament de dispositius per a la protecció de personalitats, sense la utilització d'equipament antiavalots.

                    Aquest tipus de vigilància ha vingut originat per l'existència d'antecedents d'agressions a càrrecs electes per part de membres d'un grup €que després fou condemnat judicialment€ i pel llançament d'objectes perillosos. També cal tenir present que aquest acte és un dels més significatius de Les Santes i cal preservar la seguretat i la integritat dels participants; sense oblidar que la nit abans hi ha un ball que acaba a altes hores de la matinada i provoca que hi hagi persones voltant sota els efectes de l'alcohol i estupefaents.

                    En resposta a la pregunta de qui va decidir que hi hagués aquesta presència policial, convé explicar que els fets violents esmentats es van analitzar a les meses de coordinació entre els Mossos d'Esquadra i la Policia Local, i que es va proposar i aprovar aquesta presència a la darrera Junta Local de Seguretat, celebrada al juliol. També se'n va donar compte a la darrera comissió informativa, amb l'assistència de diferents grups municipals, inclosa la CUP.

                    El Sr. Xavier Safont-Tria comenta que és cert que durant els dies de Santes hi ha persones que s'excedeixen amb el consum d'alcohol, però és quelcom generalitzat mentre duren les festes, i no durant un acte concret. Si aquest és el paràmetre perquè hi hagi presència policial, esperem que les festes no es tornin una celebració assetjada.

                    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda al Sr. Safont-Tria que l'únic moment en què la corporació assisteix en ple a la festa major és a l'anada en ofici i, per tant, és l'acte més institucional de Les Santes i s'ha de garantir la seguretat dels càrrecs electes.

                    54 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR EN RELACIÓ A L'APARCAMENT IL·LEGAL DEL SR. DORDA.

                    El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

                    "A la zona agrícola de les Cinc Sènies, teòricament protegida, és sabut que s'hi explota des de principis dels anys 90 un negoci il·legal d'aparcament de camions. És una activitat tan irregular com coneguda i visible. I qui encara no ho coneixia se'n va poder assabentar el passat 12 de maig a causa d'un aparatós incendi, amb visita in situ de l'alcalde Joan Antoni Barón inclosa.

                    L'Ajuntament no ha clausurat l'activitat lucrativa que es desenvolupa sense llicència, tot i que sembla que té un expedient obert des del 1997 (quatre anys després de tenir coneixement de la seva obertura per part del "gerent" del pàrquing, el gener del 1993).

                    A la ronda Miguel de Cervantes l'Ajuntament ha senyalitzat la prohibició d'estacionament per "girada de camions".

                    Dins el pàrquing il·legal regentat pel Sr. Joan Dorda hi ha una zona (sembla que reservada en exclusiva) on hi ha estacionats vehicles i camions del servei municipal de neteja de l'Ajuntament de Mataró. Us adjuntem documents fotogràfics on s'identifiquen alguns d'aquests vehicles municipals.

                    És per tot això que volem demanar al govern municipal:

                    Al departament de llicències d'activitat:

                    Des de quan l'Ajuntament de Mataró té constància de l'activitat d'aparcament de camions a les Cinc Sènies?

                    L'Ajuntament ha obert algun expedient o ha sancionat els responsables de l'activitat il·legal? Quan?

                    S'ha plantejat la clausura d'aquesta activitat no agrícola en una zona teòricament protegida per un pla especial municipal i pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner de la Generalitat? En cas afirmatiu, per què no s'ha fet encara ara, després de 15 anys de la seva posada en funcionament?

                    Al servei de Via Pública:

                    Per quin motiu l'Ajuntament de Mataró ha senyalitzat la prohibició d'estacionament a la via d'accés al pàrquing il·legal tot indicant com a motiu la "girada de camions"? Qui n'és el responsable? Coneixia l'activitat irregular en el moment d'ordenar la senyalització? En cas afirmatiu, per què va afavorir el desenvolupament d'un negoci irregular? En cas negatiu, per què s'indica com a motiu la "girada de camions"?

                    A Serveis Municipals i Manteniment:

                    L'Ajuntament coneixia que s'hi aparquen camions i vehicles del servei municipal de neteja? Quan fa que hi ha aquests vehicles estacionats? Qui n'és el responsable? Hi ha factures d'aquest servei? A qui es paguen les factures?

