Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

07/02/2008

Escoltar

07/02/2008

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

Decret

1096/2008 de 4 de febrer

Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 7 de febrer de 2008.

Òrgan: ALCALDIA

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 7 de febrer de 2008, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de l'Acta de la sessió ordinària de 13 de desembre de 2007.

2 DESPATX OFICIAL

DICTAMENS

-Alcaldia-

3 Canvi representant del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA en el Consell d'Administració de l'EPE Mataró Audiovisual.

CMI D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

4 Sol€licitud del grup municipal de Convergència i Unió per a la revisió d'ofici dels acords urbanístics relatius al sector illa Fàbregas i de Caralt.

-Servei de Llicències d'Activitats-

5 Aprovació del Pla de serveis de temporada de les platges de Mataró durant l'estiu de 2008.

-Servei de Cooperació i Agermanaments-

6 Donar compte del decret d'Alcaldia núm. 576/2008 de 18 de gener de nomenament dels membres del Consell Municipal per a la Solidaritat i la Cooperació Internacional.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

7 Desafectació del pis de propietat municipal situat a l'àtic A, escala A, de l'edifici del carrer Madoz, 28-30, de Mataró

8 Adscripció de l'equipament conegut com "Café del Mar", amb front a l'avinguda del Maresme, 269, de Mataró, a PUMSA.

-Servei d'Ingressos-

9 Aprovació modificació provisional Ordenança fiscal reguladora de la Taxa pels documents que expedeixi o que estengui l'administració o les autoritats municipals a instància de part, per incloure-hi dues noves taxes, amb les seves tarifes, per Certificacions d'habitants per àrea bàsica de salut (ABS).

10 Adhesió de l'Ajuntament de Mataró al Protocol General del Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011 de la Diputació de Barcelona, i autorització de l'adhesió als seus ens locals dependents.

-Servei de Compres i Contractacions-

11 Ratificació del Decret d'alcaldia núm. 10612/2007, de 28 de desembre, pel qual s'aprova la liquidació definitiva 2006 del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret.

12 Ratificació del Decret d'alcaldia núm. 10613/2007, de 28 de desembre, pel qual s'aprova la liquidació provisional 2007 del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret.

-Servei de Recurs Humans-

13 Proposta de creació del lloc de treball de Tresorer, adscripció a la Sotsdirecció de Serveis Econòmics, de l'àrea de Serveis Centrals.

14 Declaració de segona activitat amb exercici concurrent amb el lloc de treball principal

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

15 Aprovació provisional de la modificació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, catalogant amb nivell "A" la "Fàbrica Can Minguell".

16 Aprovació provisional de diverses modificacions puntuals del Pla General d'Ordenació Municipal: "ús d'aparcament al subsòl dels equipaments", "ús d'aparcament al subsòl de zones verdes" i "agilització de la tramitació per a la construcció d'alguns equipaments".

17 Aprovació definitiva de l'estudi de detall d'ordenació de volums de la parcel.la A de la UAd69 en agrupació amb la parcel.la veïna del carrer Churruca 82-86.

18 Aprovació inicial de la modificació del Reglament del Consell del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró.

-Servei d'Obres-

19 Aprovació de l'Avantprojecte remodelació del mercat municipal de la Plaça de Cuba. promogut per d'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

20 Acceptació del canvi titularitat de la carretera BV- 5031, tram PK 0,000 a l'1,000, gestionada per la Diputació de Barcelona.

21 Aprovació de la proposta "Mataró ciutat Mediterrània, centre de serveis i cultura: Una iniciativa urbana de transformació del passat industrial del XIX a la nova estructura social del XXI" i presentar-la dins de la convocatòria Iniciativa Urbana (URBAN) 2007-2013 per obtenir finançament FEDER.

-Servei d'Habitatge-

22 Aprovació del conveni amb l'empresa pública Adigsa, relatiu a la gestió del Programa de Mediació per al Lloguer Social.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

23 Nomenar el Sr. Esteban Martínez Ruiz com a vocal del Consell Plenari de l'IME i del Consell Escolar Municipal, en representació del Grup Municipal d'ICV-EUiA i en substitució del Sr. Arnau Vilardell Fradera

24 Aprovar la compatibilitat presentada per un treballador docent de l'IES Miquel Biada, per a l'exercici d'un segon lloc de treball

CMI DE VIA PÚBLICA

25 Personació de l'Ajuntament de Mataró com acusació al procés penal pel presumpte delicte consistent a distribuir pamflets xenòfobs a centre cívic.

26 Ratificar l'acord de modificació els nous Estatuts aprovats per l'Assemblea General de l'AMTU en la seva sessió celebrada el passat 5 d'octubre de 2007.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

27 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al seguiment de l'actuació del vehicle de control del trànsit.

28 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular perquè siguin respectats els drets dels treballadors que fins al canvi de concessionària s'han fet càrrec del servei de recollida de vehicles de la via pública.

29 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular en relació amb la situació dels recursos sanitaris a Mataró.

30 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular per facilitar la presència d'en Pellofa a la festa del Carnestoltes mataroní.

31 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per la revisió del Reglament dels Consells Territorials del Plans Integrals.

32 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la composició del Consell d'Urbanisme Participatiu.

PRECS I PREGUNTES

33 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte la inactivitat de l'Administració en l'expedient 1997/DIS101 relatiu a l'aparcament il.legal situat a les Cinc Cènies.

34 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la relació del regidor Ramon Bassas amb la propietat de la nau de Can Fàbregas i de Caralt.

35 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la relació del regidor Ramon Bassas amb els administradors de l'empresa propietària de la finca on s'ubica la nau de Can Fàbregas i de Caralt.

36 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la manca de sales públiques d'exposició d'art de mig i gran format.

37 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les obres de la nova escola Anxaneta.

38 Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular sobre els estudis realitzats entorn el conjunt catalogat de Can Fàbregas i de Caralt.

39 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al vehicle de control del trànsit.

40 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'incompliment de les normes urbanístiques del Pla General en edificis de nova construcció a la nostra ciutat històrica.

41 Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular sobre l'estudi per realitzar un aparcament a la banda de mar a les Cinc Sènies.

42 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre contenidors a la Ronda Rafael Estrany.

43 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la signatura del conveni per donar continuïtat a la Casa de la Música Popular.

44 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la Web jove del Sidral.

45 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la figura de la persona de referència.

46 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la pèrdua per a la ciutat del Fons Català-Roca de fotografia.

47 Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular en relació amb el seguiment que es fa d'un aparcament il.legal a les Cinc Sènies.

48 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent als fets denunciats per la "Plataforma salvem Can Fàbregas" en relació a incompatibilitats del regidor Sr. Ramon Bassas.

49 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el trasllat de la nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt.

50 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'arxiu fotogràfic de Francesc Català-Roca.

51 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les protestes iniciades pels treballadors de la grua municipal.

L'ALCALDE

Joan Antoni Baron Espinar

En dono fe,

EL SECRETARI GENERAL

Manuel Monfort Pastor

ACTA NÚM. 02/2008 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 7 DE FEBRER DE 2008.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia set de febrer de dos mil vuit, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D'ALCALDE (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)

CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

ISABEL MARTINEZ CID REGIDORA (CIU)

FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA REGIDOR (PP)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 4 de l'ordre del dia

M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 4 de l'ordre del dia

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D'ALCALDE (ERC)

SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.


1 APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE 13 DE DESEMBRE DE 2007.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

2 - DESPATX OFICIAL

  • El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna la paraula al Sr. Ernest Carbonell perquè llegeixi el Manifest de l'Escola Pia de Santa Anna de Mataró que els alumnes han fet arribar al Ple de l'Ajuntament en commemoració del Dia de la No Violència i per la Pau:

"Arrels de pau per un cel blau:

La pau és un camí, un camí ple de dificultats que hem de recórrer. Ara mateix el trobem barrat, no veiem les persones al nostre voltant que també volen passejar-se per aquest camí. Aquesta barrera, aquest mur és contrari al progrés i ha estat aixecat amb l'egoisme, l'odi, la violència i l'ànsia de poder. L'odi i la violència han dut l'home a cometre guerres que han provocat fam, misèria i pobresa. Volem obrir la porta que ens portarà al camí de la pau. Per fer-ho cal tenir present 3 coses essencials:

Primera, la història és oberta, podem incidir en el futur si ho creiem necessari. La història l'escrivim tots nosaltres cada dia, mica en mica. Si mirem ara mateix al nostre voltant veiem nens i nenes, nois i noies, home i dones amb voluntat de canviar el futur, d'incidir-hi, de fer-lo nostre, més humà i més respectuós amb les persones i l'entorn.

Segona, un canvi històric implica el treball intens de diverses generacions. Els canvis històrics són llargs, fruit d'un treball intens i costós. Aquest fet ens ha d'esperonar i no pas atemorir; no podem llençar la tovallola. Els canvis grans s'assoleixen amb petits detalls. Ser avui aquí és només un gest que ens omple d'esperança i ens afirma per aconseguir allò que volem: un món més just i solidari.

Tercera i última, l'important d'un conflicte és la manera de resoldre'l. El conflicte és part de l'essència de l'ésser humà i hem de ser capaços de resoldre'l positivament, sense violència, resoldre un conflicte amb violència dóna la victòria al fort i no pas al just. En la resolució d'un conflicte ha de predominar la raó i no pas la força.

Per tot això, manifestem que volem construir una pau duradora. Sabem que la pau és fràgil i difícil però si clavem ben fondes les arrels d'aquesta pau que tots volem, la farem nostra i podrà créixer forta i segura per guiar-nos d'ara endavant. Per un cel blau, arrels de pau".

DICTAMENS

-Alcaldia-

3 - CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUiA EN EL CONSELL D'AMINISTRACIÓ DE L'EPE MATARÓ AUDIOVISUAL.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Una vegada celebrades les eleccions locals el dia 27 de maig de 2007, i havent-se constituït la Corporació el dia 16 de juny de 2007, el Ple extraordinari celebrat el dia 28 de juny de 2007 va nomenar els membres del Consell d'Administració de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual.

L'entitat pública empresarial Mataró Audiovisual estableix en el seu article 9 que el Consell d'Administració assumirà el govern, l'alta direcció i la determinació de les línies d'actuació de l'entitat pública empresarial. Estarà format per 10 membres amb veu i vot, que seran el President de l'entitat i 9 vocals representants dels grups polítics de l'Ajuntament de Mataró; el President és l'Alcalde de Mataró, i els 9 vocals han de nomenar-se d'acord amb la proporcionalitat establerta per les Comissions Informatives. En aquest sentit aquesta proporcionalitat ha estat acordat per aquest mateix Ple de la forma següent : 3 PSC, 2 CiU, 1 PP, 1 ICV-EUiA, 1 ERC, 1 CUP. Els esmentats grups polítics han fet la proposta de representació dels seus membres d'acord amb la proporcionalitat anterior.

En data 11 de gener de 2008, el grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA comunica el canvi de representant al Consell d'Administració de l'EPE Mataró Audiovisual.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal d'ICV-EUiA, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Primer.- Designar al Sr. Esteban Martínez Ruíz com a representant del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA de l'Ajuntament de Mataró al Consell d'Administració de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, en substitució del Sr. Jaume Graupera Vilanova.

Segon.- Agrair els serveis prestats al Sr. Graupera com a membre del Consell d'Administració de l'EPE Mataró Audiovisual.

Tercer.- Notificar el present acord a l'EPE Mataró Audiovisual. I publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments s'incorporen a la sessió la Sra. Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació i el Sr. Juan Carlos Ferrando regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

CMI D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

4 - SOL€LICITUD DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA REVISIÓ D'OFICI DELS ACORDS URBANÍSTICS RELATIUS AL SECTOR ILLA FÀBREGAS I DE CARALT.

Prèviament a tractar aquest punt de l'ordre del dia, el Sr. Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió abandona la sessió per vinculació professional.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"En data 18 de gener de 2008 el Sr. Joan Mora, en qualitat de President del grup municipal de Convergència i Unió ha presentat un escrit en el registre d'entrada de l'Ajuntament, en el qual demana que l'Ajuntament de Mataró iniciï el procediment de revisió d'ofici per nul·litat de ple dret de tots els acords i actes urbanístics referits al sector "illa Fàbregas i de Caralt" en els quals hagi intervingut el regidor Sr. Ramon Bassas i Segura. Així mateix demana la suspensió de tots els acords esmentats a tenor de l'article 104 de la Llei 30/1992 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LPAC).

La sol·licitud anterior es basa en els següents fonaments jurídics :

a) Que han tingut coneixement que el Sr. Ramon Bassas i Segura, actualment conseller delegat d'Urbanisme 1r. Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament, i també regidor en el mandat anterior "va ometre d'excusar-se en reiterades ocasions (acords/resolucions ...) en els quals les mateixes afectaven directament a parents seus (Naves Biada Sociedad Anonima), societat que en el seu dia va ser fundada per l'avi de l'esmentat regidor i per tant venia legalment obligat a excusar-se". El Sr. Bassas en el moment de prendre aquests acords era nebot dels Administradors i socis de la societat Naves Biada, SA, concretament dels senyors Jesus Segura Pou i Juan Segura Pou.

b) Tots els acords relacionats amb l'illa Fàbregas i de Caralt "són nuls de ple dret sempre que en els mateixos hagi intervingut en la seva decisió el Sr. Ramon Bassas Segura, tal i com preceptua l'ordenament jurídic estatal i la normativa autonòmica relacionada".

c) El Sr. Bassas "estava incurs en una de les causes expressades i que havia d'haver-se excusat, tenint en compte que no és un fet aïllat al haver-se produït en reiterades ocasions i atès que no creiem que estigui en disposició d'adduir desconeixement del Dret, considerant que procedeix la imminent destitució dels seus càrrecs per part del Sr. Alcalde-President".

Per últim, per recolzar la sol·licitud, l'escrit fa cites textuals i parcials dels articles 3,28,102 i 107 LPAC, 158, 162,164 i 165 de la Llei 8/1987 Municipal i de Règim Local de Catalunya, 76,77 i 78 de la Llei 7/85 de Bases i de Règim Local (LBRL) i 20,61,62 i 64 del Text Refós 2/2000 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

Els acords de naturalesa urbanística presos per òrgans col·legiats de l'Ajuntament i que afecten a la illa Fàbregas i de Caralt, des de l'inici de la tramitació del vigent Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, en els quals hagi pogut intervenir el Sr. Bassas, son els següents:

Pla Especial del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic

- Aprovació treballs preparatoris: Ple de 15/4/1999

Quòrum de votació necessari: majoria absoluta de 14 vots favorables.

Vots a favor 18, en contra 8 del grup municipal de CIU)

- Aprovació inicial: Junta de Govern de 6/11/2000

Quòrum de votació necessari: majoria simple .

Vots a favor 5 (unanimitat sobre 7 membres de dret de la Junta).

El Sr. Ramon Bassas no va assistir a la sessió.

- Aprovació provisional: Ple de 6/6/2002.

Quòrum de votació necessari: majoria absoluta de 14 vots favorables.

Vots a favor 16 (PSC i ICV)

Modificació del Pla General d'Ordenació Municipal, àmbit Rda. Barceló/Illa "Fàbregas i de Caralt".

- Aprovació inicial: Ple de 7/4/2005.

Quòrum de votació necessari: majoria absoluta de 14 vots favorables.

Vots a favor 22 (PSC, ICV, ERC i CiU)

- Aprovació provisional: Ple de 1/12/2005

Quòrum de votació necessari: majoria absoluta de 14 vots favorables.

Vots a favor 22 (PSC, ICV, ERC i CiU)

Pla de Millora Urbana Rda. Barceló-Illa Fàbregas i de Caralt:

- Aprovació inicial: Junta de Govern de 6/3/2006.

Quòrum de votació necessari: majoria simple .

Vots a favor 7 (PSC i ICV), en contra cap, abstencions 1 (PP).

- Aprovació provisional: Ple de 7/11/2006.

Quòrum de votació necessari: majoria absoluta de 14 vots favorables.

Vots a favor : 16 (PSC, ICV i ERC)

Modificació del Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, fàbrica "Fabregas i de Caralt, Can Minguell".

- Aprovació inicial. Junta de Govern Local de 8/1/2007

Quòrum de votació necessari: majoria simple .

Vots a favor 7 (PSC i ERC), en contra cap, abstencions 2 (CiU i PP)

Pla especial d'integració volumètrica (illa 6) Edifici Comercial:

- Aprovació inicial: Junta de Govern Local de 8/1/2007.

Quòrum de votació necessari: majoria simple .

Vots a favor 7 (PSC i ERC), en contra cap, abstencions 2 (CiU i PP).

Modificació del Pla General d'Ordenació Municipal dels entorns del c/Biada

- Aprovació treballs preparatoris: Ple de 11/1/2007.

Quòrum de votació necessari: majoria absoluta de 14 vots favorables.

Vots a favor 15 (PSC, ICV i ERC).

Projecte d'urbanització Rda. Barceló-Illa Fàbregas i de Caralt:

- Aprovació inicial: Junta de Govern de 19/3/2007

Quòrum de votació necessari: majoria simple .

Vots a favor: 6 (PSC i ERC), en contra cap, abstencions 2 (CiU i PP).

El Sr. Ramon Bassas no va assistir a la reunió.

Encàrrec a la societat municipal PUMSA per a la realització d'estudis i alternatives al tractament que s'ha de donar a la nau catalogada "Fàbregas i de Caralt" per tal de, si s'escau, traslladar-la a un emplaçament proper, en connexió amb els estudis que també s'ha n de realitzar al sector veí de "Torrijos"

- Ple de 12/4/2007.

Quòrum de votació necessari: majoria absoluta de 14 vots favorables.

Vots a favor 16 (PSC, ICV i ERC).

Pla de Millora Urbana Àmbit Illa 1ª Torre Barceló

- Aprovació inicial. Junta de Govern Local de 30/4/2007

Quòrum de votació necessari: majoria simple .

Vots a favor 8 (PSC,ICV i ERC), 1 en contra (CiU), 1 abstenció (PP).

L'informe jurídic de la Secretaria General considera improcedent l'inici de la tramitació del procediment de revisió d'ofici sol·licitat, atès que l'article 76 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local i en idèntic sentit el 167.2 del text refòs de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, indica que quan el regidor o regidora afectats no s'hagin abstingut la invalidesa només tindrà lloc quan la seva participació hagi estat determinant, i en aquest cas no ho ha estat. Com es pot veure en l'anterior relació d'acords, les majories assolides en les votacions eren suficients per aprovar-se els acords sense el vot del Sr. Bassas, i d'altra banda en cap d'aquests acords el regidor esmentat va intervenir en el debat, ni a favor ni en contra de la proposta, la qual cosa que es pot comprovar en les actes de les sessions del Ple i de la Junta de Govern a les que s'ha fet referència. En suma, no existint vicis de nul·litat de ple dret ni tampoc d'anul·labilitat en els acords esmentats, és improcedent iniciar un procediment de revisió d'ofici per nul·litat d'actes, ni tampoc, en conseqüència, suspendre'ls a tenor de l'article 104 LPAC.

L'article 102.3 LPAC estableix que l'òrgan competent per a la revisió d'ofici podrà acordar motivadament la no admissió a tràmit de les sol·licituds formulades pels interessats, sense necessitat de demanar dictamen previ al Consell d'Estat o òrgan consultiu equivalent de la Comunitat Autònoma €a Catalunya la Comissió Jurídica Assessora-, quan aquestes no es basin en cap causa de nul·litat de l'article 62 LPAC o estiguin mancades manifestament de fonament. En el present cas la sol·licitud està mancada de fonament per les raons que s'han exposat a l'apartat tercer d'aquest informe, i per tant és procedent no admetre a tràmit la sol·licitud de revisió d'ofici.

L'òrgan competent per a la resolució de la sol·licitud del grup municipal de CiU és el Ple de l'Ajuntament, per aplicació analògica de l'article 22.2 k) LBRL.

Per tot això, per aquesta Alcaldia es proposa l'adopció del següent acord:

Primer.- No admetre la sol·licitud del grup municipal de Convergència i Unió per a la tramitació del procediment de revisió d'ofici dels acords del Ple i de la Junta de Govern esmentats a la part expositiva d'aquesta acord, degut a que cap d'ells conté vicis d'invalidesa. "

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, explica que el que demana el seu grup és un esgotament de la via administrativa dintre d'un procediment previst en l'ordenament jurídic.

És a dir, sol·liciten que davant la situació que s'ha creat en aquests darrers dies, en què pensen que hi ha indicis de que hi ha hagin pogut haver irregularitats que provocarien una nul·litat de certs acords que es van prendre en relació amb l'illa de Can Fàbregas i Caralt, s'obri un procediment que està establert en les lleis per revisar d'ofici aquests actes que el grup creu que podrien ser nuls.

Respecte als informes de la Secretaria, la jurisprudència i la legislació és clara en aquest sentit: no es pot fer el que vostès estan fent des del Govern, que és presentar una moció perquè sigui acordada al ple en negatiu, afirmant "que no s'acordi l'inici del procediment". Estan fent un dictamen entrant sobre el fons de l'assumpte i aquí el que es demana és obrir un procediment perquè tothom pugui saber què ha passat i si hi ha o no una nul·litat de procediment. És a dir, l'únic que volem és obrir un procediment per poder revisar totes les decisions i acords presos, totes les deliberacions que s'han donat al respecte i fins i tot si aquest fet ha tingut alguna influència en la constitució del Govern actual.

Basem el nostre fonament en un article de la llei de procediment administratiu comú que diu clarament que estem legitimats per demanar-ho. D'entrada el que es sol·licita és un dictamen del Consell Consultiu que, en aquest cas i dit amb tot el respecte, no és un dictamen del Sr. Secretari, que és jutge i part; sinó que prèviament s'ha de determinar si s'obre el procediment o no. I l'única causa que esmenta la llei per la qual no s'hauria d'obrir aquest procediment seria que no ens trobéssim en alguns dels supòsits de l'article 62, que és la possible causa de nul·litat; o bé que estiguéssim fora de termini. Cap d'aquests dos supòsits es donen, per tant, aquí s'està fent una cosa per part del Govern que constitucionalment no està permesa per la llei i que va més enllà d'una il·licitud administrativa. Nosaltres demanem a l'equip de Govern i a tots els regidors que votaran avui, que siguin conseqüents amb el seu vot, que tinguin ben clar el que decidiran avui, perquè no és res més que obrir un procediment. En canvi, la seva negativa a fer-ho sí que podria fer-los incórrer en responsabilitats. No estem fent cap acusació sinó que ens cenyim a la legislació i si el Govern no té por hauria de permetre que s'obrís el procediment a fi d'aclarir tots els fets. Si finalment no hi ha nul·litat, doncs no passa res; es tanca el procediment i s'ha acabat tot. Des de CiU pensem que ja és hora d'esbrinar què ha passat, perquè no n'hem sabut res fins ara i se'ns ha tingut desinformats al llarg de tot aquest temps. Ni tan sols els altres grups en sabien res, ni els membres del mateix partit del Sr. Bassas. Això es mereix una revisió i l'únic que demano als regidors és que actuïn en conseqüència.

El senyor Alcalde respecta el posicionament com a advocada de la Sra. Martínez, però diu que ell és l'Alcalde i li toca actuar com a tal.

Aquesta casa, com totes les administracions públiques, té uns serveis jurídics no subjectes al control directe de l'Alcalde ni del consistori, sinó que estan per sobre d'ells, amb la finalitat de fiscalitzar, d'informar de totes les coses que afecten el compliment estricte de la llei. Aquests serveis jurídics estan representats en la figura del Sr. Secretari, qui té la competència en els dos aspectes de la paraula: és prou competent tal com s'ha demostrat i també té la competència legal per dirimir i per informar sobre aquest tipus d'assumptes. És en base d'això que es demana un informe previ al Sr. Secretari, a partir del qual l'Alcalde dictamina.

L'informe és clar, des del meu punt de vista, i per tant aquest Govern en farà cas: l'informe jurídic de la Secretaria General considera improcedent l'inici de la tramitació del procediment de revisió d'ofici sol·licitat, d'acord amb l'article 76 de la Llei reguladora de les Bases de Règim Local i el 167.2 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, que indica que quan el regidor o regidora afectats no s'hi hagin abstingut, la invalidesa només tindrà lloc quan la seva participació hagi estat determinant.

En aquest cas no ho ha estat. Com es pot veure en l'anterior relació d'acords, les majories assolides en les votacions eren suficients per aprovar tots els acords sense el vot del Sr. Bassas. D'altra banda, en cap d'aquests acords, el regidor esmentat va intervenir en el debat, ni a favor ni en contra de la proposta, la qual cosa es pot comprovar en les actes de les sessions del Ple i de la Junta de Govern a les quals es fa referència.

En suma, no han existit indicis de nul·litat de ple dret, ni tampoc d'anul·labilitat en els acords esmentats. És improcedent iniciar un procediment de revisió d'ofici, d'anul·labilitat d'actes i tampoc, en conseqüència, suspendre, a tenor del que diu l'article 104 de la Llei de Procediment Administratiu de Catalunya. L'article 72.3 de la Llei estableix que l'òrgan competent per a la revisió d'ofici podrà acordar motivadament la no admissió a tràmit de les sol·licituds formulades pels interessats, sense necessitat de demanar dictamen previ al Consell d'Estat o òrgan consultiu equivalent de la Comunitat Autònoma de Catalunya, la comissió jurídica assessora, quan aquestes no es basin en cap causa de nul·litat de l'article 62 de la Llei o estiguin mancades manifestament de fonament.

En el present cas, la sol·licitud està mancada de fonament per les raons que s'han exposat en l'apartat tercer d'aquest informe i, per tant, és procedent no admetre a tràmit la sol·licitud de revisió d'ofici. L'òrgan competent per a la resolució de la sol·licitud del grup municipal de CiU és el Ple de l'Ajuntament, per aplicació de l'article 22.2 de la Llei de Bases de Règim Local.

Per tot això, aquesta alcaldia proposa l'adopció del següent acord:

"Primer i únic. No admetre la sol·licitud del grup municipal de CiU per a la tramitació del procediment de revisió d'ofici dels acords del Ple i de la Junta de Govern esmentats a la part expositiva d'aquest acord, a causa que cap d'ells conté indicis d'invalidesa".

Això és el que avui es porta a votació, com el dilluns es va portar a la comissió informativa: un dictamen basat en l'informe de qui els ha de fer, el Secretari de la Corporació, que és qui té la potestat per fer-ho i és la seva obligació. Per tant, aquest és el dictamen que sotmetrem a votació.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, es refereix a l'informe del Sr. Secretari com a "clar i contundent", utilitzant les paraules del Sr. Alcalde, per recordar que el mateix Sr. Secretari, d'una forma també clara i contundent en el seu informe del 29 de gener afirma que "s'ha incomplert materialment l'obligació d'abstenir-se de participar, deliberar i votar en els expedients en què concorre el Sr. Bassas". Això ho diu el mateix expedient que presenta el Sr. Secretari.

Després diu vostè, Sr. Alcalde, que la intervenció del Sr. Bassas no ha estat determinant i per això la Llei l'empara. Però des de la CUP entenem que això és una interpretació de l'article 76 de la Llei, perquè aquest diu que quan una intervenció no ha estat determinant, no concorre fora de la llei; però és que nosaltres entenem que la seva participació sí ha estat determinant. El fet d'haver ocultat aquestes informacions fins a dates recents, pensem que ha pogut condicionar el vot de la resta de regidors. Si el conjunt del consistori haguéssim conegut aquesta informació que s'hauria d'haver explicat obertament, si s'era conscient que no es cometia cap irregularitat, la CUP està convençuda que el conjunt dels regidors segurament i de forma determinant haurien votat en un altre sentit.

També voldria demanar al Sr. Alcalde que el Sr. Secretari, aquí present, davant del Ple municipal, ens informi al conjunt del consistori si en redactar aquests informes ell personalment ha comprovat els documents i contrastat la informació que li ha citat el Sr. Bassas. Això li demano per saber si ho ha fet així o si l'informe l'ha redactat sense la comprovació d'aquests mateixos documents o aquestes afirmacions que cita el Sr. Bassas.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença recordant que aquest és un procés molt desgraciat. Aquí es reflecteixen tots els defectes i carències d'aquest Govern municipal, de poca qualitat, de manca de rigor en la gestió, d'utilització de consells, d'entitats i d'associacions de la ciutat amb finalitats partidistes; fins i tot de menyspreu i no solsament envers els altres grups municipals sinó també cap a la ciutadania. Aquí jo també he tingut una certa sorpresa en la forma com es fonamenta aquest punt de l'Ordre del Dia. Malgrat tinc bastant avançats els estudis de la carrera de Dret, no sóc jurista i no m'atreveixo a fer una diagnosi tan acurada com ha fet la Sra. Martínez, però sí que m'ha sorprès la forma com s'ha demanat aquest vot en negatiu a la proposta de revisió de CiU.

Aquest tema jo el separaria en 3 qüestions diferents:

En primer lloc, la qüestió jurídica. Des d'aquest punt de vista, crec que l'informe del Secretari està ben fonamentat i que no hi ha lloc per a la nul·litat d'aquests acords presos, des del moment en què efectivament no hi ha hagut una intervenció en el vot que sigui determinant o hagi influït en el resultat, per part del Sr. Bassas. El que sí que nosaltres hem proposat és la creació d'una comissió independent perquè pugui determinar, amb l'anàlisi de tota la informació, quines són les responsabilitats reals que en aquest moment, jurídicament, té el Sr. Bassas i si és susceptible de sanció i, fins i tot, si hi ha motiu suficient per sol·licitar algun informe al respecte per part del Defensor del Ciutadà.

En segon lloc, hi ha l'aspecte ètico-polític que aquí sí que és on crec que rau la qüestió d'avui, com també era el cas del tema que vam tractar no fa gaire en referència a un document que el Sr. Bassas havia entrat a registre de manera formalment incorrecta. Des d'aquest punt de vista, sí que m'atreveixo a qualificar aquest procés de vergonyós. La credibilitat del Sr. Bassas, com la del Govern en general, és absolutament inexistent, perquè és un tema d'absoluta responsabilitat política que hauria d'haver derivat, si l'Alcalde hagués exercit les seves funcions com calia, en el cessament del Sr. Bassas com a regidor d'Urbanisme per haver ocultat una informació rellevant al Ple municipal i, en definitiva també, a la ciutadania. Crec que el Sr. Bassas no té la dignitat per seguir en el càrrec que ostenta.

Un tercer aspecte és la responsabilitat. Aquest tema, a aquest grup municipal, li ha creat un autèntic dilema moral: què està per sobre? El dret a la legítima crítica a un procés portat de manera desgraciada per aquest Govern o el benefici comú de la ciutadania? El PP sempre ha intentat ser rigorós i assumir les seves responsabilitats en aquest sentit i, per tant, aquesta és també l'actitud que hem de tenir avui. Entenem que és la nostra obligació, perquè per sobre del legítim interès a voler guanyar unes eleccions o treure vots, hi ha la responsabilitat i el deure d'assegurar-nos que cap de les nostres decisions al final provoca un mal a la ciutat i als ciutadans. Crec que tot i que estem convençuts que la ubicació del Corte Inglés no és la millor, que hi ha hagut errors en la gestió per part del Govern, que el trasllat alternatiu de Can Fàbregas que s'ha proposat pel Govern és una barbaritat, tot i això, ens preguntem si prendre determinacions que provoquin una paralització d'aquest procés és una actitud responsable.

En aquest sentit, entenc que tots estem d'acord en què el fet que el Corte Inglés s'instal·li a la ciutat és positiu per a Mataró en molts sentits i, per tant, qualsevol decisió política que per un interès polític puntual pugui paralitzar el procés de cap manera pot ser bona. Estem en un moment de bloqueig, d'incerteses i això pot tenir unes conseqüències no només urbanístiques sinó comercials per a la ciutat i, per tant, crec que ara el que hem de fer és un exercici de responsabilitat i, malgrat compartir la filosofia i els principis de la proposta de CiU, malgrat sentir-nos legitimats per a exercir una contundent i dura crítica al Govern municipal, al Sr. Alcalde i al Sr. Bassas, en un exercici de responsabilitat, el PP entén que no pot ser partícip de cap decisió que pugui paralitzar o bloquejar el que és un procés positiu per a la ciutat en el fons.

En aquest sentit, ens abstindrem pel que fa a la proposta d'acord del Govern municipal.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que el Sr. Alcalde ha començat la seva intervenció dient que era l'Alcalde de tots i que no era jurista. Però per a ser l'Alcalde de tots, en aquest cas hagués estat molt bo, donat que té tanta informació al respecte, que n'haguéssim pogut parlar tots obertament a fi de netejar la imatge del Govern que quedarà desgraciadament tocada.

CiU també s'ha plantejat el mateix dilema que ha exposat el Sr. Mojedano, però per sobre dels dilemes morals en aquest cas calia posar-hi la llei, una llei que tots hem de complir. Atès que nosaltres tenim el convenciment que les coses no s'han fet bé i no s'han fet bé des de fa molt de temps, ho hem de denunciar i, com que no ens correspon a nosaltres fer els dictàmens, per això sol·licitàvem que s'hagués obert aquesta investigació.

Aquí estem parlant de vàries coses. Si ens llegim l'Acord de Govern, vostès, en un apartat signat pels tres grups del Tripartit afirmaven: "L'Ajuntament està al servei dels ciutadans i ciutadanes garantint l'eficàcia i la transparència". I CiU pensa que obrir la investigació hagués significat transparència. El fet que vostès avui ens portin aquí un procés per votar no tirar endavant la investigació significa continuar ocultant una informació que és decisiva. I ho és perquè a ningú se li escapa que si la informació que va ocultar el Sr. Bassas s'hagués sabut, aquesta hagués estat decisiva en les votacions.

El Sr. Mora recorda que durant la campanya electoral, legítima, tots estàvem lluitant per representar els ciutadans en aquesta sala i que algú dels grups que avui donen suport al Govern parlava de les tres "e": equitat, ètica... Però una situació d'aquestes ni és ètica, ni transparent. Per tant, CiU té la sensació que vostès avui, amb aquest acord que, des del punt de vista polític, bloquejarà el fet que els ciutadans puguin saber realment què ha passat en aquest cas i fins a quin punt aquesta informació que s'ha ocultat hagués pogut canviar la política dels fets, posen punt final a l'assumpte. Però per sobre de qualsevol condicionant, hi ha el fet que tots els ciutadans som iguals davant la llei.

El senyor Alcalde respon al Sr. Mora que si haguéssim fet el que havíem previst en Junta de Portaveus segurament aquest debat seria molt més fàcil, perquè podríem explicar el relat i totes les coses una rere l'altra. Però CiU ens ha volgut portar aquí amb una mena de discurs molt estrany:

D'una banda, s'ha tret una qüestió absolutament jurídica, que jo he pogut aclarir amb l'ajut dels òrgans de l'administració pública d'acord amb la Constitució, que sempre és vàlida i no només de vegades. I, de l'altra, no ens permeten ara que intervinguem en sentit total, perquè, clar, ho expliquem ara o ho expliquem tot més endavant, en el punt 35 de l'Ordre del Dia.

El Sr. Bassas ja ho ha explicat, ha dit que va cometre un error que no té transcendència, tal com diu l'informe jurídic del Sr. Secretari, sobre les votacions que es van prendre abans del coneixement del Sr. Bassas d'aquesta realitat. Després, quan en té coneixement €perquè recordin que el dia 8 de febrer de 2007 hi ha un contracte de compra-venda a partir del qual la família del Sr. Bassas deixa d'estar vinculada a la nau€, s'absté de les votacions i torna a votar quan li toca.

Per cert, Sr. Mojedano, aquest Govern, no; per les dates dels acords que s'impugnen, devia ser el Govern passat, perquè entre mig em sembla que hi ha hagut unes eleccions municipals.

És a dir, vostès ens porten a un debat molt inconnex, que no té un relat fluid que permeti explicar les coses una rere l'altra. Per tant, o ho fem així o ho fem de l'altra manera. El debat jurídic ja li anuncio que per a mi s'acaba aquí: vostès m'entren un escrit, jo vaig al Secretari, qui em diu que l'òrgan competent per tractar aquest tema és el Ple de l'Ajuntament, i ell prepara l'informe corresponent de manera independent, com correspon. A partir d'aquí es dictamina allò que avui es porta a votació.

Després, si volen, podem parlar de tots els detalls dels fets més endavant. Però quedi clar que les votacions del Sr. Bassas no van ser determinants, perquè hi havia les majories suficients com perquè el seu vot no fos determinant.

Per cert, si haguéssim d'atendre aquesta demanda de nul·litat de CiU, ens trobaríem al cap del carrer: la nau de Can Fàbregas no hauria estat catalogada mai, perquè el Sr. Bassas va intervenir en la primera votació de la catalogació de la nau. Per tant, si vostès demanessin l'anul·lació de tots els acords i jo l'acceptés, cosa que no faré, hauríem de descatalogar la nau. I acte seguit els propietaris podrien demanar-ne l'enderroc. Vostès volen això? Senyors de la CUP? Entenc que no, per tant, no demanin coses que jurídicament no se sustenten i jo no sóc jurista. Els acords afecten a tots els acords que s'han pres al respecte.

Per cert, també perquè tinguem tota la informació, recordem que va ser una votació de catalogació de la nau en què CiU va votar en contra. El Sr. Bassas hi va votar a favor i el seu vot tampoc va ser determinant en aquell moment, perquè es va treure amb la majoria suficient del PSC i d'ICV-EUiA en les dues votacions que va haver-hi. Aquesta és la realitat i això és el que toca tractar en aquest punt de l'Ordre del Dia, perquè en el punt 35 ja hi tornarem responent totes les preguntes i el prec que ens han plantejat.

El senyor Joan Mora insisteix que amb l'informe del Sr. Secretari el que el Govern pretén és tancar un procés que permetria esbrinar què ha passat de veritat. Però, a més, el Sr. Alcalde fa "trampeta" parlant, perquè quan CiU va votar en el seu dia que no a la catalogació, va ser en referència a un conjunt del catàleg, de la mateixa manera que el Sr. Bassas hi devia votar a favor; era una votació al conjunt. No s'hi val a treure les coses de context. En definitiva, avui políticament amb la força dels seus vots ens privaran de saber què ha passat realment amb tot aquest tema, cosa que els hauria donat la possibilitat de netejar la seva imatge.

El senyor Xavier Safont-Tria insisteix que abans li ha demanat una cosa molt clara i concisa al Sr. Alcalde i és que el Sr. Secretari ens pugui explicar ara si aquest informe que ha redactat l'ha fet contrastant els documents i informacions que li cita el Sr. Bassas o si l'ha redactat sense aquesta mateixa comprovació.

El senyor Manuel Monfort, Secretari de l'Ajuntament, respon que per redactar l'informe ha utilitzat la informació procedent del Servei d'Urbanisme de l'Ajuntament a petició seva, que és el Servei que reuneix totes les informacions al respecte.

El senyor Alcalde ressalta doncs que el Sr. Secretari ha demanat la informació que ha cregut convenient i no aquella que li hauria pogut indicar el Sr. Bassas.

El senyor Xavier Safont-Tria, vist que el Sr. Secretari ha contrastat totes les informacions citades pel Sr. Bassas en la seva carta del 8 de gener, li demana que la faci conèixer a la resta dels grups municipals. Alhora, afegeix, al·ludint al Sr. Mojedano, que la CUP, des de la responsabilitat, entén que qualsevol projecte que pretengui ser el motor comercial de la ciutat abans ha de tenir un consens majoritari de la ciutat, cosa que ara mateix no hi és.

El senyor Alcalde diu al Sr. Mora que hi ha una figura jurídica que en aquest Ple hem utilitzat moltes vegades i que es diu "vot particular". Si CiU hagués volgut votar en contra d'aquella catalogació del patrimoni però considerava que Can Fàbregas era una peça fonamental, haguessin pogut fer un vot particular.

Ganes d'amagar debats, res. Els debats s'han de fer en el Ple, que és on toquen i on, a més, vostès poden requerir a l'Alcalde tot allò que creguin convenient. I la informació es requereix en el Ple. Per tant, això és el que hem fet i estem fent avui.

Respecte a una frase que ha dit vostè, convé deixar clar que la llei s'ha complert, perquè si no s'hagués complert, també les garanties jurídiques d'aquesta casa i els cossos que vetllen per aquesta garantia ens ho haguessin fet saber. Davant la sospita per part dels funcionaris que s'està incomplint la llei és obligació del funcionari posar-ho de manifest.

Pel que fa a la petició del Sr. Safont-Tria, ja se li ha aclarit el que volia saber i no cal anar més enllà. El Sr. Secretari ha contrastat totes les informacions i n'ha afegides, fins i tot, fent la seva feina tan bé com calia i aprofundint en totes les qüestions, abans d'emetre el seu informe, sobre el qual se sustenta el dictamen que avui es posa a votació.

El senyor Pau Mojedano està d'acord en què s'ha complert la llei però el que no s'ha complert és aquella definició que fa gran la política i que Havel va definir així: "La política no és una tecnologia del poder, ni una manipulació d'aquest, ni un art de la utilitat, de l'artifici, de la intriga; la política ha de ser una de les maneres de buscar i donar un sentit a la vida i de protegir i de servir aquest sentit i és la política com a moral actuant, com a servei a la veritat i com a preocupació per al ciutadà". Des d'aquest punt de vista, s'ha complert la llei, però no s'ha complert la grandesa de la política.

Jo crec que qualsevol solució que es doni en aquest cas serà dolenta, perquè el mal està fet i el més gran d'aquests mals, és el desprestigi profund i manca de confiança que els ciutadans de Mataró tenen en les persones que dirigeixen aquest Ajuntament.

