Mataró Ciutat Modernista
La segona meitat del segle XIX i el primer quart del XX estan marcats històricament per la Revolució Industrial. A Mataró, com a d'altres ciutats catalanes, la indústria tèxtil experimentà importants transformacions gràcies a la incorporació de les novetats en maquinària, primer, de vapor i més tard elèctrica. Un augment de la població marcà cada vegada més un abisme entre les classes socials burgeses i les treballadores.
La fesomia de la ciutat també s'anà transformant: els estrets carrers de l'antiga Mataró contrastaven amb les xemeneies altes i les naus industrials espaioses que trencaven la línia de les petites cases de cós. Aviat el creixement urbà s'hagué de regular amb un Pla de l'Eixample, redactat per Emili Cabanyes i Melcior de Palau, que controlava el creixement desmesurat de la ciutat.
Durant aquest període, les noves construccions, habitatges, edificis públics, comercials o industrials, s'adaptaven a les necessitats i als gustos estètics dels nous temps. Les referències constants a l'arquitectura clàssica, combinada amb formes i materials d'inspiració medieval i la incorporació influències exòtiques de cultures orientals o nord europees, varen convertir la ciutat en un museu urbà d'història i modernitat. L'historicisme medievalitzant, representat per Elies Rogent o per un joveníssim Antoni Gaudí que encara pregonava formes acadèmiques i l'eclecticisme de Jeroni Boada o Emili Cabañes derivaren cap a les formes més personals del Modernisme amb Josep Puig i Cadafalch. Ben entrat al segle XX trobem bona mostra del Noucentisme representat per Eduard Ferrés i Puig i Lluís Gallifa i Grezner.
Tots aquests arquitectes treballaren amb formes arquitectòniques i artístiques molt variades i sovint difícils de classificar, però amb el nexe de la innovació estètica al servei d'uns interessos socials que cercaven la diferència mitjançant la modernitat dins la tradició.
1. Saló de Sessions o Saló de Plens de l'Ajuntament. Hi trobarem el magnífic enteixinat decorat per Puig i Cadafalch, que incorpora escuts amb les armes del Principat, de la ciutat, de les arts i dels oficis.
Puig i Cadafalch va dirigir la restauració del sostre quan era arquitecte municipal de Mataró, l'any 1893.
2. Casa Fonrodona. A la Riera, 33-35. Aquest immoble, juntament amb el veí, fou construït per Jeroni Boada, principal representant a Mataró de l'Historicisme, l'any 1863.
Encàrrec fet a l'arquitecte pel mataroní Jaume Fonrodona, indià que va fer fortuna. Edifici de planta baixa i dos pisos. Cada planta és separada per arcades, contínues o superposades. Elements arabitzants decoren la façana de la casa.
3. Residència de Sant Josep. Situada al carrer de la Muralla de Sant Llorenç, la construcció es va iniciar l'any 1906 segons el projecte d'Eduard Ferrés i Puig.
Destinada inicialment a escola, l'obra va acabar l'any 1912. Es tracta d'un edifici de simetria constructiva, de planta quadrada amb grans finestrals al primer pis i una porxada amb arcs parabòlics a l'accés principal. Hi ha una gran balconada decorada amb ceràmica vidriada i les façanes presenten un esgrafiat amb motius florals.
4. La Beneficència. Al carrer Sant Josep, 9. Edifici projectat per Puig i Cadafalch, actualment seu del Patronat de Cultura de l'Ajuntament.
És un edifici força interessant, de dues plantes i teulada a dues vessants, amb elements neogòtics i arcs de descàrrega, vistos i formats amb totxo, a la façana. Fou construït l'any 1892. Recentment ha estat objecte d'una acurada restauració, projectada per l'arquitecte Manel Brullet i Tenas.
5. Ca l'Arenas. Al carrer d'Argentona, 62 bis i 64. Edifici de dos cossos, de planta baixa i pis. Va ser construït a mitjan segle XIX.
L'any 1899 Emili Cabañes va reformar l'immoble i li va donar l'aspecte historicista actual. Cabañes utilitzà el maó vist, remarcà les obertures amb arcs decoratius, els motius ornamentals sobre les llindes, el treball de ferro forjat a les baranes, i creà finestres dobles decorades amb columnetes.