                    Està previst cancel·lar o ordenar la cancel·lació d'aquest servei i retirar els vehicles del servei municipal de neteja? Quan?

                    A Serveis Centrals:

                    Com s'explica que amb diners públics es paguin (directament o indirecta) serveis a una empresa que desenvolupa una activitat sense llicència municipal? Són conscients que això podria suposar un delicte de prevaricació?"

                     

                    La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, li avança que el Govern també comparteix el fons d'aquesta pregunta, així com la resta de grups, de ben segur.

                    L'Ajuntament té constància de l'existència d'aquesta activitat des del 1997, quan es va portar a terme una inspecció urbanística d'ofici. Aquell mateix any, arran de la inspecció feta pels responsables de l'Ajuntament, es va obrir un expedient disciplinari a l'activitat del Sr. Dorda, que ha tingut diferents accions al llarg dels anys.

                    Pel que fa a la tercera pregunta, des de l'any 97 s'ha procedit a diferents accions jurídiques, que li han estat comunicades al Sr. Dorda instant-lo a cessar l'activitat o a enderrocar algunes de les construccions que hi havia dut a terme a fi de desenvolupar l'aparcament, etc.; però també és cert que durant els anys successius (98-99), es van començar els treballs per redactar i aprovar el Pla Especial de les Cinc Sènies i, arran dels treballs que s'estaven desenvolupant, es van aturar alguns expedients que estaven oberts en aquesta zona.

                    També s'han produït diversos canvis legislatius que han aturat el ritme de treball del Pla Especial, com ara l'aprovació de la nova Llei d'Urbanisme, l'any 2002; les modificacions de la Llei, l'any 2004 i l'aprovació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, l'any 2005. Tot plegat va fer que els treballs s'allarguessin. Calia veure com afectaven aquestes noves normatives al Pla Especial de les Cinc Sènies.

                    De totes maneres, la voluntat del Govern és que, un cop aprovada tota aquesta nova legislació, es procedeixi amb el Pla Especial de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix, per a la seva explotació com a zona agrícola i adaptant-la al planejament que marca el nou Pla Director del Sistema Costaner. El compromís, doncs, és desenvolupar aquest pla, en consonància amb el Pla Especial, i a passar a la regularització de totes les activitats que es desenvolupen en aquesta zona.

                    D'altra banda, en resposta a la pregunta de Via Pública, val a dir que com en moltes altres ocasions, quan es produeix una incidència, es procura posar-hi remei. En aquest cas hi va haver una incidència amb un camió que procedia de Les Cinc Sènies. Aquest no va poder fer el gir i no va poder sortir a la ronda Cervantes, fet que va provocar que l'Ajuntament posés la senyalització de prohibició d'estacionament, el 4 d'abril de 2006. L'accés que hi ha a la zona és un vial públic i, per tant, hi havia l'obligació de senyalitzar-lo adequadament.

                    Pel que fa als camions del servei de neteja que s'hi estacionen, la Sra. Romero aclareix que aquests vehicles no són del Servei de Manteniment de l'Ajuntament. El Servei esmentat va fer un nou concurs abans de finalitzar el mandat, en què l'empresa guanyadora, Fomento de Construcciones y Contratas, plantejava a la seva oferta la compra dels anteriors vehicles que tenia l'Ajuntament; cosa que va fer en proclamar-se guanyadora del concurs. Des d'aquell moment, els vehicles en qüestió pertanyen a aquesta empresa i s'espera que en breu es pintin de nou perquè no es produeixi aquesta confusió durant més temps. D'altra banda, el fet que l'empresa adquirís aquests vells vehicles va estalviar a l'Ajuntament 125.000 euros.

                    Amb aquest aclariment, queden respostes les altres qüestions plantejades i per al que sí que no hi ha lloc és per parlar de delicte de prevaricació. Aquesta és una acusació molt greu i que no té fonament, donada la transparència de l'acció municipal.

                    El Sr. Xavier Safont-Tria confessa que l'exposició de la Sra. Romero no l'ha convençut, tenint en compte que el tema ja fa 15 anys que dura. El fet és que no s'actua i des de ja fa massa temps, i això no s'hauria d'allargar més. El Sr. Safont-Tria emplaça al Govern a trobar-hi una solució ben aviat.