El senyor Joan Mora creu que ha quedat clara la situació en què ens trobem. Des de CiU pensem que no li tocava al Sr. Secretari pronunciar-se sobre aquest fet, malgrat no posem en dubte el seu informe jurídic.

D'altra banda, és evident que hem de fer debats al Ple. Però quan jo li dic, Sr. Alcalde, que vostè treballa amb tota l'orquestra simfònica de tots els mitjans municipals, em refereixo a què vostè fa política utilitzant tots aquests mitjans a la seva disposició, perquè, per exemple, una notícia generada pels seus serveis de comunicació diu: "El Ple votarà el dictamen que rebutja la revisió dels acords sobre Can Fàbregas i Caralt" però, en canvi, aquests mitjans no fan notícia quan CiU presenta un document demanant el què.

Aquí tenim una doble manera de fer. Els serveis de comunicació de la casa haurien d'estar al servei de tots i no només dels partits al Govern.

Finalment, Sr. Alcalde, desgraciadament crec que el mal ja està fet. Per desgràcia aquí hi haurà un regidor d'aquesta sala que no podrà mirar als ulls dels ciutadans amb la mateixa claredat que abans i això ens dol. S'ha perdut una oportunitat d'aclarir els fets. Reflexioni.

El senyor Xavier Safont-Tria anuncia el seu vot en contra i demana que es retiri aquest punt a fi de poder examinar la informació que ha comprovat el Sr. Secretari per tenir més dades al respecte.

El que a mi em dol més és que sembla que des de la Generalitat, des del Govern socialista es tingui diferent criteri a l'hora de jutjar i d'interpretar la llei. Tots coneixem el cas de Terres Cavades on regidors convergents hi estaven implicats amb interessos particulars, davant els quals el Govern socialista va aturar un pla parcial, i ara, on hi ha un Govern amb un regidor socialista, sembla que no tenim la mateixa contundència.

Sr. Alcalde assumeixi les responsabilitats polítiques que es derivin de l'incompliment de la llei que s'ha produït.

El senyor Alcalde no li admet que digui que s'ha incomplert la llei. Si creu que sí, Sr. Safont-Tria, ja sap què ha de fer. Hi ha hagut un error que no és determinant i del qual no es deriven responsabilitats jurídiques ni administratives. No hi ha incompliment de la llei. Aquí sí que fem mal, escampant coses que no són veritat. Procurem tots plegats ser rigorosos a l'hora d'engegar determinades coses que no se sustenten en res i es desmunten amb un simple informe.

Sr. Mojedano, és molt bonica la cita, ja me la farà arribar, però el seu discurs és reiteratiu.

El Govern té el ple convenciment d'haver fet les coses ben fetes, amb els errors que som capaços de reconèixer, i de continuar treballant per aquesta ciutat. Mentrestant hem hagut d'aguantar xiulets, insults, pintades... i ho hem fet també amb la cara ben alta.

D'altra banda, aclarir que els serveis de comunicació de l'Ajuntament informen dels acords i l'altre dia hi va haver un acord en una comissió informativa en què es va determinar que s'havia d'informar. Així es va procedir.

Tornem doncs al punt de l'Ordre del Dia per poder passar a la votació. Recordem que el punt deia exactament: "Sol·licitud del grup municipal de CiU per a la revisió d'ofici dels acords urbanístics relatius al sector illa Fàbregas i Caralt", al qual s'ha afegit la proposta de dictamen d'aquest Govern de "No admetre la sol·licitud del grup municipal de Convergència i Unió per a la tramitació del procediment de revisió d'ofici dels acords del Ple i de la Junta de Govern esmentats a la part expositiva d'aquesta acord, degut a què cap d'ells conté vicis d'invalidesa".

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Marcel Martínex, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

-Servei de Llicències d'Activitats-

5 - APROVACIÓ DEL PLA DE SERVEIS DE TEMPORADA DE LES PLATGES DE MATARÓ DURANT L'ESTIU DE 2008.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"Davant la proximitat de la temporada estiuenca es fa necessari plantejar la dotació de serveis de temporada a la platja de Mataró i la normativa que els reguli.

VIST allò que disposa Llei 22/1988, de 28 de juliol de Costes, Reglament general pel desenvolupament i execució de la Llei esmentada Real Decret 1471/1989 d'1 de desembre, i el Decret 248/1993 de 28 de setembre sobre la redacció i aprovació dels plans d'ordenació de platges i dels plans d'ús de temporada.

LA CONSELLERA DELEGADA D'INNOVACIÓ I PROMOCIÓ DE CIUTAT que subscriu, PROPOSA AL PLE DE L'AJUNTAMENT l'adopció del següent acord:

1) Aprovar la normativa reguladora de l'explotació dels serveis de temporada a la platja de Mataró, d'acord amb el text que s'acompanya.

2) Aprovar per a l'any 2008, la instal·lació de:

A) Quioscos de menjars i begudes: 6 mòduls de 20 m2 + 100 m2 de terrassa.

B) Quioscos bar: 5 mòduls. 4 mòduls de 12,5 m2 + 37,5 m2 de terrassa i 1 mòdul de 8 m2 + 42 m2 de terrassa.

C) Terrasses de bar: 5 de 50 m2 com a màxim.

D) Lloguer de gandules: 7 zones amb una superfície de 20 m2.

E) Servei de biblioplatja: 1 mòdul de 20 m2 + 100 m2 de terrassa.

F) Punt de venda de productes de bany: 1 mòdul de 8 m2.

G) Xarxes de voleibol: 6 xarxes. Camps de futbol: 2 camps. Cistelles bàsquet: 2.

H) Dutxes: 13.

I) Cadires de vigilància: 5.

J) Caseta sanitària: 1 mòdul de 6 x 2,40 m.

K) Punt d'informació turística: 1 mòdul amb unes dimensions mínimes de 2,22 m x 2,22 m.

L) Instal·lació de megafonia.

M) Pal de bandera de l'estat de la mar: 6.

N) Papereres: una per cada 50 metres aproximadament en totes les platges.

O) Zona d'abalisament.

P) Passeres de fusta: 5.

Q) Activitats culturals, lúdiques i esportives de promoció de l'espai de la platja, situades a les zones indicades al plànol corresponent.

3) Sol·licitar a la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes, de la Generalitat de Catalunya, l'autorització per a l'ocupació del Domini Públic per tal de poder instal·lar els serveis de temporada, així com l'aprovació del Pla de serveis de temporada de les platges i del mar territorial de Mataró per a la temporada 2008."

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció de CiU per les raons següents:

En primer lloc, entenem que això és simplement un compliment de l'expedient, que es fa cada any, amb la novetat que ja ha comentat la Sra. Romero.

En segon lloc, entenem que en aquest Pla d'Usos s'afegeix el tema del famós "trenet", malgrat la Sra. Romero hagués manifestat per activa i per passiva que va ser un fracàs en el seu dia. CiU no entén, doncs, que es torni a incorporar aquesta qüestió.

D'altra banda, també observant el Pla d'Usos ens n'hem adonat que el tema de l'accessibilitat per a gent discapacitada no es reflecteix prou. Hi ha 6 o 7 accessos però no hem sabut veure si aquests accessos arriben fins a la platja i fins a l'aigua. Creiem que és un tema prou important com perquè se'n faci esment.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, celebra que una de les demandes recents del PP s'hagi tirat endavant finalment i agraeix que la Sra. Romero hagi tingut el detall de recordar que aquest grup n'havia estat el promotor.

Per aquests motius i perquè entenem que s'enceta un camí interessant, precisament en això d'aprofitar la potencialitat que té la platja per millorar tot allò que fa referència al turisme, l'atracció i la vinguda de gent d'altres comarques, el PP hi votarà a favor, cosa que trenca l'abstenció de les últimes votacions.

Encoratgem el Govern a seguir amb aquest camí a fi de millorar els recursos que podem oferir a tots aquells que puguin venir a gaudir del nostre front marítim i perquè tinguin presents les propostes de millora que es fan.

La senyora Alícia Romero respon al regidor Martínez que en realitat el que estem fent és complir la llei, perquè, de fet, per poder posar en marxa el servei de la platja cal aprovar el Pla d'Usos i qui és competent en aquests moments, gràcies a l'aprovació de l'Estatut de Catalunya, és la Generalitat.

Pel que fa al "trenet", aclarir al Sr. Martínez que he dit que tal i com es va plantejar l'any passat no ha tingut l'èxit que s'esperava i, per tant, el que estem fent amb el Servei de Mobilitat i l'IMPEM és analitzar i estudiar nous circuits i noves fórmules que permetin que si aquest servei es posa en marxa tingui molt més èxit.

En relació amb el tema de l'accessibilitat, convé destacar que com indica el Pla d'Usos hi ha tres accessos adaptats al front litoral. No podem arribar molt sovint a la platja perquè la natura ens condiciona, però els tres accessos adaptats permeten arribar fins a la sorra.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

-Servei de Cooperació i Agermanaments-

6 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 576/2008 DE 18 DE GENER DE NOMENAMENT DELS MEMBRES DEL CONSELL MUNICIPAL PER A LA SOLIDARITAT I LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL.

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, dóna compte del següent decret:

"Decret

567/2008 de 18 de gener

Assumpte: Exp. 05/08 Nomenament dels membres del Consell Municipal per la Solidaritat i Cooperació Internacional

Òrgan: ALCALDIA

Expedient: 05/2008

L'actual Consistori Municipal va ser constituït el 16 de juny de 2007 a partir de les eleccions del 27 de maig del mateix any.

Una de les accions que s'ha portat a terme d'ençà de l'inici del nou consistori ha estat una nova proposta de coordinació i de suport a l'activitat dels diferents consells municipals, com a resultat d'un procés de revisió que anteriorment s'havia portat a terme.

Un cop establerts els mecanismes de suport i coordinació del diferents consells que contribuiran a millorar la participació de la ciutadania en el govern de la ciutat, es proposa constituir el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional.

El funcionament del Consell Municipal per a la Solidaritat i la Cooperació Internacional està regulat pel seu reglament, aprovat pel Ple de l'Ajuntament en data 8 de juny de 2.000.

En l'article 4 el Reglament del Consell Municipal per a la Solidaritat i la Cooperació Internacional estableix que el Consell està integrat per persones nomenades per l'alcalde-president de l'Ajuntament de Mataró, a proposta dels grups municipals i entitats per a les quals es preveu representació. I en l'article 5 s'estableix la composició del Consell que serà presidit pel Sr. alcalde.

En virtut de les atribucions atorgades per la legislació vigent,

RESOLC:

Primer.- Nomenar com a membres del Consell Municipal per a la Solidaritat i la Cooperació Internacional, per a l'actual mandat municipal, les següents persones:

A) Com a Vicepresident: Conseller delegat de Participació Ciutadana: Sr. Carlos Fernández Báez

B) Com a vocals del Plenari del Consell:

a) El conseller delegat de Presidència: Sr. Esteve Terradas Yus

b) Per a cada grup municipal constituït:

Grup municipal PSC

- Sr. Ramon Salicrú Puig

Grup municipal ICV-EUiA

- Sr. Jordi Merino Noé

Grup municipal CiU

- Sr. Jordi Fernàndez i Fàbrega

- Sra. Núria Guañabens i Mayol (suplent)

Grup municipal PPC

- Sr. Mamadou Alfa Djalo

Grup municipal CUP

- Sra. Alba Galan García

- Sra. Maria Zaloña Sainz (suplent)

c) per cadascuna de les associacions i entitats de la ciutat relacionades amb temes de solidaritat i cooperació al desenvolupament:

Casal d'Amistat amb Cuba de Mataró

- Sr. Antonio Rodríguez Avellaneda

- Sr. Vicente Del Rio Leon (suplent)

Fundació Pau i Solidaritat

- Sr. Esteban Martínez Ruíz

- Sr. Manuel Luna Garcia (suplent)

Associació per a la col.laboració i el desenvolupament del Tercer Món Haribala

- Sr. Joaquim Tarragó i Roqueta

- Sra. Isabel López Ruiz (suplent)

Fundació Intermón Oxfam

- Sra. Glòria Martin Ciscar

- Sra. Sandra Fullola Castelló (suplent)

Associació ANAFA Los Amigos de Ziguinchor

- Sr. Tomas Diande Da Costa Lopes

- Sra. M. Concepción Ros Boltà (suplent)

Col€lectiu de Teatre EPMA de Mataró

- Sr. Juan Antonio Ciller López

- Sra. Agnès Sánchez Cadena (suplent)

Associació d'Amics del Bisbe Joan Godayol

- Sra. Carme Iglèsias i Clos

- Sr. Joaquim Montserrat i Bartra (suplent)

Creu Roja Assemblea Local de Mataró

- Sr. Ramon Domenich Pujol

- Sr. Joan Alberdi Manonelles (suplent)

Associació per la promoció de les cultures, la integració social i l'ajuda al desenvolupament dels pobles Planeta

- Sr. Michel Badji Diatta

- Sr. N'Fally Fatty (suplent)

Associació d'Amics de l'Escola Pia al Senegal

- Sr. Francesc Vea i Castells

- Sr. Antoni Martinez Sánchez (suplent)

Amics de la República Dominicana per al desenvolupament dels pobles

- Sra. Rita Baumann Bremenkamp

- Sra. Aurora Angulo Cañete (suplent)

Coral Primavera per la Pau

- Sr. Àngel Puig Boltà

Fundació Privada Grup Tercer Món-Mataró

- Sr. Jeroni Escoda i Canals

- Sr. Joaquim Puig i Puig (suplent)

Associació d'Ajut Social i Cultural al Senegal " Sandaga"

- Sr. Momodou Sillah

Associació Catalana d'Amics del Poble Saharauí € ACAPS-

- Sra. Ana Gómez Cantador

- Sra. Montse Guardiola Tamboleo (suplent)

Fundació Josep Comaposada

- Sra. Isabel Ruiz Llamas

Associació Cultural Sabusiré

- Sr. Juju Sumbunu

d) la cap del servei de Civisme i Cooperació: Sra. M. Àngels Briansó Montoro

e) la tècnica municipal de programes de cooperació: M. Dolors Fernández Alegre, que actuarà com a secretària del Consell

Segon.- Donar compte d'aquest decret en el proper Ple Municipal

Tercer.- Notificar aquesta resolució a les persones interessades"

Els regidors presents es donen per assabentats.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

7 - DESAFECTACIÓ DEL PIS DE PROPIETAT MUNICIPAL SITUAT A L'ÀTIC A, ESCALA A, DE L'EDIFICI DEL CARRER MADOZ, 28-30, DE MATARÓ

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"L'Ajuntament és propietari de l'edifici situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, el qual es composa de 38 habitatges, edifici tradicionalment destinat a vivendes de mestres.

L'habitatge àtic A, de l'escala A, actualment qualificat de bé de domini públic afecte al servei públic, va quedar buit, en haver tornat la possessió el mestre que l'ocupava.

La situació actual de desocupació de l'habitatge, juntament amb la necessitat municipal d'assignar-li un nou ús adequat a les actuals necessitats econòmiques i socials municipals, ha portat a considerar l'oportunitat d'alterar la seva qualificació, per tal que passi a gaudir de la qualificació jurídica de bé patrimonial, que és adient amb els usos i destins previstos per a aquest departament, com a habitatge.

L'Ajuntament ha obtingut prèviament autorització del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, per procedir a la seva desafectació.

Resulta competent per a aprovar l'alteració de la qualificació jurídica dels béns municipals el Ple de l'Ajuntament, tal com disposa l'article 52.2.l) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb majoria absoluta segons disposa l'article 114.3.m) del mateix cos legal.

Per tot l'anterior, proposo al Ple municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.- Desafectar inicialment l'habitatge àtic A, de l'escala A, de l'immoble municipal situat al carrer Madoz, 28-30, d'aquesta ciutat, fins ara qualificat de bé de domini públic afecte a usos escolars, per tal que passi a gaudir de la qualificació jurídica de bé patrimonial.

SEGON.- Sotmetre l'expedient de desafectació a informació pública per un termini de vint dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que les persones interessades puguin comparèixer en l'expedient i formular les al·legacions i reclamacions que estimin oportunes. De no formular-se al·legacions ni reclamacions durant el tràmit d'informació pública, la desafectació que aquí s'acorda inicialment s'entendrà aprovada definitivament, i es disposarà l'anotació de les corresponents modificacions en l'inventari de béns municipal."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

8 - ADSCRIPCIÓ DE L'EQUIPAMENT CONEGUT COM "CAFÉ DEL MAR", AMB FRONT A L'AVINGUDA DEL MARESME, 269, DE MATARÓ, A PUMSA.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA, ha sol·licitat a aquest Ajuntament poder disposar de l'edifici conegut com "Cafè del Mar", situat a l'avinguda del Maresme, 269, de Mataró.

Consten a l'expedient administratiu informe de valoració de la finca i informe jurídic relatiu a l'adscripció.

Resulten d'aplicació el Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya, el Decret 179/1995, pel qual s'aprova el Reglament d'obres activitats i serveis dels ens locals (arts. 214 i següents), i l'article 222 del decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Adscriure a favor de PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA (PUMSA), amb NIF A-59.323.642, i domicili social al carrer Pablo Iglesias, 63, de Mataró, l'immoble situat a l'avinguda Maresme, 269, de Mataró, que constitueix la finca registral 11.398, inscrita al Volum 3413, Llibre 254 de Mataró, Foli 6, qualificat de bé de domini públic afecte al servei públic, per al compliment dels seus fins. La finca té 1.002,26 metres quadrats construïts, i s'ha valorat en 1.798.953,77 euros.

SEGON.- Incloure aquesta adscripció en la propera modificació de l'inventari municipal de béns que es dugui a terme.

TERCER.- Sol·licitar el Sr. Registrador de la Propietat del Registre núm. dos de Mataró, l'assentament de l'adscripció per nota al marge.

QUART.- Comunicar l'anterior acord al Servei d'Ingressos, al Servei d'Urbanisme, a la Secció de l'Oficina Pressupostària, i a PUMSA."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que el seu grup hi votarà a favor, però abans planteja una petita reflexió:

Nosaltres ja ens hem mostrat alguna vegada crítics amb alguns usos que s'ha decidit donar a alguns equipaments, entre els quals, el Cafè de Mar. Ja saben vostès que en campanya electoral ja vam llançar la proposta d'ampliació del port i creiem que tant per la inversió que s'hi ha destinat, com per la ubicació prop del mar i per un concepte de posicionament de la ciutat en el futur, aquest edifici hauria de ser un dels elements importants d'aquest projecte possible en què haurem de treballar plegats. En aquest sentit llancem de nou al Govern la idea que reconsideri, arribat el moment, l'ús que s'ha decidit donar a aquest Cafè de Mar.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió anuncia el vot favorable del seu grup a aquest punt de l'Ordre del Dia. Es mostren satisfets pel fet que s'hagi resolt ràpid l'arribada dels Serveis Territorials d'Educació a la ciutat, així com agraeixen als cooperadors la seva predisposició perquè durant aquest temps pugui ser ocupat aquest espai €que d'una forma definitiva serà per a ells€ per aquests Serveis Territorials.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, recorda que el Cafè de Mar és un patrimoni de la Unió de Cooperadors, expropiat després de la guerra del 36 per la dictadura feixista. El vot serà negatiu perquè no s'ha informat d'una forma adequada del futur de l'edifici a la Fundació de Cooperadors de Mataró i perquè nosaltres entenem que aquest patrimoni s'ha de retornar íntegrament als seus propietaris legítims, per tant, a l'esmentada Fundació.

El senyor Pau Mojedano aclareix que el que hem dit nosaltres no té res a veure amb el fet que ara temporalment s'hi allotgin els Serveis Territorials; ens referíem al seu ús definitiu.

La senyora Montserrat López constata que la Fundació de Cooperadors de Mataró sí que ha estat informada de l'ús de l'edifici i del tràmit que avui veníem a fer en aquest Ple municipal. Òbviament, aquest Govern continua mantenint que l'objectiu final és que aquest edifici es pugui destinar a la fundació Unió de Cooperadors.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: Cap.

-Servei d'Ingressos-

9 - APROVACIÓ MODIFICACIÓ PROVISIONAL ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LA TAXA PELS DOCUMENTS QUE EXPEDEIXI O QUE ESTENGUI L'ADMINISTRACIÓ O LES AUTORITATS MUNICIPALS A INSTÀNCIA DE PART, PER INCLOURE-HI DUES NOVES TAXES, AMB LES SEVES TARIFES, PER CERTIFICACIONS D'HABITANTS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT (ABS).

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Es proposa en aquest expedient afegir uns nous supòsits a l'Ordenança reguladora de la Taxa pels documents que expedeixi o que estengui l'administració o les autoritats municipals a instància de part. Es tracta de regular unes noves taxes que cobreixi el cost dels certificats que sol·liciten els farmacèutics quan han de demanar l'obertura d'una nova farmàcia.

Consta a l'expedient informe del cap del Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions que explica els supòsits en què es sol·liciten aquestes Certificacions i el cost de la seva realització, i consta així mateix, informe econòmic on s'expressa que la taxa que es proposa no sobrepassa el cost del servei.

Fonaments de dret

L'article 20 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, estableix que les entitats locals poden establir taxes per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic local, així com per la prestació de serveis públics o la realització d'activitats administratives de competència local que es refereixin, afectin o beneficiïn de manera particular als subjectes passius.

L'article 24 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, estableix que l'import de les taxes per la prestació d'un servei o per la realització d'una activitat no podrà excedir, en el seu conjunt, dels cost real o previsible del servei o activitat de que es tracti o, en el seu defecte, del valor de la prestació rebuda.

Ja hem assenyalat abans que figura a l'expedient, el pertinent estudi de costos, del qual se'n dedueix que les quantitats resultants com a tarifes per l'expedició d'aquestes certificacions, no excedeixen del cost real d'aquest servei.

El text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l'aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals. A l'empara del que preveu l'article 17 d'aquesta esmentada llei, procedeix en primer lloc fer l'aprovació provisional de les noves taxes i exposar-les al públic per un termini mínim de 30 dies.

L'òrgan competent per l'aprovació de les modificacions de les ordenances fiscals i aprovació de noves taxes, és el Ple de la Corporació, i a partir de l'entrada en vigor de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local, l'acord d'aprovació s'haurà d'adoptar per majoria simple.

Un cop s'hagi fet l'aprovació provisional, l'acord s'exposarà al públic en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l'anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la província i a un dels diaris de major difusió de la província.

Per tot això, la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació proposa al ple de l'Ajuntament, l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Aprovar provisionalment la creació de dues noves taxes per l'expedició de certificats d'habitants per àrea bàsica de salut (ABS).

Segon.- Modificar provisionalment l'Ordenança reguladora de la Taxa pels documents que expedeixi o que estengui l'administració o les autoritats municipals a instància de part, per incloure-hi aquestes noves taxes esmentades, amb les seves tarifes, d'acord amb el següent detall:

Proposta

Taxa per expedició certificats d'habitants per ABS en data històrica diferent de l'1 de gener

267,00 €

Taxa per expedició certificats d'habitants per ABS en data que es faci el càlcul

10,00 €

Tercer.- Exposar al públic en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament els anteriors acords provisionals, durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l'anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la província i a un dels diaris de major difusió de la província.

Durant el període d'exposició pública de la modificació de l'ordenança per la inclusió d'aquestes noves taxes, els que tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l'article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d'exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats."

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup. Entenen que l'emissió d'aquest certificat suposa una càrrega de feina i aquesta càrrega de feina té uns costos determinats, i per tant la persona que ho sol·liciti ha de fer-se càrrec d'una part d'aquests costos. El que no acabem d'entendre és per què s'aproven ara, a data d'avui, quan fa tot just un mes que s'han aprovat les ordenances fiscals.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comparteix el mateix dubte que la Sra. Soler. El PP de manera reiterada, sempre que hem discutit les ordenances, ha posat en dubte l'atribució de costos que el Govern ha presentat per a algun dels serveis. Davant d'aquest dubte que plantegem regularment, no estem d'acord amb la proposta i ens hi abstindrem.

La senyora Montserrat López respon, tal com ja va explicar a la comissió informativa de Serveis Centrals, que ha estat a partir del mes de desembre que han tingut aquesta forta demanda per part de les persones que volen obrir les farmàcies mitjançant aquest nou certificat i és per això que el tràmit de les ordenances ja feia temps que estava a punt de ser aprovat definitivament. Aleshores no havia marge de maniobra i per aquest motiu ho estem fent en aquest moment.

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, recorda al Sr. Mojedano que si més no l'atribució de costos no la fa el Govern, sinó que la realitza tot el cos de funcionariat de la casa a través dels estudis pertinents.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

10 - ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AL PROTOCOL GENERAL DEL PLA DE CONCERTACIÓ XARXA BARCELONA MUNICIPIS DE QUALITAT 2008-2011 DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, I AUTORITZACIÓ DE L'ADHESIÓ ALS SEUS ENS LOCALS DEPENDENTS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Durant el mandat 2000-2003 la Diputació de Barcelona va implantar un nou sistema de cooperació amb els municipis, anomenat XARXA BARCELONA MUNICIPIS DE QUALITAT, que substituïa el Pla de Cooperació i Assistència Local (PCAL) vigent des de l'any 1988.

XARXA BARCELONA MUNICIPIS DE QUALITAT és un conjunt d'accions de cooperació entre els ens locals de la província de Barcelona, destinades a desenvolupar xarxes d'infrastructures i serveis locals de qualitat.

Amb l'objectiu de consolidar aquest instrument de col·laboració amb els ens locals de la província la Diputació ha decidit renovar el seu compromís amb el projecte Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (XBMQ) i promoure un nou Protocol General del Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat per al període 2008-2011.

En aquest sentit, en data 20 de desembre de 2007, el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar el Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011 que es converteix en l'instrument que defineix el marc legal de la XBMQ i estableix els objectius comuns i la metodologia de treball per als seus membres. Així mateix va aprovar convocar als ens locals a presentar les seves propostes / sol·licituds per als àmbits de:

Programa de suport a les infraestructures i equipaments

Programa complementari de mobiliari d'espai públic

Programa de suport als serveis i activitats municipals

Per entrar a formar part de la Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat, la Diputació de Barcelona proposa als ens locals del seu àmbit territorial que s'incorporin al projecte mitjançant l'adhesió al Protocol General de Concertació "Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat"2008-2011, que haurà de ser aprovada pels òrgans competents dels ens locals i notificada a la Diputació. En el cas dels organismes autònoms locals, entitats públiques empresarials i societats mercantils participades per ens locals, s'haurà d'acompanyar la seva adhesió amb l'autorització dictada per l'òrgan competent de l'ens local del qual depenen o al qual estan vinculats.

L'adhesió al Protocol general prèvia és requisit indispensable per a la concertació d'ajuts i la formalització administrativa d'actuacions derivades del Pla de concertació per al període 2008-2011

L'adhesió, no obstant, no comporta, per ella mateixa, cap més obligació que la de reconduir els actes i instruments concrets de desplegament a les pautes formals establerts pel dit Protocol. Ni la seva aprovació ni l'adhesió al mateix donaran lloc a compromisos concrets o de caràcter econòmic.

Les relacions convencionals entre la Diputació de Barcelona i els ens locals adherits derivades d'aquest Protocol, no suposen cap limitació de la capacitat o dels competències respectives de les parts contractuants, i s'estableixen sens perjudici de les relacions jurídiques de qualsevol naturalesa, establertes per les dites parts d'acord amb la Llei, incloent-hi altres relacions convencionals, formalitzades , quan s'escaigui, al marge d'aquest instrument.

la Diputació de Barcelona el 29 de gener de 2004, és l'instrument que defineix el marc legal de la XBMQ i que estableix els objectius comuns i la metodologia de treball per als seus membres.

Atès que aquest protocol es fonamenta en les previsions normatives contingudes en la Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local , en el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, així com en el Reglament d'obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya (ROAS) sobre la potestat dels ajuntaments per subscriure convenis interadministratius de col·laboració i cooperació.

La Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Adherir-se al Protocol General del Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011, aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona el 20 de desembre del 2007, que constitueix la llei de vincle convencional existent entre la Diputació i els ajuntaments que participin en el programa, destinat a desenvolupament de xarxes d'infrastructures i serveis locals de qualitat, a l'objecte de fer efectives les ajudes i subvencions que es sol·licitin a la Diputació de Barcelona.

Segon.- Que el Ple de l'Ajuntament autoritzi l'adhesió dels seus ens dependents Patronat Municipal d'Esports, Patronat Municipal de Cultura, Institut Municipal d'Educació, Institut Municipal de Promoció Econòmica, Escola Universitària Politècnica de Mataró, Societats Mercantils Promocions Urbanístiques de Mataró SA (PUMSA), Aigües de Mataró SA, Gestió Integral de Trànsit Mataró SL (GINTRA), Prohabitatge Mataró SA , EPE Mataró Audiovisual i EPE Parc Tecnocampus Mataró, al Protocol General del Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011, aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona el 20 de desembre del 2007.

Tercer.- Remetre el pertinent certificat de l'anterior acord a la Diputació de Barcelona per fer efectiva la present adhesió."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 11 i 12 per venir referits a temàtiques coincidents.

-Servei de Compres i Contractacions-

11 - RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 10612/2007, DE 28 DE DESEMBRE, PEL QUAL S'APROVA LA LIQUIDACIÓ DEFINITIVA 2006 DEL SERVEI PRESTAT PER LA MERCANTIL VIATGES ARAN, SA, COM A CONCESSIONÀRIA DEL SERVEI DE GESTIÓ I DINAMITZACIÓ DE L'ALBERG DE CAN SOLERET.

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, presenta la proposta següent:

"Per Decret d'alcaldia núm. 10612/2007, de 28 de desembre, es va aprovar la liquidació definitiva 2006 del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret; i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat pel Ple Municipal.

En conseqüència, la presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a Il·lm. Ple Municipal l'adopció del següent ACORD:

Únic.- Ratificar el decret d'alcaldia núm. 10612/2007, de 28 de desembre, que literalment disposa:

"Mitjançant informe de data 17/12/2007, la cap del Servei de Joventut i Dona, proposa la liquidació definitiva per la gestió de l'alberg de Can Soleret a l'empresa Viatges Aran, SA, per l'any 2006 per un import de 4.791,38 €.

Consta informe de data 20/12/2007 efectuat pel Servei de Gestió Econòmica en el que es conclou:

- Que quant al manteniment preventiu, normatiu i correctiu de l'edifici de Can Soleret al que fa referència el règim econòmic del plec de clàusules tècniques es remeten a l'informe presentat per l'arquitecte tècnic municipal del Servei de Manteniment, en els quals es posa de manifest que " Es pot considerar insuficient la part de la planificació prevista i fixada per l'any 2007, i que les mancances detectades, hauran de ser subsanades en el proper exercici 2008. Com a normatiu, es pot considerar quasi complert. No consta de que en tot l'any 2007 s'hagi fet la posta a punt de les calderes. Com a correctiu, es pot considerar acceptable i suficient. Com a preventiu, es pot considerar acceptable amb mancances"

- Que consta a l'expedient informe de la cap del Servei de Joventut i Dona que exposa que el manteniment normatiu previst és quasi complert, però s'haurà de justificar en la liquidació definitiva del 2007 la posta a punt de les calderes.

- Que en l'expedient consta que no es compleix la planificació de manteniment del centre a càrrec del concessionari, i tampoc la valoració d'aquest per procedir al seu descompte de les liquidacions presentades.

- Que la liquidació definitiva de l'exercici 2006 del servei públic de gestió i dinamització l'alberg de Can Soleret (d'acord amb el que estableix el plec de clàusules) ascendeix a 16.217,04 euros. Durant l'exercici 2006 es van reconèixer obligacions per la prestació d'aquest servei per import de 11.425,66 euros, per tant, correspon reconèixer la diferència resultant per import de 4.791,38 euros en el pressupost 2007. En la partida 60300/462130/47000 hi ha crèdit adequat i suficient per a l'autorització, disposició i reconeixement de la liquidació definitiva del període 2006 per un import de 4.794,38 €.

En relació al manteniment, l'informe de la cap del Servei de Joventut i Dona manifesta que es reafirmen en l'informe de la coordinadora de l'Àrea de Serveis Personals de data 28/12/2006, en el qual s'exposava que " En el moment de fer en canvi de concessionari es van detectar uns endarreriment del manteniment de l'equipament no atribuïbles a Viatges Aran, SA però que van haver d'assumir, conjuntament amb l'Ajuntament de Mataró, pel correcte funcionament de l'alberg. Així mateix van aparèixer alguns problemes tant estructurals com de la instal·lació del sistema d'aigua no previstos i que es van haver d'anar reparant. Que per aquests motius, l'actual empresa concessionària Viatges Aran, SA, no va poder aplicar el pla de manteniment previst inicialment si bé ha anat arranjant i fent altres manteniments necessaris pel funcionament de l'alberg, motiu pel qual es considera adequat pagar la liquidació 2005".

Atès el calendari d'òrgans de govern i la necessitat d'aprovar la liquidació definitiva de l'exercici 2006 abans de la finalització de l'any.

En ús de les facultats que m'atorga la llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, RD Legislatiu 781/1986 de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

RESOLC:

Primer. Aprovar la liquidació definitiva de l'any 2006 del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret, la qual ascendeix a l'import de 4.791,38 €.

Segon. Autoritzar, disposar i reconèixer l'import de 4.791,38 euros a favor de Viatges Aran, SA, amb càrrec a la partida 60300 462130 47000 (op. tipus ADO núm. 200700068531).

Tercer. Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió del Ple Municipal d'aquesta Corporació."

12 - RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 10613/2007, DE 28 DE DESEMBRE, PEL QUAL S'APROVA LA LIQUIDACIÓ PROVISIONAL 2007 DEL SERVEI PRESTAT PER LA MERCANTIL VIATGES ARAN, SA, COM A CONCESSIONÀRIA DEL SERVEI DE GESTIÓ I DINAMITZACIÓ DE L'ALBERG DE CAN SOLERET.

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, presenta la proposta següent:

"Per Decret d'alcaldia núm. 10613/2007, de 28 de desembre, es va aprovar la liquidació provisional 2007 del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret; i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat pel Ple Municipal.

En conseqüència, la presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a Il·lm. Ple Municipal l'adopció del següent ACORD:

Únic.- Ratificar el decret d'alcaldia núm. 10613/2007, de 28 de desembre, que literalment disposa:

"Mitjançant informe de data 18/12/2007, la cap del Servei de Joventut i Dona, proposa l'aprovació de la liquidació provisional per la gestió de l'alberg de Can Soleret a l'empresa Viatges Aran, SA, per l'any 2007 per un import de 13.196,26 €.

Consta informe de data 20/12/2007 efectuat pel Servei de Gestió Econòmica en el que es conclou:

- Que quant al manteniment preventiu, normatiu i correctiu de l'edifici de Can Soleret al que fa referència el règim econòmic del plec de clàusules tècniques es remeten a l'informe presentat per l'arquitecte tècnic municipal del Servei de Manteniment, en els quals es posa de manifest que " Es pot considerar insuficient la part de la planificació prevista i fixada per l'any 2007, i que les mancances detectades, hauran de ser subsanades en el proper exercici 2008. Com a normatiu, es pot considerar quasi complert. No consta de que en tot l'any 2007 s'hagi fet la posta a punt de les calderes. Com a correctiu, es pot considerar acceptable i suficient. Com a preventiu, es pot considerar acceptable amb mancances"

- Que, d'acord amb l'esmentat informe del Servei de Manteniment, la cap del Servei de Joventut i Dona diu que s'haurà de justificar en la liquidació definitiva del 2007 la posta a punt de les calderes.

- Que en l'expedient consta que no es compleix la planificació de manteniment del centre a càrrec del concessionari, i tampoc la valoració d'aquest per procedir al seu descompte de les liquidacions presentades.

- Que en la partida 60300/462130/47000 hi ha crèdit adequat i suficient per a l'autorització, disposició i reconeixement d'aquesta liquidació per l'import de 13.196,26 euros. La liquidació definitiva s'haurà d'imputar al pressupost 2008, per la qual hi ha una consignació de 18.000,00 euros amb la qual s'haurà de finaçar la liquidació definitiva 2007 i la provisional 2008.

L'esmentat informe de data 18/12/2007 de la cap del Servei de Joventut i Dona exposa:

- que consideren que la gestió feta per l'empresa concessionària és correcta respecte de l'ús propi de l'equipament d'alberg.

- que d'acord amb l'informe de manteniment previst per l'any 2007 es desprèn que el manteniment correctiu és suficient. Que del manteniment normatiu previst és quasi complert però haurà de justificar en la liquidació definitiva de l'any 2007, la realització de la posta a punt de les calderes. Per últim, el manteniment preventiu és acceptable, però s'ha detectat alguna mancança respecte al protocol i al certificat de control de legionel·losi que igualment s'haurà de justificar en la liquidació definitiva de l'any 2007 que el concessionari haurà de presentar durant l'any 2008.

Atès el calendari d'òrgans de govern i la necessitat d'aprovar la liquidació provisional de l'exercici 2007 abans de la finalització de l'any.

En ús de les facultats que m'atorga la llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, RD Legislatiu 781/1986 de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

RESOLC:

Primer. Aprovar la liquidació provisional de l'any 2007 del servei prestat per la mercantil Viatges Aran, SA, com a concessionària del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret, la qual ascendeix a l'import de 13.196,26 €.

Segon. Reconèixer l'import de 13.196,26 € a favor de Viatges Aran, SA, amb càrrec a la partida 60300 462130 47000 (op. tipus O núm. 200700068344).

Tercer. Autoritzar l'anotació comptable inversa a càrrec de la mateixa partida per import de 4.803,74 €, en concepte de sobrant de la liquidació provisional 2007 de la concesssió (operació AD/ núm. 200700068530)

Quart. Comunicar a l'adjudicatari Viatges Aran, SA que en la liquidació definitiva de l'exercici 2007 haurà de justificar:

- Respecte del manteniment normatiu, la realització de la posta a punt de les calderes.

- Respecte al manteniment preventiu, la correcció de les mancances detectades respecte al protocol, i el certificat de control de legionel·losi.

Cinquè. Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió que celebri el Ple Municipal d'aquesta Corporació"

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció del seu grup perquè no estan d'acord amb la gestió que es fa d'aquest espai. Al final de tot el problema es redueix a què des del Govern no sap vendre ni promocionar la ciutat, tal com palesen les dades aportades.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 23, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei de Recursos Humans-

13 - PROPOSTA DE CREACIÓ DEL LLOC DE TREBALL DE TRESORER, ADSCRIPCIÓ A LA SOTSDIRECCIÓ DE SERVEIS ECONÒMICS, DE L'ÀREA DE SERVEIS CENTRALS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

En sessió ordinària celebrada el dia 31 d'octubre de 2007, el ple de l'Ajuntament de Mataró va acordar aprovar la plantilla de personal pel 2008 i les modificacions de llocs de treball que se'n derivaven de la seva aprovació. Actualment es proposen unes modificacions que afecten la relació de llocs de personal funcionari, i que es motiven mitjançant el corresponent informe del servei de Recursos Humans.

Prèviament, el servei de Recursos Humans ha informat d'aquestes modificacions a tota la representació sindical, d'acord amb l'article 1 de la pròrroga del Conveni del Personal Laboral i de l'Acord de sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari.

S'incorporen a aquesta proposta plenària com a annexos, l'informe de la tècnica del servei de Recursos Humans, l'informe del Sotsdirector de serveis econòmics i Interventor i l'informe de l'assessora jurídica del servei de Recursos Humans , que justifiquen o avalen la proposta de modificació del lloc de treball de tresorer.

Fonaments de dret

Atès el que disposen els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, i a l'article 291 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, a on es regulen les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació.

Vistos l'informe tècnic del servei de Recursos Humans, l'informe del sotsdirector de serveis econòmics i interventor i l'informe jurídic del servei de Recursos Humans.

Al Ple PROPOSO l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Modificar la Relació de llocs de treball en el sentit següent i amb el contingut de funcions que es fa constar a l'informe-annex de la psicòloga del Servei de Recursos Humans:

- Crear el lloc de treball de Tresorer, i adscriure'l a la Sotsdirecció de Serveis Econòmics, de l'Àrea de Serveis Centrals, amb els següents complements: Lloc tipus 112, SB= Grup A1 CD= 25 i CE= XIX.

- Modificar la nomenclatura del lloc de treball de Cap de Servei d'ingressos i Tresorer, que passarà a anomenar-se Cap de Servei d'ingressos, adscrit a la Sotsdirecció de Serveis Econòmics, de l'Àrea de Serveis Centrals, mantenint el seu lloc tipus i complements salarials.

Segon.- Publicar el corresponent anunci al BOP."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 11, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

14 - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"VISTA la declaració de segona activitat presentada per la funcionària de carrera, senyora ANA VILLAVERDE VALLE, en la que demana la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració.

ATÈS que aquesta segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionària a l'Ajuntament de Mataró.

CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

CONSIDERANT que l'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

CONSIDERANT que l'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

CONSIDERANT que l'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

CONSIDERANT que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ,

ACORDS

PRIMER.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora ANA VILLAVERDE VALLE, - amb plaça de TAE Premsa, adscrita al lloc de treball de Cap del Servei de Comunicació -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de tasques de consultoria i comunicació -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció en els assumptes del lloc públic on es troba o en els que ha desenvolupat en els darrers dos anys.

SEGON.- La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions del lloc de treball, tant del principal com de la segona activitat, que la persona interessada haurà de comunicar.

TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Urbanisme-

15 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE MATARÓ, CATALOGANT AMB NIVELL "A" LA "FÀBRICA CAN MINGUELL".

