19/06/2008
- Dia
- Hora
- Lloc
- Organisme
Ordre del dia
CONSELL MUNICIPAL DEL MEDI AMBIENT
Data: 19/06/2008
Núm.: 04/08
Caràcter: Ordinari
Hora: 19.00 h
Lloc: Sala de Plens de l'Ajuntament (c. Riera, 48, 1r)
Hi assisteixen:
Quiteria Guirao Abellán, vicepresidenta del Consell
Conxita Calvo Lomero, consellera delegada d'Educació
Glòria Battestini Farré, Grup Municipal PSC
Josep Porras Barros, Grup Municipal ICV-EUiA
Sílvia Ortego Navas, Grup Municipal PPC
Lluís Riera Ferrer, Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del Maresme
Josep Noè Freixes, Unió de Pagesos del Maresme
Salvador Triadó Aymerich, Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme
Eusebi Vidiella Paris, Federació d'Associacions de Veïns de Mataró
Àngel Tarrés Castellsaguer, Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya
Anna Soteras March, experta externa
Marina Guardiola Bufi, experta externa
Excusen la seva absència:
Carme Esteban Sánchez, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum
Carles Trincher Giménez, Grup Municipal CUP
Núria Benaiges Abril, Secció Ciències Naturals Museu de Mataró
Agustí Brullet Tenas, Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del Maresme
Marta Carbó Baldes, Federació d'Associacions de Veïns de Mataró
Ricardo Baró Rey, Cap del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat
Maria Calvo Vergés, secretària del Consell
També hi han assistit:
Vicenç Ribas Latorre, Agrupació de Defensa Forestal Serra de Marina
Francesc Sabater Comas, Secció de Ciències Naturals Museu de Mataró
Xavier Alemany Vilches, arquitecte de l'equip redactor de la "Carta del Paisatges de la riera d'Argentona"
Lluïsa Boatell Boba, que actua com a secretaria del Consell
Ordre del dia
1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior.
2. Informació sobre la "Carta del Paisatge de la riera d'Argentona".
3. Presentació, debat i acord a les prioritats del programa d'actuació municipal 2009.
4. Informació sobre els grups de treball del Consell.
5. Informacions generals.
6. Torn obert de paraules.
Desenvolupament de la reunió
La Sra. Q. Guirao inicia la sessió les 19.10 h i dóna la benvinguda als assistents tot resumint els punts a tractar a la sessió.
2. Informació sobre la "Carta del Paisatge de la riera d'Argentona".
La Sra. Q. Guirao presenta al Sr. Xavier Alemany i Vilches i introdueix el treball de la "Carta del Paisatge de la riera d'Argentona", que ja ha estat presentat al Grup de Treball de Gestió del Territori i Qualitat de Vida. Tot seguit li dóna la paraula.
El Sr. X. Alemany inicia la seva explicació afirmant que aquest és un document voluntari coordinat per diversos ens: el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Maresme, els ajuntaments d'Òrrius, Mataró, Cabrera, Argentona i Dosrius i l'Observatori del Paisatge de Catalunya. Puntualitza els integrants de l'equip redactor: el Jordi Bellmunt, la Margherita Neri i ell mateix.
Seguidament especifica les tres etapes del procés:
1. Diagnosi: que actualment s'està completant.
2. Mediació: etapa que s'inicia actualment (per exemple, amb la presentació al Grup de treball de Gestió del Territori i Qualitat de Vida).
3. Signatura de la carta: que ja contindrà tots els objectius consensuats.
El Sr. X. Alemany emmarca el territori físic de la Carta i les limitacions que comporten les línies viàries i ferroviàries, actuals i futures. Explica que primer s'ha recopilat la base documental i s'ha elaborat la cartografia. Detalla el plànol de valors reconeguts, en el qual hi visualitza els espais urbans i els oberts, tot distingint-ne els espais protegits. Destaca els nuclis urbans tradicionals i els assentaments nous, les típiques urbanitzacions que s'han anat col·locant en espais de fora dels nuclis urbans i, per tant, amb impacte visual molt alt.