                    Pel que fa a la qüestió de la senyalització, opina que allò que fa el Govern, en definitiva, és normalitzar una irregularitat que existeix des de fa molt de temps. Aquesta no hauria de ser la via. Convé regularitzar la situació il·legal d'entrada i sortida massiva de camions, que perjudica els vianants i les persones que treballen en aquest espai agrari.

                    55 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE LES INSTAL·LACIONS DE LA VELLA ESCOLA BRESSOL DE CIRERA.

                    La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                    "A les rodalies del 1963, el Sr. Joan Puig donà a la parròquia de Sant Josep, uns terrenys de 700 metres quadrats, situats al, a les hores, oblidat i degradat barri de Cirera, la donació va ser condicionada a que en aquell indret es realitzes la construcció d'una escola que acollís l'innumerable quantitat d'infants i joves sense escolaritzar.

                    La esmentada escola es va aixecar gràcies a l'esforç de moltes persones i de la recaptació de donatius de tot tipus.

                    Des de fa molts anys els veïns de Cirera lluiten per tal d'aconseguir allò que en justícia els pertoca. Sembla que les negociacions entre el Bisbat i el Consistori van acabar amb un conveni que preveia una permuta i que va ser aprovat pel Ple Municipal a finals del mandat anterior, però la realitat segueix sent que els veïns de Cirera, els oblidats, continuen amb promeses que no es concreten.

                    Es evident que els terrenys de la vella escola, han de revertir en equipaments, que donin cabuda a un equipament cívic que culmini les velles reivindicacions veïnals, són ja molts anys de espera.

                    És per això, que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

                    PREGUNTES:

                    Primer.-

                    Quin es el Futur mes immediat per aquestes instal·lacions, si existeix un acord, quin són els terminis pel seu compliment?

                    Segon.-

                    Si realment existeix un acord entre les parts, quins recursos pensa destinar el Govern Municipal per tirar endavant la reivindicació veïnal?"

                    El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, explica que hi ha un acord entre l'Arquebisbat de Barcelona i l'Ajuntament per fer la permuta dels terrenys del c/Muntanya amb els terrenys de la riera Figuera Major, i així poder construir, amb el suport del veïnat, un equipament cívic de titularitat municipal als terrenys del c/Muntanya.

                    Per fer tot això, s'ha hagut d'aprovar una modificació del Pla General d'Ordenació Urbana per al canvi d'ús de la finca de Figuera Major €pas que ja s'ha produït€ i ara queda pendent la signatura d'escripturació, un cop l'Arquebisbat solucioni el pagament de l'IVA que li correspon i que vol negociar amb l'Estat. La propera reunió amb l'Arquebisbat es preveu a l'octubre.

                    Pel que fa a la segona pregunta, constatar que sí que existeix l'acord entre ambdues parts. D'altra banda, al proper PAM 2008 s'espera que figuri la revisió del pla d'usos, concertat amb els veïns, i, si es pot, l'aprovació del projecte executiu.

                    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix que el Govern Municipal ja hi ha destinat recursos, concretament al solar de Figuera Major, per desencallar aquest tema que feia tant de temps que estava encallat.

                    56 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES INDICACIONS DE L'ALCALDE ALS REPRESENTANTS DE L'AJUNTAMENT A ENTITATS I INSTITUCIONS.

                    El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                    "El passat 16 de juny es va constituir un nou Consistori Municipal a partir dels resultats que les diferents forces polítiques va obtenir a les eleccions Municipals del 27 de maig.

                    Pocs dies després, el 28 de juny, es celebrà un Ple Municipal Extraordinari en el qual el Sr. Alcalde va donar compte del nou Govern, sorgit de la signatura de l'acord entre el PSC, ICV-EUiA i ERC. En el mateix Ple es van nomenar també els representants municipals en diverses entitats.

                    Atès que s'ha encetat un nou mandat municipal i que s'han realitzat alguns canvis de persones, tot i que l'acord de govern estigui signat per les mateixes formacions que en el mandat anterior, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

                    PREGUNTES:

                    Primera.-

                    Quines són les instruccions, de caire general, que el Sr. Alcalde ha donat als representants de l'Ajuntament a les diferents entitats

                    Segona.-

                    En el cas de CETEMMSA, en que a més dels gremis professionals, en formen part la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Maresme, comparteix, el Govern Municipal, els mateixos criteris i una unitat d'acció? En cas contrari, en què es diferencien?