6. Casa Coll i Regàs. L'obra més representativa del Modernisme a Mataró la trobem al carrer d'Argentona. L'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch va rebre l'encàrrec l'any 1896 de Joaquim Coll i Regàs, empresari mataroní i amic seu. La casa va ser construïda l'any 1897. Actualment és la seu de la Fundació Caixa Laietana.
Aquesta obra és una mostra de com es combinen diferents estils arquitectònics: medieval, plateresc, barroc, mossàrab i influències del nord d'Europa. L'habitatge és la unió de dues cases de cós de carrer. Consta d'un soterrani per als serveis domèstics, d'una planta senyorial, d'un primer pis per als dormitoris, d'unes golfes i d'una torreta. Las habitacions estan distribuides al voltant d'un pati central.
La façana, molt fastuosa, recorda les construccions gremials d'estil flamenc amb una gran tribuna amb columnes salomòniques i una cornisa esglaonada. Les reixes de ferro forjat dels finestrals, l'obra escultòrica de l'Eusebi Arnau en els capitells i, al voltant de les obertures, els esgrafiats i la ceràmica vidriada evoquen la indústria tèxtil. L'entrada principal està presidida per la Filosa, una dona amb un fus a les mans per filar i que està envoltada per unes balances.
La planta baixa de la casa és on es manifesta clarament el modernisme com a lluïment del propietari de la casa. Cada àmbit presenta una decoració ben diferent: trobem la sala del piano i el despatx. Al centre de l'habitatge un atri de distribució il·luminat per una lluerna, la sala del rentamans, el menjador i la galeria tancada per la part posterior amb una vidriera de colors. Els esgrafiats a les parets amb motius referents a la naturalesa, els vitralls emplomats de les portes amb motius florals, els arcs conopials, les columnes d'estil neogòtic amb capitells, la ceràmica vidriada dels sòcols, etc., són elements que es van repetint a cada sala de l'interior de l'habitatge.
7. La Presó. Edifici situat al centre de la ciutat, s'alça a la cantonada de la Riera amb el carrer de la Muralla de la Presó.
La construcció va ser encarregada l'any 1851 a l'arquitecte Elies Rogent i es va inaugurar el 1863. De planta baixa i pis, té un pati semicircular inscrit en el segon cos que afecta tota l'alçada de l'edifici. És un edifici urbà que presenta dues façanes alineades a carrer sense fossat ni muralles.
8. Casa Parera. Reforma de la façana projectada per Puig i Cadafalch l'any 1894 d'aspecte goticitzant. És una casa de cós amb planta baixa i dos pisos amb teulada a una vessant. Destaquen els elements escultòrics fets per Eusebi Arnau que integren la façana: mènsules d'estil neogòtic, relleus mitològics i escuts heràldics a la cornisa.
9. Cases Marfà. Al carrer Nou, 44-46-48. Cases construïdes per Miquel Collet a l'any 1888. Collet representa l'evolució reformadora. La seva obra és austera, però alhora pren els elements més innovadors de l'Historicisme.
10. Capella del Sagrament. (Basílica de Santa Maria) Obra modernista projectada per Emili Cabanyes i enllestida l'any 1892, és d'estil neobizantí i conté pintures d'Enric Monserdà i de Rafael Estrany. Cal esmentar també el magnífic mosaic del paviment, construït per la Casa Guilani l'any 1903, al centre del qual destaca un gran escut de la ciutat.
11. El Rengle. El projecte de construcció d'un mercat cobert a la plaça Gran va sorgir de la mà de l'Emili Cabañes el 1891. L'any següent, l'aleshores arquitecte municipal de Mataró, Josep Puig i Cadafalch, en reformà la coberta, incorporant una teulada de forma semicilíndrica, amb revestiments ceràmics, maó vist i detalls ornamentals de ferro forjat.
12. Botiga La Confianza. Situada al carrer de Sant Cristòfor, 10, l'arquitecte Puig i Cadafalch rep l'encàrrec l'any 1894 del fabricant de pasta Francesc Palomer, de fer la botiga. Inaugurada l'any 1896, l'establiment està situat als baixos d'una antiga casa de cos i presenta, tant en l'interior com en l'exterior, decoració d'estil modernista. Restaurada per l'empresa municipal PUMSA els anys 2001-2002, actualment oberta al públic (es recomana la visita a la web de l'exposició de la restauració).
13. Casa Sisternes. Al carrer de Sant Simó hi trobem una de les obres primerenques de Puig i Cadafalch, construïda l'any 1893 per encàrrec d'Ernest de Sisternes. És una casa de cos amb planta baixa, un primer pis i un pati posterior. Pel que fa a l'ornamentació de l'exterior de l'edifici és una combinació de maó vist, de l'ús de rajoles i ferro forjat.