Tot seguit descriu el mapa dels usos del sòl (Generalitat) on també es visualitzen els eixos viaris, els teixits productius (agraris, terciari ...) i els polígons industrials. De l'ocupació del sòl, tant humanitzada com natural, en deriva la necessitat de connectors i vistes mar-muntanya.
El Sr. X. Alemany puntualitza que fins aquest punt es tracta de cartografia de base i tot seguit s'endinsa en estudis del paisatge, començant pels estudis de visibilitat. En relació a aquests darrers puntualitza que des dels punts on més gent ho percep es des de les carreteres, com la C-60, i que per tant han escanejat el què es va veient a l'anar pujant per aquest eix viari, les visuals des de l'A-19, els perímetres que es perceben. Afegeix que la suma de tots els estudis de visibilitat dóna un mapa que mostra els punts de major presència paisatgística, com potser Burriach, Parpés, Turó de Can Ribot, Turó de Cerdanyola, Turó d'en Dori, Turó de Cabanyes...
Seguidament detalla el plànol dels valors paisatgístics: les estructures agràries, els valors reconeguts, els límits entre zones agràries i zones de bosc, els espais protegits... Després passa a descriure els impactes detectats i els riscos del paisatge, que puntualitza molt localitzats a prop dels nuclis urbans i les vies de comunicació; també hi esmenta les línies elèctriques. En aquest sentit explica que els punts on incidir o intervenir són els punts que cal preservar i els punts on hi ha més conflicte (assentaments urbans i vies comunicació).
El Sr. X Alemany continua amb l'explicació de la fase de Mediació, la 2, que conté 4 objectius generals i un conjunt d'objectius específics que tot seguit detalla i que engloben diverses mesures i actuacions.
1. Preservar i afavorir la biodiversitat, a través de la connectivitat
€ Garantir la continuïtat ecològica i paisatgística a través dels planejaments municipals:
Destaca la importància del planejament com a eina de regulació i de preservació entre municipis. Distingeix un seguit de connectors que cal potenciar: el de la Serralada Litoral, el de la riera d'Argentona, el de Mataró - Agentona (Burriach - turó de Cerdanyola).
€ Afirmar i enfortir la continuïtat ecològica i paisatgística de les diferents àrees, ja en règim de protecció:
Destaca la importància d'ampliar els PEIN's, la xarxa Natura 2000 per afavorir aquesta connectivitat.
€ Protegir i gestionar el sistema d'aigua de la conca de la riera d'Argentona com a sistema bàsic de configuració i funcionament del paisatge i com a important connector ecològic; a més, recuperar i potenciar el seu valor social i cultural:
Explica que en aquest apartat es proposa potenciar itineraris i que per això calen estudis d'inundabilitat i estabilitat hidrològica previs a projectes d'aprofitament. Puntualitza que cal tenir presents les avingudes de 50-100 anys. Segueix explicant que associats als estudis d'inundabilitat es pot treballar com tractar/aprofitar la riera: murs vegetals de contenció o d'esculleres, marges (especialment la naturalització i treure els usos d'aparcaments i activitats que hi ha en alguns punts). Apunta també com a accions de fer un treball de com conviure els camins i les vies hidrològiques i de treballar en la substitució d'espècies invasives per autòctones, com per exemple de la canya als alocs.
2. Preservar la identitat cultural i crear noves identitats contemporànies
€ Protegir els paisatges i elements d'alt valor estètic més reconeguts i característics:
Destaca la introducció de valors paisatgístics com a elements a protegir en el planejament urbanístic.
€ Protegir les estructures agràries i els elements característics del paisatge rural:
En destaca el treball sobre estructures agràries, les tanques, els coberts, els hivernacles ... amb la idea d'uniformitzar aquests elements i de disminuir l'impacte visual en tots els municipis.