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern Local, el 8 de gener de 2007, va aprovar inicialment el document de la "Modificació del Pla Especial del patrimoni arquitectònic de Mataró: fàbrica Fàbregas i de Caralt/ Fàbrica Can Minguell", supeditant l'aprovació definitiva a l'aprovació definitiva del "Pla Especial d'integració volumètrica PE-01 àmbit illa 6 Fàbregas i de Caralt" que es tramitava paral·lelament i al "Pla de millora urbana de l'àmbit Rda. Barceló-illa Fàbregas i de Caralt", aprovada provisionalment el 7 de novembre de 2006. Aquest darrer document es va aprovar definitivament el 25 de gener de 2007.

L'adopció d'aquest acord, va ser precedit d'un informe de l'arquitecte Oriol Bohigas de desembre de 2006 (en relació a l'edifici de "Fàbregas i de Caralt") i d'un debat en el sí del Consell del Patrimoni Arquitectònic i ambiental de Mataró, el 18 de desembre de 2006.

Pel que fa a la fàbrica "Fàbregas i de Caralt", la modificació del catàleg que es proposava en aquest document consistia en canviar els actuals nivells de catalogació del conjunt: protecció A (protecció de façanes, volumetria i estructura general de la nau industrial i elements de les porteries) i protecció C (protecció de la xemeneia), passant a nivell de protecció H (protecció documental).

Tal com s'explica al document tècnic, el canvi de catalogació que es proposava, venia donat per la impossibilitat de garantir la permanència del conjunt catalogat de la fàbrica "Fàbregas i de Caralt" i integrar-lo amb èxit i dignitat en el nou centre comercial que el Planejament General vigent proposa en la parcel·la que actualment ocupa la indicada fàbrica.

En la fase procedimental posterior a l'aprovació inicial, es va sotmetre l'acord a informació pública, produint-se un important debat i participació ciutadana. També es va demanar el preceptiu informe a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Respecte a l'opinió pública que es va anar generant al voltant d'aquest acord, es va constituir la plataforma ciutadana "Salvem Can Fàbregas i de Caralt" que reivindicava que no s'enderroqués l'edifici de la fàbrica i feia propostes de caràcter general relacionades amb la protecció i rehabilitació del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

En relació a l'informe sol·licitat a la Direcció General del Patrimoni Cultural, per escrit de 8 de gener de 2007, la Secretària de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona, va demanar a l'Ajuntament, la documentació complementària consistent en una memòria justificativa respecte la pèrdua dels valors històrics de l'edifici que en el seu moment van motivar la seva protecció com a Bé cultural d'interès local.

La memòria no s'ha tramès a la Comissió Territorial, tota vegada que al tractar-se d'un tema que ha provocat un gran ressò ciutadà, s'han assajat i estudiat altres possibles alternatives a la proposta inicialment prevista, partint de l'acord del Ple municipal de data 12 d'abril de 2007. Aquest acord establia encarregar a tècnics competents en la matèria, juntament amb els serveis tècnics municipals, els treballs i estudis necessaris per tal de buscar una alternativa al tractament que s'ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt. Aquest estudi hauria de contemplar, si s'escaigués, el possible trasllat del conjunt industrial a un emplaçament proper, en connexió amb els estudis que també s'han de realitzar en relació al sector veí de TORRIJOS.

Partint d'aquest encàrrec concret del Ple de la corporació, s'han realitzat estudis i treballs encaminats a constatar si l'alternativa del trasllat es possible i/o recomanable.

Aquests estudis de caràcter tècnic, econòmic i urbanístic, han permès que sorgís una proposta alternativa consistent en situar el conjunt de la nau, els seus edicles i el pati que conformen aquestes edificacions, a l'altra banda del carrer Biada, a la cantonada amb el carrer Tetuan.

La proposta comporta el "trasllat o desplaçament" del conjunt arquitectònic catalogat de la fàbrica, el que implica la permanència de la mateixa en contra de la proposta originària que preveia la seva descatalogació i posterior enderroc.

Durant els mesos d'octubre i novembre, l'Ajuntament ha portat a terme un intens programa de participació ciutadana, realitzant al voltant de 25 reunions amb associacions, entitats, agrupacions, membres de la plataforma i ciutadans a nivell particular, entorn al tema de la descatalogació o trasllat de la fàbrica.

En paral·lel, s'ha demanat informe a la Direcció General de Patrimoni Cultural, sobre la possibilitat de traslladar la nau, sense necessitat de descatalogar-la.

Responent a aquesta petició, el Director General de Patrimoni Cultural, ha emès un informe en el que puntualitza que si es tracta d'un trasllat que manté i conserva en la seva integritat les parts de l'edifici que segons la fitxa estan catalogades com a BCIL, no requereix autorització del Departament.

Aquest procés de consulta i reflexió ha permès concretar la proposta municipal sobre el conjunt de can "Fàbregas i de Caralt", consistent en el trasllat de la fàbrica a la cantonada del carrer Tetuan amb el carrer Biada, tot mantenint i conservant en la seva integritat les parts de l'edifici que segons la fitxa del Pla Especial del Patrimoni estan catalogades com a bé cultural d'interès local.

És per això, que del document de modificació del Pla Especial del Catàleg que originàriament comprenia dos canvis, el de la fàbrica "Fàbregas i de Caralt" i el de la "Nau Miguell", ara, en el tràmit de l'aprovació provisional, se n'exclou la corresponent al conjunt industrial de " Fàbregas i de Caralt" (nau, edicles, xemeneia) tota vegada que d'acord amb els antecedents exposats, l'edifici no variarà el seu nivell de catalogació.

Pel que fa a la modificació tramitada relativa a la "Nau Minguell", es recorda que aquest conjunt industrial estava inclòs en el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic amb nivell de protecció H (protecció documental) que permetia el seu enderroc condicionat a deixar constància documental (planimetrica i fotogràfica) d'aquest be. El mateix Pla Especial catalogava també la xemeneia del conjunt amb nivell de protecció V.

Amb la modificació que es tramita es proposa catalogar aquesta nau de "Can Miguell", amb una protecció superior ja que és l'única que en l'actualitat resta d'aquest conjunt industrial, actualment subdividida en dues parts pel carrer Madoz.

Tot i que l'edifici, durant els transcurs dels anys ha sofert algunes alteracions, producte d'annexions i ampliacions, encara conserva la dignitat i sobrietat que caracteritza aquest tipus

d'arquitectura industrial present a Mataró, motiu pel que es proposa la seva catalogació amb un nivell de protecció "A" (façanes, volumetria i estructura general).

Durant el període d'informació pública que va seguir l'aprovació inicial, pel que fa al canvi de catalogació de "Can Minguell", es va presentar una única al·legació per part de la Sra. Anna Maria Martínez Llerena, en la que planteja el següent:

Exposa:

· Que els canvis de nivell de catalogació de la fàbrica Fàbregas i de Caralt i de la fàbrica Minguell no responen a raons arquitectòniques o culturals sinó de practicitat en el desenvolupament urbanístic.

· Que no es pot procedir al canvi de nivells de protecció de diferents béns catalogats a títol de contraprestació.

· Que els documents sotmesos a informació pública no justifiquen les raons tècniques que comporten el canvi de nivell de protecció.

· Que els informes del tècnic en patrimoni cultural en el cas de can Minguell i del departament de Cultura en el cas de can Fàbregas, són preceptius, vinculants i previs al procés endegat.

· Que la jurisprudència del TSJC no considera raó vàlida per a la descatalogació l'existència d'un procés urbanístic en curs.

· Que no existeix cap justificació tècnica pel canvi de nivell de protecció de la nau Minguell.

Demana:

Que es procedeixi a excloure de la Modificació del Pla Especial del Patrimoni, l'antiga fàbrica Minguell.

Consta a l'expedient administratiu, informe de l'arquitecta cap de la secció de patrimoni arquitectònic, que dona resposta a l'al·legació de la Sra. Martínez, en el sentit següent:

1. Respecte a la fàbrica Fàbregas i de Caralt, s'ha modificat el document de Modificació del Pla Especial del Patrimoni en tràmit en el sentit de deixar sense efectes el canvi de nivell de protecció d'aquest bé catalogat. L'apartat antecedents del document explica i raona els motius. Respecte a la fàbrica de can Minguell, el propi document de Modificació del Pla Especial del Patrimoni justifica a l'apartat 2.1 de la memòria d'ordenació els motius arquitectònics i culturals pels que es proposa el canvi de nivell de protecció d'aquest bé, ampliant-ne el grau de protecció.

Tal com explica el document, des del punt de vista arquitectònic, es valora la contundència volumètrica de la nau, la racionalitat i nitidesa de la seva estructura que permet una reutilització versàtil dels espais i el ritme auster de la composició de façanes, característics de la tipologia industrial de l'època.

La catalogació es justifica també pel seu interés en relació a l'entorn remodelat, en el que adquireix nova presència i protagonisme, esdevenint un element identificador del barri, testimoni del passat industrial de Mataró i exemple representatiu dels vapors que a finals del segle XIX principis del segle XX s'instal·laren a llevant del nucli urbà de Mataró.

2. En cap moment el document urbanístic redactat planteja la modificació dels nivells de protecció d'aquests dos béns catalogats com a contraprestació. Ho demostra el fet que el present document de Modificació del Pla Especial del Patrimoni en tràmit ha deixat sense efectes el canvi de nivell de protecció de can

Fàbregas però manté la proposta de canvi de nivell de protecció de la nau Minguell en el sentit d'augmentar-ne el grau de protecció.

3. Tal com s'explica a l'apartat 1 de resposta a aquesta al·legació, el document de Modificació del Pla Especial del Patrimoni en tràmit, justifica a l'apartat 2.1 de la memòria d'ordenació, les raons tècniques que comporten el canvi de catalogació.

4. Tal com s'explica a l'informe jurídic que acompanya l'expedient d'aquest document,

la justificació dels motius i conveniència del canvi de nivell de protecció de la nau

Minguell, consten en la memòria del propi document en tràmit, redactat per l'arquitecta de la secció de patrimoni arquitectònic d'aquest Ajuntament.

5. Aquest punt fa referència exclusiva a la fàbrica de can Fàbregas i de Caralt, tema que com s'ha explicat ha quedat exclòs de l'actual document de Modificació del Pla Especial del Patrimoni.

6. Es torna a remetre a la contesta dels apartats 1 i 3 d'aquesta al·legació.

En conseqüència, es proposa DESESTIMAR l'al·legació.

La resta d'al·legacions presentades, fan referència al canvi de nivell de protecció de la fàbrica "Fabregas i de Caralt".

Donat que en el document de Modificació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, que es presenta per a la seva aprovació provisional, es deixa sense efecte el canvi-reducció, del nivell de protecció de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, excloent-se aquest tema del document en tràmit, i donat també, que les altres al.legacions van ser presentades conjuntament a l'aprovació inicial del document del "Pla Especial d'Integració volumètrica PE-01 illa 6 Fàbregas i de Caralt" i a l'aprovació de l'avanç del document de "Modificació puntual del Pla General MPG-60 Entorns Biada", es remet la seva contesta a la resposta que se'ls donarà en el marc de l'aprovació provisional del document del "Pla de Millora Urbana PMU-06 Centre comercial Biada" i de l'aprovació inicial del document de "Modificació del Pla General Entorns Biada"

A la vista del que s'acaba d'exposar i el que disposen els articles 83, 94 i 95 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol i els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró que afecta la fàbrica de "Can Miguell", modificant la seva catalogació i assignant-li el nivell de protecció "A".

S'exclou del document aprovat inicialment, el canvi de catalogació de la nau "Fàbregas i de Caralt" que continua mantenint la serva catalogació originaria es a dir "A".

SEGON:

Desestimar l'al·legació presentada per la Sra. Anna M. Martínez Llerena, en el sentit indicat a la part expositiva de la present proposta.

TERCER:

Notificar els presents acords als interessats i al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a la Societat municipal PUMSA.

QUART:

Trametre copia de l'expedient administratiu i tres exemplars del document tècnic, a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, per tal que es tramiti l'aprovació definitiva de la present modificació, del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró. "

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot afirmatiu de CiU a la catalogació de Can Minguell perquè aquí sí que se sumarien a les explicacions finals del Sr. Bassas.

Permeti'm la broma però vull afegir que quan se n'ha anat ja a parlar de Can Fàbregas, m'ha semblat que seguia la felicitat del Pablo Picapiedra. Vostè se n'ha anat cap a Can Fàbregas dient que el procés de catalogació i descatalogació que van intentar va ser després d'un procés de consultes, etc., sempre intentant confondre el molt honorable públic; i crec que aquí no s'ha de confondre ningú.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que el seu grup s'hi abstindrà, no pas perquè estiguin en contra de la catalogació de Can Minguell, sinó perquè el PP no es vol prestar a funambulismes. Els mateixos arguments que ara el Sr. Bassas utilitza en positiu per a la catalogació d'aquesta nau són els mateixos que temps enrere utilitzava el Sr. Vilert per a la descatalogació de la nau Can Fàbregas. Per tant, queda palès que el Govern utilitza com vol el Catàleg del Patrimoni.

El PP creu que la solució passa per procedir a una manera seriosa a la revisió del catàleg i d'una vegada per totes no s'actuï amb discriminació en referència a aquest, quan el propietari és l'Ajuntament o és un privat.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot afirmatiu a la catalogació de la nau de Can Minguell, perquè preservar el nostre patrimoni arquitectònic és també una aposta de futur i per a la qualitat de vida.

El senyor Ramon Bassas, en primer lloc, seguint la broma, aclareix que segurament el Sr. Mora s'estava referint a Pedro Picapiedra i no a Pablo Picapiedra, qui, a més, es deia Pablo Mármol. Tornant a la seriositat que mereix el tema, no volem treure la importància del debat que hi ha al darrere. És cert que temps enrere hi havia un dilema entre la preservació del patrimoni arquitectònic i la vinguda d'una locomotora comercial que al final ens va fer decantar cap a la locomotora. Però no és menys cert que al cap del temps i fruit d'un procés de debat, de consulta i de crítica, el Govern ha trobat una solució perquè aquest dilema no existeixi en el cas de la nau de Can Fàbregas.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 23, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

16 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE DIVERSES MODIFICACIONS PUNTUALS DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL: "ÚS D'APARCAMENT AL SUBSÒL DELS EQUIPAMENTS", "ÚS D'APARCAMENT AL SUBSÒL DE ZONES VERDES" I "AGILITZACIÓ DE LA TRAMITACIÓ PER A LA CONSTRUCCIÓ D'ALGUNS EQUIPAMENTS".

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament en sessió de 8 de novembre de 2007, adoptà l'acord d'aprovar inicialment el document redactat pel servei tècnic del Servei municipal d'urbanisme, de modificació puntual de les normes urbanístiques del PGOM/96General que abasta tres aspectes diferents:

- L'ús d'aparcament en el subsòl dels equipaments

- L'ús d'aparcament en el subsòl en determinades zones verdes

- La tramitació per a la construcció d'alguns equipaments

El document de Modificació puntual s'ha exposat a informació pública a les oficines municipals i a la pàgina web municipal corresponent, previ anunci en el Butlletí Oficial de la Província, diaris El Punt i La Vanguardia, espai d'anuncis de la pàgina Web municipal, i ha estat notificat a la Federació de les Associacions de Veïns, als quatre municipis limítrofes i a les societats Gintra i Pumsa, a part dels serveis municipals que correspon.

No s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment en el període d'informació pública.

Recordem que, en els dos primers casos, la modificació de les normes urbanístiques del Pla General te la finalitat de facilitar la creació de places d'aparcament a la Ciutat, i que el document també inclou una modificació destinada a agilitzar la tramitació prèvia a la construcció d'alguns equipaments, en concret, en aquells casos on s'hagi establert prèviament els paràmetres urbanístics bàsics d'edificabilitat i ús, sense renunciar a les garanties urbanístiques.

A la vista del que s'acaba d'exposar i el que disposen els articles 83, 94 i 95 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol i els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, relativa a l'ús d'aparcament en el subsòl dels equipaments, a l'ús d'aparcament en el subsòl de sis zones verdes de la Ciutat i a la tramitació per a la construcció d'alguns equipaments. Les normes urbanístiques que aquesta modificació afecta i el nou redactat de les mateixes consten en el document tècnic objecte d'aprovació.

SEGON:

Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, a la Federació d'Associacions de Veïns, a la societat municipal PUMSA, la societat GINTRA,SL, als serveis municipals que correspongui, especialment a la secció de Patrimoni del Servei de Gestió Econòmica, a la secció de mobilitat de Via Pública, i al Servei Municipal d'Obres.

TERCER:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa el seu vot negatiu a la proposta per les mateixes raons ja exposades en l'anterior ple. S'estan presentant diferents temes perquè es votin en un mateix punt i, en canvi, presentar-ho d'una altra manera hagués estat més correcte.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda al Sr. Safont-Tria que el vot és particular i es pot demanar la votació dels punts per separat, si es vol. De totes maneres, aquí s'ha fet conjuntament.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: Cap.

17 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL D'ORDENACIÓ DE VOLUMS DE LA PARCEL·LA A DE LA UAD69 EN AGRUPACIÓ AMB LA PARCEL·LA VEÏNA DEL CARRER CHURRUCA 82-86.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern local de 12 de novembre de 2007, va aprovar inicialment l'Estudi de detall referent a l'ordenació de volums de la parcel·la A de la Unitat d'actuació "UA-d69 Fàbrica Cabot i Barba", en agrupació amb la parcel·la veïna del carrer Churruca, 84, presentat per Promocions Urbanístiques de Mataró SA i redactat per l'arquitecte Joaquim Casas i Botey, amb la condició que abans de l'aprovació definitiva s'havia de completar el document amb l'escriptura pública d'agrupació de les parcel·les afectades i rectificar un error material del redactat de la normativa.

Consta a l'expedient que s'ha notificat l'acord esmentat al promotor i als veïns de les finques objecte de l'estudi de detall. S'ha sotmès el mateix a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, de 28/11/2007 núm. 285, en els diaris La Vanguardia de 24/11/2007 i El Punt Diari de 26/11/2007 i en els taulers d'edictes municipals.

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment.

Segons consta a l'informe de l'arquitecte de la secció d'Informació Pública i Planejament, el document presentat per l'aprovació definitiva, incorpora de manera satisfactòria les prescripcions efectuades en l'acord d'aprovació inicial, es a dir:

ª L'escriptura pública d'agrupació de les parcel·les. Afectades per l'Estudi de Detall i la memòria rectificada en el segon paràgraf del punt 6 "Normativa", que fa referència al plànol O.1 "Ordenació proposada" de l'Estudi de detall.

Aquest Estudi de detall es redacta d'acord amb l'art. 23 de la Modificació puntual del Pla General d'Ordenació UA-d69 fàbrica Cabot i Barba i UA-d Nau Central Cabot i Barba/Sector Prat de la Riba-Floridablanca, aprovada definitivament el 5 de desembre de 2003.

Vist l'informe tècnic precedent, la documentació presentada i en base a l'article 13 de les NN.UU. del PGOM/96 i la disposició transitòria quarta de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya i la seva Llei de modificació 10/2004, avui Disposició Transitòria Novena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i per tant, és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat, i per tant, el Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7. PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de detall referent a l'ordenació de volums de la parcel·la A de la Unitat d'actuació "UA-d69 Fàbrica Cabot i Barba", en agrupació amb la parcel·la veïna del carrer Churruca, 84, presentat per Promocions Urbanístiques de Mataró SA i redactat per l'arquitecte Joaquim Casas i Botey.

Segon.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Notificar els acords a Promocions Urbanístiques de Mataró SA i al tècnic redactor Joaquim Casas i Botey.

Quart

Comunicar els acords als propietaris de les finques de l'entorn de la finca objecte de Projecte de l'Estudi.

Cinquè

Comunicar la present resolució al Servei de Ciutat Sostenible - Llicencies d'obres-.

Sisè .-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

18 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DEL CONSELL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MATARÓ.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per Decret de 12 de desembre de 2007 es va aprovar l'avantprojecte de modificació del Reglament del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró de 7 de juny de l'any 1984.

L'avantprojecte de la modificació del Reglament del Consell va ser lliurat als grups municipals a la sessió de la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials del 18 de desembre passat, als efectes del que disposa l'art. 73.10 del Reglament Orgànic Municipal (els regidors poden presentar les esmenes que creguin oportunes en el termini de 15 dies).

Durant aquest termini s'han presentat esmenes al text de modificació del Reglament del Consell per part dels grups municipals de Convergència i Unió i de la Candidatura d'Unitat Popular, a través d'escrits registrats l'11 i el 14 de gener de 2008, respectivament.

Consten a l'expedient els informes del Servei Municipal d'Urbanisme sobre les esmenes presentades.

A la vista de les esmenes presentades i els informes citats es proposa l'aprovació inicial del text de modificació del Reglament que forma part de la present Proposta i que recull algunes de les esmenes en el sentit i justificació dels canvis que queden explicats a forma d'Introducció o Memòria del Text proposat.

Finalment, fer constar que a data d'avui s'estan efectuant els tràmits per a la renovació del Consell després de les darreres eleccions municipals. Per tant el Consell es constituirà durant el present mandat dues vegades, una amb el Reglament vigent, objecte de la present modificació i una altre vegada quan estigui aprovada la modificació del mateix.

Per tots aquests motius i de conformitat amb el que disposen els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar inicialment la modificació del Reglament del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, segons el text annexa a la present Resolució i que incorpora les esmenes introduïdes a l'avantprojecte, en el sentit i justificació que consta a la Memòria del text que s'aprova.

En el cas de que no hi hagi cap reclamació o suggeriment s'entendrà definitivament adoptat l'acord fins aleshores provisional.

SEGON:

Obrir un període d'informació pública de trenta dies, prèvia publicació de l'acord precedent a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província i en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions.

TERCER:

Notificar els precedents acords al Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic, al Servei municipal de Participació Ciutadana i a Secretaria General."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que aquesta és una revindicació del seu grup des de l'inici del mandat i ja durant la campanya electoral. Per tant, en aquest sentit, val a dir que és veritat el que deia el Sr. Bassas, perquè hem pogut llegir a la premsa que els grups minoritaris també darrerament s'han sumat a aquest fet com un gest a tenir en compte, potser per les darreres notícies que hem tingut de Can Fàbregas. D'altra banda a través dels serveis jurídics del Servei d'Urbanisme hem descobert plegats que aquesta reforma s'hauria d'haver fet molt abans, perquè la llei ens hi obligava des de fa molts anys. En qualsevol cas, CiU ha presentat un conjunt de 9 esmenes i ens sentim contents perquè l'esperit de moltes d'elles ha estat recollit, malgrat no hagi estat de manera textual. Avui, però, ens hi abstindrem en espera de poder anar una mica més enllà en el període d'exposició pública. El nostre desig seria fins i tot aconseguir que el Consell del Patrimoni estigués totalment desvinculat del Govern. Això requereix temps, parlar-ne... i per això avui ens abstindrem en espera d'una aprovació definitiva.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, explica que tot i que des de la CUP es reconeix que s'han acceptat gran part de les esmenes presentades, el seu vot serà d'abstenció perquè es considera que s'ha escollit un moment molt poc afortunat per retocar el reglament del Consell del Patrimoni, doncs el Consell encara té sobre la taula tot l'afer de Can Fàbregas. Posposar aquest acord hagués estat millor de cara a la imatge de tot plegat envers a la ciutadania.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4),

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

-Servei d'Obres-

19 - APROVACIÓ DE L'AVANTPROJECTE REMODELACIÓ DEL MERCAT MUNICIPAL DE LA PLAÇA DE CUBA. PROMOGUT PER D'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, mostra la seva satisfacció per l'avantprojecte que avui se sotmet a votació i exposa que els mercats i tot el sector comercial minorista ha sofert profundes transformacions a partir de la implantació de nous formats comercials i dels canvis en els hàbits de consum dels ciutadans. El comerç tradicional, majoritari als centres comercials urbans, es veu obligat a organitzar-se i modernitzar-se per poder ser més competitiu.

El mercat de la plaça de Cuba de Mataró no és aliè a totes aquestes transformacions. Fa més 10 anys que es va començar a parlar sobre la reforma que necessitava el mercat de la plaça de Cuba per tal d'adaptar-se a les noves demandes i hàbits dels consumidors, convertint-se en un mercat competitiu i amb capacitat per atraure clients del territori del nostre entorn, i així esdevenir un element de promoció de ciutat, lligat al comerç.

Degut a aquestes necessitats en diverses ocasions s'ha estudiat la reforma del mercat:

§ L'any 1984, tenim un estudi de remodelació del mercat fet per Maymí i assessors, Alegret, Bros i Fonolleda i cofinançat per MERCASA, en el que ja s'exposa una proposta de remodelació del mercat.

§ L'any 1992 es va fer una reforma parcial que no incloïa el mix comercial, sinó tan sols actuacions de millora de les estructures físiques.

§ El 1999 es va fer un altre estudi sobre l'estat el mercat elaborat pel Gabinet d'Estudis Econòmics, on es fan propostes de nou mix comercial.

§ L'any 2001 PB2 fa un altre estudi on s'analitza la situació actual, es fan propostes de nou mix comercial i de millora de l'estructura del mercat així com del seu entorn. És una reforma integral que no arriba a consens amb els operadors atès l'alt cost d'execució d'aquest projecte.

Aquesta necessitat de reformar responia a diferents, de tipus comercials que m'agradaria exposar:

  • Necessitat d'adaptar aquest equipament als nous hàbits de consum, mitjançant l'increment de la seva capacitat competitiva.
  • La important pèrdua de consumidors que ha patit el mercat els darrers anys.
  • L'envelliment de la clientela del mercat: necessitat de captar nous clients entre parelles joves.

§ L'increment de la competència del seu entorn sobretot en formats supermercats, que es van consolidant en la trama urbana.

§ La situació de maduresa a la qual ha arribat l'equipament del mercat.

§ Garantir la compra en un sol acte, el client no fa diversos desplaçaments per comprar productes quotidians i d'aquesta manera equilibrem l'extraordinària pressió que sobre el centre de Mataró fan els nous formats comercials que es troben en el seu perímetre i en el propi centre.

Amb aquesta situació, l'any 2004, l'IMPEM es planteja contractar l'assessorament d'experts en la reforma i remodelació de mercats municipals: coneixedors dels nous formats comercials i de les infraestructures necessàries. Per això, l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMBB), passa a ser assessor en aquest projecte. I realitza, per primera vegada, un estudi comercial del mercat que haurà de finalitzar amb una proposta de reforma que respongui a aquest estudi. L'IMMBB ha reformat mercats a BCN com el de Sta. Caterina, la Concepció, Poblenou, Sarrià, La Barceloneta, Fort Pienc... també està en els projectes de reforma de mercats com el de Molins de Rei, Gavà, Sant Cugat, Esplugues, Santiago de Compostel·la... És a dir, són uns experts reconeguts en tot l'Estat. És per això que nosaltres hem volgut comptar amb ells i posar-nos en les seves mans.

L'estudi que encarreguem volem que permeti adequar totes les especificacions del POEC a la pràctica. I recordem que el POEC estableix la instal·lació d'una gran superfície comercial al centre de la ciutat, l'actual Corte Inglés, i també marca la potenciació de l'efecte de locomotora del mercat, és a dir, ser l'eix vertebrador del comerç a la zona centre de la ciutat. Sense oblidar el pes que volem que tingui el comerç de proximitat a la nostra ciutat, dins l'actual model dual. Cal recordar que, en aquest sentit, estem treballant amb el comerç de la ciutat i sobretot del centre per crear centres d'excel·lència que millorin la competitivitat del comerç.

Per tant, amb una voluntat clara, demanem a l'IMMBB que estudiï la reforma del mercat, dins aquest marc, dins les transformacions tan importants que viurà el centre històric de la nostra ciutat.

Un dels elements indispensables que ens diu l'IMMBB que cal treballar és: el consens amb els operadors de dins existents al mercat ja que sense el seu acord és impossible reformar mercats. Per tant, ens recomanen fermament, aconseguir aquest acord sobre el model comercial. Així doncs, des de l'any 2004, hem estat negociant amb els operadors un seguit d'elements que condicionarien la reforma del mercat. Finalment, es van aprovar el 20 de febrer del 2007 en una assemblea amb una majoria de vots favorables al model de reforma.

Entre aquests elements cal destacar:

1.- Mixt producte fresc i sec: compra en un sol acte.

2.- Aparcament per usuaris: 3.000 operacions/setmana. Èxit total.

3.- Accessibilitat.

4.- No podem fer-hi una carpa, tancar 41 dies com a màxim.

5.- Priorització d'actuacions físiques: cobertes, façanes, paviment, vidreria, pintura, electricitat i il·luminació, nova instal·lació aigua sanitària, contraincendins, refrigeració, muntacàrregues.

6.- Renovació concessions 20 anys més (a qui continuï).

7.- Reordenació del mercat de marxants.

8- Manteniment de l'activitat de venda al major en llocs i horaris restringits.

9.- Sense oblidar que parlem d'un edifici catalogat "A": façanes, volumetria i estructura. En aquest sentit, el projecte ja ha rebut el vist-i-plau del Consell de Patrimoni.

Per tant, l'avantprojecte que portem a aprovació reflexa aquests elements acordats amb els operadors, realitzant una reforma integral de l'edifici que convertirà aquest mercat en un mercat competitiu, mediterrani i adequat a les noves necessitats. I no només ho diu el Govern municipal sinó que ho diuen uns experts que d'això en saben bastant més que els que avui estem en aquesta sala.

Planta €1: 1530,40 m2 (565,10 m2 més que actualment) destinats a l'estacionament de vehicles (a l'entorn de 40 places), magatzems i la zona de residus.

Planta baixa: 2.105,50 m2 , dels quals 651,20 m2 destinats al supermercat, i a l'entorn de 545m2 a parades i la resta, espais comuns.

Planta +1: 662,70 m2 destinats a logística , sala polivalent i espais de dinamització del mercat.

Aquesta reforma té un cost de 6 milions d'euros, no arriba. Les obres s'iniciaran l'estiu del 2008 (mes de juliol) i té una durada de 18 mesos. Les obres afectaran també el mercat de marxants que volem racionalitzar després d'aquesta reforma.

Avui, aprovem l'avantprojecte i esperem que durant el període d'al·legacions es puguin introduir millores per part dels interessats. Aquesta és la voluntat del Govern: estar emetents a les propostes que ens arribin sempre que signifiquin una millora del projecte. Estem convençuts que aquesta reforma integral suposarà convertir el mercat de la Plaça de Cuba en un mercat de referència, competitiu i adequat als nous hàbits del consumidor.

No vull acabar, però, sense afegir que, malgrat que ens trobem encara a la meitat del procés, portem moltes hores treballades, molta feina, molts esforços i és indispensable que agraeixi a tots els professionals de l'IMPEM la feina feta fins ara, així com als arquitectes del Servei d'Obres i a tots aquells operadors que porten més de tres anys treballant i reunint-se.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, concreta la seva exposició en la proposta d'acord següent :

"En data 22 de gener de 2008 l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró ha entrat en el registre municipal l'escrit 200800002882, adjuntant un exemplar de l'Avantprojecte de remodelació del mercat municipal de la plaça de Cuba, redactat pel despatx Mur & Garganté Associats SL i assessorat per l'Institut de Mercats Municipal de Barcelona, demanant la seva tramitació i aprovació.

El pressupost de l'avantprojecte ascendeix a la quantitat de 5.970.000,00 €, IVA inclòs.

Aquest document té per objecte establir les bases tècniques que regiran, conjuntament amb altres prescripcions d'altres dependències municipals, la selecció i contractació administrativa d'una empresa per tal que redacti el corresponent projecte executiu i posteriorment executi les obres de reforma integral de l'esmentat equipament municipal.

La proposta que es presenta té per objectiu fer que aquest equipament sigui més operatiu i modern, mitjançant l'adequació estructural, física i comercial, a la realitat del comerç.

La solució plantejada en l'avantprojecte és fruit de tres anys de negociacions de l'IMPEM amb els concessionaris de les parades. Les decisions acordades al respecte es recullen en el conveni signat per ambdues parts en data 20 de febrer de 2007.

El Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró en les reunions celebrades el dia 7 i el dia 28 de novembre de 2007 ha treballat la proposta de l'actuació.

L'avantprojecte preveu que les obres s'executin amb el mercat en funcionament, excepte els 41 dies que romandrà tancat, coincidint amb les vacances d'estiu.

Per aquest motiu, contempla diferents fases d'execució de les obres, per tal de no interrompre l'activitat del mercat.

El pla d'actuacions previstes per a la reforma comprèn en línies generals:

- Reagrupació de parades i reserva d'un espai suficient per a la implantació d'un autoservei

- Construcció d'un altell per a l'àrea logística del mercat

- Adequació i ampliació de la planta soterrani que es destinarà a aparcament

- Substitució del tancament de la coberta i reparació de l'estructura

- Restauració de façanes. Creació d'una entrada accessible des del carrer Deu de Gener

- Instal·lació i condicionament interior del mercat

L'avantprojecte ha estat informat favorablement en data 23 de gener de 2008 pels tècnics del Servei d'Obres, una vegada que han verificat que s'adequa als requeriments tècnics municipals.

Igualment ha estat informat per la Secció de Llicències d'Activitats, la qual indica que la instal·lació haurà de complir principalment amb les condicions de sectorització, evacuació i instal·lació, indicades a la Norma Bàsica d'Edificació de Condicions de Protecció d'Incendis (NBE-CPI-96) i que també s'hauran de complir les indicacions del Reglament d'activitats de Mataró, així com la normativa sectorial corresponent per a cada instal·lació.

Vist que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del ROAS sobre l'examen previ dels projectes d'obres locals ordinàries quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

Vist igualment l'article 21 i següent del ROAS sobre l'objecte i contingut dels avantprojectes, la seva tramitació i aprovació.

Vist l'article 121 i següents del Reglament General de la Llei de Contractes de les administracions públiques.

Vist que l'execució de les obres repercuteix en el règim general de les concessions atorgades en el seu dia als diferents paradistes, i en alguns casos es produiran indemnitzacions, correspon al Ple de l'Ajuntament la seva aprovació.

El conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment proposa al Ple municipal, si s'escau l'aprovació dels següents acords:

ACORDS:

Primer.- Aprovar l'Avantprojecte de remodelació del mercat municipal de la Plaça de Cuba, facilitat per l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró i redactat pel despatx

Mur& Garganté Associats SL, que té per objecte establir les bases tècniques a les quals s'haurà d'ajustar la normativa del concurs a celebrar per tal de contractar una empresa que redacti el corresponent projecte executiu i executi les obres.

El pressupost d'aquesta actuació ascendeix a la quantitat de 5.970.000,00 IVA inclòs.

Segon.- Sotmetre l'esmentat document tècnic amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, publicant el corresponent anunci en el BOP, període durant el qual es podrà examinar i presentar-hi els suggeriments i reclamacions que es considerin pertinents.

Tercer.- Remetre al Servei de Compres i Contractacions la documentació que sigui necessària per tal de convocar el pertinent concurs per a seleccionar una empresa que porti a terme la remodelació del mercat de la Plaça de Cuba.

Quart.€ Notificar els anteriors acords a l'IMPEM, als serveis municipals afectats i altres interessats."

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula al Sr. Toni Castellví, president de l'Associació Plaça de Cuba i Rodalies, expressa la seva satisfacció incompleta pel fet que, malgrat es parli de la reforma del mercat de la pl. de Cuba com a una reforma integral i com a element estratègic per consolidar el seu paper de motor de comerç urbà, pensen que el Corte Inglés és un competidor molt potent. Dir que la reforma del mercat ha de consolidar el seu paper de motor del comerç urbà és fer trampa.

L'associació mostra la seva preocupació per l'arribada del Corte Inglés però també pel fet que al final aquesta reforma del mercat no sigui una veritable transformació en positiu.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, com ja ha anunciat anteriorment, recorda que al seu grup no els agrada el projecte de reforma del mercat de la pl. de Cuba.

Des de la CUP hauríem preferit una intervenció completa per adaptar el mercat municipal a les necessitats del s. XXI. El que avui ens proposeu és una modificació puntual que no soluciona grans problemes: com el tema del pàrquing al subsòl €les 35 places per a cotxes són irrisòries€, tampoc se soluciona bé la càrrega/descàrrega de mercaderies ni se'ns presenta una remodelació amb un mercat més obert, a peu pla.

Ens agradaria remodelar el mercat per convertir-lo en l'epicentre del motor comercial de la ciutat. Un mercat convertit en l'expressió comercial de les zones agrícoles locals: la botiga de les Cinc-Sènies, però també un mercat que ofereixi qualitat i productes de consum diari, així com representi l'oferta del comerç local a la zona. Aquest és un camí més complex que demana interlocució i diàleg amb molts agents de la ciutat. Demana creure en el comerç local i en l'agricultura local, però el Govern només creu en projectes forans com el Corte Inglés que ens venen com el gran motor comercial de la ciutat.

L'Ajuntament hauria d'haver facilitat el trasllat dels paradistes a un espai provisional en condicions, en un lloc cèntric, per garantir el temps suficient per tirar endavant unes obres com déu mana i completes. Molta gent se sent decebuda, fins i tot, els propis paradistes. El mercat es mor dia a dia. Cal una visió estratègica de ciutat i una injecció d'il·lusió perquè sentin el recolzament econòmic i humà per fer del mercat un centre comercial de primer ordre. El Govern només proposa un nyap que costarà 6 milions d'euros. Per tot plegat, la CUP hi votarà en contra.

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, posiciona el vot de CiU en contra d'aquest avantprojecte, tot i que entenem que és una millora pels venedors de dins la plaça de Cuba i que el mercat necessitava una reforma. El vot en contra és perquè considerem que la forma en què s'està fent és molt poc ambiciosa; com també diuen la majoria d'agents implicats i, fins i tot, la pròpia Unió de Botiguers i altres entitats i associacions de comerciants de Mataró que ahir mateix van fer un comunicat certament donant suport a la reforma que fins i tot ells titllen de poc ambiciosa. La reforma de la pl. de Cuba és un projecte de ciutat i ha de ser un projecte de dinamització comercial de la zona del centre i de tot Mataró.

En aquest avantprojecte, també s'ha dit, hi falten places d'aparcament, perquè la projecció de 34 places és absolutament insuficient. D'altra banda, s'ha desaprofitat una grandíssima oportunitat per convertir la zona i el mercat en un veritable pol d'atracció comercial €pensem que tindrem el Corte Inglés al costat.

Entenem que aquest avantprojecte hipoteca el futur del mercat i dels seus entorns. No es pot tenir un concepte de mercat obsolet del s. XX, perquè estem al s. XXI; sinó que hauria de contemplar més serveis de restauració i de cafeteries a l'interior, que el farien atractiu, per exemple. No només s'hauria de limitar als horaris de compra sinó que hauria d'anar més enllà: un autèntic dinamitzador de la ciutat. Aquest avantprojecte és un rentat de cara, quan en realitat la reforma hauria de ser un rentat de tot el cos. També és important comptar amb l'opinió de la gent de l'entorn comercial de la zona i amb altres operadors com els marxants dels dissabtes i dijous; tots ells importantíssims i essencials per a la reforma. No s'ha arribat, per part de l'IMPEM, a acords amb els comerciants ni tampoc amb els marxants. Des del nostre punt de vist és absolutament necessari poder arribar a acords amb tots aquests operadors i no només amb la gent que opera a l'interior de la plaça de Cuba.

Tot plegat fa que el projecte neixi irremeiablement coix. Tenim la sensació que el Govern simplement ha mirat de complir un expedient amb la intenció d'arribar al 5 justet, quan realment s'hauria d'ambicionar i s'hauria d'arribar al notable o a l'excel·lent. Donat que ara estem davant de l'inici de l'avantprojecte, en fase d'al·legacions mirarem que ens tinguin en compte a CiU per intentar arribar a un acord en relació amb el projecte.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, creu que el PP té una certa credibilitat i fiabilitat perquè no han estat mai ambigus en quina és la seva idea de la plaça en qüestió. Una idea moderna, no com la idea de reforma de mercat dels anys 70 que sembla que hagi presentat la Sra. Romero. Què se n'hagués fet de París si en el moment de reforma de Les Halles haguessin presentat una idea com la que es presenta avui aquí? Segurament la ciutat no seria el que és avui. Aquest és l'exercici que no ha fet el Govern. Per tenir una visió clara de la zona, el que hauria de fer la Sra. Romero és agafar un helicòpter i albirar-la des de dalt; aleshores s'adonaria que la plaça de Cuba no és només el mercat sinó un element estratègic, tant a nivell comercial com a nivell de referent urbanístic, i més ara amb l'arribada del Corte Inglés. El PP creu que la voracitat d'un element com aquest no trigarà a menjar-se l'espai de la plaça, que no li podrà fer front amb aquest minso projecte que ara es presenta.

No és un tema menor aquest. És un element estratègic. Hi ha una cosa que a mi em comença ja a avorrir dels discursos dels regidors i que queda palesa en les actes de les seves intervencions: parlen sempre de límits i no entenc perquè se'n posen, de límits.

La Sra. Romero, en aquest cas, no s'hauria de posar límits. Ans al contrari, s'hauria de plantejar quina dimensió es vol donar a la zona, com s'ha de vincular també a la plaça de les Tereses, etc. El projecte del PP és massa ambiciós per al Govern però com a mínim contribuiria a atorgar a la plaça la categoria de referent urbanístic com és la zona de Les Halles a París. Aquest projecte no es pot limitar només al que és el mercat. La Sra. Romero s'escuda dient que l'acord dels paradistes és important. Però el Govern utilitza els acords quan li convé, així com el patrimoni.

En definitiva, aquí el que hi ha és un error de concepte, de visió, que faria que vostès perdessin les properes eleccions si fan el que volen fer.