                    Tercera.- En altres consorcis, també d'àmbit de casa nostra, com el Consorci del Port o el Consorci Sanitari del Maresme, existeix unitat d'acció i criteri amb les altres administracions presents?"

                    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que el Govern Municipal està basat en un Acord de Govern signat pels grups municipals i aquest és el document base sobre el qual es fonamenta l'acció de govern, tant per part de l'Ajuntament com la resta d'organismes que s'hi vinculen. Per tant, les instruccions que tenen els representants municipals en aquests organismes són les d'assolir els criteris i objectius marcats en aquest Acord de Govern. Però això no és sempre possible: quan tens majoria suficient com per "imposar" els teus criteris, és així, però quan comparteixes responsabilitats amb altres entitats, administracions, cal cercar l'acord i buscar solucions el màxim de beneficioses per a tots.

                    Normalment, i com que no es parteix de res i, és més, aquests organismes autònoms tenen una vida independent al cicle electoral municipal dels 4 anys, el que es fa és seguir treballant segons els plans ja establerts i que continuen tirant-se endavant, com és el cas del Pla Estratègic del Port, acordat en el mandat passat i que se segueix elaborant. Un cop estigui acabat, el Govern hi farà les seves aportacions i es discutirà i pactarà, com sempre es fa.

                    El senyor Joan Mora celebra la resposta i reitera que ell volia saber si hi havia instruccions concretes envers algun dels representants d'aquests organismes. S'ha d'entendre, doncs, que la línia d'actuació que han de seguir tots ells és la marcada dintre d'allò que en diem "ambigüitat del Pacte de Govern". És a dir, no hi ha indicacions concretes.

                    El senyor Alcalde així ho confirma amb rotunditat. Quan es dóna una circumstància en algun d'aquests consorcis que, per la seva rellevància, necessita ser discutida en el Govern municipal, així es fa. A continuació, es prenen els acords que calgui, els quals són traslladats després als consorcis. D'ambigüitat, cap, perquè els objectius estan molt clars.

                    57 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES INDICACIONS DE L'ALCALDE ALS PRESIDENTS DELS CONSELLS D'ADMINISTRACIÓ DE LES EMPRESES MUNICIPALS.

                    El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                    "El passat 16 de juny es va constituir un nou Consistori Municipal a partir dels resultats que les diferents forces polítiques va obtenir a les eleccions Municipals del 27 de maig.

                    Pocs dies després, el 28 de juny, es celebrà un Ple Municipal Extraordinari en el qual el Sr. Alcalde va donar compte del nou Govern, sorgit de la signatura de l'acord entre el PSC, ICV-EUiA i ERC. En el mateix Ple es van nomenar també els representants municipals en diverses entitats.

                    Atès que s'ha encetat un nou mandat municipal i que s'han realitzat alguns canvis de persones, tot i que l'acord de govern estigui signat per les mateixes formacions que en el mandat anterior, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

                    PREGUNTES:

                    Primera.-

                    Quins són els objectius fixats per l'Alcalde de Mataró als presidents de les diferents empreses municipals, formades principalment per AMSA i les del grup PUMSA?

                    Segona.-

                    Quines són les instruccions que els nous presidents de les companyies han rebut per tal de complir amb els objectius?

                    Tercera.-

                    Aquests objectius, han estat expressats per escrit?"

                    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comença pel final. Sí, aquests objectius han estat expressats per escrit perquè consten a l'Acord de Govern, allà on s'expressa què han de fer les empreses municipals.

                    Pel que fa a PUMSA, està expressat què ha de fer en l'àmbit del desenvolupament urbanístic, o bé els aparcaments que ha de construir GINTRA o els habitatges que ha de construir PROHABITATGE en base al Pacte Local per l'Habitatge, etc. Tots aquests acords i plans estan concretats en l'Acord de Govern.

