Consol Nogueras i Seda, Filla Adoptiva de Mataró

El Ple ordinari del mes de març, celebrat el 3 de març, va aprovar l’atorgament a títol pòstum de l’honor de Filla Adoptiva de la ciutat de Mataró a Consol Nogueras i Seda, la primera regidora de la ciutat en els anys 1934-1939 i la primera dona en rebre aquesta distinció.

L’Associació de Veïns de Pla d’en Boet-El Rengle, en nom de les entitats del Consell Municipal d’Igualtat Home-Dona, van sol·licitar que Consol Nogueras i Seda fos reconeguda com a Filla Adoptiva de la Ciutat de Mataró. Les altres entitats que formen part d’aquest consell són l’Associació Dones Reporteres de Mataró, l’Associació Mataró LGTBI, la Vocalia de Dones Laia l’Arquera de l’AV Pla d’en Boet, la Vocalia de Dones de l’AV Rocafona, l’Esperança, Ciutat jardí, l’Associació Veïnal del Pati de Can Marchal, el sindicat CCOO-Unió intercomarcal Vallès Oriental Maresme, el Grup de suport al Colectivo de mujeres de Matagalpa, el Moviment Educatiu del Maresme i el sindicat UGT Mataró Maresme.

Consol Noguera i Seda (Argentona 1882-França 1951)

(*) Va néixer a Argentona el 18 d’abril de 1882, filla de Josep Nogueras i Boix i d’Encarnació Seda i Bonadeu. Segona filla de les sis germanes del matrimoni. La família vivia al carrer Gran 72, on tenien l’habitatge i la botiga.

El 19 de gener de 1907, la Consol es va unir en matrimoni amb en Joan Carbonell i Gual a la parròquia de Sant Julià d’Argentona. Van viure al carrer del Torrent, 9, on hi van néixer els seus dos primers fills: en Salvador i en Josep. El 1914 el matrimoni decideix anar a viure a Mataró, el carrer de Santa Maria, 36, on va néixer en Santi, el seu últim fill.

En aquests anys Mataró és una ciutat industrial amb una població en expansió, dins un país influenciat per l’obra de govern de la Mancomunitat de Catalunya i també pels conflictes reivindicatius de la classe treballadora. liderada per la CNT

Cap al 1929, en el carrer de Don Magí 5, la Consol regentarà una carnisseria i botiga de comestibles, ella sola portarà totes les feines relatives al negoci. Ella era considerada, dins l’àmbit familiar, una dona d’empenta i de conviccions.

La botiga serà una finestra des de la qual la Consol podrà copsar les preocupacions de les dones que anaven a les fàbriques, aquells problemes lligats a les reivindicacions obreres i també a les aspiracions nacionalistes per transformar la societat. Aviat va saber que en el Centre Republicà Federal s’organitzaven unes conferències amb persones de prestigi, allà va anar amb l’esperança d’aprendre i conèixer millor la situació social i política del seu país.

Quan el març de 1931 naixia ERC, la Consol ja era coneguda al Centre Republicà Federal. A les eleccions municipals d’abril de 1931 ERC va guanyar gairebé a tot Catalunya i a Mataró en particular. Consol Nogueras començà a militar dins ERC i esdevindrà un dels motors del que serà la Secció Femenina amb dones com Àngela Sans i Neus Sánchez. El febrer de 1933 en serà la seva presidenta i animarà altres mataronines a formar-ne part, acompanyarà la visita de Francesc Macià i de Lluís Companys en les seves respectives visites a la Mataró. 2

El desembre de 1933 ERC de Mataró va impulsar Consol Nogueras formar part de la candidatura del Front Únic d’Esquerres, coalició liderada per ERC amb USC i candidats obrers. Va anar al 12è lloc de la llista i el 14 de gener de 1934 es van fer les eleccions. El febrer de 1934 Consol Nogueras serà la primera regidora de l’Ajuntament de Mataró, presidida per Salvador Cruxent. També cal remarcar que serà l’única dona de les candidatures que es presentaven a la ciutat i la quarta regidora elegida en tot Catalunya d’aquells comicis.

Portarà la regidoria d’Assistència Social, de la qual depenia el casal dels avis i àvies de Sant Josep.

En la repressió dels fets d’Octubre de 1934, fou represaliada, en el sumari núm124 de 1935 consta acusada de “desacato a las ordenes dictadas por el Gobierno”.

Amb la victòria electoral del Front d’Esquerres a les eleccions generals de febrer de 1936, retornarà tot el govern municipal destituït per la repressió del Fets d’Octubre i la Consol Nogueres continuarà com a regidora.

L’alçament del 18 de juliol del militars franquistes contra la República, i el començament de la guerra civil, la Consol els va viure amb molta tensió. El seu grup polític se sentia molt fort davant els esdeveniments però els havia d’afrontar amb diferents opcions polítiques que no sempre tenien el mateix criteri davant de les realitats. Els unia una forta convicció: lluitar contra el feixisme.

Durant la guerra, la Consol va continuar portant la regidoria d’Assistència Social i a partir de 1937 també serà delegada de l’Hospital Municipal. Durant aquest període es van fer molts d’esforços per tenir cura dels refugiats, que venien fugint de l’exèrcit franquista. Es van remodelar els casals dels avis i àvies a fi que els matrimonis que hi ingressaven podessin continuar convivint com a parella, es van reformar escoles i cases pairals per ubicar-hi els refugiats, tot procurant la seva manutenció. Un dels fets del qual la Consol es va sentir més orgullosa va ser la construcció d’una Maternitat per a les dones que havien de parir i no tenien una llar en condicions. Sembla mentida que en mig de tanta precarietat i tanta violència que comporta una guerra, com els bombardeigs que no paraven, es poguessin tirar endavant tants projectes. Així era la Consol Nogueras en conviccions, decidida a tirar endavant les coses més adequades per a la població més desprotegida.

El novembre de 1937 es va fer el primer “Congrés Internacional de la Dona” al Palau de la Música de Barcelona. Hi van participar 800 delegades de tot el món i la Consol Nogueras va estar a la taula presidencial amb la Maria Dolors Bargalló.

La Consol ha estat un referent no només a la ciutat de Mataró, també a nivell internacional, com dirigent feminista.

Quan l’exercit franquista estava a poques passes de la ciutat, la Consol decideix que se n’ha d’anar a l’exili amb alguns dels seus companys de consistori. Ho farà amb el seu fill, en Santi, de 17 anys. En arribar a la frontera, van fer anar el seu fill al camp de refugiats d’Argelers i a ella, la Creu Roja internacional, la va portar a casa d’una família a Saint-Uze (Drôme).

Quan va poder retrobar-se amb el seu fill, van arreglar papers per residir a l’exili. Van passar gana i moltes penúries. Una vegada acabada la Segona Guerra Mundial, es van poder establir de manera senzilla a França. La Consol mai no va voler nacionalitzar-se francesa, fins els últims dies no va perdre l’esperança de tornar al seu país. Va morir el 26 de de setembre de 1951, als 69 anys. Les despulles descansen al cementiri de Corenc-Montfleury.

(*) De la biografia “Consol Noguera i Seda. Filla d’Argentona i primera regidora de Mataró de 1934-1939” elaborada per la historiadora i escriptora Margarida Colomer i Rovira, publicada per l’Arxiu Comarcal del Maresme en la “Col·lecció documents i estudis maresmencs”.