La senyora Alícia Romero comença responent al Sr. Safont-Tria que nosaltres fem una intervenció complerta, integral, al mercat de la pl. de Cuba i una altra cosa és que vostè en vulgui fer quelcom de diferent. Això no ho dic jo, sinó que ho diu un expert que fa molts anys que es dedica a reformar mercats de dins i fora de Barcelona, amb més i menys projecció, i arreu de l'Estat. L'hem anat a buscar i ens està assessorant per saber com ho hem de fer per fer-ne, del mercat de la pl. Cuba, un mercat competitiu. No és l'IMPEM, ni l'Alícia Romero, és un expert. I s'està treballant conjuntament amb els operadors, perquè ells ens van dir que sense ells no hi hauria reforma del mercat.

D'altra banda, li dic una cosa, Sr. Safont-Tria, si no fem aquesta reforma, sí que es morirà el mercat. Per tant, hem d'intervenir ja d'una manera decisiva i em sembla que després de tants anys de parlar-ne, un cop hem arribat a un acord, cal actuar-hi. Segurament estem tots d'acord en això, malgrat no ho estiguem en la concreció dels objectius.

A més, nosaltres ens deixem assessorar per la gent que en sap. Fa molts pocs dies, els vaig tornar a preguntar a l'equip de l'Institut de Mercats Municipals de Barcelona, aquest projecte és ambiciós? Aquest projecte convertirà el mercat de la plaça de Cuba en un mercat competitiu? I els dic una cosa, l'Institut de Mercats no és cap consultora que es dedica a guanyar diners fent recomanacions i consultes, sinó que és un Institut que crea l'Ajuntament de Barcelona per reformar mercats, amb un model exportable a d'altres ciutats de l'Estat i és per això que els ajuntaments €entre els quals trobem el de Sant Cugat o Santiago de Compostel·la€ contracten els seus serveis. Ells són els qui en saben.

Es pregunta finalment amb qui ha parlat el Sr. Safont-Tria; perquè hi ha molts agents, botiguers i operadors que estan d'acord amb aquesta reforma, malgrat alguns d'ells puguin compartir que el projecte hagués pogut estar més ambiciós. Sembla que la CUP només parli amb aquells que els interessa, aquells que els donen la raó. Això es diu manipulació.

Després m'agradaria respondre també al Sr. Martínez. Li vull preguntar quin és el model de CiU? Perquè tenim uns condicionants: en primer lloc, que s'ha catalogat l'edifici i, en segon, que o bé arribem a acords amb els operadors de dins o no tenim mercat.

Mataró no és una ciutat en un món virtual, Mataró és una ciutat amb un entorn urbà molt similar al d'altres ciutats catalanes. Fem un model de mercat que s'aguanta i que respon als hàbits dels consumidors de la Catalunya del 2008.

Per vostès la reforma és poc ambiciosa i el que a mi m'agradaria és que el dia de la inauguració del mercat, amb la presència de tots, puguem decidir allà si la reforma és ambiciosa o no; si s'hi ha intervingut o no de manera decidida. Sis milions d'euros jo crec que palesen que es creu en aquest mercat, en el comerç de la ciutat i en la voluntat de reformar-lo. Canviarem el paviment, la coberta, les façanes, instal·lacions elèctriques, refrigeració, aparcament... A aquells que pensen que l'aparcament és poc els diria que el mercat està situat en un entorn que molt a prop té un aparcament com el de la pl. de les Tereses i que tindrà un aparcament públic al c/Biada-c/Iluro.

També recordar que al conveni signat al mes d'abril de l'any passat amb totes les associacions menys una vam incloure una aportació d'aquesta associació que justament està avui aquí i és que intentem amb la mesura de les nostres possibilitats fer un accés a la pl. Cuba, tan proper com sigui possible, des d'aquest aparcament del c/Iluro, així com també s'ha atès una altra sol·licitud d'aquesta entitat que ens demanava que reformem el c/Sant Joaquim. Nosaltres hem volgut parlar amb tothom a fi d'arribar al màxim consens sabent que és molt difícil satisfer tothom al 100%. Però déu n'hi do els esforços que estem fent. És per això que no accepto que ens diguin que no creiem en el comerç o en el mercat.

Nosaltres volem reformar un mercat, no volem fer un centre comercial, i volem que el mercat de la pl. de Cuba sigui un mercat mediterrani i competitiu. El mercat té sentit en un entorn potent a nivell comercial, on hi ha bars, restaurants, botigues... que el complementen; no volem un centre comercial a la pl. Cuba. I quan sigui el moment haurem de fer calendaris d'obres, mirar de minimitzar els impactes d'aquestes, etc; però avui estem aquí només per aprovar l'avantprojecte.

Finalment, quan acabem les obres i la reforma haurem de modificar el reglament de funcionament del mercat (ampliació d'horaris, servei a domicili...). Això es veurà reflectit en el nou reglament que aprovarem, en el qual ja estem treballant.

Pel que fa a la intervenció del Sr. Mojedano, dir que no puc coincidir amb ell perquè el projecte sí que és ambiciós, perquè tenim visió estratègica, perquè el POEC marca línies estratègiques de ciutat. Nosaltres no ens posem límits, però sí uns condicionants que cal respectar i que ja s'han esmentat. En definitiva, jo respecto molt les opinions de tots els grups municipals, el que passa és que nosaltres ens hem deixat aconsellar per uns experts i el que estem fent és el mercat que ells ens plantegen i que plantegen a moltes altres ciutats. Tinc l'esperança que el dia que això s'inauguri tots puguem dir que la reforma ha estat integral i espero que tots ens en sentim satisfets perquè serà un mercat competitiu que tindrà camí com a mínim per als propers 20 anys.

El senyor Pau Mojedano, en relació amb el que ha dit la Sra. Romero sobre que hi havia algú que proposava fer-hi un centre comercial, aclareix que el PP no ha estat. Nosaltres, em sembla que hem estat els únics a proposar un dibuix alternatiu al projecte que es presenta, concretament pensem que el mercat s'ha de potenciar especialment utilitzant tota la primera planta de l'edifici. La resta es faria per sota en dues plantes de pàrquing o tres, amb moltes més places. Però res de centre comercial. A més, dir a la Sra. Romero que ella no s'ha de deixar aconsellar, que ella ha de tenir una visió del que vol fer i a partir d'aquí buscar els tècnics que li facin el projecte. Si se'n va a veure uns senyors que han fet el mercat de no sé on, queda palès que no hi havia una idea prèvia de què es volia fer.

El senyor Xavier Safont-Tria pregunta a la Sra. Romero si sap quants pagesos queden en aquest gran mercat mediterrani? En aquest gran mercat mediterrani només hi haurà dos pagesos. Quan parlava d'intervenció complerta estava parlant d'una intervenció global a nivell d'estructures, de model de mercat, i un mercat municipal que pretén ser mediterrani, de producte fresc, però que només compti amb dos pagesos, amb això es diu tot.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que el tema del mercat de la pl. Cuba demostra la precipitació que tantes vegades venim denunciant. Dic precipitació perquè després de 10 anys de tenir el problema sobre la taula sembla que el resolem d'una manera de pressa i corrent, i no ens podem oblidar que aquesta resolució ve donada per unes necessitats electorals. Vostès parlen de dos condicionants: el catàleg i els operadors de dins. Pel que fa al catàleg, jo no sé com resoldre'l, però vostès sí, a la vista de l'operació amb el Corte Inglés. En relació amb el tema dels operadors de dins, els diré una cosa. He viscut el mercat municipal i sé la problemàtica a l'hora de posar d'acord a la gent: els de la verdura fresca amb els del peix, els del peix amb la carn i els de la verdura amb la fruita. Això és difícil, és difícil posar d'acord els de dins i els de fora però ha d'haver-hi voluntat. Vostès haurien de ser capaços de veure que si tenim un projecte que no convenç tothom, fóra millor presentar-ne dos i triar; i aquí hem tirat pel dret i prou. M'agradaria saber què en pensa la Sra. Romero de tot plegat. Els ciutadans de Mataró la van votar a vostè perquè ens digui què pensa vostè. Si els seus límits també són aquests, els de només interpretar la voluntat dels operadors de dins €a qui evidentment s'ha d'escoltar però són només això€ i no, només escoltar aquests externs que vostè ens ha dit que s'està escoltant. No dubto de l'experiència d'aquesta gent, però vostè què en pensa? Quin mercat voldria? Vostè vol aquest enfrontament a què ens està portant? La gent de dins, la gent de fora, la Unió de Botiguers traient un comunicat recolzant coses que són claríssimes, el Corte Inglés a les portes després de 10 anys sense actuar-hi... Quan vostè diu que al mercat si no s'hi actua es morirà, em vol dir qui ha governat aquesta ciutat durant els últims 10 anys? Qui no ha fet res durant aquest temps? Perquè sembla com si vostè es presentés com la salvadora del mercat per fer aquesta reforma integral.

Jo estic segur que el dia de la inauguració del mercat ens trobarem tots cofois de dir que és una millora, evidentment, perquè són 6 milions d'euros i donen per molt, però no donen per fer allò que nosaltres volem. Quan nosaltres pensem en 34 places de pàrquing, cal reconèixer que és molt poc. Vostè també ens ha dit que una carpa ens costaria 2,5 milions d'euros, però hi ha altres solucions. Per què no s'han investigat? Vostè ens diu a quina conclusió ha arribat i nosaltres pensem que quan parlem de poca ambició és que vostè no ha contemplat un altre projecte més innovador que inclogui cafeteries, restaurants... Un projecte més avançat què en faria de la pl. Cuba i els entorns fora dels horaris del mercat, factors d'atracció, com dinamitzar el centre... Totes aquestes coses que CiU creu que són molt efectives, aquestes no ens les han explicat, perquè des del Govern només es veu el mercat.

A mi em sap greu que no ens porti un projecte alternatiu que sigui resultat d'haver escoltat totes les bandes, a fi de poder triar. No posa sobre la taula la votació de dos projectes, posa sobre la taula només el seu projecte, i ni tan sols el seu projecte, perquè és la idea dels experts externs.

En una situació com aquesta, en què ens estem enrocant mentre ens ve la Locomotora de cara, no podem tirar endavant la reforma d'un mercat a l'estil de fa 50 anys. Sí, perquè 34 places de pàrquing tothom sap que no són suficients. Totes aquestes coses fan que quan vostè ens explica segons quines coses ens costin de creure. Des de CiU tenim voluntat que les coses es facin bé. No ens vulguin enganyar. No ens vulguin fer creure que aquesta reforma l'han pensada bé. CiU mira el bategar del poble, què en pensa la gent... i per això pensem que vostès no són prou ambiciosos. Aquesta precipitació que els porta a cometre aquests errors fa que jo els hagi de preguntar què en pensen de la reforma del mercat de la pl. de Cuba? Pensen que és la millor reforma possible?

La senyora Alícia Romero respon que el que ella pensi no és tan important, perquè forma part d'un Govern que es va presentar amb un programa electoral i que ha signat un Acord de Govern que marca com ha de ser aquest mercat. De la mateixa manera, quan decidim fer un poliesportiu no ens posem a projectar-lo amb unes pistes que tenen la mida que ens dóna la gana, amb la porteria en un costat, etc. Totes les instal·lacions tenen les seves regles i els experts són qui les coneixen bé. Amb el mercat és el mateix, el que passa és que com que tots hi anem a comprar, ens pensem que tots hi entenem, i les estratègies comercials són molt complexes.

En els darrers temps aquestes estratègies han canviat molt i per això ens hem posat en mans d'experts. Els hem demanat que ens fessin un estudi comercial de quina és la reforma que necessita el mercat de la pl. de Cuba, a partir del POEC i del conveni que tenim signat amb els comerciants, i que ho analitzin no només tenint en compte que arribarà el Corte Inglés sinó que hi ha supermercats de mig format que tenen molt d'èxit a la ciutat. Després d'analitzar-ho tot ens han presentat aquest projecte, que hem anat treballant amb els operadors de dins i de fora. No sempre arribem a consensos perquè, de vegades, és molt complicat; tenim la premissa que sense consens amb els titulars de les parades no hi ha mercat, i hem treballat per assolir aquest acord. Si no hi ha acord amb ells, el mercat es morirà. Per tant, nosaltres, en aquesta premissa i amb aquest estudi comercial, el que fem és treballar un avantprojecte que és el que avui els presentem. Hem escoltat tothom, malgrat reconeixem que amb els de dins ens hem reunit més vegades perquè aquesta premissa ens marcava un camí, però em sembla que era molt clara quina era la línia que havíem de seguir. Crec que si parlen amb els operadors de dins, que majoritàriament van votar que sí, segurament els diran que la reforma és ambiciosa i n'estan satisfets.

D'altra banda, Sr. Mora, no sé què és per a vostè precipitació. Quan jo vaig arribar a l'IMPEM al maig de 2005 em van posar davant totes les actes de les reunions i aquest ha estat un dels temes que més temps i més hores m'ha robat. És a dir, precipitació, cap. Moltes reunions, moltes trobades, etc. I el que jo pensi com a Alícia Romero li puc dir fora, però aquí com a regidora d'aquest Govern, parlo en representació del mateix.
Ara bé, sí que li dic que com a regidora i presidenta de l'IMPEM em crec aquest projecte i estic convençuda que serà competitiu i donarà respostes. N'estic convençuda, així com els operadors que es queden, alguns dels quals ja han demanat més metres. Aquesta reforma contribuirà a la millora comercial del centre de la ciutat.

De respostes en tinc moltes, Sr. Mora, perquè vam signar un conveni amb els comerciants, perquè hi ha el POEC i estem treballant molt en l'àmbit comercial de la ciutat, perquè creiem que és un dels motors de Mataró. No li donaré respostes a tot, però dir que pel que fa al calendari d'obres, ja hi treballarem quan tinguem l'empresa adjudicatària. Amb la resta hi estem treballant de valent, perquè creiem en el projecte i en aquest model de mercat mediterrani.

El senyor Joan Mora aclareix que quan ha parlat de precipitació és perquè n'hi ha hagut, malgrat la Sra. Romero hagi dedicat molt de temps a la reforma del mercat. No tothom que dedica molt de temps a una cosa acaba guanyant la lliga i vostè va camí de baixar a segona divisió. En segon lloc, permeti'm que li digui que si vostè en lloc d'ensenyar el projecte al final de tot, hagués fet participar a altres grups polítics de la sala, això hagués estat una altra cosa, perquè n'haguéssim pogut parlar. Però fa només tres setmanes que coneixem el projecte. Si ens hagués permès presentar les seves intencions abans, n'haguéssim pogut parlar i avui no estaríem així.

La senyora Alícia Romero lamenta que el Sr. Mora digui això. Primer, perquè els arquitectes comencen a treballar-hi després de l'estiu, al setembre, un cop passades les eleccions, perquè tot just a finals de febrer s'aprovava quin és el model comercial. Aquest projecte, doncs, es comença a posar en marxa i el portem dues vegades al Consell del Patrimoni €perquè necessitàvem la seva aprovació€ i fins a avui, data en què aprovem l'avantprojecte. Encara tenim per davant un procés, període d'al·legacions... Això anava al Consell de l'IMPEM, a la comissió informativa d'Innovació, a la comissió informativa de Serveis Territorials, i és veritat que abans de les aprovacions em vaig reunir amb el seu grup municipal i amb el grup del PP. Vostès n'han estat informats. I el Consell de l'IMPEM ha anat seguint tots i cadascun dels passos que hem anat donant, des del moment en què el Sr. Civit contractava els serveis de l'Institut de Mercats fins a l'estudi final del mercat i el seu avantprojecte. Tothom ha anat coneixent tot el procés. Fa molt de temps que en parlem: molts anys, molta gent i molta informació. Aquest és un avantprojecte que obre un període per fer les modificacions oportunes sempre que, evidentment, respectem alguns límits que hi ha.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Abstencions: Cap.

20 - ACCEPTACIÓ DEL CANVI TITULARITAT DE LA CARRETERA BV- 5031, TRAM PK 0,000 A L'1,000, GESTIONADA PER LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

"En data 18 de desembre de 2002 l'Ajuntament de Mataró, amb motiu de l'inici de les obres del Projecte d'urbanització del tram inferior del vial de la riera de Valldeix i la intersecció amb la carretera de Mata, sol·licita davant la Diputació de Barcelona l'inici dels tràmits administratius per aconseguir la titularitat municipal del tram de la carretera BV-5031, des del PK 0,000 fins al PK 1,000, gestionat per aquest organisme.

Amb posterioritat, en data 19 de març de 2003, l'Ajuntament va formular a la Diputació una altra petició, en virtut de la qual sol·licitava l'inici dels tràmits administratius per aconseguir la titularitat municipal d'un altre tram de la mateixa carretera BV-50031, des del PK. 1,000 fins al PK. 1,608, passada la rotonda del Sector Vallveric, un tram afectat per les obres d'urbanització d'aquest sector, promogudes per l'empresa pública municipal PUMSA.

En resposta a les dues anteriors peticions, la Diputació de Barcelona acorda iniciar el corresponent expedient de trapàs de titularitat a favor de l'Ajuntament de Mataró, del tram comprès entre els esmentats PK. 0,000 i fins al PK 1,608.

En data 25 de setembre de 2003, la Diputació de Barcelona va trametre a la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya còpia de la documentació de les anteriors actuacions, que s'havien seguit als efectes que l'òrgan competent de la Generalitat adoptés l'acord corresponent.

Atès que el tram inicial de la carretera BV-5031, objecte de la petició municipal, té dues parts, el Servei de Planificació de la Direcció General de Carreteres va respondre que pel que fa a la primera, del PK 0,000 a l'1,000, es tracta d'un tram dins de la xarxa local que passarà a ser bàsicament tram urbà i, per tant, informa favorablement la cessió de la titularitat d'aquest tram a favor de l'Ajuntament de Mataró.

Però, pel que respecta a la segona part del tram, del PK 1,000 a l'1,608, es tracta d'un tram que connecta directament amb els ramals d'accés a l'autopista, i en aquest cas, no es pot accedir a la petició de traspàs sol·licitada per l'Ajuntament.

Vist l'anterior, en data 9 de gener d'enguany, la Direcció General de Carreteres, mitjançant escrit d'entrada en el registre municipal 200800000954, i a l'objecte de continuar els tràmits per fer efectiva la cessió informada favorablement, ens demana la conformitat municipal d'aquest Ajuntament a la cessió del tram de la carretera BV-5031, comprès entre el Pk. 0,000 i el PK 1,000.

Vistos els anteriors informes municipals.

El conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, que signa, proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

A C O R D S :

Primer.- Prestar la conformitat municipal, davant de la Direcció General de Carreteres, Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, a la cessió de titularitat del tram de la carretera BV-5031 comprès entre el PK 0,000 i el PK 1,000 a favor de l'Ajuntament de Mataró, gestionat fins ara per la Diputació de Barcelona, que passarà a ser urbà.

Segon.- Lliurar a la Direcció General de Carreteres certificació de l'anterior acord per tal de fer efectiu el traspàs de titularitat del tram esmentat.

Tercer.- Notificar els anteriors acords a la Diputació de Barcelona, a PUMSA i al serveis municipals de Manteniment i Mobilitat als seus efectes."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

21 - APROVACIÓ DE LA PROPOSTA "MATARÓ CIUTAT MEDITERRÀNIA, CENTRE DE SERVEIS I CULTURA: UNA INICIATIVA URBANA DE TRANSFORMACIÓ DEL PASSAT INDUSTRIAL DEL XIX A LA NOVA ESTRUCTURA SOCIAL DEL XXI" I PRESENTAR-LA DINS DE LA CONVOCATÒRIA INICIATIVA URBANA (URBAN) 2007-2013 PER OBTENIR FINANÇAMENT FEDER.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

"El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha fet pública la convocatòria del Ministeri d'Economia i Hisenda per tal de poder sol·licitar el finançament de projectes municipals amb càrrec a la Iniciativa Urbana (URBAN), mitjançant ajuts del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), corresponent al Programa Operatiu de Catalunya 2007-2013.

Dins de l'eix 4 del Programa Operatiu de Catalunya per al període 2007-2013, el Ministeri d'Economia i Hisenda ha reservat una quantitat que s'assignarà als projectes que presentin els ajuntaments de Catalunya que continguin una estratègia de desenvolupament sostenible urbà, que ha anomenat Iniciativa Urbana (URBAN).

Per la seva part, la Generalitat de Catalunya va crear el Fons de Foment del programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial, mitjançant la Llei 2/2004, de 4 de juny, i el Decret 369/2004, de 7 de setembre, que regula el desenvolupament d'aquesta i estableix les bases per a la concessions dels ajusts previstos en el Fons.

Com que les dues iniciatives pretenen ajudar i aconseguir el desenvolupament urbà sostenible a través de la millora de determinats barris o àrees que necessiten d'una estratègia integrada de desenvolupament per a resoldre la seva precarietat, les dues administracions han acordat realitzar una convocatòria específica per a la Iniciativa Urbana (URBAN), que es coordinarà amb les actuacions que es realitzin sota les ajudes de la Llei de Barris.

Com que la ciutat de Mataró, que compta amb més de 100.000 habitants, es troba en la necessitat de consolidar i aconseguir el desenvolupament urbà sostenible engegat fa uns anys per tal de millorar la situació de determinats barris, mitjançant estratègies innovadores basades en aspectes socials, econòmics i mediambientals.

Per això, s'ha procedit a l'examen de les bases i dels requisits que s'han de complimentar per tal d'obtenir les ajudes previstes a la convocatòria Iniciativa Urbana (URBAN) i a encarregar als serveis tècnics la redacció de la proposta municipal a presentar.

I per tant s'ha confeccionat la proposta anomenada Mataró ciutat Mediterrània, centre de serveis i cultura: Una iniciativa urbana de transformació del passat industrial del XIX a la nova estructura social del XXI, redactat per la Fundació Cirem, amb la col·laboració del Patronat Municipal de Cultura, l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, el Servei d'Obres, el Servei de Planificació i Estudis, dirigits i coordinats per la cap de l'Àrea de Serveis Territorials.

Aquesta proposta descriu i valora una sèrie d'actuacions i programes que permetran consolidar el procés de transformació urbana d'una zona estratègica per al futur de la ciutat i que es presenta com objecte d'aquesta convocatòria amb el recolzament social i municipal.

L'àrea urbana, objecte de la intervenció, s'ubica en una zona desfavorida per l'envelliment de la població, l'atur, concentració d'immigrants, deficiències d'habitabilitat, però susceptible de regeneració amb les ajudes que es sol·liciten a l'empara d'aquesta convocatòria.

La zona seleccionada, que fa frontera amb les antigues carreteres d'entrada i sortida de Mataró est i oest, constitueix l'àrea que al segle XIX i començaments del XX, es va industrialitzar bàsicament amb el tèxtil i que, com a resultat de les noves economies i canvis socials, ha de reconvertir-se en els nous sectors productius i de convivència de Mataró, que faran possible extendre una acció regeneradora de teixits cap als barris del nord i de ponent.

L'àmbit territorial continu el conformen l'avinguda Lluís Companys, Camí Ral, ronda Barceló, avinguda del Maresme, carrers José Francisco Pacheco, Francisco Herrera, ronda Miguel de Cervantes, carretera de Mata, carrers Sant Josep, Sant Benet i Miquel Biada i inclou un gran nombre d'edificis de propietat municipal amb un gran valor patrimonial recollits en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic.

Les actuacions i programes que es descriuen en el projecte són els següents:

ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURES 2007-2013

PROJECTE URBAN. INFRAESTRUCTURES

CAMPS D'ACTUACIÓ

ACTUACIONS

LOCALITZACIÓ

PRESSUPOST

1

Cultura i Patrimoni

Museu de la Ciutat

Can Marfà

7.000.000

Centre arts escèniques

Can Gassol

600.000

2

Accessibilitat, mobilitat

Urbanització i peatonalització de carrers

2.500.000

3

Societat de la

Informació

Cohesió social

Centre TIC

Nau Antoni Gaudí

150.000

Centre cívic

Cabot i Barba

2.000.000

Escola d'adults

Carrer San Cugat

1.000.000

5

Desenvolupament

teixit econòmic

Mercats

Plaça Cuba rehabilitació

2.600.000

Mercats

Plaça Gran rehabilitació

450.000

6

Turisme

Centre de visitants

Can Serra

400.000

TOTAL ACTUACIONS

16.700.000

PROGRAMES D'ACTUACIÓ 2007-2013

PROJECTE URBAN. PROGRAMES

CAMPS

D'ACTUACIÓ

PROGRMES

LOCALITZACIÓ

PRESSUPOST

3

Inclusió social

Programa dona/envelliment

Centre cívic

150.000

4

Igualtat d'oportunitats

Centre capacitació dona

Locals IMPEM

500.000

Programa creació ocupació atenció gent gran

100.000

5

Desenvolupament teixit econòmic

Programa centre excel·lència. Comerç centre

300.000

Programa El Palau. Comerç pluriètnic

100.000

6

Turisme

Programa Agència i digitalització informació

250.000

7

Gestió

Gestió, participació, comunicació

500.000

TOTAL PROGRAMES

1.900.000

El pressupost total ascendeix a la quantitat de 18.600.000,00 €.

En cas de concedir-se la subvenció, l'Ajuntament aportarà el 50% del finançament de la proposta i, en aquest sentit, l'interventor de Fons Municipals ha informat sobre la disponibilitat de fons per part de l'Ajuntament per assumir el cofinançament del projecte.

El termini per presentar la proposta municipal finalitza el proper dia 15 de febrer de 2008.

Finalment, per l'import de les ajudes que es demanen i per imperatiu de les bases de la convocatòria, l'òrgan municipal competent per aprovar la proposta municipal és el Ple de l'Ajuntament.

El conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, que signa, proposa al ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents:

ACORDS:

Primer.- Aprovar la proposta municipal anomenada Mataró ciutat mediterrània, centre de serveis i cultura: Una iniciativa urbana de transformació del passat industrial del XIX a la nova estructura social del XXI, redactat per la Fundació Cirem, amb el suport de diferents dependències i organismes municipals, coordinats i dirigits per la cap de l'Àrea de Serveis Territorials, que contempla i valora l'execució i desenvolupament d'una sèrie d'infraestructures i programes adreçats a la regeneració urbana i a programes d'atenció a la població i que són:

ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURES 2007-2013

PROJECTE URBAN. INFRAESTRUCTURES

CAMPS D'ACTUACIÓ

ACTUACIONS

LOCALITZACIÓ

PRESSUPOST

1

Cultura i Patrimoni

Museu de la Ciutat

Can Marfà

7.000.000

Centre arts escèniques

Can Gassol

600.000

2

Accessibilitat, mobilitat

Urbanització i peatonalització de carrers

2.500.000

3

Societat de la

Informació

Cohesió social

Centre TIC

Nau Antoni Gaudí

150.000

Centre cívic

Cabot i Barba

2.000.000

Escola d'adults

Carrer San Cugat

1.000.000

5

Desenvolupament teixit econòmic

Mercats

Plaça Cuba rehabilitació

2.600.000

Mercats

Plaça Gran rehabilitació

450.000

6

Turisme

Centre de visitants

Can Serra

400.000

TOTAL ACTUACIONS

16.700.000

PROGRAMES D'ACTUACIÓ 2007-2013

PROJECTE URBAN. PROGRAMES

CAMPS

D'ACTUACIÓ

PROGRMES

LOCALITZACIÓ

PRESSUPOST

3

Inclusió social

Programa dona/envelliment

Centre cívic

150.000

4

Igualtat d'oportunitats

Centre capacitació dona

Locals IMPEM

500.000

Programa creació ocupació atenció gent gran

100.000

5

Desenvolupament teixit econòmic

Programa centre excel·lència. Comerç centre

300.000

Programa El Palau. Comerç pluriètnic

100.000

6

Turisme

Programa Agència i digitalització informació

250.000

7

Gestió

Gestió, participació, comunicació

500.000

TOTAL PROGRAMES

1.900.000

El pressupost total ascendeix a la quantitat de 18.6000.000,00 €.

Segon.- Presentar-la en la convocatòria Iniciativa Urbana (URBAN) del Ministeri d'Economia i Hisenda per a sol·licitar el fiançament de les actuacions i programes previstos en el projecte, mitjançant els ajuts del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), corresponent al Programa Operatiu de Catalunya 2007-2013, a través de l'Oficina del Programa de Barris de la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Tercer.- Facultar a l'Alcalde-President per signar els documents que s'esmenten en les bases de la convocatòria.

Quart.- Notificar els anteriors acords als serveis municipals, organismes i entitats competents, als seus efectes.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot favorable, perquè sabem que és positiu rebre diners de subvencions europees i, en aquest cas, podem dir que fem un pacte de ciutat per no perdre oportunitats en el finançament municipal. Però vostès també saben que no compartim alguns dels programes que ens exposen. Una iniciativa urbana de transformació del passat industrial del s. XIX en la nova estructura social del s. XXI demana un esforç i compromís molt més important en la rehabilitació de les antigues naus industrials. La CUP hagués volgut que s'hi hagués inclòs la rehabilitació de la nau de Can Fàbregas al seu lloc, així com la de la plaça de Cuba amb una reforma més ambiciosa...

Però, en definitiva, el nostre vot és afirmatiu i esperem que se'n faci un bon ús, d'aquestes subvencions, de manera que puguem deixar enrere en el temps la destrucció i l'enderroc de molts elements d'interès social, arquitectònic i cultural a la ciutat.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, felicita, en primer lloc, tot el personal municipal que ha treballat en el projecte de valent, en molt poc temps. I, en segon, reconèixer la importància d'aquest per la possibilitat que ens dóna de poder rebre aquest finançament i d'alliberar-nos d'altres despeses. Com que d'allò que es tracta és posar-hi totes les actuacions que estan endegades, nosaltres no podem fer altra cosa que afegir-nos-hi i agrair l'esforç de tots els tècnics i dels membres del Govern.

Ara bé, no voldríem que aquest vot positiu s'utilitzi després per dir que nosaltres estem d'acord amb la seva reforma de la pl. de Cuba o amb el fet de posar el centre TIC a la Nau Gaudí, etc. Demanem que el Govern mantingui un cert fair play respecte d'això.

També voldríem demanar a l'Alcalde el següent: dintre d'aquesta iniciativa urbana hi ha previst la creació d'un consell social de participació. Aquí correm el perill també que aquest consell social acabi sent un òrgan de propaganda; per això demanen que la presidència no hagi d'anar forçosament un regidor de l'equip de Govern i poguessin ser vostès generosos.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comparteix gran part de la intervenció del Sr. Mora. En primer lloc, vull agrair la predisposició del Sr. Melero a l'hora de facilitar-nos la documentació, així com els tècnics de la casa, amb la Sra. Català al capdavant, per la bona feina fet i la que queda per fer. Agrair també la bona recepció, tant per part de la Sra. Romero com per part del president de la comissió de Serveis Territorials, d'acceptar el suggeriment del PP que se'ns donés una certa veu en el debat o anàlisi d'aquest projecte integral que el Govern està preparant, malgrat el temps que tenim és breu.

Com bé han dit els meus companys, aquest és un projecte de Mataró, no és un projecte del Govern, i entre tots li hem de donar l'impuls que cal, independentment que hi hagi coses que no compartim. Per tant, reiterar el meu agraïment i esperar que aquesta comissió de treball serveixi d'entrenament perquè en el futur el Govern ens torni a estirar la mà per poder col·laborar en altres qüestions.

El senyor Francesc Melero agraeix el posicionament dels grups. El consens que es pugui aconseguir al voltant del projecte que ara presentem a convocatòria, així com el fet que s'hi hagi afegit el Consell Municipal del Pla Integral del Centre o com esperem l'adhesió d'altres consells municipals, és molt important, perquè genera un plus qualitatiu al voltant d'aquest que el converteix en un projecte de ciutat, cosa que el Comitè Avaluador de ben segur valorarà. Per tant, gràcies a tots per la confiança i els demano una mica de paciència a l'espera de veure què passa.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

En aquests moments s'absenten de la sessió el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde-president i el Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió.

-Servei d'Habitatge-

22 - APROVACIÓ DEL CONVENI AMB L'EMPRESA PÚBLICA ADIGSA, RELATIU A LA GESTIÓ DEL PROGRAMA DE MEDIACIÓ PER AL LLOGUER SOCIAL.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"Adigsa, empresa pública de la Generalitat de Catalunya; el Departament d'Acció Social i Ciutadania al qual s'adscriu la Secretaria de Joventut, i l'Ajuntament de Mataró, a través de la societat municipal Prohabitatge Mataró, SA, volen establir mitjançant conveni un marc de relacions amb la finalitat de col·laborar en la creació, manteniment i desenvolupament de la Borsa d'Habitatge per al Lloguer Social al municipi de Mataró i atendre coordinadament les accions adreçades a facilitar l'accés a l'habitatge a les persones o unitats de convivència que demostrin necessitat d'un habitatge.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha posat en marxa la Xarxa de Mediació per a Lloguer Social per incrementar l'oferta de lloguer a preus moderats i atendre així la població amb ingressos més baixos, donant suport i coordinant les borses locals d'habitatge per al lloguer social, avui existents, i impulsant la creació d'altres noves per cobrir tot el territori de Catalunya.

Està previst que les borses d'habitatges per al lloguer social municipals o supramunicipals, puguin ser gestionades directament per l'administració local, mitjançant una entitat municipal o supramunicipal, o mitjançant una entitat gestora, i que el Departament de Medi Ambient i Habitatge pagui una quantitat especificada per cada contracte de lloguer signat o supervisat per les borses d'habitatge per al lloguer social, d'acord amb l'article 49 del Decret 244/2005, de 8 de novembre, d'actualització del Pla per al Dret a l'Habitatge 2004-2007, amb el qual s'implementa el Programa de Mediació per a l'habitatge de lloguer social i el parc desocupat.

D'altra banda el referit Decret posa en marxa un programa per a la prevenció de l'exclusió social residencial, mitjançant la concessió de subvencions per ajudar a pagar el lloguer a famílies amb ingressos per sota de 2,5 vegades l'IPREM. Les sol·licituds s'han de presentar a través de la Xarxa de Medicació per al Lloguer Social, de les entitats col·laboradores signants de convenis, o de les Borses Jove d'Habitatge.

Amb el conveni l'Ajuntament de Mataró, es constitueix com entitat col·laboradora de l'Administració de la Generalitat per tramitar i gestionar les sol·licituds de subvencions, a través de la Borsa d'Habitatge per al Lloguer Social i de la Borsa Jove d'Habitatge, que posa en marxa per formar part de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social. La prestació dels serveis previstos la fa a través de la societat municipal Prohabitatge Mataró, SA.

El conveni recull també la nova normativa d'ajusts adreçats als joves de 22 a 30 anys que estableix el R.D. 1472/2007, de 2 de novembre, que regula la Renda Bàsica d'Emancipació, i que a Catalunya es gestionarà mitjançant la Xarxa de Mediació segons el conveni subscrit per la Secretaria d'Habitatge amb el Ministerio de la Vivienda.

Per tot això proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S

Primer.- Aprovar el conveni de col·laboració i encàrrec de gestió entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant l'empresa pública Adigsa, adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Secretaria General del Departament d'Acció Social i Ciutadania; l'Ajuntament de Mataró i l'empresa municipal Prohabitatge Mataró, SA, per la gestió del Programa de Mediació per al Lloguer Social en el municipi de Mataró.

Segon.- Autoritzar al conseller delegat d'Habitatge, senyor Francesc Teixidó Pont, per la signatura del conveni.

Tercer.- Notificar l'anterior acord a les persones interessades als efectes escaients."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

23 - NOMENAR EL SR. ESTEBAN MARTÍNEZ RUIZ COM A VOCAL DEL CONSELL PLENARI DE L'IME I DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL, EN REPRESENTACIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D'ICV-EUIA I EN SUBSTITUCIÓ DEL SR. ARNAU VILARDELL FRADERA

El senyor Ramon Bassas, president accidental, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

1. L'article 3 dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d'administració i de gestió de l'IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.

2. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l'IME, i és nomenat pel Ple de l'Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.

3. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix, d'entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l'Ajuntament: representants a proposta de cada un dels Grups Municipals amb representació al Consistori i en el mateix nombre que estiguin a la Comissió Informativa.

4. El Ple Municipal de data 11 d'octubre de 2007, va nomenar el Sr. Arnau Vilardell Fradera com a representant del Grup Municipal d'ICV-EUiA en el Consell Plenari de l'IME.

5. En data 15 de gener de 2008, el Grup Municipal d'ICV-EUiA va presentar un escrit amb la proposta de nomenament del Sr. Esteban Martínez Ruíz en substitució del Sr. Arnau Vilardell Fradera.

Per tot el que s'ha exposat, proposo que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

1. Nomenar com a vocal del Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació a proposta del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa al Sr. Esteban Martínez Ruíz en substitució del Sr. Arnau Vilardell Fradera.

2. Notificar aquest acord a les persones interessades."

"Relació de fets

1. El Capítol V del Reglament que regula el Consell Escolar Municipal fa referència a la seva composició.

2. L'article 5.1 estableix que la representació de l'Ajuntament estarà formada pels representants proposats pels grups municipals que tinguin representació en el consistori i en la mateixa proporció que cada grup municipal tingui en la Comissió Informativa de Serveis Personal.

3. El Ple de l'Ajuntament en data 10 de gener de 2008 va nomenar el Sr. Arnau Vilardell Fradera com a representant del Grup Municipal d'ICV-EUiA al Consell Escolar Municipal.

4. En data 11 de gener de 2008, el Grup Municipal d'ICV-EUiA va presentar un escrit amb la proposta de nomenament del Sr. Esteve Martínez Ruíz en substitució del Sr. Arnau Vilardell Fradera.

Per tot el que s'ha exposat, proposo que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

1. Nomenar com a vocal del Consell Escolar Municipal de Mataró a proposta del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa al Sr. Esteve Martínez Ruíz en substitució del Sr. Arnau Vilardell Fradera.

2. Comunicar aquest acord als interessats."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

24 - APROVAR LA COMPATIBILITAT PRESENTADA PER UN TREBALLADOR DOCENT DE L'IES MIQUEL BIADA, PER A L'EXERCICI D'UN SEGON LLOC DE TREBALL

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"En data 21 de novembre de 2007, el senyor Rafael Campaña Liñan, professor titular A de l'Institut Municipal d'Educació (IME), que desenvolupa la seva tasca docent a l'IES Miquel Biada, amb contracte indefinit i jornada plena, ha presentat una sol·licitud per a la compatibilitat d'una segona activitat en el sector privat , per a la prestació de serveis com a monitor multidisciplinar a l'empresa Sedacond Sport, SL.

Aquesta segona activitat que sol·licita es durà a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal.

La Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'administració de la Generalitat, ambdues d'aplicació al personal al servei de les corporacions locals i dels ens, els organismes i les empreses que en depenen, preveuen la compatibilitat d'una segona activitat privada sempre que:

· no afecti a l'estricte compliment dels seus deures. Els reconeixements de compatibilitat no podran modificar la jornada de treball ni horari de l'interessat.

· que l'activitat no tingui relació directa amb les activitats que desenvolupi.

L'article 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

L'article 329.a) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, declara la compatibilitat entre una activitat pública i una privada, sempre i quan la suma de les dues jornades no ultrapassi l'ordinària incrementada en un 50 %.

L'article 327 del mateix Decret estableix que les remuneracions totals que es poden percebre com a conseqüència de les autoritzacions de compatibilitat no poden superar la retribució que li correspongui per l'activitat principal, considerada en règim de jornada ordinària, incrementada en un 30% i l'article 343 manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

Correspon al Ple de la Corporació Local la declaració de la comptabilitat.

Vist l'informe jurídic precedent, elevo a la consideració de l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció dels següents,

A C O R D S

Primer.- Aprovar la compatibilitat per a l'exercici d'un segon lloc de treball dins del sector privat, al senyor Rafael Campaña Liñan, professor titular A de l'IME, que desenvolupa la seva tasca docent a l'IES Miquel Biada, amb contracte indefinit i jornada plena, per a la prestació de serveis com a monitor multidisciplinar a l'empresa Sedacond Sport, SL.

Segon.- L'autorització de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l'interessat haurà de comunicar a l'IME.

Tercer.- Els serveis prestats en el segon lloc o activitat que s'autoritzi a efectes de triennis, de drets passius o de pensió de Seguretat Social, de les pagues extraordinàries i l'ajut familiar es computaran d'acord amb el que estableix l'article 328 del Decret 214/1990.

Quart.- Notificar el present acord a les persones interessades. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments es reincorporen a la sessió el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde-president i el Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió.

CMI DE VIA PÚBLICA

25 - PERSONACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ COM ACUSACIÓ AL PROCÉS PENAL PEL PRESUMPTE DELICTE CONSISTENT A DISTRIBUIR PAMFLETS XENÒFOBS A CENTRE CÍVIC.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent

"De l'atestat de la Policia Local amb data 05/10/2007 es desprèn la comissió d'un presumpte delicte conta l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, instruint-se diligències al Sr. José Moya Padial, major d'edat, veí de Mataró com a presumpte autor, en tant que valent-se del seu càrrec com a membre de la Junta del Casals d'Avis del Centre Cívic de Cerdanyola, obtingué còpies d'uns impresos amb contingut de caràcter xenòfob, procedint a repartir-los discrecionalment.

Així mateix, l'Ajuntament de Mataró en la seva qualitat d'Administració Pública, i en virtut de l'art. 140 de la Constitució, actua amb personalitat jurídica pròpia per a la defensa dels interessos que li són propis. Entre aquests, destaca sobre tota la resta, la defensa dels interessos de la ciutadania, entesa en aquest cas como la funció d'afavorir la integració social dels col·lectius més desvalguts i a l'exercici d'una política de contenció dels elements i circumstàncies que puguin comportar tensions en la convivència entre grups socials de diferents ètnies.