                    Després, aquests es desenvolupen mitjançant actuacions ben concretes, que recull €especialment pel que fa a les inversions€ el Pla d'Actuació Municipal de cada any. És amb aquests documents que treballen els presidents i gerents de les companyies i empreses municipals.

                    58 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES CONDICIONS D'INSALUBRITAT D'UNA VIVENDA AL CARRER SANT JOAN BOSCO.

                    El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

                    "Fa més de quinze anys que els veïns del C/ Sant Joan Bosco i del C/ Verge de la Paloma vénen denunciant a l' Ajuntament les condicions en les que viu el Sr. Martí Vilanova, amb domicili al C/ Sant Joan Bosco, 63, 2n pis.

                    En reiterades ocasions els veïns varen denunciar que el Sr. Vilanova feia obres sense tenir llicència utilitzant materials procedents de runes que no garantien cap tipus d'estabilitat a les edificacions que feia. Paral·lelament, els veïns també denuncien al Departament de Sanitat la crema de materials recollits del carrer per part del Sr. Vilanova així com la concentració de males olors i insectes per l'acumulació d'aigües putrefactes. La situació s'agreuja quan els insectes comencen a entrar a casa dels veïns i a produir-li picadures.

                    El cas es portat pel Sr. Salvador Milà, aleshores President de la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials de l' Ajuntament al Jutjat d'instrucció i primera instància demanant la seva autorització per desinfectar la vivenda del Sr. Vilanova i traslladar-lo a ell a un hospital psiquiàtric mentre duri la desinfecció donat que pateix greus trastorns esquizofrènics. Alhora també es demana autorització per procedir a desmuntar tots aquells elements utilitzats en les construccions que puguin representar un risc per la integritat física de les persones.

                    El 1998 des de l' Àrea de Serveis Territorials que en el termini d'un mes es duguin a terme les obres necessàries per la seguretat i ornat públic de l'edifici.

                    A partir d'aquí, i tot i la gravetat de la situació l'expedient administratiu del cas s'atura segons sembla en el temps, mentre els veïns continuen patint greus molèsties. El desenllaç del cas ha tingut un trist final fa pocs dies enrere amb la mort del Sr. Vilanova.

                    PREGUNTA

                    1. Pot informar el Govern Municipal sobre aquest cas, al parer del nostre Grup Municipal bastant lamentable per la poca capacitat de reacció de les instàncies administratives i el possible risc que representava pels veïns i pel propi Sr. Vilanova la situació precària i insalubre en la que vivia? "
                    2. La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, mostra el seu acord amb el fet que ens trobem davant d'una situació bastant lamentable però no pot estar d'acord amb què s'acusi al Govern de poca capacitat de reacció dels serveis municipals.

                      És molt lamentable que una persona decideixi viure sola, s'aïlli i que, per aquest motiu, mori sola. S'ha intentat per tot els mitjans municipals que això no fos així, però no s'hi ha pogut fer res. La Sra. Esteban passa a aportar la relació de les intervencions realitzades pels diferents serveis municipals i sempre respectant el dret a la intimitat que la família ha demanat:

                      L'any 1991, des de Llicències de Disciplina Urbanística, a partir d'una denúncia de la Policia, es comencen les actuacions per construccions il·legals.

                      L'any 1992, intervé per primer cop Benestar Social, a demanda d'una denúncia interposada pels veïns. Se sol·licita una ordre judicial per poder entrar en l'habitatge perquè el propietari no obria la porta. Aquesta s'aconsegueix i es duen a terme diferents actuacions.

                      El mateix any, Salut intervé en l'immoble a partir d'una denúncia de la comunitat. En aquest cas, es netegen i retiren animals. També se'n vigilen les condicions higièniques, tenint en compte, però, que el propietari és reticent a deixar entrar ningú i calen ordres judicials. També el mateix any, altre cop des de Llicències de Disciplina Urbanística hi ha suspensió d'obres i es torna a sol·licitar l'enderroc.

                      L'any 1993, Benestar Social rep queixes dels veïns i torna a mediar. Es demana a la Fiscalia l'ordre per poder entrar novament en l'immoble. Alhora, des de Llicències de Disciplina Urbanística hi ha autorització per entrar al domicili i retirar un cobert que s'havia fet sense autorització.