€ Fomentar l'ús públic de l'espai rural i aprofitament didàctic dels recorreguts per a excursionistes i ciclistes:
Puntualitza recuperar traçats antics, endreçar camins i racionalitzar la senyalització del medi natural.
€ Garantir la preservació dels assentaments i tipologies constructives pròpies de cada lloc
3. Valoritzar el caràcter dinàmic del paisatge, tot prioritzant una gestió i ordenació del paisatge que mantingui els seus valors naturals, culturals i estètics, integrant els espais de serveis, equipaments i de les infraestructures en la matriu territorial i en la imatge de conjunt del paisatge
€ Integrar les infraestructures de comunicació (autopistes, carreteres i nou tren orbital) en la matriu territorial i en la imatge de conjunt del paisatge:
Destaca la necessitat de treballar en estudis d'impacte ambiental d'infraestructures, com la del tren orbital.
€ Reduir l'impacte paisatgístic de les activitats extractives:
Apunta la necessitat de la seva restauració.
€ Impulsar el control de les activitats i implantacions en sòl no urbanitzable:
Especifica la necessitat del control del sòl no urbanitzable a nivell de les activitats que s'hi estan instaurant i l'aplicació de disciplina urbanística a través d'una Oficina del paisatge supramunicipal.
€ Aplicar mesures de correcció als polígons industrials existents i vetllar les possibles ampliacions:
Puntualitza la necessitat de mitigar els impactes a través de tanques verdes, arbrat...
4. Millorar i valoritzar el paisatge urbà i periurbà
€ Promocionar un paisatge periurbà de la ciutat ben planificat
€ Promoure el desenvolupament de xarxes identificables dels espais verds al voltant de les ciutats
€ Estudiar la transició des de la perifèria a la ciutat
En aquest àmbit destaca, com a exemple, la millora de les entrades a la ciutat i la racionalització del mobiliari urbà.
El Sr. À. Tarrés pregunta per la vegetació autòctona i concretament com se sap quina és.
El Sr. X. Alemany respon que ells estan elaborant la Carta, que apunta un llistat d'actuacions i mesures a fer, i que després vindran els estudis específics. Afegeix, però, que ells ja han parlat amb tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua que els hi han apuntat la substitució de la canya per alocs, per exemple. Acaba dient que la idea és analitzar i recuperar el què tenim en capçalera i reproduirho a les parts baixes de la conca.
La Sra. Q. Guirao dóna la paraula al Sr. F. Sabater, com a expert en el tema.
El Sr. À. Tarrés destaca la importància de les mines que s'han trinxat amb les infraestructures.
El Sr. F. Sabater explica que la canya no és autòctona i a més és invasora, no permet créixer la vegetació autòctona, com els alocs. Afegeix que és una oportunista i que fins ara l'activitat agrícola la tenia més o menys controlada amb la seva utilització. Explica que cal fer un tractament i control de la canya i que això te molta implicació econòmica ja que el taponament de les rieres sovint el provoca la canya i que per això l'Agència Catalana de l'Aigua promou les estassades. Acaba dient que la canya colonitza i es distribueix, especialment quan hi ha moviment de terres.
El Sr. J. Noè exposa que els pagesos l'han protegit per l'ús i la protecció de marges. Pregunta quan de temps ha de passar per a ser considerada autòctona.
El Sr. F. Sabater respon que al pi pinyoner li ha passat això però que a diferència d'ell, la canya és invasora.
Es debat la diferència entre el pi i la canya.
El Sr. F. Sabater conclou que la idea de la Carta és orientar que les replantacions i revegetacions siguin amb espècies autòctones versus les al·lòctones. Destaca també l'existència d'espècies equivalents a la canya en quant a les seves possibles funcions.
La Sra. M. Guardiola demana per les esmenes que s'han aportat fruit de la presentació dels treballs de la Carta al Grup de treball de Gestió del Territori i Qualitat de Vida.