Atès la transcendència dels fets i que aquests van succeir en espais de l'Ajuntament destinats a l'ús general de foment de la cultura i la convivència.

Atès que l'Ajuntament de Mataró, juntament al principi d'autonomia que presideix tota l'actuació dels Ens locals, li correspon, com a part integrant dels poders públics en un estat definit a l'article primer de la Constitució com a Estat social i democràtic de Dret, promoure les condicions per a que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s'integra siguin reals i efectives.

Atès que aquests fets podrien ser qualificats com a delicte tipificat a l'article 510 del Codi Penal

Atès el que disposa l'art. 101 de la LECrim.

En virtut de les competències atribuïdes per Decret d'Alcaldia de 18 de juny de 2007, PROPOSO AL PLE l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Exercir l'acció pública penal, personant-se en la qualitat d'acusació popular, en les actuacions penals iniciades en persecució del presumpte delicte contra l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques comès presumptament pel Sr. José Moya Padial.

SEGON.- Designar en la representació de l'Ajuntament de Mataró en la causa penal esmentada al lletrat Luís Miguel Clemente Marín i a la procuradora dels Tribunals de Mataró a la Sra. Diana Duch Ramos."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença recollint les paraules del Sr. Batista qui ha afirmat que el jutge determinarà. És evident que serà ell qui determini però és clar que la decisió del Govern municipal li dóna una dimensió substancialment diferent. No puc per menys mostrar sorpresa i indignació, perquè sento la mateixa indignació que tinc quan es tracta de rebutjar de manera contundent aquestes actituds xenòfobes, un rebuig del qual aquest partit sempre n'ha donat bona mostra. A títol d'exemple, recordar que hi ha persones immigrants que formen part del nostre grup municipal nomenades a consells de participació.

Els fets, i el Sr. Batista ho reconeixia, són evidentment diferents d'altres que hem substanciat també en aquest Ple municipal, però en canvi el posicionament del Govern és el mateix. Per tant, s'està valorant de la mateixa manera aquests fets que han passat ara amb altres d'anteriors. El PP pensa que una persona que fa cinc fotocòpies en un centre cívic demanant al conserge que les hi faci i deixant-les tranquil·lament damunt la taula, no és una persona que pretén difondre un missatge xenòfob per la ciutat.

La persona en qüestió la coneixen vostès perfectament perquè és una persona que ha format part d'algun consell municipal i, durant molts anys, de la junta del Casal de Cerdanyola, a qui l'única cosa que li podem atribuir és que la seva conducta hagués pogut donar a peu a que algú pensés que ell tenia la intenció de repartir algun missatge d'aquests. Un missatge del qual no n'és l'autor i la distribució del qual encara no s'ha provat. A més, a part que el posicionament del Govern em sembla un error i una injustícia, el que també hi ha aquí és una falta d'humanitat, perquè una persona de 70 anys, perfectament coneguda i que probablement l'única característica que podria induir a la utilització d'això és que és membre del PP. No vull acusar ningú però aquest és un fet que surt en el mateix expedient. I a més surt en un moment en què el regidor Bassas és objecte aquí de diverses preguntes. No vull llançar cap acusació però qualsevol podria pensar si no és que hi ha un cert ànim de distreure l'opinió d'aquest Ple. El nostre grup no comprèn el posicionament del Govern davant d'uns fets que, si un els estudia, en cap moment poden donar a entendre que hi ha hagut intencionalitat d'incórrer en aquest delicte. Nosaltres votarem en contra d'una manera contundent.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, explica que CiU, per la informació rebuda inicialment, hauria votat que sí sens dubte. Ara bé, a mi personalment em van sorprendre alguns comentaris que es van fer a la Junta de Portaveus perquè no coincidien amb la informació que jo tenia, si més no pel que fa a les dimensions dels fets, i per això també hem tingut un interès especial en poder consultar avui aquest expedient. El Sr. Batista, a qui felicito per la seva primera intervenció en aquest Ple, cosa que és bona senyal per la seva salut, li diria que nosaltres no ho acabem de veure clar. No perquè dubtem de com s'ha fet l'expedient sinó per circumstàncies que molt bé exposava el Sr. Mojedano i que no repetiré. Sis fotocòpies, una de les quals és lliurada a la mateixa persona que se li demana que les faci, no són suficients per jutjar uns fets. CiU pensa que la intencionalitat és fonamental i, d'altra banda, també ens ha sorprès la nota de premsa d'ahir a la tarda explicant que avui al Ple es prendria aquest acord, perquè no sé fins a quin punt calia tenint en compte la persona de qui estem parlant. Ens agradaria poder-ho treballar, veure-ho més clar... no sé si és possible deixar-ho sobre la taula. I si no és possible, el nostre vot avui serà d'abstenció perquè necessitem estar molt més convençuts del que estem.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, mostra el seu acord en què no podem aprovar ni permetre que qualsevol actitud de caire xenòfob es doni a la nostra ciutat, perquè ens hi juguem molt. Jo no m'atreviria a tenir aquests plantejaments paternalistes per part del PP i entenc que des de l'Ajuntament hi ha d'haver una posició contundent denunciant qualsevol tipus d'activitat que ens porti cap a un camí molt perillós. Demano al Sr. Mojedano que controli una mica més els seus militants perquè això és perjudicial per a tots.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, creu que estem tots plegats traient el tema de polleguera. Aquest Ajuntament fa temps va adoptar un criteri clar, molt clar, que era el de tolerància zero amb aquells temes que creiem nosaltres que poden atemptar contra la convivència. Avui mateix corren per la ciutat alguns d'aquests pamflets; potser alguns de vostès els hauran vist. Escolti'm, sigui qui sigui qui ho hagi fet, n'hagi fet un o deu mil, si la Policia l'enxampa, el deté i el denuncia, i el jutge l'accepta, l'Ajuntament de Mataró tornarà a portar el tema al Ple municipal. Sigui qui sigui. El fet de relacionar-ho amb si és o no és un militant del PP, personalment no té cap mena de significació. Cap dels grups municipals presents a la sala ha fet cap ús d'aquest tema. En tot cas, que jo sàpiga. Si ha sortit a la premsa o no, vostès sabran qui ho ha dit, jo no. Quedi clar que ningú està qüestionant el PPC de Mataró, ni el capteniment dels seus regidors en temes d'immigració, i vull deixar-ho clar. Nosaltres aquí l'únic que fem és aplicar el mateix criteri per a tothom i serà el jutge qui prendrà la decisió final.

D'altra banda, si s'ha portat avui el tema és perquè era l'últim Ple al qual podíem portar aquest tema en qüestió, segons diuen els juristes de la casa, i no li busquem altres relacions amb altres coses. Sí que els avanço la voluntat de l'Alcalde que en aquests temes que puguin atemptar contra la convivència tindrem una tolerància zero. Em sembla que a més puc comptar amb el suport i la comprensió de tots els grups municipals. No traiem les coses d'on són: es tracta d'una acusació particular que fa l'Ajuntament de Mataró i el jutge ja decidirà si l'admet o no a tràmit.

El senyor Pau Mojedano afirma que evidentment hi haurà tota l'actitud contundent que calgui en temes d'aquests, però en aquest cas concret s'està cometent una injustícia. És injust i vostès ho saben. Estem parlant de cinc o sis fotocòpies, que una d'elles va quedar en mans del mateix conserge, i les altres van anar a parar a mans del responsable polític del PP a Cerdanyola i dels quatre regidors que estem aquí. Aquesta és la distribució arreu de la ciutat de la qual vostès parlen? Aquest tema és injust. Es més, vostè em parla que no hi ha hagut cap intencionalitat per part del Govern d'estendre aquesta notícia, doncs avui, si un obria el web de l'Ajuntament la primer notícia que hi havia era aquesta. No hi havia res més important que posar això com a portada de les notícies de l'Ajuntament? Finalment, preguntar al Sr. Safont-Tria si el mateix control que li reclama ara és el que va tenir la nit del 13 de març de l'any 2004 quan va assaltar la seu d'un partit democràtic. És aquest el control que vostè em demana?

El senyor Alcalde lamenta no haver llegit la nota de premsa esmentada. Però dubta que faci cap referència al PP. En tot cas, qui ha decidit que hi ha indicis d'un repartiment d'aquests pamflets ha estat el jutge, no ha estat aquest Ajuntament. Ell ho ha admès a tràmit, per tant, deixem que la justícia faci el seu camí.

El senyor Pau Mojedano aclareix que el Sr. Moya ha parlat amb les entitats musulmanes, perquè no hi hagi cap mala interpretació dels fets, i els ha expressat que la seva intencionalitat no havia estat altra que la d'informar que aquests pamflets estaven corrent per Cerdanyola.

El senyor Alcalde ho celebra pel que això significa.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 17, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) , i la regidora del grup municipal de Convergència i Unió Sra. Isabel Martínez.

Vots en contra: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: 6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

26 - RATIFICAR L'ACORD DE MODIFICACIÓ ELS NOUS ESTATUTS APROVATS PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE L'AMTU EN LA SEVA SESSIÓ CELEBRADA EL PASSAT 5 D'OCTUBRE DE 2007.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent

"Per acord de Ple de l'Ajuntament de Mataró, de data 7 de juny de 2001 es va resoldre entre d'altres extrems, constituir, juntament amb altres municipis, l'Associació "Agrupació de Municipis de l'àmbit exterior a l'Entitat Metropolitana del Transport Titulars de Transport Urbà -AMTU-", i aprovar els Estatuts pels quals s'ha de regir l' esmentada associació.

En data 8 de novembre de 2001 el Ple de l'Ajuntament de Mataró, aprovà els nous Estatuts de l'AMTU i facultà el Regidor - Delegat de Via Pública per tal que portés a terme qualsevol acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors acords.

El passat mes d'octubre de 2007 el Secretari de l'AMTU informà aquesta Corporació, a l'espera de la ratificació del nostre Ajuntament, de l'acord pres per l'Assemblea General d'aquesta Associació, reunida en sessió celebrada a Vilafranca del Penedès en data 5 d'octubre de 2007, consistent en l'aprovació per unanimitat d'unes modificacions de llurs Estatuts que afecten els articles 2 i 10.2 respectivament.

D'acord amb el que estableix l'art. 7 del Estatuts en relació a règim jurídic que regula l'Assamblea General de l'AMTU, en quant a òrgan suprem de l'associació que ostenta la seva màxima representació i que està integrada per la totalitat dels representants de les administracions associades. I en concret el que disposa l'art. 7.c) en quan a la competència que te conferida aquesta per a modificar els Estatuts, donant-ne compte posteriorment als ens associats als efectes que considerin la seva ratificació.

Vistes les modificacions aprovades i considerant oportú llur ratificació per aquest Ajuntament.

En virtut de les facultats conferides per acord de Ple de esmentat de data 08.11.2001 i per les competències atribuïdes per pel Decret d'Alcaldia de 18 de juny de 2007, PROPOSO AL PLE l'adopció dels següents ACORDS:

ÚNIC.- Ratificar els nous Estatuts aprovats per l'Assemblea General de l'AMTU en la seva sessió celebrada el passat 5 d'octubre de 2007."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 27 i 39 per venir referits a temàtiques coincidents.

27 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL SEGUIMENT DE L'ACTUACIÓ DEL VEHICLE DE CONTROL DEL TRÀNSIT.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la proposta següent:

"Ja fa uns anys que, a proposta del Grup Municipal de Convergència i Unió, a la CMI de Via Pública es dóna compta, trimestralment, de les estadístiques del servei de retirada de vehicles de la via pública. Aquesta documentació facilita el coneixement pel que fa a l'actuació de la grua a la ciutat per part dels grups municipals, donant-se informació com quines són les vies on s'hi realitzen més serveis, les causes dels mateixos, etc.

Atès que ja fa més d'un any que a la nostra ciutat s'ha posat en funcionament el que s'anomena "Vehicle de Control del Trànsit", el qual rep un degoteig constant de queixes dels ciutadans a causa de la seva actuació.

Atès que el nombre de denúncies realitzades per aquest nou procediment és considerable.

Atès que s'ha posat de manifest que el "Vehicle de Control del Trànsit" no només actua en la xarxa del Transport Urbà de Passatgers.

Per tal de garantir un seguiment adequat i puntual del de l'actuació del "Vehicle de Control del Trànsit", el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple Municipal l'adopció del següent,

ACORD

El Departament de Seguretat i Prevenció donarà compte, amb periodicitat trimestral i en sessió ordinària de la CMI de Via Pública, de les actuacions realitzades cada tres mesos pel "Vehicle de Control del Trànsit", lliurant un informe escrit on hi figurin les dades que la pròpia comissió determini."

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL VEHICLE DE CONTROL DEL TRÀNSIT.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"A la CMI de Serveis Centrals celebrada el passat dia 17 de gener, es va aprovar, només amb els vots dels grups que formen el Govern Municipal, la compra de cinc nous vehicles per a la Policia Local.

Tot i haver-ne informat (com a Línies d'Actuació) també a la CMI de Via Pública del dia 19 de desembre, en cap d'ambdós casos va quedar clar quin seria el destí d'aquest vehicles, atès que no es van saber respondre les preguntes formulades per aquest Grup Municipal.

A l'actualitat, després d'haver rebut informació del Cap de l'Àrea de Via Pública, ja sabem que un d'aquests vehicles realitzarà la funció del que s'anomena "Vehicle de Control del Trànsit", el qual, en gairebé un any i mig d'existència rep un degoteig constant de queixes dels ciutadans a causa de la seva actuació.

En el moment que es va posar en funcionament el primer d'aquests vehicles, se'ns va garantir que només actuaria en el traçat de la Xarxa del Transport Urbà per tal d'evitar infraccions i mantenir el recorregut de les diverses línies lliures pel pas de l'autobús. Però des del primer dia han existit queixes de ciutadans que es trobaven en carrers pels que no passa el Mataró-Bus i estaven parats realitzant feines de càrrega i descàrrega sense destorbar el trànsit, motiu pel qual Convergència i Unió ja va realitzar una pregunta en el Ple d'abril de 2007, en que es va evidenciar que això era així en gairebé el 20% de les denúncies.

Per altra banda, ens trobem, fet que no passa a altres ciutats, que el cotxe amb el que es realitzen les denuncies no va identificat com a vehicle del Servei de Policia Local, sinó com a "Mataró-Bus".

Per tot el que s'ha exposat, el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES

Primera.- Quin ha estat el nombre total de denúncies realitzades pel "Vehicle de Control del Trànsit" des de la seva posada en funcionament, totals i per trimestres?

Segon.- Quin percentatge d'aquestes denúncies han estat fetes en vies en les quals no hi passa cap línia del Transport Urbà de Passatgers?

Tercer.- Per quina raó, el "Vehicle de Control del Trànsit" segueix desviant-se del traçat de la Xarxa del Transport Urbà?

Quarta.- Existeix una davallada en les infraccions dels conductors des de que es va posar en funcionament el primer d'aquests vehicles? Si és així, quina? Hi ha algun indici que, en cas positiu, sigui a causa de l'acció del vehicle en qüestió?

Cinquena.- Quin és el cost total en la compra i manteniment del nou vehicle que assumeixen, respectivament, el pressupost municipal i el de la concessió del Transport Urbà de Passatgers?

Sisena.- El nou vehicle que el Govern ha aprovat comprar, substituirà l'existent o passarem a disposar de dos d'aquests cotxes?

Setena.- Tenint en compte que el "Vehicle de Control del Trànsit" efectua una part considerable de les denúncies fora de la xarxa del transport urbà de passatgers, per què es segueix pintant com a vehicle de "Mataró-Bus"?"

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, pel que fa a la proposta de resolució, manifesta que el Govern municipal no tindria inconvenient a complir l'esperit del que se'ns demana i, per tant, podríem agafar el compromís que cada tres mesos, a la comissió informativa de Via Pública, es donés compte de l'activitat del vehicle. Però entenem que el més adequat seria fer-ho a través d'un prec i no d'una proposta de resolució, que no tindria el format adequat. És a dir, si d'alguna manera s'avenen a convertir-lo en un prec, nosaltres no tindríem cap problema a acceptar-lo. Prenc el compromís que això serà així a partir d'ara.

En referència a les preguntes, deixi'm fer-li algunes consideracions prèvies que jo considero que són importants. A la comissió informativa de Via Pública del 19 de desembre de 2007, l'intendent major cap de la Policia Local sí que va explicar el destí dels 5 vehicles a adquirir l'any 2008: 3 vehicles patrulla, 1 per al servei d'investigació i 1 com a suport a la disciplina viària. A més, està reflectit a l'acta que ja es va aprovar d'aquesta comissió informativa. D'altra banda, em sobta sentir que no es van saber respondre les preguntes formulades per aquest grup municipal. Si això fa referència a la comissió informativa, CiU no va fer cap pregunta al respecte i tampoc haguéssim tingut cap problema a contestar. Dir que el 23 de gener vam enviar una resposta per escrit al regidor Joaquim Fernàndez responent als dubtes plantejats a la comissió informativa de Serveis Centrals.

En resposta a la primera pregunta sobre les denúncies realitzades pel "Vehicle de Control del Trànsit" des de la seva posada en funcionament, del gener al març han estat 5.548, de l'abril al juny, 2.814; del juliol al setembre, 1.388 i de l'octubre al desembre, 3.767. Per tant, el total de l'any 2007 són 13.517 denúncies.

Quin percentatge d'aquestes denúncies han estat fetes en vies en les quals no hi passa cap línia del Transport Urbà de Passatgers? Un 13% i, per tant, s'ha reduït respecte el 17,8% que hi havia al primer trimestre del 2007. En vam informar en el Ple de l'abril del 2007. També hi ha el nostre compromís de seguir reduint aquest percentatge.

Per quina raó, el "Vehicle de Control del Trànsit" segueix desviant-se del traçat de la Xarxa del Transport Urbà? En l'esmentat Ple d'abril ja vam indicar que es tracta de carrers que s'utilitzen com a vials de connexió entre línies de bus o d'actuacions puntuals en vials on la indisciplina viària pot provocar un greu impacte negatiu sobre les línies de bus en carrers colindants, com és el cas de l'av. Jaume Recorder. També hi ha casos de carrers colindants que per georeferència de la finca, el GPS del vehicle els hi assigna la denúncia. Finalment recordar que seria incomprensible que l'agent de Policia Local què va al vehicle per validar aquestes denúncies fes una deixadesa de les seves funcions i obviés les infraccions de trànsit que observa al seu pas.

Existeix una davallada en les infraccions dels conductors des de que es va posar en funcionament el primer d'aquests vehicles? Si és així, quina? Hi ha algun indici que, en cas positiu, sigui a causa de l'acció del vehicle en qüestió? Si comparem el primer i el darrer trimestre del 2007, d'acord amb les dades anteriors, veiem que hi ha una reducció de 1.781 denúncies, un -32% de diferència. Per tant, sembla haver-hi una evidència que la posada en marxa del vehicle en qüestió s'ha traduït en una davallada de les infraccions i també del nombre d'accidents.

Quin és el cost total en la compra i manteniment del nou vehicle que assumeixen, respectivament, el pressupost municipal i el de la concessió del Transport Urbà de Passatgers? El cost de compra previst és de 20.000 euros, ja que encara no s'ha fet l'adjudicació. El cost d'adaptació de les càmeres i d'altres equips és de 6.000 euros i no hi ha cost de manteniment llevat de despeses mínimes per canvis d'oli, atesa la garantia d'un any d'aquest. El cost del conductor és a càrrec de Mataró Bus i és de 20.000 euros.

El nou vehicle que el Govern ha aprovat comprar, substituirà l'existent o passarem a disposar de dos d'aquests cotxes? El vehicle substituirà l'existent, com ja es va informar a la comissió informativa de Via Pública.

Tenint en compte que el "Vehicle de Control del Trànsit" efectua una part considerable de les denúncies fora de la xarxa del transport urbà de passatgers, per què es segueix pintant com a vehicle de "Mataró-Bus"? Aquest vehicle no efectua una part considerable de denúncies fora de la xarxa del Mataró Bus. Respecte a la retolació com a Mataró Bus és coherent amb l'objectiu d'evitar la indisciplina viària per allà on transita el transport públic de viatgers. Com a conseqüència, millorem també la seguretat dels vehicles i vianants que es podria veure afectada per l'actuació de conductors incívics.

El senyor Joaquim Fernàndez diu al Sr. Batista que com que aquest grup municipal el que vol és que s'informi de l'activitat del vehicle no hi ha cap inconvenient en convertir la proposta de resolució en un prec, si el conseller delegat l'accepta.

Pel que fa a les preguntes, algunes observacions:

Vostè té molt interès a dir que seria deixadesa del policia que va en el vehicle no denunciar els vehicles que cometen infraccions, però la nostra pregunta se centrava en el fet que el vehicle policial no només circula per vies per on transita el Mataró Bus. En cap cas nosaltres hem volgut dir que quan hi hagi alguna infracció no s'hagi de denunciar. En cap cas. D'altra banda, el que no continuem compartint és que el vehicle no vagi identificat com a cotxe de la Policia Local, si és aquesta que n'assumeix el cost de la compra, com es fa en altres municipis amb vehicles similars. Això porta a engany per a molts conductors.

El senyor Oriol Batista explica que l'Ajuntament de Badalona, per exemple, té un vehicle similar però aquest va per tota la ciutat, sense fer cap discriminació. És lògic, per tant, que aquest estigui retolat amb la imatge de la Policia Local. En el nostre cas, l'itinerari del vehicle és el del Mataró Bus i té un altre objectiu.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 28 i 51 per venir referits a temàtiques coincidents.

28 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PERQUÈ SIGUIN RESPECTATS ELS DRETS DELS TREBALLADORS QUE FINS AL CANVI DE CONCESSIONÀRIA S'HAN FET CÀRREC DEL SERVEI DE RECOLLIDA DE VEHICLES DE LA VIA PÚBLICA.

51 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES PROTESTES INICIADES PELS TREBALLADORS DE LA GRUA MUNICIPAL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, recorda que el seu grup ha denunciat de forma reiterada que la subcontractació de serveis locals genera precarietat laboral als treballadors que hi treballen. Actualment tenim el cas dels treballadors del Servei de Recollida de Vehicles de la Via Pública que s'han trobat a les portes de quedar-se al carrer. Ahir mateix, però, em comunicaven que aquesta situació problemàtica s'ha desencallat i està en procés de solucionar-se, la qual cosa celebrem. Per tant, congratular-me que tant la lluita sindical que s'ha portat a terme com la nostra iniciativa de portar-ho avui al Ple hagin facilitat aquesta solució. Si els sembla bé, nosaltres retirem aquesta proposta i ho deixem en les seves bones mans.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, accepta la petició del Sr. Safont de retirar la proposta.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira també la seva pregunta.

29 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AMB LA SITUACIÓ DELS RECURSOS SANITARIS A MATARÓ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"Malauradament, la saturació de les urgències és un problema al qual s'han d'enfrontar massa sovint els ciutadans de Mataró que per problemes de salut acudeixen als serveis d'urgències hospitalàries.
Probablement es dirà que aquest és un problema general, que passa arreu i que Mataró no ha sortit a la premsa com així ho han fet altres serveis d'urgències de diversos hospitals de la província de Barcelona.
Malgrat aquesta apreciació, sovint l'espera per ser atès a urgències és de més de 3 o 4 hores, i arriba a superar les 8 o 10 hores, com va ocórrer a finals de desembre bo i que, segons paraules de l'Honorable Consellera de Sanitat Sra. Marina Geli, encara faltaven dues setmanes perquè arribés l'epidèmia de grip al nostre país. Aquesta espera va ser molt superior a la denunciada pels mitjans de comunicació en hospitals de la mateixa província.
Evidentment, la problemàtica i la situació de les urgències hospitalàries no és l'únic aspecte a tenir en compte a l'hora de valorar els dispositius i/o recursos sanitaris, però convindrem que és un bon indicador per detectar la suficiència, eficàcia i eficiència del conjunt d'aquests recursos a l'hora de solucionar els problemes de salut de la població.
Els hàbits saludables i l'educació sanitària, les Àrees Bàsiques de Salut i l'atenció primària, l'atenció continuada i els serveis d'urgència no hospitalaris són les pautes i dispositius adients per prevenir, detectar i resoldre els problemes de salut que es presenten a la majoria de casos.
Actualment s'han abandonat les tasques educatives i/o preventives; et donen hora per al metge de capçalera 3, 4 dies o una setmana després de sol·licitar-la i, en relació amb l'atenció continuada i els serveis d'urgències no hospitalaris, la percepció dels usuaris és que són poc fiables i resolutius per la manca de mitjans diagnòstics i la desconfiança que això genera.
I quan això falla, bé per manca de recursos, bé per ineficàcia del sistema o situacions excepcionals, no toca més remei que acudir a les urgències hospitalàries, on hom pot observar un nombre important de pacients que esperen un llit hospitalari, convertint aquests serveis en una pseudoplanta d'hospitalització i contribuint en gran mesura al col·lapse crònic de les urgències, a l'espera interminable i la sobrecàrrega dels seus professionals.
La sanitat, els recursos i la dotació pressupostària, la seva gestió, és una competència transferida a les comunitats autònomes i en el nostre país, a la Generalitat de Catalunya. No és una competència municipal, però hem de tenir present que, al marge de qui se n'ha d'encarregar, les administracions locals són les més properes als ciutadans i qui més obligades estan a vetllar per llurs problemes i interessos. L'Ajuntament de Mataró ostenta una representació rellevant en la gestió d'aquests recursos des de la presidència del Govern Territorial, on hi ha inclosa la ciutat de Mataró i els municipis de la seva àrea d'influència, i també ostenta la vicepresidència de la junta de govern del Consorci Sanitari del Maresme i hi té un nombre important de membres.
I si bé la situació actual és clarament deficitària en recursos sanitaris, la incorporació de les poblacions d'Arenys de Mar, de Munt i St. Iscle de Vallalta a l'àrea d'influència hospitalària pot agreujar encara més la situació, igual que passa pel fet de convertir-se Mataró en capitalitat i àrea d'influència de tot el Maresme a nivell de Salut Mental, passant d'atendre poc més de 200.000 habitants a més de 400.000
Per tot això i
Atès que els recursos sanitaris existents a Mataró i la seva àrea d'influència s'han demostrat clarament insuficients per atendre les necessitats de salut de la població,
Atès que l'Ajuntament de Mataró és l'administració més propera als ciutadans i la que més obligada està per vetllar pels seus problemes i interessos,
Atès que l'Ajuntament de Mataró té una responsabilitat directa en la gestió dels recursos sanitaris a causa del seu paper en els diferents organismes existents competents,
Atès que la Generalitat de Catalunya és qui té les competències en sanitat i recursos sanitaris,
El grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular proposa la següent proposta de resolució:
1. Donar a conèixer les dotacions previstes a curt i mitjà termini pel que fa a la millora i ampliació del dispositiu d'equipaments i recursos sanitaris, sociosanitaris i de salut mental.
2. Instar la Generalitat de Catalunya a l'estudi, planificació i inversió necessària per tal que el dispositiu i recursos sanitaris donin una resposta satisfactòria, comparable almenys a la mitjana de Catalunya, a les necessitats sanitàries i problemes de salut de la població afectada."

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que el seu grup hi votarà a favor, encara que pensin que aquesta proposta tant serveix per parlar de Mataró com de Sabadell, entre altres ciutats similars. El mal funcionament sanitari no només depèn de la manca de recursos sinó també de la gestió. Les urgències són un desgavell per problemes organitzatius, a banda de la falta de recursos esmentada. Aquests últims no s'han ajustat al creixement espectacular d'una població que sociològicament consumeix molts recursos i, per tant, la demanda s'incrementa exponencialment. Fóra bo saber com anem de recursos i quina és la utilització d'aquests, així com la seva evolució al llarg dels darrers 3 o 4 anys. S'haurien de comparar les ràtios de creixement de la demanda amb les ràtios de creixement de l'oferta. Aquesta comparativa ens permetria afinar més en l'anàlisi de la situació i cercar possibles solucions.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, creu que tots estem d'acord en el mal de fons. No és un problema de Mataró sinó general, que afecta a molts hospitals. El PP comparteix l'esperit i la preocupació de la proposta: falten recursos i les necessitats s'han disparat per raons demogràfiques, etc.

No obstant això, entenem que el problema no el resoldrem amb una proposta de resolució que votem conjuntament, sinó que es necessita tot un treball de fons sobre la gestió en sanitat a Catalunya, recerca de nous recursos i fer noves inversions. Sabem que en el si del Consell Rector s'ha presentat un Pla Director d'Infraestructures que pretén atacar aquest problema amb algunes mesures que, de fet, el PP, en el seu programa electoral, ja portava acompanyades d'un bon paquet d'iniciatives, entre les quals, la incorporació de noves infermeres al Servei d'Urgència. Creiem que en aquest moment el que toca és donar un marge de confiança al treball que s'està fent i al Pla Director que s'ha presentat. El nostre posicionament serà d'abstenció.

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, manifesta que el Govern comparteix amb la CUP la preocupació que hi ha en el fons de la proposta presentada. En definitiva el que ens preocupa a tots és que l'atenció sanitària als usuaris de la nostra àrea d'influència sigui de qualitat i responsable.

D'altra banda, podem discrepar i força en algunes dades que es donen en el tema del temps d'espera, però el debat hauria d'anar per què s'està fent a nivell d'aconseguir el servei òptim als ciutadans.

Mirant-me la proposta, he de dir que, segons l'art. 13.5.a. del ROM, "les propostes de resolució són aquelles propostes que presenten els grups municipals per al seu debat i votació. Les propostes aprovades tindran els efectes propis d'un compromís de caràcter polític del Govern municipal respecte a allò aprovat pel Ple".

En tot cas, jo penso que en el moment en què estem, aquesta proposta de resolució ja està superada pel Govern actual, perquè en el pla de mandat totes aquestes propostes ja estaven recollides: estudiar què es podia fer a la ciutat i, a més, es concreta un calendari que anem acomplint pam a pam.

Des del 2005 hem aconseguit un conveni de col·laboració amb la Generalitat, en què es posen les bases de quins equipaments calen. Hem estat 10 anys sense aquesta previsió i no ha estat fins ara que ens hem aconseguit seure amb la Generalitat a fi d'assentar les bases de la millora sanitària. Aquesta base es concreta en el PAM: en l'equipament que s'obrirà durant aquest 2008 a la Llàntia-Via Europa, l'ampliació del CAP de Molins-Cirera €que ja compta amb l'estudi inicial€, l'estudi de la reforma de les Urgències d'Atenció Primària €unes urgències que serien de 0 a 24 hores tots els dies de la setmana€, l'equipament de la Ronda Prim €del qual també tenim l'estudi€, etc. Tot això s'està fent.

Per tant, no podem acceptar una proposta de quelcom que ja estem portant a terme. En aquest sentit, val a dir que disposem d'una comissió mixta de la Generalitat, en aquest cas, del CAT Salut i de l'Ajuntament de Mataró, per fer el seguiment del desplegament de tots aquests recursos necessaris per a la ciutat.

En definitiva, la posició del Govern és rebutjar aquesta proposta perquè ja hi estem treballant. Potser lentament, potser no amb la rapidesa que els ciutadans necessiten quan tenen una urgència, però de ben segur que al llarg del 2008 veurem el resultat de moltes de les coses que s'estan treballant des del 2005.

El senyor Xavier Safont-Tria no dubta que des de l'Ajuntament s'estigui treballant en el tema, però és evident que l'actual servei és deficitari, al igual que la gestió. Estem partint d'uns recursos insuficients que a nivell comparatiu amb la resta de Catalunya i de l'Estat, ens deixen en una situació preocupant. A tall d'exemple, la ràtio de llits per habitant de la zona d'influència de Mataró és de 1,5 per cada 1.000 habitants, mentre a Catalunya en pertoquen 2,4 i 4 a l'Estat espanyol. Per tant, hi ha molta feina a fer.

Nosaltres, amb aquesta proposta, preteníem posar sobre la taula molta més informació de la que ara tenim, planificar d'una manera real amb els habitants que tenim i tindrem en un futur una planificació sanitària per donar resposta a aquestes necessitats. I la tercera planta de l'hospital? I la llar Cabanelles, avança o està encallada? Amb aquesta proposta preteníem respondre aquestes preguntes.

El senyor Vicent Garcia Caurin diu a la Sra. Esteban que hauran de treballar més i més de pressa perquè el caos hospitalari ja el tenim aquí.

La senyora Carme Esteban, pel que fa al tema del caos hospitalari, reconeix que hem passat moments durs. Per exemple, al desembre-gener és quan hi ha una intervenció major de freqüència dels serveis d'urgències hospitalàries, perquè, al marge de la resta del sistema, això passa arreu pel fet que hi ha més patologies respiratòries de l'habitual. I això sempre passa en els mesos de desembre-gener. Tot i així, el que ha passat en aquest any 2007-8 no té res a veure amb el que va passar el desembre-gener de 2006.

D'altra banda, hi va haver tres pics de màxima afluència, sense arribar a la saturació, en els dies: 3 de desembre, després del pont de la Immaculada €que es va produir perquè no es van poder donar altes a planta, la qual cosa va provocar una congestió del Servei d'Urgències, és a dir, no hi havia possibilitat de pujar els malalts a planta€, i en tercer lloc, el pic de finals d'any, que són els dies 27, 28 i 29 de desembre. Però en cap cas es va arribar a 100 persones deambulant pel Servei d'Urgències; no vam arribar al col·lapse, malgrat sí que han estat moments crítics. En el cas de les visites hem de parlar del mateix; els tres pics van coincidir. Tot i que el mes de gener, pel que fa a afluència, ha estat per sota de l'any 2006.

També hem de tenir present que el Servei d'Urgències es col·lapsa perquè no hi ha un Servei d'Urgències adequat a l'Atenció Primària, però convé recordar que s'han posat dotacions per a això, per exemple, ara tenim un metge que es desplaça amb cotxe per cobrir urgències a domicili i que l'any 2007 va atendre 3.000 visites domiciliàries, servei que es combina entre el CAT Salut i el Consorci Sanitari del Maresme.

Per tant, dins la precarietat, s'estan posant els mitjans que es poden fins que aconseguim tenir unes Urgències d'Atenció Primària les 24 hores. Això serà possible segurament en breu, com a mínim, dins d'aquest mandat, i esperem que cap al 2010 tots ho puguem celebrar.

En relació amb el tema que plantejava el Sr. Safont-Tria amb les dades aportades, comentar que les dades poden emmascarar altres coses. Nosaltres demanem dades periòdicament al Consorci Sanitari del Maresme, que col·labora amb el CAT Salut, per tenir les dades reals d'atenció. És cert que de vegades aquestes no són tot el que voldríem però s'està treballant en això i estem impulsant, juntament amb la Generalitat, que el desplegament de mitjans d'àrees bàsiques i de professionals sigui el correcte. Ho estem fent i estem complint terminis.

En el tema de Llar Cabanelles hi hem començat a treballar a partir de l'octubre del 2007 i no abans, perquè hi havia un problema de titularitat que vostès saben. Resulta que la Fundació Cabanelles no tenia registrada correctament la titularitat d'aquest bé en el Registre de la Propietat. Davant d'aquest fet, l'Ajuntament de Mataró ipso facto va iniciar tots els passos per solucionar l'error €la llar constava a nom de l'Ajuntament, quan havia de constar a nom de la Fundació. El fet que després la gestió es quedés pendent de realitzar durant 6 mesos és imputable a la persona a qui la Fundació va encarregar el tràmit. No cal esmentar que el Consorci Sanitari ha ampliat en una cinquantena els llits en el mateix hospital, és a dir, una vintena més.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, referma que queda clar que el Govern votarà en contra d'aquesta proposta de resolució per totes les raons que ha esmentat la Sra. Esteban. Lamento algunes de les afirmacions que ha fet el Sr. Garcia Caurin. Ahir vam tenir Consell Rector de l'Hospital, on vostès hi tenen com a representants dues persones molt assenyades, i en cap moment la impressió que se'n va endur és que la situació fos caòtica. Vam parlar-ne amb les xifres que tenim, tant nosaltres com ells, és a dir, el seguiment de l'activitat gener-desembre 2007 de l'Hospital de Mataró, hospitalitzacions, hospital de dia, activitat ambulatòria, les urgències, l'atenció primària del Consorci Sanitari, el sociosanitari, l'activitat quirúrgica...Només una dada: de pacients fora de garantia, en llista d'espera, l'any 2006 n'hi havia 487, enguany hem tancat l'any amb 197 pacients fora de garantia. D'aquests 197, 110 tenien problemes de galindons als peus.

Per tant, que tenim equipaments sanitaris que se'ns queden petits en som conscients, però el que no es pot dir és que no s'està treballant, tal com ha exemplificat la regidora exposant una llarga llista d'iniciatives que estan en marxa. En tot cas, si els sembla bé, en podem continuar parlant al Consell Municipal de Salut amb la presència del president del Consell Sanitari del Maresme per explicar-nos quines són les previsions que té en tots aquests temes sanitaris. Tindrem molta més informació que no pas amb la simple aprovació d'aquesta proposta de resolució que ens presenta el Sr. Safont-Tria. Allà podrem explicar com està el tema Cabanelles, que, per cert, encara té un petit problema legal per resoldre, però que aviat trobarà solució. Estem buscant la millor forma jurídica per intentar que les obres s'endeguin al més aviat possible, perquè entenem que dels pressupostos ordinaris de la Generalitat això era molt difícil i s'haurà de fer algun tipus d'escriptura financera per poder avançar.

També ens podrà explicar, per exemple, com està el procés de creació del Centre d'Urgències Ambulatòries al Camí del Mig, que sembla ser que s'ubicaran en l'edifici annex on abans hi havia l'Institut Nacional de Seguretat Social. Per tant, s'està treballant i de forma molt decidida.

Demano al Sr. Safont-Tria que retiri la proposta de resolució i portem aquests temes a una sessió monogràfica, si vol, del Consell Municipal de Salut on podrem parlar de tot, amb totes les dades, informacions i previsions. Jo no tinc cap inconvenient a acompanyar el president del Consorci Sanitari per fer totes les explicacions sobre el que calgui, tant als regidors com als representants de totes les entitats de l'àmbit sociosanitari de la ciutat.

El senyor Xavier Safont-Tria manifesta que no té cap problema per retirar la proposta. Ara bé, sentint-los parlar em semblava que m'estigués parlant un Govern que fa pocs mesos que està a l'Ajuntament. Tenim una realitat que és evident per a la gent del carrer, que esbufeguen quan parlen dels serveis d'urgències i sanitaris de la ciutat. La qualitat hauria de ser molt millor. Ho retiraré i li prenc la paraula. Per a nosaltres és un tema prioritari i treballarem per millorar-ho; entre tots ho farem.

El senyor alcalde explica que l'any passat, el Servei d'Urgències va atendre 111.719 urgències, que és un volum aproximat al d'un hospital com el de Can Ruti, amb una incidència d'urgències diàries de 300. I, malgrat tot, encara no hi ha hagut malalts esperant-se en una ambulància, que jo sàpiga. En tot cas, a principis del mes de març organitzaríem aquest Consell de Salut per parlar de totes aquestes qüestions. Gràcies per la comprensió.

30 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PER FACILITAR LA PRESÈNCIA D'EN PELLOFA A LA FESTA DEL CARNESTOLTES MATARONÍ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"El Carnestoltes és, a Mataró, el gran referent dins el calendari festiu pel que fa als mesos de fred. Amb més de 30 anys d'història des que en ple període de transició l'anomenat "Nou Gremi de la Carnestoltada" el comencés a organitzar, la festa havia estat organitzada els darrers 5 anys per una entitat ciutadana, l'anomenat Comitè de Crisi de Carnestoltes que ha anunciat enguany la seva dissolució per diferents motius.

La festa del Carnestoltes de Mataró d'enguany se celebra organitzat pel Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Mataró, tal com s'havia fet entre els anys 1992 i 2002, però`amb l'agreujant que aquest 2007 no està previst en el programa de festes l'arribada d'en Pellofa, el rei de la festa, una figura transgressora, crítica i referencial, que els darrers 30 anys ha visitat de forma interrompuda la ciutat quan aquesta celebrava el seu carnaval. En Pellofa és a Mataró la referència i eix central d'una festa que aplega als carrers de la ciutat a força milers dels conciutadans i conciutadanes i l'organització de la festa, deixant-la sense Pellofa, constitueix un trencament de concepte amb l'herència, la història i el tarannà personal de la festa mataronina.

El Comitè de Crisi de Carnestoltes, en un comunicat difós a la ciutadania mataronina mitjançant els mitjans de comunicació ha explicat la situació a la que s'havia arribat fins l'any passat en l'organització de la festa. En ella denuncien falta d'entesa amb el Patronat Municipal de Cultura per a l'edició d'aquest any en la que l'entitat s'oferia per seguir organitzant els actes propis del Rei Pellofa XXXè, sota l'organització de la festa per part de l'ens municipal. El CCC denuncia també que el PMC no els va comunicar la negativa a aquesta nova forma d'organització de la festa i de col·laboració entre ambdós fins 15 dies abans del Carnestoltes i va anunciar finalment la seva dissolució degut als greus problemes econòmics originats per l'organització del Carnestoltes els darrers 5 anys així com per la manca de suport, tacte i interès del Patronat Municipal de Cultura.

Des del CCC es pretenia, com van anunciar en el seu origen el 2002, que el Carnestoltes fos la "festa major d'hivern" de Mataró i en aquest sentit han organitzat la festa els darrers anys. Un esforç per part d'una entitat i una iniciativa ciutadana complexa, que involucra diferents associacions i centenars de persones, que no ha tingut resposta per part de l'Ajuntament, que no ha ampliat el pressupost ni l'aposta per la festa del Carnestoltes de Mataró.