                      L'any 1994, Disciplina Urbanística torna a actuar a demanda dels veïns i es parla amb un familiar a fi de netejar i desinfectar l'habitatge.

                      Entre 1993 i 1994, des de Salut s'aconsegueix fer una reunió amb el germà, a fi de tornar a actuar. També es demana al Jutjat l'opció de poder accedir a l'habitatge, perquè en una primera instància no va ser possible.

                      A l'octubre del 94, es demana una altra ordre judicial per accedir-hi. S'aconsegueix l'ordre a finals d'aquest mateix mes i des de Salut es procedeix a netejar l'habitatge: treuen 4 camions de diferents materials.

                      L'any 1995 torna a actuar Salut, arran de queixes de comunitats de veïns properes, i es fa un intent d'entrar, amb la mediació d'un agent policial. No s'aconsegueix i acaba intervenint Serveis Socials. També s'informa la Fiscalia, perquè no es pot accedir.

                      L'any 1996, des de Benestar Social, s'aconsegueix ingressar temporalment, amb la col·laboració del Centre Hospitalari, el Sr. Vilanova. La Fiscalia permet l'actuació municipal de manera parcial.

                      L'any 1998, Benestar Social decideix realitzar visites a domicili periòdiques, se'n registren més de 15. Ell no permet l'entrada de cap manera. Llicències de Disciplina Urbanística accedeixen a l'edifici i fan una execució subsidiària per part de l'Ajuntament.

                      Entre 1998-1999, la Policia municipal, igualment, atenent les queixes dels diferents veïns, fan 6 intervencions per diferents aldarulls.

                      L'any 1999, Disciplina Urbanística torna a fer un informe i torna a actuar.

                      L'any 2000, es repeteix l'actuació del 99, s'accedeix a la casa i es fa una execució subsidiària. Benestar Social continua fent visites domiciliàries i se sol·licita altre cop la col·laboració del familiar. Es demana un nou informe adreçat a la Fiscalia. Aquesta l'arxiva.

                      L'any 2002, Disciplina Urbanística torna a suspendre les obres de l'immoble.

                      Des del 2001 al 2004, Benestar Social fa diferents seguiments del cas. No es pot realitzar el seguiment directe i es compta amb la col·laboració de 2 o 3 veïns que ajuden a fer el seguiment des de les seves cases o quan veuen que s'hi pot accedir.

                      L'any 2005, Benestar Social elabora un nou informe, adreçat a la Fiscalia, per intentar posar-hi més remei. També hi ha una nova actuació de Disciplina Urbanística per suspendre-hi les obres.

                      L'any 2006, Benestar Social estableix una coordinació periòdica amb la Policia Local, arran de conflictes amb els veïns.

                      Del 2004 al 2006, la Policia fa 6 noves intervencions.

                      L'any 2007, Benestar Social estableix una nova coordinació amb els Serveis Sanitaris per cercar vies alternatives de solució. Els veïns denuncien fortes olors. Gràcies a un familiar, una treballadora social es persona a la casa del Sr. Vilanova i es troba amb la situació ben sabuda per tots. Aquest senyor va decidir viure sol i va morir sol.

                      Arran de les queixes per les olors, el divendres dia 7 de setembre es va programar amb l'empresa especialitzada la neteja de la casa. Des d'ahir dimecres se n'està fent la neteja, la qual acabarà dimarts vinent.

                      Finalment, recordar que es tractava d'una persona malalta que no es deixava ajudar.

                      L'Ajuntament ha realitzat reiterats esforços per sol·licitar la col·laboració de la Fiscalia i s'ha implicat en el cas des de tots els serveis involucrats. S'ha respost a totes i cadascuna de les demandes o denúncies presentades pels veïns, del caire que fossin.

                      El senyor Pau Mojedano agraeix la detallada explicació i suposa que la neteja que s'hi està efectuant també inclou la desinfecció de la casa.

                      La senyora Carme Esteban respon que sí.

                      59 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA DIMISSIÓ DE TONI GUIRAO.

                      El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

                      "Dimarts, 4 de setembre, Toni Guirao, 2n Tinent d' Alcalde i Conseller Delegat de Medi Ambient anunciava en roda de premsa la seva renúncia a l'acta de regidor i per tant, la seva sortida de l'Equip de Govern per iniciar un nou projecte en l'àmbit privat.