El Sr. X. Alemany respon que es tindran en compte i afegeix que cal trobar un equilibri entre el que ha de dir la Carta del Paisatge i el que deriva en estudis específics i projectes posteriors. Recalca la necessitat de diferenciar conceptes tal i com ells demanaven. Explica que s'anirà plantejant el tema als diferents ajuntaments per tal d'anar definint millor els objectius; després es farà una presentació i la signatura de la Carta per part dels ajuntaments, el Consell Comarcal del Maresme i la Generalitat de Catalunya.
La Sra. A. Soteras pregunta si hi haurà una segona volta de presentacions.
El Sr X. Alemany manifesta que gairebé segur que sí, prèviament a la signatura de la Carta.
El Sr. E. Vidiella pregunta com s'articula que la vegetació funcional (per tapar tanques...) no acabi morint pel naixement d'espècies per iniciativa pròpia.
El Sr. X. Alemany argumenta que el tema és molt delicat i que en tot cas qualsevol intervenció pretén la millora del paisatge. Afegeix que són els especialistes qui han de donar les solucions idònies en cada cas.
El Sr. E. Vidiella reafirma la importància de que les plantacions sobrevisquin dignament.
El Sr. X. Alemany explica que, cada vegada més, els arquitectes es nodreixen d'altres especialitats que enriqueixen els projectes; la pluridisciplinaritat ha substituït als tipus d'actuacions que es feien fa uns anys.
El Sr. J. Porras manifesta que un element característic de les rieres es la sorra i pregunta si aquest estudi contempla la seva dinàmica.
El Sr. X. contesta que efectivament el primer que cal fer es l'estudi d'inundabilitat en aquest riu sec, després vindran els estudis de naturalització...
El Sr. F. Sabater puntualitza que tampoc és correcte dir que la vegetació de capçalera és la que s'ha de traslladar al tram baix i que és millor parlar d'utilització d'espècies autòctones que s'ajustin a la zona en què ens trobem en cada cas; no cal buscar aigües amunt, ja que allà, per exemple, no hi ha alocs. Continua, afirmant la importància de no caure en temes d'estètica, sense tenir en compte criteris reals i ho exemplifica amb la col·locació de palmeres en els passejos marítims. Acaba dient que cal canviar la cultura.
El Sr. F. Sabater afegeix que en l'estudi han desdibuixat el paisatge agrícola ja que tot ho posen al mateix calaix. Explica que no han de forçar exclusivament l'agricultura tradicional, per exemple.
Continua dient que cal diferenciar també el paisatge agrícola de vall i el de plana ja que el tractament és diferent; la perspectiva de la plana té un valor major que el de vall ja que aquest darrer no es tant important des d'un punt de vista d'activitat. Puntualitza, també, l'activitat agrícola en desús i destaca la importància dels espais oberts; molt més importants pel concepte de biodiversitat. Afegeix que no tot ha de ser bosc i que cal un mosaic amb espais oberts i que això comporta gestió i manteniment, per exemple, dels prats de dall. Acaba especificant la importància dels connectors oberts i que no necessàriament els connectors han de ser arboris.
La Sra. Q. Guirao clou aquest punt de l'ordre del dia afegint que si algú té alguna aportació la pot fer arribar a l'Oficina Agenda 21 per tal de canalitzar-la a l'equip redactor de la Carta.
3. Presentació, debat i acord a les prioritats del programa d'actuació municipal 2009.
La Sra. Quiteria Guirao introdueix aquest punt, primer amb les prioritats del govern (document tramès via electrònica a tots els integrants del Consell) i després amb la priorització d'actuacions que s'ha de fer des del Consell Municipal del Medi Ambient.
La Sra. Ll. Boatell planteja la metodologia per a prioritzar les actuacions que aportarà el Consell al Programa d'Actuació Municipal (PAM) 2009. Proposa una ronda d'intervencions en la qual cada assistent manifesti una/es actuació/ns que consideri prioritàries i que seguidament es sotmetran a votació per tal de prioritzar les actuacions que proposarà el Consell de ser incorporades al PAM 2009.