Per això, el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular proposa al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

ACORDS:

Primer.. Reconèixer al Comitè de Crisi de Carnestoltes l'esforç efectuat els darrers 5 anys en l'organització del Carnestoltes de Mataró.

Segon. Prendre el compromís del Patronat Municipal de Cultura i l'ajuntament de Mataró perquè infraestructural i econòmicament el Carnestoltes esdevingui la Festa Major d'Hivern de Mataró.

Tercer. Prendre el compromís de facilitar i evitar que es perdi cap element de tota la litúrgia del Carnestoltes de Mataró, amb els seus mites, símbols i referents. En Pellofa és patrimoni de la ciutat de Mataró. Demanar al Patronat Municipal de Cultura que treballi perquè l'edició del 2009 del Carnestoltes pugui comptar amb una organització eficient i garantista, en la què la societat civil organitzada pugui recuperar en Pellofa.

Quart: Seguir treballant des de l'Ajuntament de Mataró pel foment i el recolzament de la cultura popular de base, ajudant les iniciatives d'entitats i associacions i no ofegant-les burocràtica i econòmicament."

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, comença desitjant molt bona nit a tothom, molt especialment a l'Oriol Batista, i passa a anunciar l'abstenció del seu grup a no ser que es pugui votar per separat el punt número 2 de la proposta, perquè de fet CiU, en el seu programa, portava que la festa d'hivern de Mataró ha de ser la de Sant Simó. Si fos així, votaríem a favor dels punts 1, 3 i 4, i en contra del punt 2.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que no hi ha cap problema en votar els punts separadament.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que el PPC s'hi abstindrà, no perquè tinguin res contra d'en Pellofa, sinó perquè creuen que és massa atrevit dir que en Pellofa és patrimoni de la ciutat, quan, de fet, tenim Carnestoltes a Mataró només des de l'any 78. Per tant, tampoc és una tradició gaire arrelada i hi ha molts mataronins que no s'identifiquen amb el personatge en qüestió. D'altra banda, no creiem que des de l'administració s'hagi de finançar un espectacle que es dedica bàsicament a transgredir i de vegades incórrer en el mal gust i l'insult, fins i tot cap a la figura dels regidors i del Sr. Alcalde. Nosaltres som molt oberts però no sabem fins a quin punt s'ha de pagar això amb els impostos dels ciutadans; tenint en compte que el propi Comitè de Crisi del Carnestoltes no ha tingut l'entusiasme ni la consistència necessàries i s'ha acabat autodissolent. Pensem que el Carnestoltes ha de sortir essencialment de la societat civil i si, en tot cas, arribéssim a definir un model de Carnestoltes basat en l'autèntica tradició del ball i les disfresses, amb una rua atractiva per a gent de fora també, sí que entenc que l'Ajuntament o el PMC s'hi hauria d'implicar per potenciar-ho com a referent de la ciutat.

Per tant, si en el marc de promoció de la ciutat, es vol fer una aposta per un tipus de carnaval que hauria de sorgir sobretot de la societat civil, de les entitats ciutadanes... podria arribar a tenir un interès real per als mataronins. Nosaltres de moment, però, ens hi abstindrem.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, començant pel darrer punt de la proposta de resolució, apunta que la cultura popular és prou seriosa i important per al Govern, com ho és per a la CUP, i per això proposem al grup poder parlar-ne en una altra forma i en un altre àmbit properament quan ho creguin oportú. Una proposta d'aquest caire hauria de ser fàcilment transaccionable, però entenc que no és l'objectiu de qui la presenta. D'altra banda, recordo que és una proposta de resolució, redactada amb anterioritat a la celebració del Carnestoltes, i el propi esdeveniment desmenteix algunes afirmacions que m'abstindré d'entrar a valorar.

Coincidim amb el fet que el personatge d'en Pellofa és una figura important dins del Carnestoltes mataroní, però no pas l'única; hi ha altres actes importants en la festa. No obstant això, des del PMC lamentem que no s'hagi pogut arribar a un acord amb el Comitè de Crisi del Carnestoltes, a qui evidentment reconeixem la tasca realitzada en els darrers anys i l'esforç que han hagut de fer per superar les dificultats amb què s'han trobat a l'hora d'organitzar la festa.

Dit això, un cop manifestades per la pròpia entitat les dificultats internes que els impedien assumir l'organització de la totalitat del programa de festes, el PMC pren la decisió d'organitzar les parts del programa del Carnestoltes en què es justifica la presència dels estaments públics. Entenem que la figura d'en Pellofa, per la seva pròpia essència, no ha d'institucionalitzar-se. Sense entrar en altres aspectes de la figura, el seu component transgressor, irreverent i crític, es podria veure qüestionat si fos d'una altra manera. La qüestió, per tant, no és només d'ordre organitzatiu sinó conceptual. Determinats espais de participació no han d'ocupar-se des de la intervenció pública.

En el nostre desig i en aquest sentit treballem perquè el reforç del Comitè de Crisi del Carnestoltes o l'entitat que en prengui el relleu permeti la tornada al model autogestionat de la festa, amb el suport econòmic i logístic del PMC. Per aquests objectius treballarem.

Dit això, el sentit del vot del Govern serà contrari a aquesta proposta de resolució.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, des de la CUP no tenim cap inconvenient a seure i parlar sobre cultura popular tant com es vulgui. Vostè parla que s'han avingut a organitzar només alguna de les parts del Carnestoltes perquè entenen que n'hi ha alguna que no s'ha d'institucionalitzar, i en això estem d'acord, però quin criteri han fet servir per a no institucionalitzar l'arribada d'en Pellofa? I per què sí l'enterro de la sardina?

Des de l'Ajuntament s'hauria de donar facilitats, i no posar-hi entrebancs, a la societat civil a fi de recolzar les seves iniciatives ciutadanes, de la gent que hi posa il·lusió i esforç. La cultura popular necessita d'aquestes iniciatives locals i l'Ajuntament no hi ha de posar impediments legals, econòmics i administratius que provoquen la fi d'aquestes entitats ciutadanes.

M'ha sorprès sincerament el plantejament del Sr. Mojedano. Si vostè vol un Pellofa que alabi l'activitat de la institució, que llepi els polítics i els alabi potser aquell dia sí que farem l'enterro definitiu d'en Pellofa; però aquest no és el sentit del Carnestoltes. Això d'incórrer al mal gust, sense comentaris.

Aquesta proposta m'hagués agradat que s'hagués aprovat perquè el que pretenia era perpetuar quelcom que per als qui tenim trenta i escaig anys hem viscut tota la vida. La gran majoria del jovent s'hi identifica i entenc que per a una gran part dels mataronins ja forma part del nostre patrimoni cultural.

El senyor Sergi Penedès aclareix que l'enterrament de la sardina no s'institucionalitza sinó que hi ha un grup de gent que forma part del Comitè de Crisi del Carnestoltes que presenta un projecte i des del PMC s'hi dóna suport econòmic i logístic. És una part d'aquest col·lectiu que tirava endavant una part de la festa, que és la d'en Pellofa, la que avui ens manifesta la seva incapacitat per seguir.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, expressa que el personatge d'en Pellofa sí que ha de tenir aquell punt de transgressió i crítica, però el mal gust i el bon gust són elements més subjectius. En definitiva, la CUP porta una proposta de resolució perquè la votem a favor o en contra, i què pot passar? La votem a favor o en contra, i matem el tema. D'aquesta manera, no avancem. En canvi, podríem anar parlant d'elements que es van consolidant de la nostra cultura popular, que estan vius, i analitzar entre tots l'evolució que han tingut, com ara el personatge d'en Pellofa, l'enterrament de la sardina o la rua. En un tema com aquest, quan hàgim acabat la votació, demà què? Jo demano al Sr. Safont-Tria que la deixi sobre la taula a fi de pensar-hi una mica més i no obligar-nos a decidir o blanc o negre, amb l'objectiu de poder treballar-hi junts i arribar a acords.

El senyor Xavier Safont-Tria no té cap inconvenient a deixar la proposta sobre la taula. La nostra iniciativa, al cap i a la fi, buscava que se'n parlés perquè l'any vinent tinguem el 31è Pellofa.

El senyor Alcalde respon que d'això ja en parlarem, però l'important és treballar per arribar entre tots a un model de Carnestoltes consensuat. La proposta es deixa sobre la taula.

31 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER LA REVISIÓ DEL REGLAMENT DELS CONSELLS TERRITORIALS DEL PLANS INTEGRALS.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

"El debat obert arran de l'elecció dels membres escollits aleatòriament i els representants d'entitats al Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola ha demostrat que el Reglament actual, aprovat en el seu dia pel Ple Municipal, no és prou precís i no compleix amb les expectatives de Participació Ciutadana desitjades.

Hem de reconèixer, a la vista de la participació en aquests consells en el passat mandat municipal i dels problemes actuals, que el seu redactat és molt millorable.

Per altra banda, la creació de nous Consells Territorials en altres zones de la ciutat, anunciada pel Govern Municipal per aquest mandat, aconsella resoldre el problema el més aviat possible i és per això que el Grup Municipal de CiU proposa al Ple Municipal l'adopció del següent,

ACORD

Primer.- Encomanar als tècnics municipals del Departament de Participació Ciutadana un informe exhaustiu sobre les deficiències de l'actual Reglament dels Consells Territorials i propostes per millorar-lo.

Segon.- Convocar la Comissió Especial d'Organització per tal de proposar els oportuns canvis en el Reglament dels Consells Territorials, tenint en compte l'estudi anterior, i portar al Ple l'aprovació d'aquesta modificació"

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, declara que tots sabem que hi ha hagut problemes en la constitució del Consell Territorial. El principal problema ha estat la lectura interessada i al nostre entendre partidista que se n'ha fet, per part del Govern, de l'esmentat Reglament. Per tant, nosaltres votarem a favor de la proposta perquè ens sembla bé i pensem que representa una millora. D'altra banda, voldríem introduir una petita esmena que és que el nou redactat del Reglament compti amb la participació ciutadana.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, tenia entès que hi havia hagut un apropament de posicions en aquest tema. Ja n'hem parlat amb el Sr. Fernàndez i únicament nosaltres manifestem el nostre acord amb el text que sembla ser que s'ha consensuat.

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Participació Ciutadana, proposa fer un canvi en la part dispositiva de la proposta, que deixaria la part dispositiva de la proposta en un punt únic :

"A partir dels informes fets pels tècnics municipals del Servei de Participació Ciutadana respecte a les millores a aplicar al Reglament dels Consells Territorials i de la convocatòria de la Comissió Especial d'Organització per tal de proposar els oportuns canvis en el Reglament dels Consells Territorials, portar al Ple aquesta modificació."

El senyor Joaquim Fernàndez dóna la raó al Sr. Mojedano en el sentit que és cert que hi havia hagut aquest acostament de posicions, malgrat el grup ha volgut presentar la proposta tal com estava plantejada inicialment. D'altra banda, agrair la predisposició del Govern per no dir-nos allò que "com que s'està fent, no cal aprovar-ho". Un motiu que ens ha fet portar això és que quan el tema va ser tractat al Consell Territorial de Cerdanyola €on jo vaig reconèixer que si la interpretació, sigui partidista o no, és diferent, vol dir que el Reglament està mal redactat€, la presidenta va dir que això ens portaria al menys un any. Però el Sr. Fernàndez ara ens corrobora que el nou Reglament es pot dur a terme en un calendari més breu, cosa que permetria que situacions com les que s'han produït no es repeteixin.

Pel que fa a la proposta del Sr. Safont-Tria, penso que els informes tècnics han de separar-se de la participació i nosaltres confiem en els tècnics de la casa. En tot cas, sí que crec que, un cop la Comissió del ROM es reuneixi i adopti algun acord, potser sí fóra bo fer-ne partícips la gent dels Consells Territorials. De totes maneres, jo ho deixaria en mans del departament de Participació Ciutadana.

El senyor Carlos Fernández aclareix que un cop s'adopti un acord per part de la Comissió del ROM, aquest se sotmetrà a votació i, a partir d'aquí, s'obrirà un període d'exposició pública perquè tothom presenti al·legacions, etc.

El senyor Joaquim Fernàndez accepta, doncs, la contraproposta del Govern, mentre quedi manifesta la voluntat que en tot el procés hi haurà la màxima participació ciutadana.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

32 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA COMPOSICIÓ DEL CONSELL D'URBANISME PARTICIPATIU.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"Recentment i mitjançant la premsa, el nostre Grup ha estat coneixedor que el Govern Municipal està ultimant els detalls per la creació d'un Consell Assessor d'Urbanisme. La nostra formació no té per més que congratular-se d'aquesta notícia donat que com molts de vostès recordaran aquesta iniciativa ha estat plantejada pel Grup Popular en diverses ocasions, bé sigui en forma d'esmena al PAM o de proposta en aquest mateix Ple.

El nostre Grup vol insistir en la necessitat i urgència de posar en marxa aquest Consell el més aviat possible. Aquest consell ha de garantir un correcte funcionament de l' urbanisme participatiu, tant en el procés d'implicació i de participació dels veïns en les transformacions de l'entorn urbà com en la dinàmica d'informació i documentació de les propostes i les alternatives.

En aquest sentit considerem imprescindible que en la seva formació no només es compti amb els agents polítics sinó amb els agents socials, com ara les associacions de veïns, els agents econòmics i tècnics independents no vinculats a l'Administració privada que puguin opinar en el procés i definició del model de ciutat.

Per tot l' exposat, el Grup Municipal del PPC proposa a Ple l'aprovació dels següents

ACORDS

1. El Govern Municipal garantirà la presència, a mes de la representació del consistori, de representants dels agents econòmics i socials, gremis i associacions professionals de la ciutat, així com tècnics externs independents i representants veïnals a l'hora de conformar la composició del Consell d'Urbanisme Participatiu."

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula al Sr. Agustín Brullet, en qualitat de president del Gremi de Constructors i Promotors d'Obres de Mataró i Comarca, expressa el seu recolzament absolut a la proposta de resolució del PPC sobre la composició del Consell d'Urbanisme Participatiu, perquè això és una necessitat de tots els agents que hi intervenen i per a la resta de la ciutadania.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que si es portés a aprovació aquesta proposta de resolució, el seu grup hi votaria afirmativament perquè també creu que la necessitem. El que passa és que no acabem d'entendre el procediment, perquè entenem que això ha de formar part de la redacció d'un reglament per fer la composició d'aquest consell de participació.

Aleshores, nosaltres diem que si el PPC manté la proposta, no tenim cap inconvenient a acceptar-la, però potser en el debat encara es podria incloure alguna figura més. És a dir, la nostra observació seria aquesta: estant completament d'acord amb el que s'ha dit, l'única cosa que creiem és que la proposta de resolució hauria de recollir que es demana que s'acceleri el procés de creació d'aquest reglament i, per tant, a la comissió d'organització que està convocada el dia 13 per al tema que fa poc hem tractat, potser fóra bo que ja se'n comencés a parlar. I, en tot cas, la composició seria un tema a tractar més endavant.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, afirma que és la Llei d'Urbanisme de Catalunya la que és vigent i la que permet, des de fa poc temps, i estableix la figura del Consell Assessor d'Urbanisme. Per tant, es tracta de desenvolupar allò que ja preveu la llei i evidentment totes les aportacions prèvies que hi hagi hagut són interessants. Afegir també, sobre el fet que el PPC s'hagi assabentat de la iniciativa de creació del Consell per part del Govern per la premsa, que em sap greu perquè això estava inclòs ja a l'Acord de Govern i ha estat objecte de debat en aquest Ple. Per tant no és un tema de premsa, sinó que forma part de la voluntat d'aquest Govern, expressada ja des de l'Acord i que confirma que el Consell es farà enguany.

Anuncio ja que a la comissió informativa de Serveis Territorials que hi haurà dimarts que ve presentarem l'avantprojecte d'un primer reglament del Consell Assessor Urbanístic, perquè vostès hi puguin fer totes les esmenes possibles. Per aquesta raó, demanaria al grup Popular que l'acord que ens vol fer votar avui el passin a prec: estem d'acord en què la composició del Consell ha d'incloure tant experts com agents socials i econòmics de la ciutat, en la línia que proposa el PPC i, doncs, no hi hauria cap inconvenient a acceptar-lo.

Avanço també que segurament ja en el proper Ple podríem portar l'aprovació inicial de la creació d'aquest Consell. Finalment, recordar que es tracta de constituir un Consell Assessor d'Urbanisme, és a dir, buscar persones que hi entenguin però no de substituir el Govern pel que fa a l'Urbanisme, perquè són els ciutadans qui governen l'Ajuntament i els seus òrgans i empreses a través de les urnes.

El senyor Pau Mojedano reitera que no té cap inconvenient a reconvertir aquesta proposta en un prec. L'únic que demana és l'expressió d'una voluntat política d'obrir el debat a diversos actors de la societat. En el moment en què vostès m'expressen que la voluntat hi és, per a mi la fórmula no és important. D'altra banda, no hi ha hagut mai la intencionalitat de substituir el Govern en aquest cas, això és senzillament un òrgan de debat. La llei preveu aquesta figura i ha estat ara que s'ha considerat. El tema de la premsa cal aclarir-lo. El que jo he dit que he llegit a la premsa és que el Govern tenia intenció de crear el Consell de manera immediata, és això i res més. Per tant, cap problema a reconvertir-ho en un prec i encantats que vostès l'acceptin perquè és un pas endavant en aquesta transparència de la qual vostès fan gala en els seus discursos.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, confirma, doncs, que la proposta queda reconvertida en un prec.

En aquests moments el Sr. Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, abandona la sessió.

PRECS I PREGUNTES

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 33 i 47 per venir referits a temàtiques coincidents.

33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE LA INACTIVITAT DE L'ADMINISTRACIÓ EN L'EXPEDIENT 1997/DIS101 RELATIU A L'APARCAMENT IL·LEGAL SITUAT A LES CINC CÈNIES.

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El 10 de desembre de 1997 s'inicià d'ofici expedient sancionador amb el número 1997/DIS 101, per les cobertes il·legals que s'havien instal·lat i que donen cobertura a tot un seguit de vehicles, dins d'uns terrenys de conreu agrícola

El març, un cop tramitat l'expedient, l'arquitecte tècnic de l'Ajuntament conclou, segons el que s'ha exposat anteriorment, i exposa que les obres executades sense llicencia NO SON LEGALITZABLES, al ser una activitat que no està vinculada a un activitat agrícola o forestal.

Incomprensiblement, prèviament, el 17 de desembre de 1997, la secretaria de la CMI de Serveis Territorials, notifica a l'infractor, que "de no sol·licitar la llicencia o no obtenir-la es procedirà a la reposició de la legalitat urbanística mitjançant el desballestament de les instal·lacions i la retirada del material industrial a càrrec dels infractors i la imposició de les sancions que corresponguin"

Des de 1997, no s'ha dut a terme cap activitat tendint a l'efectivitat dels actes administratius i és per això que el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Perquè no s'ha portat a terme cap activitat al procediment administratiu esmentat en aquests darrers 10 anys?

Segona.- Perquè no s'ha procedit a sancionar a l'infractor?

Tercera.- Perquè s' ha permès, malgrat existir un expedient obert d'ofici, la continuïtat de l'activitat infractora ?

Quarta.- Com es possible que en 10 anys no s'hagi portat cap actuació instructora nova ?

Cinquena.- Com s'ha permès que no només proliferi l'activitat que s'havia decretat il·legal, sinó que l'administració no es percatés que hi proliferessin d'altres activitats industrials il·lícites i nocives com la que el darrer estiu va provocar un greu incendi ?

Sisena.- Per què no es va respondre el Recurs presentat en el seu dia pels infractors, provocant una situació de silenci administratiu, que evidentment ha derivat en la necessitat d'arxivar el procediment sancionador per inactivitat de l'administració (Caducitat) ?

Setena.- Perquè no s' ha procedit a l'arxiu de l'expedient, malgrat estar caducat ?

Vuitena.- Quantes sancions de trànsit s'han imposat a l'entrada del Camí de les Cinc Sènies per incompliment de la senyal que prohibeix la circulació de vehicles pesats, des de que aquesta es va instal·lar en aquell lloc ?"

47 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AMB EL SEGUIMENT QUE ES FA D'UN APARCAMENT IL·LEGAL A LES CINC SÈNIES.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"En el Ple de setembre de 2007, la Candidatura d'Unitat Popular vam presentar al Ple Municipal un seguit de preguntes sobre l'aparcament il·legal que el Sr. Dorda té a la zona agrícola de Cinc Sènies i se'ns va contestar que la voluntat del govern és que "es procedeixi amb el Pla Especial de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix, per a la seva explotació com a zona agrícola". Però, com que veiem, astorats, que el mateix govern pretén promoure un estudi per fer un nou aparcament, que també deurà ser il·legal, sota l'aparcament il·legal del Sr. Dorda, ens preguntem si no es dóna bona la manera de fer de l'esmentat Sr. Dorda i ens veiem en la necessitat de fer les preguntes següents.

1. És cert que l'Ajuntament té la intenció de fer complir la legislació vigent al Sr. Dorda? Quan?

2. Des de la denúncia feta per la CUP el passat ple del setembre de 2007, quines actuacions ha realitzat l'ajuntament per arreglar una situació il·legal i socialment perjudicial pel conjunt de la ciutat?"

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, respon que el Govern reconeix que evidentment no es poden donar situacions d'inactivitat administrativa, com la que s'ha donat amb l'expedient del Sr. Dorda. Com ja vam dir en el ple de setembre, això és inadmissible. També ens vam comprometre a treballar per resoldre amb la major celeritat les actuacions i activitats irregulars existents a les Cinc-Sènies. Els recordo el que vaig contestar textualment en el passat ple de setembre arran d'una pregunta de la CUP: "L'any 98-99 es van començar els treballs per adaptar i aprovar el Pla Especial de les Cinc-Sènies i arran dels treballs que s'hi estaven desenvolupant es van aturar alguns dels expedients que estaven oberts en aquesta zona. També s'han produït canvis legislatius que han aturat el ritme de treball del Pla Especial, com ara l'aprovació de la nova Llei d'Urbanisme 2002, modificacions posteriors de la Llei i l'aprovació l'any 2004 del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Tot plegat va fer que els treballs s'allarguessin. Calia veure, doncs, com afectaven aquestes noves normatives al Pla Especial de les Cinc-Sènies. Tot i així, la voluntat del Govern és que, un cop aprovada la nova legislació, es procedeixi a l'aprovació del Pla Especial de les Cinc-Sènies/Mata-Valldeix per a la seva explotació com a zona agrícola i adaptar-la al planejament que marca el Pla Director del Sistema Costaner. El compromís, doncs, és desenvolupar aquest Pla en consonància amb el Pla Especial i passar a la regularització de totes les activitats que es desenvolupen en aquesta zona".

Per tant, com ja vaig dir en aquell moment, és veritat que la situació va alentir alguns dels procediments que hi havia oberts. No s'hi val a dir que no s'ha fet res, però, sense preguntar-ho abans. D'una banda, hem començat ja els treballs previs per a la redacció del Pla Especial. Hi ha tècnics i arquitectes treballant-hi, cosa que permetrà comptar amb el planejament urbanístic adequat que regularà aquest tipus d'activitats permeses en aquest entorn. D'altra banda, ens posarem a treballar en l'anàlisi i detecció de quines i quantes són les activitats que hi ha allà €ja s'han contractat els serveis d'una empresa que està realitzant un treball de camp exhaustiu a la zona per descobrir les activitats que s'hi amaguen i que no es poden veure ni tan sols sobrevolant l'entorn amb helicòpter. Al mes de març en tindrem els resultats i jo em comprometo que a partir d'aquí farem un calendari de treball que presentarem a la comissió informativa d'Innovació i Presidència i també a la de Serveis Territorials, perquè afecta tant les llicències d'activitat com les llicències d'obres, a fi d'aconseguir legalitzar totes i cadascuna de les activitats que hi ha allà. Les activitats que no compleixin l'ordenament s'hauran de traslladar o anar-se'n fora.

No obstant això, observa que de vegades, cal avaluar bé €ja que l'ordenament jurídic l'hem de complir€ cada situació, perquè en determinades circumstàncies pot prevaler el manteniment d'alguna activitat per sobre de l'ordenament jurídic, sempre que aquesta activitat, o trasllat o inexistència d'activitat creï perjudicis més greus. Per exemple, a les Cinc-Sènies hi havia una activitat d'estampació tèxtil fa un temps. Tots convindrem que a les Cinc-Sènies no és permesa una activitat així però, en lloc de fer tancar l'empresa i que els seus 60 treballadors anessin al carrer, vam endegar un procés de negociació amb aquesta a fi de poder-la traslladar a un altre espai. Aquest va ser un dels elements a tenir en compte en el cas del Sr. Dorda, perquè allà hi aparquen molts vehicles. Actualment, estem inspeccionant quants vehicles hi aparquen i a quines hores, a fi d'esbrinar quin volum de camions hi ha al pàrquing i potser trobar-li un lloc alternatiu.

Per tant, aquest àmbit és molt complex però ja s'hi està treballant. Serem contundents, malgrat és probable que alguns d'aquests processos siguin llargs i requereixin un procés de negociació. Ens hem posat a treballar amb la màxima rapidesa i aquest és el compromís del Govern.

La senyora Isabel Martínez agraeix l'explicació de la Sra. Romero però aquesta no ha contestat res del que se li ha preguntat. Nosaltres en realitat hem preguntat per un procediment que s'ha deixat caducar, indistintament que hi haguessin plans especials o no. Hi havia la possibilitat, i vostè ho sap, de prorrogar aquesta situació, d'anar paralitzant el procediment. Es podia dur a terme l'autotutela executiva de l'administració, és a dir, executar les actes. Hi havia una resolució que declarava no legalitzable aquest pàrquing i s'afirmava que de no sol·licitar la llicència o no obtenir-la es procedirà a la reposició de la legalitat urbanística mitjançant el desballestament de les instal·lacions i la retirada del material industrial a càrrec dels infractors i la imposició de les sancions corresponents. Aquesta resolució estava dintre del procediment administratiu i era executable, encara que hi haguessin recursos. El que és clar és que algú no va fer la seva feina i ara es contracta una empresa perquè inspeccioni l'activitat... només volem saber com s'ha permès això i qui n'és el responsable, per veure si s'han de demanar o no responsabilitats. Potser jo seré massa legalista, però és que estem sotmesos a la llei i l'hem de respectar i el que jo demanava és saber què ha passat. Si algú es mira el procediment veurà que no hi ha res després del recurs presentat pels suposats infractors, res. Ni una diligència per intentar obrir, o reobrir l'expedient, ni tan sols deu anys més tard. No s'ha fet res, malgrat a nivell polític s'hagi intentat tirar endavant el famós Pla Especial o el Pla Director, etc. S'ha perdut una oportunitat d'or per acabar amb aquesta situació.

La senyora Romero explica que l'empresa que s'ha contractat no farà cap inspecció, sinó que fa un treball de camp per dir-nos quines activitats s'estan realitzant en aquest moment a les Cinc-Sènies.

És veritat que l'expedient fa un temps que no té activitat administrativa i el tornarem a obrir quan tinguem tots els resultats dels treballs a fi d'anar regularitzant cada situació. També recordar que en el seu moment es va valorar que l'activitat podia prevaler per sobre de l'ordenament jurídic perquè segurament creava un perjudici als camions que hi aparcaven. Però en qualsevol cas la situació és inadmissible i, a partir d'ara, treballarem perquè no es tornin a repetir aquest tipus de situacions.

El senyor Xavier Safont-Tria es mostra sorprès com el Govern en alguns casos aplica la llei de forma "apisonadora" i en d'altres no. Pren la paraula de la Sra. Romero i li recorda que insistirà en el tema. Li demana eficiència i rapidesa.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu grup no estan satisfets amb l'explicació de la consellera delegada, perquè aquestes explicacions creen greuges entre ciutadans. En definitiva, hi ha moltíssima gent que fa activitats legals a la ciutat complint unes normes i quan es parla d'aquesta manera es crea un greuge que és molt difícil d'explicar a la ciutadania. CiU demana celeritat amb el calendari de treball i informació a fi de poder-ne fer el seguiment.

En aquests moments el senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, s'absenta de la sessió.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 34, 35 i 48 per venir referits a temàtiques coincidents.

34 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA RELACIÓ DEL REGIDOR RAMON BASSAS AMB LA PROPIETAT DE LA NAU DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

"Recentment ha estat del coneixement públic el fet que la finca on es troba ubicada la nau de Can Fàbregas i de Caralt havia estat propietat fins el 30 de Maig de 2007 d'una empresa de la que sembla ser era administrador un oncle de l'actual Regidor d'Urbanisme, Sr. Ramon Bassas.

En aquest moment aquest Grup Municipal no vol entrar en valoracions legals de la qüestió, però sí que com a representants de la ciutat tenim l' obligació que ens demanden els mataronins de fer també una valoració política dels fets coneguts.
Com ja hem manifestat en diverses ocasions, aquest ha estat un procés molt mal gestionat per part del Govern Municipal, en el que no s'han respectat les mínimes formes exigibles en democràcia de transparència, diàleg i correcció política.
Per altre banda, creiem que independentment que no dubtem de la honestedat del Sr. Bassas en aquest tema, la més elemental ètica política hauria d'haver portat a l'actual Regidor d'Urbanisme a abstenir-se d'intervenir en el debat i decisions que afectessin al cas donada la situació de parentesc amb la propietat de la finca.
A més, apuntar com a curiosa coincidència que un altre vegada en un cas d'un gran centre comercial, com ja va passar amb el centre comercial Mataró Parc que vol implantar-se a la ciutat i amb un mateix govern, torna a esclatar un escàndol polític al voltant de la qüestió.
Per últim, és la segona vegada també en poc temps que el Sr. Bassas ha estat protagonista de fets que diguem que no són el millor exemple de la bona gestió i del que ha de ser un ús legítim del poder.
Per això, i en base a la informació que coneixem, aquest Grup Municipal presenta el següent
PREC
El Govern Municipal, en base als fets ocorreguts en relació a la relació del Sr. Bassas amb la propietat de la nau de Can Fàbregas i de Caralt, i amb independència, si fos el cas, d'altres mesures que pensi posar en marxa, en línia amb la transparència i voluntat participativa de la que fa bandera, crearà una Comissió de control, investigació i fiscalització d'aquest projecte, amb total i lliure accés a tota informació o documentació vinculada, directament o indirectament al mateix, gestionada i dirigida pels grups de l'oposició, que disposaran de majoria a la mateixa, i que es desenvoluparà sota el que aquests diguin i amb disposició dels raonables mitjans, propis de l'Ajuntament i aliens, incloent assessors, que aquests demanin, que permeti fer un anàlisi de l' ocorregut fins ara i seguiment del projecte."

35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA RELACIÓ DEL REGIDOR RAMON BASSAS AMB ELS ADMINISTRADORS DE L'EMPRESA PROPIETÀRIA DE LA FINCA ON S'UBICA LA NAU DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal, mitjançant escrit presentat a registre a estat coneixedor de la relació de parentesc familiar entre l'actual 1r Tinent d'Alcalde i Conseller Delegat d'Urbanisme, Sr. Ramon Bassas i dos dels administradors de l'empresa Naves Biada, S.A. fins el maig de 2007, propietària de la finca on s'ubica l'edifici de Can Fàbregas i de Caralt.

El Grup Popular ja ha exposat anteriorment que entenem que per ètica professional i donada aquesta especial vinculació el Sr. Bassas hauria d' haver-se mantingut al marge de qualsevol votació relacionada amb aquesta qüestió.

D'altra banda, el nostre Grup Municipal creu que en ares de la transparència democràtica, el Sr. Bassas o en el seu defecte, el màxim responsable del Govern Municipal, el Sr. Alcalde haurien d'haver informat d'aquesta vinculació als grups de l'oposició.

PREGUNTA

1. Quan va tenir l'Alcalde coneixement de la vinculació familiar del Sr. Ramon Bassas amb la propietat de la finca?

2. Per quin motiu no es va donar coneixement d'aquesta informació al ple Municipal o al menys als Portaveus de la resta de Grups Municipals?"

48 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT ALS FETS DENUNCIATS PER LA "PLATAFORMA SALVEM CAN FÀBREGAS" EN RELACIÓ A INCOMPATIBILITATS DEL REGIDOR SR. RAMON BASSAS.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El passat dia 17 de gener, la "Plataforma Salvem Can Fàbregas" va entrar al registre d'aquest l'Ajuntament un document, dirigit a tots els grups municipals i al Sr. Alcalde, amb informació sobre la relació de parentiu entre el regidor d'Urbanisme, Sr. Ramon Bassas, i alguns dels accionistes de la societat Naves Biada SA, que va ser propietària de la finca del carrer Biada on encara hi ha la nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt. Segons el document de la plataforma, aquesta societat va ser propietària de la finca fins el dia 30 de maig del 2007, després que aquesta s'adjudiqués al Corte Inglés.

Després d'assegurar que dos dels accionistes de la societat Naves Biada SA són oncles del Sr. Bassas, en el document entrat per registre, la plataforma demana a l'Ajuntament que "es doni per assabentat dels fets exposats i actuï en conseqüència".

El Grup Municipal de Convergència i Unió, entenent que s'han incomplert la normativa vigent en matèria de incompatibilitat i de supòsits d'abstenció i recusació va sol·licitar per escrit la revisió d'ofici dels acords del Ple i de la Junta de Govern en els quals el Sr. Bassas havia participat amb el seu vot.

Més enllà de les responsabilitats administratives o d'altres tipus que es puguin derivar dels fets denunciats per la Plataforma Ciutadana Salvem Can Fàbregas, creiem que existeix una responsabilitat política que no es pot defugir i és per això que aquest Grup Municipal presenta les següents,

PREGUNTES:

1. El Sr. Bassas ha manifestat que va tenir "coneixement casual", en quin moment i de quina manera va descobrir la relació dels seus familiars amb la propietat dels terrenys afectats per la modificació del Pla General per tal que s'hi instal·les un operador comercial?

2. En quin moment van conèixer cadascuna de les forces polítiques que formen el govern municipal la incompatibilitat del Sr. Bassas?

3. Quina va ser la reacció, opinió i actuació de cadascuna de les forces polítiques que formen el govern municipal en el moment de conèixer les causes d'incompatibilitat del Regidor Sr. Bassas?

4. En quina data va conèixer el Sr. Alcalde la incompatibilitat del Regidor Sr. Bassas? Com és que l€Alcalde li va cedir les competències d' Urbanisme, coneixent aquest conflicte d€interessos?

5. Quina va ser la reacció, opinió i actuació del Sr. Alcalde en el moment de conèixer les causes d'incompatibilitat del Regidor Sr. Bassas?

6. En el moment que el Sr. Alcalde va proposar la Regidoria d'Urbanisme al Sr. Bassas, com va valorar la seva implicació familiar en els terrenys del carrer Biada? En aquell moment, es va fer alguna nova consulta al Secretari? Es va informar als membres del Govern Municipal de la situació?

7. Per què no es van posar les causes d'incompatibilitat del Sr. Bassas en coneixement de la resta de grups municipals?

8. Ho coneixia l'anterior president de l'Àrea de Serveis Territorials, Regidor d'Urbanisme, president de l'empresa municipal PUMSA i president del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental?

9. Per què l'acció de posar-ho en coneixement del Sr. Secretari i consultar-li sobre els efectes de la incompatibilitat realitzada pel Sr. Bassas fa un any, no es realitzà per escrit, deixant-ne constància a tots els efectes?

10. El Sr. Secretari ha confirmat que el Sr. Bassas el va posar en coneixement de la seva relació amb alguns del propietaris fa aproximadament un any. Va informar, en aquell moment, el Sr. Secretari a l'Alcalde d'aquesta situació? Existeix algun document que deixés constància de la consulta al Sr. Secretari i de la resposta que aquest va donar al Sr. Bassas?

11. Com és que el Sr Bassas, va acceptar dirigir el Departament d'Urbanisme, la presidència de PUMSA i la del Consell del Patrimoni, essent, com era, coneixedor d'aquesta situació i que, com ha estat, de sortir a la llum pública faria un mal favor a la transparència democràtica i a la credibilitat de les pròpies institucions, cosa que encara és més greu?

12. Com és que, a dia d'avui, es continua permeten que el Sr. Bassas prengui decisions en aquestes àrees, continuï presidint PUMSA i el Consell del Patrimoni i continuï al capdavant de tota la operació que ha d'acabar amb la instal·lació del Corté Inglés a Mataró?"

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, avança que respondran a totes les qüestions tant ell mateix com el Sr. Bassas, atès que s'han formulat preguntes que atenyen tots dos.

En referència al prec presentat pel PP pel que fa a la creació d'una comissió, el Sr. Alcalde anuncia que no l'acceptaran, perquè, d'una banda, el mateix prec palesa que no es dubta de l'honestedat del Sr. Bassas, cosa que és d'agrair, i, de l'altra, perquè el mateix prec també reconeix l'absència d'irregularitats o conseqüències jurídiques o administratives dels fets exposats. Per tant, no té massa sentit endegar una comissió destinada a valorar aspectes d'ètica i política. El que ha succeït no s'entén que hagi de ser objecte d'una possible comissió. D'altra banda, qui vulgui seguir tot el fil conductor d'aquest afer, ho pot fer perfectament, perquè tota la informació al respecte, des dels debats, als acords dels òrgans de Govern, els expedients, etc., consta per escrit.

Per començar a respondre algunes de les preguntes del mateix PP, el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Bassas.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, explica que dividirà la seva intervenció en dues parts: en primer lloc passarà a fer un repàs de la relació dels fets, quina ha estat la seva actuació al respecte; una situació que, des del primer moment, va posar en coneixement del Secretari de la Corporació; la resposta d'aquest darrer a través del seu informe, etc. I, en segon lloc, respondrà a les preguntes plantejades d'un i altre grup, algunes d'elles coincidents.

La declaració diu:

"Declaro que aproximadament fa un any vaig tenir coneixement casual de la participació dels familiar meus citats amb una vinculació de consanguinitat d'arrel 3 en una societat que era una de les més de 90 propietaris del sector de rda. Barceló-Illa de Can Fàbregas i Caralt, fet que ignorava completament.

Immediatament vaig fer una consulta verbal al Secretari General d'aquesta Corporació als efectes de conèixer les conseqüències administratives i jurídiques d'aquesta situació. Essent membre de la junta del Govern local i del ple de l'Ajuntament, tant pel que fa als acords presos fins aleshores com pel meu capteniment en l'exercici del meu càrrec públic. Així, examinats els acords esmentats em respon que no hi ha cap conseqüència directa sobre els acords presos, en haver obtingut aquests un nombre superior als vots necessaris en cada cas i, per tant, en no ser el meu decisiu, i que si bé la consanguinitat esmentada recomanava haver-me absentat en les votacions respectives, tampoc hi havia conseqüències respecte al meu capteniment fins a aquell moment".

En tenir coneixement d'aquella participació, però, el Secretari em recomanava absentar-me de les votacions que s'esdevinguessin a continuació, cosa que vaig fer. Un cop feta la consulta i rebuda la resposta, vaig informar el Sr. Alcalde i el regidor d'Urbanisme que m'abstindria de totes les votacions que afectessin aquest sector. Mesos més tard, i abans de prendre possessió com a regidor d'Urbanisme, m'assabento que la societat Naves Biada SA ha deixat de formar part del sector, en haver-se produït un contracte privat de venda de la finca, signat el 8 de febrer de 2007 amb escriptura pública signada amb data 17 d'abril de 2007.

Després d'aquella data, s'esdevé el meu coneixement i, més tard, la compra-venda, d'acord amb el que he declarat més amunt, i el 19 de març de 2007, a l'aprovació inicial del projecte de la rda. Barceló ni tan sols hi vaig assistir. El Secretari General de la Corporació diu el següent en l'informe que fa a continuació:

"En el present cas es posa en evidència que s'ha incomplert materialment l'obligació anterior d'abstenció, d'acord amb la legislació del procediment administratiu. L'article 28.2 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú estableix com a motiu d'abstenció el fet de tenir parentesc de consanguinitat dintre del 4t grau o d'afinitat dintre del 2n, en qualsevol interessat, administradors d'entitats, assessors i altres supòsits que no són el cas i, com indica el Sr. Bassas, la relació de consanguinitat era de tercer grau.

No obstant això, els acords eventualment afectats per aquesta participació no resulten implicats ni causen invalidesa. Tota vegada que el propi article 76 assenyala que la invalidesa només tindrà lloc quan la participació del regidor hagi estat determinant i, en aquest cas, no ho ha estat, tant perquè les majories assolides eren àmplies i suficients com per aprovar-se els acords sense els vots del Sr. Bassas, com perquè en cap dels acords esmentats el regidor va intervenir en el debat ni a favor ni en contra de la proposta, com es pot comprovar en les actes de les sessions del ple i de la junta de Govern que han estat relacionades.

Segon, el capteniment del regidor que ha participat en la votació d'aquests acords, per tant, suposa un incompliment material de l'article 76 que no té efectes quant a la validesa dels acords adoptats. Pel que fa a les conseqüències jurídiques, que en l'esfera personal del regidor deriven dels fets esmentats, ha de tenir-se en compte la manifestació del regidor conforme ignorava completament que dos familiars seus tenien interessos econòmics en el sector i que, quan ho va conèixer, va informar-me del fet, la qual cosa confirmo. A partir d'aquesta dada, la qual per altra banda resulta molt versemblant, tota vegada que, d'haver conegut el Sr. Bassas en aquell moment la concurrència d'una causa d'abstenció que l'impliqués de forma personal, hauria estat imprudent i irracional votar a favor d'una proposta en què el seu vot no era determinant, entenc que l'incompliment del deure d'abstenció està mancat de voluntarietat.