                      La renúncia de Sr. Guirao resulta si més no sorprenent donat que tot just fa poc més de dos mesos que es va signar l' Acord de Govern entre les tres forces polítiques que actualment formen el govern de la nostra ciutat.

                      Tot i que desitgem el millor al Sr. Guirao en aquesta nova etapa, la seva marxa ens pot portar a pensar que el projecte de ciutat que es planteja des del Govern Municipal no es prou motivant, el que ha pogut provocar que a la que ha sortit una oportunitat el Sr. Guirao ha optat per abandonar la política municipal.

                      PREGUNTA

                      1. Quina valoració fa el Sr. Alcalde de la marxa del Sr. Guirao?
                      2. De quina manera afectarà la seva renúncia als objectius anunciats per les tres forces polítiques que composen el tripartit?"
                      3. El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, repeteix que el Sr. Guirao ha fet ús del seu dret de decidir sobre la seva vida. La valoració del Sr. Alcalde és la del més absolut respecte cap a ell i cap a tots els càrrecs electes que alguna vegada han fet ús d'aquest dret, per raons molt diverses.

                        D'altra banda, la seva renúncia no ha d'afectar de cap manera als objectius del tripartit, perquè la substitució del Sr. Guirao es produirà tan aviat com sigui possible. Tan bon punt tinguem l'acta de regidora de la Sra. Guirao €la seva possible substituta€, el Sr. Alcalde convocarà un ple extraordinari a fi i efecte que aquesta prengui possessió del càrrec i assumeixi les responsabilitats que li pertoquen. En els dies que quedin enmig, el Sr. Alcalde assumirà les competències de Medi Ambient.

                        60 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'ESTAT DE DEIXADESA DE CAN XAMMAR.

                        El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

                        61 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT ALS CANVIS AL GOVERN MUNICIPAL.

                        El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

                        "A causa de la dimissió del segon tinent d'alcalde i portaveu del Grup Municipal d'ICV-EUiA, caldrà fer modificacions al Cartipàs Municipal aprovat el 28 de juny passat, encara no fa ni tres mesos.

                        Des del més absolut respecte per opcions personal de cadascú, és evident que un canvi de persones, quan un equip tot just comença a treballar, significa una readaptació de tot el conjunt, malgrat sigui una mera substitució. Creiem també que un govern il·lusionador i amb objectius clars ha de saber mantenir els seus membres compromesos fins el final.

                        És per que aquest Grup Municipal presenta les següents,

                        PREGUNTES:

                        Primera.-

                        Com valora, el Sr. Alcalde, la repercussió de la dimissió del segon tinent d'alcalde i portaveu d'un dels partits socis de govern?

                        Segona.-

                        Com considera, el Sr. Alcalde, que els canvis en la direcció d'un dels Departaments Municipals pot afectar la dinàmica del govern?"

                        Al senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, li sembla que el que ha passat pot tornar a passar, en aquest Govern o en qualsevol altre govern, perquè, en definitiva, els que acabem decidint si ens quedem o marxem som cadascun dels 27 que seiem en aquesta sala. A més, aquesta circumstància s'ha donat dins tots els grups municipals.

                        Cap dels regidors que han plegat d'aquest Ajuntament ho ha fet per les mateixes circumstàncies. Cadascú ha tingut els seus motius personals de pes que l'han portat a haver de renunciar al compromís amb la política municipal i, de totes maneres, aquest és un dret que hem de reivindicar.

                        62 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS 2008.

                        El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

                        "Atès que un dels punts de l'acord de govern d'aquesta legislatura és l'aprofundiment dels processos participatius de la ciutadania en els afers públics.

                        Atès que els anomenats "consells de participació" institucionals van quedar dissolts abans de les eleccions municipals del maig del 2007 i que a hores d'ara només hi ha operatiu el de Mobilitat i que cap dels altres és operatiu.

                        Atès que els darrers anys el procés de "participació" de la ciutadania en el Pla d'Actuació Municipal es feia mesos abans i bàsicament des dels anomenats "consells de participació" institucionals.

                        Des del grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular estem interessats a preguntar:

                        Quin serà el mecanisme per "aprofundir" en els pressupostos participatius de l'any 2008? Com es farà això amb els "consells de participació" inexistents?

