Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

90 anys de la proclamació de la República Catalana: què va passar a Mataró aquell 14 d'abril?

Escoltar
Logo de Grup municipal ERC-MES-AM

Grup municipal ERC-MES-AM

La informació que apareix en aquest article és responsabilitat del Grup municipal ERC-MES-AM

90 anys de la proclamació de la República Catalana: què va passar a Mataró aquell 14 d'abril?

Des d'Esquerra Republicana de Mataró commemorem el 90è aniversari de la proclamació de la República a la nostra ciutat. A les 9:15 del matí farem una ofrena floral al monument a les víctimes del franquisme i difondrem diverses qüestions relacionades amb la República al llarg del dia d'avui.

Però què va passar aquell 14 d'abril de 1931 a Mataró?

Per respondre-ho, adjuntem un fragment extret del llibre "Josep Abril. Alcalde de Mataró afusellat pel franquisme" que repassa la seva biografia. Podeu descarregar-vos-el en aquest enllaç.
 
Un cop coneguts els resultats, Mataró, com tot Catalunya, celebrà el triomf. Segons el Diari de Mataró: «En circular la notícia d’haver-se possessionat de la Casa de la Ciutat els regidors republicans elegits el diumenge passat i haver proclamat la República a Mataró, començaren a plegar els obrers de les fàbriques [...] Els consellers republicans constituïts en comitè revolucionari rebien comissions, es posaven en comunicació amb les noves autoritats barcelonines [...] Mentrestant la Banda Municipal es preparava per a donar un concert davant la porta principal i s’encenia l’il·luminació extraordinària, ensems que s’endomassaven els balcons.»
 
A Barcelona, al migdia del 14 d’abril, Lluís Companys proclamava la República des del balcó de l’Ajuntament i poc després Francesc Macià proclamava la República Catalana des del Palau de la Diputació, unes hores abans que es proclamés la República Espanyola a Madrid. Realment foren uns moments emotius. Francesc Rossetti, segons expliquen, gairebé plorava d’emoció i va sortir al balcó de l’Ajuntament per comunicar a la gentada que estava al carrer, les notícies que venien des de Barcelona.
 
El dia 14 a dos quarts de 8 del vespre, prèvia convocatòria feta pel Comitè Revolucionari, els disset regidors electes de la Coalició Republicana-Socialista demanaren constituir-se provisionalment i elegir amb caràcter d’interinitat, l’alcalde i les tinences d’alcaldia fins a la constitució definitiva. El secretari, Nicasio Sánchez de Boado, va dir que segons les disposicions vigents s’havia de procedir a la constitució de l’Ajuntament o Comitè provisional, amb el nomenament de l’alcalde i cinc tinents d’alcalde.
 
Després de diverses discussions, Vicenç Esteve proposa que Josep Abril fos l’alcalde com a persona de més edat i que els tinents fossin: 1r, Joaquim Cabanyes; 2n, Jaume Comas; 3r, Jaume Recoder; 4t, Francesc Rossetti; i 5è, Francesc Anglas. Quedà constituït el Comitè provisional, que fou aprovat per unanimitat dels assistents; els regidors elegits per la Coalició Administrativa no hi van assistir. Va presidir l’acte el regidor Jaume Recoder per ser el que tenia més nombre de vots. Aquest va mostrar la seva satisfacció de donar la presidència a Josep Abril.
 
Josep Abril va fer una breu intervenció manifestant el seu agraïment per haver estat elegit alcalde, prometent ser recte i justicier. Després es donaria possessió a les respectives tinències d’alcaldia. Tots ells també feren unes breus intervencions. Jaume Recoder, com a representant d’Acció Catalana, va dir que se sentia orgullós perquè havia ajudat a obtenir el triomf electoral. Joaquim Cabanyes reconeixia la confiança que havia rebut del poble i s’afirmava en el propòsit de treballar pels interessos de Mataró, Catalunya i la República. Jaume Comas va dir que prenia possessió del seu càrrec gràcies a la classe treballadora que ell representava i que, per tant, defensaria, que amb l’esforç de tots havia estat possible l’enfonsament del règim i treure un govern opressor. I que calia convocar eleccions legislatives per normalitzar la nova situació política. Agustí Montaner se sentia orgullós d’haver ajudat a guanyar les eleccions i expressà la seva satisfacció perquè s’havia pogut establir una República Catalana que amb les altres regions formaria una Confederació Ibèrica. Francesc Rossetti deia sentir-se emocionat per uns moments que seran històrics, i impressionat per formar part del primer Ajuntament republicà de Mataró, es ratificà com a defensor dels drets dels treballadors.
 
Enmig d’aquest ambient emotiu i d’entusiasme, Josep Abril intervingué i els digué que en aquells moments sublims no s’havien de deixar enganyar per les passions, calia tenir civisme i serenitat i els demanà que no es deixessin portar per exaltacions. Per la seva part el regidor Jaume Recoder demanava enviar telegrames als presidents Macià i Alcalá-Zamora manifestant-los com el poble de Mataró havia acollit el triomf de la República, i demanava que de l’Espanya vella naixés una federació d’estats que representessin l’harmonia i la germanor entre tots els pobles d’Ibèria.
 
Josep Abril, amb aquestes paraules, demostrà que el càrrec d’alcalde no només li feia honor per ser el republicà de més edat, sinó també ser el més experimentat en la política municipal. El llarg recorregut polític com a representant de les aspiracions històriques de Francesc Pi i Margall a la ciutat es posà de manifest. Així es va cloure la sessió constitutiva.
Immediatament, els regidors republicans van sortir al balcó i van comunicar la constitució provisional del govern de la ciutat. La Banda Municipal tocà La Marsellesa, l’Himne de Riego i Els Segadors. La gent estava engrescada, ho mostraven amb aplaudiments. Entre mig d’aquest entusiasme es va llançar des del balcó de l’Ajuntament un bust del rei Alfons XIII, com a símbol d’haver enderrocat la monarquia.
 
Segons el Diari de Mataró, a les 10 de la nit d’aquest mateix dia, un escamot d’Artilleria i la banda de cornetes es presentà davant la Casa de la Ciutat. Fou baixada la bandera republicana amb la llaçada catalana que onejava en el balcó principal i les tropes li presentaren armes. La multitud es descobrí respectuosament. Un oficial prengué la bandera i el capità que manava el piquet digué: «En nom del Capità General de Catalunya queda proclamada la República»
Tot i la satisfacció d’aquells moments, els regidors eren conscients que era un Ajuntament provisional, ja que feia falta el desplegament de les corresponents disposicions reglamentàries del nou règim. Josep Abril escriurà una carta amb aquesta informació al president del govern provisional, signada el 15 d’abril.