14. Ca l'Artigas. En el carrer Barcelona, 19. Botiga d'estil modernista amb elements a l'interior com els prestatges o el taulell i a l'exterior vitralls emplomats amb motius florals i elements decoratius de fusta. En desconeixem el constructor però el serraller mataroní Antoni March, format als estudis Ballarín de Barcelona, va realitzar encàrrecs per la botiga esmentada.
15. L'Aliança. L'edifici principal de la clínica de l'Aliança, situada al carrer de Lepanto, 13. És una obra noucentista d'Eduard Ferrés i Puig, arquitecte vilassarenc.
Construïda entre el 1918 i el 1920, l'edifici de planta baixa i dos pisos destaca per la porxada d'entrada i la galeria de columnes correguda al segon pis, com també per la decoració esgrafiada. Les dependències annexes, dels anys 1935-1936, són de l'arquitecte racionalista mataroní Miquel Brullet Monmany. Les reformes posteriors han deformat força el seu aspecte.
16. Casa Borràs i Massó. Petita fàbrica tèxtil que els senyors Borràs i Massó tenien al carrer de Sant Antoni, i que s'estenia fins el carrer de Balmes. Va ser objecte d'algunes reformes a principis del segle XX, però cap resultà tan espectacular com la que l'any 1920 deixà l'aspecte més propi del neoclàssic que no pas del noucentisme. Lluís Gallifa Grenzner recreà les línies d'un temple clàssic, creant una entrada doble a la planta baixa separada i emmarcada per columnes dòriques, mentre unia el primer i segon pis amb una columnata d'inspiració coríntia, rematada amb un fris llis i un frontó triangular.
17. Fàbrica Cabot i Barba. Fàbrica de gènere de punt situada al final del carrer Churruca. El projecte inicial de les dues naus de planta baixa separades per un pati data del 1889 i és obra de l'enginyer Eduard Culla. La indústria es va fer petita i van caler ampliacions. L'arquitecte Puig i Cadafalch, emparentat amb la família Cabot, projectà l'aixecament dels dos pisos de la nau de ponent, construïts entre el 1897 i el 1907.
18. Cooperativa Obrera Mataronesa. Situada al carrer Cooperativa. El jove Gaudí rebé l'encàrrec d'executar a Mataró un projecte de cooperativa textil obrera. A la fàbrica va fer, pels volts de 1883, la nau de blanqueig suportada per arcs parabòlics construïts amb peces modelades de fusta. La nau va ser mutilada per un dels costats. De l'arquitecte reusenc també es conserven al mateix lloc uns urinaris de planta octogonal decorats amb rajoles.
19. Can Boada. Casa de l'arquitecte i mestre d'obres Jeroni Boada, construïda en el tercer quart del segle XIX, actualment a la via Europa. L'obra és de planta quadrada amb torricons de planta rodona a cada cantonada, i coberta amb una teulada amb cúpules i rematada la central per un mirador d'inspiració medieval. Elements arabitzants i fantasiosos decoren les façanes. Recentent ha estat restaurada.
20. Llar Cabanelles. Situada al passeig de Cabanelles, 2. Edifici historicista de Jeroni Boada, datada de l'any 1871. La llar havia estat destinada a ser una dependència hospitalària per a gent gran. El recinte té una església d'estil goticitzant, amb porxades interiors i uns magnífics jardins esglaonats que aprofiten el pendent del terreny on es troba ubicada.
21. L'Escorxador. Conjunt projectat per Melcior de Palau i Simon l'any 1909 i inaugurat el 1915, any de la seva mort. Situat al carrer Prat de la Riba, en el moment de la construcció formava part de l'àrea de l'Eixample en procés de construcció. Es tracta d'una obra arquitectònica oberta i ben equilibrada amb elements historicistes. Es compon de tres naus de planta baixa unides per uns coberts metàl·lics, corrals, porteria i dipòsit d'aigua, exemple d'arquitectura industrial modernista. Les construccions es componen d'obra vista amb maons de terrissa, que sovint formen sanefes, combinats amb rajoles vidriades. L'escorxador va incorporar les novetats tècniques i sanitàries del moment. Va funcionar com a escorxador fins els anys vuitanta i actualment s'ha destinat a dependències municipals.