En definitiva, l'incompliment del deure d'abstenció, en el cas que ens ocupa, no té al meu entendre conseqüències ni en el procés administratiu d'aprovació dels instruments de planejament ni en la responsabilitat jurídica del regidor".

Fins aquí els fets esmentats.

Abans de respondre a les preguntes plantejades, cal fer un seguit de consideracions:

En primer lloc, val la pena recordar que no hi ha fets denunciats, tal com diu erròniament l'enunciat de la pregunta de CiU.

En tots els fets llegits i vistes les conseqüències he d'admetre un error, comès probablement pel meu excés de confiança. Ja ho he fet públicament, ho torno a reconèixer ara, i és el de no fer partícips, ni tots els meus companys de Govern ni els grups de l'oposició, d'una situació que, com diu l'informe, no té cap conseqüència i que en el moment en què va ser coneguda va corregir-se. El Secretari General era l'únic que en aquell moment podia informar i per tant vaig dirigir-me a ell.

Òbviament, si m'hagués imaginat aquest rebombori, especialment la utilització política que s'ha fet d'aquesta qüestió, hauria fet una altra cosa diferent. Hem vist fa poca estona unes actituds a l'hora de llançar sospites sobre l'actuació del Govern i sobre mi mateix que crec que s'haurien d'evitar en la política mataronina i que no m'hauria imaginat mai.

La meva prioritat, en tot cas, han estat els acords del ple de l'Ajuntament, que em sembla que eren allò més important en aquest cas; i no pas la meva honorabilitat, que tampoc mai vaig pensar que s'arribaria a posar en dubte.

El que vaig fer a continuació és aixecar el secret sobre la meva declaració de béns per esborrar tota la sospita que hi hagués en aquest sentit i posar-me a disposició dels grups municipals per oferir tota la informació, tant del cas, com més personal, a fi de mostrar aquesta transparència que s'ha de defensar.

Ara bé, tot això forma part d'una estratègia. M'imagino que aquesta contínua sospita sobre l'actuació irregular del Govern, que va generant informes constants del Secretari que acaba donant-nos la raó, és fruit de la voluntat d'alguns que volen enderrocar el Govern escollit pels mataronins, a base de posar en dubte aquestes badades i, sobretot, posant en crisi els projectes de desenvolupament de la ciutat.

En resposta a la primera pregunta de CiU, dir que vaig descobrir la relació dels meus familiars amb la propietat dels terrenys afectats fa aproximadament un any, casualment, mentre parlava amb un d'aquests senyors pel carrer, no recordo la data. També he d'afegir que he sabut després que alguns membres del ple també eren coneixedors de la situació, prèviament amb el meu coneixement, però que no me'n van dir res. Hauria agraït aquesta informació.

En resposta a la segona pregunta de CiU, convé aclarir que jo no sé quan la resta de forces va conèixer aquesta incompatibilitat. Jo vaig donar les explicacions en el moment de fer-se públic, tant a la resta de forces del Govern, com dels grups de l'oposició posant-me a la seva disposició.

Finalment, pel que fa a la seva reacció, aquesta ha estat feta pública i s'ha explicat a través dels seus representants.

El senyor alcalde fa constar en acta que el Sr. Marcel Martinez ha marxat de la sala en aquest punt de l'ordre del dia.

En resposta a les preguntes que li formulen directament a ell sobre quan va tenir coneixement de la situació del regidor d'Urbanisme, el Sr. Alcalde explica que, d'acord amb el que ha dit el Sr. Bassas i després que el regidor comuniqués la seva situació al Secretari General i que aquest li indiqués el que després s'ha formulat per escrit, el regidor el va informar d'aquestes coses.

Les competències en matèria d'Urbanisme no han estat mai, en el cas del Sr. Bassas, en conflicte d'interessos amb Can Fàbregas i Caralt. Ja ho he dit abans. El contracte de compra-venda per part dels familiars del Sr. Bassas es produeix el 8 de febrer del 2007; i el Sr. Bassas, si jo no vaig equivocat, devia prendre possessió a mitjans de juny del 2007 com a Regidor d'Urbanisme. En cap moment es dóna aquí un conflicte d'interessos. Quan el Sr. Bassas accedeix a la Presidència de PUMSA, a la Presidència del Consell del Patrimoni i a la pròpia Delegació d'Urbanisme, ja no hi ha cap vinculació familiar de la família Segura amb la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, en aquest sector de desenvolupament.

Quina va ser la reacció, opinió i actuació del Sr. Alcalde en el moment de conèixer les causes d'incompatibilitat del Regidor Sr. Bassas? Doncs, miri, li vaig preguntar exactament què li havia dit el Secretari. I em va semblar suficient, perquè vaig creure, com ha de ser, en la paraula del Sr. Bassas, i tampoc el Sr. Secretari em va manifestar res al respecte. Per tant, vaig quedar, doncs, satisfet amb aquesta resposta.

En el moment que el Sr. Alcalde va proposar la Regidoria d'Urbanisme al Sr. Bassas, com va valorar la seva implicació familiar en els terrenys del carrer Biada? En aquell moment, es va fer alguna nova consulta al Secretari? Es va informar als membres del Govern Municipal de la situació? En aquell moment ja no hi havia tal vinculació, com ja he dit abans, en el moment en què el Sr. Bassas pren possessió del seu càrrec de Regidor d'Urbanisme, de President de PUMSA i de President del Consell del Patrimoni.

Per què no es van posar les causes d'incompatibilitat del Sr. Bassas en coneixement de la resta de grups municipals? És la mateixa pregunta que fa el PP, la seva segona pregunta. Miri, perquè no es va trobar rellevant, en no haver-hi cap conseqüència de tipus jurídic, ni administratiu. I, per tant, no vaig creure convenient haver-ho d'explicar.

Ho coneixia l'anterior president de l'Àrea de Serveis Territorials, Regidor d'Urbanisme, president de l'empresa municipal PUMSA i president del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental? D'acord amb l'esmentada intervenció del Sr. Bassas, sí. El Sr. Bassas li havia explicat.

Per què l'acció de posar-ho en coneixement del Sr. Secretari i consultar-li sobre els efectes de la incompatibilitat realitzada pel Sr. Bassas fa un any, no es realitzà per escrit, deixant-ne constància a tots els efectes? Perquè ni el Secretari General ni l'interessat ho van trobar necessari, vist que no hi havia, com ja he dit i li he repetit vàries vegades, cap conseqüència de tipus jurídico-administrativa.

El Sr. Secretari ha confirmat que el Sr. Bassas el va posar en coneixement de la seva relació amb alguns del propietaris fa aproximadament un any. Va informar, en aquell moment, el Sr. Secretari a l'Alcalde d'aquesta situació? Existeix algun document que deixés constància de la consulta al Sr. Secretari i de la resposta que aquest va donar al Sr. Bassas? No, ja ho hem dit. Repetim que vist que no hi havia cap conseqüència, el Secretari no ho devia trobar necessari. És una decisió que devia trobar ell que no calia fer-ho.

Com és que el Sr Bassas, va acceptar dirigir el Departament d'Urbanisme, la presidència de PUMSA i la del Consell del Patrimoni, essent, com era, coneixedor d'aquesta situació i que, com ha estat, de sortir a la llum pública faria un mal favor a la transparència democràtica i a la credibilitat de les pròpies institucions, cosa que encara és més greu? Ja ho hem comentat abans. No hi havia cap conseqüència. Jo crec que aquí el que ha fet mal, en tot cas, és la utilització que se n'ha fet de tot plegat, quan se sabia que no hi havia cap conseqüència €després de l'informe del Secretari, lògicament€, jurídico-administrativa. Per tant, no hi havia cap sospita a aclarir. Senzillament un error reconegut pel Sr. Bassas en la seva declaració al Sr. Secretari i uns aclariments fets pel Sr. Secretari. Per tant, no hi havia res d'estrany que haguéssim d'amagar, ni molt menys. Senzillament, en aquell moment no es va creure necessari comunicar-ho i no es va comunicar.

Com és que, a dia d'avui, es continua permetent que el Sr. Bassas prengui decisions en aquestes àrees, continuï presidint PUMSA i el Consell del Patrimoni i continuï al capdavant de tota la operació que ha d'acabar amb la instal·lació del Corté Inglés a Mataró? Perquè no hi ha cap causa d'incompatibilitat. No hi és des del dia 8 de febrer aquesta causa d'incompatibilitat. I en el cas que hi hagués alguna causa d'incompatibilitat, el Sr. Bassas hauria d'absentar-se de les votacions i Santes Pasqües. En tot cas, l'error que va cometre en el seu moment va ser quan no era Regidor d'Urbanisme, i això cal explicar-ho i em sembla que està prou explicat. A més, no va intervenir, en cap moment, en els debats. I, per tant, no hi ha causa d'incompatibilitat, les decisions que es prenen són col·legiades lògicament pel Govern i responen lògicament també als interessos generals de la ciutat.

Aquestes són les respostes a les preguntes que vostès ens han fet arribar i formulat en aquest Ple municipal. De totes maneres, restem a la seva disposició.

El senyor Pau Mojedano manifesta que ara debatre o reargumentar el que ja s'ha dit moltes vegades no té gaire sentit. Reitera que el PP no dubta de l'honestedat del Sr. Bassas, perquè a dia d'avui creuen que no hi ha responsabilitats jurídiques en el succeït, però això no vol dir que en un determinat moment poguessin sorgir elements que poguessin contribuir a agreujar el que ara s'entén com una responsabilitat política del Govern inexistent o molt lleu. De tota manera, tornant al discurs de la transparència, crear una comissió fóra bo perquè ajudaria a esvair alguns dubtes que ara sorgeixen sobre com s'han produït els esdeveniments; aquesta és una exigència democràtica mínima en un cas com aquest, en què hi ha hagut una mala manera d'actuar del Govern i una relació de parentesc suposadament no tan rellevant com per posar-la en coneixement de l'oposició. Aquesta sí que era una informació rellevant que de manera inexplicable i injustificable s'ha ocultat en el ple. De fet, la reacció del Sr. Bassas, qui és qui ha organitzat aquest pa amb tomàquet, sorprèn. El PP demana que es creï aquesta comissió que certifiqui que efectivament no hi ha responsabilitats més enllà del que ja sabem.

El senyor Joan Mora expressa que el que estem intentant portar aquí no són insinuacions. Si aquesta informació no era rellevant com per comunicar-la a altres membres del Govern ni als grups de l'oposició, queda palès que aquí hi havia una voluntat política d'ocultar una informació que si s'hagués fet pública en aquell moment hagués posat en dubte el procediment i el projecte. CiU tampoc qüestiona l'honorabilitat del Sr. Bassas, evidentment que no i, si alguna vegada s'ha demanat el procediment de revisió, que és una figura jurídica que existeix malgrat no es vulgui fer, és perquè volem aclarir els fets, cosa que des del Govern no es vol. No volen entrar en el fons de la qüestió, ni aclarir qui tenia coneixement de què i com es va actuar malgrat tenir-ne coneixement. Evidentment que tot plegat té conseqüències polítiques, però no fruit del que diu l'oposició, que només està exercint la seva funció de control del Govern.

D'altra banda, reconèixer implícitament, com ha fet avui el Sr. Bassas quan ha dit que d'haver sabut que això implicaria aquest rebombori, segurament hauria actuat de manera diferent, ens fa pensar que el regidor no deu tenir la consciència tranquil·la. Perquè aquesta sospita permanent sobre les coses no la podem deixar de tenir quan sabem que és una persona metòdica, implacable en la seva feina de Govern i, per tant, una badada com aquesta costa de creure que se li passi durant un any i no ho comenti a ningú.

CiU pensem que aquesta badada en mans de qui la fa, doncs, és gairebé un insult a la intel·ligència, perquè ens pensem que aquest senyor és bastant més llest del que el Govern ens vol fer creure. Aleshores nosaltres, les persones que participem tant en el Consell d'Administració de PUMSA, com a la comissió de Serveis Territorials, hem de veure com aquest senyor continua actuant en aquesta situació, a nosaltres no ens deixa de provocar una certa incomoditat. No podem evitar pensar si ens poden succeir més coses com aquestes. És més, quan algú està en un procés com el que ell estava, no n'hi ha prou amb l'abstenció, s'ha d'absentar de la sala. Nosaltres tenim un regidor afectat i en aquests moments està fora de la sala, que és el que s'ha de fer i així s'ha de procedir. Aquí aquest fet s'ha incomplert reiteradament. No podem oblidar que enmig de tot hi va haver unes eleccions municipals i el Sr. Bassas, a banda de regidor, és el primer secretari del PSC. Aquestes coses als ciutadans no els passen desapercebudes.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, manifesta que ja fa un any que es va crear la plataforma Salvem Can Fàbregas amb la idea d'intentar explorar amb profunditat totes les possibilitats per compatibilitzar els usos de la nau. També fa un any i escaig que nosaltres mateixos consideràvem que el procés de reflexió que ens ha conduït a la situació actual no s'havia plantejat bé i vam decidir presentar la proposta d'enderrocar la nau, salvant-ne els elements d'interès i la xemeneia. Però el transcurs del temps, passades les eleccions i la pròpia evolució dels fets ha contribuït, almenys pel que fa a la percepció que en tenim des d'ERC, a la generació d'una gran quantitat de dubtes. El primer d'ells és si la preservació del patrimoni és el principal objectiu de la Plataforma en qüestió o si resulta que aquesta preservació del patrimoni ha passat a un segon terme, o quins són els objectius reals dels que s'han posat al capdavant de les manifestacions. Quina és la seva proposta o simplement és aquest un intent de posar en crisi el Govern municipal i a quin preu...

L'operació Corte Inglés per a nosaltres és de gran importància, una oportunitat única i, per tant, farem tot el possible perquè això no se'ns escapi. De fet, els empresaris del sector i els consumidors en general han identificat l'oportunitat que això representarà. Com esperem que també el temps ens donarà la raó amb les reformes de la plaça de Cuba. No obstant això, sí que és cert que el clima d'aquestes darreres setmanes ens han situat en una posició incòmode; amb el coneixement d'aquest episodi, ERC ha sentit un cert malestar i l'han expressat allà on tocava expressar-lo. Però també ho és que han rebut les corresponents explicacions recolzades per l'informe del Secretari, n'han fet les valoracions polítiques oportunes i unes primeres conseqüències de tot això ja són públiques per a tots, perquè n'ha parlat el propi regidor, i que són els temes que tenen a veure amb el Consell del Patrimoni i l'acceleració i posada en marxa del Consell Urbanístic.

Finalment, en nom d'ERC, manifestar que s'ha actuat amb la responsabilitat que es demana a una formació que forma part d'un Govern. El Sr. Teixidó lamenta, d'altra banda, que algunes veus s'alcin aprofitant aquests fets per convertir en convictes ciutadans honestos, entre els quals cal incloure el propi Secretari General o la resta de regidors i aquells mateixos que parlen, perquè així no ens fem cap bon servei.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, subscriu les últimes paraules del Sr. Teixidó, així com l'explicació que ha fet del posicionament del seu grup respecte a l'aprovació inicial del tema del Corte Inglés. Si no es dubta de l'honorabilitat del Sr. Bassas no entenc que estem fent aquí des de fa una hora i mitja, i tres setmanes abans amb el tema dels mitjans de comunicació i debatent el punt número 4. Sincerament, no sé què pretenem amb tot això si ningú posa en dubte l'honorabilitat del Sr. Bassas. I ICV-EUiA tampoc no en dubta.

Abans, en el punt número 4, el Sr. Mora, en referència al nostre eslògan de campanya, "Ètica, equitat i ecologia", deia que no n'hi havia d'ètica; però les dues regidores del meu partit no ens hi hem sentit reflectides. Per a nosaltres, un aspecte important que dóna valor a aquesta ètica és que hem utilitzat com a partit polític els mitjans que tenim establerts en l'Acord de Govern per manifestar la nostra reacció davant el succeït: la petició d'una reunió del pacte de Govern on vam exposar al Sr. Alcalde la nostra postura i la nostra incomoditat per la situació que s'havia creat pel fet d'haver-nos-en assabentat pràcticament uns dies abans.

Però s'ha de dir que allò que tenim clar des del nostre grup és que l'únic que es pretén és que aquest Govern no acabi la legislatura, perquè constantment se'ns posen pals a la roda i es dubta de la transparència dels procediments. Aquest grup, però, no en dubta, hi confia i farà el possible per tirar endavant l'Acord de Govern €que compta amb un extens apartat en temes urbanístics, fruit d'una negociació feixuga a fi d'ampliar acords i prioritzar qüestions essencials€, perquè és el que creu que és bo per a la ciutadania.

El senyor alcalde aclareix, tant al Sr. Mojedano com al Sr. Mora que se n'ha fet ressò, que una informació rellevant és aquella que hagués tingut conseqüències jurídico-administratives. Això hagués sigut una informació rellevant. I si haguéssim amagat aquesta informació amb conseqüències jurídico-administratives, ara estaríem parlant d'una altra cosa. Però tenim la certesa que no ha tingut aquestes conseqüències jurídico-administratives, perquè la pròpia llei ho diu.

El Sr. Mora pregunta qui en tenia coneixement; doncs, ho hem explicat. Ell, que ho comunica al Secretari, l'antic regidor d'Urbanisme i jo mateix. Si ho sabia alguna persona més, jo ho ignoro. Tinc elements més que suficients de coneixement de la ciutat per suposar que hi havia altres persones que ho sabien, per raons diverses; i no estic suposant cap pràctica il·lícita, res més lluny de la meva intenció. Però hi havia relacions, per exemple professionals,€com ho demostra l'absència en aquest moment de la sala d'un regidor, que ho sabia perquè feia molt de temps que treballava en aquest tema€ i alguna altra relació de parentiu, algunes altres relacions de parentius que hi ha hagut i que hi ha en aquest tema de Can Fàbregas i Caralt.

Perquè sembla que el problema realment és el parentiu, el parentiu del Sr. Bassas i que no ho havia explicat. Doncs, escolti'm, potser que ho expliquem tots, tot. Tots els parentius corresponents. No només sigui el Sr. Bassas l'únic objecte de sospita, perquè va cometre aquell error, badada, digui'n com vulgui, de votar dues vegades sense conseqüències administratives i jurídiques en un procés que no hagués canviat res, absolutament res. Estaríem exactament en el mateix lloc on estem ara si el Sr. Bassas s'hagués absentat en aquestes dues votacions? Aquest és realment el problema? A mi, com ja s'ha dit per part dels meus socis de Govern, del Sr. Teixidó i la Sra. Guirao, aquí em sembla que s'està fent una altra qüestió: un "judici polític", una qüestió pura i estrictament política, que no té res a veure ni amb el patrimoni, ni amb altres qüestions que han sortit aquí. L'únic sospitós és el parentiu delSr. Bassas amb uns senyors que eren, el 8 de febrer, socis-membres d'una societat de Can Fàbregas i Caralt. Aquest sembla que, al final de tot, després de destil·lar-ho tot, és realment el problema.

El senyor Pau Mojedano al·ludeix a l'època de la transició en què Alfonso Guerra anomenava a Adolfo Suárez "tahur del Mississippi" per raons que no tenen cap argumentació jurídico-administrativa al darrere. Els casos no són comparables, però sí que en la política hi ha dues coses:

Una és l'ús legal del poder que en fa un i l'altre és l'ús il·legítim. Hem de recordar que els propis socis de Govern s'han sentit incòmodes davant d'aquesta situació i, en certa manera, quan la Sra. Guirao ha expressat què estem fent aquí debatent durant tanta estona aquestes qüestions o manifestant implícitament que hi ha coses que no es poden fer de determinades formes, que cal revisar i que no podem tolerar, està fent una advertència adreçada al seu principal soci de Govern. Aquesta ja és una primera contradicció en què cau la Sra. Guirao i que dóna peu a que avui estiguem aquí parlant d'aquests temes.

D'altra banda, el que no poden fer ara els grups del Govern és confondre la legitimitat absoluta de controlar el Govern i d'interrogar i de plantejar dubtes quan hi ha coses que s'han fet malament €tal com ha dit la mateixa Sra. Guirao€ amb el fet d'utilitzar això de manera tàctica a curt termini per un benefici polític.

En tot cas, els recordo que el primer que he fet avui quan hem parlat d'aquest tema, ha estat esmentar la responsabilitat. La responsabilitat ens fa dir que de la mateixa manera que a l'oposició li és exigible i se li ha de dir que no val tot per desgastar el Govern, quan això implica vulnerar interessos de la ciutat al Govern també se li ha de dir que no val tot i que encara que vostès des de la legalitat hagin actuat, hi ha maneres de fer les coses que vulneren els principis democràtics més elementals.

El senyor Joan Mora constata, en referència a les paraules del Sr. Alcalde sobre que tot el problema és el parentiu, que és la llei qui determina que el parentiu és rellevant. D'altra banda, si el Sr. Alcalde té coneixement que hi ha altres casos de parentius que poden comprometre altres temes locals o incomplir la legalitat, que ho manifesti; tal com semblava que ha insinuat. Val la pena reiterar que entenc la incomoditat que poden haver sentit els seus socis de Govern, ERC i ICV-EUiA, però els asseguro que nosaltres no estem explicant o denunciant aquesta situació per fer caure aquest Govern. Estem aclarint els fets perquè la situació és la que és. Si vostès no entenen que aquí s'ha generat una responsabilitat política i que hi ha hagut una voluntat d'ocultar una situació real, no comparteixen l'opinió de la ciutadania. Estem aquí per aclarir els fets i això és el que estem fent. I la sensació que jo tinc és una altra, perquè hi ha molts ciutadans que no pensen com vostès, segurament també com n'hi haurà que no pensin com nosaltres; però en tot cas, aquí cadascú té el seu paper. Respecte a la intervenció del Sr. Teixidó, expressant el que em diu, li diria que es llegís el comunicat del Sr. Civit en la roda de premsa en què ell deixava la regidoria; perquè, malgrat per motius diferents, va mostrar una dignitat a l'hora d'abandonar el càrrec que segurament no té la persona de la qual avui estem parlant.

El senyor alcalde afirma que tornar a parlar del cas Civit està absolutament fora de lloc, no porta a res i són dos casos que no tenen absolutament res a veure. Fa un mes o quatre setmanes ja va sortir una altra vegada aquest tema i no té absolutament res a veure una cosa amb l'altra. Sr. Mojedano, si vostè em parla d'Alfonso Guerra, m'obligarà a parlar del Sr. Zaplana; i no en tinc cap ganes, absolutament cap ganes, ni tampoc de Madrid... Escolti, sap que no m'agrada això, que no és el meu estil. Ni m'agrada ni porta enlloc. No seré pas jo qui limiti la legitimitat de la funció de l'oposició, faltaria més! Per suposat, vostès poden preguntar el que creguin convenient, les vegades que creguin convenient i on ho creguin convenient; però jo els demano que ho facin amb una mica de base que sustenti les seves preguntes. Al llarg de la nit, hem posat de manifest algunes coses d'una manera absolutament clara: la no existència de responsabilitats jurídico-administratives, la no voluntat d'ocultació de res: un error, una badada. I, no m'agrada assenyalar amb el dit i, per tant, no ho faré, malgrat podria fer-ho.

Clar que és una situació d'incomoditat. Per suposat que ho és! Per a mi i per a la majoria de les persones que estem presents en aquesta sala; no crec que hi hagi ningú que s'ho estigui passant especialment bé amb aquest debat, perquè, al final, aquí el que ens estem jugant tots és una determinada credibilitat democràtica. Nosaltres segurament més, perquè tenim molta més responsabilitat i perquè estem, d'alguna manera, en la banqueta dels acusats, malgrat no sapiguem exactament de què, però, en tot cas, és això. Per tant, incomoditat, sí. Incomoditat d'haver de sortir contínuament a rebatre aquest tipus de situacions que no se sustenten sobre cap base més enllà de les que ja hem reconegut com un error €no d'ocultació de cap cosa€; en tot cas, com ha dit el Sr. Bassas, d'un excés de confiança, del qual, pel que jo tinc coneixement, cap dels dos socis de Govern en tenia coneixement i, per tant, estan exonerats de qualsevol responsabilitat en aquest cas. Per part nostra, ja ho hem dit, hi ha hagut un error de confiança. El dia 8 de febrer s'acaba la relació de la família €dels oncles€ del Sr. Bassas que formen part d'aquesta societat, amb aquesta societat. No vull afegir res més si no és imprescindible.

La senyora Quiteria Guirao afegeix que, sistemàticament, cada vegada que el Sr. Mora s'adreça al grup d'ICV-EUiA ens diu que ens pensem que tenim molta importància... Manifestar-li que la importància ens la dóna un Acord de Govern, tenir la possibilitat de fer una majoria suficient per governar; aquesta és la nostra confiança i grandesa de partit. Demano, doncs, al Sr. Mora, que no es continuï adreçant a nosaltres com a grup minoritari, en els termes en què ho fa.

El senyor Joan Mora expressa que és evident que els socis al Govern estan intentant tancar aquest debat de forma política. Aquesta és la seva potestat. Dir a la Sra. Guirao que en realitat són un grup minoritari, cosa que no té cap connotació despectiva. D'altra banda, a ells, com a qualsevol altre grup, també els toca haver d'escoltar les opinions de la resta de forces i respectar-les. Sempre que CiU pensi que toca denunciar algun fet que entenem denunciable ho continuarem fent i se'ns haurà d'escoltar. I si els grups que són socis del Govern, bé per deixadesa o per interès, no han actuat com creiem que haurien d'actuar, se'ls ha de dir, malgrat no els agradi escoltar-ho. Aquesta és la realitat i la grandesa de la política.

36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA MANCA DE SALES PÚBLIQUES D'EXPOSICIÓ D'ART DE MIG I GRAN FORMAT.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Del 19 de gener al 17 de febrer, els ciutadans de Mataró podem gaudir, segons l'opinió d'artistes i crítics d'art, d'una de les exposicions més importants que haurà acollit mai la nostra ciutat: "Torres-García. Darrere la màscara constructiva". Cal, doncs, felicitar a l'Associació Sant Lluc per l'Art per haver tingut la iniciativa, al regidor de cultura i als membres del seu equip per haver-ho fet possible, i agrair a la Fundació Caixa Girona la seva disponibilitat.

Lamentablement, però, l'arribada d'aquesta exposició ha servit per evidenciar, un cop més, la manca d'equipaments de tota mena que pateix la nostra ciutat. Que una exposició d'aquesta importància s'hagi de fer en sales d'equipaments diferents (Can Palauet i el Museu de Mataró) com a conseqüència de la manca de sales adequades per a la celebració d'exposicions de mig i gran format, ensenya, molt gràficament, quina és la situació, en aquest cas cultural, dels nostres equipaments municipals.

És per això, doncs, que el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quina opinió li mereix al govern que, després de tants anys de governs socialistes, la ciutat no disposi de sales adequades per acollir-hi exposicions d'art de mig i gran format?

Segona.- Quines actuacions pensa dur a terme, el govern, per evitar que en el futur es torni a produir una situació com aquesta?"

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, agraeix les felicitacions per la part que li toca i explica que enguany s'ha ampliat l'oferta d'espais expositius, perquè és cert que la ciutat pateix un cert dèficit quant a sales que permetin exposicions de gran format; no així de mig format. Alguns projectes de remodelació urbanística previstos per als propers anys haurien de poder satisfer aquesta mancança tant d'espais expositius com d'espais per a usos polivalents.No obstant això, ens hem de felicitar per haver superat aquesta dificultat d'espais i el que compta avui és que s'ofereix als ciutadans una exposició de la importància de Torres Garcia.

El senyor Francesc Masriera celebra que comparteixi la mateixa visió que CiU respecte a la manca de sales i demana celeritat a l'hora de resoldre-la. Si no ho tenen mal entès, l'any 2008 hi haurà una antològica de l'obra del Sr. Manuel Cusachs que també haurà de situar-se en les sales de dos edificis diferents, cosa que ens demostra que aquesta és un assignatura pendent a la ciutat. Busquin solucions ràpides i serem els primers a felicitar-los; d'altra banda, el tema dels governs socialistes és perquè aquest partit fa molts anys que està al capdavant de la ciutat i ja el podrien haver resolt.

El senyor Sergi Penedès diu que no només és aquesta exposició la que patirà aquesta situació. Moltes vegades ja ha passat que una mateixa exposició s'ha hagut de repartir entre Can Palauet i Can Serra bàsicament, no només d'art, i també és veritat que aquesta situació ha estat una dificultat per fer que alguna exposició vingués a la ciutat. Malgrat les dificultats l'important és que es puguin oferir exposicions de la importància d'aquesta.

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES OBRES DE LA NOVA ESCOLA ANXANETA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El grup Municipal de Convergència i Unió en el Ple del mes de maig del 2007 preguntava:

· Quan preveu el govern municipal que estiguin acabades les deficiències de les obres?

· Qui assumirà la responsabilitat d'aquestes deficiències ?

Pel que sabem, aquestes deficiències perduren i, segons afirmacions del Sr. Alcalde, si existeixen deficiències normatives i problemes derivats d'una mala execució de l'obra, l'Ajuntament ha d'assumir-ne les responsabilitats i fer tot el possible per solucionar-les.

Aquests dies ens ha arribat un document, signat per la Comissió de Seguiment de l'Edifici de l'Anxaneta que parla d'"Un edifici digne per a la millor escola"

Aquest escrit començava dient: "Fa anys que els pares i professors de l'Anxaneta reclamem un lloc digne pels estudis dels nostres fills. En un principi, semblava que el destí del nou Anxaneta havia de ser l'espai que deixava l'empresa tèxtil Indtex. Finalment, l'ajuntament va triar l'actual ubicació reconeixent que seria un indret petit per a la nostra escola. Del que no es va informar en cap moment ni a pares, ni a la Comunitat Educativa, ni al Consell Escolar és que s'incompliria la normativa que marca la Generalitat de Catalunya per a la construcció d'edificis escolars. A partir de les inundacions patides durant l'estiu i d'altres mancances, un grup de pares vam començar a investigar quin era l'estat real de l'edifici que acabàvem d'estrenar. La nostra sorpresa va ser molt, molt gran: el nou edifici de l'Anxaneta no compleix la llei en 20 casos. El més greu de tots és el de la manca d'espai: el pati és massa petit pel que marca la llei; les aules d'infantil no tenen els seus 30 metres quadrats de pati individual per separar-los de la sorra; l'escola no té els 900 metres quadrats que imposa la llei com a reserva per a futures ampliacions; les aules de primària tenen l'espai mínim que marca la llei, però una ocupació que en molts casos ho invalida. Vam marxar d'un edifici de pressa i corrents quasi a final de curs perquè estàvem estrets i hi continuem estant. A això hi hem d'afegir: una pista poliesportiva contínuament embassada, que rellisca i amb unes tanques de ferro no estan a la distància reglamentària i que resulten perilloses pels nens; una ventilació de les aules i el menjador insuficient; aïllaments acústics inexistents; les portes dels wc dels més petits inadequades...i així fins arribar a mig centenar de petits i grans detalls que fan del nou edifici de l'Anxaneta una construcció de mínims inadmissible per a un pare que es preocupi per la seguretat, la salut i l'educació dels seus fills.

L'escrit continua demanant la complicitat de tothom, ...... pel que fa al nostre Grup, ja els hi dic ara: la nostra complicitat i el nostre suport, ja en podeu comptar.

És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primer.- S'han recepcionat les obres d'aquesta escola?

Segona.- Quan preveu el govern municipal que estiguin resoltes les deficiències i acabades de les obres per fer-ho?

Tercera.- Quin és el cost d'aquestes obres d'arranjament, no previstes en el pressupost inicial del projecte?

Quarta.- Ja sabem per boca de Sr. Alcalde que l'Ajuntament es farà responsable de d'arranjar les deficiències que pateix l'escola, però, qui assumirà el cost de les mateixes i la responsabilitat política d'aquestes deficiències?"

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, coincideix amb el Sr. Vicenç en què a la carta que l'escola Anxaneta ens planteja, a partir de la seva comissió de seguiment d'obres, es parla de complicitat en el tema de les obres, una complicitat que entenem dins de la necessària col·laboració que hi ha d'haver en el Govern i la ciutat per als temes educatius, que ha estat una constant i caldria mantenir. Però entenem que es refereix a una complicitat real, i lamento dir-los amb aquest tema que aquesta complicitat ha d'estar contrastada al llarg dels anys, perquè en alguns casos hi ha una certa utilització una mica oportunista de la defensa de l'escola pública quan aquesta escola fa soroll i planteja alguns problemes al Govern. En aquest sentit, segurament els membres de CiU saben que des de fa molts anys, quan l'escola no era un centre públic, la complicitat que l'Ajuntament ha tingut amb ella estava fora de tota sospita, en molts casos: arranjament de pistes, seguiment d'obres internes o suport municipal tant com calia €perquè no cal recordar que el suport de la Generalitat a l'escola pública és bastant recent. Per tant, un cop més, estem intentant cercar complicitats per poder solucionar els problemes que realment s'han produït arran d'unes obres que no han estat ben acabades.

L'escola presenta unes deficiències que ja fa mesos que intentem solucionar. És cert que potser no hem sabut trobar la millor manera de fer-hi front ràpidament, però en relació amb les preguntes que em formula concretament, dir que:

En primer lloc, les obres es van recepcionar el 27 de febrer del 2007.

En segon, les deficiències i les noves demandes acceptades pels usuaris de l'escola, el Servei d'Obres i l'IME estaran resoltes abans que s'acabi el curs 2007-08, algunes d'elles, i d'altres ja estan resoltes ara. Això és així perquè hi ha obres que comporten un estudi tècnic una mica més acurat que encara no està acabat i d'altres simplement perquè no es poden realitzar en un entorn que estigui ocupat pel treball escolar durant l'any. Per tant, el termini serà acabat l'estiu del 2008 en totes aquelles que quedin acordades en aquest document de treball que avui hem lliurat des de l'Ajuntament i que la comissió de seguiment d'obres ja ens havia lliurat alguns dies abans.

En tercer lloc, encara no coneixem els costos d'arranjament en la seva totalitat, perquè hi ha actuacions que encara no estan concretades del tot tècnicament o encara estan pendents de pressupost.

Finalment, aclarir que ara per ara aquests costos de reparació els està assumint l'Ajuntament, això és ben cert, la qual cosa no vol dir que es quedi aquí. L'Ajuntament farà totes les diligències que corresponguin per veure d'on han de sortir una part d'aquestes inversions que s'estan fent en l'escola. I pel que fa a les responsabilitats, al nostre entendre aquestes són bàsicament tècniques, perquè les responsabilitats polítiques que hi ha pel mig són les que, amb l'acord de tothom, vam acordar al conveni amb la Generalitat per poder avançar un equipament educatiu que feia molts anys que es necessitava. En aquest sentit, pensem que no hi ha responsabilitat política sinó el que hi ha són les tècniques que estem assumint.

El senyor Vicent Garcia Caurin expressa que el regidor que parla porta 29 anys treballant en l'ensenyament públic. Durant aquests anys, uns anys ha coincidit que al govern de la Generalitat hi havia el partit que represento i, que jo sàpiga, sempre que s'ha demanat ajut, s'ha tingut. Una altra cosa és que, si es referia que l'Anxaneta no ha estat feta abans o millor, per culpa de CiU quan governava, li puc dir que el Govern municipal mai havia posat un espai perquè aquesta escola es fes realitat.

La senyora Conxita Calvo manifesta que naturalment no s'estava referint a la trajectòria professional del Sr. Garcia Caurin €ella també porta 30 anys a l'escola pública€, sinó al poc esforç de CiU durant els anys de presidència de la Generalitat. No ha estat fins a aquests últims anys que hem notat millores en els equipaments de les escoles públiques, en la inversió en aquests i en els serveis complementaris a l'escola. De totes maneres, desconec si en un moment donat aquest consistori va posar o no un local perquè aquesta escola es pogués construir, però, en tot cas, penso que en el tema principal estem d'acord.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que, entre els arxius del Servei d'Educació de l'Ajuntament de Mataró hi deu haver una carta d'un servidor €com a regidor d'Educació€ de l'any 98 en què ja prevèiem una cosa que era bastant anunciada, que la Guàrdia Civil marxaria i es podria engegar el projecte. No hi va haver resposta. Per tant, que aquesta escola havia d'anar allà sempre ho vam voler i el problema estava en el solar, perquè construir una nova escola a Cal Collut s'hagués pogut fer feia molt de temps, perquè el solar estava disponible, però la voluntat era que l'escola es quedés a l'entorn de l'Havana. També vaig ser regidor de la Policia quan va marxar la Guàrdia Civil. I en aquell moment de la marxa, van entrar les excavadores, cosa que va ser motiu d'una enganxada en un ple municipal. I després devien passar uns 2 a 3 anys fins que algú va començar a posar plànols sobre la taula. Per tant, responsabilitats hem d'assumir les que s'han d'assumir, lògicament tampoc dubtaré jo de la seva trajectòria professional ni de la seva implicació en defensa de l'escola pública, però en tot cas tampoc podem defugir les coses tan fàcilment: es podien haver fet molt abans i potser fins i tot d'una altra manera.

38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE ELS ESTUDIS REALITZATS ENTORN EL CONJUNT CATALOGAT DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Donat que en la sessió ordinària del Ple Municipal del mes de desembre de 2007 el grup municipal de la CUP va presentar la següent pregunta, que no va ser contestada. Demanem que se'ns contesti per escrit la següent pregunta.

Arran d'aquestes constatacions, el grup municipal de la CUP, presenta aquestes preguntes:

1. Fins a data d'avui el Govern ha encarregat diversos projectes. Un primer on es van dibuixar com a compatibles El Cortes Inglés i Can Fàbregas i de Caralt, un segon amb la proposta d'enderroc avalada per Oriol Bohigas, un tercer anomenat de "trasllat"... Quants diners ha costat cadascun dels treballs preparatoris i projectes presentats fins ara ? (Per una banda, factures d'encàrrecs externalitzats i per una altra hores de feina de tècnics municipals i la seva valoració en funció dels seus salaris, així com els materials utilitzats en els projectes).

2. Qui ha decidit que aquests estudis els pagui l'administració pública ?

3. Quina és a data d'avui la distribució de la propietat de cadascun dels immobles de l'illa de Can Fàbregas i de Caralt ? (Demanem llistat de parcel·les i propietaris). En quines d'elles PUMSA està en negociacions per comprar-les encara que ara mateix no en sigui propietària ?."

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, recorda el que ja es va dir al respecte afegint-hi alguna informació nova:

Respecte a la primera pregunta, dir que a la sessió del Consell d'Administració de PUMSA, amb data 30 de maig del 2006, es va acordar adjudicar a favor de l'equip d'arquitectes MBM Arquitectes SL la proposta d'ordenació de l'entorn del c/ Miquel Biada, sector de la fàbrica de Can Fàbregas i Caralt, c/Torrijos i l'illa Glòria; comprenent l'avanç de planejament, sense concreció per a l'àrea de l'entorn i treballs inicials de planejament amb concreció volumètrica per un import de 50.000 euros, IVA no inclòs.

En la passada sessió extraordinària del Consell d'Administració, celebrada el dia 1 de febrer del 2008, es va donar compte de l'adjudicació realitzada per resolució del president del Consell d'Administració a favor de l'arquitecte Josep Maria Puig Boltà per a la realització dels estudis tècnics amb la possibilitat de traslladar la referent nau, incloent l'aixecament de plànols per un import de 10.643, 21 euros, IVA no inclòs.

Respecte a la informació sol·licitada en relació amb les hores de feina invertides pels tècnics municipals per fer aquests estudis preparatoris, així com l'avaluació de salari, li he de dir que aquest càlcul avui és impossible de fer donat que els estudis estan en el conjunt de la tramitació urbanística del conjunt del sector, i no es poden saber.

En resposta a la segona pregunta, cal tenir en compte que atenent que l'esmentada actuació està en l'àmbit MU-01-Ronda Barceló/Illa Fàbregas i de Caralt, s'ha d'entendre que la mateixa correspon a PUMSA, que va ser designada administració actuant i, per tant, que pot repercutir aquests costos en el conjunt dels propietaris, en virtut dels acords presos en els plens de l'Ajuntament de 12 de febrer del 2004 i 7 d'abril del 2005.

En resposta a l'última pregunta, si vol li puc dir el nombre global perquè alguns noms de propietaris estan sotmesos a la Llei de Protecció de Dades, però li puc fer arribar per escrit demanant-li discreció. Els terrenys de l'illa de Can Fàbregas i de Caralt inclouen 19 parcel·les corresponents a 27 finques registrals, que PUMSA és propietària de 10 parcel·les i d'una entitat inclosa en un edifici en règim de propietat horitzontal; AURUM, titular de la finca on s'ubica confeccions Figueroa, és titular de 4 parcel·les; hi ha 4 parcel·les més i una altra entitat inclosa en un edifici de propietat horitzontal, que corresponen a uns altres 4 propietaris. No hi ha cap problema en fer-li arribar aquesta resposta per escrit.

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL VEHICLE DE CONTROL DEL TRÀNSIT.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 27 de l'ordre del dia.

40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'INCOMPLIMENT DE LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL EN EDIFICIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ A LA NOSTRA CIUTAT HISTÒRICA.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"D'acord amb allò que preveu la Llei d'Urbanisme, "el planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'interès especial, el sòl d'alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d'incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l'entorn".