La Sra. Q. Guirao explica que el dia 25 de juny se'ls explicarà el mateix al Consell de Ciutat i que després de vacances d'estiu hi haurà el retorn dels consells sectorials i territorials al Consell de Ciutat. Tot seguit explica la metodologia utilitzada en anys anteriors, en els quals les aportacions del Consell reflectien les actuacions fetes en els grups de treball.
La Sra. Q. Guirao obra una ronda d'intervencions per anar concretant les propostes.
La Sra. M. Guardiola proposa l'aprovació del Pla Especial de les Cinc Sènies.
El Sr. À. Tarrés exposa que li sembla que molta parcel·la no està explotada i pregunta quin serà el desenvolupament que s'impulsarà.
La Sra. A. Soteras constata la situació del Pla Especial existent i que aquest contenia instruments de gestió.
La Sra. Q. Guirao informa de que actualment està traslladant-se el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner al Pla General i que en paral·lel s'iniciarà la revisió del Pla Especial.
El Sr. J. Noè manifesta que els dubtes en l'execució del Pla són el que ha generat l'especulació i el desgavell actual.
La Sra. G. Battestini proposa que s'inclogui la revisió de l'Agenda 21, amb especial menció del canvi climàtic.
El Sr. F. Sabater destaca la importància que l'instrument del Pla Especial de les Cinc Sènies sigui també de gestió per poder-se desenvolupar. En aquest sentit afegeix que cal disciplina urbanística a les Cinc Sènies, que calen equipaments per facilitar expectatives. Acaba dient que cal potenciar les activitats agrícoles, abans d'impulsar coses com el Tecnocampus, perquè les Cinc Sènies ja és una realitat. Ho reivindica versus temes energètics ja que aquests depassen l'àmbit municipal.
Reivindica que el tema de les Cinc Sènies sigui el que més es prioritzi al Consell Municipal del Medi Ambient.
La Sra. A. Soteras demana d'incloure una quarta línea d'actuació per enquibir els temes ambientals.
La Sra. C. Calvo defensa que es millor mantenir-ho tal com està perquè la sostenibilitat es visualitza transversalment.
La Sra. G. Battestini també defensa la transversalitat del concepte i que el què cal vetllar és que estigui a tot arreu.
La Sra. M. Guardiola comenta que el perill és que passi desapercebut si està present a tot arreu.
El Sr. E. Vidiella qüestiona la intervenció que ha de tenir el Consell Municipal del Medi Ambient en el tema econòmic.
La Sra. Q. Guirao respon que es parla del terciari com a sector urbà, no d'economia.
La Sra. M. Guardiola proposa fomentar el transport públic (regalant tiquets d'autobús als comerços, abonaments per autobusos escolars, per exemple) i que tots els edificis incorporin criteris d'ambientalització.
El Sr. À. Tarrés manifesta que calen apostes agosarades si hi ha voluntat política. Proposa prioritzar el punt del 3 del document de garantir el dret a l'habitatge per a tothom.
La Sra. C. Calvo pregunta per l'acord del Ple sobre les bosses de plàstic.
La Sra. Q. Guirao explica que pot incloure campanyes de minimització de residus.
La Sra. A. Soteras proposa incloure l'aprovació del projecte executiu de l'equipament de la casa Jordi Capell i desenvolupar l'Estratègia d'educació per a la sostenibilitat.
El Sr. F. Sabater proposa que s'impulsi el tema de l'aigua ja que depenem en un 75 % de recursos hídrics de fora de la nostra conca. Especifica la importància de la recuperació de pous i de la reutilització d'aigua de l'EDAR amb l'aplicació d'un tractament terciari. Explica que això permetria com a mínim la recarrega d'aqüífers i per tant la disminució de la càrrega de nitrats.
Afegeix també la importància d'aprofitar les aigües pluvials, en aquest sentit apunta que s'ha de fer una dobla xarxa per recollir-les separadament i construir dipòsits per pluvials.
La Sra. Q. Guirao explica que Mataró té doble xarxa només en els nous sectors urbanitzats i que els dipòsits estan previstos en el Pla Director del Clavegueram.