                        Aquest any "aprofundirem" o bé ja hem tocat fons en el tema de la participació ciutadana?"

                        El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, recorda, com ja s'ha dit en aquest mateix ple, que l'aprofundiment en participació que es vol dur a terme des de Participació Ciutadana passa per la diagnosi i renovació de tots els consells municipals.

                        Els processos participatius per arribar al PAM i al pressupost del 2008 implicaran una renovació d'aquests procediments a través dels consells participatius. S'és conscient de la seva importància i del treball que desenvolupen i, és per això, que el Govern ha elaborat una proposta sobre aquests que es donarà a conèixer en la propera comissió informativa, que contemplarà dues sessions obertes de treball amb l'ajut de tots els membres que han participat en l'anterior legislatura en tots els consells municipals. Alhora, s'hi incorporaran en tot allò que sigui possible les noves tecnologies.

                        En resposta a la segona pregunta, explicar que la proposta que s'acaba d'anunciar només és un més dels nombrosos processos participatius que s'endegaran des de Participació Ciutadana. Es volen desenvolupar iniciatives que permetin acostar la presa de decisions als ciutadans i ciutadanes de Mataró.

                        La participació ciutadana és una actuació en canvi constant, que requereix de l'aplicació de canvis i millores que la facin més efectiva. És, alhora, un procés d'aprenentatge, en el qual Mataró ja compta amb una llarga experiència.

                        El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, reflexiona sobre el fet que quan parlem de Consell de Ciutat, parlem d'un òrgan en què, en base a un reglament, hi ha unes persones que es nomenen d'una manera determinada, i això es produeix perquè tenen el dret a exercir un vot. La diferència dels consells de participació sectorials, tant els territorials com el Consell de Ciutat, és que existeix la possibilitat de sotmetre-les a votació i així es feia amb cada proposta que sortia, de cara a ser incloses al PAM si el Govern les acceptava. En el moment en què parlem de Consell de Ciutat obert, no se sap massa bé com interpretar-ho.

                        D'altra banda, donat que se'n parlarà en la propera comissió informativa, allà serà el moment de plantejar aquest debat.

                        El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que és una reflexió que s'escau tractar i que, sens dubte, el lloc idoni serà en la propera comissió informativa.

                        63 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE ELS BARRACONS DEL PARC CENTRAL.

                        El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

                        "L'any 2005 els alumnes del CEIP Antonio Machado varen iniciar el curs de forma provisional als barracons que es varen instal·lar a la zona del Parc Central confluent amb la ronda de Jacint Verdaguer. A final de curs passat (aquí estaria bé posar el mes) els alumnes es varen traslladar al nou edifici a la plaça d'Antonio Machado i actualment deixats els barracons continuen a la mateixa ubicació.

                        Per tot això, volem formular les següents preguntes al govern municipal:

                        Perquè no s'han retirat els barracons i les tanques metàl·liques tres mesos després d'haver estat abandonats?

                        Al responsable de la via pública:

                        Quin tipus de control té la policia sobre les activitats que es duen a terme al recinte en desús?"

                         

                        La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, explica que els barracons ja s'han retirat i, per tant, l'únic que queda ara és la base metàl·lica, a causa que són dues empreses diferents les que s'encarreguen d'aquestes tasques. Això passa perquè s'hi implica un tipus de maquinària diferent per retirar-les.

                        La primera ja està feta; es va fer en el mes de maig, perquè va ser aleshores quan el CEIP Antonio Machado es va traslladar a la seva nova ubicació.

                        Pel que fa a l'altra empresa, allò que se'n sap és que, malgrat la insistència des de l'IME perquè la situació es normalitzés, així com des d'Obres, és que ja s'ha adjudicat el projecte i esperem que en un període de tres setmanes es retiri aquesta base.

                        El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que els barracons sempre ens fan patir. En tot cas, el que cal celebrar és que els barracons van néixer amb data de caducitat i hores d'ara ja no hi són. La canalla està a l'escola.

                        64 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INNUNDACIÓ DEL CEIP ANXANETA.

                        Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 42 de l'ordre del dia.

                        I en no haver-hi més assumptes per tractar, a la una i cinquanta minuts de la matinada el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.