Tot i que som conscients de l'esforç que, dels 80 ençà, han fet totes les administracions per millorar la preservació de les ciutats històriques del nostre país, cal reconèixer que, malauradament, moltes vegades els resultats no han estat els esperats. A moltes d'aquestes ciutats €també a la nostra€ són moltes les noves construccions que, encara a dia d'avui, acaben malmetent el valor del nostre patrimoni cultural i la identitat de la nostra ciutat històrica. En aquest sentit, a Mataró no costaria gaire elaborar una llista d'edificis de recent construcció al Centre Històric, a l'Eixample i a l'Havana que no han tingut en compte, per exemple, allò que preveu l'article de les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació que fa referència a la composició de la façana.

Encara que, com ja se sap, nosaltres creiem que cal optar per polítiques que potenciïn la restauració i la rehabilitació dels edificis enfront de la seva substitució; a la vista de que aquesta posició no és compartida per l'actual Govern; i convençuts que cal millorar els mecanismes que permetin preservar el patrimoni cultural i la identitat de la nostra ciutat històrica, el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES

Primera.- Quin és el procediment que es segueix per determinar si els projectes de les noves construccions s'adeqüen a l'ambient de la zona on han de situar-se de manera que no puguin comportar un demèrit per al nostre patrimoni cultural i per als edificis de caràcter històric existents a l'entorn?

Segona.- Per quin motiu s'autoritzen construccions que no s'integren en el conjunt de l'entorn i que suposen una manifesta agressió a la seva harmonia?

Tercera.- No creu el govern, a la vista dels fets exposats, que caldria millorar el procediment de concessió de llicències per tal d'evitar l'autorització d'aquelles que contradiuen les condicions generals i particulars de les normes urbanístiques que fan referència a la composició de la façana?"

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, comença manifestant que comparteix algunes de les coses esmentades pel Sr. Masriera en la part expositiva sobre que en els últims anys, gràcies a la millora de la formació dels equips tècnics, s'ha incidit més en aquests temes d'urbanisme més fi, més subjectius. Una altra cosa és que vostè comenti que el Govern no estigui orientat cap a la restauració i la rehabilitació, perquè no crec que això sigui cert. Em remeto a les afirmacions que va fer el regidor d'Urbanisme en resposta a unes preguntes relatives al centre històric i que va formular el seu grup municipal fa un parell de plens.

En resposta a la primera pregunta, totes les llicències d'obres estan informades pels tècnics de la secció de llicències que analitzen l'acompliment de cadascun dels expedients del Pla General. Les llicències que afecten béns culturals afecten qualsevol element, fins i tot el catàleg, són informades prèviament en base a tota la normativa establerta al respecte, el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i per l'arqueòleg municipal, si afecten béns catalogats a nivell de protecció F o G o l'arquitecte de la secció de Patrimoni Arquitectònic, si afecten elements catalogats amb nivell de protecció A, B, D, E o H. En compliment de l'article 7, a més a més, aquests informes es poden ampliar si convé amb l'informe preceptiu del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic, això en el cas dels béns locals. Quan es tracta de béns nacionals, s'ha de demanar autorització al Departament de Cultura de la Generalitat.

Pel que fa a llicències que no afecten a béns catalogats, dir-li rotundament que tot el que s'autoritza per part de la secció de llicències compta amb els corresponents informes tècnics, que justifiquen la seva adequació a la normativa del Pla General.

Informar també que en els mesos que porto al capdavant d'aquesta secció, sí que he pogut observar una preocupació especial pels tècnics sobre aspectes que es podrien considerar menys objectius, com ara façanes, etc. Des del final del 2006 es va incorporar un nou arquitecte superior i es va aprofundir una mica més en aquesta relació més pedagògica amb els equips tècnics que proposen llicències. S'ha incrementat la incidència en aquests aspectes. De fet, dins de la sistemàtica de reunions setmanals tècniques, s'analitzen els expedients de cadascú, es proposen canvis en les façanes, millores en la línia del que s'està comentant. Part d'aquesta tasca pedagògica potser encara no tingui un efecte al carrer, però és perquè encara hi ha obres que estan en curs.

En resposta a l'última pregunta, des que estic en la secció, he copsat que l'equip tècnic està molt sensibilitzat i compromès amb aquests aspectes menys objectius sobre la composició de façanes a què fa referència aquest article 110 del Pla General. Per tant, en la meva opinió, al menys de moment, crec que no és necessari introduir canvis ni en el procediment ni en les sistemàtiques reunions que porten a terme els tècnics de la secció. Tot el que s'autoritza des de la secció de llicències compta amb els corresponents informes tècnics, que justifiquen la seva adequació a la normativa del Pla General. De totes maneres, qualsevol preocupació que CiU tingui al respecte d'algun edifici, etc., ho pot compartir amb nosaltres a fi de parlar-ne i aclarir-ho.

El senyor Francesc Masriera agraeix la resposta i agraeix l'esforç de millora de pedagogia que s'està fent des de la secció de llicències, tot i que li agradaria que s'arribi més enllà.

De totes maneres, espera que això s'acabi veient en els futurs edificis que ara estan en construcció, perquè a dia d'avui es continua sense respectar allò que diu la Llei d'Urbanisme sobre els nous edificis que s'han de situar a l'entorn d'una ciutat històrica. CiU té clar que alguns d'aquests edificis no respecten l'ambient de la zona.

Això no només ho diu la Llei d'Urbanisme o el Pla General, sinó que en el ple del 7 de juliol del 2005 es va aprovar una proposta de resolució consensuada per unanimitat que textualment deia, en el punt 2 de l'acord: "Que es busqui en els casos que correspongui la rehabilitació o construcció de nous habitatges procurant que els trets arquitectònics siguin harmònics amb el paisatge urbà i respectin els elements característics i tradicionals dels barris on es troben situats".

Perquè ens entenguem, m'agradaria posar uns exemples d'edificis que al nostre entendre s'han construït fa poc temps i no respecten l'ambient de la zona:

1. L'edifici de la Cooperativa Actua, amb un seguit de condicionants que a més malmeten el gaudi del ciutadà quan arriba a la plaça de Can Xammar, perquè quan l'edifici no hi era es podia veure la línia de mar, el barri de l'Havana, etc., i avui dia ja no es pot.

2. L'edifici número 8 de la pl. de Can Xammar, amb aquell gris elèctric i taronja, que no s'adapta als colors de la zona històrica, i és de recent inauguració.

3. L'edifici que actualment ocupa la botiga de La Confiança, desenvolupat per PUMSA. Si vostès miren el lateral que dóna al c/ d'en Pujol, el cós sortint que s'hi ha fet, al nostre entendre tampoc s'adapta a l'ambient de la ciutat històrica.

4. L'edifici número 30 de la pl. de les Tereses.

En definitiva, CiU agraeix la pedagogia que s'està duent a terme però €donat que són més partidaris de la rehabilitació que no pas de la substitució dels edificis€ demana que siguin més estrictes a l'hora de respectar l'ambient de la zona quan es fan nous edificis i que d'ara endavant estudiïn noves formes perquè les noves llicències s'adaptin a aquests paràmetres; tenint en compte que alguns dels edificis mencionats estan situats just al costat d'edificis catalogats pel Catàleg Especial del Patrimoni Arquitectònic amb el màxim nivell de protecció: l'Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, la Muralla, la botiga La Confiança, etc. Cal fer un esforç molt més important.

El senyor Francesc Teixidó comenta que la normativa és suficientment laxa o poc concreta i el concepte d'agressió és suficientment difús com perquè de vegades entre arquitectes d'alt nivell no es posin d'acord i, fins i tot, fa que alguns dels exemples que vostè posa com a acceptables hagin estat considerats com a model d'alguna cosa. De tota manera, estarem al cas per intentar que cada vegada es tinguin més en compte aquests criteris més subjectius i li agraeixo la seva comprensió davant d'aquests temes difícils, perquè sovint també costa explicar a un equip d'arquitectes que cal modificar una façana, etc.

El senyor Francesc Masriera és conscient d'aquesta dificultat i precisament per això s'haurien de prendre cartes en l'assumpte i ser sensibles envers aquests temes.

41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE L'ESTUDI PER REALITZAR UN APARCAMENT A LA BANDA DE MAR A LES CINC SÈNIES.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Llegim al MésMataró núm. 25, del mes de gener de 2008, que l'equip de govern d'aquest Ajuntament pretén crear un anomenat "aparcament dissuasori" de 250 places a l'est de Mataró, a les Cinc Sènies, segons el plànol que acompanya el text, i que es farà un estudi per avaluar-ne la viabilitat econòmica.

Des de la Candidatura d'Unitat Popular entenem que les Cinc Sènies és un espai de reserva agrícola que no s'ha de sacrificar per la mala gestió de la zona urbana, una mala gestió que ha propiciat l'especulació econòmica practicada pels particulars i pel mateix Ajuntament la qual ha encarit el sòl, fet inabastable l'habitatge a les classes populars i privat la població dels equipaments necessaris.

I ara observem com, passant per alt l'ordenació urbanística vigent, s'està ordint l'ocupació de la zona agrícola de la ciutat per externalitzar-hi serveis dels quals s'ha privat la població amb les la política especulativa que s'ha seguit fins ara, i que han d'estar a l'interior de la ciutat.

És per això que formulem les preguntes següents:

1. Per què l'Ajuntament encarrega un estudi per fer un aparcament en un lloc on no es pot fer perquè l'indret on es pretén fer és zona agrícola?

2. Com és que l'equip de govern està disposat a malbaratar diners públics per pagar estudis de projectes que per llei no es poden realitzar? Qui en sortirà beneficiat?

3. Per què l'Ajuntament en lloc de fer els passos necessaris per tancar el pàrquing il·legal del Sr. Dorda projecta engruixir la il·legalitat projectant un altre aparcament il·legal a la mateixa zona?

4. Projecta l'equip de govern urbanitzar la zona agrícola de la ciutat? En quin pla urbanístic es basa per fer-ho?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, es mostra sorprès pel fet que el Sr. Safont-Tria digui que la informació sobre l'aparcament l'han coneguda a través del butlletí MésMataró, donat que els detalls de tot plegat els ha donat ell mateix tant en el si del Consell d'Administració de GINTRA com en la comissió informativa de Via Pública.

Abans de contestar les preguntes, deixi'm aclarir que no construirem cap aparcament a les Cinc-Sènies.

En resposta a la primera pregunta, el Pla d'Aparcaments així com l'Acord de Govern preveu la construcció d'un aparcament dissuassori a nivell d'estudi a la zona est de la ciutat. Reconec que la infografia és millorable però preval el text del document on parla de situar-lo a l'est i no a tall d'eufemisme sinó de realitat. Aquest Ajuntament va aprovar el Pla General d'Ordenació classificant el sòl de les Cinc-Sènies com a rústic i posteriorment va acordar incorporar la zona com a zona de màxima protecció dins del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. A més s'hi incorporen no només els primers 500 metres sinó tota la zona agrícola. Per tant, és aquest Govern qui ha defensat i defensarà l'aplicació del Pla d'Ordenació.

Quant a la segona pregunta, hi ha zones de l'est de la ciutat que poden fer més d'aquests usos, els estudis els faran des dels serveis de Via Pública, Urbanisme i l'empresa municipal GINTRA, i entenem que com a beneficiari seria la ciutat per una menor penetració de vehicle privat en el si de la ciutat.

Pel que fa a la tercera i quarta preguntes, no cal afegir res més perquè la primera resposta ja respon aquestes dues preguntes.

El senyor Xavier Safont-Tria afirma que qui coneixem bé les Cinc-Sènies sabem que està situat a la zona agrícola. Senzillament la pregunta era perquè precisament a la comissió informativa no es va informar d'això, hem cregut oportú, com a grup en l'oposició, plantejar-li la qüestió.

El senyor Francesc Melero entén que hagi volgut aclarir alguna circumstància no ben entesa però recorda que tant a la comissió informativa com al Consell d'Administració de Gintra es va passar aquesta informació.

42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE CONTENIDORS A LA RONDA RAFAEL ESTRANY.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, dóna per contestada aquesta pregunta que li van fer arribar per escrit.

43 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SIGNATURA DEL CONVENI PER DONAR CONTINUÏTAT A LA CASA DE LA MÚSICA POPULAR.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"Recentment des del Patronat Municipal de Cultura s'ha anunciat que el conveni entre l'Ajuntament, la Generalitat i l'Empresa Visualsonora que ha de donar continuïtat al projecte de la Casa de la Música Popular, s'ha renovat.

Tot i l'anunci fet públic pel President del Patronat Municipal de Cultura, Sr. Penedès el cert és que encara no hi ha res signat encara que sembla que l'acord entre les tres parts és ferm.

La inversió total del projecte és de 240.000 dels quals, l'Ajuntament en participa amb 90.000€. Precisament, l'acte més significatiu d'aquest projecte és el Festival Cruïlla de Cultures que a dia d'avui no es pot assegurar que es faci a Mataró; primer perquè no s'ha arribat encara a un acord sobre on fer-ho després que s'hagi hagut de sortir del Parc Central per les molèsties que es provocaven als veïns i en segon lloc, perquè l'organització ha rebutjat l'alternativa del PMC de fer el Festival al Rengle. D'altra banda el director del Cruïlla, Sr. Jordi Herreruela ha volgut desvincular totalment la signatura del conveni amb la celebració o no del Festival a Mataró.

Des del Grup Popular entenem que això no tindria gaire sentit perquè no dubtem que es puguin fer activitats d'altre estil però tots estarem d'acord en què el Festival Cruïlla de Cultures és el principal reclam d'aquest projecte.

El Grup Municipal Popular també vol mostrar la seva sorpresa i desacord en què es faci pública la signatura d'un conveni tot i que encara no s'hagi tancat. I encara més, que el Govern Municipal no hagi parlat amb l'oposició, que també és Ajuntament, per fer balanç conjunt i intercanviar opinions.

PREGUNTA

  1. Quin balanç fa el Govern Municipal de l'anterior conveni entre l'Ajuntament, la Generalitat i l'empresa Visualsonora?
  2. Per què d'aquest balanç no se n' ha donat compte a la Comissió Municipal pertinent sobretot si tenim en compte l'important muntant econòmic que representa per l'Ajuntament? "

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, comença explicant que entén que aquesta pregunta és fruit d'un seguit de malentesos, que segurament en una comissió informativa tindrem l'oportunitat d'aclarir.

En primer lloc, les parts (la Generalitat, l'Ajuntament, el PMC i l'empresa Visualsonora) ens vam reunir per fer balanç de l'edició anterior; balanç que està sent recollit en l'acta de la reunió. L'acta encara no hi és però quan la tingui anirà a una comissió informativa on podrem debatre aquest balanç de l'edició anterior del conveni de la Casa de la Música Popular. En aquesta reunió, un dels acords que es van prendre verbalment, concretament la Generalitat, va ser la renovació d'aquest conveni per tres anys més, així com també la renovació de la quantitat econòmica.

Des del PMC no s'ha anunciat cap conveni ni cap signatura de conveni, perquè tot encara s'està tramitant; és a dir, és la Generalitat qui ara ha de preparar un esborrany de conveni i, quan arribi el moment, tant el conveni, com l'acta i el balanç esmentats es portaran a una comissió informativa per informar l'oposició de tot plegat i debatre. D'altra banda, ha estat Visualsonora qui ha publicat una nota de premsa mostrant la seva satisfacció pel conveni, i estava en el seu dret de fer-ho.

Dit això, també convé aclarir que una cosa és la Casa de la Música Popular i aquest conveni, i una altra és el festival Cruïlla de Cultures. El festival són una sèrie de concerts, 12-14, que es programen a l'estiu i la Casa de la Música Popular és un projecte social que ofereix unes 100 activitats al llarg de tot l'any. I mai no s'ha barrejat l'economia d'una cosa amb l'economia de l'altra. El pressupost per a una i altra cosa van de manera separada i mai un és en detriment de l'altre. Per exemple, darrerament vam informar que s'incorporava al projecte de la Casa de la Música Popular tot el que són les activitats infantils.

Bàsicament aquesta seria la resposta i aprofito per dir que en aquests moments estem ja en disposició d'assegurar que el Cruïlla de Cultures d'enguany es farà a Mataró. Estem acabant de negociar amb els promotors i quan sigui el moment ho farem públic. La Generalitat també va manifestar en la reunió que s'esmentava abans i així ho recollirà l'acta, el projecte de la Casa de la Música Popular ja no és un projecte de Mataró sinó que és un projecte de país i la Generalitat pretén portar aquest model a altres ciutats mitjanes de Catalunya. Podem estar-ne satisfets, també perquè és un projecte al qual s'ha volgut sumar la iniciativa privada.

El senyor Juan Carlos Ferrando es mostra satisfet perquè el Cruïlla de Cultures es faci a Mataró. No és normal, però, que ens assabentem de les coses de la ciutat a través de la premsa, malgrat hagi estat per una decisió directa de l'empresa Visualsonora.

44 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA WEB JOVE DEL SIDRAL.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Segons hem estat informats per un usuari de la web del Sidral i per comprovacions fetes per nosaltres mateixos, aquesta conté links a pàgines web d'alt contingut pornogràfic. L'itinerari a seguir per accedir-hi es pot iniciar a la mateixa web de l'Ajuntament i és el següent: www.mataro.cat / webs temàtiques / joves / www.joves.tv / fòrum / el fòrum dels joves.

Des del Grup Popular entenem que aquesta és una web, de la que desconeixem el nombre d'usuaris, però que a ben segur és un nombre considerable i molt d'ells són menors d'edat, per la qual cosa no haurien de poder accedir a aquests tipus de continguts sota cap concepte i menys encara des d' una plana web d'una Institució com és l'Ajuntament de Mataró.

Poques hores després de rebre aquesta denúncia i tornar-ho a comprovar el nostre Grup Municipal va poder observar com el link de joves.tv havia estat esborrat de la plana.

PREGUNTA

  1. Té coneixement el Govern Municipal dels links penjats en el fòrum dels joves de la plana web del Sidral?
  2. Si és així, per què l'Ajuntament permet l'accés a aquest tipus de contingut sense cap tipus de restricció i a usuaris que poden ser menors d'edat?
  3. Quins mecanismes de control exerceix el nostre Ajuntament perquè el que denunciem no succeeixi?
  4. Quins d'aquests mecanismes han fallat perquè un fòrum que depèn directament del nostre Ajuntament estigui ple de continguts de sexe dur?
  5. Durant quan de temps van estar penjats aquests links a planes web pornogràfiques en la web del Sidral? "

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, abans de passar a contestar la primera de les preguntes, explica que la plana de la web jove de l'Ajuntament (joves.mataro.cat) no disposa de fòrum. El que sí que tenim són uns links que et porten a una web, entre d'altres, que és d'un grup de joves (joves.tv) que tenen un programa de ràdio i nosaltres els donem recolzament. Sí que s'ha de dir que dins d'aquesta web vam detectar diverses incidències informàtiques, entre les quals, el fet que dins del seu fòrum hi havia uns links que portaven a unes webs amb contingut presumptament pornogràfic o destinat al públic adult.

Quan vam detectar aquesta incidència, que va ser el 31 de gener, seguidament vam suprimir el link joves.tv de la nostra pàgina i en vam informar el responsable del grup de joves. L'administrador ens va dir que el que faria és arreglar aquest problema i ens va informar que havien tingut un virus que el que feia era rebre spams que contenien adreces de pàgines web amb contingut de vídeos pornogràfics. Convé afegir, però, que nosaltres, mirant tot el contingut d'aquesta web, no hem vist informació sospitosa o incorrecte. Ara bé, navegant per la pàgina es detecten links que et porten a altres llocs, fòrums... De totes maneres, hem de recordar que aquesta pàgina web no forma part del nostre servidor, ni depèn de l'Ajuntament, i nosaltres no som qui per controlar-la. Nosaltres simplement hi havíem posat un link, com podem posar links a altres entitats o punts d'informació juvenil.

En resposta a la tercera pregunta, reiterar que l'Ajuntament no pot controlar pàgines web que no tinguin cap tipus de dependència de l'Ajuntament, però nosaltres sí que amb les nostres webs apliquem totes les mesures informàtiques que siguin aplicables per protegir aquesta mena de casos. Deixar clar que a la pàgina web del Sidral no tenim links pornogràfics sinó simplement "linkem" entitats o punts d'informació que puguin ser d'interès juvenil i que, tan bon punt ens vam assabentar d'aquests fets, vam retirar el link a joves.tv de la nostra web.

El senyor José Manuel López expressa que, malgrat no ser un expert informàtic, sí que freqüenta alguns fòrums útils per les seves aficions. Són fòrums absolutament amateurs, de senyors que ho munten perquè els agrada fer-ho, però que tenen 5 o 6 moderadors que de seguida que detecten qualsevol cosa que es pugui considerar un mínim insult, s'encarreguen d'eliminar-ho.

El que no puc concebre és que el meu nano pugui entrar amb quatre clics des de la web mataro.cat a pàgines pornogràfiques, no presumptament pornogràfiques. No poso en dubte que fos fruit d'un virus puntual, però els links van ser-hi durant uns dies. El que toca aquí ara és reconèixer que hi ha hagut errors i que se solucionaran amb la màxima brevetat.

La senyora Ana Barrera agraeix que no posi en dubte l'explicació donada però reitera que no es poden controlar aquelles pàgines que no depenen de l'Ajuntament. El que sí que hem de dir és que quan nosaltres agafem i entrem en aquesta pàgina web, per accedir en aquest fòrum en concret, s'ha d'haver accedit a altres opcions, no s'hi arriba des de la pàgina principal. I si vostè posa en dubte que hi ha un virus, són les dades que ens han donat els propis administradors d'aquestes pàgines.

45 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA FIGURA DE LA PERSONA DE REFERÈNCIA.

La senyora Mª Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"El gener de 2007 va entrar en vigor la Llei de Promoció de l' Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència coneguda col·loquialment com a Llei de la Dependència que garanteix atenció i cura a les persones dependents (gent gran i persones amb discapacitat que no es poden valer per si mateixes).

Mataró, juntament amb Girona i Sabadell han estat les ciutats escollides com a prova pilot de l'anomenada persona de referència que s'ha d'encarregar de gestionar les necessitats a nivell de tràmits dels familiars de dependents amb l'Administració Pública.

Com ja recordaran aquest Grup Municipal va presentar un prec el passat mes d'octubre en el que demanava, entre d'altes coses que s'informés als Grups Municipals i els interessats del funcionament d'aquesta figura.

PREGUNTA

1. Quina valoració fa el Govern Municipal de la prova pilot de l'anomenada persona de referència a la nostra ciutat?

2. Pot informar el Govern Municipal quin número de persones han estat ateses en el marc de la Llei de la Dependència mitjançant la persona de referència a Mataró?

3. És coneixedor el Govern Municipal de l'existència d'algun cas en el que s'hagi sol·licitat l'atenció de la persona de referència i a data d'avui encara no se l'hagi atès o citat per fer-ho? "

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, aclareix, abans de passar a respondre les preguntes, que es tracta de professional de referència €que és el treballador social que fa el seguiment integral del cas€ i no persona de referència com s'ha dit. En segon lloc, quan estem parlant de la prova pilot de Girona, Sabadell i Mataró, estem fent esment a la Llei de Serveis Socials i no a la Llei de Dependència. En tercer lloc, no es tracta d'una prova pilot per a dependents sinó en l'àmbit del discapacitat. Finalment, en l'últim paràgraf vostès esmenten que van fer un prec i jo vull recordar que el vam contestar in voce i vostès el van acceptar. A més, en la comissió informativa de Serveis Centrals vam contestar l'estament en una sessió d'una hora i escaig, a banda d'enviar la informació al respecte.

Ara sí, en resposta a la primera pregunta, recordar que al 2007 la ciutat de Mataró va ser escollida com a prova pilot de professional de referència en l'àmbit de la discapacitat gràcies al model innovador d'atenció especialitzada per a la gent gran i dependència des de l'agència municipal. En el cas de Mataró, el professional de referència centra les seves funcions en canalitzar totes les demandes que sorgeixin en l'àmbit de les discapacitats, tant des de la perspectiva de l'atenció individualitzada com la xarxa comunitària. Totes les persones ateses reben una atenció global i continuada, per tal d'evitar duplicitat i estalviar gestions innecessàries als ciutadans.

L'Agència d'Atenció a la Gent Gran i Persones amb Dependència disposa de 2 treballadors socials a jornada completa. Tots dos cofinançats per la Generalitat: un d'ells al 80% i l'altre al 34,52%.

En relació amb les dades sol·licitades, dir que durant l'any s'han atès 176 persones de diferent tipus i graus de discapacitat. Tipus i graus de discapacitats físiques són 81 persones; psíquiques, 56; sensorial, 8; mental, 7 i pluridiscapacitat, 24. S'han realitzat 595 entrevistes d'atenció individualitzada i a familiars, s'han prestat 6.902 hores de serveis d'atenció domiciliària, s'han instal·lat 36 teleassistències, s'han realitzat 93 plans per a sol·licitar serveis del Departament d'Afers Socials i Ciutadania, i 32 d'altres departaments i administracions, s'han establert mecanismes de coordinació amb 20 serveis i entitats de la ciutat i 10 de fora del municipi que treballen en l'àmbit de la discapacitat, per tal de garantir la interdisciplinarietat de les intervencions.

La valoració de la implantació del professional de referència és molt positiva, no només perquè ens ha permès augmentar els recursos humans i, en conseqüència, atendre un major nombre de persones amb discapacitat, sinó també perquè ha permès al professional aprofundir en el coneixement de les problemàtiques que planteja aquest col·lectiu, oferint respostes més integrals i proposant models d'actuació vinculats amb els itineraris vitals de les persones amb disminució.

Pel que fa a la intervenció comunitària, el que fem és fomentar el treball de conjunt i coordinat, informar i assessorar respecte als canvis i crear circuits i protocols per a la derivació dels casos. El professional de referència és un pas endavant en l'atenció al discapacitat.

En resposta a la segona pregunta, com deia abans, s'han atès 176 persones, de les quals 29 disposen de dictamen de reconeixement de dependència. Dels 29, n'hi ha 20 amb grau 3, nivells I i II; 3 de grau 2, nivell II i 3 de grau 2, nivell I; 3 de grau 1, nivell I i II.

Pel que fa a la tercera pregunta, convé aclarir que el professional de referència d'atenció a la discapacitat no té llista d'espera d'atenció. Els casos que estan pendents d'assignació del professional són 18, però perquè 8 d'ells tenen assignat el grau de dependència però estem a l'espera de rebre la documentació necessària per part del Prodep per iniciar el tràmit de valoració del PIA i 10 estan pendents que l'usuari acabi de portar la documentació necessària.

La senyora Mª Lluïsa Corominas agraeix les puntualitzacions fetes i pregunta qui és aquest professional de referència que ha atès els casos esmentats i si n'hi ha un o dos.

La senyora Carme Esteban repeteix que es tracta de dues persones: una que forma part de la prova pilot i una altra que ha posat l'Ajuntament.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 46 i 50 per venir referits a temàtiques coincidents.

46 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA PÈRDUA PER A LA CIUTAT DEL FONS CATALÀ-ROCA DE FOTOGRAFIA.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Segons hem pogut saber a través dels mitjans de comunicació, el Fons Cátala-Roca de fotografia es dipositarà, finalment, a la seu del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya a Barcelona. En conseqüència, doncs, Mataró ha perdut, una vegada més, una excel·lent oportunitat per ampliar el seu patrimoni cultural i per esdevenir ciutat de referència en aquest àmbit.

Tot i que lamentem haver-ho de dir, aquest és el desenllaç d'una mort anunciada. Des del mateix dia en que vàrem conèixer la possibilitat de que el Fons acabés instal·lant-se a la nostra ciutat, el nostre grup no s'ha cansat de predicar en el desert per tal que la Nau Gaudí esdevingués un centre cultural potent que facilités la seva arribada. No obstant, les constants negatives del govern a contemplar la nau com a futura seu del Fons - pel sol fet de que era una proposta del principal grup de l'oposició - i la manca d'una ubicació alternativa que reunís les condicions adequades, feien preveure aquest final.

Com sempre, però, allò que el tarannà dels diferents governs de Mataró fa que esdevingui tremendament complicat, a altres ciutats i amb altres institucions és torna la mar de senzill. Segons declaracions fetes per un dels vocals del Col·legi d'Arquitectes al diari El País, la bona sintonia i la confiança mútua amb els hereus del fotògraf han esdevingut factors determinants per assolir l'acord.

En el Ple del passat més de setembre aquest grup ja va preguntar, atès que érem coneixedors de que s'estava plantejant altres opcions com a conseqüència del poc interès que mostrava el govern de la nostra ciutat, en quina situació es trobaven les converses amb la família Cátala-Roca. Llavors, la resposta va ser que les converses amb la família eren constants; ara, els fets han confirmat, malauradament, el nostre neguit.

Per això que el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES

Primera.- Que ha passat durant les converses amb la família Català-Roca que ha provocat que, finalment, el fons no es quedi a la nostra ciutat?

Segona.- Quines ubicacions oferia el govern per dipositar el fons de fotografia?

Tercera.- Si, tal com manifesta el Regidor de Cultura, el conveni entre la família Català-Roca i el COAC no s'ha signat d'esquenes al Govern, per què aquest grup municipal ha tingut que assebentar-se de la notícia a través dels mitjans de comunicació?"

50 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'ARXIU FOTOGRÀFIC DE FRANCESC CATALÀ-ROCA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Recentment s'ha donat a conèixer a través dels mitjans de comunicació que l'arxiu fotogràfic de Francesc Català € Roca finalment ha estat cedit pels seus hereus al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Durant l'anterior mandat el Govern Municipal va iniciar converses amb els hereus del fotògraf i la Generalitat perquè el fons fos acollit per Mataró. Fins i tot es va arribar a proposar la Nau Gaudí com a possible ubicació de l'arxiu. El President del Patronat de Cultura aleshores, Sr. Jaume Graupera va afirmar,fins i tot que "sembla que hi ha una acord entre les tres parts" referint-se d'aquesta manera a les negociacions iniciades entre la Generalitat, els hereus de Català € Roca i el mateix Ajuntament.

Malauradament, tot sembla que la nostra ciutat pot tornar a perdre una oportunitat fantàstica de contar amb un atractiu fons cultural que hagués ofert valor de tipus turístico-cultural a Mataró.

PREGUNTA

1. Pot explicar el Govern Municipal els motius pels quals finalment el Fons Fotogràfic de Francesc Català € Roca s'ha cedit al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona i s'ha descartat la seva ubicació a Mataró? "

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, comença responent la pregunta del PP i la darrera de CiU, malgrat hi hagi qüestions que caldria més aviat emplaçar als hereus del fotògraf directament. Aquest és un cas similar al de la Casa de la Música Popular. No he informat del desenllaç perquè encara no hi ha desenllaç. Els hereus de Català-Roca han sortit a la premsa, perquè també estan molt satisfets perquè han arribat a un acord amb el Col·legi d'Arquitectes, però l'escenari encara no està tancat. Quan aquest ho estigui, sigui quin sigui el desenllaç, en parlarem en una comissió informativa. Aquests dies, inevitablement sempre parlem dels mitjans de comunicació. Els dos grups penso que han anat a la premsa a dir que s'ha perdut una oportunitat per a la ciutat, que ja ho sabien... Tot això són paraules però en realitat el que hi ha també són recursos i l'Ajuntament de Mataró té uns límits.

Quan jo vaig començar en aquesta regidoria hi havia aquestema del Fons Català-Roca anunciat, però poca cosa més. Hi havia paraules i bones intencions però calia fer molta feina per concretar-ho.

En Català-Roca en vida va col·laborar amb el Grup d'Arquitectes i Tècnics per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània a Catalunya, de la època de la República. El Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya fa molts anys que mira de recopil·lar tota la documentació de tots els artistes que han tingut alguna cosa a veure amb el GATPAC. Gairebé ja tenen el fons de tots els artistes que en formaven part. Per tant, hi havia una intencionalitat del Col·legi per fer-se amb aquest fons documental.

No és cert el que diuen tant el PP com CiU que aquesta és una oportunitat que es perd, perquè aquest fons són 200.000 negatius bàsicament; té un interès importantíssim com a patrimoni cultural però la gent no vindrà ni amb autocars ni amb altres mitjans de transport a mirar negatius de fotografia. A l'acord al que han arribat el Col·legi i els hereus és un acord per classificar, conservar, restaurar i fer difusió dels negatius. Per tant, des del PMC no hi tenim la porta tancada. Al que nosaltres sí que renunciem és a classificar, conservar i restaurar els negatius, així com a transportar-los i emmagatzemar-los. El que estem negociant ara amb el Col·legi, amb el vist-i-plau dels hereus, és com podem participar en la difusió del fons: potser positivar els negatius i fer exposicions, temporals o permanents, i aquí sí que hi hauria un interès cultural en rebre'l. Això està tot obert encara, perquè estem en converses i no els puc avançar com acabarà.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, insisteix que se n'han assabentat per la premsa €com amb tantes altres coses que provenen del PMC-, el qual no acaba d'arrencar. Jo l'he sentit a vostè amb declaracions dir que "els hereus de Català-Roca han trucat a altres portes, han buscat altres col·laboracions i les han trobat", a més del que ens ha explicat de l'emmagatzematge i que encara no està acabat el tema.

Vostè està esperant que li toqui la "pedrea". Aquí el que està clar és que quan jugues a la rifa el que vols és que et toqui la grossa; si després has de buscar que et toqui la "pedrea" serà una justificació però no serà el que tots esperem. Vostè s'hauria de treure la son de les orelles, senyor Penedès; perquè malgrat Mataró tingui unes limitacions, si vostè ens les exposa, avui no li passaria el que li està passant. Li passa perquè segurament els esdeveniments van per davant de totes aquestes coses que vostè ens està explicant. Potser és veritat que vostè es va trobar la cosa enverinada quan va arribar però no és menys que vostè pagarà els plats trencats.

El senyor Pau Mojedano recorda que no cal oblidar que en l'anterior mandat, el tripartit va generar al voltant d'aquesta qüestió unes expectatives que ara podríem veure com a frustrades. Potser no hi havia prou idees sobre què fer-ne, de la Nau Gaudí, però la veritat és que a aquestes alçades vostè parli amb aquestes incerteses, sense saber què passarà, etc., demostra la seva nul·la capacitat de gestionar les coses que tenen. Fins i tot, el fill del Sr. Roca lamenta la lentitud burocràtica de l'Ajuntament de Mataró, del PMC. Per tant, tant de bo hi hagi algun resultat, però de la resposta rebuda ja es desprèn que les coses no estan lligades. És molt trist per a una ciutat com Mataró aquesta poca capacitat de poder lligar temes importants.

El senyor Sergi Penedès no tolera que el Sr. Mora hagi dit que el PMC no acaba d'arrencar; no sap a què es refereix i espera que algun dia li expliqui. Ni pedrees, ni res de tot això... no sé què m'ha volgut dir. El que dic és que tant els hereus del Sr. Català-Roca com el Col·legi Oficial d'Arquitectes no han tancat la porta a què nosaltres tinguem alguna mena de participació en la difusió del fons. En aquests moments, s'ha obert un nou escenari i ho estem parlant; no els puc avançar res més. De vegades demanen transparència i quan n'hi ha, es queixen. Doncs és així.

El senyor Joan Mora aclareix que el fet que el PMC no es constitueixi impedeix a CiU fer la seva tasca de seguiment com seria necessari. Les meves paraules anaven per aquí. I pel que fa al tema de la "pedrea", reiterar que teníem una oportunitat, que es van generar unes expectatives i fins i tot teníem una localització com la Nau Gaudí, i creiem que s'hi ha arribat tard, que no s'ha sabut vendre la iniciativa als hereus del Sr. Roca.

El senyor Sergi Penedès expressa que per part seva mai s'han generat aquestes expectatives. Quan m'he trobat aquest projecte sobre la taula, hi he estat treballant durant molt de temps per arribar a bon port. El que m'ha dit abans de dia i hora és senzillament una qüestió d'espai i temps, és a dir, és que els hereus vulguin arribar a un acord immediatament i ràpidament. Hi ha uns límits pressupostaris, de recursos, etc., que el Col·legi Oficial d'Arquitectes no té en aquests moments i ells tenien disponibilitat per arribar a un acord i tancar-ho. De vegades els acords són possibles amb el factor temps.

D'altra banda, discrepo absolutament quan parla de "pedrea", perquè vostès estan constantment afirmant que hem perdut una oportunitat per tenir el fons a la ciutat, un fons que la gent hagués vingut a veure... però estan distorsionant la imatge d'aquest. Es tracta d'un fons dirigit a professionals i entesos en fotografia. Una altra cosa és la difusió que se'n faci i de moment aquesta porta no està tancada.

47 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AMB EL SEGUIMENT QUE ES FA D'UN APARCAMENT IL.LEGAL A LES CINC SÈNIES.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 33 de l'ordre del dia.

48 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT ALS FETS DENUNCIATS PER LA "PLATAFORMA SALVEM CAN FÀBREGAS" EN RELACIÓ A INCOMPATIBILITATS DEL REGIDOR SR. RAMON BASSAS.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 34 de l'ordre del dia.

49 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL TRASLLAT DE LA NAU CATALOGADA DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El passat mes de desembre, va donar a conèixer la seva proposta Sobre el trasllat, a un emplaçament proper, de la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt.

Per altra banda, el Consell d'Administració de PUMSA en sessió extraordinària, celebrada el passat dia 1 de febrer, va tractar la redacció del projecte de desmuntatge, emmagatzematge i muntatge de la Fàbrica Fàbregas i de Caralt.

Davant les actuacions presentades pel Govern Municipal, el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Els terrenys on es troba actualment la nau catalogada de la Fàbrica Fàbregas i de Caralt, objecte dels acords, així com els terrenys que l'envolten, són de propietat municipal, de l'empresa PUMSA o en encara es troben en mans de particulars?

Segona.- Existeix algun acord signat entre l'Ajuntament de Mataró i el propietari dels terrenys on es proposa traslladar la nau catalogada per tal que s'hi pugui realitzar el seu muntatge?

Tercera.- Atès que, hores d'ara no hi ha informació sobre cap operador que es faci càrrec de les despeses de trasllat de la nau, qui finançarà el pagament de les actuacions? En cas de que sigui l'Ajuntament de Mataró o l'empresa municipal PUMSA, com es finançarà?

Quart.- Quin es calcula que serà el cost final de l'operació de trasllat de la nau, des de la redacció del projecte fins el seu muntatge en un nou emplaçament?

Cinquè.- En el cas que les despeses abans esmentades vagin a càrrec de l'Ajuntament de Mataró o l'empresa municipal PUMSA, quines garanties existeixen de recuperar el capital invertit i les possibles despeses de finançament?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, passa a respondre les preguntes directament.

En resposta a la primera pregunta, repeteix que els terrenys de l'illa de Can Fàbregas i de Caralt inclouen 19 parcel·les corresponents a 27 finques registrals, que PUMSA és propietària de 10 parcel·les i d'una entitat inclosa en un edifici en règim de propietat horitzontal; AURUM que són confeccions Figueroa, és titular de 4 parcel·les i hi ha 4 parcel·les més i una altra entitat inclosa en un edifici de propietat horitzontal, que corresponen a uns altres 4 propietaris.

Un cop aprovat el projecte de reparcel·lació, previst aquest mes de febrer, l'illa resultant 6 on s'ha d'ubicar el Corte Inglés serà propietat de PUMSA i de l'Ajuntament de Mataró.

Pel que fa a la segona pregunta, no s'ha signat cap acord amb el propietari actual de la finca on es traslladarà l'edifici. La modificació del Pla General que es tramiti properament inclourà la parcel·la on s'implantarà la nau catalogada i la propietat s'adjudicarà en el corresponent projecte de reparcel·lació que es tramiti.

Quant a la tercera pregunta, el trasllat de la xemeneia serà una càrrega del sector Entorns Biada; el trasllat de la Nau té una despesa a repercutir en l'operador finalista i adquirent de la finca i, per tant, prèviament serà finançada per l'administració actuant que és PUMSA.

Respecte a la quarta pregunta, el cost del trasllat, emmagatzematge i muntatge es calcula de 3,15 milions d'euros, que inclou 2,4 de la nau, 0,5 dels edicles, 0,25 de la xemeneia i els honoraris tècnics es calculen en 0,3 milions d'euros.

En resposta a la cinquena pregunta, com s'ha dit, del cost abans esmentat es repercutirà el sector referent a la xemeneia i el que resta (nau i edicles) més el finançament necessari per realitzar l'operació es repercutirà en l'operador final. Es considera que el mercat pot assumir perfectament la totalitat d'aquesta inversió, tenint en compte la particularitat que aquest edifici, amb el seu emplaçament davant del Corte Inglés, farà molt atractiva per al mercat aquesta operació.

El senyor Joan Mora pregunta si el Sr. Bassas li ha volgut dir que en el moment que es produeixi la reparcel·lació sortirà a la llum pública l'operador que se'n farà càrrec i, per tant, tindrem clar on anirà la nau, qui se'n farà càrrec, costos...

El senyor Ramon Bassas aclareix que on anirà la nau ja està clar, perquè anirà a la cantonada que ja es va anunciar i, per tant, amb la reparcel·lació sabrem qui en serà el propietari. A partir d'aquí ell decidirà si serà ell mateix l'operador final directament o obrirà un concurs per adjudicar-ho a algú altre, etc.

El senyor Joan Mora manifesta que, així doncs, sabrem qui és el propietari i els costos properament, quan es produeixi la reparcel·lació.

50 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'ARXIU FOTOGRÀFIC DE FRANCESC CATALÀ-ROCA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 46 de l'ordre del dia.

51 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES PROTESTES INICIADES PELS TREBALLADORS DE LA GRUA MUNICIPAL.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 28 de l'ordre del dia.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les dues de la matinada el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.