El Sr. V. Ribas pregunta com està el tema del Tub Verd.
La Sra. Q. Guirao contesta que el Tub Verd s'ampliarà per la zona del Rengle i la Porta Laietana.
El Sr. E. Vidiella proposa que es continuï impulsant la instal·lació de parcs fotovoltaics.
Tot seguit s'ajusten els termes exactes de les diverses propostes que han sortit, un total de 12, i es reparteixen butlletes per tal que cadascú/na en prioritzi 5.
Una vegada realitzada la votació els resultats del recompte són els següents:
1. Revisió i aprovació del Pla Especial de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix € 12 vots
2. Revisió Agenda 21 amb especial incidència en temes energètics i d'aigua € 6 vots
3. Mesures de foment del transport públic implicant els comerços € 4 vots
4. Ambientalització dels edificis i espais públics i les promocions públiques d'habitatge € 7 vots
5. Fomentar el transport públic dels escolars amb mesures de gratuïtat € 8 vots
6. Realitzar programes de prevenció de residus: bosses de plàstic € 1 vots
7. Aprovar el projecte executiu de la Casa catalogada del nou Parc € 2 vots
8. Desenvolupar l'estratègia d'educació per a la sostenibilitat € 2 vots
9. Acordar amb l'ACA el calendari d'execució del terciari a l'EDAR per reutilitzar l'aigua depurada € 5 vots
10. Estendre la doble xarxa de sanejament amb l'objectiu de separar les aigües grises de les de pluja € 7 vots
11. Atendre, com a dret de ciutadania, l'accés a un habitatge digne i a l'abast de tothom, en una ciutat cohesionada socialment i territorial € 4 vots
12. Instal·lació de camps fotovoltaics en equipaments públics de la ciutat € 7 vots
La Sra. Ll. Boatell informa que emetrà un certificat en el qual es detallaran les 5 actuacions prioritzades pel Consell Municipal del Medi Ambient i que es trametrà a la unitat gestora de l'elaboració del PAM 2009.
1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior.
S'aprova l'acta sense esmenes.
4. Informació sobre els grups de treball del Consell.
La Sra. Q. Guirao informa del treball realitzat pel Grup de treball d'Educació en el projecte Mataró Educació i Sostenibiltat i avança la propera convocatòria del Grup de treball de Gestió del Territori i Qualitat de Vida pel dia 10 de juliol.
5. Informacions generals.
No hi ha aportacions per part dels assistents en aquest punt de l'ordre del dia.
6. Torn obert de paraules.
La Sra. S. Ortega exposa una situació que va viure personalment: ha d'utilitzar xeringues d'un sol ús per a l'administració d'un fàrmac de forma sistemàtica. Manifesta que fins fa poc temps el CAP de Cirera li subministrava els contenidors especials on emmagatzemar-les, una vegada utilitzades, i una vegada plens retornava els contenidors al CAP per a la seva gestió com a residus especial. D'un temps ençà li varen comunicar que aquest servei ja no el prestava el CAP i com alternativa li varen dir que emmagatzemes les xeringues en una ampolla d'aigua i que una vegada plena la diposités en un contenidor de rebuig. Manifesta que aquest tema la preocupa en tant que comporta un perill per a possibles manipulacions posteriors del contingut d'aquests contenidors, a banda del perill potencial que suposa l'emmagatzematge en un recipient que no és l'adequat, especialment si tens infants a casa.
La Sra. Q. Guirao li respon que es notificarà aquest fet que ha plantejat al Servei de Salut Pública de l'Ajuntament i que és donarà compte de la resposta.
Sense cap més intervenció, la vicepresidenta aixeca la sessió a les 21.30 h de la qual, com a secretària accidental, estenc aquesta acta.
Vist i plau
La vicepresidenta
Quiteria Guirao Abellán
La secretària accidental
Lluïsa Boatell Boba
Mataró, 19 de juny de 2008